Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 347 - Juny 2011
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
El PIB d'Espanya avança més del que estava previst, tot i que, en part, impulsat per la despesa pública
|
|
El PIB creix el 0,3% intertrimestral en el període gener-març del 2011.
|
|
Les dades de la comptabilitat nacional per al primer trimestre del 2011 mostren que l'activitat econòmica va continuar la suau tònica de recuperació. Així, el producte interior brut (PIB) va créixer el 0,3% en el primer trimestre del 2011 i va situar la taxa d'avanç interanual en el 0,8%, dues dècimes per damunt de la xifra registrada en el trimestre anterior.
|
|
|
|
Aquest increment del PIB va ser millor del que s'esperava, gràcies, parcialment, a l'augment de la despesa pública, de l'1,4% en el trimestre, que va superar amb escreix les nostres expectatives. En canvi, les dades referents al consum de les llars i a la inversió en béns d'equipament van mostrar un estancament total. La feblesa del consum de les famílies ja era, en part, palpable, atesa l'evolució de les vendes al detall, que, en el mes de març, van tornar a caure i van situar la taxa de variació interanual en el -8,7%. Pel que fa a la inversió en construcció, va continuar reculant, tot i que a un ritme inferior. En conjunt, per tant, la contribució de la demanda interna al creixement interanual va acabar essent negativa, ja que li va restar sis dècimes. Això significa que, tal com s'esperava, el sector exterior va ser el motor del creixement del PIB en el primer trimestre de l'any.
|
|
El consum públic augmenta, i el privat es manté estancat.
|
|
Cal assenyalar, però, el paper dispar de les exportacions entre béns i serveis. Mentre que les vendes a l'exterior de béns van augmentar molt significativament, la partida de serveis va recular, malgrat el bon comportament del turisme. Això indica que les exportacions de serveis no turístics van caure de forma substancial. El creixement important de les exportacions de béns coincideix amb la millora de la producció industrial dels béns intermedis i d'equipament, més orientats al mercat exterior, observada durant els tres primers mesos del 2011. En canvi, les dades mostren una caiguda significativa de la producció industrial dels béns de consum, en especial dels duradors.
|
|
S'espera que la recuperació perdi força en el segon trimestre.
|
|
Atesos l'evolució dels diferents elements del PIB del gener al març i els indicadors disponibles, les perspectives són que la reactivació de l'economia es desacceleri una mica en el segon trimestre. En primer lloc, les pressions sobre el consum de les famílies continuen essent importants, tal com queda reflectit en l'erràtica recuperació de l'índex de confiança del consumidor, que ha mantingut una tendència molt plana en els últims trimestres. En aquest sentit, la prolongació de les pressions inflacionistes continuarà impedint la recuperació de la renda disponible. Així mateix, és probable que hi hagi una pujada gradual dels tipus d'interès. La pobra evolució de l'ocupació tampoc no ajuda. En el primer trimestre, va caure l'1,4% interanual en termes de llocs de treball equivalents a temps complet. No obstant això, s'espera que, en el segon i en el tercer trimestres, hi hagi un respir al mercat de treball. Per tant, de la lectura de totes aquestes variables, es desprèn que el consum progressarà en el proper trimestre, però molt lentament.
|
|
|
Probablement el consum públic es desaccelerarà en els pròxims mesos.
|
|
En segon lloc, l'augment de la despesa pública del primer trimestre difícilment es repetirà en el que queda d'any, atès el ferm compromís del Govern de reduir el dèficit, reflectit en l'Actualització del Programa d'Estabilitat del període 2011-2014 del final d'abril. Certament, la rebaixa del dè-ficit al llarg de l'exercici 2010 va significar una reculada del consum públic del 0,7% anual. Així, doncs, el compliment de l'objectiu de reducció del dèficit per a enguany implicarà que la despesa pública, probablement, tingui importants reculades en els pròxims trimestres.
|
|
|
|
L'avanç limitat de la despesa de les famílies i la feble evolució de la despesa pública no reobriran el suport de la inversió. Concretament, el comportament més positiu de la inversió destinada a la producció de béns serà insuficient per contrarestar la reculada de la inversió en construcció. Així i tot, el conjunt d'indicadors fa pensar que el sector de la construcció desaccelerarà el ritme de caiguda, com ho evidencia la lleugera millora de la confiança a la construcció del mes d'abril.
|
|
|
El saldo net exterior contribuirà positivament al creixement del PIB el 2011.
|
|
En definitiva, atesa la pobra evolució que s'espera dels principals components de la demanda interna, la capacitat de recuperació dependrà del sector exterior. En aquest sentit, el fet que els països no perifèrics d'Europa hagin experimentat taxes de creixement elevades en el primer trimestre millora les perspectives per a les vendes a l'exterior i per al volum de turistes dels pròxims mesos. D'aquesta manera, les exportacions haurien de prosseguir la tendència positiva. Per la seva banda, les importacions també s'haurien d'incrementar, però de forma més moderada, motiu pel qual el saldo net exterior hauria de contribuir notablement al creixement del PIB.
|
|
|
|
Per determinar el creixement potencial de l'economia a mitjà termini, és important observar la marxa d'indicadors com la productivitat. En aquest àmbit, les dades de comptabilitat nacional ofereixen una visió mixta. Així, tot i que la productivitat aparent per lloc de treball equivalent va augmentar en dues dècimes, fins al 2,2%, aquesta variable per hora efectivament treballada es va reduir més d'un punt i mig, fins al 0,5%, de manera que no va haver-hi una millora clara. Per la seva banda, el cost laboral per unitat de producte va continuar baixant, però a un ritme menor.
|
|
El principal risc negatiu és l'alentiment de les exportacions, les grans impulsores de la recuperació.
|
|
En resum, malgrat que, pel que sembla, el procés de recuperació està ben canalitzat, amb una projecció de creixement positiva per al conjunt de l'any, la incertesa encara és elevada. D'una banda, un dels riscos negatius destacables és la possibilitat que prossegueixin les pressions inflacionistes derivades de l'augment del preu de les primeres matèries, fet que comportaria la pèrdua de competitivitat per part de les empreses, que faria perillar l'impuls positiu de les exportacions, i la pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors, que podria alentir la reactivació de les compres per part de les llars. Un altre factor desfavorable és l'ajustament fiscal per part del Govern, que deixa entreveure que el consum públic recularà força en el que queda d'any, en especial en la segona meitat.
