Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 356 - Abril 2012
|
|
|
Conjuntura internacional
|
|
|
|
|
Estats Units
|
Estats Units: cada vegada una mica millor
|
|
Els Estats Units poden créixer el 2,0% el 2012, amb el suport de la demanda interna i de les mesures d'estímul.
|
|
La nostra previsió de creixement de l'economia nord-americana per al conjunt del 2012 es manté en el 2,0%, però els riscos a la baixa s'han reduït sensiblement. Tot i que la crisi del deute europeu i el preu del petroli continuen sent uns perills considerables, els riscos interns han disminuït. Les polítiques d'estímul fiscal i monetari han contribuït a propiciar una reducció del deute privat i una recuperació del mercat laboral que donen continuïtat als nivells actuals de creixement. Cal tenir en compte, però, que queda molt camí per recórrer i que l'activitat privada encara no ha arribat a la situació de ser plenament sostenible per ella mateixa, de manera que els estímuls continuaran sent necessaris.
|
|
|
|
Si s'entén que la crisi econòmica actual ha estat una crisi d'excés de deute i que la sortida de la crisi implica un ardu procés de despalanquejament, es pot afirmar que els Estats Units estan al capdavant de les economies desenvolupades. Des del màxim del març del 2009 fins al final del 2011, el deute privat (particulars, empreses financeres i empreses no financeres) es va reduir del 303,1% al 250,9% del PIB, una disminució del 52,3% en termes de PIB, que gairebé dobla l'increment de l'endeutament del sector públic des del mínim del juny del 2007, del 32,5%.
|
|
L'economia nord-americana està al capdavant de les economies desenvolupades en la reducció del deute.
|
|
Als Estats Units, entre els tres sectors privats, les llars són les que han de marcar el ritme de la reducció del deute, ja que van començar la crisi relativament més endeutades que en altres economies. Els progressos són evidents (vegeu el requadre «Despalanquejament de les llars: tres països, tres històries»). El deute brut de les famílies ha passat del 130,0% de la renda disponible al setembre del 2007 al 112,8% al desembre del 2011. Una reducció que es queda a mig camí si es considera normal el deute del 90,2% de la renda disponible de l'inici del 2000. Sembla que aquesta millora sostinguda, afegida a la recuperació constant del mercat laboral, està esperonant els consumidors.
|
|
|
El consum privat mostra un fons de resistència al voltant de creixements del 2,0%.
|
|
Tot i que el consum privat es va desaccelerar al final del 2011, després d'haver experimentat un fort repunt, els dos primers mesos del 2012 mostren que hi ha un fons de resistència que hauria de possibilitar que el consum privat creixés al voltant del 2,0%, en termes reals, al llarg d'enguany. Apuntant en aquesta direcció, les vendes al detall tendencials, sense cotxes ni benzina, van créixer, al febrer, el 3,1% interanual en termes reals, una mica per damunt del ritme de les acaballes del 2011, amb una dada del gener que va ser revisada sensiblement a l'alça. Seguint aquest patró, la despesa de consum dels comptes nacionals del gener va avançar per damunt dels ingressos, la qual cosa permet esperar que, en el primer trimestre, el consum privat avanci a ritmes propers al 2,0%, en termes anuals, clarament per damunt del que s'esperava fa només dos mesos. Així mateix, l'índex de confiança del consumidor del Conference Board va reprendre la tònica alcista i es va enfilar fins als 70,8 punts, un nivell encara inferior a la mitjana històrica (al voltant dels 100 punts), però al qual no s'arribava des del febrer del 2008.
|
|
|
|
Malgrat aquest context de millora, la possibilitat d'un creixement sostingut del consum privat gaire més enllà del 2,0% sembla força difícil. En primer lloc, la reducció de l'endeutament encara no ha passat pel seu equador i, malgrat la millora del crèdit al consum, no és factible que es pugui tornar a la situació anterior a la crisi, quan el consum privat creixia al 3,0%, gràcies, en part, a una erosió constant de la taxa d'estalvi. En segon lloc, la situació actual del mercat laboral, malgrat la millora, continua limitant el creixement dels ingressos de les llars.
|
|
El mercat laboral millora, amb una taxa d'atur en el 8,3%, però l'augment de les rendes salarials es retardarà.
