Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 333 - Març 2010
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
Millora del consum i de la inversió en el quart trimestre
|
|
El 2009 el PIB cau el 3,6%, el descens més intens des de mitjan segle passat.
|
|
El 2009 el producte interior brut (PIB) es va situar en 1.051.151 milions d'euros, amb un descens interanual del 3,6% en termes reals, la davallada anual més intensa des de mitjan segle passat. En termes nominals, va baixar el 3,4%, el primer descens d'ençà que s'elaboren les sèries de la comptabilitat nacional. No obstant això, en el quart trimestre, el PIB va anotar una disminució anual real menor, del 3,1%, 0,9 punts menys que en el tercer. Tot i que el PIB va encadenar set trimestres de creixements intertrimestrals negatius, al final del 2009, només es va reduir el 0,1% i va apuntar a un final proper de la recessió. La millora s'ha produït gràcies als estímuls monetaris i fiscals i a la recuperació de l'economia internacional i, en especial, dels mercats financers.
|
|
La demanda interna detreu 6,4 punts de creixement al PIB.
|
|
La reculada del PIB va ser deguda a la contracció de la demanda interna, que va predominar sobre l'aportació positiva al creixement del sector exterior. La demanda nacional va detreure 6,4 punts al creixement del PIB el 2009, 5,9 punts més que l'any anterior. Per la seva banda, el sector exterior va aportar 2,8 punts, 1,4 punts més que el 2008. D'altra banda, el procés d'ajustament va comportar alguns aspectes positius, com la correcció d'alguns desequilibris. Així, van disminuir de forma apreciable la necessitat de finançament amb l'exterior i el deflactor del PIB. A més a més, la productivitat va augmentar considerablement, per bé que a costa de destrucció de llocs de treball.
|
|
|
Es consolida la reactivació del consum.
|
|
El principal component de la demanda interna, el consum de les famílies, va baixar el 5,0% el 2009. No obstant això, en el quart trimestre, va registrar un augment del 0,3% després de set decreixements trimestrals consecutius. Aquesta millora va ser possible per una moderació en la caiguda de l'ocupació, pel guany de poder adquisitiu dels ocupats i per l'efecte riquesa associat a l'alça de les borses. Va ser destacat l'augment del consum de béns duradors. Les compres d'automòbils es van disparar gràcies al pla 2000E d'ajuts directes. Al gener del 2010, va continuar millorant sensiblement la confiança dels consumidors, la qual cosa suggereix que es consolida la reactivació del consum. De tota manera, l'índex de confiança dels consumidors es va situar una mica per sota del seu nivell mitjà històric.
|
|
|
|
|
D'altra banda, el consum públic va augmentar el 3,8% el 2009, 1,6 punts menys que l'any precedent. Cal destacar que, en el quart trimestre, es va desaccelerar molt, fins al 0,8% interanual, sobretot per la davallada de les compres de béns i serveis.
|
|
La inversió cau el 15,3% el 2009, la caiguda més important des del 1959.
|
|
La reactivació de la demanda també va comportar una millora de la inversió, que va reduir el ritme de decreixement en el quart trimestre. Així i tot, la inversió es va reduir el 15,3% el 2009, el decrement més important des del 1959. La inversió en béns d'equipament es va enfonsar el 23,1%. No obstant això, en el quart trimestre, es va consolidar la recuperació i es va incrementar el 3,1% en relació amb el període juliol-setembre, amb una evolució més positiva en material de transport que en maquinària. Aquesta tendència va prosseguir al gener del 2010, ja que la matriculació de vehicles de càrrega va anotar un descens interanual del 4,6%, que es compara favorablement amb una caiguda del 7,8% en el quart trimestre.
|
|
Enfonsament del 24,5% de la inversió en habitatge, a causa de la crisi del sector immobiliari.
|
|
La inversió en construcció va caure l'11,2% després d'haver baixat el 5,5% el 2008. Aquest descens va ser degut a l'enfonsament del 24,5% de l'habitatge, a causa de la crisi al sector immobiliari. El 2009 el nombre de transaccions d'habitatges va baixar el 24,9%. No obstant això, en els últims mesos, s'aprecia una moderació de la caiguda, que es va reduir al 0,3% al desembre. En bona part, això és degut al fet que l'esforç teòric per a l'adquisició d'un habitatge ha disminuït de forma considerable en baixar els preus i els tipus d'interès. D'altra banda, la inversió en la resta de construccions va augmentar l'1,6% el 2009, gràcies, en bona part, al pla d'obres municipals i a les infraestructures ferroviàries relacionades amb el tren d'alta velocitat.
|
|
|
|
La resta de la inversió, en software informàtic, prospeccions mineres i petrolieres, etc., també es va ressentir de la crisi. Així, va disminuir el 17,2% en el conjunt del 2009 i el 18,5% anual en el quart trimestre.
|
|
Es redueix substancialment la necessitat de finançament amb l'exterior.
|
|
La reactivació de la demanda exterior va propiciar una gradual recuperació de les exportacions. Tot i que les vendes a l'exterior de béns i serveis van disminuir l'11,5% el 2009, la caiguda interanual es va reduir fins al 2,9% en el quart trimestre. Les exportacions de béns van aconseguir augmentar l'1,3% en els últims tres mesos del 2009 en relació amb el mateix període del 2008. Les importacions de béns i serveis es van enfonsar el 17,9% l'any passat. Tot i que també presentaven un perfil de frenada del deteriorament al llarg de l'any, van baixar més que les exportacions. D'aquesta manera, la contribució del sector exterior va ser positiva per octau trimestre consecutiu. Així mateix, la necessitat de finançament amb l'exterior el 2009 va ser del 4,7% del PIB, substancialment inferior al 9,6% del 2007.
