Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 315 - Juliol-Agost 2008
|
|
|
Conjuntura internacional
|
|
|
|
|
OCDE
|
L’OCDE preveu menys creixementi més inflació
|
|
L’OCDE rebaixa la previsió de creixement fins a l’1,8% el 2008 i l’1,7% el 2009.
|
|
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en l’informe de primavera, rebaixa la previsió de creixement del producte interior brut (PIB) el 2008 per al conjunt dels estats membres fins a l’1,8%. La recuperació no arribarà aviat, ja que el creixement del 2009 també és revisat a la baixa, fins a l’1,7%. Al mateix temps, no amainen les tensions de preus, amb una inflació esperada que puja fins al 3,0% el 2008 i el 2009.
|
|
|
|
Els riscos d’increments més importants dels preus o de menys creixement han augmentat a causa de la pujada del cost de l’energia, de l’enduriment del crèdit, d’una alça de les expectatives d’inflació i dels efectes que poden tenir sobre el creixement i els preus noves turbulències als mercats financers. També cal afegir a aquestes incerteses la creixent influència de l’evolució de les economies dels països que no pertanyen a l’OCDE. Exemples en un sentit i en un altre són, segons l’OCDE, la pressió que aquests països exerceixen sobre el preu de les primeres matèries i la seva capacitat de créixer amb vigor, actuar de coixí enfront de la desacceleració econòmica i estimular la demanda global.
|
|
Els Estats Units no es recuperen el 2009, però la inflació baixarà.
|
|
Les revisions a la baixa més intenses corresponen més al 2009 que al 2008, en especial als Estats Units, Itàlia, Espanya i el Regne Unit. Als Estats Units s’espera un avanç de l’1,2% el 2008 i de l’1,1% el 2009, de manera que, segons l’OCDE, la recuperació es deixa per a més endavant, quan acabi l’ajustament immobiliari i es normalitzin les condicions de crèdit. Arran d’aquest descens de la demanda agregada, la menor utilització de la capacitat productiva permetrà que la inflació es moderi de manera significativa el 2009, mentre que el dòlar feble i la fortalesa exportadora moderaran de manera significativa el dèficit comercial, fins al 4,5% del PIB el 2009.
|
|
La zona de l’euro creixerà l’1,7% el 2008 i l’1,4% el 2009.
|
|
Per a la zona de l’euro, en general, totes les previsions són revisades a la baixa, en especial les corresponents al 2009. El PIB del conjunt de la unió monetària pujarà l’1,7% el 2008 i es desaccelerarà fins a l’1,4% el 2009. Unes condicions de crèdit més dures, més dificultats per a l’exportació i la caiguda de la inversió residencial seran, segons l’OCDE, un llast per al creixement. Malgrat aquest escenari de feblesa, la inflació no cedirà a la baixa fins al final del 2009, quan apuntarà cap al 2%. Per països, Alemanya rebaixa les expectatives de creixement fins a l’1,9% el 2008 i l’1,1% el 2009. França espera per al mateix període avanços de l’1,8% i l’1,5%, i, pel que fa a Espanya, es rebaixa la previsió fins a l’1,6% el 2008 i l’1,1% el 2009, quan té lloc la revisió a la baixa més intensa. Entre els països grans de la zona de l’euro, Itàlia continuarà essent el que menys creixement tindrà en aquest període, amb el 0,5% i el 0,9%, respectivament.
|
|
L’encariment de l’energia, l’augment dels costos del capital i la incertesa financera limiten el creixement.
|
|
Al capítol de polítiques macroeconòmiques, hi ha incerteses importants. La globalització i les reformes estructurals han de continuar augmentant el creixement potencial, però l’encariment de l’energia i l’augment dels costos del capital poden actuar en sentit contrari. Simultàniament, per bé que les expectatives d’inflació moderada semblen ben ancorades, l’evolució dels preus fa que els bancs centrals hagin de ser prudents. Finalment, la major incertesa als mercats financers pot actuar de llast en el creixement global. En aquest sentit, és necessari aplicar polítiques monetàries que garanteixin respostes simètriques durant els períodes d’intens creixement o de restricció del crèdit.
