Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 358 - Juny 2012
|
|
|
Resum executiu
|
|
|
|
|
El retorn de la incertesa
|
|
L'escenari econòmic i financer es deteriora durant el mes de maig.
|
|
A l'abril, els pilars que semblava que apuntalaven la millora de l'escenari econòmic i financer van començar a trontollar. Al maig, lluny d'estabilitzar-se, aquesta dinàmica s'ha agreujat. Dos factors hi han incidit al mateix temps: l'agitació del clima polític i econòmic a la zona de l'euro i les fluixes dades d'activitat econòmica als països emergents, en particular a la Xina.
|
|
|
|
Després de les eleccions del 6 de maig, la crisi política a Grècia, reflex del suport dubitatiu del poble hel·lè al pla d'ajustament, col·loca en una situació extrema el conjunt de la zona de l'euro. Les especulacions sobre una possible sortida de Grècia de l'euro i el recel que suscita la salut del sistema bancari d'Espanya han estat el combustible de l'intens repunt de les primes de risc a la perifèria europea. El debat sobre el disseny, l'orientació i el funcionament de la Unió Econòmica i Monetària ha entrat en una fase decisiva, justament en un període de cites electorals que han de donar legitimitat democràtica a les grans decisions que s'aproximen. Així, el canvi de Govern a França representa una alteració notable en la correlació de forces dins Europa i, d'entrada, ha contribuït a la incertesa.
|
|
|
|
El risc evident és que l'enquistament de la incertesa durant uns quants mesos afecti negativament l'activitat econòmica. La publicació del producte interior brut (PIB) del primer trimestre de la zona de l'euro no convida, particularment, a l'optimisme. Amb una taxa de creixement intertrimestral del 0,0%, l'activitat es va mantenir totalment estancada. Tècnicament, es va evitar la recessió, ja que no s'han encadenat dos trimestres consecutius amb una taxa de creixement negativa (en l'últim trimestre del 2011, el PIB va recular el 0,3%), però això va ser possible gràcies al bon comportament de l'economia alemanya, el PIB de la qual va avançar el 0,5%. A França, el creixement va ser nul, mentre que, a Espanya i a Itàlia, la reculada va ser important, del 0,3% i del 0,8%, respectivament. A més a més, els indicadors avançats del segon trimestre anticipen que el to de feblesa es podria intensificar, en especial si no s'adopten mesures profundes per frenar l'actual context d'incertesa.
|
|
La incertesa generada per la situació política a Grècia manté en suspens tota la zona de l'euro...
|
|
En aquest sentit, l'element més rellevant de les últimes setmanes en matèria de política monetària a la zona de l'euro ha estat, possiblement, el protagonitzat pel Bundesbank. El president del banc central alemany, Jens Weidmann, va manifestar que l'entitat consideraria apropiat que la inflació de la seva economia se situés per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, com a mesura per contribuir a la correcció dels desequilibris de competitivitat entre Alemanya i els països del sud europeu. Igualment, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, va donar suport a aquest plantejament, va concretar que un rang entre el 2% i el 3% d'inflació per a Alemanya seria desitjable i va confirmar l'existència de marge per a l'augment dels salaris al país. Aquesta flexibilització del posicionament d'Alemanya sobre la inflació representa, si es confirma, un ingredient més en la fórmula que condueix a l'estabilització econòmica i financera de la regió.
|
|
...i comença a afectar negativament l'activitat econòmica.
|
|
En el context macroeconòmic internacional, la publicació de dades d'activitat més febles del que s'esperava en països clau com la Xina també ha enterbolit les perspectives de creixement global. Tot i que l'escenari més probable per al gegant asiàtic continua sent el d'un aterratge suau, aquests esdeveniments reclamen una major contundència de la política monetària i fiscal per donar suport al creixement. El ritme d'avanç d'un altre gran país emergent, el Brasil, també és una mica decebedor. La reculada persistent de la producció industrial o el perceptible afebliment de l'ocupació evidencien una clara moderació del ritme de creixement econòmic. Un alleugeriment més intens del que s'esperava, en especial si tenim en compte l'intens to expansiu de les polítiques econòmiques des de la tardor passada, que ha empès el Banc Central del Brasil a revisar a la baixa les perspectives de creixement per al 2012.
