Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 298 - Gener 2007
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
La conjuntura empresarial continua essent excel·lent
|
|
Creix el ritme d’activitat de les empreses espanyoles en els nou primers mesos del 2006...
|
|
La Central de Balanços Trimestral del Banc d’Espanya mostra els brillants resultats obtinguts per les empreses no financeres durant els nou primers mesos del 2006. El fort augment de la producció (12,5% interanual) i dels consums intermedis (15,4%) és coherent amb el creixement sostingut de l’economia espanyola. En conjunt, el valor afegit brut (VAB) de les empreses incloses a la mostra va créixer al voltant del 6,9%, gairebé el doble que en el mateix període de l’any anterior.
|
|
... i impulsa la rendibilitat dels recursos propis a màxims històrics.
|
|
L’augment de l’activitat és comú a tots els sectors, amb les particularitats pròpies de cada cas. L’increment del VAB del comerç (7,2%) és una altra evidència més de la fortalesa mostrada pel consum en el període considerat. La reducció dels costos de producció de les empreses elèctriques va influir considerablement en el fort augment del VAB de les empreses energètiques (14,4%). En l’expansió del VAB de les empreses de transports i comunicacions (4,2%, enfront del 0,7% del mateix període del 2005), el factor més decisiu va ser el creixement de la demanda nacional. Per la seva banda, el VAB de la indústria va créixer el 2,4%, gairebé un punt més que un any abans, a causa, sobretot, de l’augment de la demanda interior de béns d’equipament i del major dinamisme de les exportacions en general.
|
|
|
|
|
El creixement de l’ocupació (1,7%) i l’augment de les remuneracions mitjanes (3,1%, igual que un any abans) van contribuir al repunt de les despeses de personal (4,9%, enfront del 3,7% del mateix període de l’any anterior). L’evolució conjunta de l’activitat i de les despeses de personal va determinar que el resultat econòmic brut d’explotació cresqués al voltant del 8,4%.
|
|
|
|
Durant els tres primers trimestres del 2006, es va produir un augment dels ingressos financers (7,0%) molt més contingut que el registrat el 2005. En canvi, les despeses financeres es van disparar, amb un increment del 29,1%, condicionat per l’augment de l’endeutament d’una gran empresa del sector de telecomunicacions per finançar la presa de control d’una altra empresa europea del sector. Aquesta circumstància explica que el creixement del resultat ordinari net es limités al 6,1%, suficient, però, per incrementar la rendibilitat dels recursos propis al 14,1%, nou rècord històric.
|
|
|
|
Finalment, el fort augment dels ingressos extraordinaris i les plusvàlues (derivades, principalment, de la venda d’accions per part d’algunes grans empreses) i l’increment paral·lel de les dotacions a provisions de la cartera, per restituir el valor de mercat d’algunes inversions a l’exterior, van determinar un augment del resultat net del 19,4%. Es tracta, en definitiva, d’uns resultats excel·lents, que consoliden la sòlida situació financera de les empreses espanyoles i que permeten que afrontin amb garanties els seus plans de futur.
|
Es prolonga l’etapa d’expansió de l’economia espanyola
|
|
L’economia espanyola manté un fort ritme expansiu al final del 2006.
|
|
En la recta final del 2006, l’economia espanyola va continuar mostrant una gran fortalesa, amb un perfil, fins i tot, de suau acceleració del creixement. La demanda nacional continua mostrant un gran vigor, principalment en el component d’inversió, tot i que, en conjunt, es constata una suau moderació del ritme expansiu, propiciada, sobretot, per una major contenció del consum. La millora de l’entorn exterior ha comportat un cert equilibri a favor d’una contribució menys negativa del sector exterior, que compensa amb escreix la menor aportació de la demanda nacional.
|
|
La indústria consolida la recuperació i la construcció manté un fort dinamisme.
|
|
Des de la perspectiva de l’oferta, un fet que cal destacar és la consolidació de la recuperació industrial. En efecte, les últimes dades confirmen el perfil d’acceleració de l’índex de producció del sector, que, un cop filtrades les diferències de calendari, va créixer el 5,4% interanual a l’octubre. En els deu primers mesos del 2006, es van registrar creixements significatius a gairebé totes les branques importants d’activitat, com construcció de maquinària (augment interanual de l’11,0%), metal·lúrgia (6,2%) i productes metàl·lics (5,1%). El sector d’alimentació i begudes, amb un augment més moderat, inferior a l’1%, i l’edició, amb un descens de l’1,2%, van ser les excepcions més destacades en aquest bloc. Entre la resta d’activitats, que tenen un pes relatiu menor en el conjunt, els forts creixements de maquinària i material elèctric (18,6%), equipament mèdic (1,5%) i mobles (11,7%) contrasten amb els descensos de la indústria tèxtil (4,5%), tabac (14,4%), cuir (1,2%) i equips informàtics (0,5%), provocats per diferents circumstàncies en cada cas.
|
|
|
|
La construcció, per la seva banda, mostra encara un vigor considerable, superior al previst al començament per a aquesta fase. S’aprecia, però, una situació una mica contradictòria. Alguns indicadors contemporanis, com el consum de ciment, apunten més aviat cap a una desacceleració del creixement, tot i mantenir-se encara en cotes elevades. La moderació del preu de l’habitatge i del sòl són altres senyals procedents del mercat immobiliari que van en la mateixa direcció. En canvi, alguns indicadors més avançats, com la licitació oficial i els visats d’obra nova, han adquirit un gran impuls en els últims mesos. Caldria valorar amb prudència l’última dada indicada, que estaria relacionada amb l’entrada en vigor, a partir del mes de setembre, del nou Codi Tècnic d’Edificació, que, en imposar condicions més costoses, hauria motivat l’avanç d’alguns projectes d’edificació.
|
|
|
|
|
Pel que fa als serveis, s’aprecia, en conjunt, un ritme de creixement sostingut, amb tendència a la moderació en alguns casos. El comerç, els transports i, en especial, els serveis a empreses mantenen un to molt expansiu, que contrasta amb el mostrat per les tecnologies de la informació, que han perdut embranzida en els últims mesos. El turisme ha reflectit un comportament una mica irregular al llarg de l’any, però el balanç global pot ser considerat de moderadament positiu. Tot i que el nombre de turistes estrangers i les pernoctacions en hotels van créixer a bon ritme, l’augment dels ingressos va ser molt més moderat, a causa de la retallada de la despesa mitjana per turista.