|
|
|
|
Pel que fa a les finances públiques, l’OCDE considera oportunes les rebaixes impositives temporals als Estats Units. No obstant això, la seva conveniència en altres economies de l’OCDE és més dubtosa i caldria considerar les actuals tensions inflacionistes, mentre que, al Japó, l’estat de les arques públiques no deixa espai per a expansions fiscals.
|
Estats Units
|
Estats Units: la inflació arriba abans que la recuperació
|
|
El PIB dels Estats Units creix el 2,5% gràcies al consum privat i a les exportacions.
|
|
Amainen els temors de recessió immediata, sense que es conjuri el principal risc de l’economia, que és la prolongació de l’actual període de baix creixement, i la inflació és ara el principal escull que cal superar. Una inflació que, en la seva major part, és importada, però que dificulta les decisions de política monetària de la Reserva Federal. Després de la seva primera revisió, el producte interior brut (PIB) del primer trimestre va créixer el 2,5% interanual, per damunt de les previsions. En termes interanuals anualitzats, l’avanç va ser del 0,9% i va millorar així el 0,6% del període anterior. Els principals contribuents al creixement van ser, a parts iguals, el consum privat, component clau que, tot i la desacceleració, mostra més resistència de l’esperada, i el sector exterior, per l’augment de les exportacions i, en especial, per la reculada de les importacions. La inversió residencial va continuar essent un llast per a l’economia, mentre que la inversió en equipament i infraestructura va quedar estancada, sense reculades ni avanços.
|
|
S’intensifica el descens de la confiança del consumidor, però les vendes al detall repunten.
|
|
Tot i la suavitat de la desacceleració, l’horitzó del consum privat és força ennuvolat. L’índex de confiança del consumidor del Conference Board va baixar al maig des dels 62,8 punts fins als 57,2 punts, un nivell similar al del 1992, any posterior a la recessió del 1990-1991. L’extrema feblesa de les expectatives, en mínims històrics, es va continuar transmetent a la percepció de la situació actual, l’índex de la qual ha passat, en quatre mesos, de 114,3 punts a 74,4 punts. Amb més vitalitat de l’esperada, les vendes al detall, sense incloure els fluctuants automòbils i el consum de benzina, van créixer al maig el 3,4% interanual, que, descomptant les variacions de preus, es tradueix en un increment de l’1,1%. Un repunt que, més que un canvi de tendència, posa de manifest la resistència del consumidor nord-americà a reduir els nivells d’estipendi.
|
|
L’habitatge continua sense tocar fons i el seu preu acumula una pèrdua del 18% des de màxims.
|
|
Un canvi de tendència que tampoc no arriba és el del sector de l’habitatge. Pel costat de l’oferta, continua sense veure’s el fons de la crisi. Al maig es van iniciar 975.000 habitatges, en termes anuals, i es van revisar a la baixa els registres dels mesos previs. Així, aquest indicador acumula una pèrdua del 57% en relació amb el màxim del gener del 2006. Apuntant en la mateixa direcció, els permisos de construcció, que vénen a ser un indicador avançat de l’anterior, van baixar el 36,3% interanual. Pel costat de la demanda, els descensos es van intensificar. La variable que més influència té sobre l’economia, mitjançant l’efecte riquesa, és el preu dels immobles, i, al març, el seu índex més representatiu, el Case-Shiller, va davallar l’1,0% en relació amb el mes anterior. Això representa una reculada acumulada del 17,8% en relació amb el màxim del juny del 2006, un descens que, si s’afegeix a la pujada de l’IPC, arriba fins al 22,2%. Per la seva banda, la venda d’habitatges de segona mà del març va caure el 17,5% interanual, i la d’habitatges nous, sempre més fluctuant, va cedir el 42,0%.
|
|
|
El mercat laboral evoluciona lentament a la baixa i l’atur arriba al 5,5%.
|
|
El mercat de treball, que també té una gran influència en els consumidors, va prosseguir l’evolució a la baixa. Al maig es van perdre 49.000 llocs de treball, que du a una reculada acumulada, des del final del 2007, de 324.000 llocs de treball. Així, l’ocupació no agrícola del total de l’economia es va situar amb prou feines el 0,2% per damunt del mateix període de l’any anterior. En una línia semblant, la taxa d’atur del maig va augmentar dràsticament i va passar del 5,0% al 5,5% de la població activa.
