Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 287 - Gener 2006
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
Es manté el dinamisme econòmic al final del 2005
|
|
El consum privat i la construcció continuen apareixent com els autèntics puntals del creixement en la recta final del 2005.
|
|
En el tram final del 2005, l’economia espanyola manté un ritme d’activitat molt alt, d’acord amb la informació conjuntural més recent, tot i que encara molt incompleta. S’observa, en qualsevol cas, que el consum privat, amb tendència a moderar-se lleugerament, i la construcció, que evidencia encara un gran dinamisme, continuen essent els autèntics motors del creixement. Extrapolant les tendències actuals, cal esperar una suau desacceleració de la demanda nacional i una contribució una mica menys negativa del sector exterior, que poden marcar un ritme expansiu del producte interior brut (PIB) igual o lleugerament inferior al del tercer trimestre.
|
|
|
|
L’excepció més evident correspon a la indústria, que no ha pogut consolidar la tímida recuperació iniciada cap a la meitat de l’exercici. El descens de l’índex de producció a l’octubre (al voltant del 0,4%) ha representat una nova decepció i ha refredat les expectatives de recuperació apuntades. El fet és que l’indicador de confiança del sector ha romàs estancat al voltant dels 5 punts negatius durant els últims mesos i que les opinions sobre la situació de la cartera de comandes s’han mogut igualment en un rang molt negatiu.
|
|
|
La indústria no aconsegueix intensificar el dinamisme, amb alguns sectors, com el tèxtil, l’electrònica i la indústria automobilística, en declivi.
|
|
La indústria tèxtil i de la confecció, cuir i pelleteria i la de material electrònic (subjectes totes elles a una forta competència internacional) continuen essent les branques productives més contractives, amb reculades acumulades que se situen entre el 10% i el 15% fins al novembre. Menys intens, però molt significatiu, és el descens proper al 6% de la producció de vehicles a motor durant el període considerat. En sentit contrari, la indústria editorial i la producció de productes metàl·lics figuren entre les escasses branques productives que han tingut una evolució positiva.
|
|
La construcció continua en auge, però l’evolució d’alguns indicadors anticipen un comportament més moderat en el futur.
|
|
L’atonia del sector industrial contrasta amb el fort dinamisme de la construcció, que continua en alça. No obstant això, sembla que el perfil de creixement d’alguns indicadors suggereix que s’entrarà en una etapa de més moderació d’aquí a uns mesos. La desacceleració del creixement del consum de ciment, el menor augment del nombre d’habitatges projectats i la moderació de l’increment de la licitació oficial van en aquesta direcció, amb independència dels alts nivells de partida actuals.
|
|
|
|
Entre els sectors productius, els serveis són els que més tiren de l’activitat, i, en aquest sentit, cal destacar les tendències molt expansives de les tecnologies de la informació i la comunicació, el comerç i els serveis a empreses. El to del turisme també ha millorat considerablement en la segona meitat de l’any. Després del balanç altament satisfactori de la temporada estival (el total de visitants i els ingressos comptabilitzats en la balança de pagaments van créixer al voltant del 7% interanual en el tercer trimestre), sembla que la tònica es manté en la recta final de l’any.
|
|
|
Millora apreciablement la conjuntura turística en la segona meitat del 2005.
|
|
De gener a novembre, van visitar Espanya gairebé 52,4 milions de turistes, xifra que representa un nou rècord històric absolut. Catalunya encapçala el rànquing nacional, amb gairebé 11,8 milions de visitants (una quarta part del turisme receptor espanyol), el 12,7% més que un any abans. La segueixen Balears, Canàries i Andalusia, que van anotar xifres una mica inferiors (entre 7,5 i 9,5 milions de turistes), amb percentatges d’augment discrets a les comunitats balear i andalusa (al voltant de l’1%) i de descens a la canària (1,6%). En aquests onze mesos, el principal mercat emissor va continuar essent el Regne Unit, amb uns 15 milions de turistes, gairebé un terç dels estrangers que van visitar el nostre país. Tot seguit se situen Alemanya i França (amb 9,1 i 7,2 milions de persones, respectivament).
|
|
|
El consum i la inversió mantenen un pols molt ferm, però tendeixen a moderar el seu ritme expansiu en determinats segments.
|
|
Des de la perspectiva de la demanda, s’observa que el consum privat manté encara un pols molt ferm. Alguns indicadors, com les importacions de béns, mostren una clara expansió, igual que els relatius al consum de certs serveis (els transports, el turisme interior i les telecomunicacions, entre d’altres). Altres indicadors, en canvi, mostren una evolució molt més moderada, com les compres al comerç al detall i, molt en particular, les vendes d’automòbils de turisme, que han registrat una reculada significativa en els últims mesos (6,8% interanual a l’octubre i al novembre).