|
La sostenibilitat d'un dèficit exterior
|
|
|
|
Quan un país gasta més del que produeix i, per tant, el saldo exterior del compte corrent és deficitari, l'excés de despesa s'ha de finançar mitjançant entrades netes de capital estranger. Aquestes entrades generen uns passius enfront de la resta del món, per exemple en forma de deute extern, i unes obligacions de pagament associades a aquests passius, com els interessos i l'amortització del deute. Una manera de jutjar si un dèficit exterior és sostenible consisteix a avaluar si el país podrà afrontar aquests compromisos de pagaments futurs.
|
|
|
|
Com la capacitat de pagament d'una economia ve determinada pel nivell de renda, aquesta condició requereix que el nivell d'endeutament extern (en rigor, la posició passiva neta) no assoleixi una cota massa elevada en relació amb el PIB. El nivell màxim suportable segurament ha augmentat amb la major integració financera que ha implicat el procés de globalització, però continua variant en funció del país i depèn de factors com la composició dels passius, el grau d'obertura al comerç exterior o la qualitat de les institucions. Així, per exemple, un país poc atractiu per a la inversió estrangera directa, incapaç d'emetre deute en la seva moneda, que no exporti massa i amb una agència tributària poc sofisticada podrà sostenir un nivell de deute extern relativament modest. Això explica que més del 50% dels episodis d'impagament entre països de renda mitjana, entre el 1970 i el 2001, tinguessin lloc amb nivells de deute extern que no superaven el 60% del PIB.
|
|
|
|
El nivell en què s'estabilitza la posició deutora neta d'un país depèn, fonamentalment, de tres variables: el dèficit exterior (entès com el dèficit corrent i de capital, llevat del saldo per rendes de la inversió), el tipus d'interès aplicable al deute i la taxa de creixement del PIB nominal. En el cas que el tipus d'interès sigui superior a la taxa de creixement nominal del PIB, qualsevol dèficit exterior provoca un augment del deute extern sense límit i, per tant, no és sostenible. En canvi, si la taxa de creixement és superior al tipus d'interès, el deute tendeix a estabilitzar-se, tot i que es registri un dèficit de forma recurrent. Com més gran és el diferencial entre creixement i tipus d'interès, menor és el nivell en què s'estabilitzarà la posició deutora per a un determinat nivell de dèficit exterior. Per exemple, un país amb un dèficit de l'1% del PIB, una taxa de creixement nominal del PIB del 4,5% i un tipus d'interès sobre els deutes del 3,25% estabilitzaria el deute extern en un nivell equivalent al 84% del PIB (vegeu la taula anterior). El dèficit per compte corrent i de capital tendiria a un nivell del 3,7% del PIB (1% + 3,25%*84).
|
|
|
|
|
En el cas d'Espanya, la posició passiva neta enfront de la resta del món es va situar en el 87% del PIB al final del 2010. Aquesta posició és el resultat de combinar uns actius a l'exterior equivalents al 128% del PIB i uns passius del 215% del PIB (vegeu el gràfic anterior). Unes tres quartes parts dels passius són deute pròpiament dit, i la resta es reparteix de forma similar entre inversió estrangera directa (en instruments que no són deute) i inversions de cartera en borsa espanyola. Malgrat que Espanya va incórrer en unes necessitats de finançament externes del 3,9% del PIB durant el 2010, arran d'un dèficit exterior, un cop exclòs el compte de rendes de la inversió, de l'1,9% i d'un dèficit en el compte de rendes del 2,0% del PIB, la posició passiva neta va millorar en 4 punts del PIB en relació amb el 2009, gràcies a l'efecte net de les revaloracions d'actius i passius. Espanya també es va beneficiar, el 2010, d'una taxa de remuneració sobre els passius històricament baixa (2,7%) i que, a més a més, es va situar una mica per sota de la taxa de remuneració mitjana dels actius (el 2,9%, vegeu el gràfic següent).
|
|
|
|
|
La taula anterior suggereix que el dèficit exterior d'Espanya no queda lluny del nivell que estabilitzaria la posició passiva neta en la cota registrada el 2010. Si utilitzem el cost de la remuneració mitjana dels passius des de l'entrada en l'euro, el 3,5%, i suposem una taxa de creixement potencial de l'economia espanyola situada al voltant del 4,5% (combinació d'un creixement real del 2,5% i una taxa d'inflació del 2%), el dèficit exterior (un cop excloses les rendes de la inversió) que estabilitzaria la posició passiva neta per sota del 90% del PIB se situaria al voltant del 0,8% del PIB. Com s'ha esmentat més amunt, el dèficit es va situar en l'1,9% el 2010, però preveiem que, el 2011, es reduirà fins al voltant de l'1,6% del PIB. Poc faltarà llavors (vuit dècimes) per assolir el dèficit exterior que mantindria la posició externa estable a mitjà termini. No obstant això, si la prima de risc de l'economia espanyola es mantingués anormalment elevada i, per tant, el cost del deute fos superior a l'experimentat en el passat, el dèficit exterior s'hauria de reduir encara més per evitar que la posició passiva neta es disparés en excés.
|
|
|
|
Una prima de risc baixa, un bon ritme de creixement i una bona dosi de competitivitat són els ingredients claus per estabilitzar el deute extern en un nivell sostenible. Quin és aquest nivell no és una pregunta que tingui una única resposta per a qualsevol país i per a qualsevol moment. En tot cas, paga la pena mantenir una distància prudencial de les cotes que poden provocar vulnerabilitat a canvis en el sentiment inversor, oscil·lacions del tipus d'interès i vaivens del creixement econòmic. Episodis que, com hem vist, succeeixen.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Enric Fernández
|
|
|
|
Departament d'Economia Internacional, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
Mercat de treball
|
L'estacionalitat favorable del mes d'abril dóna un respir al mercat de treball
|
|
Empitjorament del mercat de treball en el primer trimestre del 2011...
