Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 286 - Desembre 2005
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
L’economia espanyola continua en franca expansió
|
|
El PIB creix el 3,5% en el tercer trimestre del 2005, la taxa més elevada des
|
|
En el tercer trimestre del 2005, el ritme de creixement anual del PIB es va intensificar fins al 3,5%, el més alt des del final del 2001, però amb una aportació una mica més equilibrada de la demanda nacional i del sector exterior, el qual va reduir a 1,7 punts la seva contribució negativa al creixement del PIB (dues dècimes menys que en el trimestre precedent) i va compensar així la lleugera desacceleració del consum i de la inversió. Les perspectives per als mesos finals del 2005 apunten a la continuïtat d’aquestes tendències, de manera que el creixement mitjà en el conjunt de l’exercici actual es podria situar al voltant del 3,4%, per damunt de les expectatives inicials.
|
|
del final del 2001.
|
|
El comportament més positiu del sector exterior es va basar en la reducció del saldo negatiu dels intercanvis de béns i serveis, la qual cosa s’explica, al seu torn, per la suau acceleració de les exportacions i per la lleugera pèrdua d’impuls de les importacions. Arran de tot plegat, el dèficit de les operacions corrents amb l’exterior es va reduir al 6,9% del PIB (enfront del 7,5% anotat durant el primer semestre) i la necessitat de finançament va baixar a un nivell equivalent al 6% del PIB, en termes de comptabilitat nacional.
|
|
|
|
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha revisat el criteri per estimar l’aportació del sector exterior. Des de l’últim canvi de base de la comptabilitat nacional, l’INE partia de la demanda interna, magnitud que incorpora el consum dels no residents a Espanya menys el dels espanyols a l’exterior. Però aquests conceptes es comptabilitzen en realitat com una exportació o una importació de serveis, respectivament. Per tant, el resultat comportava una certa confusió sobre el pes efectiu de la demanda nacional en el conjunt de l’economia i, a més a més, exagerava la contribució negativa del sector exterior al creixement del PIB.
|
|
La demanda nacional continua impulsant l’activitat econòmica amb una contribució menys negativa del sector exterior.
|
|
Des de la perspectiva de la demanda, s’observa que el ritme d’avanç interanual del consum final de les llars es va reduir al 4,4% en el període considerat, dues dècimes menys que en el trimestre precedent, a causa del menor dinamisme de la despesa en alguns serveis i en béns duradors. Aquest ritme de creixement (encara alt si es mesura en termes històrics) es continua basant en la favorable evolució de l’ocupació (que, segons la comptabilitat nacional, continua creixent per damunt del 3%) i en la forta expansió del crèdit associada als baixos tipus d’interès. Però, segons es desprèn de les tendències actuals, és probable que el creixement del consum continuï moderant-se en els propers mesos, sobretot si considerem que, segons l’enquesta de la Comissió Europea, la confiança dels consumidors ha romàs estancada al llarg de tot l’any en cotes molt baixes (prop dels 11 punts negatius).
|
|
El ritme d’avanç del consum es modera lleugerament, i l’alt ritme expansiu de la inversió en béns d’equipament es frena…
|
|
D’altra banda, el creixement del consum col·lectiu de les administracions públiques es va accelerar al 4,6% interanual (tres dècimes més que en el segon trimestre), a causa de l’impuls registrat per les compres corrents de béns i serveis. Pel que fa a la inversió, el ritme expansiu del component de béns d’equipament es va desaccelerar (8,8% d’augment interanual, enfront del 10,4% anterior), fet comprensible si tenim en compte la forta embranzida dels mesos anteriors. La pèrdua d’impuls afecta també la inversió en maquinària i en material de transport, principalment al capítol de les importacions.
|
|
…però la demanda en construcció tendeix més aviat a accelerar-se.
|
|
En canvi, el creixement de la formació bruta en construcció es va accelerar suaument (fins al 6,3% interanual), a causa, principalment, de l’impuls de l’edificació. Així i tot, si tenim en compte les tendències dels principals indicadors d’activitat (el consum de ciment i els visats d’obra nova, entre altres), cal esperar una atenuació del fort ritme expansiu d’aquest agregat en els propers mesos. Al mercat immobiliari, els preus segueixen també una trajectòria descendent, però en tot cas molt moderada: el preu per metre quadrat de l’habitatge lliure es va incrementar el 13,4%, enfront del 15,7% i del 13,9% anotats, successivament, durant els dos primers trimestres de l’any.
|
|
|
A més de la construcció, els serveis privats són els més dinàmics.
|
|
Des del punt de vista de l’oferta, el creixement més intens correspon a l’activitat constructora, en línia amb el que s’ha apuntat més amunt. A la resta de sectors, cal destacar que l’activitat de les branques primàries va registrar una variació interanual positiva (0,7%), que no es veia des del començament del 2004, gràcies, sobretot, al bon comportament dels cultius d’estiu. No obstant això, les perspectives són molt més pessimistes per a les collites de tardor i d’hivern, condicionades fins ara per una desfavorable conjuntura meteorològica (en especial pel que fa a la vinya i l’olivar).
