Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 326 - Juliol-Agost 2009
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
La recessió perd virulència
|
|
La reculada del consum s'alenteix a l'inici del segon trimestre.
|
|
Després de tres trimestres en recessió aguda, els limitats indicadors econòmics disponibles del segon trimestre del 2009 apunten a una continuació de la caiguda de l'activitat econòmica. No obstant això, estimem que s'ha moderat una mica el deteriorament conjuntural, en part a causa de l'efecte dels plans d'estímul econòmic iniciats pel Govern i d'una lleugera millora en el panorama internacional. Així i tot, l'índex de sentiment econòmic del maig va anotar un lleuger empitjorament, propiciat per una desfavorable evolució en la confiança als serveis.
|
|
|
|
La reculada del consum s'ha alentit, situació coherent amb el repunt de l'índex de confiança dels consumidors al març i a l'abril, tot i que continua en nivells molt baixos. Així, a l'abril, el descens interanual de la producció de béns de consum va ser de l'11,9%, gairebé un punt menys que en el primer trimestre. La contracció de les vendes al detall també es va frenar al començament del segon trimestre. No obstant això, tots els components van registrar davallades interanuals en termes reals.
|
|
|
|
L'enfonsament més intens va correspondre als béns d'equipament de la llar. Durant el període gener-maig, les vendes d'electrodomèstics de línia blanca van disminuir el 25,8% en relació amb el mateix període de l'any anterior en unitats, segons les dades de l'associació de fabricants Anfel, a causa, en bona part, de la crisi del sector de la construcció.
|
|
|
El nou pla 2000E d'ajuts directes a la compra d'automòbils frena el fort descens de les vendes.
|
|
Pel que fa a les matriculacions d'automòbils, el nou pla 2000E d'ajuts directes a les compres que va entrar en vigor durant la segona meitat de maig va començar a fer efecte i es va frenar el descens de les vendes dels cotxes menys contaminants. D'aquesta manera, les matriculacions de turismes es van reduir el 38,7% en el conjunt del mes en relació amb el maig del 2008, 4 punts menys que la caiguda acumulada en els cinc primers mesos de l'any. Amb l'impuls del nou pla han millorat les expectatives de vendes de turismes en els propers mesos. D'altra banda, al maig també va pujar l'índex d'expectatives del comerç al detall.
|
|
|
|
D'altra banda, la caiguda de les vendes interiors a les grans empreses es va moderar lleugerament a l'abril en termes interanuals, a causa dels béns, ja que les vendes de serveis van flexionar a la baixa, amb una reducció anual del 15,7%. Al front exterior, les exportacions de les grans empreses també van registrar una lleugera reducció de l'enfonsament, que es va col·locar en el 18,0% interanual a l'abril.
|
|
|
|
Pel que fa a la inversió, persisteix la tendència descendent, però també hi ha alguns signes esperançadors. Així, la producció de béns d'equipament va caure el 22,7% a l'abril en relació amb dotze mesos abans, però 7,7 punts menys que en el primer trimestre. D'altra banda, la matriculació de vehicles industrials, molt afectada per la crisi del transport, va baixar el 53,4% al maig en relació amb un any abans.
|
|
La construcció d'habitatges es continua ajustant a la crisi immobiliària.
|
|
L'altre gran component de la inversió, la construcció, es continua ajustant a la crisi immobiliària. El Ministeri d'Habitatge va publicar cap a la meitat de juny un informe que situava en 613.512 els habitatges lliures nous acabats sense vendre al final del 2008. I les compravendes continuen deprimides. En aquest context, un indicador avançat com els visats d'obra nova d'habitatge va registrar, en el primer trimestre, una reducció interanual del 64,1%. No obstant això, al maig, el consum de ciment va moderar la caiguda amb l'ajuda del pla d'obres públiques municipals impulsat pel Govern. Així i tot, la licitació oficial va fluixejar en el primer trimestre del 2009. No obstant això, al maig, l'indicador de confiança a la construcció va assolir la millor cota dels sis últims mesos.
|
|
|
La contracció de la demanda i la pèrdua de competitivitat acumulada llasten el sector industrial.
|
|
Pel costat de l'oferta, es constata la duresa de la crisi industrial, afectada per una intensa contracció de la demanda, tant interior com exterior, a la qual s'afegeixen factors estructurals de pèrdua de competitivitat acumulada en els últims anys. D'aquesta manera, la producció industrial va continuar registrant forts descensos, per bé que, a l'abril, es va reduir el ritme de l'enfonsament. Les caigudes més importants van ser anotades pels béns de consum durador i pels intermedis. La reculada del 30,6% de les entrades de comandes a la indústria en el primer quadrimestre en relació amb el mateix període del 2008 presagia la persistència de la feblesa industrial en els propers mesos. Així i tot, a l'abril i al maig, la confiança al sector secundari va repuntar lleugerament en relació amb el mínim del març.
|
|
El sector terciari també recula.
|
|
Pel que fa al sector serveis, la xifra de negocis corregida de l'efecte calendari va baixar el 17,3% a l'abril en relació amb el mateix mes de l'any anterior. No obstant això, aquest descens va ser lleugerament inferior al registrat en el primer quadrimestre. Tots els subsectors van anotar caigudes interanuals. Els descensos menys importants van correspondre a les tecnologies de la informació i els més importants, al comerç.
|
|
|
|
En aquest entorn, el Govern va revisar a la baixa les previsions macroeconòmiques per al 2009-2012 i va projectar una caiguda del producte interior brut (PIB) del 3,6% el 2009 i del 0,3% el 2010. No obstant això, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va anunciar la revisió a la baixa de les previsions de creixement per a l'economia espanyola i les va situar en un descens del 4,2% el 2009 i del 0,9% el 2010.
|
|
El Govern revisa les previsions de creixement a la baixa, però l'OCDE és més pessimista i projecta una caiguda del PIB del 4,2% el 2009.