|
|
L'avanç de l'activitat econòmica del primer trimestre del 2011 va ser insuficient per crear ocupació. Les dades de l'enquesta de població activa (EPA) confirmen l'aturada en el procés de recuperació del mercat de treball durant els tres primers mesos de l'any. Segons les estimacions de l'EPA, l'ocupació va anotar, en el primer trimestre, un descens intertrimestral de 256.500 persones, xifra que representa un ritme de caiguda interanual de l'1,3%, igual que en el trimestre anterior. Aquesta interrupció de la millora de l'ocupació era esperada després de l'evolució del nombre d'afiliats en alta a la Seguretat Social i dels aturats registrats publicats del gener al març.
|
|
...amb perspectives que millori durant els tres pròxims mesos, impulsat per l'estacionalitat favorable.
|
|
Però les perspectives són que l'entorn millori en el segon trimestre, com ho reflecteixen els registres d'afiliació i d'atur del mes d'abril, que van mostrar un augment i un descens, respectivament. Així, el total d'ocupats es va incrementar en 81.447 persones en aquest mes i va moderar en una dècima el ritme de caiguda dels afiliats, fins a l'1,0%. No obstant això, aquest comportament més positiu va ser degut, en part, a l'estacionalitat favorable del període, ja que, un cop corregida, el resultat positiu desapareix. Igualment, el nombre d'aturats registrats va recular en 64.309 persones en aquest mes, i aquí l'estacionalitat també va ser un factor determinant d'aquesta davallada. D'aquesta manera, es constata l'important rol que l'etapa vacacional de Setmana Santa ha tingut sobre la recuperació del mercat de treball en el mes d'abril.
|
|
|
El sector serveis mostra un bon to en el mes d'abril.
|
|
Així i tot, en el segon trimestre, el mercat laboral ofereix una projecció més optimista que la del primer. Una mostra d'això s'aprecia en l'evolució de l'ocupació del sector serveis. En el mes d'abril, la variació de l'ocupació en aquest sector va ser positiva, ajudada per la bona marxa del turisme. Així mateix, la desacceleració de l'increment del nombre d'aturats en aquest sector va ser destacable.
|
|
|
|
Ara com ara, s'espera que, en els pròxims mesos, la pèrdua d'ocupació continuï procedint, principalment, de la construcció, tot i que a un ritme menor. Per la seva banda, el sector de la indústria no destrueix ocupació, però, de moment, tampoc no en genera. El creixement significatiu d'Alemanya i de França de l'inici de l'any podria impulsar les vendes de productes espanyols i afavorir la marxa de la indústria en el pròxim trimestre. Això generaria ocupació en aquest sector.
|
|
L'atur de llarga durada continua creixent.
|
|
L'EPA també ens proporciona informació rellevant sobre l'evolució de les condicions laborals dels diferents grups socioeconòmics. Les dades del primer trimestre posen de manifest les diferències importants en el comportament de l'ocupació i de l'atur en funció de les característiques del treballador. Per exemple, al gràfic següent, s'observa que l'increment de l'atur continua afectant més els grups menys afavorits. D'una banda, el total d'aturats més joves de 25 anys va mantenir la tendència alcista i va assolir una taxa d'atur del 45,4%. Segons l'Organització per a la Cooperació i Desenvopulament Econòmic (OCDE), això va ser la conseqüència, en part, del mercat dual espanyol, en què els contractes temporals predominen entre el nucli de població més jove i els ocupats més veterans disposen d'una major protecció.
|
|
|
|
En aquest sentit, el Fons Monetari Internacional alerta que una taxa d'atur juvenil elevada i persistent pot reduir les capacitats productives d'aquest grup. En aquest context, una altra variable poc optimista és l'increment de l'atur de llarga durada, que s'ha duplicat amb escreix durant la recessió econòmica, fins al 46,6% del total d'aturats en el primer trimestre de l'any. En efecte, els estudis mostren que, en igualtat de condicions, aquest col·lectiu té una probabilitat substancialment menor de trobar ocupació en relació amb altres aturats. Finalment, el percentatge de llars amb tots els membres actius en atur també va continuar augmentant en el primer trimestre del 2011.
|
|
Notables diferències en l'evolució del mercat laboral entre regions.
|
|
D'altra banda, el dinamisme del mercat de treball és heterogeni entre comunitats autònomes, com s'observa a la taula següent. Així, el País Basc té la taxa d'atur més baixa, de l'11,6%, que contrasta amb la d'Andalusia, del 29,7%.
|
|
|
|
Les diferències en l'avanç de l'ocupació entre regions s'expliquen, en part, pel progrés dispar de l'ocupació per sectors. Així, les comunitats autònomes que van experimentar taxes menys negatives o positives en la variació del nombre d'ocupats al sector privat en el primer trimestre es corresponen, en general, amb les que van destruir poc o fins i tot van crear llocs de treball en el conjunt de l'economia. Per il·lustrar-ho, només cal indicar el fet que, mentre, en l'últim any, l'ocupació al sector privat a Catalunya va augmentar al voltant de 12.000 persones, en el conjunt de l'economia, es van destruir 340.000 llocs de treball. Atès que el sector privat té el volum més important de massa laboral i reflecteix millor el vigor de l'activitat econòmica, la generació d'ocupació en aquest sector en algunes regions podria indicar un canvi de tendència en els pròxims mesos. Ara com ara, però, en el total de l'economia, només les administracions i les empreses públiques van crear ocupació en el primer trimestre, gairebé 100.000 llocs de treball en relació amb el mateix trimestre de l'any anterior.
|
|
|
El sector públic genera ocupació, mentre que el privat en destrueix.
|
|
En definitiva, arran de les dades més recents del mercat de treball i de les nostres projeccions de creixement del producte interior brut, força moderades per al 2011, s'espera una millora molt gradual de la trajectòria de l'ocupació. El fet que les dades per al mes d'abril hagin estat més favorables per al sector serveis augura un comportament més positiu en el segon trimestre. A aquesta situació podria contribuir també el creixement elevat de l'Europa no perifèrica, que podria impulsar el sector exterior i l'ocupació tant del sector serveis com de la indústria. Així i tot, s'estima una reculada del total d'ocupats propera al 0,7% per al conjunt de l'any, motiu pel qual la possibilitat de creació d'ocupació no tindrà lloc fins a mitjan 2012.
