Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 359 - Juliol-Agost 2012
|
|
|
Resum executiu
|
|
|
|
|
La crisi de l'euro fa perillar la recuperació mundial
|
|
El creixement mundial perd impuls.
|
|
L'activitat econòmica internacional mostra una certa feblesa en aquests mesos centrals de l'any. Els informes sobre el sector manufacturer posen en relleu que el creixement dels Estats Units, de la Xina i d'altres emergents és més fràgil del que estava previst, mentre que la zona de l'euro continua sota els efectes de la recessió. Una mostra d'aquest refredament de les expectatives és el descens del preu del barril de petroli fins als 90 dòlars, gairebé el 30% per sota del màxim anual assolit al març. No obstant això, la principal preocupació continua sent la crisi de l'euro, tant pel que fa a les perspectives de creixement com a les tensions en el deute sobirà, a l'impacte dels ajustaments fiscals o a la capacitat d'aconseguir solucions efectives per part dels governs i de les institucions comunitàries. En aquest context, els inversors han reaccionat amb diferents graus de sensibilitat i han optat, en general, per la cautela.
|
|
La recuperació nord-americana s'afebleix i la Fed força un relaxament més intens dels tipus d'interès.
|
|
Pel que fa a l'economia nord-americana, s'encamina cap a un escenari més feble del que preveia el consens a la primavera, després de la publicació de l'avanç del producte interior brut (PIB) del primer trimestre. La principal causa d'aquest refredament cal buscar-la en la pèrdua d'impuls en la recuperació del mercat de treball. Un mercat laboral més feble es tradueix, inevitablement, en un estancament dels ingressos de les llars, el qual, al seu torn, acaba repercutint en la despesa de consum privat, motor de l'activitat. No obstant això, la nostra previsió de creixement del PIB per al conjunt del 2012 es manté prop del 2%, ja que la millora del mercat de l'habitatge i, en especial, el descens del preu del petroli podrien compensar una bona part d'aquestes febleses. Els riscos, però, estan esbiaixats a la baixa, ja que la crisi de la zona de l'euro i la pèrdua gradual de ritme d'alguns països emergents es poden perllongar en el temps.
|
|
|
|
La Reserva Federal (Fed), el banc central dels Estats Units, reconeix la intensificació de la feblesa econòmica i ha rebaixat les previsions de creixement. Conseqüentment, la Fed ha decidit mantenir els tipus d'interès en el rang del 0%-0,25% i, a més a més, ampliar el termini d'aplicació de l'anomenada «Operació Twist» fins al final del 2012. Amb aquest programa, l'acabament del qual estava previst per al juny, l'entitat pretén continuar ampliant la durada mitjana de la cartera de deute i reduir, encara més, els tipus d'interès a llarg termini. Mitjançant la compra de bons del Tresor nord-americà a llarg termini i la venda dels bons amb un venciment inferior a tres anys, la Fed pretén flexibilitzar les condicions de finançament del sector privat i esvair qualsevol amenaça deflacionista sobre l'economia.
|
|
La Xina, com altres emergents, aplica mesures d'estímul per contenir l'alentiment de l'activitat.
|
|
A la Xina, els indicadors apunten a un alentiment de l'activitat. De tota manera, les dades del maig van ser millors del que esperaven els analistes i palesen un aterratge suau de l'economia, coherent amb la nostra previsió d'un creixement proper al 8% el 2012. A més a més, les dades d'inflació, per sota de l'objectiu governamental del 4%, han permès mantenir les polítiques expansives. En aquesta línia s'emmarquen la davallada del tipus d'interès oficial en 25 punts bàsics, fins al 6,31% al començament de juny, i la retallada en 50 punts bàsics del coeficient de caixa cap a la meitat de maig. Fins al final d'enguany, preveiem noves davallades del coeficient de caixa, entre 100 i 150 punts bàsics, i una nova retallada del tipus d'interès al començament del tercer trimestre.
|
|
La crisi de la zona de l'euro s'ha convertit en el principal problema de l'economia mundial.