|
|
Els empresaris temen pels preus i, en menor grau, per l’ocupació, mentre que la indústria continua en hores baixes.
|
|
Pel que fa a l’àmbit empresarial, les perspectives de descensos són més moderades que les dels consumidors, i el risc que domina és la inflació. Així ho palesa l’evolució del maig de l’índex d’activitat empresarial de l’Institute for Supply Management. Al sector de serveis, va pujar de 50,9 punts a 53,6 punts, nivell que, en superar el nivell de 50, indica que les respostes optimistes guanyen la partida a les respostes pessimistes. En manufactures, l’índex també va pujar, però es va situar en 49,6 punts i va quedar una mica per sota del nivell d’equilibri. En els dos casos, els perills més importants cal buscar-los en l’augment dels preus i, amb més intensitat, en la feblesa de l’ocupació. La fortalesa més sòlida cal buscar-la encara en les noves comandes d’exportació, que, en manufactures, es van apropar als 60 punts.
|
|
|
|
|
La indústria manufacturera continua en una situació de feblesa. Des del primer trimestre del 2006, quan el PIB encara creixia prop del seu potencial, la inversió en equipament industrial en termes reals, sense considerar els increments de preus, ha guanyat el 3,3% i la inversió en material de transport ha cedit el 21,8%, la pèrdua més important d’un component del PIB llevat de la inversió residencial. Continuant per aquesta via, la producció industrial va mantenir al maig el to lànguid, amb una reculada del 0,6% en relació amb el mateix període de l’any anterior. En el mateix mes, la producció industrial de béns d’equipament també va fluixejar, amb un magre avanç del 2,2% interanual. Completant aquest quadre de feblesa de la indústria manufacturera, la utilització de la capacitat productiva va continuar davallant fins al 79,4%, el nivell més baix dels tres últims anys.
|
|
La inflació arriba al 4,1% a causa de l’encariment del petroli.
|
|
Si l’economia es continua refredant amb parsimònia, els preus van patir una temperatura més elevada. L’índex de preus al consum (IPC) del maig va repuntar fins a créixer a una taxa del 4,1% interanual. Però el component subjacent, el general sense energia ni aliments, es va mantenir en el 2,3% i va provar la poca capacitat d’influència que tenen els preus energètics sobre la resta dels components de l’IPC. Així, des del final del 2003, el component dels preus energètics s’ha apreciat el 75,6%, el 111,9% les primeres matèries energètiques, mentre que l’IPC subjacent ho ha fet el 10,6%, percentatge força raonable. No obstant això, a falta de tensions de preus al mercat laboral, la persistència d’energia i aliments cars i els efectes de la inflació asiàtica poden tenir importants conseqüències en la butxaca del nord-americà mitjà.
|
|
|
El dèficit comercial aparca la correcció malgrat la feblesa del dòlar.
|
|
Per la seva banda, la balança comercial de béns i serveis va presentar a l’abril un dèficit de 60.901 milions de dòlars, un increment del 7,7% interanual. Les importacions netes de petroli representen el 57% d’aquest desequilibri. Un cop exclosa la influència de l’encariment del petroli, les coses van una mica millor, però no gaire, ja que el dèficit comercial no petrolier, després de presentar importants descensos, du cinc mesos estancat per damunt dels 26.000 milions de dòlars. A l’abril, les exportacions van continuar fortes, amb un creixement del 19,2% interanual, però l’avanç de les importacions, a causa, en gran part, dels increments dels preus, que van passar a créixer el 13,5%, va dificultar la correcció d’un dèficit comercial que no aconsegueix beneficiar-se de la feblesa del dòlar.
|
Japó
|
Japó: esperant bons vents de la resta d’Àsia
|
|
El PIB del Japó creix l’1,3%, amb una millora de la inversió en equipament.