|
|
|
|
Des d’una altra òptica, alguns indicadors qualitatius pinten un panorama contradictori. El sentiment de confiança dels consumidors roman ancorat en un nivell molt negatiu en els dos últims anys, sense que aquest fet es relacioni amb el fort impuls experimentat pel consum durant aquest període. En canvi, la confiança del comerç al detall ha mostrat una millora més coherent al llarg del 2005. Finalment,
|
Perspectives de l´economia espanyola el 2006: horitzó clar
|
|
|
|
El balanç de l’economia espanyola el 2005 és clarament favorable en termes d’activitat i d’ocupació, però els importants desequilibris que s’han generat a l’uníson (excés d’inflació i dèficit exterior creixent, en un primer pla) enfosqueixen els resultats obtinguts i obren seriosos interrogants sobre la idoneïtat de l’actual patró de creixement. Podem esperar llavors una ensopegada sobtada a curt termini? Rotundament no, atès que les causes que han impulsat el creixement de l’economia espanyola en els últims anys (els baixos tipus d’interès, el fort augment de la població activa alimentat per la immigració i l’efecte riquesa derivat, principalment, de la revaloració dels actius immobiliaris, entre d’altres) continuaran actuant a curt termini. En aquest sentit, les tendències dels principals indicadors d’activitat confirmen que la bonança econòmica es prolongarà, com a mínim, al llarg del 2006. Aquest punt de vista és compartit per la majoria d’analistes econòmics (tal com es reflecteix, per exemple, al recull de previsions de FUNCAS) i és assumit també pels principals organismes internacionals.
|
|
|
|
Tant l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) com la mateixa Comissió Europea coincideixen a l’hora de preveure que el PIB espanyol creixerà el 3,2% el 2006, una dècima menys que la previsió del Govern espanyol, però discrepen lleugerament en el creixement estimat per al 2007. La Comissió Europea preveu que el 2007 el creixement es desaccelerarà dues dècimes, i, en canvi, l’OCDE, basant-se en el renovat dinamisme de la demanda interna, estima que reprendrà de nou una via ascendent (una dècima més que el 2006). D’altra banda, la Comissió preveu que es moderarà el ritme de creació d’ocupació, la qual cosa no impedirà que la taxa d’atur se situï molt a la vora del 8% el 2007. Paradoxalment, l’OCDE és més pessimista en aquesta matèria. Segons aquest organisme, considerant que les pressions sobre els salaris reals no seran compensades per l’avanç de la productivitat, la taxa d’atur tendirà a estabilitzar-se al voltant del 8,7%.
|
|
|
|
L’ampliació del forat exterior és una preocupació compartida pels dos organismes. L’OCDE estima que el 2007 el dèficit per compte corrent vorejarà el 10% del PIB, i la Comissió Europea calcula que superarà el 9%, la dada més negativa, juntament amb Portugal i Letònia, en el marc de la Unió Europea ampliada. En matèria de preus, hi ha també una total coincidència en el fet que, un cop absorbit l’impacte de l’encariment del petroli, la taxa d’inflació tendirà a moderar-se gradualment i caurà per sota del 3% el 2007. Aquesta reducció és totalment insuficient, ja que es manté invariable la diferència existent amb la mitjana europea (per damunt d’un punt percentual), que soscava la competitivitat de les exportacions espanyoles.
|
|
|
|
Malgrat les reserves expressades, tot sembla indicar que el 2006 serà un any relativament plàcid. A curt termini, els principals riscos procedeixen de l’exterior. Si la recuperació de l’economia europea no arriba a consolidar-se, les exportacions espanyoles no es recuperaran amb la intensitat prevista, fet que repercutirà negativament sobre l’expansió econòmica i sobre el dèficit exterior, ja prou important. En el pla interior, el fort endeutament de les famílies (que s’aproxima en aquests moments al 70% del PIB, el doble de vuit anys enrere) i la sobrevaloració del preu de l’habitatge (del 24% al 31% el 2004 segons el Banc d’Espanya) pengen com una espasa de Dàmocles sobre l’economia espanyola, tot i que res fa pensar que, en el futur immediat, la corda s’hagi de trencar. Tampoc no sembla probable que l’increment dels tipus d’interès de l’eurosistema pugui pertorbar l’equilibri actual, tenint en compte la pauta de moderació adoptada pel Banc Central Europeu.
|
|
|
|
En definitiva, les perspectives de l’economia espanyola continuen essent molt favorables a curt termini, però el panorama es presenta més complicat per a un període més llarg, quan els factors que han impulsat el fort creixement espanyol dels últims anys vagin perdent intensitat. No sembla probable, per exemple, que l’extraordinari auge de la construcció –Espanya és, en aquests moments, el principal productor i consumidor de ciment de la UE– es pugui prolongar gaire més. El 2005, el nombre d’habitatges iniciats pot superar els 750.000 (nou rècord històric absolut), tants com els de França, Alemanya i el Regne Unit junts, però la tendència alcista dels tipus d’interès, la davallada del nombre d’immigrants i la caiguda de la inversió estrangera poden contribuir a frenar en el futur l’eufòria que s’ha viscut en els últims anys. La via més convenient seria la d’un aterratge suau o ajustament ordenat per adaptar-se a la demanda prevista en els propers anys –que es pot situar entre 400.000 i 500.000 habitatges anuals, tenint en compte els seus determinants bàsics: l’evolució de la renda, la piràmide poblacional i la formació de noves llars–. En principi, sembla que la moderació dels preus dels habitatges (el preu per m2 va augmentar el 13,2% en el tercer trimestre del 2005, gairebé 2,5 punts percentuals menys que durant els tres primers mesos de l’any) va en aquesta direcció.
