Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 284 - Ocubre 2005
|
|
|
Mercats financers
|
|
|
|
|
Mercats monetaris i de capital
|
La Reserva Federal continuarà apujant els tipus d’interès
|
|
|
|
Al setembre han tornat a predominar els moviments alcistes de tipus d’interès entre els principals bancs centrals. Així, tant la Reserva Federal com el Banc de Canadà han apujat els tipus d’interès de referència i han continuat normalitzant-los, tot i seguir en nivells històricament baixos. La marxa econòmica de les economies nord-americana i canadenca prop del seu potencial, és a dir, del creixement econòmic sostenible sense generar inflació, i l’encariment substancial del petroli justifiquen aquests moviments. En canvi, el moderat pols econòmic de la zona de l’euro i la situació deflacionista al Japó motiven el manteniment d’unes polítiques monetàries més laxes en aquestes àrees.
|
|
El pas de l’huracà Katrina refreda les expectatives de pujada de tipus d’interès, però Greenspan no modifica el seu discurs.
|
|
Als Estats Units, després dels desastrosos efectes de l’huracà Katrina a diversos estats del Sud al començament de setembre, els mercats van especular sobre la possibilitat que la Reserva Federal efectués una pausa en la tònica d’increments del tipus d’interès de referència, un cop es va saber que el president de la Reserva Federal, Alan Greenspan, s’havia entrevistat amb el president George W. Bush després de l’impacte del Katrina. No obstant això, un cop superat el xoc inicial, va predominar l’opinió que els efectes macroeconòmics de l’huracà serien escassos, i, per bé que podien afectar negativament el creixement del quart trimestre, amb posterioritat la reconstrucció ulterior comportaria una major expansió econòmica.
|
|
|
|
|
En aquest marc, el Comitè de Mercat Obert de la Reserva Federal, en la reunió del 20 de setembre, va decidir apujar de nou els tipus d’interès oficials en 25 punts bàsics. Així, el tipus d’interès de referència per als dipòsits interbancaris a un dia va pujar fins al 3,75%. Es va tractar de l’onzè augment consecutiu d’aquest tipus d’interès.
|
|
El mercat només descompta un o dos increments més en els propers mesos de 25 punts bàsics per part de la Fed…
|
|
En el comunicat de premsa, la Reserva Federal va mantenir bàsicament la redacció dels últims mesos. D’aquesta manera, va apuntar que encara continuaria apujant els tipus d’interès progressivament, tot i que, en aquesta reunió, un dels membres del comitè, Mark W. Olson, va votar en contra d’una alça del tipus d’interès. En aquest context, el mercat descompta que el tipus d’interès de referència dels Estats Units pujarà un cop més, fins al 4%, abans d’acabar l’any.
|
|
…no obstant això, el tipus de referència de la Fed podria augmentar fins al 4,50% l’any vinent.
|
|
No obstant això, el tipus d’interès oficial nord-americà podria arribar al 4,50% el 2006 si es confirmen les tensions al mercat laboral, ja que la Reserva Federal es veuria obligada a reaccionar per evitar una espiral preus-salaris que si fins ara s’ha evitat ha estat, entre altres raons, per la credibilitat antiinflacionista guanyada en la lluita contra la inflació en les dècades dels vuitanta i els noranta del segle passat. Atès que, al final de gener, es produirà el relleu d’Alan Greenspan com a president de la Reserva Federal, probablement el nou responsable de la política monetària voldrà establir la seva reputació, de manera que el tipus d’interès de la Reserva Federal possiblement continuarà tendint a l’alça en el proper exercici.
|
|
El BCE revisa a la baixa les projeccions de creixement econòmic per a la zona de l’euro i a l’alça les d’inflació a causa del petroli…
|
|
A la zona de l’euro, el Banc Central Europeu (BCE) va revisar a la baixa les projeccions de creixement econòmic per al 2005 i el 2006 fins a les bandes 1,0%-1,6% i 1,3%-2,3%, respectivament. Al mateix temps, va incrementar les corresponents a la inflació fins al 2,1%-2,3% el 2005 i 1,4%-2,4% el 2006, a causa, sobretot, d’uns preus del cru més alts del que s’esperava. El Banc Central Europeu ha mantingut la seva posició que el tipus d’interès de l’Eurosistema es troba en un nivell apropiat per assegurar l’estabilitat dels preus a mitjà termini per sota del 2%. De fet, a l’agost, la inflació harmonitzada es va mantenir en el 2,2% en taxa interanual, mentre que la inflació subjacent (exclosos els elements més volàtils) se situava en l’1,3%.
