Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 298 - Gener 2007
|
|
|
Conjuntura internacional
|
|
|
|
|
Previsions OCDE
|
Una recomposició del creixement mirant els desequilibris exteriors
|
|
L’OCDE veu una moderada desacceleració per al 2007, amb una reactivació el 2008.
|
|
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) preveu un creixement del 3,2% el 2006 per al conjunt dels 30 països membres. Per al 2007, l’Organització espera un alentiment del ritme de creixement fins al 2,5%, quatre dècimes per sota de les anteriors previsions de primavera. El 2008 l’activitat experimentaria un cert revifament fins al 2,7%. Més que una desacceleració, ens trobem davant una redistribució del creixement, amb els Estats Units i el Japó en un procés d’aterratge suau i amb la zona de l’euro agafant el relleu, on la força del consum ha de solidificar la recuperació. Per la seva banda, la Xina, l’Índia i Rússia continuaran exhibint creixements robustos.
|
|
|
|
Els Estats Units es desacceleraran sensiblement. Amb la feblesa del mercat de l’habitatge i amb una inflació subjacent a la baixa, ajudada pel final de les alces del petroli, tot i un cert tensionament al mercat laboral, el creixement es reduirà del 3,3% del 2006 al 2,4% el 2007 i es recuperarà fins al 2,7% el 2008. El finançament del dèficit exterior continua essent suficient, gràcies als baixos rendiments que accepten els inversors en dòlars i al manteniment de la posició deutora exterior dels Estats Units, pels beneficis dels actius a l’estranger, a causa de la depreciació del dòlar. La correcció del dèficit comercial serà lenta. Per la seva banda, el Japó haurà de créixer al voltant del 2,0%, tot i que la feblesa dels salaris és un risc a la baixa.
|
|
Europa ha d’agafar el relleu dels Estats Units, però la Xina continua.
|
|
Europa agafarà el relleu, amb una estimació de creixement revisada a l’alça. Per al 2007, s’espera que, gràcies al consum, les economies de la zona de l’euro guanyin el 2,2%, que s’ha de mantenir el 2008. Les expectatives d’Alemanya també han millorat, amb un producte interior brut (PIB) que el 2007 ha d’avançar l’1,8%, to clarament millor que l’1,0% previst anteriorment. El 2008 l’activitat continuarà guanyant força i creixerà el 2,1%. França, amb avanços del 2,2% i del 2,3%, també manté el pas. Itàlia veu millores en unes expectatives que mesos enrere no semblaven gens esperançadores, mentre que Espanya amb prou feines suavitzarà el fort nivell d’activitat exhibit el 2006 (3,6%) i creixerà el 3,3% el 2007 i el 3,1% el 2008.
|
|
Amaina la tensió en el preu del petroli...
|
|
El preu del petroli deixarà de pressionar a l’alça, a causa de la moderació de la demanda (principalment als Estats Units), de l’incipient efecte de substitutius com el gas natural i d’una percepció que les tensions geopolítiques estan descomptades o no s’han d’agreujar. No obstant això, el temps requerit per a l’adequació de les infraestructures complica l’ajustament de l’oferta i impedeix grans rebaixes de preus.
|
|
...i els desequilibris de balança de pagaments, juntament amb l’habitatge, són el risc més seriós.
|
|
L’escenari continua essent positiu, però el principal risc són els desequilibris exteriors. Un canvi de percepció que dificulti el finançament i la progressiva correcció del dèficit comercial nord-americà podria afectar negativament la valoració dels actius nord-americans, en especial l’habitatge, amb efectes negatius per al consum i el nivell d’activitat. En molts països, continua avançant el preu de l’habitatge, que, en general, es manté car. El risc d’un reajustament de preus, amb els consegüents efectes sobre la demanda dels consumidors existeix. No obstant això, les desacceleracions recents al Regne Unit, Holanda, Austràlia i Finlàndia han tingut menys efectes sobre el consum del que es temia, tot i que sempre caldrà tenir en compte la situació específica de cada país.