|
|
|
|
|
La desacceleració del preu de l’habitatge contribuirà també, amb més o menys intensitat, a la moderació del consum privat, tenint en compte la relació existent entre la riquesa immobiliària i la propensió al consum de les famílies –el Banc d’Espanya estima que una variació del 10% en el preu de l’habitatge implica un canvi en el consum privat en la mateixa direcció equivalent al 0,8% del PIB–. Cal esperar, d’altra banda, que l’evolució dels altres factors determinants en les decisions de despesa de les famílies (principalment el tipus d’interès real i les rendes salarials) vingui també a reforçar aquest efecte. En qualsevol cas, el 2006 l’impacte serà molt limitat, però es pot intensificar a partir del 2007. L’ideal seria que, a partir del moment en què això passi, la inversió en capital productiu i l’exportació agafin el relleu com a motors del creixement de l’economia. Consegüentment, tot el que es faci per donar suport a la internacionalització de l’empresa, a la millora de la competitivitat i a la flexibilitat de l’economia pot contribuir a apaivagar en el futur l’impacte de l’esgotament de l’actual cicle expansiu.
|
Mercat de treball
|
Solidesa de l’ocupació en els compassos finals de l’any
|
|
L’ocupació manté un creixement ferm, amb la construcció exercint de principal suport.
|
|
El mercat de treball manté el to robust que ha mostrat al llarg del 2005. L’afiliació a la Seguretat Social presenta encara l’espectacular ritme de creixement dels mesos anteriors, a causa de l’embranzida provocada pel procés de regularització d’estrangers iniciat al febrer d’enguany. Descomptant les altes que no són creació d’ocupació, sinó aflorament de la preexistent, el creixement de l’afiliació quedaria entre el 3,2% i el 3,8%, taxa també molt elevada i que tampoc no representa degudament l’evolució de l’ocupació a temps complet, que seria una mica inferior.
|
|
|
|
|
Tot i les distorsions, l’increment de l’ocupació presenta, però, indicis de gran estabilitat, segons es desprèn del ritme d’avanç de les altes de treballadors espanyols, que formen el nucli més estable de l’ocupació. En efecte, el creixement dels afiliats d’aquest col·lectiu va quedar en el 2,1%, taxa gairebé idèntica al valor de referència al llarg de l’any.
|
|
El treball a temps parcial representa el 23% dels nous contractes.
|
|
La tònica positiva de l’ocupació queda corroborada també per les dades de la comptabilitat nacional corresponents al tercer trimestre del 2005. En efecte, l’ocupació va mantenir el seu augment en el 3,2% del trimestre anterior i, per tant, en cotes de màxims dels últims anys. La fortalesa de l’ocupació es va continuar basant en l’avanç del sector de la construcció i, amb menys força, en la solidesa relativa de l’ocupació terciària, en particular als serveis no de mercat. La indústria va mantenir un to de notable feblesa, tot i que lluny de la situació d’ajustament del 2004.
|
|
|
|
La mateixa línia positiva indiquen les xifres de contractacions registrades mitjançant les oficines dels Serveis Públics d’Ocupació. En el conjunt dels onze primers mesos, els contractes registrats van augmentar el 4,3%, amb un to més dinàmic dels indefinits que dels temporals, els quals, però, continuen essent majoria. El treball a temps parcial, per la seva banda, és encara la fórmula de contractació que va gaudir d’un major creixement, el 8,1% interanual, i va arribar a representar el 23,4% de les col·locacions.
|
L’atur registrat manté la lleugera tendència al descens
|
|
L’atur registrat supera els dos milions de persones, però es manté per sota de l’any passat al novembre.
|
|
El bon to del mercat laboral s’aprecia també en les xifres d’atur registrat. Al novembre, el nombre d’inscrits a les oficines dels Serveis Públics d’Ocupació va augmentar, tot i que amb menys intensitat de l’habitual en aquest mes de l’any. L’atur total, 2.095.580 persones, va quedar l’1,2% per sota del mateix mes del 2004.
|
|
|
|
|
La variació de l’atur fins al novembre va ser encara positiva, tot i que la reducció acumulada va quedar clarament per sota de la registrada en els onze primers mesos del 2004. L’increment de l’atur a l’agricultura i als serveis i una reducció menys intensa a la indústria i a la construcció expliquen la diferència. Només els demandants d’una primera feina van disminuir amb més força.
