Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 320 - Gener 2009
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
S’intensifica la contracció econòmica
|
|
La salut econòmica de les empreses és bona, però s’aprecien clars senyals de deteriorament.
|
|
Després que, en el tercer trimestre del 2008, el producte interior brut (PIB) registrés el primer descens intertrimestral des del començament de 1993, els indicadors disponibles del quart trimestre apunten a una intensificació de la contracció de l’activitat econòmica. Tant el consum com la inversió continuen perdent impuls. Des de l’òptica de l’oferta, la construcció prossegueix un dur ajustament, però també la indústria i els serveis perden gas.
|
|
|
|
En aquest marc, les dades de la Central de Balanços Trimestral del Banc d’Espanya permeten fer una radiografia de la situació de les empreses. Segons els resultats corresponents al tercer trimestre del 2008, la salut econòmica de les empreses és, en general, bona, però s’aprecien clars senyals de deteriorament. Fins al setembre, el valor afegit brut generat per les empreses no financeres, que s’obté deduint els consums intermedis del valor de la producció, només va augmentar l’1,0% en relació amb el mateix període de l’any anterior, 3,6 punts menys que un any abans.
|
|
|
|
Malgrat la intensa desacceleració econòmica, les despeses de personal de les empreses de la mostra van augmentar el 5,0% en relació amb el mateix període del 2007, 6 dècimes més que un any abans, a causa de la pujada generalitzada de les remuneracions mitjanes, segurament a conseqüència de l’aplicació de clàusules de revisió salarial. D’aquesta manera, el resultat econòmic brut de l’explotació va disminuir l’1,8% en relació amb el mateix període d’un any abans.
|
|
|
Fins al setembre del 2008, el resultat ordinari net de les empreses presenta un descens interanual del 3,6%.
|
|
Seguint amb la cascada de resultats, els ingressos financers van créixer una mica menys que les despeses financeres. D’aquesta manera, tot i que les amortitzacions i les provisions d’explotació es van reduir l’1,4%, el resultat ordinari net va mostrar un descens del 3,6%.
|
|
|
|
No obstant això, les operacions de caràcter extraordinari van tenir un impacte favorable sobre el resultat final de les empreses. Així, van compensar l’evolució negativa de l’activitat ordinària i van possibilitar que el resultat net s’incrementés el 25,7% anual. Cal destacar que, si no s’haguessin produït algunes operacions molt excepcionals per part d’alguns grans grups multinacionals espanyols, el resultat net del període gener-setembre del 2008 hauria tendit a l’estancament.
|
|
|
|
No obstant això, el rendiment de l’actiu net presentava un nivell notable del 7,6%, per bé que inferior en 2 dècimes al del mateix període del 2007. La rendibilitat ordinària dels recursos propis es va col·locar en el 9,7%, pel fet que el cost financer es va situar 2,5 punts per sota del rendiment ordinari de l’actiu net. No obstant això, la rendibilitat dels recursos propis va disminuir 1,3 punts en relació amb un any abans. Els nivells de les rendibilitats empresarials sostenen la inversió i l’ocupació, però la seva tendència és decreixent.
|
|
Al novembre, l’enfonsament de les vendes d’automòbils arriba gairebé al 50% interanual.
|
|
Tornant a la conjuntura, el consum de les llars es va continuar afeblint, sobretot el de béns duradors. Així, al novembre, les vendes d’automòbils van patir un enfonsament del 49,6% en relació amb el mateix mes del 2007. Aquesta situació obeeix a unes condicions de finançament més restrictives i també a un profund deteriorament de la confiança dels consumidors arran de la sobtada alça de l’atur. De fet, al novembre, l’indicador de confiança dels consumidors es va mantenir en la cota mínima històrica de la sèrie anotada a l’octubre.
|
|
|
|
La inversió tampoc no travessa un bon moment, a causa de la feblesa de les demandes interior i exterior i de l’alentiment dels beneficis empresarials. A més a més, la utilització de la capacitat productiva industrial va continuar disminuint en el quart trimestre. Així, la producció industrial de béns d’equipament va caure el 13,8% a l’octubre en relació amb el mateix mes de l’any anterior. Les vendes interiors d’equipament i software a les grans empreses van anotar una davallada interanual del 9,2% a l’octubre. El consum aparent de ciment, indicador avançat de la inversió a la construcció, es va continuar enfonsant, fins a mostrar un decrement anual del 41,5% al novembre.
|
|
El consum aparent de ciment baixa més del 40% al novembre en relació amb el mateix mes del 2007.