|
|
|
|
Sembla que la política monetària restrictiva dels Estats Units ja ha acabat, mentre que, a la zona de l’euro, ha d’evolucionar cap a condicions menys laxes. Els tipus d’interès a llarg continuen apuntant lleugerament a l’alça, però menys clarament que cap a la meitat de l’any. Els beneficis empresarials continuen mostrant un bon to, augmenten les diferències de renda i els productors de primeres matèries incrementen uns guanys difícilment sostenibles. Les balances fiscals presenten una millora general, en especial als Estats Units, però es troben a faltar polítiques que, aprofitant l’actual moment de bonança, neutralitzin els dèficits estructurals.
|
Estats Units
|
Estats Units: por a la feblesa de l’habitatge
|
|
Als Estats Units, els temors a una desacceleració són més grans que la por a les tensions inflacionistes.
|
|
La percepció dels observadors econòmics a vegades canvia tan de pressa com les estacions. En les calors de l’estiu passat, les perspectives del 2007 estaven tenyides de dramatisme i auguraven una desacceleració amb inflació, el pitjor dels móns possibles, que posaria a prova el nou president de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units. Prop ja de l’hivern, les coses pinten una mica millor, i l’aterratge suau amb inflació moderada és una hipòtesi força raonable. Mesos enrere, el final del boom de l’habitatge tenia l’efecte retardat d’encarir els lloguers, situació a la qual s’afegien el petroli i els costos laborals. Així, la inflació tirava a l’alça en l’inoportú moment en què el mercat immobiliari començava a minar el creixement. De llavors ençà, el petroli ha moderat els ímpetus, i tot fa pensar que continuarà així, els costos laborals s’han revisat a la baixa i els perills inflacionistes han amainat. A més a més, la Reserva Federal, tot i continuar mostrant el zel antiinflacionista al qual obliga el seu mandat, ha trobat un aliat imprevist en els mercats financers, que han relaxat les condicions de liquiditat de l’economia. Sense necessitat d’abaixar els tipus oficials, l’activitat té un suport important, que també reflecteix que els riscos en relació amb l’escenari central són a la baixa.
|
|
Amb condicions financeres més laxes, el creixement de l’activitat per al 2007 s’hauria d’apropar al 2,5%.
|
|
Atès aquest escenari, l’economia nord-americana, que creixia al 3,0% interanual en el tercer trimestre i que espera, per al total del 2006, un avanç proper al 3,3%, comptem amb un increment proper al 2,5% el 2007. Els components que protagonitzaran aquesta desacceleració seran la inversió en habitatges i el consum privat, a parts iguals en termes absoluts. Seguirà així, durant un temps, el fort ajustament de l’oferta immobiliària, però el consum tindrà una retirada ordenada, amb tendència a la baixa i amb suports que han de fer que la desacceleració sigui suau. S’esgoten l’efecte riquesa i el refinançament dels habitatges, amb hipoteques sobre immobles ja pagats a tipus d’interès baixos destinades al consum, i ens trobem en una situació d’estalvi en mínims, però la relativa fortalesa del mercat laboral i la millora de les condicions financeres mitiguen les reculades. El tipus hipotecari ha passat del 6,8% del final de juliol al 6,1% del desembre, i la prima de risc per als deutes de les empreses s’apropa al mínim històric. El problema no és tant el 2007, sinó el que vindrà després, ja que la situació de baix estalvi pot impedir, per un temps, el retorn al to robust imperant el 2005. Unes millors condicions financeres que també fan esperar que la inversió no compliqui la situació. El dèficit exterior es corregirà lentament, però, en la línia dels últims trimestres, no hauria de sostreure creixement.
|
|
La desacceleració se centra en l’habitatge, mentre que el consum té suports, tot i que tendirà lleugerament a la baixa.
|
|
Les vendes al detall, sense automòbils ni consum de benzina, van guanyar al novembre el 6,1% interanual, ritme superior a l’esperat, que, tot i no recuperar encara la robusta tendència de l’estiu, exhibeix un apreciable fons de fortalesa. En termes reals, descomptant l’augment de preus no energètics, s’ha passat de créixer el 2,2% al 3,5%. Els sectors que més força continuen mostrant van ser l’electrònica, l’alimentació i el petit comerç. Per la seva banda, sembla que la volàtil venda d’automòbils surt del túnel, amb un increment del 5,0% interanual. L’índex de confiança del consumidor del Conference Board va cedir dos punts fins al nivell de 102,9, pèrdua moderada que el deixa per damunt del mínim de l’agost.
