Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 299 - Febrer 2007
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
L’OCDE preveu un ritme expansiu elevat a curt termini
|
|
L’OCDE pinta un panorama molt favorable per a l’economia espanyola a curt termini…
|
|
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) preveu que el producte interior brut espanyol continuarà creixent per damunt del 3% durant el 2007 (3,3%) i el 2008 (3,1%). En l’anàlisi que l’organisme de París realitza cada any i mig, l’OCDE estima que tant la demanda nacional com el dèficit exterior tendiran a moderar-se gradualment, tot i que el dèficit vorejarà el 9,6% del PIB el 2008. El ritme expansiu de l’activitat permetrà que la taxa d’atur s’apropi al 7,5% el 2008, una fita important en la història recent d’Espanya.
|
|
…però molt menys positiu per a les dècades vinents si no es corregeixen alguns desequilibris bàsics.
|
|
Però no tot són felicitacions, l’OCDE expressa també la seva preocupació pel lent avanç de la productivitat i per l’erosió que pateix la competitivitat de l’economia espanyola. En el supòsit que persisteixin aquestes anomalies, el creixement potencial de l’economia espanyola, que es va situar en el llindar del 3,5% durant el període 1997-2006, es reduiria a l’1,9% en la propera dècada i podria caure a l’1,3% en la següent. Si es compleixen aquestes prediccions, es qüestionaria l’avanç protagonitzat per l’economia espanyola en els últims anys, en el procés de convergència amb el PIB per capita mitjà de la zona de l’euro.
|
|
L’evolució del mercat immobiliari i l’endeutament de les famílies preocupen també l’OCDE.
|
|
Un altre focus que ha acaparat l’atenció de l’OCDE és la situació del mercat immobiliari espanyol. Segons aquest organisme, els preus de l’habitatge estarien sobrevalorats, i, per corregir aquesta situació, considera que cal equilibrar els incentius entre l’accés a la propietat i el lloguer, sense excloure algunes mesures polèmiques, com l’eliminació gradual de les ajudes a la compra (instrumentades bàsicament a través de desgravacions fiscals). El creixement dels préstecs hipotecaris i el nivell d’endeutament de les famílies són aspectes que preocupen igualment l’OCDE.
|
|
|
|
Ara com ara, però, els preus immobiliaris han entrat en una fase de desacceleració, com es comenta en l’apartat següent. Però les dades dels comptes financers de les famílies i de les institucions sense ànim de lucre, referides al tercer trimestre del 2006, no modifiquen les tendències. En el període esmentat, va augmentar la proporció de la renda disponible de les famílies espanyoles destinada al consum i, conseqüentment, va baixar la part destinada a l’estalvi. I, a més a més, en créixer simultàniament les despeses d’inversió (fonamentalment, per a l’adquisició d’habitatges), la necessitat de finançament de les famílies va continuar augmentant. Aquesta situació contrasta amb l’existent abans del 2003, quan eren precisament les famílies les que atorgaven finançament a la resta de l’economia.
|
|
Indicadors d’activitat: predomina el signe expansiu
|
|
El dinamisme de la construcció…
|
|
Al final del 2006, els principals indicadors d’activitat continuaven mostrant un perfil molt expansiu, amb tendències de fons que apuntaven a una plena continuïtat o, com a màxim, a una lleugera moderació en els propers mesos, en línia amb el que apunta l’OCDE.
|
|
|
|
En els mesos finals del 2006, la indústria havia consolidat plenament la seva recuperació, amb augments de l’índex de producció general superiors al 4%. Al desembre, per primer cop en molts mesos, l’índex de confiança del sector va assolir un valor positiu, gràcies a la situació favorable de la cartera de comandes i a les excel·lents expectatives de producció per al futur immediat.
|
|
|
|
La construcció també continua en expansió, d’acord amb l’evolució dels principals indicadors relacionats amb aquesta activitat. El consum de ciment, per exemple, va augmentar el 8,4% interanual en l’últim trimestre de l’any. Altres indicadors avançats, com els visats d’obra nova i la licitació oficial, reflecteixen igualment creixements notables. Caldria indicar, finalment, que, en el període comprès entre octubre del 2005 i setembre del 2006 (últim mes del qual es disposa de dades), es va iniciar la construcció de més de 728.000 nous habitatges, rècord històric absolut.
|
|
|
…contrasta amb els senyals de més moderació procedents del mercat immobiliari.
