Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 335 - Maig 2010
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
Llums i ombres al començament del 2010
|
|
El Banc d'Espanya revisa a l'alça la previsió de creixement de l'economia espanyola per al 2010 fins al -0,4%.
|
|
Els indicadors econòmics disponibles per al primer trimestre apunten, en conjunt, a una evolució conjuntural similar a la del trimestre anterior, tot i que amb una clara millora de l'activitat en taxes interanuals. En aquest context, cap a la meitat de març, el Banc d'Espanya va revisar lleugerament a l'alça la projecció de creixement econòmic per a enguany fins al -0,4%, en relació amb la que va efectuar al març del 2009, una previsió que coincideix amb la del Fons Monetari Internacional i amb la nostra.
|
|
Signes de revifament del consum...
|
|
Pel costat de la demanda, els indicadors referents al consum en conjunt, tot i que són dispars, suggereixen un creixement moderat. D'una banda, les vendes d'automòbils van registrar al març el màxim increment interanual de la sèrie històrica, el 63,1%. Això, però, és degut, en part, a la comparació amb un nivell molt baix dotze mesos abans, a l'avançament per acollir-se a uns ajuts limitats del pla 2000-E, a la pujada prevista del tipus de l'impost sobre el valor afegit al juliol i a una Setmana Santa més avançada el 2010. Les vendes al detall van continuar millorant fins a representar un descens interanual del 0,2% al febrer, enfront d'una davallada del 2,7% en el quart trimestre.
|
|
|
|
|
D'altra banda, però, la producció de béns de consum en el primer bimestre va caure el 2,7% anual, un punt més que en el quart trimestre. A més a més, les vendes interiors a les grans empreses de serveis, després d'haver repuntat amb una alça interanual de l'1,5% al gener, van baixar el 2,3% al febrer en relació amb el mateix mes de l'any anterior. D'altra banda, l'indicador de confiança dels consumidors al març es va continuar afeblint i es va col·locar per sota del nivell del quart trimestre.
|
|
...però baixa la confiança dels consumidors.
|
|
El revers de la moderació de les despeses de consum la constitueix l'estalvi. Les últimes xifres publicades de l'estalvi de les llars, referents al 2009, mostren que, en el passat exercici, la taxa d'estalvi en relació amb la renda disponible bruta va pujar fins al 18,8%, 5,9 punts més que en l'any anterior, i va registrar la cota més elevada de les últimes dècades. L'alça de l'estalvi deriva de la precaució davant de l'elevat nivell d'atur, de la intensificació de les incerteses econòmiques i de la correcció de l'alt endeutament assolit. No obstant això, considerem que la taxa d'estalvi de les llars tendirà, probablement, a la baixa al llarg del 2010.
|
|
La taxa d'estalvi probablement tendirà una mica a la baixa el 2010.
|
|
Pel que fa a la inversió, prossegueix la millora, tot i que en la tònica dels baixos nivells assolits. La producció de béns d'equipament va baixar el 4,1% al febrer en relació amb el mateix mes de l'any anterior, però es compara favorablement amb la caiguda interanual del 10,3% del quart trimestre. També es va desaccelerar l'enfonsament de les importacions de béns d'equipament en el primer bimestre. Així mateix, les matriculacions de vehicles de càrrega van continuar polsant amb vigor al març. A més a més, les vendes interiors a les grans empreses de béns d'equipament i de software van créixer l'1,6% interanual en el primer bimestre, enfront d'un decrement anual del 17,0% en el quart trimestre. Pel que fa a la inversió en construcció, un indicador avançat com el consum aparent de ciment va patir una davallada interanual del 20,2% en el primer bimestre, 3,5 punts més que en el quart trimestre del 2009.
|
|
|
Perspectives més positives a la indústria, gràcies a l'embranzida exterior.
|
|
Des de l'òptica de l'oferta, la indústria presenta perspectives més positives. Tot i que la producció industrial va continuar baixant en el primer bimestre, van augmentar la confiança industrial i les entrades de comandes, gràcies a l'embranzida exterior. També va pujar l'índex de confiança de la construcció al març, després de l'ensopegada del gener i del febrer. Per la seva banda, la taxa interanual de la xifra de negocis del sector serveis de mercat es va situar en el -0,9% al febrer, més de 3 punts per damunt del gener.
|
|
Nou paquet de mesures del Govern per impulsar la recuperació econòmica i l'ocupació.
|
|
En aquest entorn, el dia 9 d'abril, el Govern va aprovar un nou paquet de vint-i-sis mesures econòmiques per impulsar la recuperació econòmica i l'ocupació. Així, es dóna suport a la rehabilitació d'habitatges amb diverses mesures fiscals. Entre d'altres reformes per estimular l'activitat empresarial, es prorroga la llibertat d'amortització d'inversions en l'Impost sobre Societats per al 2011 i el 2012, si es manté l'ocupació. Així mateix, es fomentaran les empreses de serveis energètics.
|
|
|
|
Així mateix, durant la segona setmana d'abril, va ser presentat el Pla extraordinari d'infraestructures, que mobilitzarà 17.000 milions d'euros en els dos pròxims anys. Gràcies a la col·laboració pública i privada, es mantindrà la inversió en infraestructures sense afectar els comptes públics fins al 2014. D'aquesta manera, el Pla no compromet l'objectiu del Govern de reducció del dèficit públic per al 2013.
|
El 2009 es modera la contracció del resultat ordinari net de les empreses
|
|
|
|
Les últimes dades publicades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya del quart trimestre del 2009 permeten obtenir una visió del conjunt del passat exercici. Aquestes xifres confirmen una forta contracció generalitzada de l'activitat, xifrada en una variació anual del -9,5% del valor afegit de les empreses de la mostra.