|
|
|
|
Des del punt de vista de l'oferta, es constata que la crisi va castigar tots els sectors el 2009, per bé que els serveis públics van créixer. La indústria va patir la contracció anual més intensa del valor afegit (el 14,7%), seguida de l'energia (el 8,2%), la construcció (el 6,3%), l'agricultura (el 2,4%) i els serveis privats (el 2,0%). No obstant això, en el quart trimestre, la millora va arribar a la indústria i als serveis privats.
|
|
|
La productivitat avança el 3,3%, 1,8 punts més que el 2008.
|
|
El valor afegit industrial va registrar la pitjor caiguda de les últimes dècades, igual que la producció industrial, que, al seu torn, va baixar el 15,8% en termes homogenis de calendari. Tots els components van disminuir, però el decrement més important va correspondre als béns de consum durador, la producció dels quals va baixar el 27,7%. No obstant això, el valor afegit del sector secundari va anotar un creixement del 0,5% en el quart trimestre després de sis registres negatius. Sembla que aquesta millora pot continuar, atès el rebot de les entrades de comandes a la indústria, que van créixer el 6,2% al desembre en relació amb dotze mesos abans, després de setze mesos de registres negatius.
|
|
|
|
La notable davallada del valor afegit dels serveis de mercat del primer trimestre del 2009 va ser seguida d'una progressiva millora que va comportar un increment intertrimestral del 0,2% en el quart trimestre. No obstant això, la majoria de subsectors van mostrar taxes negatives. Les branques amb un comportament més favorable van ser les relacionades amb el comerç. Al pol oposat es van situar les tecnologies de la informació, les comunicacions i els serveis a empreses.
|
|
|
|
Segons les dades de la comptabilitat nacional, els llocs de treball equivalents a temps complet es van reduir el 6,7% el 2009. No obstant això, l'ocupació va frenar el deteriorament en els últims mesos i va presentar una davallada interanual del 6,1% en el quart trimestre, 1,1 punts menys que en el trimestre anterior. En ser major la caiguda de l'ocupació que el producte, la productivitat aparent del treball va augmentar sensiblement el 2009, fins al 3,3%, 1,8 punts més que el 2008. Per sectors, on més va avançar la productivitat va ser a la construcció, que va expulsar el 23,4% de la seva força laboral, seguida dels serveis de mercat. La remuneració per assalariat es va moderar. D'aquesta manera, el cost laboral unitari va pujar el 0,2%, igual que el deflactor implícit del PIB.
|
|
|
|
D'altra banda, les conseqüències de la crisi es van reflectir en una forta alça dels concursos de creditors (que van reemplaçar les suspensions de pagaments). Així, el 2009 es van registrar 4.984 empreses concursades, amb una alça interanual del 72,2%. El dinamisme empresarial també va resultar afectat. El nombre de societats mercantils creades va baixar el 24,5% i, a més a més, el capital mitjà subscrit va disminuir el 21,3%. Així mateix, el nombre de societats mercantils dissoltes va augmentar el 7,2%.
|
|
Les agències Moody's i Fitch mantenen la màxima qualificació per al deute sobirà espanyol.
|
|
No obstant això, les perspectives econòmiques tendeixen a millorar. El fons de solidesa econòmica ha rebut el suport, al febrer, de les agències Moody's i Fitch, que han mantingut la màxima qualificació per al deute sobirà espanyol. Preveiem que continuï la tendència a la recuperació econòmica, amb l'impuls del sector exterior i del consum i amb la inversió més endarrerida. No obstant això, és previsible, d'una banda, que el sector exterior continuï moderant la seva contribució i, de l'altra, que els plans d'austeritat pressupostària i la correcció d'alguns desequilibris acumulats no influeixin positivament en l'activitat econòmica en els pròxims mesos, de manera que, en conjunt, el PIB encara tindria un creixement una mica negatiu el 2010.
|
Mercat de treball
|
Continua el deteriorament del mercat laboral
|
|
El nivell d'ocupació cau en 1,8 milions en els dos últims anys.
|
|
El nombre d'ocupats es va situar en 18.645.900 en el quart trimestre del 2009, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística. Aquesta xifra va representar una caiguda de 224.200 persones en relació amb el trimestre anterior. En relació amb un any abans, el descens de l'ocupació va ser d'1.210.800 persones i d'1.831.000 en els dos últims anys. No obstant això, en termes relatius, el decrement anual va ser del 6,1%, taxa inferior en 1,2 punts a la registrada en el tercer trimestre. En els últims trimestres, s'aprecia una moderació de la caiguda de l'ocupació, influïda pel pla d'obres municipals finançat per l'Estat.
|
|
|
|
Les dades de la comptabilitat nacional referides a l'evolució dels llocs de treball equivalents a temps complet mostren un perfil de l'ocupació molt similar. Així, en el quart trimestre, van experimentar un descens interanual del 6,1%, 1,1 punts menys que en el trimestre precedent.
|
|
|
|
No obstant això, l'alentiment de la destrucció d'ocupació no va continuar al gener del 2010, ateses les dades de l'afiliació a la Seguretat Social. En el primer mes de l'exercici, el nombre d'afiliats en alta a la Seguretat Social va disminuir en 257.828 en relació amb el mes anterior, la qual cosa representa una lleugera intensificació de la caiguda. No obstant això, cal destacar que factors climatològics adversos van afectar aquesta dada i que la taxa de descens interanual, del 3,5%, es va col·locar sensiblement per sota de la d'un any abans, del 5,1%.