|
|
|
|
Des de la perspectiva de la demanda, el comportament menys dinàmic del consum privat s’hauria de relacionar amb les pèrdues de poder adquisitiu, motivades per les altes taxes d’inflació de la primera meitat del 2006 i per l’enduriment de les condicions financeres, després de les successives pujades dels tipus d’interès oficials del Banc Central Europeu. Així i tot, la intensa creació de llocs de treball i l’augment de la riquesa de les llars, derivat de la revaloració dels actius financers i immobiliaris, han exercit de dic de contenció i han justificat la solidesa que encara manté aquest agregat.
|
|
El consum tendeix a desaccelerar-se lleugerament, però la inversió continua mostrant una gran solidesa.
|
|
En els mesos finals de l’any, les matriculacions d’automòbils de turisme van tornar a registrar variacions positives i van trencar la cadena de descensos registrada en la part anterior de l’any, i l’índex de confiança del consumidor va tendir a millorar lleugerament, després de la feblesa mostrada en els mesos precedents. De la mateixa manera, la producció nacional de béns de consum (en particular, els duradors) va mostrar un to una mica més expansiu en aquesta última fase. Pel que fa a la inversió en béns d’equipament, el perfil d’acceleració de la producció industrial i de les importacions reflecteix la solidesa de la demanda, basada en la recuperació de la indústria, la situació sanejada de les empreses i les condicions financeres, encara molt favorables.
|
|
Perspectives favorables de creixement per a l’economia espanyola el 2007.
|
|
Després de tretze anys de creixement ininterromput, les perspectives de l’economia espanyola per al 2007 continuen essent molt positives, amb el suport de la continuïtat dels baixos tipus d’interès reals, els efectes positius sobre l’oferta i la demanda agregades dels fluxos d’immigrants i el revifament dels nostres mercats d’exportació. L’optimisme s’ha apoderat també del Govern, que ha revisat a l’alça les previsions per als propers anys. En l’actualització del Programa d’Estabilitat 2006-2009, l’executiu espanyol incrementa les previsions de creixement al 3,8% el 2006, el 3,4% el 2007 i el 3,3% el 2008 i el 2009. La revisió a l’alça de les previsions de creixement es traduirà també en un comportament del mercat de treball i en uns resultats pressupostaris millors que els previstos uns mesos enrere.
|
|
|
|
D’altra banda, segons el Govern, el patró de creixement gaudirà de més equilibri en els propers exercicis, gràcies al major pes relatiu que adquiriran la inversió productiva i les exportacions, en detriment de la construcció. No obstant això, no es preveuen mesures noves per corregir un dels principals punts febles de l’economia espanyola: la baixa productivitat. D’acord amb les previsions de l’esmentat programa, el creixement d’aquesta magnitud augmentarà moderadament el 2006, fins al 0,6%, i s’accelerarà lleugerament el 2007, fins al 0,8%. Tampoc no s’espera cap progrés apreciable en la correcció del desequilibri exterior: el dèficit per compte corrent superarà el 8% sobre el PIB el 2006 i vorejarà el 9% en els tres exercicis següents.
|
Mercat de treball
|
El mercat laboral continua reflectint un gran dinamisme
|
|
L’ocupació continua creixent...
|
|
En els compassos finals del 2006, el mercat de treball ha mantingut un vigor considerable, coherent amb el bon moment conjuntural de l’economia espanyola. Al novembre, el total d’afiliats a la Seguretat Social va créixer el 3,3% interanual, amb un ritme d’avanç consolidat, tant al grup de treballadors espanyols com al corresponent als estrangers. En els tres últims mesos, s’ha observat una proporció força estable en les incorporacions als dos col·lectius. Gairebé el 75% dels nous afiliats en el període esmentat tenien la nacionalitat espanyola.
|
|
...amb gran intensitat entre els treballadors espanyols i els d’altres nacionalitats.
|
|
El dia 30 de novembre, el nombre d’afiliats espanyols pujava a 17 milions de persones, equivalents al 90% de l’afiliació total (uns quatre punts percentuals menys que tres anys enrere). En aquest segment, el ritme de creixement, que es va mantenir relativament estable al llarg del 2004 i del 2005, va tendir a accelerar-se gradualment al llarg del 2006, fins a superar al final el 2,5% interanual, tal com es pot apreciar al gràfic següent. En canvi, al col·lectiu de treballadors estrangers (1,9 milions de persones), després del boom d’afiliacions provocat pel procés de normalització del 2005, el ritme de creixement va tendir a moderar-se progressivament, fins a estabilitzar-se al voltant del 8,5% interanual en els dos últims mesos.
|
|
|
|
Des d’una perspectiva més àmplia, es constata que el total d’afiliats al sistema de Seguretat Social va registrar un augment superior a les 600.000 persones en els dotze últims mesos. Gairebé la meitat de les noves incorporacions van girar en l’òrbita de les activitats immobiliàries, els serveis a empreses i la construcció, la qual cosa mostra, una vegada més, la important contribució d’aquests sectors al creixement de l’activitat espanyola. El grup dels autònoms i el dels afiliats del sector comerç i reparació de vehicles també van tenir una participació destacada en aquest augment i van aportar entre els dos gairebé un terç de l’increment.
|
|
Les activitats immobiliàries, els serveis a empreses i la construcció acaparen la meitat de l’ocupació generada en els dotze últims mesos.
|
|
Un altre fet que cal destacar en matèria d’ocupació és la satisfactòria evolució de la contractació indefinida, després de la recent modificació de la normativa vigent. En els dos últims mesos, els contractes d’aquesta naturalesa han augmentat a un ritme superior al 30% interanual, que contrasta amb el creixement desaccelerat dels contractes temporals, els quals, però, continuen essent àmpliament majoritaris en termes absoluts.
|
Tendència descendent de l’atur registrat
|
|
Els contractes indefinits continuen augmentant.
|
|
En finalitzar el mes de novembre, el nombre d’aturats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació va créixer en 30.328 persones en relació amb el mes anterior, de manera que la xifra de l’atur total supera de nou els dos milions. No obstant això, l’augment comptabilitzat al novembre és d’una quantia inferior a l’anotat en el mateix mes del 2005, i, a més a més, cal tenir en compte que, en termes desestacionalitzats, l’atur continua reduint-se. En qualsevol cas, el total d’aturats registrats al final de novembre (2.023.164 persones) és el 3,5% inferior al d’un any abans i mostra, a més a més, una clara tendència descendent.
|
|
|
|
|
En relació amb el novembre del 2005, l’atur va baixar amb més intensitat entre els homes (reducció del 5,4%) que entre les dones (2,2%) i entre els menors de 25 anys (10,8%) que en la resta d’edats (2,3%). Pel que fa als aspectes menys favorables, caldria destacar que gairebé la meitat dels aturats tenen un perfil associat a un grau de baixa o molt baixa ocupabilitat. Aquest concepte fa referència a la probabilitat de trobar una feina en funció de tres variables bàsiques: antiguitat en l’atur, àmbit geogràfic de recerca i nombre d’ocupacions demandades.