|
|
L'ajustament de costos i els resultats atípics salven el resultat de les empreses de la Central de Balanços.
|
|
Les societats van afrontar la caiguda de la demanda amb un ajustament dels costos. D'aquesta manera, les despeses de personal van baixar l'1,6% el 2009. Aquest descens es va produir, sobretot, per una reducció de les plantilles, ja que les remuneracions mitjanes van augmentar l'1,1%. Així i tot, el resultat brut d'explotació va patir la caiguda anual més intensa de la sèrie històrica, del -15,9%.
|
|
|
|
L'ajustament també va arribar a les despeses financeres, en contenir-se l'endeutament. D'aquesta manera, gràcies també a les davallades dels tipus d'interès, les despeses financeres van caure el 28,7%. Els ingressos financers van disminuir menys. Per la seva banda, les amortitzacions i les provisions netes de l'explotació es van reduir el 5,4%. Així, la contracció del resultat ordinari net es va moderar fins al 10,3%, enfront del 24,2% del 2008. Cal destacar que, en el quart trimestre del 2009, el resultat ordinari net va assolir taxes de variació positives en una bona part dels sectors analitzats.
|
|
|
|
Finalment, tant la reducció de les despeses atípiques, a causa de les depreciacions dels actius financers, com l'alça de les plusvàlues van motivar un gir en el resultat de l'exercici, que va pujar l'11,9%. No obstant això, cal destacar que, malgrat aquest augment, es va col·locar significativament per sota del màxim històric del 2007 en relació amb el valor afegit brut, i, a més a més, l'increment es va concentrar en algunes grans empreses de la mostra. Pel que fa a les rendibilitats, el rendiment de l'actiu net va ser del 6,1%, més d'un punt inferior a un any abans. La rendibilitat dels recursos propis va ser del 8,4%, 7 dècimes menys que el 2008.
|
El producte interior brut va caure a totes les comunitats autònomes el 2009
|
|
Set comunitats autònomes presenten un PIB per habitant superior a la mitjana de la Unió Europea el 2009.
|
|
La recessió va afectar totes les comunitats autònomes en el passat exercici, i es va produir una major dispersió de les taxes de variació del producte interior brut (PIB). En general, les que van patir més la reculada del PIB van ser les comunitats amb més pes de l'economia de mercat. Així, les caigudes més intenses del PIB van correspondre a Aragó (-4,4%), la Comunitat Valenciana (-4,3%) i Canàries (-4,2%). Aquestes tres comunitats van ser les úniques amb un decrement anual del PIB superior a la mitjana dels vint-i-set països de la Unió Europea (-4,2%). Els descensos menys importants del PIB van correspondre a Extremadura (-2,0%) i Navarra (-2,5%).
|
|
|
|
Si considerem l'evolució durant el període 2000-2009, les comunitats autònomes més expansives van ser Extremadura i Múrcia, amb un creixement mitjà anual del 2,8%, gairebé mig punt més que la mitjana nacional (2,3%). Al pol oposat, les Balears (1,7%), Astúries (2,0%) i Catalunya (2,1%) van registrar els augments més baixos de l'activitat global.
|
|
|
|
D'altra banda, el País Basc va ser la comunitat autònoma amb el PIB més alt per habitant el 2009, amb 30.703 euros, seguida per Madrid, amb 30.029 euros. Cinc comunitats més van presentar un registre superior a la mitjana de la Unió Europea (23.600 euros): Navarra, Catalunya, La Rioja, Aragó i les Balears. En canvi, Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia tancaven la llista.
|
Mercat de treball
|
La destrucció d'ocupació s'alenteix, però no para
|
|
|
|
Al març, el nombre mitjà mensual d'afiliats en alta laboral a la Seguretat Social va augmentar en 22.457 i es va situar en 17.594.808. No obstant això, la xifra corregida d'estacionalitat mostra un descens de gairebé 30.000 persones, un nivell molt similar a l'experimentat en els dos mesos precedents. Per tant, malgrat que, al març, la taxa interanual va alentir la caiguda fins al 2,6%, enfront del 6,5% registrat en el mateix mes del 2009, la frenada del deteriorament de l'ocupació no s'acaba de materialitzar.
|
|
El procés de pèrdua de llocs de treball s'atura al sector serveis.
|
|
Per sectors d'activitat, només el sector serveis va generar ocupació al març, amb un increment de 54.272. No obstant això, aquesta pujada és força inferior si es té en compte que aquest mes inclou el període de vacances de Setmana Santa. Així, un cop corregida l'estacionalitat, els afiliats al sector serveis van augmentar gairebé en 9.000. Així i tot, cal destacar que únicament el sector serveis mostra una lleugera recuperació, ja que fa cinc mesos que crea ocupació. En canvi, tant la construcció com la indústria han anotat descensos en el nombre total d'ocupats.
|
|
|
|
|
Per gènere, la xifra de dones ocupades va augmentar en 30.306 en el mes de març i va situar la taxa de caiguda en el 0,7% interanual, propera a valors positius. Els afiliats homes van baixar en 7.849 ocupats en relació amb el mes anterior, i això va alentir el declivi de la taxa interanual fins al 4,0%.
|
|
|
|
D'altra banda, cal destacar que, per primer cop en gairebé dos anys, l'ocupació per compte propi es va mantenir al març i va moderar la taxa de caiguda interanual fins al 3,6%. Per la seva banda, el total d'assalariats es va incrementar en 22.000 aquest mes i va situar la taxa de descens en el 2,3% interanual, per sota del 2,8% anotat el mes anterior.