|
|
Des del vessant de l’oferta, el sector industrial està patint un dur càstig a causa de la caiguda de la demanda i dels problemes de competitivitat acumulats. Així, l’índex general de producció industrial va registrar una forta davallada del 12,8% a l’octubre en relació amb el mateix mes del 2007. Per la seva banda, les entrades de comandes a la indústria van baixar el 14,6% a l’octubre en relació amb el mateix mes de l’any anterior. En aquest context, l’indicador de confiança industrial va tornar a disminuir al novembre fins al nivell mínim d’aquest cicle.
|
|
Les entrades de comandes a la indústria cauen el 15% a l’octubre en relació amb dotze mesos abans.
|
|
Però l’epicentre de l’ajustament sectorial se situa, sens dubte, a la construcció, després d’haver gaudit d’un llarg període de forta expansió. No obstant això, l’indicador de confiança a la construcció va experimentar una certa millora al novembre. Per la seva banda, el sector immobiliari continuava deprimit, amb un descens de les transaccions d’habitatges del 27,1% al setembre en relació amb el mateix mes de l’any anterior. En el mateix mes, els visats d’obra nova sobre habitatge van registrar una caiguda interanual del 63,5%, una mica inferior a l’anotada a l’agost.
|
|
|
|
El sector serveis també perd vigor. A l’octubre, es va prolongar la crisi del sector turístic, segons es desprèn de la caiguda del 5,1% del nombre de pernoctacions en hotels en relació amb el mateix mes de l’any precedent. El descens va ser més intens per part dels residents que per part dels estrangers.
|
|
|
El Fons Monetari Internacional torna a revisar la previsió de creixement de l’economia espanyola el 2009 a la baixa fins a una caiguda, com a mínim, de l’1%.
|
|
En aquest entorn, el Fons Monetari Internacional va revisar de nou les previsions de creixement per a l’economia espanyola el 2009 i va pronosticar una caiguda del producte interior brut de, com a mínim, l’1%. Aquest organisme internacional va considerar que, malgrat l’impuls provinent de les mesures adoptades pel Govern i la recent caiguda dels preus de les primeres matèries, l’economia patiria una considerable contracció. Per evitar que s’allargui massa, va receptar un seguit de reformes als mercats laborals i als de béns i serveis.
|
|
El Govern concreta el pla de mesures d’estímul econòmic de forma concertada amb la Unió Europea.
|
|
Per la seva banda, el Govern va concretar un nou pla de mesures d’estímul econòmic emmarcat en el Pla Europeu de Recuperació Econòmica. Es van aprovar 8.000 milions d’euros per al Fons Estatal d’Inversió Local perquè els ajuntaments efectuïn actuacions urgents en l’àmbit municipal en matèria d’inversions. A més a més, es van dotar 3.000 milions d’euros per a la realització d’actuacions d’execució immediata, amb destinació a R+D+I, sector automobilístic, medi ambient, construcció d’edificis públics i rehabilitació d’habitatges, petites infraestructures de transport i actuacions vinculades amb la prestació de serveis socials.
|
L’economia espanyola davant la recessió
|
En els 40 últims anys, Espanya ha patit poques recessions i breus
|
|
|
|
L’economia espanyola ha entrat en recessió. La seva durada i intensitat són incertes, però, atès el ràpid deteriorament dels indicadors disponibles fins ara, es preveu que sigui important. Aquesta interrupció del creixement tanca un llarg cicle expansiu de més de 14 anys, al llarg dels quals l’economia, que ha experimentat notables transformacions en molts camps, ha crescut a una mitjana superior al 3% anual real.
|
|
|
|
Des del començament dels anys setanta (no es disposa de sèries trimestralitzades de la comptabilitat nacional per a dates anteriors), l’economia espanyola ha travessat quatre recessions. Una característica comuna a totes elles és una durada relativament breu, entre 9 i 12 mesos, de manera que, en comparació amb la resta d’economies de l’OCDE, l’espanyola és una de les que menys temps ha estat en recessió en els quaranta últims anys.(1)
|
|
|
|
|
Poden servir de lliçó o orientació les recessions anteriors? Fins a un cert punt, ja que no hi ha dues recessions iguals per les diverses circumstàncies que les desencadenen, que intervenen en la seva evolució o que contribueixen a la seva resolució. Així, les tres primeres recessions, registrades entre mitjan anys setanta i començament dels vuitanta, es van produir en un context econòmic i polític peculiar (xocs petroliers, transició a un règim de democràcia parlamentària) molt diferent del corresponent a la crisi del 1992-1993 o al de la recessió actual.