|
|
Les dades d'activitat de la Xina són més fluixes del que s'esperava.
|
|
En aquest context, els mercats financers, que reflecteixen les expectatives i els temors dels inversors, continuen travessant una etapa marcada per la incertesa i per la recerca d'opcions segures. Així, la rendibilitat del bo d'Espanya a 10 anys va trencar la barrera del 6% i el seu diferencial amb Alemanya va arribar als 490 punts bàsics, nivell màxim des del 1995. El deute d'Itàlia també va registrar un comportament negatiu, tot i que es va mantenir lluny dels màxims assolits uns mesos enrere.
|
|
|
|
Malgrat la difícil situació, el BCE encara no ha intervingut, ni ha manifestat la intenció de fer-ho, al mercat secundari comprant deute d'Espanya i d'Itàlia per contenir aquest repunt de les rendibilitats. En qualsevol cas, les emissions de deute al mercat primari han aportat una visió menys dramàtica, ja que els Tresors respectius han estat capaços de col·locar títols a diferents terminis i han registrat una bona demanda als tipus d'interès més elevats que han hagut d'acceptar.
|
|
El diferencial del bo d'Espanya a 10 anys amb Alemanya assoleix el nivell màxim des del 1995.
|
|
La renda fixa sobirana d'Alemanya s'ha vist beneficiada, un mes més, pel fort efecte de recerca de seguretat, que ha propiciat que la rendibilitat a 10 anys hagi caigut fins al nivell de l'1,41%, mínim històric. A l'altre costat de l'Atlàntic, els bons sobirans dels Estats Units han mostrat un comportament similar al del deute germànic. El nord-americà, a més de rebre el suport d'unes expectatives econòmiques relativament millors que les de la zona de l'euro, té el suport d'una política monetària molt laxa. Això, unit a la seguretat que brinda un país amb una qualificació molt elevada i a les expectatives que la Reserva Federal podria implementar, si fos necessari, una nova ronda d'expansió quantitativa, ha fet que els inversors pressionessin a la baixa les rendibilitats del deute dels Estats Units, des de l'1,95% fins a nivells propers a l'1,70% en el termini a 10 anys.
|
|
|
|
L'expansió de l'economia nord-americana es basa en el descens del preu del petroli, en els possibles efectes expansius derivats de l'any electoral i en la força del consum. El PIB del primer trimestre va créixer un esperat 0,5% intertrimestral -el 2,1% interanual-. Es manté, així, una gran part del repunt del final de l'any, i tot suggereix un avanç lleugerament superior al 2,0% per al conjunt del 2012, més del que s'esperava fa dos mesos. No obstant això, la composició del PIB va causar sorpresa i va matisar la modèstia de la recuperació. El creixement es va basar, sobretot, en un consum privat que es va incrementar el 0,7% i que va superar unes expectatives ja prou optimistes. La segona contribució en importància a l'avanç va provenir de l'acumulació d'existències, que també va ser superior al que s'esperava. El contrapunt va provenir de la inversió en equipament, que, amb una reculada contra pronòstic, va punxar. Tot i que aquest component ha de reaccionar a l'alça en el segon trimestre, el final del cicle alcista de les existències i la desacceleració del consum privat apunten a una evolució plana del creixement al llarg del 2012.
|
|
La renda fixa alemanya i la nord-americana són les grans beneficiades per la recerca de seguretat.
|
|
En el cas d'Espanya, les dades de creixement del PIB del primer trimestre no conviden precisament a l'optimisme. El desglossament de la comptabilitat nacional confirma que la caiguda del 0,4% del PIB en termes interanuals és deguda, sobretot, a la important reculada de la demanda interna, que va restar 3,2 punts al creixement, tres dècimes per damunt del trimestre anterior. Tots els components de la demanda interna es troben en terreny negatiu. El consum de les llars va recular el 0,6% en termes interanuals, la despesa en consum final de les administracions públiques va fer-ho el 5,2%, i la inversió, el 8,2%.
