Notícies Estudis Notícies Estudis


Estudis i Anàlisi Econòmica > Informació econòmica > Informe Mensual > Edició web 22-5-13
Informe Mensual, núm 316 - Setembre 2008
Resum executiu
Informe sencer ( 1,23 MB )
     

Comença un altre curs complicat
Un any després de l’inici de la crisi financera, la situació és lluny d’estar solucionada... El que va començar cap al juliol del 2007 com un problema centrat en un conjunt limitat d’actors i actius financers ha acabat derivant en una crisi d’abast internacional. El foc iniciat al segment de les hipoteques d’escassa qualitat creditícia (subprime) dels Estats Units va afectar ràpidament la resta del sistema financer nord-americà. Anys de relaxades condicions creditícies i de negligència reguladora van permetre el desenvolupament de pràctiques bancàries imprudents que s’han convertit en un combustible letal. El foc ha consumit una part important de les provisions de les entitats directament involucrades, però la relació de damnificats va més enllà dels Estats Units i s’estén a bona part del sistema financer internacional. Bloomberg estima que les provisions per pèrdues efectuades per totes les entitats des de l’inici de la crisi superen els 500.000 milions de dòlars, dels quals la meitat corresponen a entitats amb domicili social fora dels Estats Units.
...i no s’albira un horitzó clar de sortida. El problema no s’atura aquí, ja que la por i la desconfiança continuen marcant l’operativa dels mercats financers. Així, els diferencials de tipus d’interès i les primes de risc continuen en nivells anormalment alts, i l’actuació de les autoritats monetàries no aconsegueix calmar els ànims. Les generoses facilitats per garantir la liquiditat que els bancs centrals han ofert de forma coordinada no han solucionat la sequera dels mercats interbancaris ni han evitat un cert to de restricció creditícia que es percep en moltes economies. Va semblar que la decidida actuació de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, en el salvament del banc d’inversió Bear Stearns marcava una inflexió en la situació de desconfiança i de temor financer. Cal recordar, però, que, uns mesos després de la intervenció, el panorama ha canviat poc.
Els mals resultats coneguts dels bancs nord-americans i d’alguns europeus continuen llastant l’evolució de les borses. Per aquest motiu, cada aparent recuperació dels mercats d’accions ha anat seguida d’un moviment en sentit contrari. L’últim episodi, l’alça en les cotitzacions borsàries registrada entre mitjan juliol i començament d’agost, s’ha vist parcialment compensada per una reculada posterior. En aquest context, els mercats de deute han continuat actuant de refugi financer, la qual cosa explica la caiguda de tipus en aquests actius.
Es comença a apreciar l’impacte en l’economia real a través de la restricció creditícia i del deteriorament de la confiança. Per acabar de complicar l’equació, sembla que la fase financera de la crisi evoluciona cap a una perillosa segona part: la transmissió a l’economia real. Com? Mitjançant dos canals fonamentals: la menor disponibilitat de crèdit i l’empitjorament de la confiança de les empreses i dels consumidors. Aquests processos, que ja s’han començat a materialitzar, s’intensificaran en els propers mesos. Tot plegat amb la pressió afegida d’uns preus de les primeres matèries, amb el petroli al capdavant, encara elevats. Malgrat que, entre mitjan juliol i agost, el petroli va caure prop del 40%, la reculada percentual mensual més intensa des de la Guerra del Golf del 1991, els nivells actuals, a la zona dels 115 dòlars per barril, continuaran drenant renda i tensant els preus en un moment cíclicament delicat.
L’impacte real de la crisi financera serà, però, clarament diferent en funció de la zona del món en què ens trobem. L’epicentre, els Estats Units, ha esquivat fins ara la temuda recessió. L’impuls fiscal governamental (equivalent a una mica més de l’1% del producte interior brut) i el relaxament de la política monetària per part de la Reserva Federal han propiciat que, ara com ara, el creixement s’hagi mantingut en nivells molt millors del que estava previst (3,3% intertrimestral anualitzat en el segon trimestre). La persistència de la recessió immobiliària, per a la qual no s’albira encara un final, impedeix esperar que l’economia es mantingui en aquest ritme en els propers trimestres.
Ara com ara, els Estats Units aconsegueixen defugir la recessió, mentre que Europa entra en una fase de menor activitat. Europa, que semblava arrecerada de la recessió nord-americana i aliena als problemes de l’hipotecari nord-americà, de sobte presenta un panorama pitjor. El Banc Central Europeu ha seguit una política monetària diametralment oposada a la nord-americana: els tipus de referència s’han mantingut invariables fins al juliol, moment en què les autoritats de Frankfurt van optar per un augment d’un quart de punt (fins al 4,25%), a l’inrevés que la Fed. La política fiscal tampoc no ha actuat amb la contundència dels Estats Units. En aquest context, quan la confiança dels agents s’ha evaporat i l’entorn internacional ha empitjorat, s’ha desencadenat un intens ajustament de l’activitat que ha provocat caigudes del producte interior brut (PIB) en el segon trimestre a Alemanya, França i Itàlia, les tres grans economies de la zona de l’euro, la qual, en conjunt, ha reculat el 0,2% intertrimestral.
Creiem que la zona de l’euro evitarà la recessió, però, amb la inversió a la baixa, el consum privat fràgil i la demanda externa afeblida, Europa s’ha quedat sense motors per a l’expansió econòmica. Aquest empitjorament de perspectives del Vell Continent, que contrasta amb la millor resistència de l’economia nord-americana, explica en part per què el dòlar ha frenat la caiguda i ha començat a remuntar des del mínim d’1,60 per euro.
Ara com ara, els emergents es consoliden com la línia més sòlida del creixement mundial. Motius per a l’esperança en aquest balanç pessimista? Les economies emergents. Ara com ara, el seu dinamisme es manté. A més de la Xina, vector global, cal recordar les dades de creixement més recents dels emergents més grans: l’Índia (el 8,8%), Rússia (el 8,5%) i el Brasil (el 5,8%). Segons les últimes previsions del Fons Monetari Internacional, el creixement global es mantindrà una mica per sota del 4% el 2008 i el 2009. Lluny, evidentment, dels excepcionals registres dels primers anys del segle actual, de l’ordre del 5%, però, en qualsevol cas, xifres encara molt notables.