|
|
|
|
Les dues recessions dels anys setanta van ser relativament suaus, en termes de reculada productiva, i van anar seguides de recuperacions també breus. Fins i tot la recuperació posterior a la recessió de l’inici dels vuitanta, i que va encetar un període expansiu de deu anys, va patir per consolidar-se al començament i es va desenvolupar dins una tònica de volatilitat elevada en el comportament dels agregats macroeconòmics.
|
|
|
|
La primera recessió, que va de la primeria de 1975 a la tardor del mateix any, respon a un model de xoc d’oferta. El sobtat encariment del preu del petroli a partir de les acaballes de 1973 va sorprendre unes economies amb ritmes de creixement elevats i, conseqüentment, amb nivells d’inversió alts. La creença que la crisi seria de curta durada va posar en marxa, en molts països, polítiques de sosteniment de la demanda que, en convertir-se en permanent la pujada del preu de l’energia, van complicar molt més l’ajustament. A partir d’aquests anys, el creixement mitjà de l’OCDE cau notablement en relació amb el registrat als anys seixanta, les taxes d’atur es disparen, les expectatives inflacionistes es consoliden i les finances públiques entren en números vermells.
|
|
|
|
A Espanya, la primera crisi petroliera va ser més greu per les característiques del model productiu i per les peculiars circumstàncies polítiques dels anys de la transició democràtica. Les significatives rigideses de l’economia, en especial en l’àmbit salarial, i les insuficients mesures d’ajustament energètic i laboral es van sumar a una política monetària inicialment molt laxa però progressivament restrictiva, de manera que el nou augment del preu del petroli el 1980 va avortar les esperances d’una recuperació continuada.
|
|
|
|
A diferència de les crisis dels anys setanta-vuitanta, la recessió iniciada cap a la meitat de 1992 es va desencadenar per múltiples factors. En la seva gestació, trobem un xoc petrolier derivat del conflicte de la primera guerra del Golf el 1990, que va provocar una frenada en el creixement de l’economia mundial que va empènyer molts països a la recessió. En l’àmbit intern, la política monetària dels anys previs es va orientar clarament a frenar les tensions inflacionistes, una part de les quals derivava d’una intensa entrada de capitals atrets per l’adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees i també de l’expansió del dèficit públic. Paral·lelament, la intensa apreciació de la pesseta restava capacitat competitiva enfront de l’exterior, mentre que l’expansió del sector immobiliari va representar un alt endeutament de les famílies.
|
|
|
|
Al pròleg de la recessió actual, trobem elements de crisis anteriors. Així, el 2008 hem assistit a un episodi de xoc energètic, ja que el preu del petroli va assolir a l’estiu nivells rècord, tant en valor absolut com en termes reals, però posteriorment, i en molts pocs mesos, el preu s’ha enfonsat. També trobem un final del cicle de la construcció d’habitatges, que aquest cop ha estat molt prolongat i que deixa les famílies en nivells d’endeutament històricament alts. Així mateix, en la gestació de la recessió trobem un tensionament de les condicions financeres, tant per la pujada dels tipus d’interès a curt termini com per l’ascens del tipus de canvi efectiu real, conseqüència de la revaloració de l’euro i d’un augment intern de preus i de salaris superior al dels nostres competidors.
|
|
|
|
Sens dubte, l’element més distintiu de la crisi actual és la crisi financera global que deriva en una recessió sincronitzada de les economies avançades, la qual, al seu torn, comporta que, per primera vegada d’ençà que es recopilen estadístiques, el conjunt de la zona de l’OCDE experimenti una reculada del producte. Es tracta d’una situació excepcional que augura una etapa complicada, per bé que les respostes de les polítiques econòmiques són, també, excepcionals. Cal recordar, en tot cas, les circumstàncies de la crisi de l’inici dels noranta, en què també trobem una sotragada en el creixement mundial i una important crisi del sistema monetari europeu a partir de la segona meitat de 1992, que va generar una enorme inestabilitat.
|
|
|
|
Espanya és especialment sensible al tancament dels mercats financers internacionals, ja que arrossega un dèficit exterior per compte corrent molt elevat que es finançava amb l’estalvi extern. Pel que fa a l’economia espanyola, un altre element que distingeix aquesta recessió de les anteriors és la impossibilitat de recórrer a devaluacions de la moneda per recuperar competitivitat enfront de l’exterior i aconseguir per aquesta via dinamitzar l’economia. En particular, en l’última recessió, les tres devaluacions de la pesseta entre 1992 i 1993 van contribuir indiscutiblement a compensar la reculada de la demanda interior i van aconseguir introduir un plus de creixement en una economia aturada. Però cal considerar que, sovint, les devaluacions a les quals s’ha vist empesa la pesseta en la seva història recent eren contrarestades ràpidament per la devaluació simultània d’altres divises o per una pujada de costos interns superior a la dels competidors.