|
|
D'altra banda, cap a la meitat de juny, es va aprovar un pla d'ajuda per a la renovació del parc d'autobusos. A més a més, aprofitant la transposició de la corresponent directiva comunitària, el Govern va impulsar la reforma estructural del sector serveis. El projecte de llei aprovat pel Govern pretén esperonar la competència al sector, eliminant rigideses burocràtiques i liberalitzant diverses activitats, i s'estima un impacte positiu en el PIB de l'1,2% i un increment de l'ocupació que es podria situar entre 150.000 i 200.000 nous llocs de treball.
|
Mercat de treball
|
S'alenteix el deteriorament del mercat de treball
|
|
|
|
La destrucció d'ocupació es va desaccelerar al maig, ja que els afiliats a la Seguretat Social en alta laboral van disminuir en 72.930 en termes desestacionalitzats (un augment de 69.307 en dades brutes), descens inferior a l'anotat en els mesos anteriors. Així mateix, el creixement de l'atur registrat corregit per variacions estacionals es va desaccelerar al maig, amb un increment de 82.340 (una davallada de 24.741 en dades brutes).
|
|
|
|
Així, per segon mes consecutiu, les xifres van mostrar un alentiment tant en el procés de destrucció d'ocupació com en l'escalada de l'atur, situació que suggereix, en part, l'inici d'una fase de menor deteriorament al mercat laboral. En aquesta evolució ha incidit el pla d'obres públiques impulsat pel Govern. El fet que el sector de la construcció hagi estat el que ha notat més el descens de l'atur evidencia que les mesures del Pla E han donat resultat. No obstant això, és possible que l'atur pugi de nou quan cessin aquests ajuts.
|
|
El nombre d'afiliats cau el 6,7% interanual.
|
|
Les dades d'afiliació a la Seguretat Social mostren que, en els dotze últims mesos fins al maig, la caiguda de l'ocupació va ser substancialment superior entre els estrangers, amb una reculada interanual del 10,6%, enfront del 6,2% dels espanyols. Els procedents de la Unió Europea van baixar el 7,9% i els extracomunitaris van caure l'11,7%. Pel que fa al tipus de contractació, l'augment d'afiliats en termes bruts es va centrar exclusivament en els contractes temporals, ja que els indefinits van continuar caient. El teixit productiu espanyol, basat en gran part en la construcció, el turisme i l'agricultura, propicia que els contractes temporals juguin un paper tan important en la creació i en la destrucció d'ocupació.
|
|
|
La caiguda de l'ocupació és més intensa a les pimes que a les empreses grans.
|
|
D'altra banda, segons l'Enquesta de Conjuntura Laboral del primer trimestre del 2009, la destrucció d'ocupació va ser més intensa a la petita i mitjana empresa (centres amb menys de 250 treballadors), amb una caiguda interanual del nombre d'efectius laborals del 10,4%. A la gran empresa, el descens es va situar en el 4,5%.
|
Els costos laborals continuen creixent, tot i que a un ritme menor
|
|
|
|
En el primer trimestre del 2009, els costos laborals van augmentar el 3,9% interanual, per sota del 5,8% anotat en el trimestre anterior. El descens de la inflació es trasllada als costos laborals. Així, la desacceleració és deguda, principalment, al component salarial, que es va incrementar el 2,8% interanual, ja que moltes revisions salarials estan indexades a la inflació. El cost no salarial, en incloure les indemnitzacions per acomiadament, va esmorteir la caiguda del cost laboral. Si es frena el deteriorament del mercat de treball en el segon trimestre del 2009, els costos no salarials haurien d'experimentar un alentiment.
|
|
El descens de la inflació es trasllada als costos salarials.
|
|
Per sectors econòmics, la construcció presenta l'increment més intens del cost laboral total, en especial pel creixement dels salaris i pels costos dels acomiadaments i de les indemnitzacions per final de contracte. En canvi, la indústria experimenta el creixement menys intens del cost salarial total, per la disminució dels pagaments extraordinaris i endarrerits i per l'augment dels expedients de regulació d'ocupació.
|
|
La recessió i el mercat de treball: perspectiva comparada entre països
|
Per què les taxes d'atur han reaccionat de forma tan diferent als diversos països?
|
|
|
|
La crisi financera mundial originada en les «hipoteques escombraries» dels Estats Units l'estiu del 2007 s'ha propagat a l'economia real i això ha generat una recessió al mercat de treball. No obstant això, la destrucció d'ocupació ha estat molt dispar entre les diferents economies. Vegem com i per què.
|
|
|
|
El gràfic següent agrupa la major part dels principals països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en funció de la intensitat de la desacceleració econòmica i de l'escalada de la taxa d'atur en l'últim any. Cal indicar que és possible que els països es trobin en diferents fases del cicle econòmic i que, per tant, la comparació estigui una mica distorsionada, de manera que cal interpretar el gràfic amb una certa cautela.
|
|
|
|
|
Grosso modo, es podrien distingir quatre grups. El primer el formen Grècia, Polònia i Austràlia, que, ara com ara, no han experimentat caigudes del producte interior brut (PIB). El segon grup, integrat per Àustria, França, Finlàndia, Portugal, Canadà, Estats Units, Regne Unit i Bèlgica, es caracteritza per una desacceleració important de l'activitat i per una pujada de l'atur relativament suau. El tercer està compost per les economies que han patit les caigudes més fortes del PIB, però que no presenten un augment important de l'atur (Holanda, Itàlia, Alemanya, Suècia, Corea i Japó). Finalment, Espanya i Irlanda són els casos més extrems, ja que es caracteritzen per un descens significatiu del PIB i per un notable deteriorament del mercat de treball. Tot i que hi ha la possibilitat que, en alguns d'aquests països, la transmissió de la recessió econòmica al mercat de treball es doni més tard, les perspectives per al 2009 mantenen el mateix patró.
|
|
|
|
La resposta heterogènia del mercat de treball a la crisi és, per tant, evident. Alguns dels factors que l'expliquen són les diferències en el pes del sector de la construcció i la importància de la bombolla immobiliària, la naturalesa de la regulació administrativa de l'ocupació i la capacitat d'adaptació del mercat laboral als alts i baixos de l'economia real.