Economia espanyola: cap a un canvi de model
Aquest negatiu entorn internacional ha incidit amb força en una economia com l’espanyola, el creixement de la qual es basava en un excepcional cicle expansiu de la construcció i en una potent expansió del consum. En el segon trimestre, es va intensificar el procés d’ajustament en marxa, amb un PIB que va augmentar l’1,8% en relació amb el segon trimestre del 2007, vuit dècimes menys que tres mesos abans. En relació amb el trimestre anterior, el PIB només va créixer una dècima, l’increment trimestral més baix des de l’última recessió del 1993, resultat que col·loca l’economia espanyola al caire de l’estancament.
La forta desacceleració de l’economia espanyola, gairebé fins a l’estancament, s’intensifica en el segon trimestre. La forta desacceleració econòmica va ser deguda a la demanda interna, ja que la contribució del sector exterior va passar de restar dues dècimes a sumar-ne tres. Aquesta millora de mig punt es va produir gràcies a un alentiment més intens de les importacions de béns i serveis que de les exportacions, de manera que es va ampliar la diferència entre els ritmes de creixement de les dues a favor de les exportacions. Es tracta d’un resultat rellevant, ja que la millora del sector exterior és fonamental per solucionar dues qüestions clau del model de creixement experimentat fins ara. En primer lloc, frenar el deteriorament de la necessitat de finançament extern, en un context de creixent enduriment de les condicions creditícies internacionals. I, en segon lloc, assegurar una parcel·la de la demanda que, si més no en part, substitueixi l’esgotada dinàmica de la construcció i del consum privat.
Així i tot, afloren dos elements positius: aturada del deteriorament del sector exterior... Precisament, el consum privat és un dels components de la demanda més afeblits. Així, durant el període abril-juny, amb prou feines va créixer el 0,1% en relació amb el trimestre anterior. Un augment inferior de la renda real, uns nivells d’endeutament elevats en un context d’alces dels tipus d’interès i l’augment de l’atur minen la confiança dels consumidors. En canvi, el consum públic va jugar un paper contracíclic i va compensar parcialment la feblesa del privat.
...i avanç rellevant de la productivitat per persona ocupada, amb el cost d’un ràpid deteriorament dels indicadors del mercat de treball. La construcció segueix la via temuda, a causa de la frenada del segment residencial: la despesa en habitatges va caure el 5,6% en relació amb el primer trimestre. Per la seva banda, la inversió en béns d’equipament també es va desaccelerar amb força en disminuir la demanda esperada. En aquest marc, la conjuntura industrial s’ha deteriorat de manera considerable. Així, el valor afegit de les branques industrials es va reduir el 2,8% en relació amb el segon trimestre del 2007. Per la seva banda, els serveis van resistir la desacceleració econòmica general.
L’intens alentiment econòmic té un clar efecte en el mercat laboral. Segons les últimes xifres de l’enquesta de població activa, durant la primera meitat de l’any, es van destruir 51.800 llocs de treball. El nivell d’ocupació al sector privat presenta una clara tendència a disminuir. Les caigudes se centren en la construcció i en l’agricultura. Tot i que aquests sectors ocupen un nombre relativament elevat de treballadors estrangers, la població estrangera ocupada ha augmentat el 7% en l’últim any, mentre que el nombre d’ocupats amb nacionalitat espanyola ha disminuït lleugerament. Aquest empitjorament del mercat laboral no ha desanimat els demandants de feina. Així, la població activa es continua incrementant a bon ritme, amb una alça anual del 3,1%, a conseqüència, sobretot, de la incorporació de les dones i de la població estrangera al mercat de treball. En aquest context, l’atur es va accelerar, i la taxa d’atur, seguint una tendència ascendent, va pujar fins al 10,4%, 2,5 punts més que el mínim anotat un any abans. Segons Eurostat, al començament de l’estiu, la taxa d’atur espanyola es va convertir en la més elevada de la Unió Europea.
Aquesta negativa evolució del mercat de treball té, al revers, la cara positiva d’una millora substancial de la productivitat. Es tracta d’un canvi fonamental que s’hauria de consolidar en els propers trimestres, ja que, després d’haver-se col·locat en nivells molt baixos en els últims anys, la productivitat aparent del treball s’hauria de situar en paràmetres molt més alts per encarar el final de l’ajustament actual.
Les autoritats econòmiques tracten de contenir la desacceleració amb més despesa pública, reformes estructurals i una crida al diàleg social. Mentrestant, la travessia de l’ajustament continua cobrant un elevat peatge en termes, per exemple, de deteriorament del dèficit públic. Durant els set primers mesos del 2008, l’Estat va requerir una necessitat de finançament del 0,9% del PIB, enfront d’un superàvit del 0,7% en el mateix període de l’any anterior, a conseqüència de la desacceleració de l’economia i de les actuacions per pal·liar-la. Cap a la meitat d’agost, el govern va aprovar un nou paquet de mesures per afrontar la situació econòmica, disposicions que es completarien amb un procés de diàleg social per canviar el model productiu espanyol i tractar d’impulsar una reactivació econòmica sobre bases sòlides.
28 d’agost de 2008

