La competitivitat exterior de l’economia espanyola en termes de preus i costos recula

  La competitivitat enfront de l’exterior depèn de molts aspectes. Els empresaris han de ser capaços d’adaptar-se al nou i canviant entorn internacional, buscant els avantatges comparatius dels seus productes i encertant en la seva introducció en el mercat. En una economia com l’espanyola, les exportacions de béns i serveis comerciables de la qual són d’un nivell tecnològic mitjà, també és important l’evolució dels preus i dels costos relatius. La trajectòria de la competitivitat des d’aquest punt de vista es pot quantificar mitjançant els índexs de competitivitat, que es construeixen comparant l’evolució de la inflació i dels tipus de canvi d’un país enfront dels seus principals socis comercials.

  L’índex de competitivitat d’Espanya enfront dels països desenvolupats, mesurat amb els preus de consum durant els quinze últims anys, ha variat significativament. En aquest sentit, es poden distingir diferents períodes. Al començament de la dècada dels noranta, aquest índex mostrava una intensa pèrdua de competitivitat després de l’entrada de la pesseta en el Sistema Monetari Europeu a un tipus de canvi elevat. Les successives devaluacions que van tenir lloc a partir del mes de setembre de 1992 van representar un important guany de competitivitat. L’estabilitat macroeconòmica dels anys que van precedir la incorporació de la pesseta en l’euro el 1999 va contribuir a mantenir el nivell competitiu de l’economia espanyola. A més a més, la devaluació de l’euro en els primers anys de la seva existència també va beneficiar el nivell de l’índex. No obstant això, a partir de la dècada actual, s’ha produït una constant pèrdua de competitivitat, com es pot apreciar al gràfic adjunt, ja que el superior diferencial d’inflació amb els països desenvolupats no ha pogut ser compensat per una depreciació del tipus de canvi.

  Especialment rellevant és l’evolució de la competitivitat en relació amb els països de la zona de l’euro, els nostres principals socis comercials. En aquest cas, l’evolució de l’índex a partir del llançament de l’euro es redueix al comportament del diferencial d’inflació amb aquests països, persistentment superior. D’aquesta manera, des del final de la dècada dels noranta, Espanya ha patit una sensible pèrdua de competitivitat en relació amb els països de la zona de l’euro.

  Si en l’elaboració de l’índex utilitzem els costos laborals unitaris, en la dècada actual també s’observa una evolució desfavorable, tant enfront dels països desenvolupats com en relació amb els països de la zona de l’euro. Això és degut tant a un major creixement de la remuneració per assalariat com a un pobre augment de la productivitat.

  El panorama varia si, en lloc de prendre els preus de consum relatius, considerem els preus d’exportació. En aquest cas, també es distingeixen les fases de pèrdua de competitivitat al començament dels noranta i d’uns grans guanys després de les devaluacions de 1992-1995. No obstant això, la situació s’ha mantingut força estabilitzada a partir de 1999, en especial enfront dels països de la zona de l’euro. Això s’explica perquè, amb la intensificació de la competència a causa de la globalització, els preus dels béns i dels serveis comerciables han tendit a igualar-se als mercats internacionals.

  Això fa pensar que, en aquesta conjuntura, els marges de les empreses exportadores es poden haver ressentit. Així, el marge d’exportacions estimat pel deflactor de les exportacions dividit pel cost laboral unitari va experimentar caigudes en els primers anys de la dècada actual. No obstant això, l’any passat va començar una certa recuperació. D’altra banda, la rendibilitat relativa de les exportacions, estimada pel deflactor de les exportacions dividit pel deflactor del producte interior brut, presenta una evolució similar, com es pot observar al gràfic adjunt.

  Atès que els productes comerciables, els subjectes a la competència internacional, es concentren al sector de les manufactures, paga la pena analitzar l’evolució dels preus i dels costos relatius en aquest apartat. Així, l’índex de competitivitat en relació amb els països desenvolupats, mesurat amb els preus industrials, mostra un perfil similar a l’índex amb els preus de consum, per bé que la pèrdua de competitivitat en els últims anys és una mica inferior. En canvi, si utilitzem els costos laborals unitaris al sector manufacturer, la pèrdua de competitivitat en els últims anys és fins i tot superior al cas dels costos laborals del conjunt de l’economia.

  En resum, s’aprecia un problema de competitivitat-costos de l’economia espanyola, per bé que la reculada en relació amb els nostres socis comercials no és, ara com ara, excessiva. Aquest dèficit de competitivitat prové, en part, d’unes tensions inflacionistes més intenses i d’una baixa productivitat. Per afrontar la competència exterior, les empreses han de posar en joc les seves millors arts en gestió, tecnologia, comercialització i finançament. Però, atès que, actualment, no és possible el recurs a una devaluació competitiva del tipus de canvi, és necessari, a més a més, posar les condicions adequades perquè l’evolució dels preus i dels costos laborals doni suport a l’esforç de les empreses.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.