|
|
Aquest fort dinamisme de l’activitat constructora contrasta amb els senyals de més moderació procedents del mercat immobiliari. En l’últim trimestre del 2006, el preu mitjà per metre quadrat de l’habitatge lliure va reduir la seva taxa de creixement anual al 9,1%, gairebé quatre punts menys que un any abans, i va seguir la trajectòria de desacceleració iniciada el 2005. D’altra banda, segons les dades del Ministeri d’Habitatge, es continua moderant també el creixement del nombre de transaccions immobiliàries, que, en el tercer trimestre, es va limitar al 2,4%, en relació amb el mateix període del 2005. En definitiva, sembla que la situació discorre per un escenari de moderació gradual i que, ara com ara, s’allunya la possibilitat d’un ajustament més traumàtic.
|
|
|
|
Pel que fa als serveis, s’aprecia, en general, un ritme de creixement sostingut en gairebé tots els sectors. El dinamisme és especialment intens als transports i als serveis a empreses (que inclouen les empreses de treball temporal), d’acord amb el perfil expansiu dels índexs de xifra de negocis. L’evolució de l’indicador de confiança elaborat per la Comissió Europea també permet una interpretació similar.
|
|
|
|
En el cas específic del turisme, el balanç del 2006 ha estat força positiu. El total de turistes estrangers ha batut de nou un rècord històric absolut el 2006. Van visitar el nostre país en qualitat de turistes gairebé 58,4 milions de persones, el 4,5% més que el 2005, i el total de les despeses realitzades durant els onze primers mesos va créixer a un ritme molt similar.
|
|
El consum manté encara un fort dinamisme i la inversió continua donant mostres de gran solidesa.
|
|
Des de la perspectiva de la demanda, s’aprecia que el consum manté encara un fort dinamisme, que tendeix a desaccelerar-se lleugerament, però menys, potser, del que s’esperava en principi. Hi ha alguna excepció, com la referida als automòbils de turisme, que van registrar una caiguda en les matriculacions del 2,0% en relació amb l’any anterior i no van assolir per molt poc la xifra emblemàtica del milió i mig d’unitats, que sí va ser superada en els dos exercicis anteriors. Finalment, sembla que els indicadors corresponents a la inversió en béns d’equipament reflecteixen encara, si més no amb les dades disponibles fins ara, un ritme expansiu ascendent.
|
Mercat de treball
|
Xifra rècord d’afiliació a la Seguretat Social el 2006
|
|
El ritme de creixement del total d’afiliats a la Seguretat Social tendeix a accelerar-se en els mesos finals del 2006.
|
|
Al final del 2006, el sistema de Seguretat Social tenia més de 18.770.000 afiliats –la xifra més alta de tota la història en un tancament d’exercici–, un 3,4% més que al final del 2005. D’altra banda, el ritme de creixement interanual va tendir a accelerar-se significativament en els últims mesos, gràcies, sobretot, a l’avanç dels afiliats espanyols, col·lectiu que, en estar subjecte a una variabilitat menor que la resta d’afiliats, reflecteix amb força fiabilitat la tendència de fons de la sèrie.
|
|
|
|
Dels gairebé 614.100 nous afiliats, el 78% tenien la nacional espanyola. Al col·lectiu d’estrangers, quasi la meitat dels 135.000 nous afiliats procedien de països membres de la Unió Europea (UE). El total d’estrangers comunitaris va créixer el 23,3%, percentatge molt superior al de la resta d’afiliats estrangers (4,9%), però, al final de l’any, la xifra total dels procedents de la UE (350.000) continuava essent clarament inferior a la de la resta d’estrangers (1.474.000).
|
|
El total d’afiliats a la indústria registra la primera variació positiva des de l’any 2000.
|
|
Per sectors d’activitat, cal destacar, en primer terme, el creixement interanual anotat per la indústria, que, tot i ser modest (0,5%), és la primera variació positiva que es comptabilitza des de l’any 2000. Així, doncs, la recuperació d’aquest sector ja comença a traduir-se, amb el desfasament habitual en aquests casos, en generació d’ocupació. A la construcció, una de les activitats que ha liderat la creació d’ocupació en els últims anys, el total d’afiliats va créixer el 6,9%, taxa molt més moderada que la corresponent al 2005 (11,4%), any en què es va veure afectada, en gran part, pel procés de regularització de treballadors estrangers.
|
|
|
Les activitats immobiliàries i els serveis a empreses registren el creixement més intens de les noves afiliacions en termes absoluts.