|
Preus
|
La inflació es manté a l'alça pel repunt dels preus del petroli
|
|
Els productes energètics empenyen la inflació fins al 3,8% a l'abril...
|
|
El mes d'abril va tornar a estar marcat per la continuïtat de l'evolució alcista del preu del petroli, de manera que la taxa de variació interanual de l'índex de preus de consum (IPC) va augmentar en dues dècimes, fins al 3,8%, la taxa més alta des del setembre del 2008. No obstant això, esperem que, en aquest mes, la inflació hagi marcat el màxim i que, a partir d'ara, vagi remetent de forma gradual, amb una davallada una mica més intensa al començament de l'estiu, quan desapareguin els efectes de base de la pujada dels impostos indirectes. Aquest descens gradual podria situar la inflació en el 2,4% al desembre.
|
|
|
|
La trajectòria de la inflació depèn, en gran part, del comportament dels preus energètics. Una mostra d'això és el fet que, de la taxa del 3,8%, gairebé un punt i mig és directament atribuïble al component dels combustibles i carburants. En aquest sentit, les nostres previsions es basen en un escenari de preus del cru elevats, però més estables, amb una mitjana de l'import del Brent, el 2011, al voltant dels 107 dòlars/barril.
|
|
...i arrosseguen la inflació subjacent en quatre dècimes, fins al 2,1%.
|
|
De forma indirecta, el repunt de les primeres matèries s'ha fet notar en els elements més sensibles als seus canvis. Aquest és el cas dels aliments elaborats i del viatge organitzat, que van contribuir de forma significativa a la pujada de la inflació en el mes d'abril. Al seu torn, això va significar un increment de la inflació subjacent, que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics, de quatre dècimes, fins al 2,1%. Després d'aquesta dada, les nostres projeccions de la inflació subjacent per al conjunt de l'any 2011 se situen en el 2,0%.
|
|
|
El BCE podria apujar de nou el tipus d'interès si les tensions inflacionistes persisteixen.
|
|
No obstant això, un cop descomptades aquestes partides més influents, la inflació als serveis i als béns industrials no energètics es manté en cotes relativament moderades, motiu pel qual la seva contribució a la taxa general és força menor. Això últim és degut, en gran part, a la feblesa de la demanda interna i a l'elevada taxa d'atur, que eviten que hi hagi efectes de segona ronda.
|
|
|
|
Per tant, una gran part de la inflació a Espanya està protagonitzada pel fort augment de preus dels elements més volàtils, igual que a la resta de la zona de l'euro. Atesa la taxa d'inflació a la majoria de països de la zona de l'euro, el Banc Central Europeu (BCE) va apujar, el passat mes d'abril, el tipus d'interès de referència en 25 punts bàsics, fins a l'1,25%. En aquest entorn, l'increment de la inflació a l'abril al conjunt de la zona de l'euro fins al 2,8% augura noves pujades del tipus d'interès en els pròxims mesos, en especial si les tensions inflacionistes persisteixen.
|
|
El diferencial d'inflació en relació amb la zona de l'euro se situa en set dècimes.
|
|
El repunt de les pressions inflacionistes, a més de reduir el poder adquisitiu de les famílies, limita els guanys de competitivitat de l'economia espanyola. Això es posa de manifest quan s'observa l'índex de preus industrials, que reflecteix la variació dels preus dels béns industrials cobrats pel fabricant. En efecte, la taula següent mostra que els preus industrials van mantenir el perfil ascendent i van pujar dues dècimes en el mes de març, fins al 7,8% interanual. L'increment dels preus dels productes industrials va ser generalitzat en tots els components, però va ser especialment intens entre els béns energètics. El fet que, durant els últims mesos, l'augment dels preus industrials, en la mitjana de la zona de l'euro, hagi estat menor que a Espanya comporta una pèrdua de competitivitat. Així, en el mes de març, la taxa de creixement interanual dels preus industrials va ser més d'un punt inferior a la zona de l'euro que a Espanya.
|
|
|
|
Aquesta pèrdua de competitivitat també s'observa en el diferencial d'inflació en relació amb la zona de l'euro, principal soci comercial de l'economia espanyola, que continua essent força important. Segons les dades d'Eurostat, la variació interanual de l'índex de preus harmonitzat de la zona de l'euro es va situar en el 2,8%, mentre que el registrat a Espanya va ser del 3,5%. Una part d'aquesta bretxa respon als canvis impositius introduïts a Espanya durant el segon trimestre de l'any 2010 i, per tant, s'hauria de reduir quan el seu efecte base desaparegui. Així, doncs, és probable que el diferencial de preus es torni a ajustar en els pròxims mesos, en especial si els preus del petroli frenen la tendència alcista.
|
|
Sector exterior
|
El sector exterior impulsa l'economia en el primer trimestre
|
|
La demanda exterior contribueix en 3 dècimes al creixement del primer trimestre.
|
|
El repunt de la demanda exterior va tornar a ser el principal artífex de la recuperació econòmica espanyola en el primer trimestre del 2011. Segons les dades de la comptabilitat nacional, l'aportació del sector exterior al creixement trimestral del producte interior brut (PIB) va ser del 0,3%, resultat que va permetre superar la feblesa de la demanda interna. El dinamisme del comerç internacional, la recuperació de l'economia europea i el repunt del turisme van impulsar les exportacions de béns i serveis. S'espera que aquest context favorable s'allargui fins al final de l'any i que es mantingui la contribució positiva del sector exterior. No serà fins al 2012 que la demanda interna tornarà a agafar les regnes de l'economia espanyola.
|
|
|
|
Aquest bon comportament de les exportacions ha estat generalitzat entre els diferents sectors econòmics. Les dades de duanes mostren que els sectors exportadors de béns intermedis han estat els més dinàmics en els primers mesos del 2011, a causa de la recuperació de l'activitat industrial al si de la Unió Europea. Així, els béns d'equipament i les semimanufactures no químiques van registrar, en el primer trimestre de l'any, creixements interanuals del 26,1% i del 32,0%, respectivament. A més d'aquests productes, i sense tenir en compte l'intens increment de les exportacions de primeres matèries i de productes energètics a causa del seu escàs pes relatiu, destaca la millora gradual del sector de l'automòbil. Les vendes de cotxes i de motos a l'exterior es van recuperar en el primer trimestre, després de l'estancament registrat durant la segona meitat de l'any passat, arran del final dels ajuts per a la compra d'automòbils.
