La llarga marxa cap a la coherència del sistema tributari nacional

  En els últims anys s’ha intensificat la preocupació per la pèrdua de competitivitat de les empreses espanyoles enfront de l’exterior, en un context de creixent globalització. La incorporació al sistema econòmic internacional de nous països, amb baixos costos laborals i fiscals, fa trontollar la posició espanyola en l’àmbit del comerç internacional de manufactures. I no es tracta només d’exportar més o menys, sinó també de perdre quota al mercat interior. Sense anar més lluny, l’ampliació de la Unió Europea al bloc dels països de l’Est europeu, que disposen de mà d’obra barata i especialitzada i d’un alt potencial de creixement, és un repte de la màxima importància. Davant aquests desafiaments, es pot i cal plantejar-se moltes i variades respostes, una de les quals pot ser abaixar els impostos a les empreses.

  En l’àmbit de l’impost de societats, la tendència en l’última dècada, especialment des de l’any 2000, ha estat la reducció dels tipus impositius. Així, en el període 1995-2005, el tipus mitjà nominal de la Unió Europea-25 va disminuir en 8,8 punts percentuals. En els mateixos anys, el tipus impositiu nominal sobre els beneficis empresarials encara es va reduir més als 10 nous països membres incorporats el 2004, en 10 punts percentuals. D’aquesta manera, en els últims anys, s’ha produït una mena de competència fiscal a Europa, iniciada ja abans de l’ampliació, per atreure inversions estrangeres directes. En canvi, a Espanya el tipus general no ha experimentat cap variació en els deu últims anys i ha romàs en el 35%.

  Ara bé, quina és la posició competitiva de l’economia espanyola pel que fa a l’impost de societats en el concert europeu? Com es pot apreciar al gràfic adjunt, el tipus general de l’impost de societats espanyol ocupa un lloc al podi dels més alts. Així, el 2005 el tipus general espanyol superava la mitjana de la Unió Europea-25 en 8,7 punts percentuals. La diferència era més gran en relació amb els 10 nous Estats membres i se situava en 14,4 punts percentuals. Cal destacar el cas d’Estònia, que, a partir de l’any 2000, va reduir a zero el tipus impositiu per als beneficis retinguts i va col·locar en el 24% el tipus per als beneficis distribuïts.

  Tot i que és cert que el tipus impositiu general no és un indicador precís de la càrrega fiscal que suporten les empreses, a causa de la complexitat i de les diferències dels sistemes fiscals als diferents països, la situació competitiva espanyola no varia gaire si s’analitza des del punt de vista del tipus impositiu efectiu. Aquest tipus té en compte la incidència de les bonificacions fiscals i permet, en general, una anàlisi més exacta.

  El tipus impositiu efectiu es pot aproximar pel tipus impositiu implícit calculat segons les dades de la comptabilitat nacional. El tipus implícit mesura els impostos efectivament pagats en relació amb la seva base imposable potencial. Segons Eurostat, el 2003 el tipus implícit mitjà de l’impost de societats a la UE-25 era del 19%, mentre que a Espanya se situava en el 25,7%, és a dir, 6,7 punts més. La posició d’Espanya també estava a la part més alta de la classificació.

  D’aquesta manera, s’aprecia que la posició competitiva de les empreses espanyoles, des del punt de vista fiscal, no és favorable. I, en un panorama en què les empreses espanyoles han de fer front a una major competència de països amb costos laborals molt més baixos, alguns dels quals formen part de la Unió Europea, la fiscalitat també és rellevant.

  En aquest sentit, l’avantprojecte de Llei de reforma de l’impost sobre societats presentat pel ministre d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, el 20 de gener, preveu la reducció gradual del tipus general des del 35% al 30% entre els anys 2007 i 2011. Al mateix temps, el tipus reduït per a les pimes, introduït en la reforma de 1997, passarà del 30% al 25% en el mateix període. En contrapartida, la majoria de deduccions i bonificacions també desapareixeran progressivament a raó d’un cinquè per any. Per tant, no està clar que la pressió fiscal efectiva sobre les empreses s’hagi de reduir en els propers anys. Des d’alguns àmbits empresarials, han aparegut crítiques per la lentitud de la reforma i per l’impacte que representarà la supressió de les deduccions i bonificacions en algunes empreses. De fet, es tracta d’una reforma important que va en la direcció adequada, però cal indicar que, fins i tot amb l’impacte de la reforma prevista, la posició competitiva de les empreses espanyoles no serà la ideal, si tenim en compte la distància impositiva actual amb la resta de països de la Unió Europea.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.