|
|
…i podria iniciar el gir alcista en el primer semestre del 2006 si millora el to econòmic.
|
|
El BCE va indicar que els riscos per al creixement apunten més aviat a la baixa, mentre que els riscos per a la inflació s’orienten a l’alça. No obstant això, el president del BCE, Jean-Claude Trichet, manté que l’estabilitat dels preus no perilla, si més no mentre els augments salarials segueixin continguts. D’aquesta manera, la política monetària de la zona de l’euro continua essent molt relaxada, amb els tipus d’interès tant nominals com reals en nivells històricament molt baixos.
|
|
|
|
L’euríbor a un any es va incrementar en 5 centèsimes en mitjana mensual a l’agost fins al 2,22% i es va col·locar, però, 8 centèsimes per sota de dotze mesos abans. En les primeres setmanes de setembre, l’euríbor a un any ha tendit a situar-se al voltant d’aquest nivell. La corba de tipus d’interès no anticipa un gir alcista del Banc Central Europeu fins al segon semestre del 2006. No obstant això, el BCE es podria veure obligat a avançar fins al primer semestre el tensionament monetari si els preus del petroli pugen encara més, com és probable, i es comencen a transmetre al nucli dels preus de consum.
|
La pujada de tipus d’interès de la Fed dóna suport al dòlar a curt termini
|
|
|
|
El dòlar es va apreciar el 2,7% en els vuit primers mesos de l’exercici enfront d’un conjunt ampli de monedes. Aquesta pujada va rebre el suport d’un diferencial de tipus d’interès favorable enfront de l’euro i del ien i d’un creixement econòmic relativament elevat. D’aquesta manera, la divisa nord-americana va poder vèncer les pressions a la baixa derivades de l’important desequilibri exterior de l’economia dels Estats Units.
|
|
El dòlar s’hauria de depreciar a mitjà termini enfront de les monedes asiàtiques per corregir el desequilibri exterior.
|
|
En els primers dies de setembre, però, les especulacions que la Reserva Federal faria una pausa en la tònica d’increment dels tipus d’interès arran dels efectes de l’huracà Katrina van afeblir el bitllet verd. No obstant això, més tard, un cop esvaïdes aquestes expectatives, el dòlar va recuperar el vigor. Així mateix, la dada del desequilibri comercial del juliol, inferior a l’esperada, va donar suport al dòlar cap a la meitat de setembre. No obstant això, a mitjà termini, el dòlar hauria de corregir a la baixa, en especial enfront de les divises asiàtiques, per disminuir el desequilibri amb l’exterior.
|
|
El resultat electoral a Alemanya, que dificulta l’avanç de les reformes estructurals, perjudica l’euro.
|
|
L’euro es va depreciar el 5,7% en el període gener-agost enfront de les divises dels seus principals socis comercials, després d’haver-se apreciat amb força en el quart trimestre del 2004. El moderat creixement econòmic de la zona de l’euro, l’ampliació del diferencial de tipus d’interès en contra seu enfront d’altres monedes i el rebuig de la Constitució Europea en els referèndums que van tenir lloc a França i als Països Baixos al maig i al juny, amb la consegüent crisi política, van perjudicar la moneda europea. En les primeres setmanes de setembre, l’euro ha perdut posicions.
|
|
|
|
En relació amb el dòlar, l’euro ha experimentat vaivens en les primeres setmanes de setembre. Així, el dia 2 de setembre, va cotitzar a 1,254 dòlars, nivell no assolit des del mes de maig. No obstant això, amb posterioritat la moneda única europea va flexionar a la baixa i es va replegar cap a la cota d’1,20 dòlars.