|
|
|
Els preus mantenen una evolució excessivament alcista.
|
|
El valor afegit de les branques industrials també es va incrementar lleugerament, tot i que el creixement queda encara per sota de l’1% interanual. Finalment, l’activitat als serveis continua creixent a un ritme molt estable (3,8%). En aquest sentit, els serveis de mercat mostren un dinamisme superior als de no mercat. Entre els primers, cal destacar la millora experimentada pel sector turístic i el dinamisme de les activitats relacionades amb les tecnologies de la informació i les comunicacions.
|
|
|
|
|
En definitiva, es manté sense canvis apreciables l’actual patró de creixement de l’economia espanyola, basat en la fortalesa dels sectors productius menys exposats a la competència internacional (construcció i serveis), mentre que els relatius a béns manufacturats (que sí han de competir al mercat global) reflecteixen un dinamisme molt inferior. Fora d’això, l’evolució dels preus continua essent el taló d’Aquil·les de l’economia espanyola: la taxa de creixement del deflactor del PIB ha mantingut una trajectòria d’acceleració constant en els dos últims anys, fins al 4,4%, percentatge clarament excessiu.
|
Mercat de treball
|
L’ocupació manté el bon to al començament del quart trimestre
|
|
Es creen gairebé un milió de nous llocs de treball en un any, però predomina el contracte temporal i a temps parcial a la construcció i als serveis.
|
|
El mercat de treball continua mostrant un vigor notable. En els dotze últims mesos, 930.000 persones s’han incorporat al món laboral, un augment del 5,1% segons l’enquesta de població activa (EPA). Una part d’aquest contingent té contracte a temps parcial i la majoria, de caràcter temporal. A més a més, es concentren al sector terciari i a la construcció, de manera que fa l’efecte que l’ocupació que crea l’economia espanyola no és de gran qualitat.
|
|
|
|
La jornada reduïda és l’element clau d’integració laboral, en especial entre les dones. Una mica més del 30% de l’ocupació femenina correspon a aquesta modalitat. Aquesta proporció dista de la presentada per l’ocupació masculina, el 4,5% en el tercer trimestre del 2005. La jornada a temps parcial té una intensitat diferent en funció del sector. El servei domèstic lidera la utilització d’aquesta fórmula contractual i concentra el 48% de l’ocupació d’aquesta branca d’activitat. Els serveis socials i personals, a empreses, la pesca i l’hoteleria venen tot seguit, amb quotes properes al 20%. A un nivell menor se situen comerç, educació i serveis sanitaris, amb una mica més del 12% de l’ocupació total. Construcció, indústria i administració pública, en canvi, presenten taxes molt baixes de treball a temps parcial, inferiors al 5%.
|
|
|
|
|
El segon punt de suport de l’auge del mercat de treball és la contractació temporal, que va avançar a un ritme interanual del 13,1%, molt per damunt de la contractació indefinida, fins a representar el 34,4% de l’ocupació assalariada (el 33,1% en el tercer trimestre del 2004). Dins de l’ocupació assalariada, el sector privat presenta un dinamisme superior al públic, que, en total, va ocupar 2.913.600 persones, és a dir, el 18,5% de l’ocupació assalariada o, el que és equivalent, el 15,2% de l’ocupació total.
|
|
La indústria manté creixements molt modestos, l’1% interanual.
|
|
En tercer lloc, la solidesa que mostra l’EPA deriva del fort avanç de l’ocupació a la construcció i als serveis, tot i que taxes tan elevades poden ser difícils de mantenir a curt termini. Dins dels serveis, on el treball a temps parcial és rellevant, comerç, transport i comunicacions presenten el to relatiu menys intens. En canvi, els serveis a empreses i personals mostren un gran dinamisme. La indústria millora lleugerament, però es manté en creixements modestos de l’ocupació, l’1% interanual. Bon comportament també a l’agricultura, sobretot per la substitució de jornades completes per parcials.
|
|
La contractació de treballadors estrangers també ajuda a explicar el fort auge de les xifres d’ocupació.
|
|
L’elevada taxa d’augment de l’EPA s’explica també per la importància de l’ocupació estrangera, que, en els dotze últims mesos, va copar el 43,6% de la nova ocupació. La naturalesa del col·lectiu enquestat pot aportar distorsions als resultats. Considerant només el creixement de l’ocupació entre els espanyols, el ritme d’augment queda reduït al 3,2%, taxa menys dissonant en relació amb el ritme d’expansió del producte interior brut del 3,5% anticipat per la comptabilitat nacional.