|
|
La construcció continua expulsant molta ocupació, a causa de l'ajustament en marxa.
|
|
Tornant a l'EPA, el 2009, la pèrdua d'ocupació va afectar tots els sectors, a causa de l'amplitud de la crisi econòmica. En termes relatius, el sector que va continuar expulsant més ocupació va ser la construcció, amb una reducció anual del 17,3%, en prosseguir l'ajustament.
|
|
|
|
A la indústria, afectada per la caiguda de la demanda i per problemes acumulats de competitivitat, la caiguda de l'ocupació també va ser severa, de l'11,9% en l'últim any. La majoria de subsectors industrials van perdre llocs de treball, tot i que amb una intensitat desigual. No obstant això, en algunes branques, va augmentar el nivell de les plantilles, com en la fabricació de productes farmacèutics.
|
|
|
|
L'ocupació va disminuir molt menys als serveis, el 3,3%, tot i que, en termes absoluts, van registrar el descens més important, de 449.900 persones. Al sector terciari, l'evolució per branques va experimentar una gran dispersió. La contracció més intensa de l'ocupació va ser anotada per les immobiliàries, amb una davallada del 26,9%. En canvi, a la sanitat i als serveis socials, l'ocupació va pujar el 0,9% i, a l'Administració Pública, el 5,2%.
|
|
|
El nombre d'assalariats del sector públic puja l'1% el 2009.
|
|
En el conjunt del sector públic, el nombre d'assalariats va augmentar l'1,2% el 2009. En canvi, al sector privat, els ocupats van baixar el 7,4%. L'increment al sector públic és atribuïble a les administracions autonòmica i local, així com a les empreses i a les institucions públiques.
|
|
Els treballadors amb contracte temporal pateixen una disminució anual del 15%.
|
|
L'ocupació assalariada total va baixar el 5,0%. L'ajustament va recaure, sobretot, en els treballadors amb contracte temporal, que es van reduir el 14,7%, mentre que els assalariats amb contracte indefinit van disminuir l'1,3%. Aquest patró és similar al registrat durant l'anterior recessió del 1992-1993. La taxa de temporalitat va baixar fins al 25,1%. D'altra banda, la crisi afecta molt més l'ocupació a temps complet que l'ocupació a temps parcial, més flexible. Així, el nombre d'ocupats a temps complet va baixar el 6,9% el 2009, mentre que els ocupats a temps parcial només van disminuir el 0,3%.
|
|
|
|
Els treballadors per compte propi també pateixen durament la crisi econòmica. El nombre d'empresaris amb assalariats ha caigut el 9,8% en els dotze últims mesos i els autònoms han reduït el 10,3% les seves files.
|
|
L'ocupació dels homes es redueix més que la de les dones.
|
|
Les dones, menys representades en els sectors més castigats per la crisi econòmica, van patir una caiguda en l'ocupació de la meitat dels homes. Les dones entre 40 i 44 anys van augmentar el nivell d'ocupació en l'1,1% i les més grans de 50 anys, en més del 4%. En canvi, el nombre d'ocupades més joves es va reduir substancialment. Entre els homes, tots els segments d'edat van baixar el nivell d'ocupació el 2009, però es van anotar les caigudes més importants entre els més joves.
|
|
|
|
D'altra banda, la crisi afecta més la població estrangera, relativament més representada a la construcció, que l'espanyola. Així, el 2009, el nombre d'ocupats espanyols va baixar el 5,1%, mentre que el d'estrangers va caure més del doble, l'11,8%. Així, el percentatge d'estrangers en l'ocupació es va col·locar en el 13,7%, 9 dècimes menys que un any abans, però molt per damunt del 0,4% del 1990.
|
|
|
El percentatge de població estrangera sobre l'ocupació total disminueix fins al 14%.
|
|
La població en edat de treballar estimada per l'EPA va pujar el 0,2% el 2009, a causa del creixement de la població espanyola, del 0,2%, i estrangera, del 0,4%. No obstant això, per primer cop en aquest cicle i en les últimes dècades, la població activa va registrar una taxa de variació anual negativa. Aquesta caiguda és atribuïble al desànim generat per les dificultats a l'hora de trobar un lloc de treball. El descens de la població activa va ser més intens entre la població estrangera, de l'1,2%, que entre l'espanyola, del 0,3%. D'altra banda, el descens de la població activa va ser degut als homes, ja que la població activa femenina va pujar l'1,0%.
|
|
|
La taxa d'atur puja al 18,8%.
|
|
Arran de l'evolució de l'ocupació i de la població activa, les files dels aturats van continuar creixent fins als 4.326.500 en l'últim trimestre del 2009. Així, el nombre d'aturats va pujar en 1.118.600 l'any passat, un augment del 34,9%, taxa, però, que representa una moderació del creixement de l'atur. La taxa d'atur es va incrementar en 9 dècimes en relació amb el trimestre anterior fins al 18,8%, la segona més elevada de la Unió Europea, i va doblar la mitjana europea. En els dos últims anys, la xifra d'aturats ha augmentat en 2.398.900 persones.
|
|
|
|
Durant el passat exercici, l'atur va pujar més entre els homes, el 41,7%, que entre les dones, el 27,3%. Per edats, cal destacar l'alça de la taxa d'atur dels més joves de 25 anys fins al 39,1%. Per la seva banda, l'atur de llarga durada, és a dir, dels qui van perdre la feina fa més d'un any, es va enfilar fins al 34,1% del total d'aturats.