|
|
Únicament creixen els contractes temporals, d'acord amb el model dual de contractació.
|
|
Al març, el nombre de contractes registrats va augmentar el 12,1% interanual, una taxa superior a l'increment de l'1,1% del febrer. Aquesta pujada suggereix una certa desacceleració en la intensitat de la recessió. No obstant això, cal assenyalar que només la modalitat de contracte temporal va experimentar un increment, del 14,0% interanual. Per la seva banda, els contractes indefinits van prosseguir la tònica decreixent, tot i que de forma substancialment més moderada, amb una taxa negativa del 2,7% al març, després de la caiguda interanual del 12,5% al febrer.
|
|
El Govern reconeix la necessitat d'actuar per reduir la dualitat del mercat laboral.
|
|
L'evolució dispar dels dos tipus de contracte s'ajusta al model dual de contractació característic del mercat laboral espanyol. Precisament, sobre aquesta qüestió posa l'accent l'informe de Perspectives Econòmiques Mundials del Fons Monetari Internacional del mes d'abril del 2010. En particular, adverteix de l'efecte negatiu que un sistema dual de contractació té sobre l'atur i la formació i aconsella un contracte únic amb indemnització per acomiadament creixent. En aquest context, al document «Diàleg Social so-bre actuacions al mercat de treball», del 12 d'abril del 2010, el Govern reconeix la necessitat d'actuar per reduir la dualitat i la temporalitat del mercat laboral.
|
Es continua atenuant la pujada de l'atur
|
|
Al març, l'atur registrat arriba als 4,2 milions de persones.
|
|
Tal com s'esperava, el nombre d'aturats inscrits a les oficines dels serveis públics d'ocupació va continuar augmentant en el mes de març, gairebé 36.000 més, i es va situar en 4.166.613 persones. Així, la taxa de variació interanual es va situar en el 15,6% al març, inferior al 18,6% ano-tat el mes anterior. En termes desestacionalitzats, la pujada de l'atur va ser més important, al voltant de les 55.000 persones, i això fa pensar que la xifra d'aturats encara queda lluny del seu valor màxim. Aquestes dades manifesten un cert alentiment en el ritme de millora del mercat laboral.
|
|
|
|
L'atur va augmentar a tots els sectors, llevat de la construcció, que va experimentar un lleuger descens de 1.103 persones. El sector on més va pujar l'atur va ser el col·lectiu sense feina anterior, 16.761 inscrits més, tot i que aquest grup representa només el 7,8% del total dels aturats.
|
|
|
|
Per sexes, en l'últim mes, el nombre d'aturats va créixer més entre les dones. Així, tot i que l'inici de la recessió va estar marcat per una pèrdua de treball més intensa entre els homes, en els últims mesos, les dones han experimentat increments de l'atur relativament més elevats. Això ha situat al mateix nivell les taxes de creixement interanual de l'atur entre homes i dones, en el 16,1% i en el 15,1%, respectivament.
|
|
|
|
|
D'altra banda, l'atur ha augmentat de forma generalitzada a gairebé totes les comunitats autònomes, encapçalades per Catalunya i la Comunitat Valenciana. Cal destacar la caiguda del nombre d'aturats a les Balears, gràcies a l'efecte de les vacances de Setmana Santa.
|
|
Els estrangers representen el 14,8% de l'atur total.
|
|
Per la seva banda, destaca l'ascens del nombre d'estrangers inscrits a les oficines públiques d'ocupació. Així, l'atur registrat estranger va augmentar el 24,1% en els dotze últims mesos fins al març, enfront de la taxa del 14,2% interanual dels nacionals. D'aquesta manera, el nombre d'aturats estrangers ja representa el 14,8% del total. Atesa aquesta tessitura, el Govern, mitjançant la Direcció General d'Integració d'Immigrants, ha aprovat, en el mes de març, un nou reglament d'ajuts per compensar econòmicament els ciutadans estrangers que decideixin voluntàriament abandonar Espanya.
|
|
|
|
Finalment, cal destacar que l'escalada de l'atur registrat ha estat equiparable a l'increment del nombre de beneficiaris de prestacions. De fet, la taxa de cobertura no solament no ha reculat des de l'inici de la recessió econòmica, sinó que ha augmentat. Així, la taxa de cobertura era del 68,5% al febrer del 2007 i es va situar en el 77,5% al febrer del 2010. L'augment de beneficiaris ha comportat que les despeses per aquesta partida s'hagin incrementat el 10,9% en els dotze últims mesos i hagi arribat, al febrer, als 2.894 milions d'euros.
|
Preus
|
La inflació puja al març fins a l'1,4%
|
|
La taxa d'inflació puja 6 dècimes al març pels productes energètics i pels aliments no elaborats.
|
|
L'índex general de preus de consum (IPC) va pujar fins a l'1,4% al març en relació amb dotze mesos abans, 6 dècimes més que al febrer, una mica més del que s'esperava. Aquest notable increment va ser degut, sobretot, als productes energètics arran de l'evolució dels preus del petroli. Així i tot, la inflació se situa en un nivell molt baix, tot i que representa un augment d'1,5 punts en relació amb el març del 2009, quan era negativa en plena recessió.
