Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 300 - Març 2007
|
|
|
Unió Europea
|
|
|
|
|
Comissió Europea
|
La Comissió Europea espera un bon 2007
|
|
La zona de l’euro creixerà el 2,4% i la Unió Europea el 2,7% el 2007.
|
|
La Unió Europea (UE) va créixer el 2,9% el 2006, mentre que la zona de l’euro va arribar al 2,7%. Mantindrà aquest excel·lent rendiment econòmic el 2007? La Comissió Europea espera, al seu avanç de les previsions de primavera, que l’any 2007 es tanqui amb un ritme només moderadament inferior, del 2,7% a la UE i del 2,4% a la zona de l’euro.
|
|
|
|
Els dos registres són, així i tot, positius. D’entrada, perquè la composició esperada del creixement, amb més contribució de la demanda interna, facilitarà la sostenibilitat de l’expansió en futurs exercicis. I, en segon lloc, perquè el creixement, tot i situar-se per damunt del potencial, no generarà gaires tensions en preus. Gràcies a un impacte menor del que s’esperava de la pujada de l’impost sobre el valor afegit alemany, en vigor des del gener, i a la remissió de les tensions energètiques, l’índex de preus de consum (IPC) harmonitzat es desaccelerarà dues dècimes el 2007 i se situarà en l’1,8%. Addicionalment, l’executiu comunitari confia que la millora de la productivitat registrada recentment continuï, la qual cosa, juntament amb l’efecte beneficiós de la creixent competència internacional en preus, facilitarà una evolució continguda de la inflació.
|
|
L’any es caracteritzarà per un protagonisme més gran de la demanda interna, que, malgrat tot, serà compatible amb una desacceleració de la inflació.
|
|
Finalment, dos elements destacables més de les previsions de la Comissió són el millor punt de partida relatiu en què s’inicia el 2007 en matèria laboral –la taxa d’atur se situa en el seu mínim en més d’una dècada– i el reequilibri de les finances públiques. Les dues tendències s’haurien de mantenir enguany.
|
Zona de l’euro
|
Zona de l’euro: final d’any a tota màquina
|
|
En la recta final del 2006, el creixement de la zona de l’euro bat les expectatives en arribar al 3,3%.
|
|
La dada de creixement del quart trimestre s’esperava amb interès. Els indicadors mensuals disponibles apuntaven a un final d’exercici en acceleració. Però el registre final va batre fins i tot les previsions més optimistes en créixer el 3,3% interanual, el seu màxim des del tercer trimestre del 2000. En el tercer trimestre, s’havia assolit el 2,7% interanual. Darrere d’aquest repunt hi ha la inflexió alcista d’Alemanya, França i Itàlia, les tres grans economies de la zona de l’euro. Concretament, l’economia teutona va créixer el 3,7% interanual; la gal·la, el 2,2%, i la transalpina, el 2,9%.
|
|
|
|
Encara no es disposa del detall de components, però la informació mensual publicada confirma que la principal novetat haurà estat, amb tota probabilitat, una recuperació més clara del consum privat. Si més no, l’acceleració de les vendes al detall fins al desembre (van créixer el 2,2% interanual, enfront de l’1,8% del tercer trimestre) i el constant creixement de la confiança del consumidor així ho indiquen.
|
|
Darrere d’aquest repunt hi ha, amb tota probabilitat, un avanç del consum que s’afegeix al ja registrat impuls de la inversió i de les exportacions.
|
|
Dos altres fronts que deuen haver jugat un paper positiu són la inversió i la demanda externa. En el primer cas, indicadors rellevants com la producció industrial de béns d’equipament han tancat el 2006 a l’alça. Pel que fa al sector exterior, el bon comportament exportador ha facilitat una notable reconducció del dèficit comercial. Concretament, al desembre, el dèficit acumulat de dotze mesos era només de 8.200 milions d’euros, una clara correcció en relació amb les xifres registrades pocs mesos enrere. El saldo negatiu mitjà del tercer trimestre, per exemple, va ser de 21.200 milions d’euros.
|
|
|
|
|
Des de la perspectiva de l’oferta, cal destacar que la indústria continua aprofitant l’expansió. Després d’una lleugera correcció al novembre, la producció industrial es va accelerar en 1,3 punts percentuals al desembre, fins al 4,0% interanual. Aquest moviment havia estat anticipat per la dinàmica evolució de les comandes industrials dels últims mesos. Aquesta bona tendència permet esperar que, al començament del 2007, la indústria arrenqui en bona forma.