|
|
|
|
D’altra banda, l’afiliació a la Seguretat Social, també filtrada de l’impacte de la regularització d’estrangers, ofereix un perfil estable i en cotes més coherents amb el ritme d’avanç de l’economia. A l’octubre, el ritme d’increment de l’afiliació va arribar, en brut, al 5,4% i es va moderar una dècima en relació amb el mes precedent. Descomptant els estrangers donats d’alta arran del procés de regularització, l’increment de l’afiliació quedaria al voltant del 3,0%. L’afiliació entre espanyols, indicador més estable, va continuar creixent al 2,0%, el mateix ritme dels tres mesos anteriors.
|
|
Notable descens de l’atur, que se situa en nivells mínims en molts anys.
|
|
L’atur estimat per l’EPA, 1.765.000 persones en el tercer trimestre, va caure el 15,5% en relació amb un any abans. La sobtada pèrdua de ritme d’increment de la població activa explica aquest brusc descens de l’atur. D’aquesta manera, la taxa d’atur es va situar en el 8,4%, un nivell que no s’assolia des del final dels anys setanta. Així i tot, es van mantenir notables diferències entre els índexs corresponents a la població masculina i a la femenina, el 6,5% i l’11,2%, respectivament. El nivell d’atur entre els menors de 25 anys es va situar, per la seva banda, en el 18,0%.
|
|
|
|
La bonança de la situació es reflecteix també en l’escassa proporció del nombre de llars en què tots els membres estaven sense feina, que va caure fins al 2,5% del total. La situació també millora en el cas dels caps de família, per als quals la taxa d’atur va cedir fins al 5,4%, i entre els cònjuges i els fills de la persona de referència, tot i que les taxes d’atur, el 7,8% i el 14,1%, respectivament, eren més elevades. L’atur de llarga durada, és a dir, superior a l’any, va afectar 522.300 persones, el 29,6% de la població sense feina.
|
|
Atur registrat: la millora s’atenua
|
|
L’atur registrat també mostra un cert esgotament de la tònica descendent.
|
|
La impressió que s’ha assolit un cert límit superior en la tendència de millora del mercat de treball que evidencien els principals indicadors d’ocupació també es constata en els registres de les Oficines dels Serveis Públics d’Ocupació. En efecte, el nombre d’inscrits va augmentar a l’octubre clarament per damunt del mateix mes de l’any anterior. D’aquesta manera, al final del mes d’octubre l’atur va arribar als 2.052.861 persones, segons el Sistema d’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació, i es va situar l’1,1% per sota del mateix mes del 2004.
|
|
|
|
El suau deteriorament de la situació a l’octubre va ser general en els diferents sectors i va contribuir a debilitar el respectiu balanç acumulat. Només en el cas dels demandants d’una primera feina els registres van caure amb més intensitat, circumstància difícil d’interpretar, però que pot respondre a un menor nombre d’inscripcions, situació determinada per un empitjorament d’expectatives de la població que no ha treballat abans. El descens total de l’atur fins a l’octubre va ser de 59.854 persones, gairebé la meitat que en els deu primers mesos del 2004.
|
Preus
|
Els combustibles donen un respir a l’IPC a l’octubre
|
|
Les tensions de fons en els preus augmenten lentament a remolc dels efectes indirectes de la pujada dels carburants i de les primeres matèries.
|
|
L’índex de preus de consum (IPC) va experimentar un notable augment a l’octubre, tot i que inferior al del mateix mes del 2004, la qual cosa va donar un cert respir a la taxa interanual d’inflació, que va cedir dues dècimes i es va situar en el 3,5%. En aquest sentit, la davallada del preu dels combustibles va ser decisiva, i els seus efectes no van ser més intensos pel lleuger repunt dels aliments frescos i de la inflació subjacent, ja per segon mes consecutiu.
|
|
|
|
La suau inflexió a l’alça de la inflació subjacent, que va pujar una altra dècima de punt fins a situar-se en el 2,6%, no va ser aliena a les tensions mostrades pels preus dels béns industrials no energètics, que, d’alguna manera, van començar a recollir certes pressions en els costos de producció. Així i tot, la importància relativa en el consum final de productes importats a preus moderats va continuar compensant, en certa manera, aquestes alces, i el creixement interanual d’aquest component es va mantenir en cotes molt contingudes, l’1,1%.
|
|
|
|
|
De manera similar, els preus dels serveis també es van moure lleugerament a l’alça, tot i que dins el seu patró de comportament dels últims mesos, és a dir, molt estables en una taxa interanual una mica superior al 3,5%. Les alces de preus en certs serveis públics (sanejament, transport, ensenyament, etc.), l’augment progressiu del cost dels serveis financers i els increments intensos en determinats serveis personals, de reparacions o de la llar, expliquen l’estabilitat en cotes tan elevades d’aquest component tan rellevant de l’IPC.