|
|
|
|
La meitat de l'alça de la inflació al març és atribuïble als carburants i lubricants, els preus dels quals van continuar l'escalada i van representar un ascens interanual del 24,0%. Els combustibles van aportar mitja dècima a l'increment de la inflació, i l'altre component volàtil, els aliments frescos, hi van contribuir amb una altra dècima. Els preus dels aliments frescos van pujar 4 dècimes en el mes, per bé que la seva taxa de variació interanual continuava essent negativa, del -2,2%, però es col·locava 1,6 punts per damunt d'un mes abans. Cal destacar els repunts dels preus del peix fresc i del pollastre.
|
|
La inflació subjacent augmenta una dècima fins al 0,2% a causa de l'efecte Setmana Santa...
|
|
L'augment de la inflació al març no representa un canvi substancial en la tendència dels preus. El nucli més estable de la inflació, l'anomenada subjacent, que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats, se situava només en el 0,2% interanual. Per bé que és cert que va augmentar una dècima, aquest increment és atribuïble gairebé en la seva totalitat al viatge organitzat, que es va encarir, sobretot, per l'avanç de la Setmana Santa en relació amb l'any 2009.
|
|
|
|
|
En efecte, els béns industrials no energètics van mantenir la caiguda interanual en l'1,5% en un marc de forta competència als mercats internacionals. Per la seva banda, la taxa de variació anual dels aliments elaborats va pujar molt lleugerament, fins al 0,6%.
|
|
|
...però continua essent inferior a la registrada a la zona de l'euro.
|
|
Els serveis van rebotar des del mínim de les últimes dècades i van pujar 2 dècimes fins a l'1,3% interanual. No obstant això, no sembla que aquest repunt reflecteixi l'embranzida de la demanda, sinó que s'explica per la pujada del viatge organitzat arran del canvi de data de la Setmana Santa. Així, la taxa anual dels restaurants, bars i cafeteries va continuar davallant i es va situar en l'1,0%, la més baixa des de l'agost del 1986.
|
|
|
|
La taxa d'inflació de l'índex de preus de consum harmonitzat amb la Unió Europea es va col·locar en l'1,5%, també 6 dècimes per damunt del febrer. D'aquesta manera, el diferencial amb la zona de l'euro va tornar a canviar de signe en anotar-se una inflació de la zona de l'euro en l'1,4% i situar-se molt lleugerament en terreny positiu. No obstant això, el diferencial de la inflació subjacent va continuar essent favorable a Espanya en més de mig punt. Aquesta diferència s'explica, fonamentalment, per la gran pujada dels preus dels carburants a causa del petroli i pel seu pes més gran en la cistella de la compra espanyola.
|
|
La feblesa del consum tendirà a mantenir continguts els preus.
|
|
A l'abril, la inflació es col·locarà, probablement, al voltant del nivell actual. Tot i que la pujada prevista en 2 punts del tipus de gravamen general de l'impost sobre el valor afegit (IVA) des del 16% al 18% i del tipus reduït del 7% al 8% al juliol tindrà un impacte apreciable en la inflació, la feblesa del consum tendirà a contenir els preus. D'aquesta manera, al final de l'exercici, la inflació, probablement, s'aproparà a l'objectiu del Banc Central Europeu, que té com límit el 2%.
|
Els preus a l'engròs continuen el gir alcista
|
|
Les primeres matèries impulsen l'alça dels preus a l'engròs.
|
|
Els preus industrials van continuar pujant en el mes de febrer, empesos, bàsicament, per l'escalada de les primeres matèries en els últims mesos. Així, l'índex general de preus industrials va pujar l'1,1% en els dotze últims mesos fins al febrer, 2 dècimes més que al gener. L'impuls alcista va provenir, sobretot, dels béns intermedis, com els productes químics, i dels energètics, que van anotar una alça interanual del 6,8%, 5 dècimes més que al gener. Més gran va ser l'increment dels preus d'importació, propiciat per la depreciació de l'euro. L'índex general de preus d'importació va pujar el 4,7% al febrer en relació amb el mateix mes de l'any anterior.
|
Sector exterior
|
El dèficit comercial reprèn la via de l'ajustament
|
|
El dèficit comercial es redueix el 39% al febrer.
|
|
El dèficit comercial del gener va registrar, després de divuit mesos consecutius de reduccions, un increment del 0,4% interanual que obria la possibilitat d'un canvi de tendència en el seu ajustament. No obstant això, la dada del febrer va aclarir, momentàniament, aquesta sospita, amb una nova reducció del dèficit del 39,3% en relació amb el mateix mes del 2009. L'anàlisi de les dades acumulades durant els dotze últims mesos, que permet aïllar la volatilitat mensual, va situar el dèficit del febrer en 47.888 milions d'euros, el 45,1% inferior al del mateix període de l'any passat.
|
|
Disminueix la contracció del dèficit energètic.
|
|
Aquesta reducció, però, no va ser homogènia per als diferents components del saldo comercial. Com s'observa al gràfic següent, des del juny del 2009, el component energètic representa la major part del dèficit comercial (gairebé el 60%), amb un ritme d'ajustament molt inferior al de la resta de productes. La forma que presenta aquesta sèrie mostra la clara influència del preu del petroli sobre el valor del dèficit energètic. Conseqüentment, l'increment constant del cost del cru és una resistència important a futures correccions del dèficit comercial, la qual cosa en suavitzaria el ritme d'ajustament.
|
|
|
|
|
Pel que fa al conjunt de fluxos comercials, l'anàlisi del seu comportament en els últims mesos mostra diferències significatives. Així, la correcció del desequilibri comercial durant els dos primers mesos de l'any es va produir en un context de creixement del comerç internacional. El valor de les exportacions va créixer l'11,0% en relació amb el mateix període del 2009, mentre que el de les importacions ho va fer el 0,9%. La contracció dels preus al gener i al febrer va provocar que el creixement dels volums comercialitzats fos fins i tot superior, amb augments del 13,6% i del 2,0%, respectivament.