|
|
Canàries i Andalusia presenten una taxa d'atur superior al 26%.
|
|
El descens de l'ocupació el 2009 va ser generalitzat en l'àmbit territorial i va afectar totes les comunitats autònomes, llevat de la ciutat autònoma de Melilla. Així mateix, l'increment de l'atur va ser molt alt a totes les comunitats autònomes. Les taxes d'atur més elevades van correspondre a Canàries, el 26,9%, i a Andalusia, el 26,3%. Al costat oposat de la taula, les taxes d'atur més baixes van correspondre a Navarra, el 10,5%, i al País Basc, l'11,7%.
|
L'atur registrat continua pujant i supera els quatre milions d'aturats
|
|
|
|
Els aturats registrats van continuar augmentant en el primer mes del 2010, d'acord amb les previsions, i es van situar en 4.048.493 persones. Aquesta xifra representa una alça interanual del 21,7%, que, malgrat tot, representa una moderació en relació amb les taxes anteriors.
|
|
El Govern planteja una proposta per a la reforma del mercat laboral i la patronal i els sindicats firmen un acord per a la negociació col·lectiva.
|
|
Atès aquest desfavorable panorama del mercat de treball, al final de la primera setmana de febrer, el Govern va presentar una proposta per a la reforma del mercat laboral als interlocutors socials, empresaris i sindicats. Les principals línies d'actuació proposades tenen per objectiu la reducció de la dualitat i la temporalitat del mercat laboral, l'afavoriment de l'ocupació dels joves, la millora de la intermediació laboral, la revisió de les bonificacions a la contractació i el foment de l'ús de la reducció de la jornada com a instrument d'ajustament temporal de l'ocupació.
|
|
|
|
D'altra banda, en la segona setmana de febrer, les organitzacions empresarials i sindicals van firmar l'«Acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva 2010, 2011 i 2012», que estableix com a criteris per a la determinació dels increments salarials, per a l'any 2010, la referència de fins a l'1%; per al 2011, entre l'1% i el 2%, i, per al 2012, entre l'1,5% i el 2,5%, amb una clàusula de revisió salarial vinculada a la inflació registrada en tot el període. Així mateix, s'acorda una clàusula d'inaplicació del règim salarial per a les empreses que puguin veure afectada la seva estabilitat econòmica a conseqüència d'aquesta aplicació.
|
Preus
|
Suau pujada de la inflació fins a l'1% al gener
|
|
Els carburants i combustibles impulsen els preus al gener.
|
|
La inflació dels preus de consum va continuar augmentant en el primer mes de l'any 2010, però moderadament. L'índex general dels preus de consum (IPC) va registrar una taxa de variació interanual de l'1,0% al gener, 2 dècimes més que en el mes precedent. L'impuls alcista va provenir, una vegada més, dels carburants i combustibles.
|
|
|
|
En efecte, els carburants i combustibles van anotar una alça interanual del 13,9% al gener, 6,1 punts més que en el mes anterior, i van aportar gairebé 4 dècimes de creixement a la taxa de variació interanual. Això va ser degut al fet que, al gener del 2010, es va produir un ascens del seu preu, que contrasta amb la davallada de dotze mesos abans.
|
|
|
|
D'altra banda, l'altre component més erràtic de l'IPC, els aliments frescos, va intensificar lleugerament la caiguda interanual fins al 3,2%. La gran majoria dels aliments no elaborats presenten davallades interanuals dels preus.
|
|
El descens de la inflació subjacent reflecteix les pressions a la baixa derivades de la feblesa del consum.
|
|
El nucli més estable de la inflació, l'anomenada subjacent, que exclou els productes energètics i els aliments frescos, va truncar el seu repunt al gener i es va tornar a situar en el 0,1%, prop del mínim històric de l'octubre. Les 2 dècimes de descens del gener mostren que moltes empreses retallen els preus per impulsar les vendes. És remarcable que el descens anual dels preus del grup d'oci i cultura es va intensificar en mig punt fins a l'1,6%.
|
|
|
|
|
El component de la inflació subjacent que va registrar una moderació més intensa de la inflació van ser els serveis, els preus dels quals van anotar una taxa de variació anual de l'1,2%, 4 dècimes menys que al desembre. Molts serveis, atesa la feblesa de la demanda, van tendir a desaccelerar els preus. Així, per exemple, el viatge organitzat va caure el 6,3% en l'últim any.
|
|
|
|
En conjunt, els aliments elaborats també es van alentir fins a presentar un increment anual del 0,5%, 2 dècimes menys que al final del 2009. El pa i els preparats de llegums i hortalisses van intensificar el descens anual i el tabac va reduir el seu increment. Això va compensar alguns moviments de signe contrari, com els de la llet i els olis.
|
|
|
|
Els béns industrials sense productes energètics van mantenir la caiguda interanual en l'1,7%, pressionats per la forta competència als mercats internacionals. Les rebaixes d'hivern del vestit i el calçat van ser una mica més intenses que un any abans. Això va contrarestar els repunts d'altres béns.
|
|
El diferencial d'inflació amb la zona de l'euro torna a ser positiu, però no el component subjacent.
|
|
El diferencial d'inflació harmonitzat amb la Unió Monetària, després de tretze mesos d'haver-se mostrat favorable a l'economia espanyola, va tornar a ser lleugerament positiu al gener. No obstant això, el diferencial de la inflació subjacent continuava essent negatiu.
|
|
|
|
En els pròxims mesos, preveiem que la inflació se situarà en cotes moderades. Possiblement, baixarà al febrer, però, a l'estiu, tendirà a pujar a conseqüència de l'augment dels tipus de l'impost sobre el valor afegit. No obstant això, la feblesa del consum mantindrà continguts els preus, de manera que, probablement, la inflació es col·locarà al voltant de l'1,5% al final de l'any.