|
|
|
|
En qualsevol cas, sí cal tenir molt present que la necessitat que existia ja abans de la recessió de frenar la pèrdua de competitivitat enfront de l’exterior s’ha fet ara més patent. Si no és així, es corre el risc d’una sortida en fals de la recessió, que podria dur a taxes de creixement potencial molt inferiors a les de la gran expansió dels catorze últims anys.
|
Mercat de treball
|
Intens deteriorament de l’ocupació
|
|
El nombre d’afiliats a la Seguretat Social cau el 3,5% al novembre del 2008 en relació amb dotze mesos abans.
|
|
La situació recessiva que travessa l’economia mostra tota la seva cruesa al mercat de treball. Les xifres de l’afiliació a la Seguretat Social del novembre mostren una intensificació de la destrucció de llocs de treball. Així, en mitjana mensual, el nombre d’afiliats en alta es va situar en 18.721.387, amb un descens interanual del 3,5%, enfront d’una davallada del 2,3% a l’octubre.
|
|
|
|
Al novembre, en mitjana mensual, es van destruir 197.087 llocs de treball i, en els dotze últims mesos, 671.772, dels quals 616.449 eren espanyols i 55.323, estrangers, la qual cosa representa descensos interanuals del 3,6% i del 2,7%, respectivament.
|
|
Les afiliacions al sector de serveis registren un descens per primer cop en aquest cicle.
|
|
El deteriorament del mercat de treball ha afectat tots els sectors de manera generalitzada. No obstant això, en els dotze últims mesos, el sector que ha perdut més efectius ha estat la construcció, amb un descens interanual del 19,8%. A la indústria, la contracció ha estat del 5,6%, mentre que, als serveis, s’ha registrat una taxa negativa, del 0,4%, per primer cop en aquest cicle. Les activitats sanitàries i altres serveis socials, però, s’han incrementat el 7,5%; els empleats de la llar han augmentat el 5,8%; l’educació, el 4,0%, i l’administració pública, l’1,6%.
|
|
|
|
Per sexes, la contracció de l’ocupació es concentra en el col·lectiu masculí, que té més pes a la construcció, amb un descens interanual del 5,9%. No obstant això, per primer cop en els últims anys, les afiliades van patir una caiguda interanual del nivell mitjà del 0,15%. Malgrat tot, la seva participació en el total va continuar augmentant fins al 43,4%, un nou rècord.
|
|
|
Disminueix la contractació laboral.
|
|
Lògicament, la progressiva desacceleració del nombre d’afiliats ha repercutit en els ingressos per cotitzacions socials del Sistema de la Seguretat Social. Al gener-octubre, van anotar una variació interanual del 5,5%, enfront d’un augment del 7,0% en el mateix període del 2007. D’aquesta manera, es consolida la tendència que els ingressos creixin menys que les despeses, la qual cosa comporta una reducció del superàvit de la Seguretat Social.
|
|
Per classes de centres de treball, l’ocupació augmenta només en els més grans.
|
|
D’altra banda, el refredament del mercat laboral també s’ha notat en la dinàmica dels contractes de treball. Al novembre, el nombre de contractes registrats va ser d’1.162.614, amb una reculada del 27,0% en relació amb el mateix mes de l’any anterior. Els que van experimentar una caiguda més intensa van ser els indefinits, que van recular el 32,0%, fins a representar l’11,1% del total, mentre que els contractes temporals van baixar el 26,3%.
|
|
|
|
D’altra banda, segons l’enquesta trimestral de conjuntura laboral del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, que, a diferència de l’Enquesta de Població Activa, es dirigeix a les empreses i no a les famílies i que cobreix l’àmbit no agrari i exclou l’administració pública, va anotar un descens interanual del 3,9% al juliol-setembre. Els treballadors amb contractes temporals van disminuir l’11,8%. Els treballadors amb contractes indefinits van experimentar una disminució molt menor, del 0,2%. Els centres de treball més grans van ser els únics en què va augmentar l’ocupació, per bé que només lleugerament, el 0,2%. La davallada més intensa de l’ocupació va tenir lloc als centres mitjans, de 51 a 250 treballadors, amb un descens del 7,3%.
|
Els aturats registrats voregen els tres milions
|
|
L’atur registrat augmenta el 43% en un any.
|
|
La destrucció d’ocupació i l’augment de la població activa han comportat un intens ascens de l’atur. Al final de novembre, el nombre d’aturats registrats es va enfilar fins a 2.989.269 persones, amb una alça interanual del 42,7%. Lluny queda el mínim d’1.835.740 anotat cap a la meitat del 2001, i, en els últims mesos, l’atur registrat s’ha accelerat. Només al novembre, 171.243 persones es van afegir a les llistes de l’atur, més del triple que l’any precedent.
