Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 288 - Febrer 2006
|
|
|
Mercats financers
|
|
|
|
|
Mercats monetaris i de capital
|
S’apropa el final del cicle alcista de la Reserva Federal
|
|
La pujada al 4,50% de la Reserva Federal el dia 31 de gener està àmpliament descomptada, i no serà l’última.
|
|
El 2005 la Reserva Federal dels Estats Units va apujar el tipus d’interès de referència en vuit ocasions en 25 punts bàsics cada cop. D’aquesta manera, el nivell objectiu del tipus d’interès interbancari a un dia va pujar des del 2,25% del final del 2004 fins al 4,25% del desembre del 2005. Així, tal com ho havien anunciat, les autoritats monetàries nord-americanes van apropar el tipus d’interès de referència al nivell neutral. En efecte, les actes de l’última reunió del Comitè Federal de Mercat Obert, publicades al començament de gener del 2006, confirmen que la política monetària ja no es considera relaxada. Així mateix, les actes suggereixen que encara hi haurà alguna pujada més, però que el final del cicle alcista és a la vora.
|
|
S’espera un nou augment del tipus de referència del Banc Central Europeu al març.
|
|
D’aquesta manera, l’augment del tipus d’interès oficial fins al 4,50% en l’última reunió del mandat de Greenspan com a president de la Fed al final de gener del 2006 ja està àmpliament descomptada pel mercat. Tot i que hi ha alguns dubtes sobre el nivell d’arribada del tipus d’interès de referència de la Fed, apostem pel 4,75%. Creiem que el nou president, Ben Bernanke, voldrà afirmar la seva reputació antiinflacionista amb una nova alça, però que, atesos els signes de desacceleració econòmica, no tindrà continuïtat.
|
|
|
|
El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) no va variar els tipus d’interès directors en la reunió del dia 12 de gener, tal com s’esperava. Els mercats financers van estar molt atents, però, al comunicat posterior i a la roda de premsa del president Jean-Claude Trichet. El to de la nota de premsa no era gaire diferent de l’anterior, però, en no aparèixer les paraules «forta vigilància» en relació amb els preus, el mercat va interpretar que s’havia relaxat l’agressivitat anterior. Així, l’euríbor a un any, que es va col·locar en el 2,79% de mitjana mensual al desembre, va baixar molt lleugerament després de la reunió del BCE. No obstant això, amb posterioritat es van produir declaracions de dirigents del BCE de to ferm, i l’euríbor a un any va repuntar lleugerament. D’aquesta manera, el mercat espera un ascens del tipus d’interès del BCE al març i, com a mínim, un altre a partir del juny, aposta que sembla raonable.
|
|
A la zona de l’euro, la inflació acaba el 2005 per damunt de l’objectiu del 2% per sisè any consecutiu.
|
|
D’altra banda, la inflació de la zona de l’euro va acabar l’any 2005 en el 2,2%, segons l’avanç d’Eurostat. Així, per sisè any consecutiu, la taxa d’inflació s’ha situat per damunt del límit del 2% de l’objectiu d’inflació a mitjà termini del BCE. No obstant això, cal reconèixer que la taxa d’inflació no se situa gaire lluny de l’objectiu i que el 2005 les pressions inflacionistes a causa de l’escalada del petroli van ser molt fortes. Potser el més important és que, ara com ara, les expectatives d’inflació a mitjà i a llarg termini estan contingudes.
|
|
|
|
Pel que fa a la resta dels principals bancs centrals, ni el Banc del Japó ni el d’Anglaterra van variar les seves posicions en les respectives reunions del gener. No obstant això, el Banc de Suècia va apujar el tipus d’interès d’intervenció el dia 20 de gener en 25 punts bàsics fins a l’1,75%. D’aquesta manera, va revertir parcialment la rebaixa de l’últim estiu. La recent decisió del Riksbank, el banc central més antic del món, va ser deguda a les tensions inflacionistes en un marc de millora de les perspectives econòmiques. A més a més, el dia 24 el Banc de Canadà va apujar el tipus d’interès de referència en 25 punts bàsics fins al 3,50%.