|
|
|
Per als empresaris, la indústria cedeix més que els serveis.
|
|
Des del punt de vista empresarial, les coses tenen un biaix diferent en funció del sector del qual es tracti. En manufactures, l’índex de l’Institute for Supply Management va baixar fins als 49,5 punts i es va situar per sota de la frontera dels 50 punts per primer cop des de l’abril del 2003, de manera que dominen ja els qui veuen menys activitat. En serveis, la situació s’inverteix, ja que l’índex es va recuperar uns convincents 58,9 punts. En conjunt, el veredicte empresarial continua apuntant a un alentiment moderat, situació que cal valorar si recordem que els beneficis es mantenen en màxims en relació amb el PIB.
|
|
|
Continua la feblesa del sector immobiliari...
|
|
Continua la reculada de l’activitat al mercat immobiliari, amb una reducció de l’oferta que hauria de contribuir a limitar les davallades de preus. També es comencen a veure tímids símptomes d’estabilització. Els habitatges iniciats al novembre van tenir una lleugera reacció alcista, la continuïtat de la qual no està assegurada, tot i que encara es van situar el 25,4% per sota del mateix període de l’any anterior. La mateixa reacció a l’alça va tenir la venda d’habitatges de segona mà a l’octubre, tot i que el descens dels preus es va intensificar fins al 3,5% interanual. En l’habitatge nou, més volàtil, es va apreciar un tímid 1,8%. Per la seva banda, la producció industrial va guanyar el 3,8% interanual i va perdre ja de forma clara el bon to que havia exhibit en els mesos previs.
|
|
...però es crea ocupació i els salaris recuperen poder adquisitiu.
|
|
El mercat de treball és, juntament amb el relaxament de les condicions financeres, l’altre pilar important del consum. La taxa d’atur roman baixa, en el 4,5% de la població activa al novembre, i la creació de nous llocs de treball –132.000 al novembre– supera amb consistència les expectatives dels observadors. Més coherent amb les dades anteriors del que ha estat la norma fins ara, el poder adquisitiu salarial ha crescut progressivament des de l’agost i va guanyar el 2,3% interanual al novembre. Arrodonint el panorama positiu, els costos laborals unitaris, la moderació dels quals serveix per fer-se una idea de la capacitat de l’economia de créixer sense inflació, es van alentir i es van col·locar en el 2,3% interanual en el tercer trimestre.
|
|
|
|
L’índex de preus al consum del novembre va avançar el 2,0%. Més enllà de l’índex general, massa afectat per les fluctuacions de la factura energètica, domina la moderació sostinguda del component subjacent (que exclou l’energia i els aliments), el qual, al novembre, va avançar el 2,6%. La inflació subjacent mostra, des de l’estiu, una tendència de moderació que contrasta clarament amb els inicis alcistes de l’any. El component més inflacionista de l’índex subjacent continua essent el preu dels lloguers imputat als propietaris, que va avançar el 4,3% interanual. Aquest component s’inclou en l’índex perquè es considera part de la despesa de consum de les famílies, però no constitueix una despesa efectiva que desemborsin els propietaris d’habitatges.
|
|
El dèficit comercial millora al novembre, mentre s’espera la consolidació del procés de correcció.
|
|
Al sector exterior, la balança per compte corrent del tercer trimestre va presentar un dèficit equivalent al 6,8% del PIB. No obstant això, la via de la correcció ja està marcada. Amb l’ajuda, en part, de la feblesa del dòlar i de la moderació del preu del petroli importat, al novembre vam assistir a una disminució clara del dèficit comercial, que va arribar als 58.868 milions de dòlars, un rotund 8,4% per sota del mes previ. Des del final del 2004, el sector exterior ha sostret l’1,1% del PIB en dòlars corrents, a causa de l’encariment de l’energia importada. Assumint les perspectives del mercat del petroli, sense tensions alcistes de preus, i, atesa la sostinguda força de les exportacions, que al novembre van créixer el 13,8% en relació amb el mateix període de l’any anterior, el dèficit s’hauria de continuar corregint durant el 2007.