|
|
|
|
La millora de l’atur es va estendre a la majoria de les comunitats autònomes, en particular a Madrid i al País Basc, on l’atur es va situar el 7,9% i el 6,7%, respectivament, per sota del novembre del 2004. En canvi, Andalusia, Aragó, Canàries, la Comunitat Valenciana i La Rioja van presentar un nivell d’atur superior al del mateix mes de l’any precedent.
|
Salaris: important moderació en el tercer trimestre
|
|
Els increments salarials tendeixen a contenir-se, en especial a la indústria.
|
|
L’increment mitjà del cost salarial per persona i mes segons l’enquesta trimestral de costos laborals es va moure clarament a la baixa en el tercer trimestre del 2005 i es va situar en l’1,9% interanual, un punt i mig per sota del trimestre anterior. Aquesta pauta de sobtada desacceleració s’aprecia també en els costos laborals totals, que inclouen, a més a més, les cotitzacions a la Seguretat Social i altres percepcions no salarials, principalment indemnitzacions o pagaments compensatoris.
|
|
|
|
La sobtada i, fins a cert punt, sorprenent desacceleració de les retribucions salarials es va estendre als diferents sectors productius, en particular a la indústria, on l’increment mitjà va quedar en l’1,3%. Al marge de les distorsions que pugui introduir l’avanç del treball a temps parcial, més freqüent en la temporada d’estiu, sembla que la tendència de fons dels costos laborals reflecteix, d’una banda, les restriccions imposades per la creixent competència al mercat industrial i, de l’altra, la major presència d’immigrants al mercat laboral.
|
|
|
Les pujades per conveni se situen en el 3%.
|
|
Les xifres de comptabilitat nacional corresponents al tercer trimestre no reflecteixen, però, aquesta intensa desacceleració, sinó més aviat la continuïtat dels increments moderats i inferiors a la inflació. En efecte, l’increment de la remuneració per assalariat es va estabilitzar en el 2,6% en el tercer trimestre, segons aquesta font, després d’haver-se desaccelerat un punt percentual des del segon trimestre del 2004. Aquesta moderació s’ha estès als diferents sectors de l’economia, en particular a la construcció. Els increments menors, però, es van registrar als serveis de mercat, sector que ha absorbit una part important de l’onada d’immigració.
|
|
|
|
La major estabilitat salarial que mostra la comptabilitat nacional es reflecteix també en les dades relatives a la negociació col·lectiva, tot i que l’increment mitjà de les retribucions pactades per conveni es va situar en una cota una mica superior, el 3,0% de mitjana acumulada fins al novembre, segons les dades del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, però també inferior a la inflació.
|
Preus
|
Els combustibles refreden l’IPC al novembre
|
|
La inflació subjacent consolida el moderat curs alcista…
|
|
L’índex de preus de consum (IPC) va augmentar el 0,2% al novembre, és a dir, igual que en el mateix mes del 2004. Malgrat tot, i gràcies a l’arrodoniment, la taxa interanual d’inflació va cedir una dècima de punt i es va situar en el 3,4%. La davallada del preu dels combustibles, més intensa que al novembre del 2004, i l’estabilitat dels aliments frescos van afavorir aquesta situació i van compensar la continuïtat de l’alça de la inflació subjacent per tercer mes consecutiu.
|
|
|
…però el descens dels productes petroliers en compensa la pujada.
|
|
La tònica alcista de la inflació subjacent, que va pujar una altra dècima de punt fins a situar-se en el 2,7%, no va ser aliena a les tensions mostrades pels preus dels béns industrials no energètics, imputables, en part, a les pujades en els costos de producció. Aquestes alces no van ser més intenses gràcies a l’efecte de compensació exercit per determinats productes importats a preus decreixents. Per aquest motiu el creixement interanual d’aquest component, tot i accelerar-se suaument, es va mantenir en cotes molt moderades, l’1,2% interanual.
|
|
|
|
En la mateixa línia es va situar l’alimentació elaborada, que, per segon mes consecutiu, es va moure a l’alça pels repunts dels preus de l’oli i de les begudes alcohòliques. Aquesta inflexió va ser, però, molt moderada, i la taxa interanual, el 3,2%, es va mantenir clarament per sota del nivell del final del 2004.
|
|
|
|
|
Pel que fa a la seva incidència sobre l’IPC, els preus dels serveis del novembre, que van mantenir el creixement en el 3,8% del mes anterior, es van mostrar totalment neutrals. Aquesta neutralitat no amaga, però, que la seva persistent resistència a la baixa és negativa. La rigidesa de certs mercats de determinats serveis públics, la seva segmentació i l’escassa competència en altres casos i també la pressió dels costos salarials en alguns subsectors (sanitat, ensenyament, transports, serveis personals) podrien explicar les dificultats per reconduir el creixement dels preus en aquestes activitats.