|
Feblesa del dòlar en els primers compassos de l’any
|
|
Després de tres anys de caigudes, el dòlar puja el 3,5% el 2005.
|
|
Després de tres anys de caigudes, el dòlar va repuntar el 3,5% el 2005 enfront d’una àmplia cistella de divises. En relació amb l’euro, el bitllet verd es cotitzava a 1,36 dòlars per euro al final del 2004. Llavors predominaven les previsions que el dòlar continuaria baixant enfront de l’euro el 2005. No ha estat així, la qual cosa il·lustra la dificultat de predir l’evolució dels tipus de canvi. Ara bé, això no vol dir que el dòlar no s’hagi de corregir sensiblement a la baixa, especialment enfront de les divises asiàtiques, per disminuir l’important dèficit exterior dels Estats Units, que era l’argument subjacent per a la depreciació del dòlar el 2005. Només que la correcció s’ha demorat. La feblesa del dòlar en els primers compassos del 2006 podria ser indicativa de la trajectòria futura d’aquesta moneda.
|
|
|
L’expectativa d’alces del tipus d’interès oficial del Banc Central Europeu dóna suport a l’euro.
|
|
L’euro va caure el 7,1% el 2005 en relació amb el grup de les monedes dels principals socis comercials de la zona de l’euro i el 13,4% enfront del dòlar. En les primeres setmanes de gener, l’expectativa d’un augment de tipus d’interès de referència del Banc Central Europeu, en millorar les perspectives econòmiques de la zona de l’euro, va donar suport a la moneda europea, que va arribar a pagar-se a 1,229 dòlars per unitat, enfront dels 1,18 dòlars del final del 2005.
|
|
|
|
|
La lliura esterlina va acabar el 2005 amb una petita apreciació del 0,5% en relació amb un conjunt ampli de divises. Durant la primera part de l’any, va arribar a pujar el 4,2%, però posteriorment la perspectiva d’una retallada del tipus d’interès oficial del Banc d’Anglaterra, que es va materialitzar a l’agost, va perjudicar la moneda britànica. En les primeres setmanes de gener, la lliura s’ha mantingut en relació amb l’euro, però s’ha apreciat sensiblement enfront del dòlar, aprofitant la feblesa del bitllet verd.
|
|
|
El ien es deprecia el 8% el 2005, però repunta al gener.
|
|
El ien va baixar el 8,1% el 2005 en relació amb un extens grup de divises. A més a més, tenint en compte la inflació, és a dir, en termes reals efectius, la moneda nipona va marcar la cota mínima des del començament del 1986. El diferencial de tipus d’interès en contra seu enfront de la resta de divises, en apropar-se els tipus d’interès japonesos al 0%, el va afeblir significativament. Durant les primeres setmanes del 2005, però, el ien va recuperar posicions gràcies a la reculada del dòlar.
|
|
|
La intervenció del iuan per les autoritats xineses pot dur les reserves exteriors al primer lloc mundial el 2006.
|
|
Les autoritats xineses han continuat donant mostres de flexibilització de la seva política canviària, tot i que amb molta moderació. Així, al començament de gener, es va modificar el sistema d’establiment del preu de sortida de la moneda. Actualment, es basa en una mitjana de les cotitzacions de cinc bancs occidentals i vuit bancs locals, tot i que les autoritats xineses continuen limitant la variació diària en el ±0,3% enfront del dòlar. A la pràctica, les fluctuacions són molt limitades. Així, en la tercera setmana de gener, el iuan va assolir la cota màxima enfront del dòlar en cotitzar a 8,062 unitats per dòlar, des de la flotació controlada iniciada al juliol del 2005, quan es va fixar un tipus inicial de 8,11 iuans per dòlar.
|
|
|
|
D’altra banda, el cap del Servei d’Estudis del Banc Central Xinès, Tang Xu, va desmentir les especulacions sobre la reducció de les tinences de dòlars de les seves reserves exteriors de divises, que s’estima en més del 70% del total. Com és sabut, les reserves de divises xineses actualment són les segones del món i podrien arribar a ocupar el primer lloc, per davant del Japó, al final del 2006. De fet, la possible desinversió de les tinences en dòlars dels bancs centrals asiàtics és un factor de risc per al valor de la moneda nord-americana.