|
|
El PIB del primer trimestre del 2008 va ser revisat a l’alça i va passar d’un avanç de l’1,1% a un de l’1,3% interanual, un robust 4,0% en relació amb l’últim trimestre del 2007, en termes anuals. La novetat principal cal buscar-la en la correcció alcista de la inversió en equipament, que havia estat el component que més decepció havia causat abans de la revisió i que es va afegir al relatiu bon to mostrat en el primer trimestre pel consum privat i per les exportacions. Dins de la situació general, dominada per les alces inflacionistes en les economies emergents i per l’empitjorament de la relació entre creixement i inflació en les economies desenvolupades, el Japó és una excepció en el sentit positiu. Les seves febleses continuen essent el baix to de la demanda interna i la dependència de les vendes a l’exterior.
|
|
La construcció es recupera, però el mercat immobiliari continua feble.
|
|
Al mercat immobiliari, els habitatges iniciats a l’abril van continuar la tònica de recuperació dels mesos anteriors i van baixar el 8,7% interanual, enfront del 15,6% del març. No obstant això, al costat de la demanda, les vendes a l’àrea de Tòquio van recular al maig el 22,7% interanual i van acumular dos anys consecutius de descensos. Per la seva banda, els preus del mateix període es van estancar després d’haver evolucionat a l’alça prèviament.
|
|
|
Els preus, sense energia ni aliments, cedeixen el 0,1% i l’atur arriba al 4%.
|
|
D’altra banda, cal destacar que, malgrat la lleugera millora en els comptes nacionals, les perspectives de la inversió en equipament no són esperançadores. Les comandes de maquinària, que són un indicador avançat de la demanda inversora, van recular a l’abril el 2,1% interanual, tot i que van viure una lleugera recuperació de les comandes destinades a la indústria exportadora. Confirmant aquesta situació d’atonia, la producció industrial del mateix període va créixer un magre 0,7% interanual.
|
|
|
|
Al front de la inflació, l’IPC de l’abril va pujar el 0,8% interanual i va moderar encara més el registre de l’1,2% del mes anterior. El tradicionalment seguit índex sense aliments frescos va fer el mateix, amb un increment del 0,9%. No obstant això, l’índex subjacent, el general sense energia ni aliments, va tornar al terreny negatiu, amb una reculada del 0,1% interanual que fa que el Japó sigui una excepció a l’increment general de la inflació. Per la seva banda, la taxa d’atur de l’abril va pujar del 3,8% al 4,0% de la població activa, mentre que la balança comercial va tenir un superàvit acumulat en els dotze mesos fins a l’abril d’11,3 bilions de iens, xifra que representa un lleuger descens, provocat per la desacceleració de les exportacions.
|
|
Brasil
|
Brasil: creixement amb risc d’inflació
|
|
El Brasil creix el 5,8% amb el suport del consum i la inversió, però la feblesa del sector exterior s’intensifica.
|
|
El PIB brasiler va continuar avançant amb fermesa amb un increment del 5,8% interanual en el primer trimestre, per damunt de la mitjana dels últims anys. El principal protagonista de l’activitat va ser la demanda interna. Així, el consum privat va avançar al 7,1%, mentre que la inversió, que manté un to elevat, es va incrementar el 15,2%. No obstant això, el sector exterior, fins fa poc vigorós, va continuar evidenciant un perfil de feblesa per la fragilitat de les exportacions, que, en el primer trimestre, van recular el 2,1% interanual. Les importacions, però, van avançar un considerable 18,9%. L’altra característica de l’expansió cal buscar-la en el consum públic, que, en el primer trimestre, es va accelerar i va arribar a créixer el 5,2% en relació amb el mateix període de l’any anterior, taxa propera al doble del que ha estat la norma en els últims temps.
|
|
La indústria continua avançant amb força, en especial en béns de capital.