|
|
|
|
|
La lliura esterlina va experimentar un increment acumulat fins a l’agost de l’1,6% en relació amb una àmplia cistella de monedes. En les primeres setmanes de setembre, la moneda britànica va pujar lleugerament en termes globals en no tenir continuïtat en el mes la rebaixa del tipus d’interès oficial del Banc d’Anglaterra de l’agost i en refredar-se la perspectiva de noves retallades. Des de l’inici de l’any, però, per bé que la lliura s’ha apreciat enfront de l’euro, ha baixat en relació amb el dòlar.
|
|
|
|
|
El ien va caure el 4,1% en els vuit primers mesos de l’any en relació amb el conjunt de les principals divises, afeblit per un diferencial de tipus d’interès en contra seu enfront de la resta de monedes en mantenir-se el tipus oficial del Japó en el 0%. Durant les primeres setmanes de setembre, la moneda nipona va tendir a pujar arran de la victòria de Koizumi en les eleccions anticipades del dia 11, que obre el camí a convenients reformes estructurals. No obstant això, amb posterioritat va cedir terreny davant l’embranzida del dòlar. En la quarta setmana del mes, el ien se situava considerablement per sota del nivell inicial de l’exercici en relació amb el dòlar, tot i que mostrava una apreciació enfront de l’euro.
|
|
El rendiment dels bons alemanys anota el mínim de les últimes dècades
|
|
Sensible aplanament de la corba de tipus d’interès nord-americans el 2005.
|
|
El dia 1 de setembre, la rendibilitat dels bons del Tresor dels Estats Units a deu anys va baixar fins al 4,02%, la cota més baixa des del final de juny, en aparèixer dades que suggerien un creixement econòmic inferior a l’esperat. No obstant això, amb posterioritat el rendiment dels bons va tendir a repuntar suaument en esvair-se les expectatives que la Fed faria una pausa en la seva carrera alcista. Cal destacar que el pendent de la corba de tipus d’interès s’ha aplanat sensiblement des de l’inici de l’any en pujar els tipus d’interès a curt termini, mentre que els rendiments a llarg termini es col·loquen en nivells similars als del final del 2004. L’enigma dels bons continua planant sobre l’economia mundial, ja que, ateses les condicions econòmiques internacionals, el rendiment dels bons nord-americans és excepcionalment baix.
|
|
La rendibilitat del deute públic europeu a llarg termini encara pot assolir nous mínims.
|
|
El tipus d’interès dels bons de l’Estat alemanys a deu anys va caure fins al 3,02% en la quarta setmana de setembre i va registrar el nivell mínim de les últimes dècades, en jugar el paper d’actiu refugi en un marc d’incertesa per l’efecte dels huracans del Sud dels Estats Units sobre el subministrament i el refinatge de petroli. Tot i que en les properes setmanes la rendibilitat del deute públic europeu a llarg termini encara podria marcar nous mínims, a mitjà termini repuntarà fins a nivells més coherents amb els fonaments econòmics des de les cotes actuals, inusualment baixes.
|
|
L’estabilització del preu del petroli alleuja les borses
|
|
Els resultats empresarials són millors del que s’esperava i els reduïts tipus d’interès impulsen les borses…
|
|
Uns resultats empresarials millors del que s’esperava i uns tipus d’interès baixos han continuat impulsant les borses a l’estiu, tot i els elevats preus assolits pel petroli. D’aquesta manera, nombrosos índexs borsaris han marcat al setembre nous màxims històrics, o dels últims anys, després d’una certa moderació dels preus del cru. Així, la majoria de les principals borses han acabat l’estiu presentant fortes revaloracions en l’exercici, superiors al que es preveia al començament de l’any, llevat dels mercats nord-americans.
|
|
…tot i que els mercats nord-americans mostren una evolució mediocre el 2005.