|
|
En aquest sentit, tot i que l'evolució del mercat de treball és un dels factors que més ha contribuït a millorar les expectatives del conjunt de l'economia, les prestacions que es poden esperar per al 2012 continuaran sent modestes. Després d'haver tocat fons, la recuperació del mercat de treball s'hauria d'escalonar en tres etapes successives: major utilització de la mà d'obra ocupada, augment de la contractació i recuperació dels salaris.
|
|
|
|
Les dades del febrer evidencien que la recuperació de les hores treballades i de les noves contractacions continuen millorant les expectatives. Així, al febrer, es van crear 227.000 nous llocs de treball, que situen en 3,5 milions el total de llocs recuperats des del març del 2010. El camí que queda per recórrer, però, encara és molt llarg, ja que cal crear 5,4 milions de llocs de treball per igualar el que es va perdre durant la crisi. Així mateix, la taxa d'atur es va mantenir, al febrer, en el 8,3%, molt per sota del 10,0% de l'octubre del 2010.
|
|
|
|
La recuperació de l'ocupació és real, però més modesta del que sembla, amb tres elements que llastaran la recuperació dels salaris. En primer lloc, la subocupació, és a dir, els treballadors que treballen involuntàriament a temps parcial a causa de la poca demanda, continua sent elevada. Tot i que la millora dels últims mesos és evident -entre setembre del 2011 i febrer del 2012, es va passar de 9,1 milions a 8,0 milions de subocupats-, el nivell es manté molt per damunt dels 4,5 milions, xifra que podria ser considerada normal. En segon lloc, la proporció d'aturats de llarga durada, de difícil recol·locació, continua sent del 42,6%, percentatge que gairebé dobla el de l'anterior màxim del 1983. En tercer lloc, la reducció de la taxa d'atur és deguda tant a la creació de llocs de treball com a la reducció de la població activa, la qual cosa evidencia que la situació encara no és del tot pròspera.
|
|
|
|
En l'apartat inversor, la construcció es continuarà mantenint a la cua de l'economia, amb una sobreoferta d'immobles que s'allargarà fins ben entrat el 2013. Un indicador de la lentitud de la recuperació del sector és la dada d'inici de nous habitatges al febrer, 698.000 en termes anuals, que, tot i situar-se per damunt del nivell del mateix període de l'any anterior, allarga fins als quatre mesos la persistència d'un nivell que se situa el 54,2% per sota de la mitjana del període 1995-2000, previ a la bombolla. Les expectatives més positives se centren encara al sector dels habitatges multifamiliars, però els preus continuen a la baixa, amb un índex Case-Shiller de preus de l'habitatge de segona mà que va continuar davallant al desembre, amb una reculada del 4,0% per al conjunt del 2011.
|
|
|
Les millores en l'habitatge són mínimes. Els preus continuen baixant i la construcció està estancada.
|
|
Amb un to millor, la inversió en equipament s'hauria de mantenir en creixements superiors al 5,0% al llarg del 2012, després dels ferms avanços del 2011. Per bé que la recuperació del sector manufacturer és una mica desdibuixada en els últims mesos, les expectatives empresarials al sector serveis, que representa el 86,2% de l'ocupació, continuen millorant. Així, l'índex d'activitat manufacturera de l'Institute for Supply Management (ISM) va recular fins als 52,4 punts, mentre que el de serveis va continuar avançant fins al nivell dels 57,3 punts, coherent amb un ritme de creixement del PIB per damunt de l'actual.
|
|
La inversió en equipament mantindrà el to el 2012.
|
|
En l'àmbit dels preus, la persistència del petroli car podria comportar una pujada de l'índex de preus al consum (IPC) gairebé del 2,5%. Aquest encariment dels preus energètics, que van repuntar al febrer, impedeix l'esperat replegament de la inflació, ja prou moderada. Així, mentre que l'IPC del febrer es va mantenir en el 2,9% interanual, el replegament es comença a apreciar en l'IPC subjacent, que exclou els preus energètics i els de l'alimentació, que va pujar el 2,2% interanual. Una moderació mínima que encara és més evident quan es pren en consideració la variació de preus entre el gener i el febrer. Els sectors que més van tirar cap avall l'increment de l'IPC subjacent van ser el vestit, els lloguers imputats als propietaris d'habitatges i l'oci.
|
|
El petroli car impedeix la correcció del dèficit comercial i sostreu creixement al conjunt de l'economia.
