Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 320 - Gener 2009
|
|
|
Resum executiu
|
|
|
|
|
Màxima incertesa
|
|
Pessimisme generalitzat en l’arrencada del 2009...
|
|
L’any 2009 comença en un ambient de pessimisme generalitzat, madurat al llarg d’un any 2008 en què, fent bones les lleis de Murphy, tot el que podia empitjorar ha empitjorat. Mala sort? Temps hi haurà per debatre per què l’economia mundial ha arribat fins aquí. En aquests moments, el més rellevant és que el món ha passat per crisis molt pitjors i que les lliçons derivades d’aquests episodis són un material molt valuós per afrontar l’actual. Una subllei de Murphy afirma que, si es deixa que les coses evolucionin al seu aire, els problemes empitjoren. Aquest no és el cas actual, ja que tots els governs afectats han tret l’artilleria monetària i pressupostària pesada perquè, cap al final del 2009, puguem contemplar el pessimisme actual com una exageració col·lectiva.
|
|
|
|
Ara com ara, a desgrat nostre, som a l’estació de les males notícies. Els Estats Units, la primera economia mundial, està en recessió des del gener del 2008, tot i que, fins a la primera meitat de l’any, el principal indicador, el producte interior brut (PIB), havia registrat avanços. No obstant això, des del mes de setembre, els nivells d’activitat pateixen un intens deteriorament, que fa que les previsions per al quart trimestre siguin d’un descens molt sobtat del PIB, que, probablement, es repetirà en el primer període del 2009. Què està fallant? Indiscutiblement, el consum privat, que fins ara havia sostingut un creixement precari, molt llastat per un sector immobiliari que travessa una recessió llarga i profunda.
|
|
...per la proliferació de males notícies en els últims compassos del 2008.
|
|
La capitulació del consumidor nord-americà no era difícil de preveure si tenim en compte que, en els onze primers mesos del 2008, es van perdre més d’1,9 milions de llocs de treball i que la taxa d’atur es va enfilar fins al 6,7% des dels mínims del 4,6%. A més a més, la recessió ha enxampat les llars amb un endeutament brut equivalent a gairebé el 100% del PIB i amb uns actius financers i reals que han perdut una part important del seu valor, en un context d’enduriment de les condicions creditícies. El costat positiu cal buscar-lo en l’enfonsament del preu del petroli, que ha tornat als consumidors una part del poder adquisitiu perdut però que no ha aconseguit que remuntin uns indicadors de confiança que es mouen a prop dels nivells mínims històrics.
|
|
La caiguda del preu del petroli torna una mica del poder adquisitiu perdut, però desperta els temors a la deflació.
|
|
L’enfonsament del petroli i d’altres primeres matèries ha tingut un efecte negatiu inesperat: despertar els temors a la deflació. L’índex de preus de consum (IPC) nord-americà del novembre es va situar en l’1,1% en taxa anual, després d’haver assolit cotes del 5,6% al juliol. Si els preus dels hidrocarburs no pateixen una embranzida alcista, l’IPC experimentarà reculades en taxa interanual d’aquí a pocs mesos. De fet, no caldria parlar de deflació si la part subjacent de l’índex –la que no inclou preus volàtils com els de l’energia o els aliments– no entra en territori negatiu. Però el risc és aquí, i les experiències recents de deflació, en especial la japonesa, obliguen a parar el màxim esment al tema.
|
|
|
|
Aquesta combinació de recessió amb risc de deflació ha obligat la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, a reaccionar de forma ràpida i contundent. Efectivament, en la reunió del 16 de desembre, el comitè monetari va deixar el tipus d’interès de referència en un rang entre el 0% i el 0,25%, mínim que no havia assolit mai des de la creació del banc central dels Estats Units el 1913. A més a més, la Fed va aprofitar el comunicat per donar tres importants missatges sobre la futura direcció de la seva política monetària. El primer és que utilitzarà tots els mitjans al seu abast perquè l’economia nord-americana torni a una via de creixement estable. El segon és que les excepcionals condicions actuals exigiran el manteniment de l’actual tipus d’interès oficial molt baix durant un llarg període de temps. El tercer missatge és que, durant els propers trimestres, el banc central adquirirà grans quantitats de deute d’agències i bons que tinguin com a col·lateral actius hipotecaris, per donar suport al mercat hipotecari i al sector de la construcció.