|
|
|
|
L’increment de l’atur registrat ha afectat tots els grans sectors. Cal destacar que el nombre d’aturats ha augmentat més del doble a la construcció en els dotze últims mesos. Al col·lectiu sense feina anterior, l’atur s’ha incrementat el 22,3%.
|
|
La cobertura dels aturats supera el 90%.
|
|
Segons les dades d’Eurostat, la taxa d’atur espanyola ajustada d’estacionalitat va pujar fins al 12,8% de la població activa a l’octubre, amb un increment de 4,3 punts en l’últim any. Aquesta taxa se situa notablement per damunt del 7,1% de la mitjana de la Unió Europea i és la més alta dels 27 estats membres. No obstant això, la cobertura dels aturats, és a dir, el percentatge dels qui reben prestacions econòmiques sobre el total, ha augmentat de manera progressiva en els últims anys fins a col·locar-se en el 90,2% a l’agost, quan el 2002 no superava el 60,0%.
|
|
Els costos laborals creixen més que la inflació
|
|
Els salaris augmenten el 5,3% en el tercer trimestre.
|
|
Malgrat la reducció de l’ocupació i el sobtat augment de l’atur, els costos laborals es van continuar accelerant en el tercer trimestre. Segons l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística, en el tercer trimestre, el cost laboral de les empreses va augmentar el 5,1% en relació amb el mateix període de l’any anterior fins als 2.313,9 euros per treballador i mes, i va reflectir l’ascens de la inflació en l’últim període, que va assolir un màxim al juliol. No obstant això, en el tercer trimestre, l’alça anual dels costos laborals va ser lleugerament inferior a l’anotada en el segon trimestre, del 5,3%, quan va assolir el màxim augment des del primer trimestre del 2003.
|
|
El poder adquisitiu dels treballadors avança el 0,3% anual, una mica menys que en el trimestre anterior.
|
|
El principal component dels costos laborals, els costos salarials, han pujat el 5,3% en els dotze últims mesos, 2 dècimes més que en el segon trimestre, fins als 1.692,6 euros per treballador i mes. Tenint en compte el cost salarial ordinari, que comprèn el salari base, els complements salarials i els pagaments per hores extraordinàries, que va pujar el 5,4% en relació amb el tercer trimestre del 2007 en el conjunt de l’economia, les tensions salarials es mostren a tots els sectors. Per la seva banda, els costos no salarials van augmentar el 4,9%. El seu principal component, les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, es va incrementar el 3,9% anual.
|
|
|
|
El cost laboral per hora efectiva de treball va pujar el 6,3% en relació amb el mateix trimestre de l’any anterior fins als 18,46 euros. Aquest elevat augment va ser degut al fet que les hores efectives treballades van disminuir l’1,2%, ja que, en el tercer trimestre del 2008, va haver-hi més festes i vacances que en el mateix període de l’any precedent.
|
|
|
|
Els guanys mitjans per treballador i mes, que van augmentar el 5,3% en taxa interanual, van ser superiors a la inflació registrada en el període. D’aquesta manera, el poder adquisitiu dels treballadors va avançar el 0,3% en termes anuals i reals, una mica per sota del trimestre anterior.
|
Preus
|
Intensa caiguda de la inflació
|
|
La taxa de variació interanual de l’IPC baixa 1,2 punts al novembre, el descens més intens des del gener de 1987, i es col·loca en el 2,4%...
|
|
Al novembre, es va continuar accelerant la caiguda de la inflació dels preus de consum (IPC) iniciada a l’agost. D’aquesta manera, la taxa interanual de l’IPC es va reduir 1,2 punts fins al 2,4%, menys de la meitat del màxim del 5,3% del juliol. El descens de la taxa de variació interanual al novembre és el més intens des del gener de 1987. Aquest gir a la baixa és degut, fonamentalment, a l’enfonsament del preu del petroli i d’altres primeres matèries en els últims mesos i reflecteix l’alentiment econòmic global. El nucli més estable de la inflació, l’anomenada subjacent, que exclou els elements més volàtils, els productes energètics i els aliments no elaborats, va disminuir en 2 dècimes fins al 2,7%. D’aquesta manera, la inflació general es va situar per sota de la subjacent, situació que no es donava des de l’agost del 2007.
|
|
...a causa de l’embranzida a la baixa dels carburants i combustibles...