|
|
L’excepció cal buscar-la als Estats Units, on les borses tenen una evolució mediocre. Després dels importants guanys registrats el 2004, els valors nord-americans presentaven una certa sobrevaloració en relació amb altres mercats. A més a més, la sostinguda pujada dels tipus d’interès de la Reserva Federal ha llastat la borsa nord-americana. Al setembre els efectes de l’huracà Katrina van ser compensats per especulacions que la Reserva Federal podria no apujar els tipus d’interès tant com s’esperava. L’índex Standard & Poor’s 500 mostrava una modesta alça sobre desembre en l’última setmana. En canvi, tant el tradicional índex Dow Jones de valors industrials com l’índex Nasdaq general, representatiu dels valors tecnològics, mostren lleugeres pèrdues des de l’inici de l’any.
|
|
|
|
Per sectors, el sector energètic, a causa, sobretot, de les petrolieres per l’encariment de l’or negre, i les companyies de serveis públics van anotar fortes plusvàlues en relació amb el mes de desembre. En canvi, les empreses de telecomunicacions, de materials i de consum cíclic mostraven notables descensos acumulats.
|
|
Substancials guanys des de l’inici de l’any de les borses europees.
|
|
En canvi, l’índex DJ Eurostoxx 50, que engloba les societats més grans de la zona de l’euro, presentava en l’última setmana de setembre una alça de dos dígits sobre el mes de desembre. La depreciació de l’euro al llarg del 2005 i el manteniment dels tipus d’interès del Banc Central Europeu en nivells molt reduïts, juntament amb uns alts creixements dels beneficis de les empreses europees i de les operacions d’adquisicions empresarials en diversos sectors, com l’elèctric, van donar suport als mercats borsaris del continent. Al final de la segona setmana de setembre, l’índex Xetra Dax de Frankfurt va marcar la cota màxima des del maig del 2002, esperonat per la perspectiva d’un avanç de les reformes estructurals. L’esperada victòria dels democristians en les eleccions generals del dia 18 de setembre obria la perspectiva de canvis rellevants en la política econòmica. No obstant això, amb posterioritat es van refredar aquestes perspectives, i, amb un ajustat resultat electoral que complica la governabilitat, el Dax va cedir terreny, tot i que presentava un fort increment en relació amb el final del 2004. La majoria dels principals mercats de la zona de l’euro també presentaven substancials guanys en l’exercici, encapçalats pel parquet parisenc.
|
|
|
|
|
Pel que fa a la borsa espanyola, l’índex IBEX 35 va continuar avançant al setembre, situació a la qual va contribuir l’OPA llançada per Gas Natural sobre Endesa al començament del mes. L’IBEX 35 va marcar la cota màxima des de l’octubre de l’any 2000 al començament de la cinquena setmana del mes. Cal apuntar que, en l’última setmana del mes, només 3 de les 35 accions de l’índex selectiu se situaven per sota de la par de l’exercici, mentre que algunes presentaven guanys espectaculars de més del 50%, com Metrovacesa, Sacyr Vallehermoso, Ferrovial i Abertis.
|
|
Reactivació de la borsa japonesa, amb el suport de la victòria de Koizumi a les eleccions, que obre la via a les reformes.
|
|
Fora de la zona de l’euro, l’índex Financial Times 100 de la Borsa de Londres va marcar el nivell màxim dels quatre últims anys al començament de l’última setmana de setembre. L’índex SMI de la borsa suïssa mostrava fins i tot una evolució més positiva en els tres primers trimestres. D’altra banda, la borsa japonesa va continuar millorant posicions al setembre, i, en la cinquena setmana del mes, l’índex Nikkei 225 va marcar el nivell màxim dels quatre últims anys, gràcies a un millor clima econòmic i a l’optimisme que desperten les possibles reformes econòmiques després de la victòria del partit de l’exprimer ministre Koizumi.
|
|
Nombroses borses emergents, com Índia, Brasil, Mèxic i Argentina, marquen nous màxims històrics al setembre.
|
|
Pel que fa als mercats emergents, en general han presentat un bon comportament al llarg de l’exercici i han reflectit la bona conjuntura econòmica actual i els fluxos de fons internacionals que acudeixen a aquests mercats. Nombroses borses dels països emergents van continuar marcant màxims històrics al setembre, com Índia, Brasil, Mèxic i Argentina.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