|
|
Aliments i begudes no contribueixen a la contenció de l’índex general.
|
|
L’alimentació elaborada tampoc no va contribuir positivament a l’IPC de l’octubre en frenar-se la tendència a la baixa registrada des del final del primer trimestre. L’alça de l’oli, del tabac i dels espirituosos, en aquests dos últims casos per motius fiscals, va determinar aquest lleuger repunt. Així i tot, el balanç d’aquest component en el conjunt de l’any és clarament positiu, en haver-se desaccelerat el creixement dels seus preus en més d’un punt en relació amb el tancament de l’exercici anterior.
|
|
|
|
|
Els aliments frescos, finalment, van recollir, si més no parcialment, les tensions de preus als mercats d’origen, i el seu índex es va col·locar, d’acord amb les previsions, en màxims anuals, el 3,6% interanual. La situació no va ser pitjor gràcies a la caiguda del preu del pollastre, afectat pels temors provocats per la grip aviària. Probablement, aquest fenomen contribuirà positivament a l’IPC del novembre, si no queda compensat per alces intenses en aliments substitutoris.
|
|
En canvi, els carburants es comporten millor del que s’esperava.
|
|
L’única alegria va provenir del preu dels carburants, que a l’octubre va caure lleugerament, en contrast amb el fort ascens del mateix mes del 2004. Per aquest motiu, l’índex del grup energètic es va desaccelerar notablement, gairebé quatre punts percentuals, fins a l’11,2%, nivell encara molt elevat.
|
|
El diferencial d’inflació amb la zona de l’euro queda en 1,1 punts.
|
|
A l’octubre, la moderació dels preus ha estat una mica més intensa a Espanya que al conjunt de la Unió Monetària, segons es desprèn de l’índex de preus de consum harmonitzat. En efecte, en aquest mes el diferencial va cedir en una dècima i va quedar en 1,1 punts percentuals. En aquest sentit, la major contenció dels preus del transport a Espanya va ser decisiva, tot i que el seu creixement va quedar encara per damunt del de la zona de l’euro. A Espanya, els components amb un comportament relatiu més favorable van ser les begudes alcohòliques i el tabac, l’oci i la cultura i els serveis mèdics.
|
Els preus en origen es contenen, llevat de l’agricultura
|
|
La tendència alcista dels preus industrials s’atura.
|
|
Els preus industrials van moderar la seva alça a l’octubre, però van continuar creixent a un ritme molt elevat, el 4,9% interanual. La intensa desacceleració dels preus de l’energia va ser l’element determinant d’aquesta contenció, que hauria pogut ser més intensa si els preus dels productes alimentaris no s’haguessin comportat de manera poc favorable. En canvi, les manufactures de consum i els béns d’equipament van mostrar més estabilitat en cotes relativament moderades.
|
|
|
|
Els preus d’importació també van continuar afectats pel preu del petroli, i el seu creixement interanual acumulat va pujar fins a quedar en una mitjana del 5,0% per als nou primers mesos de l’any, tres punts i mig més que en el mateix període del 2004. Aquest impuls no va provenir exclusivament de l’energia, sinó que també va ser afavorit per les tensions en la resta de béns intermedis industrials. Els preus dels béns de consums, en canvi, es van moderar, i el seu augment mitjà va quedar en el 0,8%, taxa molt baixa, però que, al capdavall, contrasta amb el descens experimentat el 2004.
|
|
Moderació en els preus d’importació i expectatives poc favorables en els agraris.
|
|
Els preus agraris van tenir un comportament desfavorable a l’agost, però el seu increment acumulat en els vuit primers mesos, el 3,3%, va ser sis dècimes inferior al del 2004. Tot i aquesta millora, les expectatives no són positives, ja que serà difícil millorar els registres del segon semestre del 2004, la qual cosa contribuirà a empitjorar el balanç d’enguany enfront del registrat l’any anterior.
|
Sector exterior
|
Lleugers indicis de recuperació exportadora en el tercer trimestre
|
|
El dèficit comercial continua creixent a taxes molt elevades, tot i que, gràcies als mercats exteriors a la UE, sembla que l'exportació arrenca.
|
|
Un cop acabat el tercer trimestre, un dels trets més destacables dels intercanvis comercials amb l’exterior va ser la incipient recuperació de les exportacions en un context de relativa moderació de les importacions. En efecte, al setembre, les vendes exteriors van avançar per segon mes consecutiu per damunt del 10%, gràcies a la recuperació dels mercats exteriors a la Unió Europea. Al mateix temps, tot i créixer amb intensitat, les compres exteriors es van moderar, la qual cosa va facilitar un mínim alentiment de l’augment del dèficit comercial, que, durant els nou primers mesos del 2005, va arribar als 56.699 milions d’euros, el 30,7% per damunt del 2004.