|
|
|
L’atur registrat tendeix a disminuir...
|
|
Per sectors d’activitat, és particularment significatiu el fort descens registrat a la indústria (6,1% interanual), coherent amb la vigorosa recuperació experimentada per aquest sector. El descens a la construcció i als serveis (superior al 3% interanual) manté la mateixa tònica dels últims mesos. Cal destacar, finalment, que l’atur es va reduir a totes les comunitats autònomes, llevat d’Andalusia, on va augmentar l’1,1%. A la resta, els descensos més importants es van registrar a Aragó, Cantàbria, Galícia i el País Basc (entre el 8% i el 12%).
|
Augmenten els costos salarials
|
|
...amb especial intensitat a la indústria.
|
|
Els costos salarials per treballador van patir una sobtada acceleració durant el tercer trimestre del 2006, segons les dades de l’enquesta trimestral del cost laboral. La taxa de creixement interanual es va situar en el 4,0%, nou dècimes més que en el trimestre anterior i gairebé el doble que un any abans. Aquesta evolució ascendent es pot apreciar també a partir de les dades de la comptabilitat nacional, tot i que amb un perfil de creixement més suau en aquest cas. La tendència a l’alça dels salaris, si es confirma en els propers mesos, podria constituir un obstacle per a la consolidació de la retallada de la inflació observada darrerament.
|
|
|
|
|
Les alces es van generalitzar a tots els sectors d’activitat, amb taxes de creixement que es van situar per damunt del 4% en tots els casos. Des del punt de vista geogràfic, les taxes més altes es van registrar a Aragó (6,1% interanual) i a Castella-la Manxa (5,8%), i les més baixes, al País Basc (1,8%) i Navarra (1,7%). En termes de valor absolut, els costos salarials més elevats es van registrar al País Basc (1.880 euros per treballador i mes), Madrid (1.857) i Navarra (1.721). A l’extrem oposat se situen Canàries (1.300 euros) i Múrcia (1.311).
|
|
Els costos salarials s’acceleren...
|
|
Atès que el total d’hores efectives treballades es va reduir lleugerament (0,3% interanual), l’augment del guany mitjà per hora treballada (4,4%) va superar l’indicat per als salaris. De manera diferent, el creixement de la resta de costos laborals (les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, entre d’altres) es va desaccelerar apreciablement, fins al 2,6%, la qual cosa explica que el cost laboral total de les empreses s’inscrigui en una tendència de creixement una mica més suau que la indicada abans per als salaris.
|
|
|
...la qual cosa constitueix un problema per a la millora de la competitivitat espanyola.
|
|
Per acabar, caldria recordar que el creixement excessiu dels salaris i el lent avanç de la productivitat formen una combinació poc desitjable per millorar la competitivitat de l’economia espanyola. En els dos últims anys, els costos laborals unitaris han crescut a Espanya, de mitjana, al voltant del 2,3% interanual, gairebé un punt percentual més que a la zona de l’euro.
|
Preus
|
Descens de la inflació subjacent
|
|
El menor descens dels carburants al novembre motiva una lleugera pujada de la inflació general.
|
|
Al novembre, el nucli dels preus de consum va mantenir la tendència moderadora iniciada a l’agost. D’aquesta manera, la inflació subjacent, que exclou els elements més volàtils de l’índex general –els aliments no elaborats i els productes energètics–, va caure fins al 2,6%. No obstant això, el descens dels carburants no va ser tan intens com al novembre del 2005, de manera que la taxa de variació interanual de la inflació general va augmentar una dècima fins al 2,6%. Així, la inflació general i la subjacent es van situar en el mateix nivell.
|
|
|
|
|
A conseqüència de l’evolució menys favorable dels carburants i combustibles, els productes energètics van experimentar un augment del 0,3% en els dotze últims mesos, enfront d’una disminució de l’1,9% a l’octubre. Per la seva banda, els aliments frescos es van desaccelerar una mica. La davallada de la carn d’oví, en contrast amb la pujada experimentada en el mateix mes de l’any anterior, va contribuir a aquesta moderació. No obstant això, els aliments no elaborats encara presentaven una alça anual del 5,0%. Sembla que aquestes tensions són degudes, en bona part, a un increment de la demanda a causa del turisme i del creixement demogràfic.
|
|
|
|
|
Els aliments elaborats, inclosos el tabac i les begudes, es van continuar alentint, i la seva taxa d’inflació va baixar mig punt fins al 2,9%. Cal destacar la caiguda del preu dels olis en el mes, que va comportar una forta moderació de la taxa de variació interanual del 20% al 10% arran del descens dels preus en origen de l’oli d’oliva, ateses les perspectives d’una bona collita d’olives. En canvi, el preu del tabac va augmentar dues dècimes al novembre després dels augments d’impostos per a les marques més barates decretats pel govern, ja que els increments anteriors amb prou feines van ser traslladats per les tabaqueres. Així i tot, el tabac només registrava un increment anual del 0,4%.
|
|
Les comunicacions i els paquets turístics continuen caient en els dotze últims mesos.
|
|
Els béns industrials no energètics van experimentar una lleugera moderació per les pressions de la forta competència internacional. D’aquesta manera, la seva taxa de variació va baixar una dècima fins a l’1,2% en els dotze últims mesos.
|
|
|
|
Els serveis també van continuar minorant lleugerament el ritme d’encariment, i la seva taxa de variació es va col·locar en el 3,7%. Al novembre, cal destacar la davallada de les comunicacions de l’1,4% en l’últim any, dues dècimes menys que en el mes precedent. Així mateix, es va intensificar la reducció de preus dels paquets turístics. En canvi, la taxa de variació anual de l’ensenyament va pujar tres dècimes fins al 4,3%, per les alces en l’educació infantil, primària i secundària. El fet que estiguin més arrecerats de la competència exterior explica, en part, que els preus dels serveis creixin, en general, sensiblement més que la mitjana.
|
|
L’IPC probablement acabarà el 2006 al voltant del nivell actual d’inflació.