|
|
Intens repunt de les exportacions de béns intermedis.
|
|
Conseqüentment, les exportacions de béns van augmentar el 23,4% interanual en el primer trimestre. Si tenim en compte la variació del volum de les exportacions, neta de l'efecte dels preus, aquesta xifra es redueix fins al 15,8%. En el cas de les importacions, la diferència entre les variacions nominal i real és molt més important, a causa de l'intens repunt del preu del petroli i de la resta de primeres matèries. Això explica per què, malgrat la contribució positiva del sector exterior en el primer trimestre de l'any, el dèficit comercial es va deteriorar al març.
|
|
L'augment del preu del petroli entela la recuperació del saldo no energètic.
|
|
En efecte, l'anàlisi de les dades acumulades dels dotze últims mesos, que permet captar millor la tendència a llarg termini, mostra que el dèficit comercial va pujar fins als 52.689 milions d'euros al març, xifra que equival al 4,9% del PIB i que representa un augment de tres dècimes en relació amb el mínim assolit al març del 2010. Com ho mostra el gràfic següent, l'ampliació del desequilibri energètic va propiciar aquest augment del dèficit, que va superar el bon comportament del component no energètic. Per a la resta de l'any, s'espera que una reducció gradual del preu de les primeres matèries i el bon pols de l'economia europea redueixin lleugerament el dèficit comercial espanyol, el qual, però, es mantindrà en nivells similars als del 2010.
|
|
El turisme serà la principal via de reducció del dèficit corrent
|
|
El dèficit corrent se situa en els 48.370 milions d'euros al febrer.
|
|
Malgrat aquest deteriorament del saldo comercial, les dades de la balança de pagaments mostren una reducció del dèficit corrent al febrer i el situen, en termes acumulats dels dotze últims mesos, en els 48.370 milions d'euros. Aquest nivell s'assembla al registrat durant el 2005. El motiu d'aquesta millora és la reducció del dèficit de la balança de rendes. La resta de components es van mantenir gairebé estables.
|
|
El repunt del turisme permetrà corregir el dèficit corrent fins al 4,3% del PIB el 2011.
|
|
No obstant això, més enllà del que ens poden dir les comparacions mensuals, influïdes per efectes de calendari, les tendències de fons mostren que el turisme ha estat el principal responsable de la correcció del dèficit corrent en els últims mesos. El repunt del turisme, intensificat per l'esclat dels conflictes polítics al nord d'Àfrica, ha incrementat amb força els ingressos de la balança de serveis en els dos primers mesos de l'any. Les bones notícies sobre l'entrada de turistes en els mesos de març i d'abril, amb un creixement conjunt de l'11,3% en relació amb els mateixos mesos del 2010, són un senyal esperançador del que pot fer el turisme al llarg d'enguany.
|
|
|
|
Aquesta millora permetrà corregir al voltant de dues dècimes el dèficit corrent del 2011, fins al 4,3% del PIB. Aquesta petita reducció serà deguda a l'estancament del saldo de la balança de béns i a un més que probable increment del dèficit de rendes, atès l'augment dels costos de finançament exigits al deute espanyol pels mercats.
|
|
La inversió en cartera és la principal font de finançament.
|
|
Pel que fa als fluxos financers, destaca l'elevada inversió en cartera en el mes de febrer, amb una entrada neta de 16.211 milions d'euros. Aquesta xifra, al costat de la registrada en el mes anterior, també important, converteix la inversió en cartera en la principal font de finançament de l'exterior en els dotze últims mesos. Una posició que ostentava fins a la meitat del 2010 el recurs al Banc Central Europeu per part de les entitats financeres espanyoles. Aquesta reducció va derivar de l'obertura gradual dels mercats de finançament durant el primer trimestre del 2011. S'espera que les tensions recents, aparegudes de nou en la prima de risc, es relaxin en els pròxims mesos i que es mantingui en nivells reduïts el recurs a l'Eurosistema.
|
Exportació forta, competitivitat feble: una estranya parella?
|
|
|
|
Durant el període de bonança econòmica que va precedir la crisi, Espanya va patir un deteriorament progressiu del dèficit per compte corrent i de la competitivitat-preu en relació amb els socis de la zona de l'euro, en especial amb Alemanya. Aquesta coincidència va propiciar que molts veiessin en aquesta pèrdua d'avantatge competitiu la principal causa de l'important desequilibri exterior. No obstant això, hi ha una dada que contraresta aquesta tesi: en l'última dècada, la quota d'exportació de les mercaderies espanyoles s'ha mantingut gairebé estable tant a nivell mundial com dins de la zona de l'euro, i la de serveis, fins i tot, ha millorat (vegeu els gràfics següents). Com s'explica aquesta relativa fortalesa de l'exportació espanyola davant de la persistent pèrdua de competitivitat?
|
|
|
|
|
Durant el període 2000-2010, el diferencial de preus i costos en relació amb el conjunt de la zona de l'euro va seguir una trajectòria adversa als interessos espanyols. Malgrat la correcció que va implicar la crisi, el diferencial entre els costos laborals unitaris a Espanya i els de la zona de l'euro va augmentar el 10%. Així mateix, el Banc d'Espanya situa la pèrdua de competitivitat en termes de preus al consum en el 10,1% i, en adoptar com a referència els preus de l'exportació, en el 5,7%. Això s'explica, fonamentalment, per una inflació reiteradament superior a Espanya, que no es va veure compensada per un creixement de la productivitat igualment superior. D'altra banda, la relativa estabilitat de la quota d'exportació també és un fet: a nivell global, es va mantenir al voltant de l'1,7% en mercaderies i a la vora del 3,5% en serveis, mentre que la quota de béns i serveis dins de la zona de l'euro no s'ha allunyat del 3,5%. La reconciliació de les dues dades podria venir per un possible shock extern que hauria esbiaixat la demanda a favor dels productes espanyols, per un canvi en la composició de la cistella exportadora o per una lectura excessivament simplista dels indicadors convencionals de competitivitat-preu.