|
|
|
|
Ara la qüestió principal és albirar com començarà a prendre forma l’alentiment esperat per al 2007. Preocupava especialment que la confiança dels actors econòmics empitjorés de forma una mica abrupta, com ha passat en altres processos similars a la zona de l’euro, i que l’impacte de la pujada de l’Impost sobre el Valor Afegit alemany sobre la inflació fos intens. Les dues hipòtesis han quedat descartades. El sentiment econòmic, un indicador qualitatiu que reflecteix les expectatives dels agents econòmics, ha reculat de forma només moderada al gener i ha caigut sis dècimes, fins al nivell dels 109,2 punts. Cal recordar que els nivells dels quals es partia al final del quart trimestre eren elevats.
|
|
El 2007 comença en una tònica de progressiva desacceleració, resultat lògic de partir d’un ritme d’activitat fort.
|
|
Pel que fa a la inflació, el creixement de l’IPC al gener va ser de l’1,8% interanual. És a dir, el ritme de creixement dels preus de consum s’ha desaccelerat lleugerament en relació amb el registre del desembre. Les previsions considerades per al gener eren substancialment superiors, de l’ordre del 2,1%. En definitiva, una altra preocupació que es desactiva.
|
Alemanya
|
Alemanya: Merkel, la reformadora
|
|
Amb la reforma de l’assegurança per malaltia, l’executiu Merkel ja ha completat quatre reformes de caràcter estructural, la qual cosa no ha impedit que la recuperació econòmica s’hagi consolidat.
|
|
Fa un any i mig, quan la Gran Coalició presidida per Angela Merkel va iniciar la seva singladura, vam escriure en aquestes mateixes pàgines que el repte al qual s’enfrontava el nou govern era doble: havia de desencallar reformes importants aturades durant molt de temps i fer aquest esforç modernitzador sense fer descarrilar una incipient recuperació econòmica. Ara es pot afirmar que l’executiu Merkel ho està aconseguint. En pocs dies, han coincidit dues notícies: que la reforma de la sanitat ha prosperat –i es tractava de la quarta reforma, després de la fiscal, la redistribució competencial entre lander i govern federal i la de les prestacions de jubilació– i que el producte interior brut (PIB) va créixer el 3,7% interanual en el quart trimestre del 2006, un ritme que ha sorprès per la seva intensitat.
|
|
|
|
Certament, Alemanya no es convertirà en un tigre asiàtic, ja que aviat s’assistirà a un moderat alentiment econòmic. I també cal dir clarament que les reformes realitzades poden ser qualificades de modestes. Però, així i tot, llançar quatre reformes que toquen aspectes sensibles en un any i mig en un país en què el consens es construeix en dècades i, al mateix temps, encarrilar l’expansió econòmica són mèrits indiscutibles de la Gran Coalició.
|
|
|
|
|
Anant als detalls, la reforma de la sanitat aprovada el passat 3 de febrer al Bundestag té com a eix principal la racionalització del sistema d’assegurança de malaltia. Actualment, els assegurats pel sistema estan inscrits en 250 caixes públiques, amb unes prestacions dispars en molts casos. A més a més, en l’actual sistema, 300.000 persones no estan assegurades. La reforma, que entrarà en vigor l’1 d’abril, implica un augment de les quotes que paguen a mitges empreses i assalariats i un increment del finançament estatal. A canvi, s’espera que tots els residents germànics estiguin coberts pel sistema el 2009. La reforma també modifica el catàleg de prestacions i comporta un esforç de reducció dels costos mitjançant mesures com l’augment que les empreses farmacèutiques han d’aplicar a les medicines venudes a les caixes.
|
|
Alemanya creix el 3,7% en el quart trimestre i el 2,9% en el conjunt de l’any 2006.
|
|
Pel que fa a la segona de les notícies fonamentals del mes, el creixement explosiu del quart trimestre (3,7% interanual, enfront del 3,1% del trimestre precedent), l’explicació cal buscar-la, en síntesis, en el fet que els components que encara no havien contribuït significativament a l’expansió –el consum privat i la inversió en construcció, principalment– han accelerat el ritme al mateix temps que el sector exterior incrementava la seva important aportació al creixement. Tot plegat ha permès contrarestar la lleugera desacceleració de la inversió en equipament.