|
|
Al desembre la inflació subjacent es mantindrà continguda. D’aquesta manera, l’IPC general probablement acabarà l’exercici al voltant del nivell actual, sensiblement per sota del 3%, la qual cosa representaria una millora notable en relació amb el 3,7% anotat el 2005. Per al 2007 ja s’han anunciat pujades del preu de l’electricitat i del gas del 2,8%, la qual cosa tindrà un cert impacte al gener. No obstant això, la perspectiva dels preus per al 2007 és relativament favorable, de manera que l’IPC podria acabar l’any en un nivell similar al del 2006, si els preus del petroli no donen cap sorpresa desagradable.
|
|
|
|
|
D’altra banda, l’índex de preus harmonitzat amb la Unió Europea va pujar el 2,7% des del novembre del 2005 fins al novembre del 2006. En el mateix període, l’IPC harmonitzat de la Unió Monetària Europea va pujar l’1,9%, enfront de l’1,6% de l’octubre, de manera que el diferencial d’inflació es va reduir fins a 0,8 dècimes, el registre més baix des del maig del 2004. Així, tot i persistir, es modera aquest llast que perjudica la competitivitat de l’economia.
|
Es frena la moderació dels preus a l’engròs al novembre
|
|
Les perspectives de preus per al 2007 són relativament favorables.
|
|
Al novembre es va trencar la tendència descendent de la taxa de variació anual dels preus industrials. En efecte, en aquest mes el seu índex general va experimentar un augment interanual del 3,6%, dues dècimes més que a l’octubre. Aquest lleuger repunt va ser degut a un menor descens mensual dels preus energètics en relació amb el novembre del 2005 i també a un comportament relatiu més negatiu dels béns de consum i dels d’equipament.
|
|
Pujada del 3,6% dels preus industrials en els dotze últims mesos fins al novembre, sobretot pels productes intermedis.
|
|
De tota manera, els preus energètics només van presentar una pujada anual de l’1,0%, i, entre aquests preus, les coqueries i el refinatge de petroli van mostrar una caiguda del 5,8%. Per la seva banda, la inflació en termes anuals dels béns de consum i de capital es va situar en el mateix nivell: el 2,5%. Cal destacar que els preus d’alguns sectors amb forts augments de la productivitat, com la fabricació d’equips informàtics i de material electrònic i de comunicacions, es van reduir en l’últim any. En canvi, els béns intermedis van experimentar un augment de preus del més del doble, del 6,8% en els dotze últims mesos fins al novembre, per bé que la taxa anual es va reduir en una dècima. Els preus metal·lúrgics es van relaxar una mica, però es van situar el 19,3% per damunt d’un any abans a conseqüència del fort encariment dels metalls.
|
|
Els preus de les importacions es continuen alentint a l’octubre.
|
|
D’altra banda, els preus de les importacions es van continuar moderant a l’octubre, d’acord amb les dades de la corresponent enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística. Així, la taxa de variació anual de l’índex general dels preus d’importació va disminuir en tres dècimes fins al 2,9%. D’acord amb aquesta font, els béns de consum i de capital van presentar una inflació anual molt reduïda, inferior a l’1%, a causa de la forta competència global. En canvi, els béns intermedis van presentar un ascens anual dels preus del 8,9%, a causa de l’alça de moltes primeres matèries.
|
|
Lleuger repunt dels preus agraris en origen a l’octubre.
|
|
Pel que fa als productes agraris, els preus percebuts pels agricultors van repuntar una mica a l’octubre, després de caure al setembre per sota del nivell d’un any abans. Així, van presentar un increment anual del 2,7%, sensiblement per sota del corresponent apartat de l’IPC.
|
Sector exterior
|
El dèficit comercial es torna a accelerar a l’octubre
|
|
El dèficit comercial ha deixat de desaccelerar-se, a causa del redoblat impuls importador.
|
|
L’evolució del dèficit comercial ha generat algunes sorpreses a l’octubre. La més significativa és que, després de 16 mesos consecutius en què la variació interanual del dèficit comercial acumulat de dotze mesos s’havia desaccelerat, en aquest mes d’octubre la tendència s’ha invertit.
|
|
|
|
Concretament, el creixement del dèficit comercial (acumulat de dotze mesos) en relació amb un any abans va ser, a l’octubre, del 18,3%, enfront del 17,9% del setembre. La taxa de cobertura també s’ha deteriorat lleugerament i s’ha situat en el 65,4% a l’octubre, dues dècimes menys que al setembre. Darrere d’aquest comportament hi ha un nou repunt de les importacions (van créixer el 13,3% interanual en valor acumulat de dotze mesos), que va batre el de les exportacions (augment interanual del 10,7%).
|
|
Els grups d’exportació més dinàmics són els béns de capital i de consum, i els d’importació, el grup energètic.
|
|
Aquest redoblat impuls importador, derivat del sensible dinamisme de la demanda interna, ha estat propiciat, principalment, per la contribució dels béns intermedis no energètics. En termes de creixement, les importacions energètiques, tot i desaccelerar-se de nou, són encara el grup més dinàmic, seguit dels béns de consum no alimentaris.
|
|
|
|
Per la seva banda, el comportament exportador continua liderat pels grups de béns de capital i energètic, els dos amb creixements superiors al 23% interanual, sempre en valor acumulat de dotze mesos. El grup que més contribueix és el de béns intermedis no energètics.
|
|
|
|
Els mercats exteriors més dinàmics continuen essent els que tenen menys pes relatiu. Així, les exportacions que més creixen són les destinades a la Xina, però aquest soci comercial amb prou feines representa el 0,3% de les exportacions espanyoles, i, a més a més, el valor del que s’importa multiplica per 24 les vendes al gegant asiàtic. Pel que fa als principals socis comercials, la recuperació de la zona de l’euro afavoreix un creixement exportador del 7% interanual, una taxa d’augment lleugerament inferior a la que experimenten les nostres importacions de la zona de l’euro.
|
|
La millora europea es reflecteix en l’augment dels intercanvis comercials.
|
|
Fora del Vell Continent, el dinamisme exportador cap als Estats Units (augment interanual del 19%) i cap als països de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP, increment del 41% interanual) és notable, amb una important diferència: les nostres importacions dels Estats Units amb prou feines creixen el 2,4% interanual, mentre que les que realitzem dels països petroliers arriben al 43%.
|
La competitivitat exterior espanyola resisteix... ara com ara
|
La quota mundial de les exportacions espanyoles no evoluciona malament en relació amb la dels nostres principals competidors
|
|
|
|
Patroni va explicar al comte Lucanor la història d’un home que, per menjar, només tenia tramussos. Mentre es lamentava, llençava les clofolles pel camí, però, en veure que un altre home anava darrere seu i les recollia en silenci, va deixar de lamentar-se. Aquesta faula del segle xiv sintetitza avui la posició competitiva d’Espanya al món. Amb el segon major dèficit comercial del planeta en valors absoluts, la competitivitat de les exportacions per compensar la força importadora és una qüestió crucial. Espanya és com l’home que menjava tramussos. En aquest requadre, veurem que aguanta bé la comparació amb la majoria dels seus socis comercials més propers, però el problema és que aquests socis són els qui mengen les clofolles, ja que han patit un deteriorament greu en la posició de les seves exportacions. Amb les economies asiàtiques i no tant amb les de l’est d’Europa, la comparació no és tan favorable.