|
|
Als serveis, l’activitat amb un ritme més intens de creixement va ser l’educació, amb un augment de l’afiliació del 10,4% interanual. Però, en termes absoluts, la palma se la van endur les activitats immobiliàries i de serveis a empreses (que agrupen les empreses de treball temporal), amb més de 164.300 nous afiliats i un augment percentual del 8,7%. Un cas particular és el de l’evolució del total d’afiliats del règim de treballadors de la llar, que va registrar un fort descens interanual al desembre del 2006 (al voltant del 17,7%), a causa de les baixes de treballadors estrangers, la qual cosa suggereix una certa reculada en el procés de regularització del 2005 pel que fa, si més no, a aquest col·lectiu específic.
|
|
|
|
Les comunitats autònomes que van registrar les taxes de variació més elevades van ser Castella-La Manxa, Cantàbria, Aragó i Galícia, totes amb creixements superiors al 4%, seguides d’Andalusia, Extremadura, Canàries, Castella i Lleó, Múrcia, Astúries i Madrid, amb creixements inferiors, però encara situats per damunt de la mitjana nacional. A la cua figuren el País Basc i Catalunya, amb un creixement lleugerament superior només al 2,4%, coherent amb el major pes de la indústria en aquestes comunitats.
|
Nou descens de l’atur registrat el 2006
|
|
|
|
El total d’aturats es va apropar al desembre a la xifra de 2.023.000. Tot i que, en aquest mes, se sol produir un lleuger augment estacional, l’atur va registrar, al desembre del 2006, una petita disminució global (291 persones), que contrasta, per exemple, amb l’augment registrat un any abans (7.357 persones). L’atur es va reduir en tres sectors d’activitat: als serveis es van comptar gairebé 13.600 aturats menys, l’1,1% sobre el mes anterior; a l’agricultura, 2.400 (3,7%), i, als demandants d’una primera feina, gairebé 11.000 (4,8%).
|
|
L’atur pateix un petit descens al desembre, en contra de la pauta habitual en aquest mes.
|
|
En canvi, l’augment de l’atur es va concentrar a la indústria, amb gairebé 6.600 nous aturats, el 2,4% més que el mes anterior, i, sobretot, a la construcció, amb un augment de 20.000 (9,2%). L’atur masculí es va apropar al desembre a les 804.300 persones, després de patir en aquest mes un augment de 27.200 (el 3,5% més que en el mes precedent), i el femení es va situar en 1.218.600, amb un descens mensual de 27.500 (2,2%).
|
|
En l’últim any, l’atur es va reduir en gairebé 80.100 persones.
|
|
En comparació amb el mes de desembre del 2005, l’atur registrat es va reduir en gairebé 80.100 persones (la disminució més gran registrada en la nova sèrie estadística iniciada el 2000), amb descensos generalitzats en tots els sectors d’activitat i grups de població. D’altra banda, el ritme de descens interanual (3,8% al desembre del 2006) va tendir a augmentar progressivament al llarg de l’any, tal com ho mostra la gràfica següent.
|
|
|
|
En termes relatius, les davallades més intenses es van registrar als sectors i als grups poblacionals següents: a la indústria, que va anotar un descens del 6,4%; entre els menors de 25 anys (12,3%), i en la població masculina (5,6%). Les comunitats autònomes que van registrar un descens relatiu major van ser Aragó, Cantàbria i Galícia, amb reculades de l’atur superiors al 10%. A l’extrem oposat se situen Andalusia i Catalunya, amb disminucions inferiors a l’1%.
|
|
|
El 2006 se supera, per primer cop, la xifra de dos milions de contractes fixos subscrits en un any.
|
|
Finalment, cal valorar positivament que, al llarg del 2006, es van realitzar més de 2.177.000 contractes indefinits, el 41,1% més que els subscrits el 2005. Per primer cop, es va arribar a la xifra de dos milions de contractes indefinits en un any. El 74% del total dels contractes indefinits van ser subscrits a temps complet, proporció fins i tot superior al capítol dels contractes temporals (77%).
|
Preus
|
L’IPC acaba el 2006 amb una alça del 2,7%
|
|
L’economia espanyola ha mostrat una notable capacitat d’adaptació davant del xoc petrolier, però, així i tot, la inflació mitjana anual puja una dècima en relació amb el 2005.