|
|
|
|
La hipòtesi que vincula la trajectòria de l'exportació espanyola a un creixement desproporcionat dels mercats als quals es dirigeix -la qual cosa hauria esbiaixat la demanda al seu favor- no troba gaire suport en les dades. Espanya exporta relativament poc cap a les economies que més han crescut en els 2000 -la Xina, l'Índia o els seus veïns del sud-est asiàtic-. En contrapartida, els països de l'euro, destinació de gairebé dos terços de les exportacions espanyoles, han registrat taxes de creixement relativament modestes.
|
|
|
|
Tampoc sembla plausible que la fortalesa de l'exportació espanyola sigui deguda a canvis en la composició de la cistella exportadora. L'evidència esbossa una estructura sense variacions notables: en béns, ha mantingut un clar biaix cap a sectors de contingut tecnològic mitjà-baix, ja que les mercaderies de contingut alt no han aconseguit millorar el contingent del 5%. En serveis, sí s'observa més dinamisme, amb una participació creixent de categories de gamma alta (el pes dels serveis empresarials ha passat del 15,3% el 2000 al 23,3% el 2010, i el de serveis informàtics, del 3,9% al 5,2%), però el turisme es continua emportant la palma tot i haver reduït la seva contribució del 57% al 42%. Una altra dada que no encaixa amb canvis significatius en la composició de les exportacions espanyoles és l'estabilitat de la quota de mercat a gairebé tots els sectors manufacturers.
|
|
|
|
Així, doncs, ens queda una hipòtesi: que la relació aparentment contradictòria entre quota d'exportació i competitivitat s'expliqui per possibles mancances associades als indicadors habituals de competitivitat. En primer lloc, poden estar sobreestimant la pèrdua de competitivitat-preu, és a dir, pot ser que el sector exportador no hagi perdut (tant) avantatge competitiu en preus com se'n desprèn. Al cap i a la fi, el tipus de canvi efectiu real no deixa de ser una mesura agregada i, com a tal, pot no reflectir de forma correcta la realitat d'un entramat empresarial molt heterogeni. En aquest sentit, l'evidència confirma que les empreses exportadores a Espanya es distingeixen clarament de la resta: no solament acostumen a ser més grans i més innovadores, sinó que, a més a més, mostren nivells de productivitat i de competitivitat superiors a la mitjana.
|
|
|
|
Estudis recents constaten que, durant el període 2000-2008, les empreses amb més de 200 empleats van ser les que van augmentar més les exportacions i les que menys ràpidament van veure avançar els costos laborals unitaris (CLU).(1) També s'observa que els CLU de les empreses espanyoles més grans (>500 empleats) van créixer a un ritme menys intens que els de les homòlogues alemanyes, franceses o italianes, mentre que, segons un estudi de Fedea-McKinsey del 2010, la productivitat és comparable. Si, a més a més, tenim en compte que és, precisament, la competitivitat d'aquestes empreses que més exporten la que acaba determinant el comportament de les exportacions espanyoles, els indicadors agregats de competitivitat-preu estarien massa esbiaixats i infravalorarien la competitivitat externa de l'economia espanyola. Això explicaria una part de la desconnexió entre la trajectòria acceptable d'aquesta exportació i la pèrdua de competitivitat agregada.
|
|
|
|
(1) Vegeu Antrás, Segura i Rodríguez (2010), «Firms in international trade with an application to Spain». http://www.economics.harvard.edu/faculty/antras/files/Ponencia_SAE.pdf
|
|
|
|
La resta depèn d'una altra mancança dels indicadors de competitivitat-preu: la incapacitat de capturar canvis en la qualitat del producte exportat. Així, doncs, si només es té en compte l'evolució dels indicadors esmentats per treure conclusions sobre la competitivitat, s'està sobreestimant la influència dels preus sobre la tasca exportadora. En aquest cas (i així és quan es considera que la desconnexió entre apreciació del tipus de canvi real i l'estabilitat de la quota d'exportació es contradictòria), estaríem davant d'una rèplica de la famosa paradoxa de Kaldor, economista hongarès-britànic que, ja el 1978, va constatar que l'èxit exportador d'un país estava necessàriament vinculat a la reculada dels preus.
|
|
|
|
Per sort, la seva famosa paradoxa va deixar de ser-ho quan els nous models de comerç internacional van incorporar el comerç en productes diferenciats i van demostrar, a nivell formal, que les empreses no solament competeixen per la via dels preus (com establien els models clàssics de comerç en béns homogenis), sinó també per la via del grau de diferenciació, del nivell de qualitat o del poder de marca. En aquest sentit, un estudi recent de Goldman Sachs confirma que, en el cas espanyol, el factor qualitat ha estat determinant. Els seus resultats mostren que Espanya és el país de la zona de l'euro amb una menor elasticitat-preu de la demanda de les exportacions, conseqüència de l'especialització en sectors poc sotmesos a pressions sobre els preus (de contingut tecnològic mitjà i mitjà-baix) i en què la competència en qualitat és determinant.(2)(3) Això justificaria la relativa immunitat de la quota d'exportació a la pèrdua de competitivitat-preu.
|
|
|
|
En definitiva, hi ha raons per creure que la fortalesa de l'exportació espanyola és deguda al fet que la pèrdua de competitivitat durant els anys de bonança no va ser tan nociva com es temia per a l'empresa exportadora espanyola, ja que era diferent de la mitjana, i al fet que, en tot cas, la competència que afronta ja no solament es dirimeix sobre la base dels preus, sinó, sobretot, sobre la base d'estratègies de diferenciació. Així i tot, la competitivitat a mitjà i a llarg termini continua exigint millores sostingudes en la productivitat, unes millores que, ara com ara, s'han quedat curtes. Aquesta sí que és una assignatura pendent.
|
|
|
|
(2) Goldman Sachs Global Economics (January, 2011), «Euro-zone competitiveness: Price is not all, quality also matters».
|
|
|
|
(3) Les dades també indiquen que l'exportació espanyola cap a països emergents és més sensible a l'evolució dels preus. Vegeu Vollmer , Martínez-Zardoso y Nowak-Lehmann (2009), «Unit Values, Productivity, and Trade Determinants of Spanish Export Strength», Global Economy Journal.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Marta Noguer
|
|
|
|
Departament d'Economia Internacional, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
Sector públic
|
Èxits i reptes després d'un any d'ajustament fiscal
|
|
Els comptes públics mantenen el procés de consolidació.