|
|
|
|
Per abordar l’anàlisi comparativa de la competitivitat exterior podem observar l’evolució de la quota de les exportacions sobre el total mundial. La quota pot variar per canvis relatius en els costos laborals o en la productivitat, per factors interns específics o per la modificació dels tipus de canvi. En tot cas, la quota de les exportacions al món en termes corrents indica l’atractiu relatiu del qual gaudeixen els productes de fabricació nacional als mercats globals. Aquesta quota pot créixer per un augment dels preus d’exportació si es combina amb un augment o amb el manteniment del volum, i a l’inrevés, situació que només és possible amb guanys de competitivitat. Exportacions cares amb productes poc atractius ens podrien fer sentir rics durant un temps, però la quota en termes corrents acabaria caient per volums d’exportació més baixos, i el país acabaria patint-ne les conseqüències. Així, considerem que la quota de les exportacions mundials és un indicador del grau de salut del sector exterior, més enllà del propi cicle de la demanda interna, que afecta més directament les importacions.
|
|
|
|
Doncs bé, la quota de les exportacions espanyoles del total mundial ha crescut de forma constant: va arribar al 2% del total de les exportacions mundials al final de 1998 i es va col·locar en l’1,8% al juny del 2006. Coincidint amb la incorporació de l’economia espanyola en l’euro, la tendència alcista s’ha perdut i s’ha estabilitzat, amb notables vaivens, en el valor esmentat, com s’observa al gràfic adjunt. Aquesta relativa estabilitat de la penetració sembla bona si la comparem amb l’evolució a la baixa de les principals economies, que mengen les clofolles que deixa la Xina. Des de les acaballes de 1998 fins al juny del 2006, els Estats Units han passat del 12,6% al 8,8%; el Regne Unit, del 5,0% al 3,5%; el Japó, del 7,2% al 5,6%, i la zona de l’euro, del 32,5% al 29,1%. La quota d’Alemanya, que encara és el primer exportador mundial de béns, també ha disminuït (del 10,0% al 9,1%). No sembla que les coses li vagin tan malament a l’economia espanyola.
|
|
|
|
|
Però al món passen altres coses que compliquen el veredicte definitiu sobre la salut del sector exportador. Per exemple, la irrupció de les exportacions xineses, que, de representar el 2% del total mundial en dòlars corrents al començament dels noranta, van arribar al 7,7% el 2006. O la pujada del preu del petroli i d’altres primeres matèries, que fa créixer la quota dels exportadors enfront de la resta. O les fluctuacions canviàries, amb un euro que, des de l’octubre del 2000, s’ha apreciat el 57% en relació amb el dòlar i enfront de totes les divises que tenen algun tipus de fixament amb el bitllet verd.
|
|
|
|
Per alliberar-nos de les distorsions esmentades i precisar la trajectòria competitiva de les exportacions espanyoles, podem intentar comparar-nos amb la resta de països de la zona de l’euro. En les últimes dècades, la quota que les exportacions espanyoles representen en el comerç interior de la zona de l’euro ha crescut de forma constant, des del 3,4% del 1980 fins a un màxim del 8,1% el 1996. La major obertura de l’economia i el procés de modernització van rebre el suport d’un tipus de canvi que, després de devaluacions successives, mantenia els productes espanyols amb preus baixos. Amb l’euro, el recurs de la pesseta feble desapareix, adquireix rellevància l’eficiència relativa del teixit productiu i, conseqüentment, la tendència a l’alça s’aplana i, fins i tot, apunta a una lleugera tendència a la baixa i se situa en el 6,8% al juny del 2006, com es pot comprovar al gràfic adjunt. Alemanya i Holanda presenten el cas contrari. Sense més apreciacions del marc i del florí, han transformat la reculada de les quotes en una tendència a l’alça. Però, un cop més, ofeguen les nostres penes els qui mengen clofolles, que, en aquest cas, són precisament els qui més importen d’Espanya, deixant de banda el cas germànic. França, Itàlia i Portugal absorbien el 36,3% de les nostres exportacions de béns totals i tots tres han patit importants deterioraments de la quota del comerç entre els països de l’euro. La situació d’aquests tres importants socis comercials, més negativa, millora el veredicte sobre les nostres exportacions.
|
|
|
|
|
L’altra cara de la moneda és l’Àsia Oriental. Excloent el Japó, a l’Àsia Oriental hi ha una bona part de les economies més dinàmiques del globus. No obstant això, la quota que representen les exportacions de béns espanyols del total que importa la regió és ínfima (0,2% al juny del 2006) i, a més a més, va a la baixa. Aquí no ens podem comparar amb ningú: les exportacions espanyoles a la Xina són una catorzena part de les alemanyes, una quarta part de les franceses i una tercera part de les italianes i, a més a més, se situen per sota de les d’Holanda i, fins i tot, de les de la petita Finlàndia. Una altra assignatura pendent cal buscar-la a l’Est d’Europa. Les exportacions espanyoles només arriben a l’1,6% de les compres a l’exterior dels deu nous membres de la Unió, i, a més a més, la taxa recula des del 2003. En canvi, Alemanya està ben col·locada entre els nous socis de la Unió i hi exporta una quarta part de les seves compres totals.
|
|
|
|
Amb un balanç una mica més positiu, la participació de les exportacions de béns espanyols en les compres dels Estats Units resisteix. Tipus de canvi, petroli i la Xina empenyen la quota a la baixa, però, llevat de l’especial cas irlandès, Espanya queda per davant de la majoria de països de la zona de l’euro (només per darrere de l’esmentada Irlanda i d’Àustria), empata amb Portugal i Grècia i millora el comportament dels altres grans països europeus. L’evolució de la participació de les exportacions espanyoles al món dóna un veredicte millor del que s’esperava. Les reculades agregades són petites, tot i que hi ha assignatures pendents significatives: l’Àsia Oriental i l’Europa de l’Est. La visió positiva és deguda, en gran part, al mal comportament relatiu d’economies europees com França, Itàlia i Portugal, tot i que mirar qui menja les clofolles de tramussos té un risc.