|
|
|
|
La recuperació de les exportacions al setembre va permetre incrementar-ne el creixement acumulat al 4,8%, tot i que, principalment, gràcies a l’increment de preus, ja que l’augment en volum va quedar en el 0,2%. El to més positiu de les vendes exteriors es va concentrar als tercers països, principalment els Estats Units, el Japó, la Xina i l’antiga Unió Soviètica i els països exportadors de petroli. Les vendes a la Unió Europea van caure gairebé el 2%. La millora del to exportador va ser generalitzat per productes, però, en certs sectors importants, com l’automòbil, les vendes es van situar clarament per sota de l’any anterior.
|
|
Les importacions tendeixen a perdre vigor, en particular les de béns intermedis no energètics.
|
|
Les importacions van mantenir al setembre el to del mes anterior, i el seu creixement nominal es va enfilar fins al 12,2%, equivalent al 6,9% en volum. Aquest increment va variar sensiblement en funció dels tipus de productes. D’una banda, les compres exteriors de béns de consum van tendir a una certa estabilització en cotes relativament elevades, però molt inferiors a les de fa uns mesos, i reflecteixen una certa moderació del consum. En el cas de les de béns d’inversió, també sembla que s’ha iniciat una certa inflexió, tot i que el nivell encara és molt alt. Clarament decreixent va ser la tendència de les importacions de béns intermedis no energètics, que, en el tercer trimestre de l’any, van créixer un modest 0,6% real, a remolc del menor to industrial.
|
Prossegueix l’escalada del dèficit corrent
|
|
El dèficit comercial obre una bretxa en els comptes exteriors que no és coberta per un sector turístic poc dinàmic.
|
|
El dèficit corrent es va continuar ampliant amb passes de gegant a l’agost a remolc del canvi de signe de la balança de transferències i del major dèficit comercial i de rendes, que no va ser compensat per la millora de la balança de serveis. Per aquest motiu el dèficit acumulat en els dotze últims mesos ha arribat als 62.049 milions d’euros, és a dir, el 7,1% del producte interior brut.
|
|
|
|
El deteriorament de la situació va ser degut a un empitjorament generalitzat de les diferents rúbriques de la balança de pagaments. En primer lloc, el dèficit comercial en els vuit primers mesos de l’any va pujar el 39,2% i va recollir la pujada de la factura petroliera i l’auge de les importacions en un context de feblesa exportadora.
|
|
|
|
En segon lloc, el saldo per serveis va caure el 2,3% arran dels pobres resultats d’una balança turística que reflecteix la major propensió a viatjar a l’exterior i el baix nivell de despesa del turisme estranger. Així, els ingressos per turisme van augmentar només el 2,2% nominal, molt per sota dels preus dels serveis turístics i de la mateixa entrada de turistes estrangers (el 6%). Els pagaments, en canvi, van créixer el 26,2%.
|
|
|
|
La balança de transferències, en canvi, va millorar lleugerament i va tornar a un superàvit mínim, molt inferior al corresponent als vuit primers mesos del 2004. El joc dels recursos públics procedents de la Unió Europea ha facilitat aquest canvi, ja que els enviaments d’emigrants a l’exterior continuen pressionant aquesta rúbrica de la balança. Finalment, ja en la balança de rendes, l’augment del dèficit es pot atribuir a la caiguda dels ingressos i a l’augment dels pagaments.
|
|
|
|
El compte de capital, per la seva banda, va presentar a l’agost un superàvit inferior al del mateix període de l’any anterior arran de la davallada de les entrades procedents de la Unió Europea. El saldo acumulat dels vuit primers mesos va quedar també per sota del registrat en el mateix període del 2004 i va ser insuficient per cobrir el dèficit corrent. Per aquest motiu la necessitat de finançament de l’economia espanyola, resultant dels saldos de la balança corrent i de capital, va pujar a 37.377 milions d’euros en el període gener-agost, gairebé el doble de l’any anterior.
|
|
S'enfonsa la inversió estrangera a Espanya.
|
|
En l’àmbit financer, la inversió estrangera directa a Espanya va recular amb notable intensitat tant en l’àmbit empresarial com en immobles, el 40% i el 18%, respectivament. Només la inversió exterior de cartera va progressar amb força. La inversió espanyola directa a l’exterior també va caure, però no en immobles ni en cartera.
|
Sector públic
|
Els ingressos públics creixen amb força fins a l’octubre
|
|
Els ingressos públics creixen sis punts per damunt del nominal de l'economia…
|
|
Els ingressos no financers de l’Estat van mantenir un fort ritme d’augment a l’octubre i van arribar als 113.643 milions d’euros en el conjunt dels deu primers mesos de l’any, el 15,7% més que el 2004. Aquesta xifra no inclou els 37.299 milions corresponents als trams de la recaptació de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i de la major part dels impostos indirectes cedits a les comunitats autònomes i a les corporacions locals, de manera que és poc significativa com a indicador de la capacitat d’ingrés de les administracions per la via dels impostos generals. Un cop inclosos aquests ingressos cedits, la recaptació puja a 150.942 milions d’euros, xifra que representa un augment del 14,1% en relació amb l’any anterior.