|
|
L'encariment del petroli també es fa sentir al sector exterior i evidencia de forma clara la pèrdua neta de creixement que representa per a l'economia nord-americana. La balança comercial de béns i serveis del gener va presentar un dèficit de 52.565 milions de dòlars. D'aquesta suma, 29.707 milions són atribuïbles a les importacions netes de petroli i dels seus productes derivats, la qual cosa, en termes anuals, representa el 2,3% del PIB. La persistència del preu del cru en els 125 dòlars per barril actuals representa, per tant, una pèrdua propera al 0,5% en termes de PIB en relació amb un hipotètic escenari en què el preu del petroli caigués fins als 100 dòlars per barril. Això explica l'interès de l'Administració Obama per abaratir el petroli amb mesures com l'alliberament de les reserves. Pel que fa a la balança que exclou el petroli, destaca el bon comportament de les exportacions, que van reaccionar a l'alça després d'uns mesos d'estancament, un fet significatiu si considerem l'entorn d'alentiment de la demanda global i, en especial, la feblesa dels socis comercials europeus.
|
|
Japó
|
Japó: tot depèn de la recuperació industrial
|
|
El Japó espera una recuperació de l'economia en el primer trimestre del 2012.
|
|
El PIB va acabar el 2011 amb un descens en el quart trimestre i amb un esforç de reconstrucció que està tenint més dificultats de les previstes. Les empreses exportadores pateixen un desavantatge en costos energètics, que es veu agreujat pels efectes de les inundacions tailandeses, on les empreses nipones havien fet un esforç inversor per assegurar-se subministraments. Això ha erosionat el superàvit per compte corrent. Si persisteix aquesta situació, comportaria una necessitat de finançament extern que dificultaria el sosteniment de les polítiques fiscals expansives previstes per al 2012.
|
|
La producció industrial se situa el 2,8% per sota del nivell del febrer del 2011.
|
|
No obstant això, les perspectives per al primer trimestre milloren, precisament, gràcies al bon comportament de les empreses manufactureres exportadores, que són la fortalesa tradicional de l'economia japonesa. La producció industrial del febrer ha acumulat un increment del 5,8% des de l'inici d'enguany, mentre que les comandes de maquinària de les empreses exportadores, que són un indicador avançat de la inversió en equipament, també van repuntar. L'únic punt feble d'aquest panorama més favorable el constitueix l'important sector de l'electrònica i les telecomunicacions, que va continuar baixant, amb un nivell que es manté el 18,0% per sota del de febrer del 2011, mes previ a la tragèdia del març del 2011. Per la seva banda, a l'índex general de producció industrial només li falta recuperar el 2,8%.
|
|
|
|
|
Confirmant les perspectives alcistes del primer trimestre, el saldo comercial del febrer va ser millor del que s'esperava, gràcies al bon comportament de les exportacions, que van avançar el 2,9% en relació amb el gener i que allunyen la perspectiva d'un dèficit per compte corrent al llarg del 2012.
|
Xina
|
Xina: l'abandonament del vuit
|
|
La Xina modifica l'objectiu de creixement del 8,0% al 7,5%, amb una contribució del consum que ha d'anar a més.
|
|
En el mes de març, la segona economia del món va reduir l'objectiu de creixement anual per primera vegada en vuit anys. El primer ministre Wen Jiabao va anunciar que, a partir d'ara, l'objectiu del Govern de Pequín passa del 8,0% al 7,5%. El canvi comporta el propòsit explícit de refocalitzar el creixement de la inversió i de les exportacions cap al consum privat, que, a la Xina, representa només un terç del PIB i que acostuma a presentar taxes d'avanç inferiors a les de la inversió.
|
|
|
|
El nostre escenari central continua sent el d'un aterratge suau de l'economia, amb un creixement que s'hauria d'apropar al 8,0% en el conjunt del 2012. No obstant això, sembla que els riscos d'un creixement insuficient són més clars que els d'un increment de les tensions inflacionistes. Tot i que la tendència dels preus, a mitjà i a llarg termini, apunta a l'alça, ja que la demografia xinesa ha de continuar pressionant cap amunt els costos laborals, les tensions inflacionistes no haurien de ser un problema el 2012, sobretot si tenim en compte que les últimes dades confirmen que el repunt de la inflació del gener va ser provocat per l'encariment dels aliments derivat de la celebració de l'any nou xinès.
|
|
L'escenari central per al 2012 continua sent el d'un aterratge suau.