|
|
|
|
De cara al futur, hi ha un factor positiu i una precaució. Les exportacions van créixer en relació amb el producte interior brut fins al final del 2000. Després hi ha hagut una reculada, menor en el cas de béns, que va acabar al març del 2005, de manera que, pel que sembla, les coses tornen a la bona normalitat. La precaució és la tendència consolidada de les grans empreses multinacionals, és a dir, nord-americanes i japoneses, a relocalitzar la producció als mercats asiàtics, buscant els avantatges competitius que ofereixen. Per bé que a Espanya, amb empreses més petites, aquest procés és menys important, preocupa l’escàs pes que tenen en les exportacions les branques d’alt contingut tecnològic, que són també les que tenen un potencial de creixement més elevat. I és que, per continuar avançant, cal menjar una mica més que tramussos.
|
Sector exterior
|
Balança de pagaments: el deteriorament es modera marginalment
|
|
El dèficit corrent s’amplia el 30% interanual en els nou primers mesos del 2006.
|
|
En els tres primers trimestres del 2006, el dèficit acumulat de la balança de pagaments va arribar als 64.751 milions d’euros, prop del 30% per damunt de l’exhibit un any abans. Aquest ritme d’augment és lleugerament inferior al registrat en l’acumulat del gener fins a l’agost, quan l’augment interanual va ser del 31%.
|
|
|
|
Els principals responsables d’aquest desequilibri són, per ordre d’importància, l’increment del dèficit comercial, la reducció del superàvit de la balança de serveis, l’augment del dèficit de la balança de rendes i, en últim lloc, el major desequilibri de la balança de transferències corrents.
|
|
|
|
Concretament, pel que fa a la balança comercial, l’augment del dèficit, superior al 18% en relació amb els nou primers mesos del 2005, va ser degut a l’embranzida importadora. Les importacions van créixer, en l’acumulat de l’any, el 13% interanual, enfront de l’avanç del 10,6% interanual de les exportacions. Per la seva banda, la balança de serveis va continuar reflectint el degoteig a la baixa de l’aportació del sector turístic. Així, la rúbrica de turisme es va situar, en els tres primers trimestres del 2006, en els 20.520 milions d’euros, una xifra que se situa el 2,7% per sota de la del mateix període de l’any anterior. Així i tot, cal destacar que el deteriorament era més intens fa un mes.
|
|
|
|
Entre els mesos de gener i setembre, el desequilibri de la balança de rendes es va incrementar l’11,9% interanual, fins als 15.425 milions d’euros, mentre que el dèficit de la de rendes va arribar als 5.345 milions d’euros, un deteriorament superior al 15% interanual en relació amb el registre dels nou primers mesos del 2005.
|
|
Les entrades netes d’inversió en cartera tripliquen amb escreix el desequilibri de la inversió directa.
|
|
Pel que fa a l’àmbit financer, cal destacar que les sortides d’inversió directa van superar àmpliament les registrades en els tres primers mesos del 2005. Durant aquest període, el dèficit va ser d’11.054 milions d’euros, mentre que, en el període equivalent d’enguany, ha registrat un dèficit de 41.414 milions d’euros. En clar contrast, les entrades netes d’inversió en cartera van arribar als 157.562 milions d’euros i van triplicar amb escreix el superàvit existent en els tres primers trimestres del 2005.
|
Sector públic
|
Notable superàvit pressupostari de l’Estat el 2006
|
|
Els ingressos no financers de l’Estat augmenten l’11% fins al novembre...
|
|
Els ingressos no financers de l’Estat en termes de caixa, és a dir, mesurats segons la seva realització efectiva en el període considerat, van pujar a 132.362 milions d’euros al gener-novembre. Aquesta xifra representa un increment del 10,5% en relació amb el mateix període de l’any anterior. En termes homogenis, és a dir, incloent la participació de les administracions territorials i corregint els efectes de calendari, els ingressos no financers de l’Estat van augmentar el 10,8% en relació amb el mateix període de l’any 2005.
|
|
|
|
Aquest notable augment de les entrades a les arques de l’Estat va ser degut a forts augments de la recaptació tributària, situació que reflecteix la favorable evolució econòmica. Així, els ingressos per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) es van incrementar el 15,1%, sempre en termes homogenis, a conseqüència de l’augment de les rendes salarials i de la creació d’ocupació. Cal destacar que les retencions del capital mobiliari i sobre els guanys dels fons d’inversió van experimentar fortes pujades. L’impost sobre la renda de societats va créixer el 16,0% arran del gran ascens dels beneficis empresarials.
|
|
...impulsats per la recaptació dels impostos, situació que reflecteix el dinamisme econòmic.
|
|
Pel que fa als impostos indirectes, l’impost sobre el valor afegit va augmentar l’11,4% en els onze primers mesos de l’exercici, a causa de la bona marxa del consum i de la inversió. En canvi, els impostos especials només van créixer el 2,6%. Cal destacar la recuperació de l’impost sobre els productes del tabac al novembre arran de l’alça del tipus sobre les marques barates efectuada en aquest mes, que, així i tot, només va col·locar la taxa acumulada en l’1,4%. De manera similar, l’impost sobre hidrocarburs va experimentar un feble augment de l’1,8%. En canvi, els impostos sobre alcohols i begudes espirituoses van pujar el 8,1%.
|
|
|
|
Pel que fa a la resta d’ingressos, les transferències de capital van baixar a causa del menor ritme d’ingressos dels fons comunitaris. L’ascens dels ingressos patrimonials del 34,4%, a causa de l’increment dels beneficis ingressats pel Banc d’Espanya el 2006, no va poder compensar totalment l’evolució negativa d’altres partides, de manera que el conjunt dels altres ingressos no financers va baixar el 5,2% en termes corregits.
|
|
Els pagaments només pugen el 6%, gràcies al descens dels desemborsaments pels interessos del deute públic.
|
|
Els pagaments no financers van pujar el 6,2% fins al novembre. Aquesta evolució relativament favorable va ser facilitada pel decrement de l’11,9% dels pagaments per interessos del deute públic. Així mateix, les transferències de capital van disminuir l’11,4%, i les inversions reals només van augmentar l’1,6%. En canvi, les transferències corrents van pujar el 13,7% i les despeses de personal, el 7,4%.
|
|
El superàvit pressupostari puja el 49% i passa a representar el 2,3% del PIB.