|
El sector immobiliari i la desacceleració de l’economia nord-americana
|
Una crisi profunda de l’immobiliari tindria un efecte important, tot i que no catastròfic, en el conjunt de l’activitat
|
|
|
|
Fa temps que l’habitatge s’ha convertit en un dels principals components de la riquesa de les famílies. Però la importància que ha adquirit recentment als països desenvolupats ha convertit el sector immobiliari en un dels principals actors de l’economia. Per aquest motiu, quan les notícies que ens arriben d’aquest sector no són bones, salten totes les alarmes, i més encara quan el país que les produeix són els Estats Units.
|
|
|
|
Per veure com el sector immobiliari s’ha convertit en punta de llança del creixement nord-americà, només fa falta observar la forta inversió residencial, la qual ha crescut de forma gairebé ininterrompuda com a percentatge del PIB durant els quinze últims anys (vegeu el gràfic anterior) i de forma molt notable a partir del 2002, coincidint amb una etapa de tipus d’interès molt baixos. L’altre gran factor que cal tenir en compte és l’històric augment del preu de l’habitatge, que ha estat pujant sistemàticament per damunt de l’IPC i que s’ha doblat durant els deu últims anys (vegeu el gràfic següent). Això ha fet que moltes llars nord-americanes sentissin que la seva riquesa es disparava i les duia a augmentar el consum de forma significativa. A més a més, com l’habitatge és la principal garantia de crèdit de la qual disposen la majoria de famílies, l’augment del seu preu els permet incrementar la capacitat d’endeutament, que, en la majoria dels casos, és utilitzada per consumir encara més. Aquesta nova forma de finançament, que, al començament dels noranta, pràcticament no s’utilitzava, ha passat a representar gairebé el 6% de la renda disponible.
|
|
|
|
|
Després d’un llarg període de bonança al sector immobiliari, el que semblava impossible comença a succeir. El preu de l’habitatge nou, que, durant l’última dècada, ha crescut a una mitjana anual del 5,7%, ha caigut el 10,9% en els tres primers trimestres del 2006, i el de les usades s’ha estancat. El ritme d’activitat a la construcció residencial s’ha ressentit força, i l’habitatge nou iniciat, després de quinze anys creixent a una mitjana anual del 5,6%, ha caigut el 23% en els tres primers trimestres del 2006 (vegeu el gràfic següent). Aquesta cascada de números vermells encén el temor a un alentiment de l’economia nord-americana. No solament per la caiguda de la inversió residencial, sinó, en especial, pels efectes que pot tenir sobre el consum, el seu gran motor. Pot semblar que els totxos comencen a fer tremolar els pilars de l’economia... estaran fets a prova de terratrèmols?
|
|
|
|
|
No obstant això, si hi ha una economia al món que és eficient i capaç d’ajustar-se ràpidament, aquesta és la nord-americana. I és que la ràpida correcció que s’ha registrat en l’inici d’habitatges nous, la producció dels quals és tradicionalment inelàstica a curt termini, així sembla demostrar-ho (vegeu el gràfic anterior). I així també ho reflecteix el nostre escenari central de previsions, en què es preveu una moderació del creixement del consum privat i una caiguda de la inversió fixa residencial, de manera que, en conjunt, s’espera que l’economia nord-americana creixi el 2,6% el 2007.
|
|
|
|
|
De tota manera, per dirimir quins són els canals de transmissió del xoc al sector immobiliari i la magnitud dels seus possibles efectes, resulta molt il·lustratiu considerar un escenari alternatiu d’ajustament important, tot i que no catastròfic. En aquest escenari alternatiu, considerem, d’una banda, una caiguda addicional dels preus del 10%, en línia amb la caiguda que s’ha produït durant els tres primers trimestres del 2006 (tot i que s’han recuperat una mica en les últimes setmanes). I, de l’altra, que la inversió residencial com a proporció del PIB torna als nivells de la dècada dels noranta (la qual cosa suposaria una caiguda del 15%). La caiguda de la inversió afectaria, sobretot, els sectors de la construcció i les manufactures, la qual cosa restaria 0,4 punts al creixement del PIB en relació amb l’escenari central (vegeu la taula adjunta). D’altra banda, la caiguda de preus generaria un efecte riquesa negatiu sobre el consum (i, amb menys intensitat, sobre les importacions), que creixeria per damunt del que s’esperava i li restaria 0,6 punts de creixement al PIB. Sembla, doncs, que l’economia nord-americana és prou flexible per aguantar un dur cop del sector immobiliari i que acabaria creixent l’1,6%. Això sí, quedaria més exposada a possibles eventualitats futures.