|
|
Entre els últims indicadors d’activitat, la producció industrial de l’abril, amb un avanç del 10,1% interanual, va recuperar el to del començament de l’any. Per la seva banda, la producció industrial de béns de capital va mantenir els creixements de dos dígits i va registrar uns guanys del 30,0% interanual, que deixa constància de l’auge actual de la inversió privada. La utilització de la capacitat productiva ha acabat evidenciant aquesta intensa marxa de la indústria i, al març, va repuntar fins al 82,9%, nivell elevat que, malgrat tot, queda per sota dels registres predominants en la segona meitat del 2007. Pel costat de la demanda, les vendes al detall van créixer al març el 8,7% interanual, lleugerament per sota del to robust dels últims mesos. Les compres d’automòbils, tot i replegar-se lleugerament al maig, van continuar donant una imatge de fortalesa amb un nivell que, en els cinc primers mesos del 2008, es va col·locar el 38,3% per damunt del mateix període de l’any anterior.
|
|
|
La inflació repunta fins al 5,8%, i és difícil que les mesures fiscals i monetàries aconsegueixin que baixi del 5% el 2008.
|
|
Aquesta força de la demanda interna, juntament amb l’encariment global de l’energia i dels aliments, provoca una incipient tornada de les tensions inflacionistes. Així, l’IPC va pujar al maig el 5,6% interanual i va intensificar una tendència a l’alça que es va iniciar al juny del 2007. La pitjor notícia va venir pel costat dels preus a l’engròs, que van pujar el 15,4% i apunten, així, a increments de preus més intensos, la qual cosa dificulta el retorn a nivells del 5% per al final del 2008. Per pal·liar aquest increment dels preus, el banc central va apujar a l’abril el tipus de referència SELIC fins a l’11,8%. El govern també pretén aplicar mesures d’austeritat fiscal, però, com ho evidencia el consum públic de la comptabilitat nacional, sembla que aquestes mesures venen més pel costat d’incrementar els ingressos que pel de retallar les despeses, la qual cosa en limita els efectes antiinflacionistes.
|
|
El superàvit comercial es redueix amb rapidesa.
|
|
En aquest sentit, en els dotze últims mesos fins a l’abril, el superàvit fiscal abans dels interessos del deute va ser del 4,2% del PIB, gràcies als ingressos de les arques públiques per la forta activitat econòmica, a repatriacions de beneficis realitzats a l’exterior i a retards en la inversió pública. Les ajudes també vénen de les agències de crèdit Fitch i Standard & Poor’s, que, al maig, van apujar la qualificació del deute brasiler. Això va provocar descensos en els tipus d’interès del deute i va ajudar, així, a reduir el dèficit públic total, que, en els dotze mesos fins a l’abril, es va situar en el 6,1% del PIB.
|
|
|
|
|
Per la seva banda, l’atur va continuar augmentant tot i la fortalesa de la demanda i l’augment dels preus. A l’abril, la taxa d’atur del districte de São Paulo va arribar al 14,2% de la població activa. Al sector exterior, l’apreciació del real, motivada per la millor qualificació del deute extern, contribueix al ràpid deteriorament del superàvit comercial, que, en els dotze últims mesos fins al maig, va ser de 31.922 milions de dòlars, 15.748 milions menys que en el mateix període de l’any anterior.
|
Argentina
|
Argentina: una llarga expansió limitada pels preus
|
|
L’Argentina creix el 8,4%, gràcies a la demanda interna i el sector exterior continua a la baixa.
|
|
L’expansió de l’economia argentina perd una mica de força, però, així i tot, el PIB del primer trimestre del 2008 va créixer un notable 8,4% interanual. L’activitat continua dominada per la demanda interna, amb un consum privat que, seguint el mateix patró que el conjunt de l’economia, es va desaccelerar fins a una taxa del 8,2%. En un to clarament més alcista, la inversió va intensificar l’acceleració, va avançar el 20,5% i va contribuir d’aquesta forma a la meitat del creixement econòmic en termes absoluts. Per la seva banda, el sector exterior va continuar detraient forces a l’avanç, un quart del total, amb unes importacions que continuen a tota màquina i unes exportacions que es desacceleren.
|
|
|
|
El gran perill de l’economia argentina continua essent la inflació. Al maig, l’IPC va continuar accelerant des d’uns nivells ja inicialment alts i va créixer el 9,1% interanual. Xifra elevada que, no obstant això, podria estar subestimant la inflació real. Les perspectives no són bones, ja que, en primer lloc, els preus a l’engròs de béns nacionals es van incrementar el 14,2% i els de béns importats van pujar un més que contundent 19,6%. En segon lloc, el conflicte amb els agricultors a causa d’un impost a les exportacions crea colls d’ampolla que poden derivar en noves tensions de preus.