|
|
D’aquesta evolució dels ingressos i de les despeses va resultar un superàvit pressupostari acumulat de 17.070 milions d’euros, la qual cosa representa una alça del 52,3% en relació amb el mateix període del 2005. En termes de comptabilitat nacional, aplicant el principi comptable de la meritació, és a dir, registrant els imports en el moment en què es produeixen els drets i les obligacions, amb independència de quan es materialitzen, es va anotar una capacitat de finançament acumulat de 21.951 milions d’euros, amb un increment del 49,2% en relació amb el mateix període de l’any precedent. Pel que fa al producte interior brut, va ser del 2,26%, enfront de l’1,62% del mateix període del 2005. Tot i que cal tenir en compte que, al desembre, pugen els pagaments per inversions i es produeixen alguns desemborsaments extraordinaris, les previsions pressupostàries per al tancament de l’exercici són favorables.
|
|
|
|
Finalment, la variació neta d’actius financers en termes de caixa va sumar 11.925 milions d’euros en els onze primers mesos de l’any. Entre altres partides, això va ser degut a diferents aportacions financeres, entre les quals cal esmentar les corresponents a infraestructures ferroviàries, préstecs per al finançament de la investigació, desenvolupament i innovació científica i tècnica. D’aquesta manera, l’endeutament net de l’Estat es va reduir fins al final de novembre en 5.145 milions d’euros, enfront d’un augment de 575 milions d’euros el 2005.
|
La política fiscal per al 2007: la despesa com a protagonista
|
Els pressupostos per al 2007 s’inscriuen en un entorn macroeconòmic favorable
|
|
|
|
El govern preveu assolir el 2007 un superàvit fiscal de l’1% del PIB per al conjunt de les administracions públiques. Així ho indica la recent Actualització del Programa d’Estabilitat 2006-2009. A cop d’ull, sembla que un any més de superàvit fiscal constata la solidesa dels nostres comptes públics i és un motiu de satisfacció. D’altra banda, aquest objectiu –que ha estat revisat a l’alça des del 0,7% previst al Projecte de Pressupostos– se situa molt per sota del superàvit esperat per al 2006, proper a l’1,5% del producte interior brut (PIB). És lògic, doncs, preguntar-se si, en l’actual context macroeconòmic, la política fiscal no s’hauria de plantejar uns objectius més ambiciosos per contrarestar els desequilibris de l’economia espanyola (inflació i dèficit exterior).
|
|
|
|
Això és el que opinen, per exemple, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics i el Fons Monetari Internacional.
|
|
|
|
Les perspectives de creixement a curt termini continuen essent favorables. El govern ha revisat a l’alça les estimacions de creixement del PIB el 2006 fins al 3,8% (des del 3,4% al Projecte de Pressupostos). Per a l’any vinent, preveu una lleugera desacceleració (fins al 3,4%), però el creixement es mantindrà al voltant del potencial de l’economia espanyola. La demanda nacional continuarà essent el principal motor del creixement, tot i que la seva importància disminuirà. S’espera una reducció de la inflació (mesurada amb el deflactor del PIB) del 3,8% al 3,4%, de manera que el diferencial amb la zona de l’euro encara seria d’1 punt percentual, i un augment del dèficit exterior fins al 8,2% del PIB. Malgrat que tot indica que el Banc Central Europeu apujarà una mica més els tipus d’interès durant el 2007, els tipus d’interès reals a Espanya continuaran essent relativament baixos. En aquest context de creixement alt i amb una política monetària que no pot ser qualificada de restrictiva, la política fiscal, juntament amb les polítiques estructurals, hauria de jugar un paper important en la contenció de la inflació i del dèficit exterior. Ho fa? Bé, és difícil titllar els PGE de restrictius quan el consum públic continua creixent per damunt del PIB real, tal com ha passat en els cinc últims anys, i quan el saldo primari es reduirà el 0,5% del PIB.
|
|
|
|
En efecte, els pressupostos generals de l’Estat creixen amb força i reflecteixen les prioritats socials del govern. El pressupost consolidat de despeses creix el 7,2% en relació amb el pressupost del 2006 (8,3% un cop exclosos els pagaments per interessos). L’augment es concentra en les partides socials i en les referides a recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i). La despesa en pensions, que absorbeix gairebé una tercera part del pressupost, s’incrementa el 8% (gairebé 7.000 milions d’euros) arran d’un increment en el nombre de perceptors i de la millora en les prestacions mínimes. Tot i la reducció en la taxa d’atur, la despesa en polítiques actives i passives al mercat de treball s’incrementa en el mateix percentatge (i 1.600 milions d’euros en termes absoluts). Les despeses en R+D+i, que podrien potenciar el nivell tecnològic del nostre sistema productiu, creixen el 23% (1.600 milions d’euros en termes absoluts) i arriben al 0,8% del PIB. Cal destacar, finalment, el fort increment de la dotació per a Ajuda Oficial al Desenvolupament (39%), que arriba al 0,3% del PIB. Un cop incloses les despeses dels ens territorials i de la condonació del deute, l’Ajuda Oficial al Desenvolupament d’Espanya arribarà al 0,4% del PIB.
|
|
|
|
Pel que fa als ingressos, la reforma fiscal reduirà molt lleugerament la pressió impositiva. Els canvis en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i en l’impost de societats (vegeu el quadre adjunt) representaran un cost proper al 0,2% del PIB per a l’Estat. De tota manera, aquestes pèrdues seran compensades, en part, per la bona marxa dels resultats empresarials i l’ocupació i pel seu impacte sobre la recaptació de l’impost de societats i cotitzacions socials. Així, els ingressos consolidats de l’Estat, Organismes i Seguretat Social només disminuiran marginalment en proporció al PIB (0,1%). El Govern podria haver anat més lluny en la reforma fiscal i abaixar més els impostos? Potser, però això hauria requerit un gran esforç de contenció de la despesa per evitar que el dèficit exterior o la inflació es disparessin. Ara com ara, una segona rebaixa (que, sobretot, atorgui un millor tracte a l’estalvi) queda a la cartutxera per al moment en què les circumstàncies ho permetin.
|
|
|
|
Tal com ha passat el 2006, és probable que l’execució dels pressupostos comporti algunes sorpreses positives. Els ingressos fiscals, per exemple, podrien superar les previsions pressupostàries, que podrien ser qualificades de conservadores. D’altra banda, en algunes partides, es podria acabar gastant menys del que s’esperava, en especial en programes per als quals es preveuen augments importants i en el fons de contingència. Per al futur, el disseny de la política fiscal s’enfronta encara a dos reptes importants: garantir la sostenibilitat del sistema de Seguretat Social i potenciar la competitivitat de l’economia mitjançant una millor despesa i una menor pressió fiscal sobre el treball i les empreses.
|
Estalvi i finançament
|
El crèdit al sector privat continua creixent a un ritme elevat
|
|
La pujada dels tipus d’interès bancaris...