|
|
|
|
|
De la mateixa manera, els aliments frescos també van estabilitzar la taxa de creixement en els màxims anuals, el 3,6%, assolits el mes anterior. La situació no va ser pitjor gràcies a la caiguda del preu del pollastre, que, afectat pels temors generats per la síndrome de la grip aviària, va compensar, entre d’altres, les pujades de determinats productes carnis, principalment oví, i dels llegums i de les hortalisses fresques. El rebrot dels preus alimentaris pot obeir, si més no parcialment, a la repercussió sobre els preus finals de l’intens augment experimentat pels preus agraris durant el segon semestre de l’any i que, probablement, no s’aturarà fins al començament del 2006.
|
|
L’IPC depèn de l’evolució del mercat petrolier, però es pot començar a moderar a partir del començament de l’any vinent.
|
|
Aquest panorama una mica fosc va ser il·luminat de sobte per la davallada del preu dels carburants al novembre, més intensa que la del mateix mes del 2004. Una certa inflexió en el preu internacional del cru i dels combustibles, tot i la depreciació de l’euro, va permetre aquest ajustament en el preu dels carburants, que, al capdavall, va contribuir decisivament a la contenció de l’índex general.
|
|
|
|
Segons es desprèn d’aquesta evolució, les perspectives d’inflació queden marcades per una alça progressiva, tot i que moderada, de la subjacent, a remolc dels preus dels béns industrials, dels aliments elaborats i, amb menys intensitat, dels serveis, que ja creixen en cotes molt elevades. Els aliments frescos poden també orientar-se a l’alça pels preus agraris, i, finalment, els preus energètics, en un escenari d’estabilitat del cost del cru en euros, no començaran a generar efectes beneficiosos sobre l’IPC probablement fins al febrer del 2006, mes a partir del qual la taxa d’inflació general pot emprendre una via de descens moderat.
|
|
Alimentació, hoteleria, ensenyament i transport són els components amb un diferencial d’inflació més elevat enfront de la zona de l’euro.
|
|
La contenció dels preus al novembre va ser una mica més intensa a la zona de l’euro que a Espanya, segons l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCH), i, per tant, el diferencial d’inflació va augmentar lleugerament i va quedar en 1,1 punts percentuals. Els diferencials més apreciables es van registrar en aliments, hoteleria, ensenyament i transport. En canvi, l’augment de preus va ser menor a Espanya en les begudes alcohòliques i en els serveis mèdics.
|
|
Sector exterior
|
Prossegueix l’escalada del dèficit corrent
|
|
El dèficit comercial és el principal responsable del desequilibri corrent.
|
|
El dèficit corrent va prosseguir la tendència a l’ampliació al setembre en créixer els desequilibris comercial, de transferències i de rendes en un context de manteniment del superàvit de la balança de serveis. D’aquesta manera, el dèficit acumulat en els dotze últims mesos va arribar als 63.494 milions d’euros, és a dir, el 7,2% del producte interior brut, dos punts i mig més que al setembre del 2004.
|
|
|
|
El fort deteriorament del saldo corrent obeeix, principalment, a l’ampliació del dèficit comercial, però també al mal comportament de la resta de rúbriques de la balança de pagaments. El saldo comercial ha augmentat el 35,2% durant els nou primers mesos de l’any en triplicar el creixement de les importacions el de les exportacions.
|
|
El saldo turístic reflecteix la poca capacitat de despesa del turisme estranger i el potencial del consumidor espanyol a l’exterior.
|
|
El menor superàvit per serveis reflecteix el potencial del consum dels residents fora del territori espanyol, situació que contrasta amb la menor capacitat de despesa del turista estranger. Els ingressos per turisme van augmentar només el 2,7% nominal, molt per sota dels preus dels serveis turístics i de la mateixa entrada de turistes estrangers, el 6,3% fins al setembre. Els pagaments, en canvi, van créixer el 25,9%.
|
|
|
|
La balança de transferències, per la seva banda, va canviar de signe i va entrar en dèficit acumulat per l’impacte del saldo dels fluxos procedents de la Unió Europea i de les remeses dels emigrants a l’exterior. Finalment, ja en la balança de rendes, l’augment del dèficit és atribuïble a l’intens augment dels pagaments, que compensa totalment el notable increment dels ingressos.
|
|
|
|
El compte de capital, per la seva banda, va presentar al setembre un superàvit superior al del mateix període de l’any anterior, de manera que l’acumulat en els nou primers mesos va quedar per sota del mateix període del 2004. La necessitat de finançament de l’economia espanyola, resultant dels saldos de la balança corrent i de capital, va pujar a 43.085 milions d’euros durant el període gener-setembre, el 82,1% més que l’any anterior.
|
|
|
La inversió estrangera directa a Espanya cau el 22% fins al setembre.