|
|
La inflació supera el 9% i continua a l’alça.
|
|
Els indicadors de demanda més recents van evidenciar, en certa forma, la qüestió inflacionista, però sense trencar la continuïtat del cicle expansiu. Les vendes al detall de la regió de Buenos Aires van créixer a l’abril el 17,8% interanual i, en el total de grans magatzems, van pujar el 32,3%, la qual cosa representa una nítida desacceleració d’uns ritmes de creixement ja prou intensos per la pujada dels preus. La venda d’automòbils dels dotze últims mesos fins al maig es va desaccelerar, tot i que es va incrementar en un respectable 17,5% interanual i va quedar el 13% per sota del màxim històric. Al costat de l’oferta, la producció industrial també va perdre una mica del repunt iniciat a l’octubre amb un avanç del 6,7% interanual.
|
|
|
El consum al detall i la producció industrial es desacceleren, però la construcció repunta.
|
|
Per sectors, l’automòbil es va recuperar amb forces renovades d’un momentani descans i va mostrar a l’abril un increment del 33,7% interanual. Les indústries minerals, metàl·liques i no metàl·liques, també van tenir creixements superiors al 20%, mentre que les indústries química i d’alimentació van continuar reculant. Per la seva banda, a l’abril, l’Indicador Sintètic de l’Activitat de la Construcció va intensificar el repunt dels mesos previs amb un increment del 22,7%, mentre que l’Indicador de l’Activitat Industrial va avançar a un ritme més tranquil, el 8,5%.
|
|
|
|
Al mercat laboral, la fortalesa de la demanda no va impedir que l’atur del primer trimestre pugés fins al 8,4% de la població activa. Per la seva banda, el superàvit comercial dels dotze mesos fins a l’abril es va reduir fins als 11.700 milions de dòlars, mentre que els interessos del deute extern continuaven a l’alça.
|
|
Primeres matèries
|
Primeres matèries: el petroli anota nous màxims
|
|
La taxa d’atur se situa en el 8,4% i el superàvit comercial es redueix.
|
|
Mes rere mes, màxim rere màxim, el petroli continua sorprenent. Al començament de juny, l’or negre va trencar una tònica de certa correcció a la baixa i es va disparar, amb prou feines en dues sessions, del nivell dels 123 dòlars per barril, qualitat Brent a un mes, al dels 136 dòlars. En la sessió del 6 de juny, la pujada va ser del 9% en un únic dia, la més alta registrada en més d’una dècada. Posteriorment, la cotització del petroli va oscil·lar notablement, però sempre en un rang més estret, de 134-137 dòlars per barril. Al final del mes de juny, però, la cotització va assolir nivells de l’ordre dels 140 dòlars.
|
|
El petroli trenca la barrera dels 130 dòlars per barril i s’instal·la en aquesta zona.
|
|
Més enllà de l’atípica sessió del 6 de juny, el detonant de la qual s’atribueix a unes declaracions israelites sobre un hipotètic conflicte amb l’Iran, el manteniment del petroli en nivells persistentment superiors als 130 dòlars per barril és degut a una desafortunada combinació d’una demanda mundial encara dinàmica i una oferta amb dificultats de creixement. Tot i que quatre països clau de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), inclòs el primer productor mundial, l’Aràbia Saudita, van assolir al maig la seva màxima producció en sis anys, les existències de petroli i de productes destil·lats estan en nivells baixos. Cal recordar que el que és habitual és que, en el segon trimestre de l’any, les existències es recuperin a causa del final de la temporada hivernal. Enguany no ha succeït així.
|
|
Escassa capacitat productiva addicional mentre la demanda continua forta.
