Notícies Estudis Notícies Estudis

Estudis i Anàlisi Econòmica > Informació econòmica > Informe Mensual > Requadres temàtics 9-9-10
Informe Mensual, núm 330 - Desembre 2009
Mercats financers - La nova arquitectura financera europea
Unió Europea: un pas més ( 348,79 KB )
 

El desafiament d'aconseguir una bona coordinació interna i externa

  Aprofundir en la integració dels mercats financers és, des de fa anys, un dels elements bàsics en l'agenda de la Unió Europea. Per assolir-la, s'ha recorregut a dues grans palanques: la creació d'una moneda única comuna i el desplegament d'una àmplia bateria de reformes reguladores. L'any 1999 va ser un moment decisiu en aquest sentit, amb el naixement legal de l'euro i la posada en marxa, per part de la Comissió Europea, del Pla d'Acció de Serveis Financers (PASF).
  El PASF va plantejar, amb un horitzó fins al 2005, una llarga llista de normes i d'actuacions amb tres grans objectius estratègics. Primer, aconseguir un mercat financer a l'engròs únic. Segon, promoure un mercat financer al detall obert i segur (cal notar que, en aquest àmbit, no s'ambicionava l'assoliment ràpid d'un mercat únic). I, tercer, millorar el marc de regulació i de supervisió prudencial en pro de l'estabilitat. El PASF ha tingut continuïtat des del 2005 amb un altre document emanat de la Comissió: el Llibre Blanc sobre la Política de Serveis Financers (2005-2010), encara vigent. En aquesta reedició, els tres objectius estratègics es van mantenir, i l'esforç va derivar cap a la implementació i la transposició a les legislacions nacionals de les normes ja contemplades en el PASF, juntament amb algunes normes addicionals.
  Durant els anys previs a la crisi, l'èmfasi de les actuacions promogudes a l'empara d'aquests plans es va orientar cap als dos primers objectius esmentats, i es va deixar una mica al marge el referit a l'estabilitat. Generalment, la conveniència de la integració financera s'explicava basant-se en els seus efectes favorables sobre el creixement econòmic, en una cadena argumental en què són claus conceptes com la competència entre entitats, l'eficiència, el desenvolupament i la innovació financers. Les consideracions sobre els vincles entre la integració i l'estabilitat eren menys freqüents. A títol anecdòtic, l'informe que anualment elabora la Comissió per al seguiment del procés d'integració va dedicar, en l'edició publicada al desembre del 2007, 19 pàgines als apartats de competència-eficiència-innovació i 5 al d'estabilitat.
  Sembla que la irrupció d'una de les crisis financeres i econòmiques més intenses que es recorden ha alterat les prioritats de l'agenda per a la integració financera europea i ha reorientat ara el focus d'atenció cap a qüestions directament vinculades amb l'estabilitat.(1) Així, entre les principals iniciatives de l'últim any, destaquen la Directiva sobre inversions alternatives (hedge funds, private equity i similars), la Regulació sobre les agències de rating, una nova normativa sobre els mercats de derivats (en particular, els CDS) i, amb una rellevància especial, la proposta per a l'establiment d'un nou marc paneuropeu de regulació i de supervisió prudencial.
  En efecte, una de les febleses més importants que la crisi ha posat de manifest és l'obsolescència de l'actual arquitectura internacional de regulació i de supervisió prudencial. En primer lloc, perquè la normativa financera sobre aquest aspecte no ha acompanyat l'intens procés d'innovació que han viscut els mercats financers. En segon lloc, perquè la crisi ha desvetllat que no totes les institucions amb risc sistèmic estaven regulades o perquè, si ho estaven, era de forma insuficient (hedge funds o bancs d'inversió). En tercer lloc, perquè l'alt grau d'heterogeneïtat en les normes i en les pràctiques supervisores entre països s'ha reflectit durant la crisi en intervencions unilaterals, les quals, habitualment, han respost a circumstàncies i a objectius nacionals. Possiblement, les solucions individuals siguin òptimes, ja que van dirigides a problemes concrets i diferenciats. L'aspecte negatiu és que aquestes mesures no han estat fruit d'una acció plenament consensuada i coordinada entre els estats membres de la Unió Europea i entre la Unió Europea i els altres països. Malgrat l'esforç realitzat pel Consell Europeu i per la Comissió en matèria de coordinació, sovint ha primat la improvisació per protegir interessos nacionals, fet que, al seu torn, ha tendit a generar externalitats creuades no desitjades. La realitat és que, basant-se en unes directrius molt genèriques del Banc Central Europeu (BCE) i de la Comissió, les autoritats de cada país han optat per actuacions molt heterogènies i d'abast local en el suport a les seves entitats financeres.
  Ateses aquestes insuficiències en el marc institucional, els responsables econòmics i financers de la zona de l'euro -el Consell, la Comissió Europea i el BCE- han actuat amb una fermesa i una determinació encomiables i s'han convertit en protagonistes de les iniciatives de reforma més importants.