|
|
En l’àmbit financer, la inversió estrangera a Espanya va millorar al setembre de manera notable, però, en el conjunt dels nou primers mesos de l’any, encara va ser sensiblement inferior a la del 2004, el 22,7%. Aquesta reculada va ser també apreciable en l’àmbit immobiliari, el 16,1%. Només la inversió exterior de cartera va progressar amb força. La inversió espanyola directa a l’exterior també va disminuir, però no en immobles ni en cartera.
|
El sector exterior, clau del creixement del 2006
|
|
|
|
El sector exterior de l’economia espanyola ha drenat creixement del producte interior brut (PIB) de manera sistemàtica en els últims anys. La producció interna no ha pogut cobrir una part de l’embranzida de la demanda interna, motiu pel qual s’ha desviat cap a l’exterior. El 2005, el sector exterior restarà gairebé 2 punts al creixement de l’economia, molt per damunt dels anys anteriors. Però per al 2006 preveiem una inflexió en aquesta tendència negativa, per bé que el sector exterior encara restarà aproximadament 1,5 punts del PIB.
|
|
|
|
Aquesta previsió es basa en una desacceleració molt lleugera de les importacions i en una recuperació suau de les exportacions. En el primer cas, el motiu és una desacceleració de la demanda interna, a causa, principalment, de la contenció de l’avanç del consum de les famílies, i al mateix temps la inversió també se situarà en nivells una mica menys dinàmics. A més a més, tot i que la competitivitat dels productes importats al mercat interior es pot accentuar lleugerament (l’euro tendirà a apreciar-se), no creiem que aquest efecte compensi l’anterior. Pel costat de les exportacions, la recuperació esperada per a la zona de l’euro s’hauria de transmetre a les exportacions espanyoles, tant de béns com de serveis. També aquí trobem el factor competitivitat, aquest cop enfront de l’exterior, com a element clau. La competitivitat serà, per tant, un dels factors determinants de l’evolució espanyola no solament el 2006 sinó també en els propers anys.
|
|
|
|
|
Tradicionalment, les exportacions espanyoles han millorat més en funció de la capacitat d’arrossegament de les nostres economies clients que per una qüestió de preu, excepte, no cal dir-ho, després dels episodis de devaluació. Per aquest motiu, una fase de recuperació econòmica dels nostres principals socis comercials hauria d’anticipar un futur optimista des del punt de vista de les exportacions, ja sigui de béns o de serveis.
|
|
|
|
Però aquest diagnòstic és, com a mínim, controvertit en un context de globalització creixent i de liberalització progressiva del comerç mundial en què qualsevol economia que disposi dels productes i dels recursos en quantitat i qualitat suficients pot aprofitar el to una mica més pròsper de l’economia europea. Per aquest motiu, avui en dia la quota de mercat de les exportacions espanyoles en el comerç mundial depèn de la seva competitivitat en preu, diferenciació i qualitat, competitivitat que s’ha de manifestar en una escena en què no compten solament els rivals tradicionals sinó també les potents economies emergents. En segon terme, el futur de l’exportació es vincula cada cop més a les estratègies de localització i producció de les companyies globals, que, al seu torn, són condicionades pels factors d’atractiu que la nostra economia pugui tenir enfront dels nostres competidors.
|
|
|
|
Però no es pot ocultar el risc que aquest cop l’economia espanyola no sigui capaç d’aprofitar la millora de l’economia mundial i europea amb la mateixa intensitat que en fases alcistes de cicles anteriors. D’una banda, els indicadors continuen apuntant a reculades en competitivitat. De l’altra, l’economia espanyola perd atractiu com a seu d’empreses exportadores, i cada dia són més freqüents els processos de deslocalització en benefici d’altres zones geogràfiques del planeta i l’ajustament de la producció en empreses de clara vocació exterior.
|
|
|
|
|
Per tot plegat, la reconducció del saldo exterior no serà una tasca fàcil. No n’hi ha prou amb incidir sobre una demanda reescalfada. Cal també recompondre les condicions de competitivitat de l’economia espanyola. El repte és complex, però passa per la millora de la productivitat, que, ara com ara, és l’assignatura pendent d’una economia com l’espanyola que crea molta ocupació però amb poc valor afegit.
|
Sector públic
|
Els ingressos públics continuen augmentant amb força
|
|
Continua el bon to dels ingressos públics…
|
|
Els ingressos no financers de l’Estat van caure notablement al novembre, circumstància que no va impedir que la recaptació acumulada durant els onze primers mesos, 119.770 milions d’euros, es mantingués clarament per damunt de la del mateix període del 2004. Aquesta xifra no inclou els 41.361 milions corresponents als trams de la recaptació de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de la major part dels impostos indirectes cedits a les comunitats autònomes i a les corporacions locals, de manera que és poc significativa com a indicador de la capacitat d’ingrés de les administracions per la via dels impostos generals. Un cop inclosos aquests ingressos cedits, la recaptació va pujar a 161.131 milions d’euros, xifra que representa un augment del 12,5% en relació amb l’any precedent.
|
|
…gràcies a l'increment de la recaptació per impostos directes i IVA.