|
|
|
|
Observem, en primer lloc, la variabilitat en la contribució del sector de la construcció sobre el total de l'ocupació. S'espera un comportament pitjor del mercat de treball als països que combinen més volum relatiu de treballadors a la construcció amb una bombolla immobiliària. El gràfic següent mostra, efectivament, una associació positiva entre la importància relativa de l'ocupació a la construcció i l'increment de la taxa d'atur, circumstància especialment destacable a Espanya i a Irlanda. Els dos països, segons les dades del Banc Internacional de Pagaments, també van experimentar increments molt intensos en els preus dels immobles des de l'any 2000 fins a l'inici de la recessió econòmica (del 86% i del 63%, respectivament).
|
|
|
|
|
El pes de la construcció sobre l'ocupació total és menor als Estats Units, Dinamarca, el Regne Unit i Suècia, perquè les seves economies estan més diversificades. No obstant això, l'augment de l'atur no és menyspreable, i, probablement, la bombolla immobiliària ha tingut un paper important en aquestes economies (en totes els preus van créixer per damunt del 60%). A la resta de països, llevat de França i de Bèlgica, els increments de preus dels immobles van ser més moderats. En aquestes dues economies, però, el rol de l'ocupació de la construcció sobre el volum total de la força laboral és menor, fet que explicaria el lleuger impacte en l'atur.
|
|
|
|
Un segon element que genera variabilitat en el comportament de l'atur són les diferències en la regulació administrativa de les relacions laborals. Cal destacar, especialment, el fet que alguns governs faciliten que les empreses amb dificultats redueixin la jornada i el salari dels seus treballadors i compensen la pèrdua salarial dels treballadors amb pagaments del sector públic. D'aquesta manera, s'eviten els acomiadaments als sectors afectats per la crisi.
|
|
|
|
El cas més destacat és el sistema alemany de reducció de jornada amb suport de l'Estat (Kurzarbeit). En el mes de març, 1.246.618 treballadors es trobaven en aquesta situació, enfront de les 3.398.000 persones aturades. Si no existís aquest mecanisme, el total d'aturats probablement seria molt superior a Alemanya. Altres països, com Bèlgica, França, Àustria, Itàlia i Holanda, també disposen de programes similars a l'alemany. Per tant, els països amb plans generosos d'aquest tipus aconsegueixen atenuar, si més no en termes de comptabilitat i de manera transitòria, l'estat de crisi del món laboral. En el cas espanyol, aquest pla seria equiparable als anomenats expedients de regulació d'ocupació amb suspensió o reducció de jornada. Aquest programa té menys envergadura, ja que, en el mes de març, afectava 49.220 treballadors, xifra relativament insignificant en comparació amb els quatre milions d'aturats.
|
|
|
|
Pel que fa a aquests instruments d'atur parcial, el Banc Central Europeu reconeix que poden ser eficients per protegir el capital humà de les empreses en fases recessives de curta durada. No obstant això, els desaconsella quan es tracta de fases llargues, ja que poden reduir els incentius de les empreses i dels treballadors a l'hora de reconvertir-se i invertir.
|
|
|
|
D'altra banda, la regulació administrativa pot afectar l'agilitat del mercat laboral a l'hora d'adaptar-se als canvis de l'economia. El sistema de formació professional, les institucions laborals i la determinació dels salaris influeixen sobre aquesta capacitat d'ajustament.
|
|
|
|
Pel que fa al nivell de formació, els estudis mostren que les transicions a l'atur dins un país són superiors entre la població amb un nivell baix d'educació (vegeu, per exemple, l'Observatori Laboral de la Crisi del passat mes d'abril, publicat per FEDEA, per al cas espanyol). En aquest context, sembla raonable que aquesta associació persisteixi a un nivell més agregat. Així, és probable que les economies basades en llocs de treball de baixa qualificació o amb un abandonament escolar elevat tinguin més riscos d'experimentar un increment important del nombre d'aturats. A Espanya, aquest factor podria haver contribuït a l'escalada de l'atur. Per exemple, el 2008, Espanya liderava el rànquing en ocupacions elementals (o de baixa qualificació) de la EU-15 (14,4%), cinc punts per damunt d'Alemanya i França. També encapçalava les llistes d'abandonament escolar, només per sota de Portugal.
|
|
|
|
D'altra banda, la formació rebuda al llarg de la vida facilita que els treballadors, en especial els més grans, estiguin més ben preparats per afrontar canvis i mostrin una major mobilitat. En aquest camp, les diferències entre països també són destacables. Per exemple, mentre a Suècia el 62% dels treballadors de 55 a 64 anys van rebre formació el 2007, la ràtio espanyola es va situar en el 14%.
|
|
|
|
Pel que fa al paper de les institucions laborals, el seu efecte sobre la dinàmica conjuntural de l'atur no és clar. Tot i que, per regla general, se sosté que les anomenades polítiques actives de mercat (formació, incentius per crear negocis, etc.) són més efectives a l'hora de prevenir l'atur que els subsidis a l'atur i la jubilació anticipada, l'evidència empírica és complexa. A tall d'exemple, tal com ho mostra el gràfic adjunt, l'increment de l'atur és generalment inferior als països que gasten més en polítiques actives laborals. D'altra banda, existeix una correlació positiva, tot i que feble, entre la despesa en subsidis i l'augment de l'atur.
|
|
|
|
Finalment, és lògic que els països amb més rigideses en la determinació salarial experimentin pujades de l'atur més intenses en èpoques de crisi. Això és així perquè, si les empreses no es poden ajustar a la feblesa de la demanda per la via de la moderació salarial, ho faran mitjançant els acomiadaments. Això suggereix que, en l'últim any, hauríem d'observar increments salarials superiors en les economies on l'atur ha crescut relativament més. No obstant això, les dades disponibles fins ara tampoc no permeten acreditar de forma clara l'esperada correlació positiva entre increments salarials i augments de l'atur.
|
|
|
|
|
En definitiva, la velocitat en l'augment de l'atur varia considerablement entre països i no es correspon necessàriament amb la intensitat de la desacceleració de la seva activitat econòmica. L'estructura sectorial, les regulacions administratives i les polítiques laborals actives i passives, entre d'altres factors, influeixen més o menys en l'evolució del mercat de treball.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Maria Gutiérrez-Domènech
|
|
|
|
Departament d'Economia Europea, Servei d'Estudis de "la Caixa"
|
Preus
|
Tercer mes consecutiu de caiguda interanual de l'IPC
|
|
Descens històric dels preus de consum.