|
Els preus a l'engròs tornen a registrar variacions interanuals positives
|
|
Es frena la caiguda dels preus agraris en origen.
|
|
Els preus industrials van tancar l'any 2009 en el 0,4% de variació interanual, similar a la registrada un any abans. Així, es van recuperar després d'haver marcat la caiguda més intensa de les últimes dècades en el mes de juliol. Els preus d'importació també van tornar a terreny positiu al desembre del 2009, després de dotze mesos de taxes de variació interanual negatives. Aquests repunts van ser impulsats, sobretot, pels preus de l'energia i dels béns intermedis. D'altra banda, els preus agraris en origen van continuar frenant la caiguda a la tardor, a causa del component agrícola i dels productes ramaders.
|
|
Sector exterior
|
Forta reducció del desequilibri exterior el 2009
|
|
El dèficit per compte corrent es redueix el 48% el 2009.
|
|
El dèficit corrent va arribar als 53.556 milions d'euros el 2009, el 48,4% inferior al de l'any anterior, segons les dades de la comptabilitat nacional de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les quals mostren que l'ajustament més important del desequilibri va tenir lloc en les balances de serveis i comercial, amb una reducció del 66,3% interanual. Conseqüentment, el dèficit corrent de l'economia va representar el 5,1% del producte interior brut (PIB) el 2009, significativament per sota del 9,6% del 2008.
|
|
|
|
Aquestes xifres quadren amb les dades de la balança de pagaments, que situen la reducció del dèficit de la balança per compte corrent al novembre del 2009 en relació amb el mateix mes de l'any anterior en el 45,4%. Aquesta millora, la dissetena des del juny del 2008, va permetre una contracció del 48,3% del dèficit acumulat en els onze primers mesos de l'any.
|
|
Les rendes i les transferències corrents lideren la contracció.
|
|
No obstant això, el detall dels diferents comptes de la balança de pagaments mostra que, a diferència del que va passar durant els mesos anteriors, la correcció del desequilibri comercial no va ser el principal motiu de la millora del dèficit corrent. Així, com ho van anticipar les dades de comerç exterior publicades el mes anterior, la menor intensitat de la contracció dels fluxos comercials va situar la caiguda del dèficit de la balança de béns en el 20,2% en relació amb el mateix mes del 2008. Com ho mostra el gràfic anterior, això va ser compensat per la millora dels saldos de la balança de rendes i de transferències corrents, que van contribuir, gairebé en el 80%, a la reducció del dèficit corrent en aquest mes.
|
|
|
|
|
En aquest gràfic, també es pot observar que el mes de novembre va ser el cinquè consecutiu amb una important millora del dèficit de la balança de rendes. Això va ser conseqüència de la reducció de les rendes d'inversió pagades a l'estranger, en especial pel sector privat, que inclou les institucions financeres i els altres sectors residents. D'altra banda, el superàvit de la balança de serveis es va continuar deteriorant progressivament, tot i que, aquest cop, a causa del comportament més negatiu del seu component no turístic.
|
|
La necessitat de finançament representa el 4,7% del PIB el 2009.
|
|
A més a més, el superàvit del compte de capital va augmentar al novembre, després de presentar reduccions graduals durant mig any. Això va provocar una nova contracció interanual de la necessitat de finançament del 48,5%. Per al conjunt de l'any, les xifres de l'INE situen aquesta reducció en el 50,2%, fins als 49.297 milions d'euros. Aquesta xifra representa el 4,7% del PIB, un nivell similar al registrat el 2004.
|
Sector públic
|
El dèficit públic es dispara el 2009
|
|
El dèficit públic puja fins a l'11,4% del PIB el 2009, un rècord, per efecte de la crisi econòmica.
|
|
En el marc de l'actualització del Programa d'Estabilitat 2009-2013, el Govern va avançar les projeccions pressupostàries per al 2009, que presenten un dèficit del conjunt de les administracions públiques de l'11,4% del producte interior brut (PIB), 7,3 punts més que l'any anterior, una xifra que constitueix un rècord. El sensible deteriorament dels comptes públics és degut, sobretot, als efectes directes de la pitjor recessió econòmica de les últimes dècades en les diferents partides dels ingressos i de les despeses, però també a les mesures transitòries implementades pel Govern per contenir la caiguda de la demanda, reforçar la confiança dels agents econòmics i pal·liar els efectes de la crisi.
|
|
La inversió pública augmenta la participació en el PIB en un punt fins al 4,8%.
|
|
La major part del dèficit públic del 2009 va ser generat per l'administració central, el 9,5% del PIB. Les comunitats autònomes van ampliar el dèficit en 0,6 punts del PIB fins al 2,2%. En canvi, el dèficit de les corporacions locals es va mantenir en el mateix nivell del 0,5% del PIB. L'administració de la Seguretat Social va ser l'única que va registrar un superàvit, que, tot i reduir-se, va romandre en el 0,8% del PIB nominal en baixar també aquest últim.
|
|
|
|
|
El pes dels ingressos públics en el PIB va baixar 2,4 punts fins al 34,6%. Per la seva banda, els impostos van caure 2,9 punts del PIB fins al 18,2%. Una mica més d'un terç d'aquesta caiguda s'explica pel cicle econòmic. El descens de la recaptació de certs impostos vinculats als actius mobiliaris i immobiliaris explica al voltant d'un altre mig punt de PIB de la contracció de la recaptació.
