L'ordenació del territori de la modernitat va comportar que s'imposés la lògica de l'expansió urbana i en última instància la ignorància, quan no la negació, a totes les escales, dels sistemes d'organització territorial propis de l'economia tradicional. A més, durant els últims tres quinquennis, el creixement econòmic basat en bona mesura en el sector immobiliari ha donat com a resultat una intensa urbanització del territori espanyol, destacant el conjunt de les àrees litorals, amb una massiva construcció residencial i turística, i la gran aglomeració madrilenya. Es tracta, dit d'una altra manera, d'un procés de metropolització tardana, acompanyat d'una variant d'urbanització de baixa intensitat —“dispersa” o “difusa”—, que suposa trencar amb la pauta urbana mediterrània tradicional de ciutat compacta, limitada i cohesionada, i ignorar els valors culturals dels rics mosaics de paisatges ibèrics. Es pot parlar així d'un peculiar model d'urbanització, associat a un fort desenvolupament de les infraestructures viàries, que planteja seriosos problemes de sostenibilitat, atesos els grans malbarataments de terra i de recursos ambientals, hídrics i energètics que comporta.

Quin marge de maniobra té la legislació actual —general i autonòmica— i les diferents administracions per influir en aquesta realitat i modificar aquesta línia d'evolució tendencial?

Sempre ple d'interès per ser analitzat i debatut, el tema presenta especial relleu ara, quan s'ha tancat la fase expansiva del cicle immobiliari. D'aquí l'oportunitat d'aquestes Classes Magistrals que es proposen presentar les claus de l'ordenació territorial de la modernitat, l'estat de la qüestió i considerar noves estratègies d'ordenació del territori, a la llum de les prescripcions de l'Estratègia Territorial Europea i del Conveni del Paisatge.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.