|
|
L’índex de preus de consum (IPC) va acabar amb una variació interanual del 2,7% al desembre, un punt menys que al final del 2005, la taxa més baixa dels tres últims anys. Durant l’exercici, la inflació dels preus de consum va experimentar alts i baixos vinculats, sobretot, a l'evolució dels preus del petroli. Així, va pujar al 4,2% al gener, en plena escalada del cru, i al juliol es va situar encara en el 4,0%. No obstant això, després del començament d’agost, el preu de l’or negre va començar a baixar i es va situar en nivells propers als del desembre del 2005, la qual cosa va ajudar a la moderació de la inflació. No obstant això, la variació mitjana anual de l’IPC va ser del 3,5%, una dècima més que el 2005 i la més elevada des del 2002. No obstant això, atesa la forta fluctuació del preu del petroli, que va arribar a augmentar més del 35% sobre el final del 2005, es pot considerar que l’economia espanyola ha mostrat una notable capacitat d’adaptació.
|
|
|
|
|
Un altre component volàtil de l’IPC, els aliments no elaborats, va acabar el 2005 amb un increment anual del 4,5%, sensiblement per damunt de l’índex general, però set dècimes menys que dotze mesos abans. Les tensions de preus que mostren els aliments frescos són atribuïbles, en part, a l’alça de la demanda, provocada per un increment del nombre de turistes i per l’augment de la població. De fet, les patates, el pollastre i la carn de boví figuren al capdavant dels productes i serveis més inflacionistes el 2006, tot i que altres aliments frescos, com la carn d’oví, van experimentar fortes caigudes.
|
|
Els serveis amb prou feines moderen el ritme d’increment dels preus.
|
|
Pel que fa al nucli més estable de la inflació, l’anomenada subjacent, que inclou els serveis i els béns elaborats no energètics, va registrar un ascens anual del 2,5% al desembre, dues dècimes menys que l’IPC general i quatre dècimes per sota del desembre del 2005. No obstant això, la mitjana de l’any va registrar un increment del 2,9%, dues dècimes més que el 2005. Entre els seus components, els productes industrials no energètics, sotmesos a la forta disciplina del mercat internacional, van ser els menys inflacionistes i van anotar només l’1,2% al desembre, tot i que una dècima més que en l’any precedent.
|
|
|
|
|
En canvi, els serveis, en general més protegits de la competència exterior, amb prou feines van moderar el ritme d’increment dels preus només dues dècimes menys que al desembre del 2005 i van marcar un increment anual del 3,7%. Cal destacar que els serveis formen un grup molt heterogeni, i que, mentre l’ensenyament i l’hoteleria i restauració, van pujar els preus un notable 4,4%, les comunicacions van abaixar-los l’1,5%, gràcies a la forta competència entre les operadores telefòniques.
|
|
Les perspectives d’inflació són favorables en els propers mesos, si el cru no ho impedeix.
|
|
En l’àmbit territorial, cinc comunitats autònomes van acabar el 2006 amb una inflació superior a la mitjana del 2,7%: La Rioja, Aragó, Andalusia, Catalunya i Balears. De totes, Catalunya i La Rioja mostren una persistència en aquest sentit en els últims anys. A l’altre costat de la classificació, Canàries i Extremadura presenten regularment una inflació per sota de la mitjana.
|
|
El diferencial d’inflació amb la zona de l’euro puja fins a 1,4 punts de mitjana anual el 2006, la qual cosa perjudica la competitivitat.
|
|
I quines són les perspectives per al 2007? L’any ha començat amb les habituals pujades dels serveis regulats. Al gener, l’electricitat domèstica ha augmentat el 2,8% de mitjana, el gas natural i els preus de correus s’han comportat de manera similar, i el transport ferroviari i l’urbà i algunes marques de tabac han crescut una mica més. No obstant això, aquest efecte alcista podria ser compensat per una davallada dels preus petroliers, que s’han moderat al començament d’enguany, i per una desacceleració dels aliments no elaborats. Si els preus del cru no experimenten increments sobtats, la taxa d’inflació anual probablement baixarà suaument en els propers mesos i iniciarà un repunt en el segon semestre fins a un nivell proper a l’actual.
|
|
|
|
|
D’altra banda, l’índex de preus de consum harmonitzat amb la Unió Europea també va experimentar una alça anual del 2,7% al desembre del 2006. De mitjana anual, aquest índex va pujar el 3,6% el 2006, dues dècimes més que l’any anterior. Al desembre, la inflació interanual va ser la segona més alta de la zona de l’euro, només superada per Grècia. El diferencial d’inflació amb la zona de l’euro es va mantenir, al desembre, en 0,8 punts percentuals, tot i que, de mitjana anual, es va col·locar en 1,4 punts, dues dècimes més que el 2005, la qual cosa representa la persistència d’una pèrdua de competitivitat.