|
|
En el mes de maig, els preus de consum van prosseguir el gir a la baixa iniciat a l'agost del 2008 en revertir-se l'escalada dels preus de les primeres matèries i, sobretot, del petroli. D'aquesta manera, cap al final de la primavera, la taxa de variació interanual de l'índex de preus de consum (IPC) va resultar negativa per tercer mes consecutiu i va registrar un descens del 0,9% en relació amb el maig del 2008, el més intens de les últimes dècades. Aquesta caiguda interanual va ser superior a l'esperada i reflecteix les pressions desinflacionistes derivades de la forta contracció del consum. En efecte, per competir en aquest entorn, moltes empreses s'han vist obligades a fer descomptes en els preus o a moderar-los notablement.
|
|
|
|
El nivell general dels preus va disminuir lleugerament al maig, i la taxa de variació interanual de l'IPC va baixar 7 dècimes en relació amb el mes anterior. Aquesta reducció va ser deguda en la seva major part, 4 dècimes, als carburants i combustibles, ja que, al maig, els seus preus van pujar menys que en el mateix mes del 2008 i la seva taxa de variació interanual va ser negativa del 22,8%, la cota més baixa de les últimes dècades. Els aliments no elaborats també van contribuir al descens dels preus, per bé que molt menys, gràcies a la moderació del preu del pollastre i de la fruita fresca.
|
|
|
La inflació subjacent també marca la cota més baixa de les últimes dècades i reflecteix les pressions desinflacionistes provinents de la contracció del consum.
|
|
Però el nucli més estable de la inflació, l'anomenada subjacent, que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats, va aportar 3 dècimes a la caiguda de la inflació interanual al maig. La inflació subjacent va baixar fins al 0,9%, 4 dècimes menys que a l'abril, i va marcar la cota més baixa de les últimes dècades, situació que evidencia les pressions desinflacionistes que pateix l'economia en la recessió més important dels últims temps.
|
|
|
Els preus dels aliments disminueixen en els dotze últims mesos.
|
|
Pel que fa a la inflació subjacent, els preus dels aliments elaborats es van col·locar en el mateix nivell que dotze mesos enrere i van aportar una dècima a la reducció de la inflació interanual. Cal destacar la caiguda interanual del preu de la llet, del 8,8%, 2,3 punts més que en el mes precedent. Per la seva banda, els preus dels béns industrials sense productes energètics van intensificar el descens fins al 0,8%, a causa de la forta competència als mercats internacionals. Els serveis també van patir la contracció de la demanda, i, malgrat quedar més arrecerats de la competència exterior, la seva taxa de variació interanual va disminuir mig punt fins al 2,6%, el nivell més baix de les últimes dècades.
|
|
El diferencial d'inflació amb la zona de l'euro assoleix un nou rècord negatiu del 0,9%.
|
|
L'índex de preus de consum harmonitzat amb la Unió Europea també va registrar una davallada interanual del 0,9%. D'aquesta manera, el diferencial negatiu amb la zona de l'euro es va ampliar fins als 0,9 punts percentuals, nou rècord. Això és atribuïble, en part, a una major ponderació dels productes energètics i dels aliments en l'índex espanyol, però el diferencial en termes d'inflació subjacent també va ser negatiu.
|
|
|
|
De l'anàlisi efectuada es desprèn que la taxa d'inflació ha estat negativa, sobretot, per l'evolució dels preus de les primeres matèries en l'últim període. Atès que aquests preus van assolir un màxim al juliol del 2008, les previsions apunten a noves caigudes de la inflació en els propers mesos. No obstant això, a partir de la meitat de l'estiu, és probable que es produeixi un repunt de la inflació, la qual podria acabar l'exercici en terreny positiu.
|
Els preus industrials anoten la caiguda més intensa de les últimes dècades
|
|
|
|
A l'abril, va prosseguir la tendència a la desinflació dels preus a l'engròs. La taxa de variació interanual dels preus industrials va ser negativa del 3,4% i va marcar la cota més baixa de les últimes dècades. Aquesta caiguda reflecteix l'enfonsament dels preus de les primeres matèries en l'últim any, malgrat el repunt experimentat en els últims mesos, i també la feblesa de la demanda. Tots els principals components dels preus industrials van evolucionar a la baixa. En aquest sentit, cal destacar les disminucions interanuals de l'energia i dels béns intermedis.
|
|
Perspectives de caigudes més grans dels preus en els propers mesos, però d'un repunt a partir de la meitat de l'estiu.
|
|
El descens anual dels preus d'importació es va situar en el 7,4%. Tots els components, llevat dels béns de capital, es van moderar, en un entorn de forta competència als mercats internacionals. La taxa de variació dels béns d'equipament, influïda per la depreciació de l'euro en els dotze últims mesos, va pujar una dècima fins al 3,2%.
|
Sector exterior
|
El dèficit de la balança per compte corrent es continua reduint
|
|
|
|
Les exportacions espanyoles, com les de la major part de les economies desenvolupades, han patit una important contracció durant els últims mesos. No obstant això, la major caiguda de les importacions en el primer trimestre de l'any, afavorida pel descens de la demanda interior i per la contracció del preu dels productes energètics, va propiciar la reducció del 47,7% del dèficit comercial en relació amb el mateix període del 2008 i el manteniment de la tendència iniciada en els últims mesos.
|
|
El dèficit de la balança corrent es redueix al març fins al 8,8% del PIB.
|
|
Aquesta millora del dèficit comercial espanyol és la principal raó de la millora del desequilibri de la balança per compte corrent. Així, les dades mensuals mostren que el dèficit corrent espanyol del març va ser el 42,1% inferior al del mateix mes del 2008, en el que representa la novena caiguda interanual en deu mesos. Això va provocar que el dèficit acumulat en l'últim any es reduís, al març, fins al 8,8% del producte interior brut (PIB). Tot i que aquesta xifra se situa 1,7 punts percentuals per sota del màxim registrat un any enrere, continua en un nivell molt elevat. Esperem que es mantingui aquesta tendència durant el 2009 i que se situï per sota del 7% del PIB.