|
|
L’augment més intens, el 20,7%, va correspondre a la imposició directa, que, a més a més, va continuar essent la principal font de finançament, gràcies a la bona marxa de la recaptació per l’impost sobre la renda de societats i per renda de persones físiques (IRPF). Sensiblement menor va ser l’increment dels ingressos per impostos indirectes, el 7,4%, afectats pel descens de la recaptació per impost sobre el valor afegit (IVA) sobre operacions d’importació. En canvi, els recursos per operacions interiors van créixer el 28,6%. Entre els impostos especials, l’impost sobre el tabac va ser afavorit per l’augment de tipus. La recaptació pel d’hidrocarburs, en canvi, va créixer només el 0,9%, afectada per la major propensió al consum de gasoil, carburant que suporta un tipus impositiu més baix. Els recursos procedents del tràfic exterior també van augmentar amb força per l’auge importador i, lògicament, per l’efecte de l’alça del preu del petroli.
|
|
|
|
Els pagaments no financers de l’Estat van augmentar el 5,6% i van arribar als 108.561 milions d’euros. Aquesta xifra no inclou la contrapartida dels ingressos corresponents als trams dels impostos cedits a les comunitats autònomes. L’augment més important de la despesa es va constatar en les operacions de capital, ja que la despesa corrent, afavorida pel descens de les compres de béns i serveis, va créixer només el 4,2%.
|
|
El superàvit de caixa queda anul·lat per l’augment net dels actius financers.
|
|
El saldo de caixa de l’Estat fins al novembre, és a dir, la diferència entre els ingressos i els pagaments no financers, va ser positiu per un import d’11.209 milions d’euros i molt superior al del mateix període de l’any anterior. Aquest saldo va ser insuficient per cobrir l’intens augment net dels actius financers, de manera que es va generar una necessitat de finançament de 575 milions d’euros, molt inferior a la del mateix període de l’any anterior. En termes de comptabilitat nacional, el saldo pressupostari va resultar, en canvi, positiu i molt superior al del mateix període del 2004 i va arribar als 14.871 milions d’euros.
|
Estalvi i finançament
|
Avanç sostingut del finançament al sector privat
|
|
Al novembre, el tipus d’interès dels préstecs hipotecaris per a la compra d’habitatge puja lleugerament, però encara se situa per sota de la inflació.
|
|
Els tipus d’interès dels préstecs i crèdits bancaris es van mantenir gairebé estabilitzats en nivells baixos a l’octubre, amb una tendència ascendent molt lleugera. L’excepció van ser els crèdits al consum i altres finalitats no hipotecàries, el tipus d’interès dels quals va baixar lleugerament en tres punts bàsics fins al 6,29%, en un entorn de forta competència. D’aquesta manera, es va col·locar 5 punts bàsics per sota d’un any abans. La mitjana dels tipus d’interès de les famílies va romandre en el 4,14%, 20 punts bàsics menys que dotze mesos abans. La mitjana dels tipus d’interès a les societats es va incrementar lleugerament en 2 punts bàsics fins al 3,43%, inferior en 10 punts bàsics al mateix mes del 2004.
|
|
|
|
D’altra banda, al novembre el tipus d’interès dels préstecs hipotecaris a més de tres anys per a l’adquisició d’habitatge lliure del conjunt d’entitats de crèdit va pujar en 4 centèsimes fins al 3,26%. No obstant això, es col·locava 12 punts bàsics per sota d’un any abans. Cal destacar que aquest tipus d’interès és inferior a la inflació actual, la qual cosa n’indica el nivell anòmalament baix. De fet, és probable que pugi moderadament en els propers mesos, un cop iniciat el gir alcista del Banc Central Europeu.
|
|
El finançament al sector privat creix més del doble que al conjunt de la zona de l’euro.
|
|
En aquest marc de baixos tipus d’interès i de bon clima econòmic, a l’octubre el finançament al sector privat va augmentar a un ritme anual del 19,0%, gairebé al mateix nivell que en el mes anterior i més del doble que en el conjunt de la zona de l’euro. El finançament a les empreses, inclòs el crèdit bancari, tant de l’interior com de l’exterior, i les emissions de renda fixa, però no d’accions, van créixer el 17,6% en relació amb el mateix mes de l’any anterior. Aquesta taxa és inferior en 6 dècimes a la registrada al setembre, però representa un fort ritme de creixement.
|
|
|
|
Els recursos financers destinats a les famílies es van expandir el 20,7% en els dotze últims mesos fins a l’octubre, la cota més elevada des de l’abril del 1999. La major part del finançament canalitzat a les llars està constituït encara per les hipoteques, que continuen pujant a un ritme alt. L’import de les noves operacions de préstecs hipotecaris per a l’habitatge es va incrementar a l’octubre el 30% per damunt del mateix mes del 2004. El crèdit al consum (per adquirir cotxes, motos, electrodomèstics, mobles, viatges, etc.) també va créixer notablement. Així, el total de les noves operacions de crèdit al consum a les famílies a l’octubre va registrar una taxa de variació interanual del 29%. Pel que fa a la resta de finalitats, la xifra de les noves operacions concedides en el mateix mes va augmentar el 13% en relació amb l’octubre de l’any precedent.