|
Quines són les causes del diferencial d’inflació espanyol?
|
Les mancances en matèria de productivitat són a l’origen de la major inflació espanyola
|
|
|
|
Al capítol sobre la Unió Europea hem fet referència als diferencials d’inflació a la zona de l’euro i a les seves possibles explicacions. En aquest requadre, ens centrem més concretament en el cas d’Espanya i intentem entendre’n les conseqüències. La gràfica següent mostra l’evolució del diferencial d’inflació entre Espanya i la resta de països de la zona de l’euro entre els anys 1999 i 2006. Aquesta gràfica també inclou l’evolució de la inflació del component de «béns» de l’IPC harmonitzat. Com es pot observar, des del 2002 el diferencial d’inflació total entre Espanya i la zona de l’euro s’explica, gairebé en la seva totalitat, pel diferencial d’inflació en el component de béns: de fet, a partir del 2002, la correlació entre les dues sèries és gairebé perfecta.
|
|
|
|
Aquesta evidència no obvia la possible contribució del component de serveis, ja que cal tenir en compte que el component de béns representa el 65% de l’IPC. No obstant això, tot i que el component serveis tingui un diferencial d’inflació superior al component de béns, la seva contribució al diferencial total és menor a causa del seu pes menor. A més a més, el component de «béns» de l’IPC harmonitzat conté preus finals pagats pel consumidor i, per tant, inclou elements de naturalesa no comerciable, com la distribució, i també l’efecte d’impostos indirectes no harmonitzats a nivell de la UEM. No obstant això, si s’utilitzen índexs de preus de productors per béns destinats al consum final, l’evidència és semblant.
|
|
|
|
|
Si els diferencials d’inflació es mouen amb el diferencial d’inflació en béns i l’evidència discutida en l’apartat esmentat suggereix que els efectes de convergència en preus no són una causa dominant, llavors què explica aquest resultat? Un estudi recent que utilitza un model macroeconomètric modern suggereix que aquests diferencials reflecteixen diferències de productivitat al sector de béns comerciables entre Espanya i la resta de la UEM. D’altra banda, sembla que els factors de demanda i els diferents mecanismes de fixació de preus a la UEM tenen un efecte quantitativament molt més petit.(1)
|
|
|
|
Com es pot veure al quadre adjunt, els costos laborals unitaris reals (és a dir, els costos laborals corregits per la inflació a la qual s’enfronten les empreses i la productivitat per treballador) van créixer molt més al sector béns a Espanya que a la UEM: això és degut tant a un creixement més intens dels salaris nominals a Espanya en relació amb la UEM com a un creixement inferior de la productivitat per treballador. Això ha dut a un augment dels costos laborals unitaris reals al sector béns a Espanya de l’1,6% i a un descens a la UEM del 0,6%. Quan els costos laborals unitaris reals augmenten, es produeix una compressió de marges, pressions inflacionistes (o les dues coses) en aquest sector. El quadre mostra que els costos laborals unitaris reals al sector serveis han augmentat de forma similar a Espanya i a la zona de l’euro (0,6%, enfront del 0,9%). És a dir, que les grans diferències en la inflació s’expliquen tant pel comportament dels salaris nominals com per la productivitat al sector de béns entre Espanya i la UEM. D’altra banda, s’ha produït una erosió dels costos laborals reals al sector serveis de l’economia espanyola: és ben probable que l’impacte de la immigració, que ha trobat feina, majoritàriament, al sector serveis i a la construcció, hagi permès una contenció salarial en termes reals.