|
|
Augmenta la demanda dels principals socis comercials.
|
|
El desglossament per àrees geogràfiques mostra que aquest important repunt de les exportacions espanyoles va tenir el mercat europeu i l'asiàtic com a principals responsables. Cal destacar l'increment de les vendes de productes espanyols a França i a Itàlia, del 14,6% i del 17,1%, respectivament, en els dos primers mesos de l'any. D'altra banda, les exportacions a la Xina van augmentar el 44,1% en el mateix període. La recuperació dels principals socis comercials espanyols, la depreciació de l'euro i el baix nivell del qual parteixen les exportacions després de la contracció viscuda el 2009 apunten al manteniment d'aquesta tendència en els pròxims mesos.
|
Se suavitza la contracció del dèficit corrent
|
|
El dèficit corrent augmenta el 6% al gener.
|
|
Les últimes dades disponibles del compte corrent mostren, al gener, un increment interanual del dèficit del 6,0%, el primer en els deu últims mesos. L'augment del dèficit comercial esmentat anteriorment i l'ampliació del dèficit de la balança de transferències corrents en 1.287 milions d'euros van ser les causes fonamentals d'aquest deteriorament, el qual no va poder ser contrarestat per la nova reducció del dèficit de la balança de rendes ni pel lleuger increment del superàvit de la balança de serveis.
|
|
|
|
|
En el cas d'aquesta última, al gràfic anterior, el component turístic mostra signes de suavització de la reducció del superàvit, després d'un any de reduccions continuades, les quals van ser contrarestades, parcialment, per la millora dels altres serveis, el dèficit dels quals es va reduir. Això sembla indicar que la contracció del superàvit de la balança de serveis està arribant al seu final, arran de la important reducció dels pagaments a l'exterior.
|
|
La necessitat de finançament es redueix al febrer.
|
|
L'increment del dèficit al gener va representar un lleuger augment del dèficit per compte corrent acumulat des del febrer del 2009, que va arribar als 57.520 milions d'euros, el 42,3% per sota del mateix període de l'any anterior. No obstant això, l'augment del superàvit del compte de capital al gener va provocar una reducció de la necessitat de finançament del 44,8% en el mateix període.
|
|
La inversió directa i en cartera són les principals fonts d'entrada de fons.
|
|
Pel que fa a l'àmbit dels fluxos financers, les principals fonts de captació de fons estrangers en els dotze últims mesos han estat la inversió directa i en cartera. Les dues han representat una entrada neta de 50.633 milions d'euros en aquest període, enfront de les sortides registrades un any abans, de 5.893 milions d'euros. Cal destacar el cas de la inversió directa, que, a causa de les desinversions realitzades en l'últim any, ha posat fi a sis anys de sortides netes de fons cap a l'exterior. En contraposició, el finançament a curt termini s'ha reduït totalment, amb una sortida neta de fons de 3.686 milions d'euros en els dotze últims mesos, la primera en més de dos anys.
|
Desequilibris exteriors a l'interior de la zona de l'euro
|
La pèrdua de competitivitat i una forta demanda interna expliquen els grans dèficits a la zona de l'euro
|
|
|
|
L'augment dels desequilibris globals per compte corrent durant una bona part de la primera dècada dels 2000 ha copat nombrosos titulars. Tot i que la zona de l'euro en conjunt s'ha mantingut a prop de l'equilibri, alguns països de la zona també han estat protagonistes d'aquest fenomen. Així, mentre Alemanya ha registrat saldos positius superiors al 5% del PIB durant diversos exercicis, quatre països -Irlanda, Espanya, Portugal i Grècia- han assolit dèficits superiors al 5% del PIB. Les hipòtesis considerades com a detonants d'aquests desequilibris són dues: la pèrdua de competitivitat-preu als països que han patit els deterioraments per compte corrent més intensos i el fort creixement de la demanda interna en les economies deficitàries, causat, en bona part, per la vigència de tipus d'interès reals massa baixos.
|
|
|
|
Invariablement, el desgast de la competitivitat-preu s'ha postulat com un dels determinants dels desequilibris a la zona de l'euro. Els costos laborals unitaris (CLU) -un indicador de competitivitat-preu- han crescut a un ritme superior als països mediterranis i a Irlanda que en altres països de la zona. En concret, mentre a Alemanya els CLU han pujat el 6% en l'última dècada, l'increment ha estat 5 cops superior als països més deficitaris (vegeu el gràfic següent). Un indicador basat en l'IPC dels diferents països dóna resultats molt similars -reflectint les importants diferències en els nivells d'inflació entre països-. Molt probablement, aquest deteriorament de la competitivitat-preu ha dificultat el creixement de les exportacions i ha estimulat el de les importacions.
|
|
|
|
|
No obstant això, malgrat la pèrdua de competitivitat-preu dels països deficitaris, l'evolució de les seves quotes d'exportacions mundials matisa la rellevància d'aquest desgast. Irlanda, per exemple, és un dels països que va veure empitjorar els indicadors de competitivitat-preu, però també l'únic de la zona de l'euro que va millorar la quota d'exportacions durant els 2000 (en el seu cas perquè l'augment dels preus interns va anar acompanyat d'importants millores de productivitat al sector exportador). Per la seva banda, la pèrdua de quota d'Espanya no va ser gaire diferent a la patida per Alemanya (vegeu el gràfic anterior). En resum, la pèrdua de competitivitat segurament explica una part dels deterioraments per compte corrent, però no del tot i no per a tots els països de la mateixa manera.