|
|
En aquest sentit, l'IPC del febrer va ser del 3,2% interanual, mentre que l'IPC d'alimentació, que, a la Xina, té un pes d'un terç del total, va passar de pujar el 10,5% al gener al 6,2% al febrer. A curt termini, el risc inflacionista més important cal buscar-lo en els preus energètics, que, a la Xina, estan regulats. Així, al març, les autoritats van apujar el 6% el preu dels carburants, ateses les pèrdues que la reducció dels marges provocava en les empreses refinadores xineses. No obstant això, l'IPC subjacent es va mantenir moderat, amb un increment de l'1,6% interanual al gener.
|
|
|
La inflació es modera fins al 3,2%.
|
|
Si, pel que sembla, la lluita contra la inflació iniciada cap a la meitat del 2011 ha donat els fruits esperats, un creixement inferior al previst és, a curt termini, el risc més seriós. Sense disposar encara de les dades de producció industrial corresponents als dos primers mesos del 2012, que serviran per mesurar la fermesa de l'activitat industrial, la producció d'energia elèctrica va repuntar al febrer després de la interrupció de les festes de celebració de l'any nou. Així mateix, al febrer, el preu de l'habitatge va continuar caient a la majoria de ciutats del país, situació que evidencia l'aturada d'un sector que representa el 13% del PIB. No obstant això, l'aterratge suau és factible, ja que l'espai per a polítiques d'estímul continua sent gran, encara més si es confirma que la inflació està sota control. El coeficient de caixa, malgrat la davallada del mes anterior, continua en un alt 20,5%, que possibilita nous descensos, i l'endeutament governamental, fins i tot amb l'afegitó de l'endeutament de les entitats locals, presenta nivells moderats.
|
|
La desacceleració del sector immobiliari i de les exportacions és ràpida.
|
|
Per la seva banda, la balança comercial es va orientar de nou a la baixa. Els efectes de calendari van provocar que, al febrer, es registrés un dèficit comercial de 31.483 milions de dòlars, el més elevat de la història recent de la Xina. Tot i que la situació s'hauria de corregir al març, el superàvit acumulat dels dotze últims mesos va ser de 154.514 milions de dòlars, molt lluny de la situació anterior a la crisi financera. En aquest sentit, mentre que, en la mitjana del període 2006-2008, el superàvit comercial representava el 5,7% del PIB, l'estimació per als dotze mesos fins al febrer del 2012 es va quedar en el 2,0%, la qual cosa indica que el consum privat no ha de trigar gaire a agafar el relleu de les exportacions i de la inversió si es vol consolidar el creixement.
|
Despalanquejament de les llars: tres països, tres històries
|
|
|
|
A punt de complir-se 5 anys des que la bombolla subprime detonés el pitjor desastre financer en dècades, prossegueixen els esforços de les llars a banda i banda de l'Atlàntic per reduir l'endeutament excessiu. Aquest procés d'ajustament serà ardu i perllongat. I encara ho serà més per als països que no han aconseguit consolidar la recuperació. Així i tot, l'endarreriment en el cicle econòmic no és l'única raó que explica les variacions entre països en el ritme de despalanquejament de les famílies. L'objectiu d'aquest requadre és, precisament, clarificar, a partir d'una comparativa entre els Estats Units, el Regne Unit i Espanya -tres economies que comparteixen la desgraciada necessitat de superar els estralls d'una bombolla de crèdit fallida-, els factors que expliquen aquesta discordança i com això condiciona les perspectives de creixement de cada país.
|
|
|
|
Durant el llarg període de bonança entre la crisi dot-com i la crisi subprime, les famílies nord-americanes, britàniques i espanyoles van aprofitar l'abundància de liquiditat a baix cost per gastar molt més del que ingressaven mitjançant un augment considerable del recurs al crèdit. Entre el 2001 i el 2007, el nivell de deute de les llars va augmentar el 80% als Estats Units, el 87% al Regne Unit, i el 168% a Espanya, de manera que gairebé es va doblar als dos països anglosaxons i es va triplicar a Espanya. Tot i que les estadístiques en termes absoluts són prou reveladores, a l'hora de ponderar la seva sostenibilitat, és més apropiat mesurar l'endeutament de les famílies en relació amb la capacitat de generar ingressos. Així, doncs, durant l'esmentat període intercrisis, la ràtio de palanquejament de les llars als Estats Units, mesurada com a deute sobre renda bruta disponible (RBD), va augmentar en 30 punts percentuals (p.p.). Al Regne Unit, aquesta ràtio de palanquejament va pujar en 52 p.p. i, a Espanya, en 58 p.p.