|
|
|
|
Passem, finalment, a respondre la següent pregunta: quines conseqüències tenen els diferencials d’inflació entre Espanya i la resta de la zona de l’euro? En primer lloc, a nivell agregat, una taxa d’inflació més alta a Espanya redueix el poder adquisitiu dels seus habitants. A més a més, el tipus d’interès real serà més baix que a la resta de la UEM, la qual cosa, en un context de creixement i inflació alts, implica que es perd la capacitat de la política monetària de ser contracíclica i de tenir un paper estabilitzador. En segon lloc, convé distingir l’impacte del diferencial d’inflació entre béns comerciables i no comerciables (serveis). Com s’ha mostrat, el diferencial s’explica pels béns comerciables, i, atès que els costos laborals al sector de béns han crescut més que la productivitat a Espanya comparat amb la resta de la UEM, això podria implicar una pèrdua de competitivitat de l’economia espanyola, amb possibles conseqüències futures per al creixement de les exportacions, del PIB i de l’ocupació. En el passat, era possible recórrer a devaluacions competitives per corregir aquests diferencials, mentre que ara ja no és possible. Per acabar, l’existència de rigideses en l’economia (per exemple, el mercat de treball) fa més probable un ajustament lent mitjançant els diferencials d’inflació que mitjançant els salaris.
|
Preus
|
Moderació dels preus d’importació
|
|
Malgrat la moderació en el segon trimestre, la variació mitjana anual dels preus industrials puja quatre dècimes fins al 5,3% el 2006, l’augment més important des de l’any 2000.
|
|
Els preus industrials en conjunt van romandre en el mateix nivell en els últims mesos del 2006. D’aquesta manera, l’índex general es va situar al desembre el 3,6% per damunt de dotze mesos abans, 1,7 punts menys que l’any anterior. El comportament va ser molt diferent en funció de la destinació econòmica dels béns. Els béns de consum i d’equipament, pressionats per la competència internacional, van experimentar pujades interanuals moderades, del 2,0% i del 2,6%, respectivament. Els béns energètics van acabar l’exercici amb una alça del 2,4%, després d’haver-se incrementat el 15,6% el 2005. En canvi, els béns intermedis van pujar el 6,8%, taxa que dobla amb escreix la del desembre del 2005. L’ascens dels béns intermedis reflecteix l’encariment de les primeres matèries i, sobretot, dels metalls. Així, la metal·lúrgia va augmentar el 17,2%.
|
|
|
|
La millora de la inflació, mesurada pels preus industrials, es va produir, sobretot, durant la segona meitat de l’any, gràcies, en especial, a l’evolució dels preus energètics. De fet, l’increment mitjà dels preus industrials va ser del 5,3%, quatre dècimes més que en el conjunt del 2005 i amb l’augment més intens des de l’any 2000. Les tensions que encara mostren els preus intermedis difícilment es traslladaran en la seva totalitat als béns d’equipament i de consum, a causa de la concurrència exterior. D’altra banda, els preus dels béns intermedis tendiran a alentir-se si es distenen els mercats de primeres matèries. D’aquesta manera, els preus industrials no haurien de complicar gaire l’evolució dels preus de consum en els propers mesos.
|
|
|
Els preus de les importacions baixen al novembre i la seva variació anual se situa en el 2,4%.
|
|
D’altra banda, els preus de les importacions van disminuir al novembre, segons es desprèn de les dades de l’enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística a les empreses importadores. D’aquesta manera, la taxa de variació interanual d’aquests preus va continuar baixant i es va situar en el 2,4%, sis dècimes menys que a l’octubre. Cal destacar que els béns de consum durador van caure el 2,7% en relació amb el novembre del 2005, per la forta competència als mercats internacionals, mentre que els de consum no durador només van pujar el 0,5% en el mateix període. En canvi, els béns intermedis es van incrementar el 8,6% en els dotze últims mesos.
|
Sector exterior
|
Balança de pagaments: nova ampliació del dèficit corrent
|
|
El dèficit corrent va camí d’acabar el 2006 en el 9% del PIB a causa de la constant ampliació del dèficit comercial.
|
|
L’ascendent dèficit per compte corrent va arribar a l’octubre (en saldo acumulat de l’any) als 72.524 milions d’euros, és a dir, un nivell que se situa el 32% per damunt del mateix període del 2005. El principal responsable d’aquest nou deteriorament? L’habitual dels últims temps: l’ampliació del dèficit comercial, que ja arriba, en els primers deu mesos del 2006, als 66.918 milions d’euros (el 19% més que en el mateix període d’un any abans). El cop de gràcia el proporciona la reducció del superàvit de serveis i l’augment del dèficit de la balança de rendes.
|
|
|
|
Es tracta d’una nova acceleració del ritme de creixement del desequilibri corrent. Com ho recorda l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) al seu informe anual sobre Espanya, publicat recentment, tot i que el finançament d’aquest dèficit no està amenaçat, atesa la pertinença del nostre país a la zona de la moneda única, sí que és indicatiu de les tensions a les quals està sotmesa l’economia espanyola. Segons estimacions de la mateixa OCDE, el 2006 s’haurà tancat amb un dèficit per compte corrent equivalent al 9% del producte interior brut.