|
|
|
|
Un factor clarament comú en tots els països on els dèficits es van disparar va ser la puixança de la demanda interna. Alemanya, en canvi, va destacar precisament per tot el contrari. Diversos estudis assenyalen com a causa principal de la fortalesa de la demanda interna els baixos tipus d'interès reals, tot i que factors de tipus fiscal o idiosincràtic també han pogut tenir una certa rellevància.(1)
|
|
|
|
El procés de convergència previ a la introducció de l'euro va propiciar una notable disminució dels tipus d'interès nominals i reals als països que després van tenir grans dèficits. Així mateix, després de la formació de la zona de l'euro, els diferencials d'inflació van comportar una forta heterogeneïtat en els tipus d'interès reals entre països (vegeu el gràfic següent). Com més alta era la inflació, més probable era la pèrdua de competitivitat i més probable, també, que el baix tipus d'interès real impulsés la demanda interna. Els baixos tipus d'interès van promoure la demanda mitjançant diferents canals: de manera directa, van estimular el consum i la inversió, en detriment de l'estalvi. El diner barat també va poder afavorir la formació de bombolles immobiliàries i va atreure importants fluxos d'inversió cap a aquest sector. La revaloració del preu de l'habitatge també va contribuir, a través de l'anomenat efecte riquesa, a un increment del consum i a un descens de l'estalvi. En un context de fort creixement de la demanda interna, els diferencials d'inflació existents en el moment de la formació de la Unió, lluny de corregir-se, van persistir i, fins i tot, van augmentar al llarg de la dècada dels 2000.
|
|
|
|
|
Una segona possible causa del dinamisme de la demanda interna va poder ser una política fiscal expansiva. No sembla que aquest hagi estat el cas d'Irlanda i d'Espanya, que van registrar superàvits fiscals, tot i que hi ha qui argumenta que no es va generar prou superàvit estructural durant aquests anys. L'experiència de Grècia, en canvi, encaixa millor amb aquesta hipòtesi, ja que, tot i les altes taxes de creixement econòmic, va incórrer en dèficits fiscals de manera recurrent. Altres factors idiosincràtics, com el creixement de la població a Espanya, també van poder contribuir al vigor de la demanda interna en determinats països, però sembla que aquests motius van jugar un paper secundari en comparació amb el nivell dels tipus d'interès reals.
|
|
|
|
En definitiva, sembla que una certa pèrdua de competitivitat-preu en les economies deficitàries i, en especial, una enèrgica demanda interna semblen explicar l'augment dels desequilibris per compte corrent a la zona de l'euro. Uns desequilibris que, atesos els vaivens als quals estan subjectes els fluxos de finançament internacional, representen un important risc macroeconòmic. Com evitar-los? Una de les claus pot ser reduir els diferencials d'inflació entre països, la qual cosa requereix canvis institucionals, profunds en alguns casos. D'aquesta manera, una mateixa política monetària no seria excessivament laxa en alguns països i massa restrictiva en altres, amb els riscos que això comporta. Al mateix temps, aquests canvis institucionals comportarien una millora de la competitivitat-preu i permetrien als països de la UEM continuar al seu si sense generar excessius desequilibris exteriors.
|
|
|
|
(1) Charles Wyplosz, «Ten Years of EMU: Successes and Puzzles», Working paper presentat a la «Conferència 10è Aniversari de l'Ingrés d'Espanya a la UEM», realitzada al febrer del 2009 al Banc d'Espanya.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Clàudia Canals
|
|
|
|
Departament d'Economia Internacional, Servei d'Estudis de "la Caixa"
|
Sector públic
|
Més esforços per reduir el dèficit públic
|
|
|
|
El dèficit públic es va situar en l'11,2% del producte interior brut (PIB) el 2009, segons les últimes xifres oficials publicades. Aquesta taxa és inferior en 2 dècimes a l'avanç anterior. No obstant això, es tracta igualment d'un rècord, i el Govern s'ha entestat, d'acord amb el Programa d'Estabilitat i Creixement 2010-2013 que va presentar a la Comissió Europea, a reduir-lo fins al 3% del PIB el 2013.
|
|
Les comunitats autònomes i les entitats locals es comprometen a elaborar, en el termini de tres mesos, plans de racionalització de la despesa pública.
|
|
En aquest context, el dia 22 de març del 2010, al si del Consell de Política Fiscal i Financera, l'Estat i els governs autonòmics van aprovar l'Acord Marc per a la sostenibilitat de les finances públiques per al període 2010-2013. Les comunitats autònomes es van comprometre a elaborar plans de racionalització i eficiència de la despesa pública en el termini de tres mesos. L'acord inclou el compromís d'execució d'una política de contenció de les despeses de personal, que es concretarà en l'austeritat de les retribucions i en una estratègia restrictiva en la configuració de les ofertes d'ocupació pública.
|
|
|
|
Així mateix, el dia 7 d'abril, l'administració de l'Estat i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies van aprovar, en la reunió de la Comissió Nacional d'Administració Local, l'Acord Marc per a la sostenibilitat de les finances públiques per al període 2010-2013. D'aquesta manera, el dèficit agregat de les entitats locals passarà del 0,5% del PIB registrat el 2009 al 0,2% previst per al 2013.