|
|
La Reserva Federal abaixa el tipus de referència gairebé fins al zero i planteja la compra de deute privat.
|
|
L’efecte immediat d’aquesta política ha estat una caiguda dels tipus d’interès en tots els terminis. Al mercat interbancari dels Estats Units, on les operacions a tres mesos es tancaven a nivells del 4,8% a l’octubre, ara ho fan a l’1,5%. Els inversors estan disposats a comprar deute públic amb venciment a 10 anys, que els ofereix només una rendibilitat del 2,1% anual, lluny del màxim anual del 4,3% assolit al juny. La retallada del tipus d’interès de referència de la Reserva Federal i la injecció massiva de liquiditat han impulsat una forta depreciació del dòlar en l’últim mes: el 12% en relació amb l’euro i el 7,2% enfront del ien japonès.
|
|
A la zona de l’euro, la recessió sembla menys aguda, però els indicadors empitjoren de manera progressiva.
|
|
A la zona de l’euro, sembla que la situació recessiva és, ara com ara, menys aguda, però les dades disponibles del quart trimestre indiquen que la recessió, lluny de remetre, s’està intensificant. Al juliol-setembre del 2008, el PIB es va contreure per segon trimestre consecutiu i va entrar, per tant, en una situació de recessió tècnica. Pel que fa a la demanda interna, el component més afectat és la formació bruta de capital fix, que, després de créixer el 2,6% interanual en el segon trimestre, amb prou feines va assolir un avanç del 0,9% en els mesos de juliol a setembre. El consum privat, per la seva banda, tot i registrar un creixement nul en el tercer trimestre, venia d’un moderat increment del 0,4% interanual. El sector exterior també es va alentir de forma apreciable. En definitiva, el pitjor comportament exportador i inversor explica, en gran part, l’entrada en recessió, per un context interior i exterior menys dinàmic i amb l’agreujant d’un tipus de canvi efectiu apreciat.
|
|
|
|
Atès aquest panorama, el Banc Central Europeu (BCE) també ha actuat amb contundència. El tipus d’interès de referència ha passat del 4,25% del juliol al 2,50% del desembre. Al mateix temps, tot i que menys que la Fed, el BCE també ha injectat massives dosis de liquiditat, reflectides en l’augment de l’actiu en el seu balanç. De tota manera, el BCE manté una posició més ortodoxa que l’homòleg nord-americà, ja que, tot i donar suport als plans de despesa fiscal per contrarestar la severitat de la desacceleració econòmica, recorda als països membres de la Unió Europea la necessitat de mantenir la disciplina fiscal a mitjà i a llarg termini.
|
|
El BCE i altres bancs centrals retallen els tipus d’interès de referència.
|
|
El mateix dia de desembre que el BCE retallava el tipus d’interès de referència, el Banc d’Anglaterra rebaixava el seu en 100 punts bàsics fins al 2%, el més baix des del 1951, pel fort deteriorament de l’economia britànica. Quelcom semblant ha fet el Banc del Japó, que mantenia el tipus de referència en el 0,30%, però que, el 19 de desembre, va decidir abaixar-lo fins al 0,10% i va anunciar que ampliarà la compra de deute públic per injectar liquiditat en l’economia nipona.
|
|
Els emergents no exerciran de contrapès de la recessió de les economies avançades.
|
|
Tots aquests moviments reflecteixen un progressiu deteriorament de l’entorn econòmic en les economies avançades. Què passa amb les emergents? Les lleugeres expectatives que es desacoblessin de les desenvolupades i poguessin tirar de l’economia global s’han esvaït gairebé del tot. Així, l’economia xinesa, el principal contribuïdor al creixement global el 2008, mostra més i més signes d’alentiment. Tot i que el PIB del tercer trimestre va créixer el 9,0% interanual, els últims indicadors d’oferta i demanda mostren un panorama molt més deprimit. En general, la frenada dels fluxos d’inversió estrangera directa i la sotragada del comerç internacional passaran factura, i la caiguda del preu de les primeres matèries perjudicarà sensiblement el potencial de creixement dels productors.