|
|
|
|
Entre les mesures discrecionals que van tenir un impacte pressupostari, les dirigides a millorar la liquiditat de les empreses (modificacions en la gestió de l'impost sobre el valor afegit, IVA) i de les famílies (anticipació de les devolucions en l'impost sobre la renda de les persones físiques) van ocasionar un cost del 0,7% del PIB el 2009. A més a més, l'increment dels ajornaments en el pagament de l'IVA i de l'impost de societats va representar el 0,5% del PIB.
|
|
|
|
Pel que fa a les despeses, es van expandir en 5 punts percentuals fins a representar el 46,1% del PIB. Gairebé la meitat d'aquest increment és atribuïble a les prestacions socials, de les quals les relacionades amb l'atur van representar un ascens de més de 12.000 milions d'euros. La remuneració d'assalariats i les compres de béns i serveis corrents també van representar una pujada sensible d'1,7 punts del PIB fins al 18,0%. L'augment del deute públic va comportar més pagaments per interessos en 0,3 punts del PIB fins a l'1,9%. La inversió pública va incrementar la participació en el PIB en un punt fins al 4,8%.
|
|
|
|
Segons les estimacions del Ministeri d'Economia i Hisenda, el component cíclic del PIB va ser de l'1,4% el 2009. El dèficit estructural primari, que s'obté si, a més a més, descomptem els interessos, s'avalua en el 8,1% del PIB. Si d'aquesta xifra eliminem les mesures transitòries d'estímul econòmic, resulta que el dèficit estructural primari sense les mesures transitòries és del 5,7% del PIB.
|
|
El Govern adopta una estratègia de consolidació pressupostària per reconduir el dèficit públic fins al 3% del PIB el 2013.
|
|
En aquesta tessitura, el Programa d'Estabilitat 2009-2013 preveu una estratègia de consolidació pressupostària per ajustar, durant aquest període, els 5,7 punts del PIB esmentats més amunt i aconseguir que el dèficit públic es redueixi al 3% del PIB el 2013 i compleixi així amb el límit fixat en el Pacte d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea. Aquesta estratègia es basa en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2010 i en un altre paquet de mesures aprovades el 29 de gener del 2010 en Consell de Ministres. La contenció de la despesa afectarà totes les polítiques, llevat de les prestacions per atur, les pensions, els ajuts a la dependència, les beques i els ajuts d'estudis, l'R+D+i i l'ajuda oficial al desenvolupament. D'aquesta manera, les despeses de personal i de funcionament, les inversions i la resta de despeses seran retallades.
|
|
El deute públic puja fins al 55,2% del PIB, però continua sensiblement per sota de la mitjana de la zona de l'euro.
|
|
D'altra banda, el deute públic va pujar en 15,5 punts del PIB el 2009 fins al 55,2%. Malgrat aquest fort augment, aquest nivell se situa considerablement per sota de la mitjana de la zona de l'euro, del 78,2% del PIB. L'increment del deute es descompon en els més d'11 punts del dèficit públic, 1,4 punts per efecte de la caiguda del PIB nominal i la resta és deguda, sobretot, a les aportacions de l'Estat al Fons d'Adquisició d'Actius Financers i al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària.
|
Política fiscal i política monetària: una relació que es complica
|
La delicada tornada a la normalitat monetària ha de casar amb l'avanç de la consolidació fiscal
|
|
|
|
Durant una part del passat any 2009, l'economia global va flirtejar amb la perspectiva d'una depressió només comparable amb la que va tenir lloc en els anys trenta. Per evitar aquest escenari, els bancs centrals i els governs de les principals economies van posar en marxa mesures d'expansió fiscal i monetària de caràcter excepcional, amb massives injeccions de liquiditat i elevats dèficits públics. Les dades del quart trimestre del 2009 i la majoria de les previsions per al 2010 fan pensar que el pitjor ha quedat enrere: la possibilitat d'una depressió s'ha allunyat i sembla que l'economia global ha encarat la via de la recuperació.
|
|
|
|
Però el 2010 no serà un any tranquil. El procés de reducció del deute que afecta la major part de les economies riques i els problemes que subsisteixen al sector financer llastaran el creixement. A més a més, la retirada ordenada de les mesures d'expansió fiscal i monetària no sembla gens senzilla. En concret, la interacció entre les autoritats monetàries i fiscals ha estat relativament fàcil mentre les dues esperonaven les polítiques expansives, però el 2010 podrien sorgir els conflictes.
|
|
|
|
|
D'una banda, l'autoritat fiscal preferiria que l'autoritat monetària mantingués una política monetària laxa com fins ara: uns tipus d'interès baixos són una ajuda considerable per a les arques públiques, atès el seu impacte sobre el cost del deute; les compres de deute públic per part del banc central faciliten el finançament del govern, i una política monetària expansiva, si afavoreix el creixement econòmic, ajuda a reduir el déficit fiscal en augmentar els ingressos públics i reduir la despesa en atur. No obstant això, la prioritat del banc central no és facilitar la vida a l'autoritat fiscal. És una altra: evitar l'aparició de pressions inflacionistes. Per aquest motiu, la seva preocupació, en aquest moment, se centra en iniciar el camí cap a la normalització de la política monetària.