|
|
Les entrades netes d’inversió en cartera s’apropen als 172.000 milions d’euros en els deu primers mesos del 2006.
|
|
Per tant, el centre d’interès cal buscar-lo en l’evolució del dèficit comercial, ja que de la seva reconducció depèn l’alleujament o no del desequilibri de la balança de pagaments. L’evolució anual fins al novembre reitera la pauta següent: el creixement superior de les importacions (14% per damunt d’un any enrere) és compensat amb escreix per l’avanç de les exportacions, que creixen l’11% interanual. En definitiva, la combinació de l’embranzida de la demanda interna i dels problemes de competitivitat exterior (que impedeix als exportadors espanyols aprofitar plenament la recuperació dels mercats europeus) és un llast excessiu per a la reconducció del saldo comercial negatiu.
|
|
|
|
Pel que fa a la balança de serveis, el seu deteriorament deriva, fonamentalment, de la menor aportació del turisme. Fins a l’octubre, la rúbrica de turisme reculava gairebé el 4% interanual. La balança de rendes, per la seva banda, va registrar un dèficit de 17.844 milions d’euros (el 20% per damunt dels deu primers mesos del 2005). L’ampliació del dèficit de la balança de transferències, en canvi, es va desaccelerar marginalment en relació amb la situació d’un mes abans.
|
|
|
|
Finalment, el comportament de la balança financera continua presidit pel notable superàvit de la inversió en cartera, que, en l’acumulat fins a l’octubre, arriba als 171.969 milions d’euros, una xifra que contrasta amb el superàvit de 56.635 milions d’euros registrat en el període gener-octubre del 2005. Les sortides netes en concepte d’inversions directes, en canvi, gairebé van quadruplicar el saldo positiu d’un any abans i es van enfilar fins als 39.643 milions d’euros.
|
Estalvi i finançament
|
Lleuger alentiment del crèdit
|
|
Tornem a una època de tipus d’interès reals positius després de quatre anys de negatius…
|
|
Sembla que la progressiva pujada dels tipus d’interès, afavorida pel gir alcista del Banc Central Europeu iniciat al desembre del 2005, comença a tenir efectes sobre l’expansió creditícia. L’euríbor a 1 any, el principal índex de referència dels crèdits hipotecaris, es va enfilar fins al 3,92% al desembre del 2006, amb un augment de 114 punts bàsics en l’últim any. Així, tornem a una època de tipus d’interès reals positius després de quatre anys de negatius. En aquest entorn, el finançament al sector privat va augmentar el 23,7% en els dotze últims mesos fins al novembre, 3 dècimes menys que un mes abans, per bé que és un ritme de creixement elevat.
|
|
…la qual cosa comença a desaccelerar el finançament al sector privat.
|
|
Aquest lleuger alentiment va afectar les empreses i les famílies. El finançament a les empreses no financeres va ascendir al 27,1% en el període novembre 2005-novembre 2006, la qual cosa representa una lleugera moderació després d’assolir la taxa d’expansió més elevada, com a mínim, des del 1996. No obstant això, el crèdit empresarial continua avançant a un fort ritme. Els arrendaments financers, per al finançament de béns d’equipament i immobiliaris, van pujar el 16,3% en els dotze últims mesos fins al novembre i van mostrar una certa acceleració. El crèdit comercial, utilitzat per al finançament del capital circulant, presentava una expansió robusta, però força menor, del 10,1%.
|
|
|
|
|
Les dades del crèdit per finalitats publicades recentment pel Banc d’Espanya permeten una anàlisi més detallada per sectors econòmics, tot i que fan referència al tercer trimestre del 2006. Es constata que el principal impulsor de la demanda de crèdit bancari era la construcció, amb un espectacular augment del 35,0% en els dotze últims mesos, més de 5 punts més que en el trimestre anterior. Els serveis ocupaven el segon lloc, amb una alça interanual del 32,0%. No obstant això, cal destacar que l’increment més intens en aquest epígraf va correspondre a les activitats immobiliàries, dels promotors, que van experimentar un ascens anual del 49,1%, que, tot i ser una mica inferior a la màxima registrada al març, representa un major ritme que en el trimestre precedent. De fet, el creixement dels serveis sense les activitats immobiliàries es reduiria al 19,4%, que, així i tot, era la taxa més elevada des del començament dels noranta. Per la seva banda, la indústria presentava una alça del 13,3%, 2,8 punts més que al juny del 2006.