|
|
|
|
I és que quedaria tocada, però no enfonsada, i amb un marge de maniobra reduït per afrontar possibles situacions adverses. Les pressions inflacionistes encara persisteixen i limitarien la capacitat de la Reserva Federal per poder revifar l’economia amb disminucions del preu del diner. A més a més, la política fiscal també es veu limitada per l’alt dèficit fiscal. De tota manera, cal destacar que les expectatives d’inflació s’han mantingut estables, i la reducció del preu del petroli pot ser una bossa d’aire fresc gens menyspreable per a la Fed.
|
|
|
|
Sembla que l’economia nord-americana davalla i que, a més a més, qui l’empeny en aquest descens és el pilar que sustenta el gran motor de l’economia. De tota manera, l’eficiència amb què respon el sector de la construcció permetrà que l’aterratge sigui suau, si no hi ha sorpreses d’última hora...
|
Japó
|
Japó, goig sense alegria del consumidor
|
|
Al Japó la revisió dels comptes nacionals posa de manifest un consum més feble i molta dependència de l’exterior.
|
|
Amb l’última recuperació, iniciada cap al final del 2005, semblava que Junichiro Koizumi, l’anterior primer ministre, havia començat a canviar el Japó. La demanda interna, en especial el consum privat, era el principal suport de l’economia, i això era una gran novetat. El banc central afilava les armes perquè, després del final de la deflació, l’economia aviat donaria signes de reescalfament. Només fallava una cosa, els números del Japó juguen a vegades males passades. Després d’un període de certa inconsistència, en què els indicadors del consum apuntaven a la baixa, la revisió dels comptes nacionals dels últims anys ho confirmava i la recuperació s’ha esvaït a poc a poc. A més a més, després de la boira de l’agitació, ha ressorgit el vell Japó, on els productors manen sobre uns consumidors tendents al pessimisme que no augmenten en nombre i on la dependència de les exportacions continua essent alta.
|
|
El creixement per al 2007 s’aproparà a l’1,5%.
|
|
Amb la revisió, l’economia del Japó ha crescut el 5,2% des del final del 2003, i no el 6,3% com es pensava, i el component que més a la baixa s’ha revisat és el consum privat, el creixement del qual, en el mateix període, ha quedat reduït a la meitat i ha passat del 4,0% al 2,6%. Tot i que en una proporció menor, la inversió en equipament també s’ha revisat a la baixa, en especial el 2006, quan va mostrar-se especialment forta. La construcció privada també va cedir terreny, tot i que la seva contribució al creixement era molt petita. Despesa pública i sector exterior són els components que queden gairebé igual. Tot plegat va deixar l’economia creixent l’1,7% interanual en el tercer trimestre, amb un consum ja en lleugera reculada, però amb la inversió en equipament i les exportacions avançant al 7,7% i al 9,6%, respectivament. Per al 2007, l’economia haurà de créixer una mica per damunt de l’1,5%, seguint el baix perfil del sector privat de la demanda interna i amb els principals socis comercials, els Estats Units i la Xina, en sengles processos d’alentiment, tot i que de diferent intensitat. Per a la segona meitat de l’any, la tendència de creixement anirà cap al 2%.
|
|
|
Enfront de les febles vendes al detall, la indústria es recupera i els beneficis empresarials mantenen el to.
|
|
Les vendes al detall de l’octubre van avançar el 0,3% interanual, un altre cop per sota de l’augment de preus en la tònica de perfil baix dels últims mesos. La venda d’automòbils va seguir un patró similar i va recular al novembre el 6,1% interanual, sense avanços des del juny del 2005. Per la seva banda, la confiança del consumidor del tercer trimestre es va mantenir en els 45,6 punts, nivell acceptable que perd, però, els màxims dels nou mesos anteriors. El sector de l’habitatge tampoc no es mostra fort, amb els preus de Tòquio estancats al novembre i les vendes reculant el 22,9%. L’altra cara de la moneda és la renovada fortalesa de la producció industrial, que, al novembre, va guanyar el 6,1% interanual, un component que mostra el Japó tradicional, fort en manufactures i amb la mirada posada en l’exportació. En aquest sentit, les comandes de maquinària destinades a l’exterior es van recuperar amb força a l’octubre i van continuar guanyant terreny en relació amb les destinades a la demanda interna, que llangueixen des de l’estiu. Així mateix, l’enquesta empresarial Tankan del quart trimestre va arribar, en el cas de les grans empreses manufactureres, als 25 punts i va mostrar que la major fortalesa nipona continua residint en les grans empreses, els beneficis de les quals continuen en forma, la qual cosa, juntament amb l’ànsia inversora i amb el preu d’alguns actius, constitueix l’argument del banc central per a una pujada de tipus no exempta de polèmica.