|
|
|
|
|
L'esclat de la crisi financera el 2007 i la seva intensificació el 2008, amb la fallida de Lehman Brothers, van marcar l'inici d'un procés de despalanquejament que progressa lentament a totes les economies analitzades. No obstant això, també aquí, les estadístiques revelen ritmes de correcció perceptiblement diferents entre països. Als Estats Units, la ràtio de deute sobre l'RBD s'ha reduït en 17 p.p. en relació amb el màxim de les acaballes del 2007. Al Regne Unit, la correcció acumulada és de 14 p.p., també des del pic. A Espanya, en canvi, només s'ha ajustat en 7 p.p., malgrat haver augmentat molt més que als Estats Units o al Regne Unit durant els vuit anys anteriors a l'esclat de la bombolla (vegeu el gràfic anterior). Segons un estudi recent de McKinsey,(1) que parteix de l'experiència nòrdica als anys noranta, les llars nord-americanes haurien recorregut ja gairebé la meitat del camí en el procés de despalanquejament, mentre que, al Regne Unit i, sobretot, a Espanya, estarien més endarrerides.
|
|
|
|
Llavors, la qüestió és per què? Què explica que el procés de despalanquejament al Regne Unit avanci més lentament que als Estats Units o que, a Espanya, s'hagi ajustat molt menys que en els altres dos països? Abans d'aprofundir en les causes, cal veure quines forces han impulsat la correcció i, per fer-ho, podem descompondre la variació de la ràtio de deute sobre renda bruta disponible en dues parts: la variació provocada pel canvi en el saldo viu de deute, el numerador de la ràtio, i l'ocasionada per l'augment de la renda disponible, el denominador (vegeu la taula següent). En el cas dels Estats Units i del Regne Unit, la major part de la disminució de la ràtio de deute durant la fase de despalanquejament s'atribueix a la millora de l'RBD. En els dos casos, la renda disponible de les llars ha crescut més del 10%, acumulat, des del pic d'endeutament el 2007-2008. En clar contrast, l'RBD a Espanya només ha augmentat el 2% des del 2008, la qual cosa no permet explicar més de tres punts percentuals de la reculada de la ràtio de deute.
|
|
|
|
L'evolució de l'ocupació ha estat clau per explicar les diferències en termes de renda disponible: mentre que, al Regne Unit, l'ocupació ha caigut al voltant del 2% des del 2007 i, als Estats Units, ho ha fet el 4%, Espanya ha destruït el 13% de l'ocupació. En canvi, l'evolució dels salaris en les tres economies no ha estat tan discordant (+7% al Regne Unit, +9% a Espanya i +10% als Estats Units). Pel que fa a la contribució del numerador, és a dir, el saldo viu de deute, als Estats Units i a Espanya, s'ha reduït el 4% i el 3%, respectivament, des dels pics de palanquejament, mentre que, al Regne Unit, encara ha augmentat el 2%. Per tant, el pes del despalanquejament de les llars espanyoles ha recaigut, sobretot, en la correcció del numerador i, en particular, en el crèdit al consum -amb venciments més curts-, ja que el crèdit hipotecari es manté per damunt dels nivells de mitjan 2008.
|
|
|
|
(1) Vegeu «Debt and deleveraging: Uneven progress on the path to growth», McKinsey Global Institute (2012).
|
|
|
|
Dit això, és obvi que els Estats Units estan més avançat en el procés de despalanquejament de les llars, tant en relació amb Espanya com amb el Regne Unit. Això significa que les llars nord-americanes han estat més disciplinades i responsables? No necessàriament. En part, el millor posicionament de les llars nord-americanes es pot atribuir a un major nivell d'impagaments i d'execucions hipotecàries. Aquests impagaments representen gairebé dos terços de la reducció del saldo viu de deute o 3 dels 5 punts percentuals amb què aquesta reducció hauria contribuït a la correcció de la ràtio de palanquejament.(2) Al Regne Unit i a Espanya, en canvi, una caiguda més lenta dels preus de l'habitatge, la reducció del cost de les hipoteques, majoritàriament subjectes a tipus d'interès variable, i un major recurs als refinançaments o als canvis de condicions dels préstecs bancaris han frenat el nombre d'impagaments, però allargaran el procés de despalanquejament.