|
|
Dels 1,2 punts de decrement de la taxa interanual de l’IPC al novembre, un punt va ser degut a la forta caiguda dels preus dels carburants i combustibles, enfront de l’increment del novembre del 2007. D’aquesta manera, els preus dels carburants i combustibles van baixar el 4,0% en relació amb el mateix mes de l’any anterior. Els aliments no elaborats també van contribuir lleugerament a la moderació de la inflació en baixar la seva taxa de variació interanual mig punt fins al 2,5%. Destaca la desacceleració dels llegums i de les hortalisses fresques fins a una taxa de variació interanual del 0,1%.
|
|
|
...i dels aliments elaborats.
|
|
Pel que fa a la inflació subjacent, les dues dècimes de descens del novembre són atribuïbles, sobretot, als aliments elaborats, com la llet i altres productes lactis, els formatges, el pa i els olis. D’aquesta manera, els preus dels aliments continuen reflectint la cessió dels preus de les primeres matèries alimentàries als mercats internacionals en haver-se produït la normalització de l’oferta. Així, el preu de la llet presentava una davallada interanual del 4,8%, i el pa va frenar l’ascens fins al 2,9%.
|
|
|
El diferencial d’inflació amb la zona de l’euro es contreu fins a 0,3 punts, nivell mínim des del 2001.
|
|
Pel que fa als béns industrials no energètics, la taxa de variació anual es va incrementar lleugerament fins al 0,6%, amb l’aportació, sobretot, del vestit i del calçat, la taxa de variació anual dels quals va pujar una dècima fins al 0,8% i va reflectir la depreciació de l’euro en els últims mesos.
|
|
|
|
|
Els preus dels serveis es van alentir lleugerament al novembre, i la seva taxa de variació interanual es va col·locar en el 4,0%, gràcies a la moderació dels hotels i d’altres allotjaments. Així i tot, aquesta taxa és relativament elevada i reflecteix que està, en part, arrecerada de la competència internacional.
|
|
|
|
L’índex de preus harmonitzat amb la Unió Europea també va registrar una alça interanual del 2,4% al novembre. D’aquesta manera, el diferencial d’inflació amb la zona de l’euro es va reduir en una dècima fins a 0,3 punts, nivell mínim des del 2001. Aquesta reducció està molt influïda per la caiguda del preu dels carburants, que tenen més participació en l’IPC espanyol.
|
|
La taxa de l’IPC encara baixarà més en els propers mesos.
|
|
La tendència a la contenció de la inflació continuarà al desembre. D’aquesta manera, és probable que la variació anual de l’IPC se situï al desembre clarament per sota del 2%, moviment a la baixa que podria prosseguir fins a mitjan 2009, quan es podrien registrar, transitòriament, taxes de variació anuals negatives a causa de l’efecte de base del petroli, és a dir, a conseqüència dels màxims històrics del preu del cru anotats a l’estiu del 2007.
|
Sector exterior
|
Balança de pagaments: el dèficit corrent creix, però menys
|
|
El dèficit corrent tendeix a créixer de forma més continguda, gràcies a la millora relativa de les balances comercial i de rendes i a la reducció del dèficit de transferències.
|
|
Al setembre, el dèficit per compte corrent va arribar als 8.492 milions d’euros, gairebé el mateix valor registrat fa un any (8.467 milions d’euros). La falta de millora en el desequilibri corrent va ser deguda al fet que la reducció dels dèficits de les balances comercial i de transferències va ser neutralitzada per l’empitjorament de les balances de rendes i de serveis.
|
|
|
|
Aquest resultat mensual desvirtua, però, la tendència de fons de millora de la balança de pagaments. Quan ens fixem en els saldos acumulats de dotze mesos, xifra que aproxima millor les línies a mitjà termini, es constata que el dèficit corrent va arribar al setembre als 110.333 milions d’euros, un total que se situa només el 9,9% per damunt del d’un any abans. Aquest ritme de creixement s’allunya molt de les taxes superiors al 23,6% anotades al setembre del 2007. Què ha canviat en aquests dotze mesos?
|
|
|
|
Dos fets han propiciat, fonamentalment, aquesta millora: les balances comercial i de rendes han augmentat el desequilibri a un ritme sensiblement menor i el dèficit de la balança de transferències ha estat capaç, fins i tot, de disminuir. El superàvit de serveis, en canvi, simplement s’ha limitat a créixer de manera marginal i no ha estat gaire important en la reconducció del dèficit corrent.
|
|
|
Un mes més, les entrades en cartera continuen essent positives.
|
|
Pel que fa a l’àmbit dels fluxos financers, possiblement el tret més destacat és que les inversions netes en cartera, després de situar-se en positiu en els dotze mesos que acabaven a l’agost, s’han mantingut en aquesta zona de saldo positiu al setembre. També s’han mogut en un sentit similar les inversions directes, que han reduït la posició negativa fins als 3.980 milions d’euros, resultat que contrasta clarament amb el valor negatiu de 9.767 milions d’euros de l’agost.