|
|
La baixa taxa d’atur no es tradueix en alces salarials.
|
|
La inflació de l’octubre va quedar en el 0,4% interanual, i l’índex sense aliments frescos, menys volàtil, només va guanyar el 0,1%. El deflactor del PIB del consum privat del tercer trimestre es va situar en terreny positiu després de molt de temps, tot i que ajudat per l’energia. La taxa d’atur es va situar a l’octubre en el 4,1%, però fa tres mesos que els salaris perden poder adquisitiu, la qual cosa, juntament amb la renovada tendència de les famílies a l’estalvi, explica aquesta primacia de productors enfront de consumidors.
|
|
|
|
|
El sector exterior va continuar essent un bastió de fortalesa, amb una balança comercial que, en els dotze últims mesos fins a l’octubre, va arribar als nou bilions de iens i es va recuperar dels efectes dels preus energètics. El sector exterior ha d’anar a més en els propers mesos, però les exportacions han perdut una mica de la força que exhibien en la primera meitat del 2006, situació que evidencia la tendència a la moderació del creixement global.
|
Xina
|
Xina: l’estrany cas del creixement sense consum
|
|
La Xina alenteix la marxa, però encara creix al 10,4%.
|
|
Sembla que les xifres de la Xina no deixen espai per a l’ambigüitat. El creixement del tercer trimestre va ser del 10,4% interanual, amb l’agricultura creixent al 4,9%; els serveis, al 9,5%, i la indústria, al 13,0%. Existeix una certa desacceleració en relació amb el segon trimestre, però, sense cap mena de dubte, l’activitat febril és la nota dominant. El creixement xinès s’encara cada cop més cap a la inversió i a l’exportació, mentre que el consum es queda enrere, i això genera cinc problemes que el 2007 dirà si es comencen a corregir de forma preventiva o no.
|
|
La força de la inversió i les exportacions conviuen amb la feblesa del consum privat.
|
|
En primer lloc, la inversió representava el 2005 el 42,3% del PIB, una taxa superior a la d’altres economies emergents que planteja seriosos dubtes sobre la seva rendibilitat. En segon terme, aquesta inversió crea un excés de capacitat, en especial en estructures i en sectors intensius en primeres matèries, com l’acer. Així, la producció industrial del novembre va avançar el 14,9% interanual, en lleugera desacceleració en relació amb el 16% que havia estat la norma en els últims temps, i va reflectir, en part, les mesures de les autoritats per moderar l’activitat. No obstant això, el component de la indústria pesant, que s’apropa al 70% del total, va créixer el 16,6% durant el mateix període. En tercer lloc, el creixement és intensiu en capital, la qual cosa fomenta un fort consum d’energia i no el creixement de l’ocupació, on la Xina té una reserva de mà d’obra provinent d’un sector agrícola improductiu que disminueix lentament.
|
|
|
La indústria pesant continua dominant el creixement, tot i que la producció industrial es desaccelera lleugerament.
|
|
En quart lloc, un excés d’inversió sense rendibilitat augmentaria els problemes del sector bancari, que realitza reeixides privatitzacions, però on la seguretat que el principal dels préstecs sigui tornat és inacceptablement baixa. En aquest sentit, és una bona notícia que, al novembre, la proporció del total de la indústria que representaven els conglomerats (estatals, molt endeutats i amb pocs beneficis) va baixar al 34,0%, tot i que el dubte és si la proporció baixa prou de pressa. Finalment, aquesta primacia de la inversió es complementa amb una orientació cada cop més netament exportadora. Les exportacions dels dotze últims mesos fins al novembre van arribar al 35,1% del PIB, i el superàvit comercial podria superar ja el 6% del total de l’economia. Aquesta dependència del sector exterior és agreujada pel fet que és asimètrica, és a dir, el superàvit es concentra a Europa i, sobretot, als Estats Units. Així, amb un superàvit total de 155.000 milions de dòlars en els dotze últims mesos fins a l’octubre, el superàvit bilateral amb els Estats Units pujava a 138.000 milions. El dèficit comercial nord-americà no depèn només de les exportacions xineses, però és un fet que aquest desequilibri bilateral crea tensions que podrien atreure cants proteccionistes, amb les pèrdues consegüents.