|
|
Pel que fa al Brasil, les dades de creixement del primer trimestre van decebre, ja que van mostrar un avanç del 0,2% en relació amb el trimestre anterior, resultat que, en xifra interanual, representa un avanç del 0,8%. Així, l'economia s'instal·la en un creixement molt baix, sense que, ara com ara, s'albiri cap senyal del rebot tan anhelat. Atesa aquesta evidència, les autoritats brasileres han anunciat noves mesures d'estímul, entre les quals figuren més facilitats de crèdit, barreres a les importacions i una nova línia de crèdit fiscal a disposició dels estats. En canvi, l'economia mexicana manté el vigor, gràcies a la renovada fortalesa de la despesa interna, en un entorn de moderació dels preus.
|
|
|
|
El principal problema que angoixa l'economia mundial, però, continua sent la situació de la zona de l'euro. Sembla que la desconfiança dels inversors no té pal·liatius. La bona notícia de les eleccions gregues amb prou feines ha alterat el nivell de desconfiança. Abans de les eleccions, les apostes sobre la sortida dels grecs de la zona monetària de l'euro s'havien situat en màxims. Però el resultat ha estat un Govern tripartit format pels conservadors de Nova Democràcia, els socialistes del Pasok i el partit de l'Esquerra Democràtica, tots ells a favor de l'euro. A més a més, s'ha anunciat que la Unió Europea podria concedir més temps a Grècia per reduir el dèficit fiscal.
|
|
L'acceptable resultat de les eleccions gregues i l'anunci de l'ajuda financera a Espanya no serveixen per esvair la desconfiança.
|
|
L'anunci de l'ajuda financera a Espanya per un import que pot arribar als 100.000 milions d'euros per recapitalitzar el sistema bancari tampoc no va servir per calmar els mercats. El càstig al deute sobirà dels països de la perifèria europea i, en concret, d'Espanya no s'ha contingut. Les rebaixes de la qualificació creditícia que les principals agències han aplicat al Regne d'Espanya i a una gran part de les entitats financeres nacionals també han contribuït a aquesta penalització. Així, la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys va arribar a superar la barrera del 7% durant diverses sessions, i el diferencial amb el bund alemany va tornar a superar els 500 punts bàsics, nivell màxim des de la creació de l'euro. En aquestes condicions, és clar que el finançament no oficial de l'exterior, tant del sector públic com del privat, s'ha reduït fins a nivells mínims.
|
|
|
|
La cimera que el Consell Europeu celebrarà al final de juny és una nova oportunitat per adoptar solucions viables que frenin la involució actual. Aquest mes, Xipre ha anunciat la seva petició de finançament d'emergència dels fons de rescat europeus i s'ha sumat, així, a Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya. Amb la percepció que els mercats podrien provocar problemes de solvència a Espanya i amb Itàlia al punt de mira, el que, en últim extrem, està en joc és la supervivència del projecte de la moneda única, un pilar clau de l'actual construcció europea.
|
|
Arribarà el Consell Europeu a solucions efectives?
|
|
Els caps d'Estat i de Govern que es reuniran a Brussel·les plantejaran passos cap a una integració financera, fiscal i pressupostària més profunda, que hauria d'incloure alguna forma de supervisió bancària supranacional, un mecanisme comú de garantia de dipòsits i de resolució de crisis bancàries i una comunitarització del deute sobirà. Aquestes reformes, però, representen un calendari perllongat i exigeixen un compromís polític molt sòlid, de manera que són una solució a mitjà o a llarg termini. En canvi, si no es vol deteriorar la situació fins a fer-la irreversible, la desconfiança dels mercats exigeix solucions ràpides i contundents, orientades cap a la desconnexió del risc sobirà del bancari o cap a la capacitat de finançament dels fons de rescat. Al tancament d'aquesta edició, les primeres notícies apunten a avanços importants en aquesta línia.