|
Elevats creixements dels dipòsits bancaris
|
|
Els comptes a la vista i d’estalvi augmenten el 12% en els dotze últims mesos…
|
|
Els dipòsits totals de les empreses i famílies residents van pujar a un fort ritme a l’octubre en relació amb el mateix mes del 2004, molt superior al de la zona de l’euro. Els comptes a termini a més de dos anys, que gaudeixen d’una bonificació fiscal dels interessos del 40%, van experimentar una intensa pujada. D’altra banda, els comptes a la vista i d’estalvi han augmentat l’11,9% en els dotze últims mesos.
|
|
|
|
Pel que fa als tipus d’interès bancaris de passiu, a l’octubre es van mantenir en nivells molt reduïts. El tipus d’interès de les empreses va baixar un punt bàsic fins a l’1,20%, 8 punts bàsics per sota de dotze mesos abans. El tipus d’interès de les llars es va incrementar en una centèsima fins a l’1,14%, però 2 punts bàsics menys que en el mateix mes del 2004.
|
|
…igual que el patrimoni dels fons d’inversió mobiliària.
|
|
El patrimoni dels fons d’inversió mobiliària es va incrementar en 2.955 milions d’euros al novembre fins a sumar 244.259 milions, d’acord amb les dades d’Inverco, l’associació de gestores. Així, ha pujat el 12,4% en els dotze últims mesos. Al novembre es van comptabilitzar unes subscripcions netes de participacions de fons d’inversió de 1.247 milions d’euros. Els fons de renda variable, tant nacionals com estrangers, van anotar unes subscripcions netes de 1.496 milions d’euros, dels quals els fons globals representaven 766 milions. En canvi, els fons de renda fixa a llarg termini van registrar unes desinversions netes de 665 milions d’euros. D’aquesta manera, en els últims mesos, les preferències dels inversors s’han orientat cap a la renda variable, ja que, en el conjunt dels dotze últims mesos, els fons d’aquesta categoria han rebut 5.562 milions d’euros nets.
|
|
|
|
El nombre total de partícips dels fons d’inversió mobiliària es va enfilar fins als 8.507.747, 109.971 més que a l’octubre. D’aquesta manera, el nombre de partícips va augmentar el 6,1% en relació amb el mateix mes del 2004. Durant aquest període, l’augment més intens de partícips el van experimentar els garantits de renda fixa, amb una variació del 13,5%, seguits per la renda fixa a curt termini, amb un increment anual de l’11,5%.
|
|
El rendiment mitjà anual dels fons d’inversió mobiliària es manté en el 4,7%.
|
|
El rendiment mitjà anual ponderat dels fons d’inversió va ser del 4,7%. Totes les modalitats de fons van aconseguir rendibilitats anuals positives, però amb una gran dispersió. Així, la renda variable dels mercats emergents va anotar unes plusvàlues del 53,7%, mentre que els fons de diner van rendir l’1,2%.
|
|
|
|
Pel que fa a les societats d’inversió mobiliària, que solen vehicular les fortunes més grans, el seu patrimoni va arribar als 26.930 milions d’euros al final de juliol. En aquesta data, el seu nombre d’accionistes era de 395.412. D’altra banda, el volum d’actius dels fons d’inversió immobiliària pujava, al final de novembre del 2005, a 6.354 milions d’euros, amb un increment del 45,1%. El nombre de partícips d’aquests fons era de 134.256, amb un augment del 26,4% des del gener. La rendibilitat mitjana ponderada d’aquesta classe de fons ha estat del 5,4% en l’últim any. El rendiment mitjà anual ponderat en els tres i en els cinc últims anys ha estat del 6,5% i del 7,1%, respectivament.
|
|
Les primes d’assegurances registren un augment anual del 9% en el període gener-setembre.
|
|
En un altre àmbit, les primes d’assegurances van superar els 36.000 milions d’euros durant els nou primers mesos de l’exercici 2005, segons una informació de l’associació ICEA d’investigació de les assegurances. Així, van anotar un augment anual del 8,6%. Per branques, la de vida va registrar una alça de l’11,1% i la de no vida, del 7,0%. Dins aquest camp, els increments més importants van ser assolits pels multiriscos, amb el 10,7%, i per les de salut, amb un augment del 9,6%. En canvi, el subsector de l’automòbil, sotmès a una competència molt forta, només va registrar un increment del 3,8%. D’altra banda, l’estalvi gestionat en la branca de vida, materialitzat mitjançant les seves provisions tècniques, es va situar en 122.208 milions d’euros, amb un descens del 7,5% en relació amb el setembre del 2004.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
