Informe sencer ( 1,12 MB )

 

En relació amb episodis anteriors, la globalització de les últimes dècades presenta trets peculiars

  Des dels anys noranta, els desequilibris mundials de les balances de pagaments van augmentar i van assolir els nivells més alts de les últimes dècades, no solament en termes absoluts, sinó també en relació amb el producte interior brut (PIB). Així, el conjunt global dels dèficits per compte corrent va passar de l'1,3% del producte mundial el 1980 al 2,8% el 2006, més del doble. Aquest desequilibri preocupava per la seva magnitud i també pel fet que mostrava signes de persistència i representava riscos per a l'economia mundial.

  El dèficit per compte corrent més important en valors absoluts va correspondre als Estats Units i va representar el 60% del total mundial el 2006. Des d'un altre punt de vista, això significa que absorbia aquesta proporció de la capacitat de finançament global, la qual cosa posa de manifest el baix nivell d'estalvi d'aquest país. Així mateix, el dèficit per compte corrent dels Estats Units representava el 6% del seu PIB. Però també era elevat en termes relatius i persistent en altres països, com Islàndia, Letònia, Bulgària, Estònia, Lituània, Romania, Grècia, Portugal, Espanya, Nova Zelanda, Hongria, Eslovàquia, Croàcia, Turquia i Austràlia. En contrapartida, els superàvits més importants es concentraven en països com la Xina, el Japó i Alemanya.

  L'augment dels desequilibris de les balances per compte corrent en l'últim període va coincidir amb una nova onada de globalització, caracteritzada, entre d'altres fenòmens, per una acceleració dels fluxos de comerç mundials, tal com es pot observar al gràfic adjunt. Aquesta nova onada globalitzadora va començar cap al 1980 i, igual que les anteriors, va ser impulsada pel descens dels costos dels transports i per la reducció dels aranzels i d'altres barreres al comerç internacional. Com a característiques destacades, cal esmentar el fort increment del comerç intraindustrial, que té lloc, en gran part, entre països avançats, i l'important paper de les organitzacions multilaterals en l'assoliment d'una major integració econòmica.

  L'auge del comerç internacional va comportar, en general, la globalització financera, que el va facilitar. La caiguda dels costos de les telecomunicacions i el seu desenvolupament tecnològic, juntament amb la progressiva liberalització dels moviments de capitals, van impulsar enormement els fluxos internacionals de capitals. Per la seva banda, els inversors van poder diversificar més les carteres, de manera que els dèficits per compte corrent van poder ser finançats més fàcilment i van assolir nivells relativament elevats.

  En l'època de la primera gran globalització, durant el període 1870-1913, anys igualment de gran expansió econòmica, també es va produir un gran increment dels fluxos de capitals en un context de llibertat de moviments d'aquests fluxos de capitals. Així mateix, també llavors els desequilibris dels comptes corrents van registrar nivells relativament alts. Així, Anglaterra va arribar a assolir un superàvit del 9% del PIB, i altres països, dèficits superiors al 5% del PIB.

  No obstant això, a diferència de la primera globalització, en l'últim període, els fluxos de capitals van tenir un marcat caràcter bidireccional, amb imports bruts significatius. D'altra banda, la distribució dels desequilibris va ser molt diferent, ja que, durant el període 1870-1913, els principals països avançats presentaven importants superàvits per compte corrent, mentre que nous països com l'Argentina, Austràlia o el Canadà, que correspondrien als mercats emergents actuals, mostraven dèficits.

  A més a més, el mecanisme d'ajustament, tot i que, en el fons, es basava, com avui en dia, en el tipus de canvi real, era diferent. En els temps del patró or clàssic, els tipus de canvi nominals eren fixos i els preus i els salaris eren flexibles, en un marc social i polític diferent de l'actual. Ara els tipus de canvi són generalment flexibles. No obstant això, alguns països intervenen en els mercats de canvis per impedir la flotació de les seves monedes i dificulten els ajustaments. A més a més, els preus i els salaris interns molt sovint s'ajusten lentament.

  El cas de la Xina, malgrat la reforma cap a una major flexibilitat canviària al juliol del 2005, és paradigmàtic. El colós asiàtic, amb el seu model de creixement econòmic impulsat per les exportacions, va aconseguir un superàvit per compte corrent de l'11% del PIB el 2007. En bona part, això va ser la conseqüència de mantenir el tipus de canvi del iuan infravalorat, la qual cosa, al seu torn, només és possible amb el control dels moviments de capitals. D'aquesta manera, la Xina ha acumulat una ingent quantitat de reserves de divises, que inverteix, en gran part, finançant l'endeutament dels Estats Units. D'altra banda, es veu obligada a esterilitzar l'efecte de l'augment de les reserves de divises estrangeres en la massa monetària interna per evitar un augment indesitjat de la inflació. Fins ara això no ha representat gaires problemes per a l'autoritat monetària xinesa.

  En els últims mesos, s'ha accelerat la correcció dels desequilibris per compte corrent. En aquest sentit, destaca el cas dels Estats Units, que, el 2008, van reduir el dèficit per compte corrent fins al 4,7% del PIB. Però això ha estat possible a costa d'una forta recessió econòmica global, desencadenada per la crisi financera internacional. En definitiva, es tracta de temes complexos en què intervenen molts factors. No obstant això, es pot afirmar que la globalització financera va contribuir a l'augment dels desequilibris de les balances de pagaments en actuar de vehicle necessari per a la pròpia globalització. L'interrogant és en quina mesura la crisi financera mundial comportarà una reculada de la globalització. A curt termini, s'ha reduït dràsticament el nivell del comerç internacional, i cal veure si, un cop superada la crisi, es recuperaran les tendències prèvies.

  Aquest requadre ha estat elaborat per Pere Miret

  Departament d’Economia Europea, Servei d’Estudis de ”la Caixa”

---

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.