La democràcia liberal ha evolucionat al llarg del temps sense que els seus principis o procediments bàsics hagin patit canvis substancials. Avui, no obstant això, comencen a sentir-se veus que parlen d'un possible esgotament del model original o, almenys, de greus senyals de crisi entorn del seu funcionament efectiu. I s'han generalitzat expressions com les de «postdemocràcia» o «democràcia mediàtica». Estem només davant una nova etapa en la llarga evolució de la democràcia, o és possible afirmar un final de cicle de la mateixa que pot donar lloc a un sistema polític diferent? L'objectiu d'aquestes Classes Magistrals és oferir un diagnòstic dels símptomes de crisi del model. La qüestió s'analitza, primer, des d'una perspectiva general, per atendre després al problema específic de la comunicació política, tant pel que fa als problemes que afecten la relació entre ciutadania i classe política,  com per la creixent importància que han cobrat els mitjans de comunicació en tot el procés polític democràtic. La tesi central és que aquí, en els esquemes de mediació entre públic i classe política, és on es concentren les majors distorsions respecte al patró originari.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.