|
Estalvi i finançament
|
S’intensifica la desacceleració del crèdit a les famílies
|
|
Descens en picat de l’euríbor a dotze mesos.
|
|
L’euríbor a dotze mesos, tipus d’interès utilitzat àmpliament com a referència en operacions de crèdit, va continuar al novembre el gir a la baixa iniciat cap a la meitat d’octubre arran de les expectatives de retallades del tipus d’interès oficial del Banc Central Europeu. D’aquesta manera, al novembre, es va col·locar en el 4,35% en mitjana mensual, 104 punts bàsics per sota del màxim històric del juliol. Durant les primeres setmanes de desembre, va prosseguir la tendència a la baixa de l’euríbor a un any, que es va situar en el 3,26% al final de la tercera setmana de desembre. Així i tot, es mantenia uns 75 punts bàsics per damunt del tipus d’interès de referència de l’autoritat monetària europea, la qual cosa comporta una prima de risc relativament elevada, indicativa de la persistència de tensions al mercat interbancari.
|
|
|
|
En aquest entorn, el tipus d’interès mitjà dels préstecs de les entitats creditícies es va mantenir a l’octubre en el mateix nivell que al setembre, després d’un període d’alces iniciat cap al final del 2005. El tipus d’interès de les hipoteques per a habitatges va romandre en el 6,21%, mentre que el dels crèdits per al consum i altres finalitats va baixar lleugerament fins al 9,35%.
|
|
Feblesa de la demanda de finançament del sector privat i enduriment de les condicions d’oferta.
|
|
A part de l’ascens dels tipus d’interès en el tercer trimestre, també es va produir un enduriment general de les condicions d’oferta dels préstecs i crèdits al sector privat, d’acord amb l’enquesta sobre préstecs bancaris realitzada pel Banc d’Espanya. Però aquesta mateixa enquesta també va detectar la feblesa de la demanda per part de les empreses i de les famílies. S’espera que aquestes tendències prossegueixin en el quart trimestre del 2008.
|
|
Frenada especialment intensa del finançament al sector immobiliari.
|
|
Així, a l’octubre, va prosseguir la tendència a la desacceleració del finançament al sector privat. La taxa de variació interanual va baixar fins al 7,6%, mig punt menys que al setembre i 10,2 punts per sota d’un any abans. Tot i que la frenada del finançament va afectar tant les empreses com les llars, el creixement anual del dirigit a les empreses, el 8,9%, era superior a l’atorgat a les famílies, el 5,8%.
|
|
El crèdit per a la compra de béns de consum durador creix menys que la inflació en els dotze últims mesos.
|
|
A un nivell més detallat, però amb dades que només arriben al setembre, s’aprecia que, en el tercer trimestre, la desacceleració del finançament va afectar tots els grans sectors productius, llevat del primari. L’alentiment va ser especialment intens al sector immobiliari. El finançament als promotors va passar de créixer a un ritme anual del 35,1% al setembre del 2007 al 7,8% en el tercer trimestre del 2008. El conjunt del finançament a la construcció i a les activitats immobiliàries va augmentar el 6,5% en els últims mesos fins al setembre del 2008, enfront d’una taxa de variació interanual del 28,7% dotze mesos abans, la qual cosa il·lustra la frenada del crèdit al sector immobiliari. Així i tot, en el tercer trimestre, el finançament va augmentar el 0,6% en relació amb el segon.
|
|
|
|
Pel que fa a les famílies, no solament es va continuar desaccelerant el crèdit per a la compra i rehabilitació d’habitatge propi, sinó que el destinat a l’adquisició de béns de consum durador va patir una severa contracció, de manera que va passar a mostrar un creixement anual del 3,4%, inferior a la inflació, enfront d’una taxa del 7,1% al final del trimestre anterior. La resta de finançament a les llars –per a viatges, estudis, valors, terrenys, etc.– també es va alentir i va presentar un increment anual del 4,2%.
|
|
La ràtio de morositat del crèdit a l’habitatge amb garantia hipotecària se situa en l’1,3%.
|
|
El context recessiu, que, com s’ha comentat més amunt, comporta una desacceleració del ritme de creixement del crèdit, propicia un ascens dels crèdits morosos en baixar les vendes d’empreses, augmentar l’atur i restringir-se la liquiditat. D’aquesta manera, la ràtio de morositat va continuar pujant a l’octubre fins a situar-se en el 2,9% per al conjunt de les entitats creditícies. Per la seva banda, la ràtio de dubtositat del crèdit per a l’adquisició d’habitatge amb garantia hipotecària va pujar fins a l’1,8%. Aquests nivells encara poden ser considerats moderats. Cal destacar, a més a més, que les entitats financeres espanyoles tenen àmplies provisions per afrontar eventuals fallides.