|
|
|
|
Pel que fa a l'evolució en aquest exercici, les dades referides a l'Estat fins al febrer mostren que la feblesa de la conjuntura econòmica continua impactant de forma desfavorable, per bé que és cert que els resultats del primer bimestre no són representatius de la tendència. Fins al febrer, els ingressos no financers acumulats de l'Estat abans de les cessions a les administracions territorials segons el sistema de finançament vigent van arribar als 35.479 milions d'euros, xifra que representa un descens del 7,1% en relació amb el mateix període de l'any anterior. No obstant això, aquesta caiguda es modera fins al 5,8% si s'ajusta pels desfasaments temporals en devolucions d'impostos.
|
|
L'eliminació parcial de la deducció dels 400 euros contribueix a l'estabilització dels ingressos de l'impost sobre la renda de les persones físiques.
|
|
La recaptació de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) va baixar el 0,3% interanual en el primer bimestre. Les retencions del treball van anotar una alça anual de l'1,5%, a la qual va contribuir l'eliminació parcial de la deducció fins a 400 euros. Per la seva banda, l'impost de societats va caure el 7,8%.
|
|
L'alça dels tipus de gravamen del tabac i dels hidrocarburs del juny del 2009 propicia un augment de la recaptació dels impostos especials.
|
|
L'impost sobre el valor afegit (IVA) es va reduir el 8,9% en relació amb el mateix període de l'any anterior, afectat per l'impacte de l'extensió del dret a la devolució mensual, sense efecte en els primers mesos de l'any passat. En canvi, els impostos especials van pujar l'1,7%, gràcies, sobretot, als productes del tabac, els quals, al seu torn, reflecteixen l'increment de tipus de gravamen a partir del juny del 2009. D'altra banda, cal recordar que, al juliol, està previst un augment del tipus general i del reduït de l'IVA. Aquest últim increment afectarà els habitatges nous. D'altra banda, en el paquet de mesures econòmiques del 9 d'abril, es va decidir l'aplicació d'un tipus reduït de l'IVA per a les obres de renovació i reparació d'habitatges fins al 31 de desembre del 2012 per impulsar-ne la rehabilitació. Així mateix, es va establir un tipus superreduït d'IVA del 4% per als serveis d'atenció a la dependència.
|
|
|
|
A l'altre costat del balanç, els pagaments no financers de l'Estat van pujar a 35.288 milions d'euros en el període gener-febrer del 2010. Aquest import representa un augment anual del 22,8%. Tot i que tots els capítols de despeses van pujar en relació amb el primer bimestre del 2009, destaca el creixement del 26,3% de les transferències corrents, que representen gairebé la meitat del pressupost.
|
|
El Pla extraordinari d'infraestructures no afectarà els comptes públics fins al 2014.
|
|
L'expansió dels pagaments de capital va ser considerable, de l'11,4%, per bé que menor que la dels corrents. Cal destacar que, en un altre esforç per no comprometre l'estabilitat pressupostària, el Pla extraordinari d'infraestructures presentat el 7 d'abril, que representarà una licitació d'obres públiques per valor de 17.000 milions d'euros entre el 2010 i el 2011, no afectarà els comptes públics fins al 2014.
|
|
|
|
Arran de l'evolució dels ingressos i dels pagaments, es va originar una capacitat de finançament, en termes de comptabilitat nacional, de 3.277 milions d'euros. No obstant això, aquesta capacitat de finançament era el 35,4% inferior a la del primer bimestre del 2009.
|
|
|
|
Finalment, cal destacar que Espanya participa en el pla de la zona de l'euro per oferir a Grècia préstecs per neutralitzar la crisi de les finances públiques.
|
Estalvi i finançament
|
Es frena l'ajustament de l'endeutament del sector privat
|
|
El palanquejament excessiu del sector privat assolit en la fase alcista del ciclees va corregint.
|
|
El finançament al sector privat va registrar un descens interanual de l'1,0% al febrer, la mateixa taxa que en el mes anterior. D'aquesta manera, sembla que el procés de correcció d'un endeutament excessiu, que va dur de taxes de creixement anual superiors al 24% el 2006 fins a lleugers descensos al final del 2009, perd força. La constant davallada dels tipus d'interès crediticis, que es van col·locar en el 3,29%, de mitjana, al febrer, 121 punts bàsics per sota d'un any abans, i la certa millora de la demanda van poder contribuir a atenuar la caiguda del finançament.
|
|
|
|
No obstant això, el finançament a les empreses no financeres va recular l'1,8% en els dotze últims mesos fins al febrer, 3 dècimes més que al gener. Aquesta diferencia va ser deguda a la desacceleració de les emissions de renda fixa realitzades per les grans empreses, que van anotar un augment interanual del 29,4%, 3,8 punts menys que al gener, i dels préstecs de l'exterior, que van pujar l'1,3%, 6 dècimes menys que en el mes precedent.
|
|
S'alenteix la caiguda del crèdit comercial.
|
|
Els préstecs i crèdits de les entitats financeres residents van mantenir el ritme de descens interanual en el 4,3%. El crèdit comercial, destinat al finançament del capital circulant, va continuar alentint la caiguda, però presentava un decrement anual del 22,7%. Els arrendaments financers, vinculats a la inversió, també van mostrar una suau reducció del ritme de descens anual, que es va col·locar en el 15,7%. No obstant això, les noves operacions creditícies a les societats no financeres van sumar més de 57.000 milions d'euros al febrer.
|
|
|
L'euríbor a dotze mesos marca un nou mínim.