|
|
|
|
Un altre punt de fricció és que el banc central preferiria que l'ajustament fiscal es dugués a terme amb urgèn-
|
|
|
|
cia. Uns pressupostos públics equilibrats ajuden a controlar la inflació i redueixen la pressió a l'alça dels tipus d'interès a llarg termini, la qual cosa atorga més capacitat de maniobra a la política monetària. No obstant això, el camí de la consolidació fiscal es presenta pedregós: a curt termini, la demanda privada es manté fràgil i la necessitat de polítiques fiscals expansives continua vigent; a més a més, la recuperació dels mercats de treball serà lenta, situació que dificultarà el creixement dels ingressos de l'estat i la disminució de les despeses de subsidis per atur. I, finalment, no es pot ignorar el gran cost polític de la retirada dels estímuls i d'altres ajustaments necessaris per equilibrar els comptes públics. Per tot plegat, és improbable que la consolidació fiscal sigui tan ràpida com ho desitjaria l'autoritat monetària.
|
|
|
|
El resultat d'aquesta difícil interacció entre l'autoritat fiscal i la monetària vindrà determinat i, al mateix temps, posarà a prova la independència dels bancs centrals. En aquest context, paga la pena tenir clars els beneficis d'una autoritat monetària independent. En primer lloc, hi ha evidència que la independència allibera l'autoritat monetària per perseguir l'estabilitat de preus de forma més consistent, amb un compromís clar. Això facilita l'ancoratge de les expectatives d'inflació. Per exemple, en l'últim lustre, la volatilitat de les primeres matèries ha estat molt alta, però els índexs subjacents de preus (exclosos l'energia i els aliments) s'han mantingut estables, gràcies, en part, a la creença que, si els preus pujaven, l'autoritat monetària actuaria amb contundència. També hi ha evidència que els nivells extrems d'inflació redueixen el creixement, mentre que la moderació en els augments de preus l'afavoreix.
|
|
|
|
Pel que fa a la independència de les autoritats monetàries, la situació del BCE i de la Fed és molt diferent, amb avantatge per al primer. El mandat del BCE és únicament de control de la inflació, mentre que el de la Fed inclou també objectius de creixement. Un mandat més difús, com el del banc central dels Estats Units, pot provocar amb més intensitat la crítica dels observadors externs sobre les decisions de política monetària. Però el risc més important per a la Fed cal buscar-lo, potser, en el procés de canvi regulador en què està immersa. Destacats membres del Congrés han proposat, per exemple, una modificació legal que obriria la porta a auditar les actuacions del banc central, incloses les decisions de política monetària, un pas que comprometria seriosament la independència de la Fed.
|
|
|
|
Els camins de la recuperació seran, doncs, molts i variats, però tots passen per trobar un compromís entre la tornada a la normalitat monetària i el ritme d'avanç de la consolidació fiscal. Les tensions inflacionistes no han aflorat, però això podria canviar en els pròxims mesos. Si les expectatives d'inflació, ara com ara ben ancorades, es comencen a revisar a l'alça, el millor remei és una autoritat monetària independent i uns banquers centrals conscients de tot el que ens juguem en aquest 2010.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat pel Departament d'Economia Internacional
|
|
|
|
Servei d'Estudis de "la Caixa"
|
Estalvi i finançament
|
Desendeutament del sector privat
|
|
|
|
El tipus d'interès euríbor a un any, àmpliament utilitzat com a referència, es va col·locar en l'1,232% de mitjana mensual al gener del 2010, molt lleugerament per damunt del mínim històric registrat en el mes de novembre del 2009, però 139 punts bàsics menys que dotze mesos abans. Posteriorment, aquest tipus d'interès va fluctuar al voltant d'aquest mínim i, el dia 26 de febrer, l'euríbor a un any va anotar un mínim històric en baixar fins a l'1,215% en no esperar-se cap variació en els pròxims mesos en el tipus d'interès oficial del Banc Central Europeu, situat en l'1,00% des del maig del 2009.
|
|
El tipus d'interès dels préstecs bancaris baixa 238 punts bàsics el 2009.
|
|
En aquest context, en el mes de desembre del 2009, el tipus d'interès sintètic dels préstecs i crèdits de les entitats creditícies a les empreses i a les famílies va continuar baixant i es va situar en el 3,32%. D'aquesta manera, es va col·locar 238 punts bàsics per sota d'un any abans.
|
|
La disminució del finançament al sector privat el 2009 és inferior a la del producte interior brut nominal.
|
|
Malgrat el descens dels tipus d'interès nominals, la demanda de finançament del sector privat el 2009 es va afeblir a causa de la desfavorable conjuntura econòmica. A més a més, també es va produir un enduriment de les condicions de finançament per part de l'oferta en relació amb l'any anterior. Així, el finançament al sector privat va disminuir lleugerament, el 0,7% en taxa interanual, i va prosseguir la desacceleració iniciada el 2006. D'aquesta manera, va continuar el despalanquejament de les empreses i de les famílies, que havien assolit elevats nivells d'endeutament. Així i tot, la reducció del finançament al sector privat va ser inferior al descens del producte interior brut nominal el 2009, que va ser del 3,4%.
|
|
|
|
|
El finançament a les societats no financeres va baixar l'1,0% el 2009, després d'haver augmentat el 7,4% l'any anterior. Els préstecs concedits per les entitats financeres residents es van reduir el 3,5%. El crèdit comercial, destinat al finançament del capital circulant, va caure el 25,5%. Els arrendaments financers, per al finançament d'inversions, van baixar el 16,4%. La reculada del crèdit va ser compensada parcialment per una expansió del 37,0% de les emissions de renda fixa en normalitzar-se els mercats de capitals i per un increment de l'1,8% dels préstecs de l'exterior.
|
|
Els préstecs per a l'habitatge pugen lentament.