|
El diferencial dels bons dels països emergents cau fins a un mínim històric
|
|
L’aplanament de la corba de tipus d’interès als Estats Units motiva temors d’una recessió.
|
|
La rendibilitat dels bons del Tresor dels Estats Units a 10 anys, considerats una referència del deute a llarg termini, va acabar el 2005 en el 4,40%, 18 punts bàsics per damunt de dotze mesos abans, però lleugerament per sota del juny del 2004 al començament del gir restrictiu de la Reserva Federal. El 2006 és probable que continuïn pujant, però moderadament, atès que no s’espera que el tipus d’interès de referència de la Reserva Federal pugi més enllà del 4,75%. Durant les primeres setmanes de gener, el rendiment dels bons del Tresor nord-americà a 10 anys ha experimentat lleugeres oscil·lacions en funció de les expectatives sobre el nivell d’arribada del tipus de la Fed i ha tendit a l’alça en la quarta setmana.
|
|
|
|
D’aquesta manera, en les primeres setmanes de gener, s’ha produït transitòriament una inversió de la corba de tipus d’interès del deute públic nord-americà entre els trams de 10 i 2 anys, és a dir, la rendibilitat a 2 anys superava la de 10 anys, la qual cosa es produeix rarament. No obstant això, el diferencial entre 10 anys i 3 mesos encara és positiu, per bé que ha disminuït molt en els últims mesos, amb el consegüent aplanament de la corba de tipus d’interès. Aquest últim indicador és considerat com un predictor avançat d’una recessió si es torna negatiu.
|
|
|
|
|
El rendiment dels bons de l’Estat alemanys a 10 anys va pujar lleugerament al final de la quarta setmana de gener en confirmar-se les expectatives d’un enduriment dels plantejaments del Banc Central Europeu. Així, es va reduir lleugerament el diferencial de tipus d’interès a llarg termini entre el dòlar i l’euro. Aquesta tendència hauria de continuar en aproximar-se les taxes de creixement econòmic a les dues zones geogràfiques.
|
|
El rendiment del deute públic britànic a 50 anys en termes reals cau a un nivell molt reduït.
|
|
Els tipus d’interès del deute públic a llarg termini segueixen en nivells relativament baixos. El mateix es pot dir dels tipus d’interès reals a llarg termini. En la tercera setmana de gener, el rendiment real dels bons a 50 anys al Regne Unit va arribar a baixar del 0,5%, nivell extremadament reduït. Això va ser degut, en part, a la pressió de la demanda dels fons de pensions britànics sobre una oferta relativament escassa. Aquests inversors institucionals han incrementat les compres de deute públic a llarg termini per reduir els desfasaments entre els actius i els passius a llarg termini arran de canvis reguladors.
|
|
|
|
El diferencial dels bons emergents en relació amb el deute públic dels Estats Units va caure fins a un mínim històric de 215 punts bàsics en la quarta setmana de gener, mesurat per l’índex JP Morgan Embi+. Aquesta evolució reflecteix una millora de la situació econòmica als països emergents, però també va ser deguda a la recerca de més rendibilitat per part d’inversors amb poca aversió al risc. D’altra banda, la taxa de morositat global dels bons d’alt rendiment va anotar la cota mínima des del 1997 al desembre, segons l’agència especialitzada Moody’s. Per al 2006, s’anticipa un augment moderat. Pel que fa a la taxa de morositat dels bons escombraries emesos en dòlars, es va produir un repunt el 2005. Així, el diferencial dels bons d’alt rendiment nord-americans va deixar enrere els mínims registrats al març del 2005.
|
Ensurt a les borses després de tres anys de pujades consecutives
|
|
Un nou encariment del petroli i els dubtes sobre el creixement dels beneficis empresarials sacsegen les borses al gener.