|
Els dipòsits bancaris també redueixen el ritme de creixement
|
|
|
|
Malgrat la caiguda de l’euríbor i el manteniment dels tipus d’interès crediticis, com s’ha comentat a l’apartat anterior, les dificultats de finançament als mercats a l’engròs van comportar que les retribucions dels dipòsits bancaris continuessin pujant a l’octubre, a causa de la intensificació de la competència entre les entitats financeres per captar passiu de la clientela. Així, el tipus d’interès mitjà dels dipòsits de les entitats creditícies es va enfilar fins al 3,35%, 13 punts bàsics més que al setembre i 67 més en relació amb l’octubre del 2007.
|
|
Les entitats de dipòsit incrementen la remuneració de les imposicions a termini.
|
|
Tot i que van augmentar les seves remuneracions, els dipòsits bancaris es van continuar alentint a l’octubre fins a un creixement interanual del 8,6%, lleugerament superior, malgrat tot, al dels crèdits. La desacceleració dels dipòsits va afectar totes les modalitats, fins al punt que els saldos dels comptes a la vista i d’estalvi, amb terminis superiors a 2 anys, les cessions temporals i els dipòsits en moneda estrangera es van situar per sota del nivell d’un any abans. Així i tot, les imposicions a termini fins a 2 anys van mostrar una alça interanual del 42,4%, gràcies a l’ascens dels tipus d’interès. Així, la retribució dels comptes a termini per als particulars va pujar fins al 5,04% a l’octubre, nivell màxim dels últims anys, amb un increment de 73 punts bàsics en relació amb dotze mesos abans.
|
|
|
|
La forta competència dels dipòsits bancaris i la desfavorable evolució dels mercats financers van continuar afectant negativament les participacions en els fons d’inversió mobiliària, el patrimoni dels quals es va situar en 170.218 milions d’euros al final de novembre, amb una davallada de 4.229 milions en relació amb el mes anterior i del 30,1% en els dotze últims mesos. La major part d’aquest descens mensual s’explica per uns reemborsaments nets de les participacions de 3.778 milions d’euros, concentrats en els garantits de renda variable, els de renda fixa a curt termini, els monetaris i els globals. En canvi, els fons de renda fixa a llarg termini van registrar subscripcions netes per valor de 156 milions d’euros i van respondre a una rendibilitat mensual de l’1,19% (no anualitzada), en caure les rendibilitats implícites a llarg termini i en comptabilitzar-se guanys de capital.
|
|
L’entorn advers motiva descensos dels patrimonis dels fons d’inversió internacionals.
|
|
L’escenari advers que han d’afrontar els fons d’inversió a Espanya afecta també l’àmbit internacional. Així, des del desembre del 2007 fins al setembre del 2008, els actius de les institucions d’inversió col·lectiva harmonitzades europees van disminuir en gairebé un bilió d’euros, el 16%. De manera similar, els actius de les institucions d’inversió col·lectiva dels Estats Units es van reduir el 12% en el mateix període.
|
|
També els hedge funds pateixen una importantreculada.
|
|
Pel que fa als fons d’inversió lliure, els anomenats hedge funds, segons les dades d’Inverco –l’associació d’institucions d’inversió col·lectiva i fons de pensions–, van registrar al novembre el decrement més important del seu patrimoni en els gairebé dos anys de trajectòria al mercat espanyol, del 6%, fins a col·locar-se en 1.411 milions d’euros. En general, els fons d’inversió lliure internacionals ja estaven travessant un període molt difícil en els darrers mesos, derivat de la contracció de la liquiditat. D’altra banda, el patrimoni dels fons d’inversió immobiliària va patir una caiguda del 8,4% només al novembre, fins als 7.488 milions d’euros.
|
|
|
|
Finalment, el volum de primes acumulat en els nou primers mesos de l’exercici per l’assegurança directa va sumar 44.044 milions d’euros, amb un increment interanual del 6,3%, segons les xifres facilitades per ICEA, l’associació del ram de les assegurances. Les primes de vida van augmentar el 10,9%, mentre que les de no vida van pujar el 2,9%. Entre les de no vida, les de salut van experimentar un fort increment del 8,6% i els multiriscos, del 8,0%. En canvi, les d’automòbils van disminuir el 0,9% en un marc d’enfonsament de les vendes de vehicles.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