|
|
Els tipus d’interès crediticis segueixen una tònica alcista i reflecteixen progressivament els increments del tipus de referència del Banc Central Europeu des del mes de desembre del 2005. Així, la mitjana del tipus d’interès dels préstecs de les entitats creditícies al sector privat va pujar fins al 5,0% a l’octubre i es va col·locar en el nivell més alt dels últims anys.
|
|
|
...no ha estat obstacle per a l’expansió del crèdit.
|
|
Això no ha estat obstacle per a l’expansió del crèdit. Així, el finançament obtingut pel sector privat en els dotze últims mesos fins a l’octubre es va incrementar el 24,0%, el ritme més intens anotat en l’última dècada. No obstant això, aquesta situació ha estat deguda al fort augment del finançament atorgat a les empreses, del 27,4% en l’últim any, la taxa de variació més alta, com a mínim, des del 1996. D’aquesta manera, les societats no financeres es continuen palanquejant financerament, en part per afrontar nombroses operacions corporatives, com adquisicions i fusions. També és veritat que, en l’actual conjuntura, la rendibilitat esperada dels actius supera amb escreix els nivells dels tipus d’interès, de manera que l’endeutament amb finalitats d’inversió està fonamentat.
|
|
|
|
Així, els arrendaments financers, utilitzats normalment per al finançament de béns d’equipament i immobiliaris, van presentar un increment del 15,6% des de l’octubre del 2005. En canvi, el crèdit comercial, destinat al finançament del capital circulant, mostra un creixement sensiblement inferior, del 10,2%.
|
|
|
|
|
On sí s’aprecia una certa moderació és en el crèdit a les llars. En efecte, al final d’octubre, el saldo del finançament concedit als particulars havia crescut el 19,8% en relació amb el mateix mes de l’any anterior. Tot i que és un ritme elevat, se situa 1,5 punts per sota del creixement del mes de març. La desacceleració del crèdit a les famílies es concentra en el crèdit per a l’habitatge, que ha passat de créixer a taxes anuals del 24,6% al novembre del 2005 al 20,8% a l’octubre del 2006. No obstant això, el bon clima econòmic i la creació de llocs de treball continuen donant suport a la demanda de crèdit hipotecari, de manera que per al 2007 el més probable és que segueixi una tònica de moderació suau.
|
|
L’alça de les retribucions dóna suport a l’expansió dels dipòsits bancaris.
|
|
En canvi, la resta de components del crèdit a les llars presenten una trajectòria d’acceleració. Així, van créixer el 17,2% en els dotze últims mesos fins a l’octubre del 2006, quan el 2005 van augmentar el 12,5%. Aquesta expansió s’explica, en part, per les polítiques comercials de les entitats financeres per compensar el menor augment del crèdit hipotecari. Les entitats de crèdit han relaxat les condicions per accedir al crèdit al consum i han potenciat la immediatesa a l’hora d’obtenir-lo. Així mateix, aprofiten tots els canals possibles, com internet o, fins i tot, el telèfon mòbil. Així, el crèdit al consum, instrumentat mitjançant un préstec, un crèdit o una targeta, està en voga. Però el crèdit per a altres finalitats, com la compra de valors, terrenys, etc., també creix notablement.
|
|
La morositat roman en cotes baixes.
|
|
Tot i l’augment dels tipus d’interès, la taxa de morositat del conjunt del crèdit al sector privat es manté, ara com ara, en nivells baixos. Així, a l’octubre, va baixar per segon mes consecutiu i es va situar en el 0,76%. Amb dades més detallades que arriben fins al setembre, s’aprecia que la dubtositat del crèdit per a l’adquisició d’habitatges també se situava en una cota reduïda, del 0,41%, per bé que lleugerament per damunt del desembre del 2005, quan es va col·locar en el 0,38%.
|
Auge dels dipòsits bancaris
|
|
|
|
A l’altre costat del balanç de les entitats financeres, els dipòsits bancaris experimenten una gran expansió. D’aquesta manera, els dipòsits del sector privat van augmentar el 24,0% en els dotze últims mesos fins a l’octubre. A aquest fort augment ha contribuït la pujada de les retribucions, possibilitada per l’increment del tipus d’interès oficial del Banc Central Europeu. No obstant això, el creixement dels dipòsits va ser insuficient per al finançament del crèdit atorgat, de manera que les institucions financeres han recorregut, sobretot, a l’emissió de valors.
|
|
Retirades netes en les participacions en els fons d’inversió mobiliària durant tres mesos consecutius.
|
|
En aquesta parcel·la del mercat, els bancs es mostren més dinàmics en l’últim període. Així, des de l’octubre del 2005 fins a l’octubre del 2006, els dipòsits de la banca van augmentar el 26,6%, enfront del 21,5% de les caixes d’estalvis. D’aquesta manera, els bancs van recuperar quota en aquest segment del mercat, que, malgrat tot, continua liderat per les caixes.
|
|
|
|
|
De fet, sembla que la millora de l’atractiu dels dipòsits bancaris en l’últim període ha tingut conseqüències desfavorables per a les participacions en els fons d’inversió mobiliària, un altre producte favorit dels estalviadors. El patrimoni dels fons d’inversió mobiliària només va créixer el 4,6% en l’últim any fins al novembre del 2006. En els tres últims mesos, les sortides de diners han superat les entrades. Les retirades de fons han estat considerables en la renda fixa, afectada per les baixes rendibilitats. De mitjana, el rendiment anual va ser d’un notable 4,8%, tot i que el grau de dispersió va ser elevat. Només la renda variable del Japó va ser negativa. La màxima rendibilitat va ser obtinguda per la renda variable nacional, amb un extraordinari 31,1%.
|
|
Les primes d’assegurances creixen el 5% en els tres primers trimestres del 2006.
|
|
En un altre àmbit, les primes del sector de l’assegurança directa van superar els 37.000 milions d’euros en els nou primers mesos del 2006, segons les dades de l’associació ICEA de recerca de les assegurances. Així, van créixer el 4,5% en relació amb el mateix període de l’any precedent. Per rams, el de vida només va anotar una pujada de l’1,2% i els de no vida, del 6,8%. En aquest grup, els multiriscos i la salut van experimentar augments de l’ordre del 10%, mentre que el subsector de l’automòbil només va créixer el 4,6% en un marc de forta competència. D’altra banda, l’estalvi gestionat al ram de vida, materialitzat mitjançant les seves provisions tècniques, es va col·locar en uns 129.000 milions d’euros al setembre del 2006, amb un ascens del 5,0% en relació amb el mateix període de l’any anterior.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