Cronologia

CRONOLOGIA

2007

agost 9 El Banc Central Europeu injecta liquiditat extraordinària al mercat interbancari, en una primera operació d’emergència per alleujar les tensions desencadenades per la crisi de les hipoteques subprime dels Estats Units.
  13 La Reserva Federal dels Estats Units redueix el tipus d’interès de descompte del 6,25% al 5,75% per alleujar els efectes de la crisi de les hipoteques subprime.
setembre 18 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 4,75%.
octubre 9 L’índex Dow Jones de la Borsa de Nova York registra un rècord històric (14.164,5) amb una alça del 13,7% en relació amb el final de l’any 2006.
  19 El Consell Europeu acorda l’adopció del Tractat de Lisboa, que substituiria la Constitució Europea.
  31 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 4,50%.
novembre 8 L’índex de la borsa espanyola IBEX 35 anota un màxim històric (15.945,7) amb uns guanys acumulats del 12,7% en relació amb el final de desembre del 2006.
desembre 11 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 4,25%.
  13 Els bancs centrals dels Estats Units, la zona de l’euro, el Regne Unit, Suïssa i Canadà anuncien un pla d’accions coordinades per alleujar les tensions dels mercats monetaris provocades per les turbulències financeres.

2008

gener 1 Nova ampliació de la zona de l’euro, amb l’entrada de Xipre i Malta, fins a quinze estats membres.
  22 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 3,50%.
  30 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 3,00%.
març 9 El Partido Socialista Obrero Español guanya les eleccions generals.
  18 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 2,25%.
abril 18 El Govern aprova un Pla de mesures d’estímul econòmic.
  30 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 2,00%.
juliol 3 El Banc Central Europeu apuja el tipus d’interès oficial al 4,25%.
  11 El preu del petroli qualitat Brent a un mes puja fins a un nivell màxim històric de 146,6 dòlars per barril.
  15 L’euro cotitza a 1,599 dòlars, el valor màxim des del llançament de la moneda única europea al començament de 1999.
agost 14 El govern posa en marxa un programa de 24 reformes econòmiques per al 2008 i el 2009.

Agenda

AGENDA


Setembre

2 Afiliació a la Seguretat Social i atur registrat (agost).
3 PIB de la UE (segon trimestre).
4 Consell de Govern del Banc Central Europeu.
5 Índex de producció industrial (juliol).
11 IPC (agost).
16 Comitè de Mercat Obert de la Fed.
IPC harmonitzat
de la UE (agost).
19 Enquesta trimestral de cost laboral (segon trimestre).
23 Ingressos i despeses de l’Estat (agost).
25 Preus industrials (agost).
Comerç exterior (juliol).
29 Avanç IPCH (setembre).
30 Balança de pagaments (juliol).

Octubre

2 Afiliació a la Seguretat Social i atur registrat (setembre).
Consell de Govern del Banc Central Europeu.
3 Índex de producció industrial (agost).
13 IPC (setembre).
15 IPC harmonitzat de la UE (setembre).
23 Comerç exterior (agost).
24 Enquesta de població activa (tercer trimestre).
27 Preus industrials (setembre).
28 Ingressos i despeses de l’Estat (setembre).
29 Comitè de Mercat Obert de la Fed.
30 Avanç IPCH (octubre).
PIB dels Estats Units (tercer trimestre).
31 Balança de pagaments (agost).




Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.


 

mb

mb

Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil

Escriu aquí el teu telèfon:

T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe

sub