|
|
Després de sis mesos anotant taxes de variació anual negatives, els préstecs a les famílies van registrar un lleuger augment interanual al febrer del 0,1%. Aquest lleuger ascens va ser per causa, sobretot, de l'habitatge, ja que els préstecs van augmentar el 0,4% en relació amb el mateix mes de l'any anterior, 3 dècimes més que al desembre. Els nivells mínims històrics de l'euríbor a un any, que serveix de referència per a la majoria dels préstecs hipotecaris, van contribuir a aquesta inflexió. Al març, l'euríbor a dotze mesos va marcar un nou rècord en baixar fins a l'1,215% de mitjana mensual, un punt bàsic menys que el mínim històric del febrer. En les primeres setmanes d'abril, l'euríbor a un any ha oscil·lat al voltant del nivell mínim.
|
|
|
|
La resta de préstecs als particulars va continuar disminuint, per bé que es va desaccelerar el ritme del descens. Així, el seu saldo es va reduir el 0,8% en relació amb dotze mesos abans, mig punt menys que en el mes previ.
|
|
|
|
D'altra banda, la morositat, que sol evolucionar amb retard en relació amb el cicle econòmic, va continuar pujant lleugerament en el mes de febrer. D'aquesta manera, al final del mes, es va situar en el 5,4%, una dècima més que al gener, i 1,2 punts més que al febrer del 2009.
|
|
|
|
Pel que fa al finançament del sector públic, en els últims mesos, s'ha alentit de forma considerable, tot i que continua avançant a un ritme fort. Així, al febrer, el seu saldo creixia el 24,5% en relació amb el mateix mes de l'any anterior, però 10,7 punts menys que a l'octubre del 2009.
|
|
El diferencial de les obligacions de l'Estat a deu anys amb les alemanyes s'estabilitza en uns 75 punts bàsics.
|
|
Al febrer, la variació mensual del deute públic, de 5.845 milions d'euros, va ser deguda, sobretot, a emissions netes a mitjà i a llarg termini per valor de 7.852 milions d'euros, i el saldo dels bons i obligacions ha augmentat el 23,5% des del febrer del 2009. De fet, en els últims mesos, el diferencial de les obligacions sobiranes espanyoles amb el deute alemany al mateix termini s'ha estabilitzat al voltant d'uns 75 punts bàsics, que fins i tot és una mica inferior al nivell d'un any abans, malgrat els ensurts que ha ocasionat la crisi de les finances gregues.
|
|
|
|
D'aquesta manera, el finançament del conjunt dels sectors residents es va continuar alentint. Així, el finançament total va mostrar un creixement interanual del 3,3% al febrer.
|
|
Noves mesures del govern per impulsar el finançament a les pimes.
|
|
En aquest marc, dins del paquet de mesures de política econòmica aprovades pel Govern el 9 d'abril per impulsar el creixement i l'ocupació, s'incloïen els nous préstecs directes que l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) podrà concedir a les pimes i als autònoms en condicions de mercat a partir del mes de juny, assumint tot el risc, amb un màxim de 200.000 euros per client i amb vigència fins al final del 2011. A més a més, també mitjançant l'ICO, es reforçarà el refinançament de les societats de garantia recíproca, que faciliten el finançament de les pimes, i s'ampliarà el finançament de la promoció d'habitatges de protecció oficial destinats a la venda.
|
Reducció de la bretxa entre els crèdits i els dipòsits
|
|
|
|
Les remuneracions dels dipòsits bancaris van continuar baixant al febrer fins a l'1,19% de mitjana, d'acord amb les xifres del Banc d'Espanya. Aquesta cota representava un descens mensual de 5 punts bàsics i de 82 en relació amb dotze mesos abans. No obstant això, aquesta retribució se situava per damunt del tipus d'interès oficial del Banc Central Europeu, en l'1% des del maig del 2009, i també de la inflació.
|
|
|
|
En aquest context, i atesa l'atonia econòmica, el saldo dels dipòsits bancaris es va continuar alentint fins a un creixement interanual de l'1,0% al febrer. De tota manera, tot i que lleuger, el seu augment contrastava amb el decrement dels crèdits, de manera que es va continuar reduint la bretxa entre els crèdits i els dipòsits, un altre element de l'ajustament en marxa, que limita la dependència de l'estalvi exterior.
|
|
La preferència per la liquiditat dóna suport als comptes d'estalvi.
|
|
En general, la reducció del ritme de creixement va afectar totes les modalitats de dipòsits. No obstant això, el creixement anual dels comptes a la vista i de l'estalvi es contraposava a la retracció de les imposicions a termini i dels dipòsits en moneda estrangera, a causa, fonamentalment, d'una major preferència per la liquiditat derivada de les incerteses econòmiques i de l'escalada de l'atur.
|
|
|
|
La competència dels dipòsits bancaris va motivar que, per cinquè mes consecutiu, es registressin reemborsaments nets de les participacions de fons d'inversió mobiliària, les quals van arribar, al març, als 1.177 milions d'euros, concentrades en la renda fixa euro a curt termini i en els fons monetaris. En canvi, els fons garantits de rendiment fix i els globals van acumular les majors subscripcions netes. Així i tot, gràcies a les plusvàlues derivades del bon comportament dels mercats financers, el patrimoni dels fons d'inversió mobiliària va pujar el 0,3% i va trencar una ratxa negativa de cinc mesos.
|
|
Millora de la rendibilitat anual dels fons d'inversió mobiliària fins al 6,0%.
|
|
Malgrat la volatilitat causada per la crisi de Grècia, la rendibilitat dels fons d'inversió mobiliària va millorar al llarg del primer trimestre i va acabar el mes de març amb el 6,0% anual de mitjana. Totes les categories mostraven guanys anuals, però els rendiments més elevats corresponien als fons de renda variable, entre els quals cal esmentar els emergents, que van arribar al 75,5%. A la cua de la classificació, els monetaris anotaven una rendibilitat mitjana de l'1,0%.
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