|
|
Aquesta estretor de la relació d’oferta i demanda redueix el marge disponible per reconduir la situació. Malgrat la reunió conjunta de països productors i consumidors realitzada a la ciutat saudita de Yeda el passat 22 de juny, l’Aràbia Saudita s’ha limitat a reiterar la seva disponibilitat a ampliar la producció en 550.000 barrils addicionals a partir del juliol, una xifra considerada insuficient per revertir les tendències alcistes dels preus, en especial si es té en compte que les dificultats productives de Nigèria poden acabar neutralitzant el sobreesforç saudita. I és que la capacitat productiva excedentària és limitada, i, sense un ajustament important de la demanda, el petroli continuarà car.
|
|
|
Els metalls corregeixen i les primeres matèries alimentàries continuen a l’alça.
|
|
Les altres primeres matèries es mouen sota coordenades dispars. En conjunt, les primeres matèries, d’acord amb l’índex The Economist de primeres matèries, han crescut de l’ordre del 22% des de l’inici de l’any, arran de la forta embranzida de les primeres matèries alimentàries, que sumen un ascens del 28% en l’exercici. En contrast, les primeres matèries industrials i, en especial, els metalls han avançat a un ritme més moderat (13% en aquest últim cas). Al juny, aquestes tendències s’han mantingut. Les primeres matèries alimentàries sumen un ascens del 10%, mentre que els metalls cauen el 3%.
|
Riquesa i or olímpic
|
La dimensió de les economies es correspon amb l’èxit olímpic?
|
|
|
|
Segons la llegenda, els primers jocs olímpics de l’antiga Grècia van tenir lloc el 776 a.C. i el primer campió va ser Pèlope. Se celebraven en intervals de quatre anys i només hi participaven els homes lliures que parlaven grec. Les competicions eren entre individus, no entre països. El 1896 van començar els Jocs de l’era moderna, i, de llavors ençà, els competidors han estat essencialment països. Té relació la dimensió i la prosperitat dels països amb l’èxit olímpic? L’esport no és una necessitat bàsica de l’individu, sinó que se sol desenvolupar en societats avançades. Participar en competicions esportives internacionals requereix una inversió en mitjans i uns recursos humans que una societat poc desenvolupada preferirà dedicar a necessitats més immediates. Cal esperar, per tant, que els èxits esportius s’assoleixin a partir d’un nivell econòmic més alt. A la inversa, l’èxit olímpic es pren sovint com a criteri de la bona marxa d’un país. D’altra banda, també sembla lògic esperar que, a igualtat de renda per capita, un país gran en termes de població serà capaç de guanyar més medalles olímpiques que un país petit.
|
|
|
|
Sota aquest raonament, el producte interior brut (PIB) seria un bon element per predir el nombre de medalles que un país guanyarà en uns jocs olímpics. Un país ric i poblat, com els Estats Units, sempre aconseguirà més podis que un país pobre i escassament poblat, com Albània o Gàmbia. Ja el 1997 Bernard i Busse(1) van fer previsions sobre les medalles que es guanyarien a Sidney 2000 i van demostrar que el PIB influeix més decisivament que la població.
|
|
|
|
No obstant això, la correspondència entre PIB i medalles olímpiques no és, ni de bon tros, perfecta, per bé que hi ha un seguit de raons que expliquen, en bona part, les desviacions observades. Per facilitar els càlculs es pot parlar de punts de medalla. Així, un or olímpic equival a tres punts; una plata, a dos, i un bronze, a un.
|
|
|
|
Una desviació lògica de la correspondència entre PIB i medalles olímpiques són els boicots, que inevitablement distorsionen els resultats. Però la desviació més clara del patró PIB-èxit olímpic és l’efecte seu. Ser l’amfitrió dels Jocs Olímpics estimula els esforços per fer un paper millor que l’habitual. Així, Grècia, que va organitzar els jocs del 2004, va obtenir l’1,9% de totes les medalles, quan la seva mitjana històrica és del 0,8%. El 1992 Espanya va obtenir el 3,4% dels punts de medalla, quan la mitjana dels trenta últims anys ha estat de l’1,5%.