|
|
El crèdit a les llars també es va continuar alentint, fins a presentar un descens interanual del 0,3% el 2009, després d'haver crescut el 4,4% l'any anterior. El canalitzat a l'habitatge va pujar lleugerament, el 0,1%, en haver-se reduït l'esforç teòric per a la compra d'una casa, gràcies a la davallada dels preus dels habitatges i dels tipus d'interès. En canvi, el crèdit per al consum i altres finalitats es va contreure l'1,5%, afectat per uns tipus d'interès més alts, del 7,0% al desembre, en incorporar una prima de risc més elevada a conseqüència de l'augment de la morositat.
|
|
La morositat de les entitats financeres tanca el 2009 en el 5,1%.
|
|
Els efectes del descens del nivell d'activitat econòmica i de l'escalada de l'atur continuen repercutint amb cruesa en l'augment de la morositat. La taxa de morositat del conjunt de les entitats creditícies va pujar fins al 5,1% el 2009, 1,7 punts més que un any abans, i va tornar al nivell de mitjan 1996. No obstant això, es pot apreciar un alentiment del creixement d'aquesta taxa, ja que el 2008 va pujar 2,4 punts, gràcies a una política de gestió del risc més exigent. La taxa de morositat de la banca era del 5,0%; la de les caixes, del 5,1%; la de les cooperatives, del 3,8%, i la de les entitats de finançament, del 10,2%.
|
|
|
|
Les caixes d'estalvis van continuar esgarrapant quota de mercat al segment del crèdit al sector privat: van arribar al 48,4%, mig punt més que el 2008, i van marcar un màxim històric al final de l'exercici, molt per damunt del 21,3% de 1979, abans que es desenvolupés la liberalització financera. D'altra banda, els bancs van incrementar la seva participació en una dècima fins al 43,8% i les cooperatives de crèdit ho van fer també en una dècima fins al 5,3%. En canvi, el pes dels establiments financers de crèdit i entitats de diner electrònic va disminuir en 8 dècimes fins al 2,4%.
|
|
|
|
Per la seva banda, el finançament a les administracions públiques, mesurat d'acord amb la metodologia del Protocol de Dèficit Excessiu, pel deute brut nominal consolidat, va pujar el 29,9% el 2009, sensiblement més que el creixement del 13,5% de l'any anterior. Aquesta expansió va contrarestar el descens del finançament al sector privat. Així i tot, el finançament total als sectors residents va continuar frenant el seu creixement fins al 4,3% el 2009, 3 punts menys que un any abans.
|
|
La Comissió Europea autoritza el règim de recapitalització d'entitats de crèdit.
|
|
En un altre ordre de coses, cap al final de gener, la Comissió Europea va aprovar el règim espanyol de recapitalització d'entitats de crèdit mitjançant el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) fins al 30 de juny del 2010, tot i que és possible una pròrroga. La remuneració aplicable als títols subscrits pel FROB per donar suport a un procés d'integració se situa, com a mínim, en el 7,75%.
|
Creixement moderat dels dipòsits bancaris
|
|
El 2009, pugen els dipòsits a la vista i d'estalvi i cauen els comptes a termini.
|
|
El 2009, les remuneracions dels dipòsits bancaris van tendir a disminuir, en línia amb el tipus d'interès oficial del Banc Central Europeu, situat en l'1,0% des del mes de maig. Al desembre, el tipus d'interès mitjà dels dipòsits bancaris es va col·locar en l'1,28%, 1,44 punts menys que dotze mesos abans, però per damunt de la inflació.
|
|
|
|
Atesa la reducció de la retribució nominal dels dipòsits, el creixement del seu saldo es va desaccelerar fins al 2,5%, per bé que era superior al dels crèdits. El 2009, és destacable l'augment del 7,3% dels comptes a la vista i, sobretot, del 15,6% dels comptes d'estalvi, a causa d'una major preferència por la liquiditat dels estalviadors en una situació de més incertesa econòmica. En canvi, el saldo dels comptes a termini va baixar l'1,3% i els dipòsits en moneda estrangera, afectats, en general, per diferencials de tipus d'interès desfavorables, van caure el 24,9%.
|
|
|
|
|
En aquest segment de mercat, amb prou feines es van registrar variacions de les quotes de les diverses classes d'entitats el 2009. Les cooperatives de crèdit van augmentar la seva participació en 0,3 dècimes a costa dels bancs, mentre que les caixes van mantenir el seu pes en el 55,5%.
|
|
|
|
Una alternativa als dipòsits la constitueixen els fons d'inversió. El seu patrimoni va baixar en 1.370 milions d'euros al gener del 2010 fins als 161.184 milions, a causa de minusvàlues per la desfavorable evolució en el mes dels mercats borsaris en general i d'uns reemborsaments nets de 485 milions d'euros. No obstant això, el rendiment net anual era del 4,5%.
|
|
Els fons de pensions assoleixen una rendibilitat del 7,7% el 2009.
|
|
Un altre producte favorit dels estalviadors, els fons de pensions, van aconseguir situar el seu volum en 84.789 milions d'euros al final del 2009, amb un augment anual del 8,1%. El nombre de partícips va pujar l'1,2%. La rendibilitat va arribar, de mitjana, al 7,7%. En els dinou últims anys, el rendiment mitjà va ser del 5,6%, superior a la inflació del període.
|
|
|
|
Finalment, un altre instrument de col·locació de l'estalvi, les assegurances, va registrar un volum de primes de 59.884 milions d'euros en la seva modalitat d'assegurança directa, amb una alça anual de l'1,2%. Aquest creixement va ser degut a la categoria de vida, que va pujar el 5,8%, mentre que la resta va disminuir el 2,6%.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