|
|
|
|
Però hem dit abans que les perspectives immediates no són de consolidació d’aquest ritme de creixement. Les previsions apunten a un primer trimestre en lleugera desacceleració, i, certament, els escassos indicadors disponibles del gener així ho avalen. Per exemple, l’indicador IFO d’activitat empresarial es va situar en el nivell dels 107,0 punts al febrer, una correcció de nou dècimes en relació amb la dada del gener. Tot i que es tracta d’un ajustament lògic, atès que l’indicador IFO està en nivells històricament elevats –de fet, els més alts des de la reunificació–, la tendència hauria de continuar en els propers mesos.
|
|
L’alça de l’IVA impacta menys del que s’esperava en la inflació.
|
|
En canvi, un altre element que preocupa, l’impacte inflacionista de la pujada del tipus de l’impost sobre el valor afegit en tres punts des de l’1 de gener, ha perdut força en saber-se que l’IPC només va créixer l’1,7% interanual al gener, quatre dècimes menys del que estava previst. La resta d’indicadors, referits al final de l’any, serveixen, principalment, per establir el punt de partida del 2007: al desembre, la producció industrial es corregeix lleugerament, les vendes al detall s’acceleren i el superàvit exterior s’amplia. Considerats en conjunt, els indicadors anteriors apunten a un inici d’any amb l’activitat cedint lleugerament en el seu impuls i sense gaires tensions en preus.
|
França
|
França: carpetada a l’ensopegada del tercer trimestre
|
|
França creix el 2,2% en el quart trimestre i dóna carpetada a l’aturada del tercer trimestre.
|
|
Després del creixement nul intertrimestral al juliol-setembre del 2006, l’evolució del PIB dels tres últims mesos de l’any semblava clau per dirimir l’abast de l’aturada econòmica gal·la. Amb les dades de comptabilitat nacional disponibles, ja es pot afirmar que França torna a aixecar el cap i que ho fa gràcies al consum públic i a les exportacions. En conjunt, l’economia francesa va créixer el 2,0% el 2006, va igualar el ritme registrat el 2004 i va superar l’1,2% del 2005.
|
|
|
|
Concretament, el creixement interanual del PIB es va situar, en el quart trimestre, en el 2,2%, enfront de l’1,8% del trimestre anterior, gràcies a l’acceleració del consum públic, que va anotar un avanç idèntic al del conjunt del PIB, de l’1,9% anterior al 2,2%, i a la contribució del sector exterior (aportació nul·la a la variació del PIB, enfront de la detracció d’1,1 punts del tercer trimestre). Pel que fa a la resta de components de la demanda, el consum privat i la inversió es van desaccelerar moderadament. Al seu torn, la variació d’existències drenava quatre dècimes percentuals al creixement del PIB, mentre que, en el tercer trimestre, havia aportat tres dècimes positives.
|
|
El 2007 s’inicia amb una certa inflexió a la baixa, visible en la pèrdua de confiança dels consumidors i dels empresaris.
|
|
A partir d’aquestes tendències, la bateria d’indicadors mensuals apunta a una certa pèrdua d’impuls al començament del 2007. Així, i malgrat que el consum de les llars comença en oberta expansió (creixement del 7,1% interanual al desembre), la confiança dels consumidors comença l’any en el nivell dels 10 punts negatius i consolida el descens registrat al desembre. Aquesta evolució no deixa de ser paradoxal, ja que el mercat laboral reflecteix una clara millora. Per esmentar un únic indicador, la taxa d’atur del desembre (8,6% de la població activa) és la millor des del juny del 2001.
|
|
|
|
Una tònica similar es registra, pel costat de l’oferta, en l’activitat industrial. La producció industrial millora al desembre, però l’indicador de confiança de la indústria cau en aquest mes i al gener. En aquest cas, però, el deteriorament de la cartera de comandes és coherent amb l’empitjorament de les expectatives dels industrials gals. Segons es desprèn de la caiguda de la confiança del sector terciari al desembre i al gener, els serveis també perden part del dinamisme anterior. Pel que fa als preus, la situació continua continguda. L’IPC es va situar al gener en l’1,2% interanual, enfront de l’1,5% del mes anterior. En conjunt, la conjuntura gal·la inicia l’any amb una certa moderació, però l’evolució dels desequilibris fonamentals –preus i atur– és favorable.
|
Itàlia
|
Itàlia: liberalització amb comptagotes
|
|
Itàlia adopta un paquet de mesures liberalitzadores, segurament menys ambicioses del que necessita l’economia transalpina.
