La modernització del sistema financer contribueix al seu creixement econòmic

  El bon funcionament del sistema financer és clau per al creixement econòmic, ja que potencia la capacitat d’estalvi d’un país i facilita que les empreses inverteixin en noves tecnologies o duguin a terme projectes d’expansió. Al començament de la dècada dels noranta, durant el període de transició d’una economia planificada a una de mercat, els països de l’Europa Central i Oriental (PECO) van tendir a privatitzar i a liberalitzar el sistema financer i van començar a modernitzar el marc regulador per fer-lo més competitiu. Tot seguit, s’examina el nivell de maduresa i de desenvolupament assolit pel sistema financer d’aquestes economies i s’apunta quina és la seva contribució al creixement i en quins aspectes pot millorar l’eficiència i reduir els riscos.

  La contribució del sector financer al creixement econòmic ha estat objecte de debat entre els economistes des de fa dècades. Mentre el 1988, per exemple, el premi Nobel Robert Lucas apuntava que «el paper del sector financer s’exagera»,(1) en aquest mateix any el també premiat Merton Miller considerava que la proposició que afirma que els mercats financers contribueixen al creixement era una proposició massa òbvia per merèixer una discussió seriosa.(2) Tot i que és clar que els sistemes financers més desenvolupats es troben als països més rics (vegeu el gràfic adjunt), la relació causal no ho és tant. D’una banda, el desenvolupament dels sistemes financers pot ser el resultat d’un augment de la demanda de crèdit generat per un increment de l’activitat econòmica. Però, de l’altra, pot ser que una major capacitat del sector financer de concedir crèdit generi una major activitat econòmica i, per tant, un major creixement.

  Avui en dia, nombrosos estudis empírics confirmen la importància del sector financer per al creixement econòmic. Un estudi recent de Bena i Jurajda per als països de la Unió Europea (UE) a 15 membres mostra com la introducció del mercat únic el 1992 va beneficiar de manera especial les empreses de manufactures situades en països amb sectors financers més avançats. En concret, l’estudi estima que el valor afegit de les empreses situades al país amb el sector financer més desenvolupat, el Regne Unit, va créixer gairebé 3 punts percentuals més per any durant el decenni 1993-2003 del que hauria crescut amb un sistema financer dels menys desenvolupats de la UE, com el de Grècia. Altres estimacions, per exemple les de Levine i Zervos, impliquen que la taxa anual de creixement del producte interior brut dels PECO podria ser un punt percentual superior si el nivell de desenvolupament dels seus sistemes financers fos comparable al dels països de la UE-15.(3) Aquestes xifres donen una idea del potencial de suport al creixement que pot oferir als PECO el desenvolupament dels sistemes financers.

  Certes característiques d’aquests països fan que el desenvolupament del sistema financer sigui especialment important. D’una banda, els seus nivells de productivitat tendiran a convergir amb els de la resta de la Unió. Perquè aquest procés es pugui dur a terme amb èxit, l’existència d’un sistema financer que sigui capaç de donar resposta a les necessitats d’inversió de les empreses en noves tecnologies és imprescindible. De l’altra, l’ingrés en el mercat comú europeu també comporta un important augment del comerç, com ha succeït durant els últims anys. Un sistema financer que doni suport a les empreses que vulguin internacionalitzar el seu negoci és fonamental per maximitzar-ne el creixement i el de l’economia en general.

  Per facilitar el desenvolupament del sistema financer, els PECO han efectuat una modernització substancial del seu marc regulador. Fins ara s’han dut a terme amb èxit els processos de privatització i liberalització del sector. Com es mostra a la taula anterior, gairebé tots els préstecs són concedits per bancs privats, que, en la majoria dels casos, són de propietat estrangera. A més a més, tots els països segueixen ja les pautes marcades per l’Acord de Basilea del 1988, que garanteix que el sistema bancari estigui prou capitalitzat. Així mateix, tots els països tenen previst implementar el nou Acord de Basilea, l’objectiu del qual és fer que el sistema financer sigui més transparent i segur condicionant els requeriments de capital al risc que assumeixi cada entitat.

  Tot i que els seus sistemes financers han rebaixat substancialment els marges d’intermediació i les despeses d’explotació i han assolit nivells similars als de la resta de la Unió, encara hi ha dues àrees susceptibles de millora. Primer, l’eficiència bancària, que pot augmentar si els nivells de morositat del crèdit es continuen reduint al ritme dels últims anys. Segon, l’eficiència institucional, que també pot millorar substancialment, en especial en seguretat jurídica i en costos administratius, aspectes fonamentals perquè les empreses i les institucions tinguin més accés al crèdit.

  Sens dubte, la modernització del sistema financer dels països de l’Europa de l’Est no solament ha contribuït al seu creixement econòmic durant els últims anys, sinó que ho continuarà fent en les properes dècades. Ara bé, per treure els màxims fruits del procés d’integració en la UE, la millora de l’eficiència bancària i institucional serà clau.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.