|
|
|
|
En l'últim any, la millora del dèficit corrent ha estat propiciada, gairebé en la seva totalitat, pel comportament de la balança de béns, que, com s'observa al gràfic de la pàgina anterior, va reduir el dèficit en més de 20.000 milions d'euros. Aquesta contribució positiva, però, va ser neutralitzada parcialment per l'augment del dèficit de la balança de rendes, que va augmentar en 6.855 milions d'euros en relació amb el març del 2008. El deteriorament del saldo de la balança de rendes és fruit de l'augment de l'endeutament de l'economia espanyola enfront de l'exterior durant els últims anys, amb el pagament d'interessos que això comporta. Conseqüentment, el pes del dèficit de la balança de rendes sobre el dèficit corrent durant el primer trimestre del 2009 va ser molt similar al del dèficit comercial.
|
|
|
L'elevat endeutament continua incrementant el dèficit de la balança de rendes.
|
|
Malgrat la contracció del saldo, encara positiu, del compte de capital, la millora del dèficit corrent va reduir el 14,0% la necessitat de finançament exterior de l'economia espanyola i va situar-la en nivells similars als del 2006 (el 8,4% del PIB). Des de la perspectiva dels sectors institucionals, aquesta reducció va ser motivada per l'evolució de l'estalvi net de les llars i de les empreses, que van contrarestar l'increment de l'endeutament de les administracions públiques en l'últim any.
|
|
La necessitat de finançament es redueix.
|
|
La cobertura de la necessitat de finançament espanyol, encara elevada, es va realitzar mitjançant dues fonts alternatives: l'augment dels passius nets del Banc d'Espanya i la captació de fons estrangers per part dels sectors residents. L'augment dels passius nets del Banc d'Espanya és degut al canvi registrat en la cobertura de les necessitats de finançament de les institucions financeres, en particular l'augment del recurs a les subhastes de liquiditat de l'Eurosistema. No obstant això, la magnitud d'aquest recurs es va reduir en el primer trimestre del 2009, a causa del relaxament de les restriccions de finançament de les institucions financeres. Aquest fet es pot observar en l'augment de 517 milions d'euros dels actius nets del Banc d'Espanya durant aquest període, tendència que s'espera que es mantingui en els propers mesos.
|
|
El finançament a curt termini comença a perdre pes.
|
|
Els fons captats pels sectors residents també van experimentar un canvi significatiu i es van reduir en més de 30.000 milions d'euros. Aquesta reducció, a més a més, ha anat acompanyada d'un canvi en la composició del finançament captat en els dotze últims mesos. D'aquesta manera, el finançament a curt termini, que, al març de l'any passat, es va convertir en la principal font de captació de recursos de l'exterior, va perdre importància, amb una reducció de 70.000 milions d'euros. En detriment seu, la inversió estrangera neta en cartera va continuar augmentant i es va situar de nou al capdavant de les fonts de finançament estranger. Aquest augment, però, va ser degut, principalment, a la menor inversió en cartera espanyola a l'exterior. Per la seva banda, la inversió directa espanyola i estrangera es va mantenir en nivells molt baixos al març, similars als de l'any 2005. No obstant això, la inversió directa neta d'Espanya cap a l'exterior va continuar augmentant.
|
Sector públic
|
Forta reducció dels ingressos de l'Estat en el primer quadrimestre
|
|
La situació recessiva continua impactant desfavorablement en els comptes de l'Estat.
|
|
La situació recessiva continua impactant desfavorablement en els comptes de l'Estat. D'una banda, els ingressos es continuen reduint, no solament per la disminució de les bases imposables, sinó també pels canvis normatius que busquen injectar liquiditat a les famílies i a les empreses. A més a més, les despeses han augmentat notablement, a causa, en part, de l'increment dels pagaments per atur, arran de l'increment espectacular del nombre d'aturats, i del pla d'estímul econòmic del Govern.
|
|
|
|
Durant els quatre primers mesos de l'exercici, el total d'ingressos no financers de l'Estat, inclosos els trams cedits a les administracions territorials en funció del sistema de finançament vigent, va baixar el 12,6% en relació amb el mateix període de l'any 2008. Els impostos directes van disminuir el 4,7% en relació amb el mateix període de l'any anterior. La recaptació de la principal figura, l'impost sobre la renda de les persones físiques, es va reduir l'11,7%, a causa, sobretot, d'una caiguda de les retencions del treball, afectades per un notable descens de l'ocupació, de la moderació salarial i de l'impacte de la deducció anticipada fins a 400 euros. A més a més, van augmentar els ajornaments. Tot i que les retencions del capital mobiliari van augmentar, les practicades sobre els arrendaments i sobre els guanys dels fons d'inversió van caure.
|
|
La recaptació de l'impost de societats cau el 28% en termes homogenis i reflecteix la reculada dels beneficis empresarials.
|
|
Les entrades per l'impost de societats van augmentar el 59,0%, increment propiciat, sobretot, pel fet que el 2008 es va permetre un ajornament del primer pagament fraccionat i per un altre canvi normatiu. En termes homogenis, els ingressos de l'impost de societats es van reduir el 27,7% i van reflectir la reculada dels beneficis empresarials.
|
|
|
|
Els impostos indirectes es van enfonsar el 27,5%. El més important, l'impost sobre el valor afegit (IVA), va patir un decrement interanual del 33,6%. Aquesta caiguda va ser deguda a la contracció del consum i les importacions, però també és producte de l'avançament de les devolucions, de l'ampliació del dret a sol·licitar devolucions mensuals i de l'increment dels ajornaments. Per la seva banda, els impostos especials van moderar el ritme de caiguda fins al 3,8%, gràcies als impostos sobre el tabac i els hidrocarburs.
|
|
|
|
La resta d'ingressos van augmentar el 23,0%. Les comissions pels avals atorgats a les emissions d'entitats financeres dins del Pla d'Acció Concertada dels Països de la Zona de l'Euro van contribuir a aquest ascens.