|
|
L’economia espanyola pateix, també, una situació recessiva que impacta directament en el mercat de treball.
|
|
A Espanya, després que, en el tercer trimestre del 2008, el PIB registrés el primer descens intertrimestral des de l’inici de 1993, els indicadors disponibles del quart trimestre apunten a una intensificació de la contracció de l’activitat econòmica. El consum de les llars es continua afeblint, sobretot en béns duradors, a causa d’unes condicions de finançament més restrictives, de l’augment de l’atur i, sobretot, del temor a les perspectives futures, que es plasma en un indicador de confiança dels consumidors en la cota mínima històrica.
|
|
|
|
La inversió tampoc no travessa un bon moment, arran de la feblesa de les demandes interior i exterior i de l’alentiment dels beneficis empresarials. Pel que fa a l’oferta, el sector industrial pateix un dur càstig a causa de la caiguda de la demanda i dels problemes de competitivitat acumulats. Però l’epicentre de l’ajustament sectorial es troba, sens dubte, a la construcció i, en particular, al sector immobiliari, que va experimentar un descens de les transaccions d’habitatges del 27,1% al setembre en relació amb el mateix mes de l’any anterior i una caiguda interanual del 63,5% en els visats d’obra nova.
|
|
|
|
La situació recessiva que travessa l’economia mostra tota la seva cruesa al mercat de treball. Les xifres de l’afiliació a la Seguretat Social del novembre mostren una intensificació de la destrucció de llocs de treball. Així, en mitjana mensual, el nombre d’afiliats en alta laboral es va situar en 18,72 milions, amb un descens interanual del 3,5%, enfront d’una davallada del 2,3% a l’octubre. En mitjana mensual, es van destruir 197.087 llocs de treball al novembre i 671.772 en els dotze últims mesos. En conseqüència, l’atur experimenta una escalada que afecta ja gairebé 3 milions de persones, segons les xifres d’aturats registrats a les oficines d’ocupació al novembre, una alça interanual del 43%.
|
|
Milloren la inflació i el desequilibri exterior, i les autoritats econòmiques llancen un nou pla d’estímul econòmic.
|
|
Al costat positiu de la balança hi ha el descens de la inflació i del desequilibri exterior. Al novembre, es va continuar desaccelerant el creixement de l’índex de preus de consum, que ha passat del 5,3% del juliol al 2,4% del novembre, i s’espera que, en els propers mesos, se situï per sota del 2%. Pel que fa al dèficit per compte corrent, cal destacar la tendència de millora, propiciada per l’augment sensiblement menys intens dels desequilibris de les balances comercial i de rendes, per la disminució del dèficit del compte de transferències i pel creixement moderat del superàvit de serveis.
|
|
|
|
El Govern, per la seva banda, seguint les directrius plantejades per la Unió Europea, ha sumat a les mesures ja adoptades de suport al sector financer l’anunci d’un nou pla de mesures d’estímul econòmic que puja a 8.000 milions d’euros per a inversions en l’àmbit municipal, a més dels 3.000 milions d’euros per a la realització d’actuacions d’execució immediata, amb destinació a R+D+I, sector automobilístic, medi ambient, construcció d’edificis públics i rehabilitació d’habitatges, petites infraestructures de transport i actuacions vinculades amb la prestació de serveis socials.
|
|
|
|
23 de desembre de 2008
|
Cronologia
|
|
|
|
CRONOLOGIA
2007
|
| desembre |
11 |
La
Reserva Federal
redueix el tipus d’interès de referència fins al 4,25%.
|
| |
13 |
Els
bancs centrals dels Estats Units, la zona de l’euro, el Regne Unit, Suïssa
i Canadà anuncien un pla d’accions
coordinades per alleujar les tensions dels mercats monetaris
provocades per les turbulències financeres.