|
|
|
|
Una altra mesura plantejada als líders europeus és el llançament de polítiques orientades al creixement, amb plans d'inversió contundents. El fet és que, si durant el primer trimestre l'economia de la zona de l'euro va presentar un creixement del PIB nul, en el segon trimestre, la contracció podria haver estat significativa, atesos els indicadors econòmics avançats. Això constitueix un nou element de pressió sobre les economies intervingudes, que tenen menys marge d'expansió als mercats exteriors.
|
|
La recessió de l'economia espanyola s'intensifica.
|
|
En el cas de l'economia espanyola, el perfil recessiu és similar, en la mesura que s'estima que, en el segon trimestre, l'activitat ha caigut més que en el primer (-0,3% intertrimestral). Pel que fa a l'oferta, a més de l'enfonsament del sector de la construcció i de l'immobiliari, la contracció de la indústria manufacturera no cedeix. Per la seva banda, el sector públic frena la despesa, esperonat per l'exigència de reduir el dèficit.
|
|
|
|
La majoria d'indicadors, tant d'oferta com de demanda, han mantingut una tònica negativa i han empitjorat en relació amb els mesos anteriors. Aquest és el cas de l'índex de confiança dels consumidors i del corresponent a la construcció, que, al maig, van disminuir en 5 i 6 punts, respectivament, en relació amb el mes anterior. A la reculada de la confiança dels consumidors fins als nivells de la primavera del 2009, s'afegeix la caiguda de les vendes al detall, que, a l'abril, van disminuir el 9,5% interanual. Pel que fa al sector exterior, les últimes dades, corresponents al mes d'abril, mostren que les exportacions van recular el 0,8%, per bé que els indicadors de turisme exterior del maig han estat positius. La feblesa econòmica és una característica compartida amb la major part d'Europa, motiu que explica que les exportacions al nostre principal soci comercial hagin caigut el 4,6%.
|
|
Feblesa econòmica generalitzada i deteriorament constant del mercat de treball.
|
|
Els efectes de la recessió es fan notar clarament al mercat de treball. Tot i que els registres d'afiliació i d'atur registrat del mes de maig van mostrar una millora, aquest resultat va ser conseqüència de l'estacionalitat pròpia del període, ja que, un cop corregida, el resultat és un empitjorament substancial de les variables. L'ajustament del mercat laboral s'efectua, principalment, per la via del nombre d'ocupats, però els salaris també responen a l'afebliment de l'activitat, tot i que amb menys intensitat. Així, l'enquesta trimestral del cost laboral del primer trimestre del 2012 mostra una intensificació de la contenció salarial, amb uns costos salarials per treballador que es van incrementar l'1,2% interanual, una taxa lleugerament inferior a la registrada en el trimestre anterior. Així mateix, la moderació salarial va afavorir la desacceleració significativa dels costos laborals per treballador, la taxa de creixement interanual dels quals es va situar en l'1,1%.
|
|
L'incompliment de l'objectiu de dèficit públic exigeix una resposta política ambiciosa.
|
|
El replegament de la demanda interna provoca, al seu torn, una reculada dels ingressos tributaris superior a la que s'esperava, de manera que, conseqüentment, es qüestiona la capacitat d'assolir el dèficit públic compromès per a enguany, del 5,3% del PIB. Malgrat les reformes adoptades fins ara i els esforços de les administracions públiques per neutralitzar els desviaments pressupostaris, la veritat és que, com afirma l'informe preliminar del Fons Monetari Internacional, és ineludible adoptar mesures addicionals amb caràcter urgent. Aquestes mesures han de ser capaces d'afrontar els desafiaments d'una doble recessió, d'un atur inacceptablement elevat, d'un deute públic escalant a nivells insostenibles i d'un sector financer que necessita la recapitalització d'alguns dels seus elements. Les properes setmanes seran decisives en aquest sentit, tant pel que fa a eventuals nous paquets de política econòmica com a la resposta i a l'eficàcia de les institucions europees.
|
|
|
|
28 de juny de 2012
|
Cronologia
|
|
|
|
|
|
Agenda
|
|
|
|
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