|
|
El dèficit públic s'amplia.
|
|
A l'altre costat dels comptes, el total de pagaments no financers es va incrementar el 13,5% durant els quatre primers mesos de l'exercici en relació amb el mateix període del 2008. Les despeses corrents es van incrementar el 4,8%. En aquest sentit, les despeses de personal van augmentar el 2,9%. Les compres de béns i serveis van disminuir el 0,4% i les despeses financeres van pujar el 2,2%. Per la seva banda, la partida més gran, les transferències corrents, va augmentar el 6,2%. Cal destacar un pagament de 2.007 milions d'euros al Servei Públic d'Ocupació Estatal, sense despesa en l'exercici anterior.
|
|
|
|
Les despeses de capital van augmentar el 79,6% fins als 10.027 milions d'euros en el primer quadrimestre. Les inversions reals es van incrementar el 7,8%, i la partida més gran, la de les transferències de capital, va pujar el 178,2% fins als 6.545 milions d'euros. Aquest extraordinari augment va ser degut, sobretot, als pagaments pel Fons Estatal d'Inversió Local com a part del pla d'estímul econòmic iniciat pel Govern.
|
|
|
|
A conseqüència de l'evolució dels ingressos i dels pagaments de l'Estat, es va registrar un dèficit de caixa no financer de 8.467 milions d'euros, que contrasta amb el superávit de 8.376 milions anotat en el període gener-abril de l'any passat. En termes de comptabilitat nacional, és a dir, d'acord amb els drets i les obligacions generats, es va produir una necessitat de finançament de 6.553 milions d'euros, equivalent al 0,6% del producte interior brut.
|
|
El Govern apuja els impostos especials sobre el tabac i els hidrocarburs.
|
|
En aquest entorn, al final de la segona setmana de juny, el Govern va adoptar un seguit de mesures fiscals i pressupostàries. Així, va aprovar crèdits extraordinaris per gairebé 20.000 milions d'euros per complir amb els compromisos en matèria de prestació de subsidis d'atur, foment de l'ocupació, sanitat, seguretat i reactivació de l'activitat econòmica. A més a més, va compensar les comunitats autònomes per la supressió de l'impost sobre el patrimoni amb 1.800 milions d'euros. En contrapartida, va apujar els impostos sobre el tabac per contribuir a la sostenibilitat dels comptes públics i per protegir la salut. Així mateix, va incrementar els impostos sobre hidrocarburs en 2,9 cèntims per litre, llevat del gasoil professional, l'agrari i el destinat a calefacció. D'altra banda, en una nova revisió dels objectius d'estabilitat pressupostària per als propers tres anys, el Govern va augmentar la previsió del dèficit públic per al 2010 fins al 8,4% del PIB, però amb la perspectiva de situar-lo en el 3,0% el 2012.
|
Estalvi i finançament
|
Prossegueix el despalanquejament del sector privat
|
|
L'euríbor a un any marca un nou mínim històric al juny...
|
|
L'euríbor a un any, tipus d'interès àmpliament utilitzat com a referència en les operacions de préstec, va marcar al maig un nou mínim històric i es va col·locar en l'1,64% de mitjana mensual, 335 punts bàsics per sota del mateix mes del 2008. Cap al final de juny, l'euríbor ha batut de nou el mínim històric en tocar l'1,53%.
|
|
|
|
Per la seva banda, els tipus d'interès de les operacions noves de les entitats de crèdit al sector privat també han disminuït de forma apreciable des de l'octubre del 2008. Així, el tipus d'interès mitjà va baixar fins al 3,88% a l'abril, 213 punts bàsics menys que dotze mesos abans. La menor reducció del tipus d'interès interbancari s'explica per l'increment de la prima de risc derivat del fort augment de la morositat. D'altra banda, i atès que, en el mateix període, la taxa d'inflació va caure menys, els tipus d'interès reals, efectivament, van pujar.
|
|
...i els tipus d'interès dels préstecs al sector privat també disminueixen, malgrat l'increment de les primes de risc.
|
|
Aquest fet, juntament amb la feblesa de la demanda de finançament a causa de la contracció del consum i de la inversió, va motivar que el finançament al sector privat mantingués la tònica de desacceleració. A l'abril, la seva taxa de variació interanual es va situar en el 4,1%, 2 punts menys que al desembre. No obstant això, en els últims mesos, s'aprecia un cert alentiment del ritme de creixement, coherent amb la millora de la situació de la liquiditat de les entitats financers.
|
|
|
Notable alentiment del crèdit al sector privat.
|
|
D'altra banda, el creixement del crèdit al sector privat en els dotze últims mesos era lleugerament superior al corresponent al conjunt de la zona de l'euro, i encara més en termes reals, en ser negatiu el diferencial d'inflació.
|
|
Les grans empreses incrementen les emissions de renda fixa.
|
|
En el primer quadrimestre, la desacceleració del finançament va ser menys intensa a les empreses que a les famílies. Així, a les empreses, el saldo va augmentar el 5,8% al final d'abril en relació amb el mateix mes de l'any anterior, 1,5 punts menys que al desembre del 2008. El crèdit comercial, destinat al finançament del capital circulant, es va continuar contraient i va patir una caiguda interanual del 31,9%. No obstant això, el finançament obtingut per les grans empreses mitjançant emissions de renda fixa ha augmentat el 24,1% en l'últim any.
|
|
|
|
La desacceleració del crèdit a les empreses es va concentrar al sector de la construcció. En efecte, el saldo creditici canalitzat cap a aquest sector va caure el 8,4% al final del primer trimestre en relació amb el mateix període de l'any anterior. El saldo del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) també es va col·locar per sota d'un any abans. Pel que fa als serveis, també es va apreciar un cert alentiment, per bé que la taxa de variació interanual va pujar el 8,0%. Dins d'aquest sector, el crèdit per a activitats immobiliàries es va moderar suaument, amb un creixement interanual del 3,8%. La indústria, per la seva banda, va mantenir un ritme d'avanç anual lleugerament superior al 10,0%.