|
|
|
|
La principal font de recursos va continuar essent la imposició directa, que va créixer de manera espectacular, el 19,2%, esperonada per la recaptació per l’impost sobre la renda de les societats. Els ingressos per renda de persones físiques, que continuen essent el nucli fonamental d’aquest capítol, també van augmentar amb força, el 16,7%.
|
|
…impulsats pels impostos directes i l'IVA.
|
|
Una mica inferior va ser l’increment dels ingressos per impostos indirectes, amb l’impost sobre el valor afegit (IVA) com a principal figura. Cal destacar l’augment de la recaptació d’aquest impost per operacions interiors, el 23,6%, molt superior a l’increment nominal de l’economia, que s’explica per la falta d’homogeneïtat en les dades. Entre els impostos especials, la major part de les figures van progressar a un ritme molt modest, llevat de l’impost sobre el tabac, que recentment ha experimentat un augment de tipus. La recaptació pel d’hidrocarburs es va estancar, afectada pel canvi en l’estructura del consum de carburants. Finalment, els recursos procedents del tràfic exterior van créixer també amb força per l’auge importador i, lògicament, per l’efecte de l’alça del preu del petroli.
|
|
|
|
Al marge dels recursos impositius, les taxes i preus públics van experimentar un augment important, que contrasta amb el descens dels ingressos patrimonials, afectats per la davallada dels beneficis declarats pel Banc d’Espanya. Les transferències corrents, per la seva banda, van augmentar modestament, situació que contrasta amb el fort descens de les de capital.
|
|
Notable superàvit dels comptes públics fins a l'octubre.
|
|
Els pagaments no financers de l’Estat van augmentar el 4,6% i van pujar a 99.421 milions d’euros. Aquesta xifra no inclou la contrapartida dels ingressos corresponents als trams dels impostos cedits a les comunitats autònomes. Aquesta moderació relativa de la despesa va ser deguda al modest augment de les transferències corrents i al descens de les compres de béns i serveis.
|
|
|
|
El saldo de caixa de l’Estat fins a l’octubre, és a dir, la diferència entre els seus ingressos i els seus pagaments no financers, va ser positiu per un import de 14.222 milions d’euros i molt superior al del mateix període de l’any anterior. Aquest saldo, tot i el significatiu augment net dels actius financers, va generar una capacitat de finançament de 4.427 milions d’euros. En termes de comptabilitat nacional, el saldo pressupostari va resultar també positiu, molt superior al del mateix període del 2004, i va arribar a un import de 20.015 milions d’euros.
|
Estalvi i finançament
|
El finançament al sector privat polsa al ritme més fort dels cinc últims anys
|
|
Els baixos tipus d’interès dels préstecs impulsen la demanda de crèdit bancari.
|
|
Els tipus d’interès dels préstecs i crèdits bancaris es van mantenir en nivells baixos al setembre i en general, fins i tot, van tendir a baixar lleugerament després d’un suau repunt a l’agost. La mitjana dels tipus d’interès de les famílies es va col·locar en el 4,14%, prop del límit anotat al juliol. La mitjana dels tipus d’interès de les empreses es va situar en el 3,41% i es va aproximar a la cota mínima del juny. Els reduïts tipus d’interès actuals s’expliquen per l’ancoratge del tipus d’interès del Banc Central Europeu en el 2% des del juny del 2003 i per un entorn bancari competitiu.
|
|
|
|
|
Alguns tipus d’interès han començat a pujar, en sintonia amb la perspectiva d’un increment del tipus d’interès de l’Eurosistema en els propers mesos. Així, el tipus d’interès dels crèdits al consum es va situar al setembre en el 8,5%, mig punt més que al juliol. D’altra banda, a l’octubre del 2005, el tipus d’interès dels préstecs hipotecaris a més de tres anys per a l’adquisició d’habitatge lliure del conjunt d’entitats de crèdit es va incrementar lleugerament en 3 punts bàsics fins al 3,23%, només a 4 centèsimes del mínim històric anotat a l’agost. Així, es col·locava 11 punts bàsics per sota del mateix mes del 2004.
|
|
|
|
|
En aquest context de baixos tipus d’interès i amb l’impuls d’un clima econòmic favorable, al setembre el finançament al sector privat va avançar al ritme més alt des de l’abril de l’any 2000, amb una taxa de variació anual del 19,3%. Ara com ara, l’anunciada desacceleració de la demanda de crèdit continua brillant per la seva absència, tot i que, probablement, es doni quan pugin els tipus d’interès reals, equivalents als tipus nominals menys l’expectativa d’inflació.