|
|
El passat mes de maig es va complir un any de la decisió, per part de l'Executiu espanyol, d'adoptar un nou i important paquet d'ajustaments fiscals per corregir el desequilibri dels comptes públics. De llavors ençà, s'han fet importants progressos en matèria de consolidació fiscal. En efecte, les mesures d'ajustament van aconseguir revertir la tendència del dèficit públic el 2010 i el van situar, fins i tot, una dècima per sota de l'objectiu marcat en el pla d'ajustament fiscal. Les perspectives per a enguany apunten de nou cap a una intensa reducció del dèficit el qual, segons les nostres previsions, se situarà lleugerament per damunt del 6,0% esperat pel Govern. Conseqüentment, la rendibilitat del deute espanyol s'ha desmarcat de la de la resta de països perifèrics. No obstant això, encara hi ha alguns obstacles, tant a nivell estatal com europeu, que cal superar per recuperar la confiança i la credibilitat dels mercats. Els pròxims mesos són claus per assolir aquest propòsit.
|
|
El dèficit de caixa es redueix en sis dècimes, fins al 0,85% del PIB.
|
|
Segons les dades publicades pel Ministeri d'Economia i Hisenda, l'ajustament fiscal segueix a bon ritme. Així, el dèficit de caixa de l'Estat acumulat en el primer trimestre es va reduir fins al 0,85% del producte interior brut (PIB), sis dècimes per sota del registrat en el mateix període de l'any anterior. Aquesta millora també s'observa en termes de comptabilitat nacional, amb una disminució de la necessitat de finançament de l'Estat de dues dècimes, fins al 0,64% del PIB. D'acord amb el pla d'ajustament del Govern, la millora dels comptes públics és deguda, en gran part, a la intensa contracció de la despesa, que explicaria tres quartes parts de la reducció del dèficit total el 2011. Es tracta d'una contribució que es mantindrà en els ajustaments dels pròxims exercicis.
|
|
|
Augmenten els ingressos no financers de l'Estat i de les administracions territorials a causa de l'increment de la recaptació de l'IVA.
|
|
De fet, les dades de comptabilitat de caixa de l'Estat mostren una reducció dels pagaments no financers del primer trimestre del 24,2% interanual, enfront de la caiguda dels ingressos del 16,2%. No obstant això, és difícil treure una conclusió ferma a partir d'aquestes variacions, ja que les estadístiques d'ingressos i de despeses d'enguany no poden ser comparades amb les de l'any anterior per l'aplicació del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. Amb aquest sistema, les comunitats tenen més participació en els impostos, en especial en l'impost sobre el valor afegit (IVA), l'impost sobre la renda de les persones físiques i els impostos especials. Al mateix temps, es redueixen les transferències de l'Estat.
|
|
|
|
Malgrat aquesta dificultat en la comparació de les dades, sí que és possible distingir les principals forces subjacents a la millora del dèficit de l'Estat. Pel costat dels ingressos, l'anàlisi de la recaptació total dels impostos, que té en compte la participació de l'Estat i de les administracions territorials, mostra un ingrés més elevat a través de l'IVA, que va créixer el 8,0% interanual en el primer trimestre de l'any, arran de l'augment dels tipus impositius al juliol del 2010 i, amb menys pes, de la recuperació gradual de l'economia espanyola. En contraposició, la recaptació d'impostos especials es va reduir el 2,8% en el mateix període. En aquest sentit, la partida dels productes del tabac va ser la que va registrar una caiguda més intensa.
|
|
|
|
Pel que fa als pagaments de l'Estat, tot sembla indicar que les principals vies d'ajustament de la despesa pública són les inversions reals i les despeses corrents en béns i serveis. Al mateix temps, els sous i les cotitzacions socials dels empleats públics van caure més del 5% en relació amb el primer trimestre de l'any passat. Una caiguda que va ser neutralitzada per l'augment de les prestacions socials. Destaca també l'important descens de les despeses financeres, del 23,2% interanual, en aquest període. No obstant això, tot plegat respon al calendari de venciments del deute públic espanyol, motiu pel qual s'espera que els pagaments d'aquesta partida s'accelerin durant els pròxims mesos.
|
|
La incertesa dels mercats manté elevada la prima de risc.
|
|
En aquest sentit, el tipus d'interès del deute sobirà espanyol a deu anys va tornar a créixer al maig i va assolir una rendibilitat del 5,45%. Aquesta xifra se situa 240 punts bàsics per damunt del cost de finançament del deute alemany. Una prima de risc que, tot i desmarcar-se de les exigides a la resta de països perifèrics (Irlanda, Portugal i Grècia), encara es troba molt per damunt de les d'altres països de la zona de l'euro amb un sector públic molt endeutat, com és el cas de Bèlgica o d'Itàlia.
|
|
|
|
Aquesta elevada prima de risc respon a la incertesa existent sobre l'evolució futura del deute públic espanyol. Aquests dubtes estan alimentats, en primer lloc, per les recents tensions originades pel rescat de Portugal i per la delicada situació dels comptes públics grecs. A nivell estatal, destaquen les dificultats de les comunitats autònomes per complir els objectius de dèficit marcats pel Govern. Això, i la poca concreció sobre les mesures que permetran complir els objectius del pla d'ajustament fiscal més enllà del 2011, manté certs recels als mercats.
|
|
S'espera que, durant els pròxims mesos, es corregeixi la prima de risc.
|
|
Durant els pròxims mesos, s'esperen importants progressos que permetin corregir aquesta situació. Així, a nivell europeu, s'aprovarà al juny la reforma del governament econòmic a la Unió Europea. En aquesta direcció també se situa la possible aprovació, a Espanya, de la reforma de la negociació col·lectiva durant les properes setmanes, la qual, juntament amb la nova regla aprovada pel Govern, que no permet creixements de la despesa pública per damunt del creixement a mitjà termini, ajudaria a esvair els dubtes sobre l'assoliment d'un dèficit del 2,1% el 2014, tal com ho preveu el programa d'estabilitat fiscal espanyol.
|
Estalvi i finançament
|
La reducció del crèdit confirma el despalanquejament privat
|
|
La caiguda del crèdit en el primer trimestre confirma el procés de despalanquejament del sector privat.