  La proposta presentada el 23 de setembre per la Comissió -basant-se en un informe encarregat a un grup d'experts liderats per Jacques de Larosière- cal entendre-la en l'àmbit de la coordinació interna de la Unió Europea. En una primera fase, es crearà l'European Systemic Risk Council (ESRC), que, entre d'altres competències, tindrà al seu càrrec la vigilància macroprudencial (identificació de riscos sistèmics) i podrà realitzar recomanacions en matèria de política econòmica.
  En una fase més avançada, possiblement el 2011-2012, es crearà l'European System of Financial Supervision (ESFS), amb funcions centrades en l'àmbit microprudencial, com harmonitzar els estàndards, vigilar i forçar la implementació de la legislació europea i, si fos necessari, dilucidar les controvèrsies que puguin sorgir entre els supervisors nacionals. Amb la creació de l'ESFS, es pretén també transformar els actuals comitès(2) de coordinació en noves autoritats amb més jerarquia: la de valors (European Securities Authority, ESA), la de banca (European Banking Authority, EBA) i la d'assegurances (European Insurance Authority, EIA).
  Les autoritats europees també han mostrat capacitat d'iniciativa en l'àmbit de la coordinació externa. Les bases per a la reforma de l'arquitectura financera internacional es van començar a consolidar al novembre del 2008, durant la reunió del G-20 a Washington, amb la presència destacada del Consell i de la Comissió de la Unió Europea i de sis dels seus països membres. En aquesta reunió, es va crear el Financial Stability Board (FSB), com a successor reforçat del ja existent Financial Stability Forum (FSF).
  A efectes de coordinació, la creació de l'FSB ha estat la resposta internacional més important davant de la crisi. Entre les seves funcions, l'FSB tindrà la responsabilitat de desenvolupar i d'implementar el marc de regulació i de supervisió general. Els esforços s'enfocaran cap a l'enfortiment dels sistemes financers a nivell nacional i cap a la consolidació de l'estabilitat financera global. El paper de la Internacional Accounting Standards Board (IASB) o de la Financial Accounting Standards Board (FASB) es manté inalterat, però amb la novetat que l'FSB té potestat per orientar estratègicament el treball de les dues institucions. A més a més, l'FSB també complirà funcions de coordinació internacional en matèria de supervisió (creant directrius per desenvolupar col·legis de supervisors), de vigilància (en col·laboració amb el Fons Monetari Internacional) i d'intercanvi d'informació.
  Sense cap mena de dubte, la posada en marxa d'aquesta nova arquitectura financera internacional tindrà un impacte molt important en els mercats i en els agents que hi operen. Però les tasques pendents i els reptes que sorgeixin no són menys fonamentals. Pel que fa a la Unió Europea, un dels reptes més importants és aconseguir una cooperació eficaç entre l'ESRC i l'ESFS. Sense això, es produiria una ruptura entre la supervisió de nivell macro i la de naturalesa micro, quelcom que, davant d'una nova crisi, podria tenir conseqüències nefastes. Un altre repte crucial és identificar clarament, a la pràctica, els responsables, quin és el seu àmbit d'actuació i quina jerarquia tenen si, malgrat els dispositius prudencials, s'inicia un nou episodi de crisi (és a dir, concretar els mecanismes per a la resolució de crisis(3)).
  Fins ara, és just reconèixer que el camí iniciat va en la direcció correcta. A priori, sembla que no es deixarà espai per a l'existència d'oportunitats fàcils d'arbitratge en matèria de regulació i que, per tant, no s'incentivarà l'adopció de riscos excessius. Així i tot, els avanços han d'anar més lluny i han d'intentar equilibrar la relació estabilitat/pèrdua d'eficiència. D'aquesta manera es pot evitar caure en la temptació de regular en excés i d'acabar perjudicant la competitivitat del sistema, coartant la creació de nous instruments o, simplement, estimulant comportaments inadequats. De cara al futur, és de vital importància que l'embranzida a nivell polític tingui l'envergadura i la determinació adequades per afrontar de forma reeixida aquests reptes. Sense això, l'abast de qualsevol iniciativa serà limitat.
  (1) Seguint amb l'anècdota, l'informe de seguiment publicat al febrer del 2009, després dels dramàtics mesos posteriors a la fallida de Lehman Brothers, va dedicar 21 pàgines als apartats de competència-eficiència-innovació i 12 al d'estabilitat.
  (2) Els tres comitès són: el Committee of European Banking Supervisors (CEBS), el Committee of European Securities Regulators (CESR) i el Committee of European Insurance and Occupational Pensions Supervisors (CEIOPS).
  (3) En aquest sentit, a l'octubre, la Comissió va obrir el procediment de consultes per a l'establiment d'un marc de gestió de crisi al sector bancari.
  Aquest requadre ha estat elaborat pel Departament de Mercats Financers,
  Servei d'Estudis de "la Caixa"




Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.


 

mb

mb

Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil

Escriu aquí el teu telèfon:

T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe

sub