|
|
|
|
El crèdit a les llars es continua moderant suaument, però al novembre encara presentava un avanç interanual del 19,5%. La desacceleració és deguda, sobretot, a l’habitatge, el crèdit del qual va passar de créixer a un ritme anual del 24,6% al novembre de 2005 al 20,2% dotze mesos després. D’altra banda, el crèdit per a la compra de béns de consum durador (automòbils, motos, mobles, electrodomèstics, etc.) va créixer el 13,2% des del tercer trimestre del 2005 al corresponent del 2006. Tot i mostrar un notable ritme de creixement, representa un cert alentiment, ja que aquesta taxa és inferior en 2,4 punts a la del segon trimestre.
|
|
No obstant això, la morositat marca un nou mínim històric al novembre.
|
|
La taxa de morositat del conjunt del crèdit al sector privat es manté, ara com ara, en nivells baixos, tot i l’augment dels tipus d’interès crediticis. Així, al novembre, es va reduir per tercer mes consecutiu, es va col·locar en el 0,74% i va marcar un nou mínim històric.
|
Els dipòsits bancaris guanyen la partida als fons d’inversió mobiliària el 2006
|
|
L’estalvi de les famílies encara no es recupera…
|
|
L’estalvi de les famílies continua sense recuperar-se. En el tercer trimestre del 2006, la taxa d’estalvi de les llars i de les institucions sense ànim de lucre (institucions religioses, sindicats, organitzacions no governamentals…) es va situar en el 7,9% de la seva renda disponible. Considerant la mitjana dels quatre últims trimestres, mesurament que permet defugir l’estacionalitat de les dades, la taxa d’estalvi va davallar fins al 9,3%, tres dècimes menys que en el període anterior, i va marcar la cota més baixa, com a mínim, des de l’any 1999. Aquest descens de l’estalvi dels particulars va ser degut a un creixement del consum (7,6%) superior al de la renda disponible (5,9%) durant l’estiu. D’aquesta manera, atesa la important i creixent inversió en habitatge, la necessitat de finançament de les llars va pujar fins al 4,7% del producte interior brut (PIB) trimestral. Per la seva banda, la necessitat de finançament de les empreses no financeres va augmentar fins al 10% del PIB trimestral.
|
|
…tot i que augmenta l’atractiu dels dipòsits bancaris.
|
|
Aquesta evolució es va traduir en un augment del finançament al sector privat superior al dels corresponents actius financers. No obstant això, els dipòsits bancaris es continuen expandint a un ritme elevat i doblen el creixement dels de la zona de l’euro. La retribució dels dipòsits bancaris va augmentar gradualment al llarg del 2006 i va traslladar el progressiu ascens del tipus d’interès del Banc Central Europeu. Així, a partir del mes de setembre, la remuneració mitjana dels nous dipòsits a termini va superar la taxa d’inflació. A més a més, les entitats financeres van diversificar l’oferta de dipòsits, amb característiques innovadores. D’aquesta manera, ha augmentat l’atractiu dels dipòsits bancaris.
|
|
La rendibilitat mitjana anual dels fons d’inversió mobiliària va arribar al 5% el 2006.
|
|
El fort creixement dels dipòsits bancaris es va produir en detriment de les participacions en els fons d’inversió mobiliària. El 2006 el patrimoni dels fons d’inversió mobiliària només es va incrementar el 3,45% i va sumar 254.306 milions d’euros. Això és atribuïble a les plusvàlues, ja que, en el conjunt de l’exercici, es van produir retirades netes per valor de 2.435 milions d’euros, concentrades en l’últim quatrimestre. On es van produir les sortides de diners més importants va ser a la renda fixa, afectada per les baixes rendibilitats. El rendiment mitjà anual dels fons d’inversió mobiliària va ser del 5,0%, però va presentar una notable dispersió. La renda variable nacional va encapçalar la classificació amb un extraordinari 32,1%, mentre que, a l’altre extrem, la renda variable japonesa va registrar minusvàlues del 6,4%. Tot i els reemborsaments nets de les participacions dels fons d’inversió mobiliària, el nombre de partícips, estimats per mitjà dels comptes, va augmentar el 3,1% i va arribar als 8.819.809 al final de l’any passat.
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