|
|
El deute del sector privat es va multiplicar per 7,2 entre el 1995 i el 2008 i va representar el 225% del producte interior brut (PIB). Fins al desembre del 2010, aquest desequilibri es va mostrar gairebé estancat. No obstant això, alguns indicis apunten cap a un inici de la correcció del deute durant els primers mesos del 2011. La feble recuperació de l'economia espanyola i l'increment dels tipus d'interès es perfilen com els principals responsables del despalanquejament privat. Es preveu que aquesta tendència es prolongui.
|
|
|
|
En efecte, el finançament privat es va reduir en 20.068 milions d'euros durant els tres primers mesos del 2011. Una caiguda que va afectar a parts iguals les entitats no financeres i les llars espanyoles. El deute del sector públic, en canvi, va mantenir la tendència a l'alça iniciada dos anys enrere, amb un increment dels passius de 39.735 milions d'euros des de l'inici d'enguany.
|
|
|
|
No obstant això, la caiguda del saldo viu del crèdit bancari a corporacions no financeres i a llars respon a motius diferents. En el cas de les corporacions no financeres, la reassignació dels factors productius entre els diferents sectors de l'economia fa preveure que la disminució del crèdit no hagi estat homogènia. Així, és d'esperar un ajustament més intens als sectors relacionats amb l'activitat immobiliària, mentre que d'altres, com la indústria o els serveis, fins i tot podrien haver incrementat el finançament.
|
|
El sector immobiliari és el que més es despalanquejarà.
|
|
Pel que fa a les llars, l'elevada taxa d'atur redueix la demanda solvent de crèdit al consum i a l'habitatge. A més a més, una part de la disminució del crèdit hipotecari va respondre a l'avanç de la demanda el 2010 provocada pel final de les desgravacions fiscals. Això es va traduir en una reducció important del nombre d'hipoteques concedides en els primers mesos del 2011, amb una caiguda interanual al març del 20,2%. El nombre d'hipoteques acumulades en els dotze últims mesos ha estat ser de 586.000. Una xifra que queda lluny dels màxims registrats el 2006. S'espera que aquesta tendència es mantingui al llarg de tot l'any.
|
|
|
|
En aquesta mateixa direcció apunten els resultats de l'enquesta sobre préstecs bancaris de l'abril del 2011. Segons les entitats bancàries participants, en el segon trimestre de l'any, el deteriorament de la confiança dels consumidors reduirà la demanda de finançament. A més a més, l'increment que esperen dels costos de finançament no els permet preveure millores substancials en els criteris d'aprovació de fons per a les llars per part de les entitats bancàries.
|
|
L'enquesta de préstecs bancaris de l'abril preveu noves caigudes del crèdit.
|
|
Així mateix, l'augment dels costos de finançament de les entitats de crèdit espanyoles va provocar un nou creixement del tipus d'interès per a les concessions de crèdit al març, que va quedar situat en el 3,89%. Aquesta xifra es va col·locar cinc dècimes per damunt de la del mes anterior. En clau de futur, es preveuen nous increments addicionals dels tipus d'interès. L'evolució dels tipus dependrà de les pressions als mercats financers, de la competència per a la captació de dipòsits i de la capacitat de les entitats per traslladar aquests increments al crèdit.
|
|
La taxa de morositat es redueix en nou punts bàsics, fins al 6,1%.
|
|
Sense cap mena de dubte, la reducció del cost de finançament del sector bancari passa per la recuperació de la credibilitat davant dels inversors internacionals. Un exemple és la contenció de la taxa de morositat en nivells que, tot i ser elevats, no representen, a priori, un risc per a la solvència del sistema. De fet, la dada del març va sorprendre gratament, amb una reducció d'una dècima, fins al 6,1%. No obstant això, els mesos de juny i de juliol es presenten claus per recuperar la confiança dels mercats de finançament. La publicació dels resultats de les proves de resistència a 91 entitats financeres europees al juny (gairebé totes les espanyoles) haurà d'esvair els dubtes sobre la solvència del sistema bancari espanyol. Tot plegat en un context de reestructuració d'una bona part del sector. Un procés que veurà, al juliol, com les dues caixes d'estalvis més grans del país cotitzen en borsa mitjançant els seus bancs instrumentals.
|
|
Els passius bancaris continuen reculant
|
|
Els passius bancaris de les empreses i de les famílies es redueixen el 0,6% en el primer trimestre del 2011.
|
|
En aquest context de despalanquejament del sector privat durant el primer trimestre del 2011, les dades dels passius bancaris en mans de les famílies i de les empreses es van reduir el 0,6% en relació amb el desembre del 2010. Aquesta caiguda respon, principalment, a la major reducció dels dipòsits a termini. El desglossament dels passius bancaris entre bancs i caixes mostra un intens augment en el cas dels bancs. Això, però, és fruit del procés actual de reordenació bancària, durant el qual algunes caixes d'estalvis han canviat la naturalesa jurídica i s'han convertit en bancs.
|
|
|
|
El tipus d'interès dels dipòsits nous va augmentar al març i es va situar en l'1,6%, el mateix nivell que al desembre del 2010. Això va posar fi a tres mesos consecutius de caigudes. Les recents tensions als mercats de deute públic sobirà podrien incrementar el cost del finançament a la banca espanyola.
|
|
La guerra pels dipòsits es trasllada a nous camps.
|
|
Recentment, ha estat aprovada una nova proposta del Govern, que estudia limitar l'interès dels dipòsits i dels comptes a la vista de les entitats de crèdit. Això evitaria les escalades de tipus d'interès per a la captació de clients minoristes. Per assolir aquest objectiu, les entitats que ofereixen rendibilitats massa elevades han d'augmentar les aportacions als corresponents fons de garantia de dipòsits. El principal efecte d'aquesta regulació ha estat traslladar aquesta competència pels dipòsits a través de tipus d'interès més alts a un altre tipus de bonificacions. Un clar exemple són les retribucions per la captació de nòmines.
|
|
|
|
Pel que fa als fons d'inversió, van registrar reemborsaments nets, en el mes d'abril, per valor de 466 milions d'euros i van posar fi a dos mesos consecutius de subscripcions netes.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