|
|
|
|
D'altra banda, als Estats Units, el procés de desendeutament ha seguit un procés paral·lel a l'augment de l'endeutament públic, que ha permès sostenir més còmodament el creixement de la renda i, d'aquesta manera, ha facilitat el desendeutament privat. En contrast, tant Espanya com el Regne Unit estan compaginant el procés de despalanquejament privat amb la consolidació dels comptes públics. La simultaneïtat de l'ajustament públic i del privat és un altre factor que ajornarà la culminació del procés de despalanquejament als dos països, tot i que, al Regne Unit, la disponibilitat d'un banc central emissor de liquiditat facilitarà el procés.
|
|
|
|
Tenim encara per davant uns quants anys d'esforç. En un context recessiu, reduir el deute és molt costós. Per aquest motiu, com més ràpidament es reprengui la via del creixement, més suportable serà el dolor i més curt el procés. A les economies que, com l'espanyola, es veuen obligades, a més a més, a avançar la consolidació dels comptes públics per una qüestió de confiança externa, aquest creixement només pot venir per l'impuls del sector exterior. Així mateix, és fonamental -imprescindible, fins i tot- que accelerin, al mateix temps que l'ajustament del deute, el programa de reformes estructurals. Sense aquest baló d'oxigen, el túnel del despalanquejament pot acabar resultant excessivament fosc i interminable.
|
|
|
|
(2) Vegeu op. cit. McKinsey Global Institute (2011).
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Marta Noguer
|
|
|
|
Departament d'Economia Internacional, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
Brasil
|
Brasil: neutralitzant la desacceleració
|
|
L'economia va créixer el 2,7% el 2011 i es va desaccelerar més del que estava previst.
|
|
L'economia brasilera va créixer el 2,7% el 2011, una mica menys del que esperava la majoria d'analistes i molt menys del que va avançar el 2010 (+7,5%). Tot i que s'anticipava un impacte més important dels estímuls engegats des de l'estiu, es confirma que, durant els últims compassos del 2011, l'activitat va mantenir un to de relativa feblesa, que cal atribuir al decaïment de les exportacions netes i a la reducció d'existències. En contrast, la despesa interna va tornar a deixar constància de la seva resistència i va recuperar vigor en relació amb el trimestre anterior.
|
|
|
|
Esperem que aquest repunt de la demanda interna es consolidi al llarg del 2012, amb el suport d'un mercat laboral en mínims històrics d'atur, d'un salari real a l'alça, de la persistència dels influxos de capital, de la solidesa dels preus de les primeres matèries, de la millora del sentiment econòmic (no solament al Brasil, sinó també a nivell global), i, com no podia ser d'una altra manera, de l'impuls dels estímuls (fiscals, de crèdit, macroprudencials i monetaris).
|
|
|
El Comitè de Política Monetària redueix la taxa Selic en 75 punts bàsics més i la deixa en el 9,75%.
|
|
En aquest sentit, el decebedor registre de creixement del quart trimestre, la reculada inesperada de la producció industrial al gener i les renovades pressions apreciadores sobre el real van donar prou arguments al Comitè de Política Monetària per fer un pas més en la reducció de tipus. Així i tot, va sorprendre la magnitud de l'última retallada, de 75 punts bàsics, que deixa la taxa Selic en el 9,75%. A més a més, les minutes de l'última reunió del Comitè insinuen més retallades en la primera meitat d'enguany, que podrien dur la taxa de descompte fins al 9%.
|
|
|
|
La laxitud monetària, més agressiva del que havíem previst, ens obliga a revisar a l'alça el nostre escenari d'inflació per al 2012 i a situar-la, al final de l'exercici, al voltant del 5,4%, en lloc del 4,9% anterior. De tota manera, els preus van reprendre una tendència de correcció gradual al febrer, un cop temperat l'impacte de la revisió de tarifes de transport i d'altres efectes estacionals al gener. Això no treu que, si es confirma la reacceleració del creixement a mesura que avanci el 2012, les pressions inflacionistes recuperaran el protagonisme i obligaran el COPOM a donar un nou gir a la política de tipus, probablement al començament del 2013.
|
|
S'intensifiquen les mesures per frenar l'apreciació del real.