|
2008
|
|
gener
|
1 |
Nova
ampliació de la zona
de l’euro, amb l’entrada
de Xipre i Malta, fins a quinze estats membres. |
| |
22 |
La
Reserva Federal
redueix el tipus d’interès de referència fins al 3,50%. |
| |
30 |
La
Reserva Federal
redueix el tipus d’interès de referència fins al 3,00%. |
| març
|
9 |
El
Partido Socialista Obrero Español guanya les eleccions
generals. |
| |
18 |
La
Reserva Federal
redueix el tipus d’interès de referència fins al 2,25%. |
| abril
|
18 |
El
Govern aprova un Pla
de mesures d’estímul econòmic. |
| |
30 |
La
Reserva Federal
redueix el tipus d’interès de referència fins al 2,00%. |
| juliol |
3 |
El
Banc Central Europeu
apuja el tipus d’interès oficial al 4,25%. |
| |
11 |
El
preu del petroli
qualitat Brent
a un mes puja fins a un nivell màxim històric de 146,6 dòlars per
barril. |
| |
15 |
L’euro
cotitza a 1,599 dòlars, el valor màxim des del llançament de
la moneda única europea al començament de 1999. |
| agost |
14 |
El
Govern posa en marxa un programa
de 24 reformes econòmiques
per al 2008 i el 2009. |
| setembre
|
19 |
El
govern dels Estats Units presenta un pla
de rescat del sistema bancari nord-americà
per un import de 700.000 milions de dòlars. |
| octubre |
7 |
El
Govern espanyol anuncia la creació d’un fons
per a la compra d’actius financers
a les entitats de crèdit fins a un màxim de 50.000 milions d’euros
i apuja la garantia dels dipòsits i inversions a 100.000 euros. |
| |
8 |
El
Banc Central Europeu,
la Reserva Federal
i el Banc d’Anglaterra,
en una acció concertada amb altres bancs centrals, retallen els tipus d’interès
oficials en 50 punts bàsics. |
| |
12 |
Els
països de la zona de l’euro acorden una acció
concertada per reforçar
el sistema financer fins al final del 2009. |
| |
13 |
El
Govern autoritza l’atorgament d’avals
de l’Estat fins a 100.000
milions d’euros el 2008 a noves operacions de finançament de les entitats
financeres, amb possible ampliació al 2009. |
| |
28 |
L’índex
de la borsa espanyola
IBEX 35 anota el nivell més baix (7.905,4) des del 2004. |
| |
29 |
La
Reserva Federal redueix
el tipus d’interès de referència fins a l’1,00%. |
| novembre |
6 |
El
Banc Central Europeu
abaixa el tipus d’interès oficial fins al 3,25%. |
| |
15 |
Reunió
del G-20 a Washington per a la reforma
del sistema financer internacional. |
| |
20 |
L’índex
Dow Jones de la Borsa
de Nova York registra el
nivell més baix (7.552,3) des del 2003. |
| |
28 |
El
Govern anuncia un pla
d’inversió pública
de 8.000 milions d’euros en obres municipals i de 3.000 milions en diversos
sectors i àmbits de l’economia. |
| desembre |
4 |
El
Banc Central Europeu
abaixa el tipus d’interès oficial fins al 2,50%. |
| |
5 |
El
preu del petroli
qualitat Brent
cau fins al nivell més baix (41,86 dòlars per barril) des del febrer del
2005. |
| |
16 |
La
Reserva Federal
redueix el tipus d’interès de referència fins a una banda del 0%-0,25%.
|
|
Agenda
|
|
|
|
AGENDA
Gener
| 5 |
Avanç
IPCH (desembre). |
| 9 |
Índex
de producció industrial (novembre). |
| 15 |
IPC
(desembre).
Consell de Govern del Banc Central Europeu.
IPC harmonitzat de la UE
(desembre). |
| 23 |
Enquesta
de població activa (quart trimestre). |
| 26 |
Preus
industrials (desembre). |
| 28 |
Comitè
de Mercat Obert de la Fed. |
| 30 |
Balança
de pagaments (novembre). |
Febrer
| 5 |
Índex
de producció industrial (desembre).
Consell de Govern del Banc Central Europeu. |
| 12 |
Avanç
del PIB (quart trimestre). |
| 13 |
IPC
(gener).
PIB de la UE (quart trimestre). |
| 18 |
Comptabilitat
nacional trimestral (quart trimestre). |
| 25 |
Preus
industrials (gener). |
| 27 |
Balança
de pagaments (desembre).
IPC harmonitzat de la UE (gener). |
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