|
|
Els mercats de valors van tancar l’any 2005 amb balanços favorables per tercer any consecutiu. Uns baixos tipus d’interès i unes expectatives econòmiques i uns beneficis empresarials millors del que s’esperava van impulsar les borses. D’aquesta manera, els ensurts causats per l’escalada del petroli van quedar enrere.
|
|
|
|
|
Els resultats de les diferents borses mostren una gran variació. El 2005 els mercats emergents van tornar a encapçalar el grup de les més rendibles. Aquestes borses van reflectir la millor conjuntura econòmica d’aquests països, però també l’avidesa dels inversors per actius que possibilitessin més rendibilitats en un marc de baixos tipus d’interès. Els índexs de les borses d’Egipte, Colòmbia i Aràbia Saudita es van doblar en l’exercici. Altres països de l’Orient Mitjà, com Jordània i Oman, es van beneficiar dels petrodòlars. Països exportadors de petroli com Rússia, Noruega i Mèxic figuren en la classificació. Alguns membres recents de la Unió Europea i alguns països candidats a una pròxima ampliació van gaudir de les preferències dels inversors. Però també els mercats d’altres països europeus, com Islàndia, Àustria i Dinamarca, van assolir fortes plusvàlues. No obstant això, no tot són flors i violes, com ho evidencien els casos de Veneçuela i Bangladesh, amb caigudes anuals del 32% i del 20%, respectivament.
|
|
Uns tipus d’interès baixos i uns resultats empresarials robustos impulsen les borses el 2005.
|
|
Les borses van iniciar el 2006 amb empenta. No obstant això, amb posterioritat un nou encariment del cru i algunes dades relatives als beneficis empresarials decebedores van refredar el sentiment del mercat, de manera que es van produir reculades, i alguns índexs van perdre la par de l’any transitòriament.
|
|
|
|
Als Estats Units, cap a la meitat de la quarta setmana de gener, l’índex que presentava una evolució més positiva el 2006 era el Nasdaq. No obstant això, tant el tradicional Dow Jones com el més ampli Standard & Poor’s mostraven avanços. Aquest balanç es corresponia amb una bona arrencada de l’any per part de companyies tecnològiques, ben representades a l’índex Nasdaq.
|
|
|
|
L’índex DJ Eurostoxx 50, que comprèn les empreses més grans de la zona de l’euro, també va experimentar algunes sacsejades després d’un bon començament de l’any. Entre les principals, les borses italiana i francesa aconseguien els guanys més importants.
|
|
|
|
La borsa espanyola va aconseguir un brillant resultat el 2005, amb una revaloració de l’índex IBEX 35 del 18,2%. De les societats components de l’índex selectiu, sis van anotar pujades de més del 50%, amb algunes constructores en aquest grup, i només quatre van acabar l’exercici per sota del nivell inicial. El 2006 va començar també bé per a l’IBEX 35, que es va apropar als 11.000 punts, però després va perdre embranzida.
|
|
|
|
Fora de la zona de l’euro, el més destacable són les vicissituds de la borsa japonesa. L’índex Nikkei 225 va acabar el 2005 amb una alça del 40,2% anual i figurava al grup de les més rendibles de l’exercici, gràcies a la recuperació econòmica i a la millora de les perspectives amb les reformes estructurals previstes pel govern del primer ministre Koizumi. El dia 13 de gener, l’índex nipó presentava un augment del 2,1% en relació amb el final de desembre. No obstant això, amb posterioritat, el descobriment d’un presumpte escàndol comptable de la companyia de serveis d’internet Livedoor va desencadenar una fúria venedora que va fer perdre el 5,7% al Nikkei en dos dies, tot i que després va remuntar.
|
|
Els mercats emergents tornen a encapçalar la classificació de les borses més rendibles el 2005.
|
|
Pel que fa als mercats emergents, molts han començat l’any amb una gran alegria en pressuposar que continuaria l’embranzida alcista. Així, alguns, com Mèxic, Brasil, Corea del Sud, Índia, Indonèsia i Polònia, van marcar nous màxims històrics en el primer mes de l’exercici.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