|
|
El finançament a les empreses s’accelera fins a taxes del 18%.
|
|
El finançament a les empreses va augmentar el 18,2% al setembre en relació amb el mateix mes del 2004, la qual cosa representa 5,3 punts més que la taxa anual registrada al desembre. Pel que fa als recursos dirigits a les famílies, es van incrementar el 20,6% en relació amb el mateix mes de l’any anterior. Del total del finançament destinat a les famílies, la major part va continuar corresponent a les hipoteques, que van seguir augmentant a un fort ritme. El crèdit al consum (per comprar automòbils, motocicletes, electrodomèstics, mobles, viatges, etc.) també va augmentar considerablement. Així, l’impost de les noves operacions de crèdit al consum a les llars durant el període gener-setembre es va incrementar el 21,5% en relació amb els mateixos mesos de l’exercici precedent. Pel que fa a la resta de finalitats, el total de les noves operacions atorgades en els nou primers mesos del 2005 va experimentar una taxa de variació anual del 14,1%.
|
Forta expansió dels dipòsits bancaris
|
|
L’import de les noves operacions de crèdit al consum fins al setembre puja el 21% en relació amb el mateix període del 2004.
|
|
Els dipòsits totals del sector privat van augmentar a un ritme elevat al setembre en relació amb el mateix mes del 2004, molt superior al de la zona de l’euro. Els dipòsits en monedes diferents de l’euro van registrar l’increment anual més important. Els comptes a termini a més de dos anys, que gaudeixen d’una bonificació fiscal dels interessos del 40%, també van experimentar una alça espectacular. D’altra banda, els comptes a la vista i d’estalvi s’han incrementat l’11,5% en els dotze últims mesos.
|
|
La rendibilitat mitjana anual dels fons d’inversió mobiliària se situa en el 4,7%.
|
|
En canvi, el patrimoni dels fons d’inversió mobiliària es va situar en 241.305 milions d’euros al final d’octubre, amb un decrement mensual de 763 milions. Aquesta reculada va ser deguda a minusvàlues anotades per la negativa evolució dels mercats financers en el mes, ja que les subscripcions netes van sumar 1.077 milions d’euros. En relació amb el mes de desembre, el patrimoni dels fons d’inversió mobiliària va pujar en 21.733 milions d’euros, el 9,9%. En els deu primers mesos de l’exercici, les subscripcions netes van ser de 15.035 milions d’euros. La rendibilitat mitjana anual ponderada dels fons d’inversió mobiliària va resultar del 4,70%. Totes les categories de fons van registrar rendiments anuals positius, però amb una gran variació. Els guanys més elevats, del 46,0%, van correspondre als fons de renda variable dels mercats emergents.
|
|
Augment espectacular dels dipòsits en monedes diferents de l’euro i dels comptes a termini a més de dos anys.
|
|
D’altra banda, el dia 9 de novembre, va entrar en vigor el nou reglament de les institucions d’inversió col·lectiva mitjançant el Reial Decret 1309/2005. D’aquesta manera, es concreten alguns aspectes del nou marc legal per a les institucions d’inversió col·lectiva d’acord amb la llei 35/2003, del 4 de novembre, que modernitzava el marc jurídic per a aquestes entitats amb la introducció de més flexibilitat i la incorporació de les últimes novetats comunitàries en la matèria. El nou reglament representa algunes novetats per als fons i societats d’inversió. Tot seguit es relacionen les més rellevants.
|
|
S’obre una nova etapa per als fons i societats d’inversió, amb els nous fons d’inversió lliure i els cotitzats, entre altres novetats.
|
|
Amb les noves normes es produeixen alguns canvis en la classificació. Així, desapareix la figura de les societats d’inversió mobiliària de capital fix (SIM), amb una nova denominació per a les societats d’inversió col·lectiva de capital variable (SICAV, anteriorment SIMCAV). Així mateix, desapareix l’obligatorietat per a les societats d’inversió de caràcter financer, representades per accions, a diferència dels fons d’inversió, que els seus títols representatius del capital s’hagin de negociar en borsa de valors. Ara es podran cotitzar, a més a més, en un mercat especial organitzat a l’efecte o bé liquidar-se de manera similar a la dels fons d’inversió. D’altra banda, d’ara endavant pot haver-hi fusions mixtes entre fons i societats d’inversió, si són de la mateixa classe (financeres i no financeres), mentre que fins ara les societats d’inversió només es podien fusionar entre elles, igual que els fons.
|
|
|
|
Una altra novetat és el desenvolupament de compartiments en els fons i societats d’inversió. En general, hauran de tenir un mínim de 20 partícips. Cada compartiment podrà tenir una política d’inversions pròpia i un corresponent règim de comissions i una rendibilitat diferent.