|
|
La demanda interna continua llastant el creixement del PIB d'Espanya.
|
|
A la feblesa de la demanda interna, s'ha sumat ara un important alentiment de la demanda externa. La desacceleració de l'economia dels nostres principals socis comercials va afeblir l'evolució de les exportacions, que es van reduir el 0,9% intertrimestral en els tres primers mesos del 2012. Però, a diferència del que va succeir un trimestre abans, aquesta caiguda va respondre, exclusivament, al deteriorament del component dels serveis. Concretament, es va reduir el 5,0% intertrimestral, després de dos anys d'increments continuats. La moderació de l'entrada de turistes estrangers a Espanya explica, en gran part, aquesta caiguda, que difícilment canviarà de to en els pròxims mesos.
|
|
|
|
De cara al futur, dos elements continuen sent primordials: assolir les metes de la reducció del dèficit públic i l'eliminació dels dubtes sobre la salut del sector bancari. En aquest sentit, la revisió que algunes comunitats autònomes van fer del dèficit de l'any passat va dificultar l'assoliment del primer objectiu. A més a més, els esforços per ajustar el dèficit de l'Estat tenen, ara com ara, un impacte limitat. L'augment dels impostos directes, la retallada de la inversió, del consum intermedi i de la remuneració han permès que aquestes partides disminuissin en 1.881 milions d'euros durant el primer trimestre del 2012. No obstant això, aquest ajustament va ser totalment neutralitzat per l'ascens del pagament d'interessos i per la menor recaptació d'impostos indirectes, en especial l'impost sobre el valor afegit (IVA). El dèficit de l'Estat acumulat durant aquest període va arribar a l'1,2% del PIB esperat per al 2012, xifra que supera en 4 dècimes el registre del primer trimestre del 2011.
|
|
El control del dèficit públic és clau per recuperar la confiança.
|
|
D'altra banda, els inversors van haver d'interpretar la reforma financera que va anunciar el Govern d'Espanya. Si la reforma del mes de febrer tenia com a objectiu principal incrementar el nivell de cobertura de la cartera immobiliària problemàtica, la del maig se centra en un augment de les provisions genèriques sobre els actius no problemàtics del sector promotor i constructor. L'objectiu d'aquestes noves provisions és preparar el sistema financer per resistir un escenari extremadament advers i esvair, així, els dubtes sobre la seva capacitat de resistència.
|
|
|
|
A més a més, es van presentar dues mesures addicionals molt importants. La primera estableix que les entitats que no rebin el suport del FROB hauran de crear societats de gestió d'actius, a les quals traspassaran, un cop realitzades les provisions pertinents, els actius immobiliaris adjudicats. En segon lloc, se sol·licitaran dues avaluacions independents del risc de tota la cartera d'actius del sector financer. Aquestes valoracions estaran supervisades pel Banc Central Europeu i pel Banc d'Espanya, i el seu objectiu és resoldre els dubtes existents sobre els balanços de les entitats financeres.
|
|
La nova reforma financera no aconsegueix tancar tots els interrogants sobre el sistema financer.
|
|
S'aborden, per tant, qüestions importants relacionades amb el nivell de solvència de les entitats, però, al mateix temps, s'obre una finestra d'incertesa, associada als resultats que presentaran els dos avaluadors externs i, si fos el cas, a les mesures que hauria d'adoptar el Govern per afrontar les necessitats de recapitalització del sistema bancari. Aquest nou focus d'incertesa s'afegeix a una llista que ha anat creixent en els últims mesos i a la qual cal posar remei de forma urgent. Per tot plegat, caldrà prendre decisions difícils i que, probablement, transformaran l'actual disseny de la unió monetària europea. Si realment es creu en ella, cal fer passos endavant de forma decidida.
|
|
|
|
29 de maig de 2012
|
Cronologia
|
|
|
|
|
|
Agenda
|
|
|
|
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