|
|
Ara com ara, la tònica de reducció de tipus contribuirà als esforços per frenar l'apreciació del real, de nou entre les prioritats màximes de les autoritats brasileres en el seu afany de reactivar un sector industrial en hores baixes. L'últim moviment de fitxa ha estès l'IOF (impost sobre operacions financeres) del 6% als préstecs finançats amb capital estranger amb venciment inferior als cinc anys. De fet, també al març, ja l'havien ampliat als préstecs que vencien abans de tres anys.
|
Mèxic
|
Mèxic: sense desviar-se del guió
|
|
L'economia mexicana es basa, cada vegada més, en la despesa interna.
|
|
Una gestió prudent de les polítiques macroeconòmiques ha permès a l'economia mexicana mantenir la fermesa, malgrat les tensions que van afectar l'economia global durant la segona meitat del 2011. La millora relativa de les perspectives econòmiques als Estats Units ens porten a preveure un creixement del PIB al voltant del 3,5%, però també esperem que el to de moderació del quart trimestre s'allargui el 2012. Tot i la seva millora, la recuperació de l'activitat als Estats Units serà molt gradual, de manera que s'espera que el volum d'exportacions mexicanes es mantingui feble. En contrapartida, la despesa interna continua oferint un suport cada vegada més sòlid. Les vendes al detall van sorprendre, al gener, amb un avanç del 4,4% interanual, mentre que la inversió també va registrar un creixement notable al novembre i al desembre.
|
|
|
|
Pel que fa a l'escenari d'inflació, continua sent relativament benigne i es manté dins el rang objectiu. A més a més, l'apreciació recent del peso contribueix a relaxar una mica més les pressions sobre els preus. Això facilita la tasca de Banxico, que, ara com ara, continua sense la necessitat de moure el tipus d'interès de referència, que fa més de dos anys que es manté en el 4,5%.
|
|
La fortalesa renovada del peso alleuja les pressions sobre els preus.
|
|
El que sí es mourà una mica més aquesta primera meitat del 2012 és el dèficit fiscal, ja que no hem d'oblidar que es tracta d'un any electoral. Ara com ara, la balança es decanta per un canvi de govern, ja que els sondejos apunten a Enrique Peña, candidat del PRI, com a favorit, per davant de Josefina Vázquez, del partit al govern. En qualsevol cas, el repte del nou president serà impulsar el potencial de creixement d'una economia que continua necessitant un programa ambiciós de reformes estructurals que ataqui esculls històrics com l'excessiva dependència petroliera dels ingressos fiscals o les importants ineficiències que persisteixen en el sistema educatiu.
|
Matèries primeres
|
El petroli s'atura, de moment
|
|
El petroli es manté en els 122,8 dòlars i dóna un respir a la seva carrera alcista.
|
|
El petroli ha fet un alto en l'evolució alcista. Ha mantingut el preu gairebé sense canvis entre el 22 de febrer i el 22 de març i ha cedit un mínim 0,2% per quedar-se en els 122,80 dòlars per barril (qualitat Brent, per a lliuraments a un mes), el 14,7% per damunt del nivell del començament de l'any, que iguala l'increment del conjunt del 2011 i queda el 5,8% per damunt del nivell d'un any enrere, quan la crisi líbia ja havia arribat al punt culminant.
|
|
|
|
La decisió de l'Aràbia Saudita d'incrementar la producció de cru per compensar la disminució de les exportacions iranianes, que secunda l'alliberament de les reserves nord-americanes i britàniques, és el principal element que explica la momentània estabilització dels preus i posa de manifest l'existència d'un interès general perquè l'encariment del petroli no acabi agreujant la desacceleració de la demanda agregada global.
|
|
Les alces s'interrompen, però és aviat per parlar de canvis de tendència.
|
|
La resta de primeres matèries va tenir un comportament desigual, que interromp les alces de l'inici d'enguany. La poca magnitud dels descensos, però, fa difícil poder parlar de canvis de tendència. L'índex CRB va avançar un imperceptible 0,2% entre el 22 de febrer i el 22 de març, però les davallades van predominar entre els metalls i els aliments, llevat del ferro, de l'acer i de l'arròs. Entre els metalls, cal destacar els descensos de l'or i del níquel, del 6,7% i del 8,2%, respectivament, mentre que, entre els aliments, cal esmentar la caiguda del 10,4% del preu del cafè.
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