|
|
|
|
Es regulen els fons d’inversió lliures, els anomentats hedge funds al món anglosaxó, els quals podran seguir estratègies alternatives, amb menys restriccions que els tradicionals. També s’introdueixen al mercat espanyol els fons d’inversió cotitzats, les participacions dels quals cotitzen en borses de valors, i, per tant, el seu valor varia al llarg de la sessió, a diferència del valor liquidatiu tradicional. En aquest sentit, també hi ha canvis. A partir d’ara, el valor liquidatiu només podrà ser el del mateix dia de la sol·licitud o de l’endemà (no el del dia anterior com abans) i no podrà ser conegut prèviament per l’inversor per tal d’evitar situacions de possible arbitratge.
|
|
|
El volum d’actius dels fons de pensions creix el 18% al setembre en relació amb un any abans.
|
|
En un altre àmbit, el volum d’actius dels fons de pensions va assolir la quantitat de 68.584 milions d’euros al final del tercer trimestre, segons les dades de l’associació de gestores Inverco. D’aquesta manera, va créixer el 18,1% en relació amb dotze mesos abans. Pel que fa a la rendibilitat anual mitjana ponderada dels fons de pensions, es va situar en el 9,0% al final de setembre.
|
Deute de les famílies
|
Alça de tipus, risc moderat per a la despesa familiar
|
|
|
|
La perspectiva de moderades pujades de tipus d’interès el 2006 planteja la pregunta de quins seran els seus efectes sobre la despesa de consum de les famílies i sobre la construcció, els dos grans pilars sobre els quals es basa l’espectacular trajectòria del creixement de l’economia espanyola. Segons l’enquesta financera de les famílies del Banc d’Espanya, la proporció de llars endeutades és relativament elevada, el 43,6% del total, i el deute mitjà pendent és de 22.000 euros, xifra que no és excessiva, ja que representa una proporció relativament modesta de la riquesa familiar, el 17,8% de mitjana. Aquesta situació varia, però, de manera notable segons les famílies. Les llars més endeutades són les de nivell de renda més alt, on el cap de família té menys de 45 anys (gairebé els dos terços de les llars d’aquestes característiques estan endeutades), i aquelles en què treballen dos membres de la unitat familiar. Pel que fa a la solvència relativa, en canvi, el deute pot arribar a representar el 63% de la riquesa familiar en les famílies menys afavorides.
|
|
|
|
Més que el nivell de deute, el punt rellevant és la capacitat d’afrontar els compromisos derivats d’aquesta situació. Segons l’enquesta, les quantitats destinades al pagament de la càrrega del deute familiar (amortització més interessos) pugen al 15,2% de la renda disponible de les llars endeutades. Aquesta xifra, relativament modesta, augmentaria molt moderadament amb la previsible pujada de tipus i, per tant, no comprometria gaire la capacitat de resposta financera de les famílies, llevat del cas de les rendes relativament baixes o de les llars especialment vulnerables al canvi en trobar-se en cotes d’esforç elevades.
|
|
|
|
Segons el Banc d’Espanya, el percentatge de llars en situació vulnerable, és a dir, que destinen més del 40% de la renda al pagament del crèdit, és relativament moderat, el 7,2% del total. Aquesta situació de vulnerabilitat és sensiblement superior en el cas de les famílies amb menys renda, ja que la proporció arriba al 30,2%, i apreciable en les llars de nivell mitjà baix (el 14,8% del total).
|
|
|
|
D’altra banda, són les llars més joves i les formades per gent més gran on es concentra la major proporció de famílies amb una càrrega per deute superior al 40% de la renda familiar. En el primer cas, a causa del volum de deute; en el segon, pel menor nivell relatiu de renda.
|
|
|
|
|
En definitiva, doncs, una alça de tipus en l’economia espanyola no tindrà efectes homogenis sobre les llars espanyoles. Les dificultats més grans, en qualsevol cas, les patirà la població amb menys nivell de renda i de riquesa i també les llars amb caps de família més joves, globalment inferiors als 45 anys, però en particular els més joves de 35.
|
|
|
|
Des d’una perspectiva d’efectes sobre la demanda final, els més rellevants poden afectar el mercat immobiliari, principalment per la via de moderar el ritme de demanda futura i, conseqüentment, el dels preus. La major càrrega financera derivada de l’immobiliari podria repercutir marginalment sobre altres facetes del consum privat, principalment sobre les despeses en els béns o serveis menys necessaris. L’ajustament, en qualsevol cas, tendiria a realitzar-se per via qualitativa més que quantitativa, probablement amb viatges més barats en període de vacances o automòbils de gamma inferior en el cas de la compra de vehicle privat, per exemple. En qualsevol cas, el resultat final de l’alça de tipus dependrà de la intensitat i de la distribució en el temps. En aquest sentit, la gradualitat haurà de ser l’element clau d’aquest període de restricció monetària que s’apropa.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