|
|
El saldo del finançament a les llars puja a l'abril després de quatre mesos consecutius de descensos.
|
|
En els dotze últims mesos fins a l'abril, el creixement del finançament a les llars va ser de l'1,7%. Cal destacar que, a l'abril, el saldo d'aquest finançament va augmentar després de quatre mesos consecutius de caigudes. Els préstecs per a l'habitatge es van continuar alentint fins a presentar una alça interanual de l'1,8% a l'abril. Per la seva banda, el crèdit per a la compra de béns de consum durador es va desaccelerar amb més intensitat, fins al punt que, al final del primer trimestre, mostrava una caiguda del 12,0% en relació amb dotze mesos abans.
|
|
|
|
Aquesta evolució va ser coherent amb el fort repunt de la morositat d'aquesta classe de crèdit fins al 7,3% al final de març, enfront d'una taxa mitjana del 4,3%. Per la seva banda, la morositat dels préstecs per a l'adquisició d'habitatge amb garantia hipotecària es va col·locar en el 2,8%, per sota de la mitjana. Al mateix temps, la taxa de dubtositat dels crèdits als promotors immobiliaris es va situar en el 7,6%. A l'abril, la taxa de morositat del conjunt de les entitats de crèdit va continuar pujant fins al 4,5%. En aquest context de morositat a l'alça, cap a la meitat de juny, l'agència de qualificació Moody's va rebaixar els ratings de 30 entitats bancàries espanyoles.
|
|
En un entorn de morositat a l'alça, l'agència Moody's redueix els ratings de 30 entitats bancàries espanyoles.
|
|
En aquest entorn, la ministra d'Economia i Finances, Elena Salgado, va avançar que planeja un fons de reestructuració bancària amb una dotació de 9.000 milions d'euros. Aquest fons es podria endeutar fins a disposar de 90.000 milions d'euros per finançar la recapitalització i les fusions d'entitats financeres, si fos necessari. Aquesta mesura s'alinea amb les adoptades en altres països europeus i a l'altre costat de l'Atlàntic.
|
Els dipòsits es desacceleren, però menys que els crèdits
|
|
|
|
Per la seva banda, el finançament net a les administracions públiques va continuar augmentant amb força a l'abril, fins a situar-se el 26,9% per damunt d'un any abans. No obstant això, una part substancial dels nous recursos financers en el mes es va dirigir a incrementar els dipòsits bancaris. D'aquesta manera, l'endeutament públic va contrarestar la tendència al despalanquejament del sector privat, de manera que, a l'abril, el finançament total va mantenir un ritme d'avanç anual del 6,7%.
|
|
Pròxima creació d'un fons de reestructuració del sistema bancari.
|
|
Les remuneracions dels dipòsits bancaris també han tendit a baixar des de l'octubre del 2008. No obstant això, en els dotze últims mesos fins a l'abril, van baixar, de mitjana, menys que les dels préstecs, 137 punts bàsics, fins a col·locar-se en l'1,59%.
|
|
|
|
En aquest context, el creixement dels dipòsits bancaris es va alentir una mica i va presentar un increment interanual de l'11,0%, sensiblement superior al del crèdit, de manera que la bretxa entre els dos va tendir a reduir-se.
|
|
Les entitats financeres reforcen els recursos propis mitjançant emissions de participacions preferents.
|
|
Per classes de dipòsits, els comptes a termini mostraven el creixement anual més viu, del 16,5%, però amb tendència a la desacceleració. En canvi, el ritme de creixement dels dipòsits d'estalvi es va continuar intensificant, situació coherent amb el desig dels particulars d'incrementar l'estalvi en un context de reducció de la retribució dels comptes a termini.
|
|
|
|
En els últims mesos, les entitats financeres també han captat passiu entre els estalviadors mitjançant l'emissió de participacions preferents. Aquest instrument té caràcters mixtos de renda fixa i variable i ha servit per reforçar els recursos propis de les institucions financeres.
|
|
Millora la rendibilitat de les participacions en els fons d'inversió mobiliària.
|
|
En aquest panorama de competència per part dels dipòsits i altres productes, els fons d'inversió mobiliària van continuar registrant reemborsaments nets de 1.078 milions d'euros al maig. No obstant això, les sortides més importants van tenir lloc en fons conservadors, com els monetaris, de renda fixa a curt termini i garantits de rendiment variable. D'aquesta manera, el patrimoni va tornar a baixar fins als 161.825 milions d'euros, malgrat les plusvàlues anotades en el mes.
|
|
|
|
L'evolució favorable dels mercats financers al maig va permetre que la rendibilitat mitjana mensual dels fons fos del 0,62% i que la computada sobre el desembre se situés en l'1,44%. En els cinc primers mesos de l'exercici, van destacar les plusvàlues del 36,0% de la renda variable internacional dels mercats emergents, amb guanys positius per part de totes les modalitats de fons d'inversió mobiliària. Així i tot, el rendiment mitjà anual va ser negatiu, del 2,7%, per bé que, en els divuit últims anys, s'ha col·locat en el 4,1% anual, percentatge superior a la inflació del període.
|
Quines medicines existeixen per desintoxicar el sistema financer?
|
Diferents actuacions dels governs per tractar d'alliberar la banca dels actius tòxics
|
|
|
|
D'ençà que, dos anys enrere, es va iniciar la crisi financera internacional, els governs de països molt diversos van coincidir en la idea que, per avançar cap a la recuperació del sistema financer i de l'economia en general, era necessari el sanejament dels balanços dels bancs. Les primeres intervencions estatals, a l'octubre del 2008, van venir per la via de les recapitalitzacions massives dels balanços de les entitats, bé de forma indiscriminada (Estats Units, França) o bé d'entitats concretes (Regne Unit -Northern Rock, RBS, Lloyds-, Holanda -Dexia-, Bèlgica -Fortis-). No obstant això, a més de costosa, aquesta mesura es va mostrar ineficient, perquè, en no ser una mesura enfocada ni discriminatòria entre entitats, hauria necessitat massa capital per ser efectiva. Els governs van decidir, llavors, no actuar de forma general sobre els balanços, sinó adoptar mesures més específiques sobre l'arrel del problema: els actius tòxics.(1) I és que la restricció del crèdit a nivell global («credit crunch») que s'ha fet notar des de l'esclat de la crisi subprime està causada, en gran part, per la incertesa sobre el valor real dels actius tòxics. Aquesta incertesa provoca que moltes entitats de tot el món prefereixin la prudència, és a dir, salvaguardar al màxim el seu capital augmentant les exigències en la concessió de crèdit. Atès el perjudici que això pot representar per a l'economia real, els governs han presentat diferents plans, tots ells basats en algun dels dos grans mètodes per actuar sobre els actius tòxics: la garantia i la compra (vegeu la taula següent). Tot i que, a la pràctica, com es veurà més endavant, la majoria de plans incorporen elements dels dos models.