|
|
|
|
La bona notícia és que el Govern xinès és ben conscient de tot plegat, però el problema cal buscar-lo en la suficiència de les solucions, que passen totes per estimular el consum privat d’una població tendent a l’estalvi. El 2005 el consum representava el 38,7% de l’economia, xifra excepcionalment baixa fins i tot per a una economia emergent que, a més a més, continua en declivi. Les vendes al detall del novembre van créixer el 14,1% interanual, però, més enllà de xifres concretes, els increments sempre són menors que els de la producció industrial, i, a més a més, a diferència de la producció industrial, s’observa una clara desacceleració en relació amb el 2004 i el 2005. Incrementar la despesa en medicina, educació i pensions és un primer pas que es fa amb massa timidesa. Obligar les empreses a donar més dividends seria una altra mesura. Més enllà hi ha el dèficit institucional, que inclou drets de propietat més clars, en especial per als agricultors i per als petits empresaris, transparència comptable i millor supervisió bancària.
|
|
La pregunta per al 2007 és si les autoritats seran capaces de reactivar el consum.
|
|
Amb l’excés de capacitat i la reserva de mà d’obra agrícola, gens fàcil de traspassar a sectors més productius, les tendències inflacionistes haurien de ser sostenibles. La inflació oficial del novembre es va situar en l’1,9% interanual, que, en el cas dels aliments, es va col·locar en el 3,7%, percentatge més creïble. L’elecció de futur és si es deixa fluctuar el tipus de canvi, de manera que una apreciació ajudi a contenir els preus i el subsidi que actualment reben els exportadors a costa dels consumidors. El gran dubte per al 2007 a la Xina no és el ritme de creixement, sinó la posada en marxa de mesures adequades que reactivin el consum enfront de la inversió i l’exportació, amb una progressiva millora del dèficit institucional.
|
Mèxic
|
Mèxic: continuen l’expansió i el deteriorament comercial
|
|
Mèxic creix al 4,6%, liderat per la inversió privada.
|
|
L’economia asteca va continuar creixent en el tercer trimestre i va arribar al 4,6% interanual. Segueix així el cicle alcista iniciat cap al final del 2005. El creixement mexicà es basa, sobretot, en el consum privat, que s’incrementa el 5,4%, tot i que, en els últims mesos, sembla que el consum públic s’ha accelerat. La inversió creix gairebé el 10% interanual, amb predomini del sector privat. Per components, des del costat de l’oferta, la construcció i les manufactures van ser els sectors més actius del tercer trimestre, amb avanços del 7,7% i del 5,9% interanual, respectivament. Dins del sector manufacturer, destaca la força de la maquinària i dels metalls, tot i que la tendència és aquí d’una certa desacceleració.
|
|
La construcció agafa el relleu de les manufactures.
|
|
Entre els indicadors de demanda més recents, la producció industrial va créixer el 4,6% interanual a l’octubre i conserva un bon to, tot i que, des del juny, hi ha una lleugera tendència d’alentiment. Continua aquí el lent procés del relleu de les manufactures per la construcció que va començar al juliol. Per la seva banda, la producció industrial de les «maquiladoras», amb un creixement del 2,0%, va perdre la força de l’estiu passat i va tornar a la letargia.
|
|
Els preus continuen repuntant.
|
|
L’estabilitat de preus és un dubte cada cop més important de l’economia mexicana, amb una inflació que, a l’octubre, va seguir el procés de repunt del final de l’estiu i va créixer a un ritme del 4,3% interanual. El component subjacent, sense energia ni alimentació, va mantenir l’avanç del 3,4%, la qual cosa sembla raonable, però el deflactor del PIB del segon trimestre va créixer el 8,5% interanual.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