|
|
Els difícils tripijocs que el govern de centreesquerra liderat per Romano Prodi va haver de fer per assolir una majoria suficient en les eleccions del 2006 feien presagiar un recorregut reformador d’escassa intensitat. La realitat ha superat fins i tot aquestes limitades expectatives, ja que el mateix govern ha acabat caient. A l’haver dels nou mesos de govern Prodi quedaran dues iniciatives de reforma econòmica.
|
|
El repunt de l’activitat en el tram final del 2006, superior a l’esperat, hauria d’afavorir l’impuls reformador.
|
|
El primer intent, centrat en la liberalització de diferents sectors, va acabar amb una estrepitosa protesta dels taxistes al juliol del 2006. Tot i que el decret de reforma es va mantenir, la seva aplicació és massa morosa, com ho recordava l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en un informe recent.
|
|
|
|
Cap al final de gener, l’executiu de Prodi va aprovar una nova bateria de mesures liberalitzadores. Tot i que es tracta d’un conjunt molt ampli, cal destacar l’agili-tació dels processos d’establiment de nous negocis, la reducció dels costos de canvi d’hipoteca d’una entitat a una altra, la liberalització dels transports internacionals de passatgers i la flexibilització dels criteris d’obertura de benzineres, perruqueries, quioscos i cinemes. Són les mesures que Itàlia necessita? Alguns diputats de la mateixa coalició governamental les han qualificat d’insuficients, però, en qualsevol cas, reflecteixen un petit progrés en la bona direcció. Desgraciadament, la incertesa política que ara s’obre no contribuirà a perseverar en aquesta via.
|
|
|
|
I el cert és que la inesperada fortalesa del rebot del creixement en el quart trimestre podia haver estat un factor clau en aquesta tessitura. Després de créixer en els tres primers trimestres del 2006 a un ritme de l’1,7% interanual, en l’últim trimestre es va registrar un avanç del PIB del 2,9%. Altres indicadors també apunten a un millor to econòmic: les vendes al detall van repuntar al novembre, la producció industrial es va accelerar al desembre, el dèficit comercial es va reduir lleugerament en aquest mateix mes de desembre i la inflació, ja prou moderada, s’ha desaccelerat de nou al gener. En definitiva, s’obria l’oportunitat d’aprofitar la conjuntura per incrementar el ritme reformador, ja que els costos de l’ajustament pesen menys en una situació de bonança.
|
Regne Unit
|
Regne Unit: a tot gas! (ja no en queda gaire)
|
|
L’economia britànica creix el 3,0% en el quart trimestre, més del que s’esperava.
|
|
El creixement britànic va ser del 3,0% interanual en el quart trimestre (2,9% en el tercer). Va descol·locar aquest fort dinamisme quan es va conèixer l’estimació preliminar –s’esperava que la desacceleració comencés en aquest període–, i, ara que s’ha fet públic el desglossament per components, també ha saltat alguna sorpresa. Des de la perspectiva de la demanda interna, s’esperava una certa acceleració del consum privat, que, efectivament, s’ha confirmat, però no tant que la inversió acompanyés aquest increment del creixement. L’altra novetat, aquesta negativa, l’ha proporcionat l’exportació, que s’ha enfonsat en el quart trimestre, de manera que la detracció del sector al creixement del PIB s’ha ampliat.
|
|
|
|
Tornarà a sorprendre el Regne Unit en el primer trimestre? Probablement, no. Al gener, les vendes al detall es van desaccelerar vuit dècimes percentuals, fins al 3,2%, i la confiança del consumidor va cedir gairebé dos punts. Per tant, sembla que es comença a frenar l’embranzida del consum, tot i que la taxa d’atur continua essent reduïda (2,9% al gener). Les comandes industrials, també al gener, han caigut dos punts, la qual cosa fa presagiar que la desacceleració de la producció industrial del desembre tindrà continuïtat al començament del 2007. El sentiment econòmic, un ampli indicador del to econòmic general, es va situar al gener en el nivell dels 104 punts, set punts menys que en el mes anterior.
|
|
Tot i que hi ha senyals de desacceleració, els preus continuen mostrant tensions.
|
|
Si es confirma la desacceleració, cal esperar que, progressivament, la pressió sobre els preus remeti. Fins a la data, però, la inflació es continua mantenint lluny de l’objectiu del Banc d’Anglaterra, situat en el 2%. Al gener, l’IPC britànic es va col·locar en el 2,7% interanual. Tot i que representa una certa millora en relació amb el 3,0% del desembre, continua essent un ritme preocupant.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