|
|
|
|
El primer mètode consisteix a limitar les pèrdues potencials mitjançant una assegurança pública. Així s'ha fet als Estats Units i al Regne Unit amb algunes de les principals entitats: Bank of America, Citigroup, Royal Bank of Scotland o Lloyds. La gran virtut d'aquesta solució és que, davant la incertesa sobre el valor dels actius tòxics, s'actua amb un instrument que cobreix el risc i que no requereix desemborsament immediat per part de l'estat, fet que protegeix el contribuent (si més no, inicialment). No obstant això, el fixament de la franquícia (límit sobre el qual l'estat assumeix les pèrdues) i de la prima (pagament que l'entitat ha de fer a canvi de rebre la garantia) és complex i pot enfosquir el cost de l'assegurança per a l'estat.
|
|
|
|
En el cas del «bad bank», aquesta complexitat es manifesta a través de la dificultat per valorar els actius tòxics. Com ja es va fer a Suècia als anys noranta, l'opció de crear un «bad bank» consisteix a transferir els actius tòxics a una nova entitat segregada perquè l'original pugui continuar operant sense la incertesa inicial. En la present crisi, ja s'ha posat en marxa a Suïssa amb UBS, tot i que, en aquest cas, també es van adoptar elements de la garantia estatal. Addicionalment, hi ha altres plans en fase de disseny i d'implantació que tracten de resoldre el fixament del preu de transacció de forma diferent.
|
|
|
|
La Comissió Europea tracta el tema del «bad bank» al «Treatment of Impaired Assets in the Community Banking Sector», document publicat al febrer del 2009 que insta a fer la transacció d'acord amb la projecció dels fluxos de caixa futurs de l'actiu tòxic («real economic value»), sota supòsits homogenis per a tota la Unió, que encara falta definir.
|
|
|
|
Una altra forma de tractar la disjuntiva de la valoració ha estat proposada pel Pla Geithner dels Estats Units, que, en el seu disseny, promou la participació del sector privat en un «Public-Private Investment Program (PPIP)». En principi, l'atractiu del pla rau en l'estructura d'elevat palanquejament que s'ofereix a l'inversor privat: per cada $1 invertit per l'inversor privat, l'FDIC(2) garanteix el deute d'uns altres $6 en el cas del «legacy loan program» o s'ofereixen fins a $5 de finançament del TARP(3) en el «legacy securities program». A més a més, l'estat inverteix el 50% del capital i completa la participació de capital de l'inversor privat. El palanquejament limita les pèrdues a la baixa de l'inversor privat, el qual, en canvi, continua participant dels guanys potencials sense límit. Per la seva banda, el govern assumeix totalment els riscos a la baixa sobre el valor final de l'actiu i, per tant, pot haver de suportar pèrdues elevades. Però, gràcies a la seva aportació al capital, podria participar dels guanys potencials. Com es veu al següent gràfic, si es comprés un actiu tòxic a $84, serien necessaris $12 de capital ($6 estat, $6 inversor privat), i els $72 restants provindrien d'un crèdit garantit per l'FDIC. L'inversor privat podria perdre, com a màxim, els $6 que ha posat de capital. El govern podria arribar a perdre la totalitat del que inverteixi ($72 + $6). Per a valors superiors a $72, l'estat recuperaria tota la part del crèdit i començaria a recuperar una part del capital. Finalment, per a valors finals de l'actiu tòxic superiors a $84, l'estat i l'inversor privat es repartirien el benefici al 50%. En definitiva, gràcies al palanquejament, el valor esperat de l'inversor privat és superior (només participa en beneficis) i estarà disposat a pagar un preu més elevat que en la situació de no palanquejament. En canvi, el govern assumirà gairebé tot el risc.
|
|
|
|
|
No obstant això, els avantatges del Pla Geithner queden qüestionats des del punt de vista de l'oferta. En principi, els bancs amb actius tòxics al seu balanç haurien de participar en el pla per eliminar la incertesa de forma immediata i poder continuar operant amb normalitat. Però la realitat ha dut l'FDIC a ajornar el programa destinat a l'adquisició de crèdits («legacy loans»). A la pràctica, els bancs demanden preus superiors als que els inversors privats estan disposats a pagar, fins i tot comptant amb el palanquejament.
|
|
|
|
En resum, diversos països s'han mostrat decidits a actuar sobre els actius tòxics que les entitats financeres presenten als seus balanços perquè el crèdit torni a fluir cap a les empreses i les famílies. No obstant això, encara cal veure com aquests plans funcionen a la pràctica, a causa de les dificultats per animar les entitats financeres a participar-hi. La seva no participació podria ser un signe de recuperació, però també una mostra del desinterès per part seva de reconèixer pèrdues de forma immediata quan hi ha incertesa sobre el seu abast i el sistema comptable permet graduar-les en el temps. En definitiva, després de dos anys de crisi subprime i de greus esdeveniments al sistema financer internacional, la qüestió dels actius tòxics encara no està resolta del tot. Els «stress test» nord-americans i el compromís dels governs de donar estabilitat als sistemes financers han reduït la prima de risc del sector, però encara cal solucionar la fortalesa dels balanços bancaris. Si això no succeeix, es dificulta enormement la recuperació de l'economia real.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Anna Mialet Rigau
|
|
|
|
Oficina d'Anàlisi Econòmica, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica de "la Caixa"
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