|
|
|
|
Pel que fa als països, podríem afirmar que l’evolució dels resultats olímpics reflecteix la tendència al desenvolupament de les economies. Així, des dels temps del baró de Coubertin, el club olímpic s’ha fet cada cop menys exclusiu. A Atenes 1896, només van guanyar medalles dotze països, mentre que, a Atenes 2004, van fer-ho 74. Els països rics tradicionals (Europa Occidental, Estats Units, Canadà, Japó, Austràlia, Nova Zelanda i Israel) han vist, de llavors ençà, com la seva proporció en el total dels punts de medalles ha anat minvant. Del 94,3% dels jocs de París de 1900 es va arribar al 46,7% el 2004. No obstant això, aquest declivi no és uniforme. En primer lloc, la tendència a la baixa secular va desaparèixer a partir dels jocs de Mèxic 1968. En segon lloc, hi ha clares diferències entre països. L’Europa Continental va patir un seriós declivi entre 1920 i 1968, i la seva proporció del total de medalles guanyades va passar del 50% al 15%. En el mateix període, els Estats Units van mantenir un nivell superior al 20% sense mostrar tendències a la baixa. De llavors ençà, la quota de l’Europa Continental ha augmentat fins a superar el 19%, mentre que la dels Estats Units s’ha dividit per dos i ha quedat per sota de l’11%, en un declivi que, pel que sembla, no ha acabat. Aquestes evolucions no es corresponen amb la de la participació del PIB d’Europa i dels Estats Units en el total mundial.
|
|
|
|
Una evolució remarcable, coherent amb una forta relació PIB-èxit olímpic, és la vigorosa irrupció de l’Àsia Oriental, llevat del Japó, a partir del final dels anys setanta. Si distingim entre la Xina i la resta dels països de la zona, aquesta relació es manté en els dos casos. També els països de l’Amèrica Llatina, tot i que de manera molt més pausada i amb menys pes, han vist en els vint últims anys evolucionar a l’alça la quota de medalles i la quota del PIB. En el cas de l’Àfrica, la disminució dels èxits olímpics es correspon amb les dificultats del continent per connectar-se a la dinàmica del creixement econòmic.
|
|
|
|
|
Els incompliments observats de la lògica PIB-èxit olímpic es poden atribuir, en bona part, a factors de caràcter cultural, polític i, fins i tot, religiós. Es podria parlar aquí d’una propensió a l’esport que varia en funció de les zones geogràfiques. Si, entre els països rics tradicionals i l’Extrem Orient, no es detecten grans diferències, a l’Àfrica del Nord i la resta d’Àsia, inclòs el gegant hindú, les variables econòmiques i poblacionals farien esperar més èxits olímpics dels recollits en els cinc últims jocs. Potser es podria parlar d’una menor propensió a l’esport en aquestes zones.
|
|
|
|
L’altra cara de la moneda són els antics països comunistes, que tenen molta més participació en la glòria olímpica del que la seva població i el seu PIB suggeririen. Aquesta tendència a l’esport es va imposar com a part de l’aparell de propaganda d’aquests països durant l’època del teló d’acer, però la caiguda del mur de Berlín amb prou feines n’ha disminuït la capacitat competitiva, ja que les estructures creades s’han mantingut en bona forma.
|
|
|
|
|
Aquests països van copar el 57% dels èxits quan van arribar a un màxim en els jocs de Montreal 1976. Amb posterioritat, la seva quota va davallar fins al 33% a Barcelona 1992 i es va estabilitzar per sota del 30% de llavors ençà, un nivell alt que indica que les polítiques governamentals han creat una forta inèrcia institucional o que hi ha en la població una propensió elevada cap a l’esport. Altres investigacions que han examinat(2) els factors culturals i demogràfics conclouen que casar-se jove, ja que s’avança el sentit de la responsabilitat, o gaudir de diversitat ètnica, que ajuda a trobar individus especialitzats, contribueixen positivament a l’èxit olímpic.
|
|
|
|
En definitiva, la relació imperfecta entre el potencial econòmic d’un país i les seves glòries olímpiques no ens ha de fer oblidar que, al capdavall, són individus els qui competeixen i s’esforcen al màxim a la pista o a l’estadi, igual que en les olimpíades clàssiques. El que passa és que ara es parlen moltes més llengües que el grec i que rere els atletes hi ha, inevitablement, els seus països.
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
