Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 300 - Març 2007
|
|
|
Mercats financers - Mercats monetaris i de capital
|
|
|
|
|
El Banc del Japó apuja el tipus d’interès de referència
|
|
El Banc del Japó apunta a una pujada gradual del tipus d’interès de referència.
|
|
El Banc del Japó es va decidir, finalment, a apujar els tipus d’interès la tercera setmana de febrer. Després de confondre els mercats al gener, quan gairebé tots els operadors esperaven la pujada, aquest cop l’autoritat monetària japonesa va deixar enrere les vacil·lacions i va decretar l’augment del tipus d’interès de referència en 25 punts bàsics fins al 0,50%. Es tractava del segon moviment alcista des de l’inici del gir restrictiu al juliol del 2006. L’argument esgrimit pel banc central nipó eren els bons resultats macroeconòmics del quart trimestre presentats uns dies abans. Tot i que és cert que la inflació amb prou feines existeix, l’autoritat monetària creu que l’economia es continuaria expandint a un ritme moderat. L’institut emissor japonès va apuntar a una tònica gradual d’increment dels tipus d’interès, de manera que el tipus oficial probablement romandrà en el 0,50% durant alguns mesos.
|
|
La Reserva Federal probablement mantindrà el nivell objectiu dels fons federals en el 5,25% durant alguns mesos.
|
|
El mateix succeirà als Estats Units, on no s’esperen moviments en els propers mesos. El missatge de l’autoritat monetària nord-americana és de mantenir el nivell objectiu del tipus d’interès interbancari a un dia en el 5,25%, nivell resultant de l’equilibri entre la millora de la situació econòmica i els problemes que travessa el mercat immobiliari. En la seva compareixença davant un comitè del Congrés cap a la meitat de febrer, Ben Bernanke, el president de la Reserva Federal, va manifestar que la inflació tendia a baixar, però va apuntar que mantenia el biaix alcista en la política monetària, és a dir, que pensava que, a la llarga, acabaran augmentant els tipus d’interès.
|
|
|
|
|
També apunten a una alça els tipus britànics. El dia 8 de febrer, el Comitè de Política Monetària del Banc d’Anglaterra va decidir mantenir el tipus d’interès oficial en el 5,25%. A diferència de la reunió del gener, quan l’augment del tipus d’interès va agafar els mercats desprevinguts, no va haver-hi sorpreses, i, amb posterioritat, les expectatives de noves alces es van refredar una mica. No obstant això, tal com espera el mercat, és probable alguna pujada en els propers mesos per frenar les tensions inflacionistes.
|
|
L’alça prevista del tipus d’interès de l’Eurosistema del març segurament no serà l’última.
|
|
El Banc Central Europeu (BCE) tampoc no va modificar el nivell del tipus d’interès de referència en la seva cita de la segona setmana de febrer i va deixar-lo en el 3,50%. El president Trichet, però, va reiterar que el nivell dels tipus d’interès continua essent baix i que la política monetària és relaxada i va apuntar a una nova pujada dels tipus d’interès directors al març. Tot i que l’escalada dels preus del cru en els últims anys no ha provocat efectes significatius de segona volta, el BCE manifesta preocupació per l’evolució de les negociacions salarials en curs. Atès que l’economia europea sembla que continua creixent més del que s’esperava, possiblement la del març no sigui l’última pujada d’aquest cicle, de manera que el tipus de referència podria arribar al 4%, un nivell més proper al nivell neutral.
|
|
Els bancs centrals de l’Índia i de Suècia restringeixen la política monetària.
|
|
El que sí es va decidir a actuar de nou va ser el banc central de l’Índia, alarmat pels signes de reescalfament econòmic. Així, al final de gener, va decidir augmentar el tipus repo en 25 punts bàsics fins al 7,5%, entre altres mesures de restricció monetària. L’economia índia creix més del que s’esperava, i el mateix banc central va elevar les projeccions de creixement per a l’exercici que acaba al març del 2007 fins al 8,5%-9%, la qual cosa incrementa els riscos inflacionistes. D’altra banda, cap a la meitat de febrer, el Banc de Suècia va apujar de nou el tipus d’interès de referència en 25 punts fins al 3,25% i el va apropar al nivell de la zona de l’euro.
|
Les principals monedes asiàtiques continuen infravalorades
|
|
La reunió del G-7 no és obstacle per a una caiguda més intensa del ien...
|
|
Hi havia expectació al voltant de la reunió dels ministres de finances del grup dels països més avançats (G-7) a Essen (Alemanya), al final de la segona setmana de febrer, en relació amb els tipus de canvi. Prèviament, molts dirigents europeus van manifestar la seva preocupació per la feblesa del ien. La moneda japonesa havia marcat una cota mínima històrica enfront de l’euro en la quarta setmana de gener en pagar-se a 158,1 iens. No obstant això, es preveia que el G-7 no adoptaria mesures en aquest sentit, ja que es perfilaven posicionaments divergents. Els dirigents dels Estats Units semblaven més inquiets per l’evolució del iuan xinès, mentre que els governants japonesos al·legaven que no intervenien en el mercat de canvis. Tot i que això és cert, també ho és que han pressionat el Banc del Japó perquè no apugi els tipus d’interès, i el diferencial en contra seu és el principal causant de la baixa cotització del ien en l’actualitat.
|
|
...que continua pressionat per un ampli diferencial de tipus d’interès en contra seu.
|
|
De fet, al gener el ien va registrar el nivell més baix en termes efectius reals, tenint en compte la inflació, des del setembre de 1985, la qual cosa indica la infravaloració de la moneda nipona. No obstant això, el comunicat del G-7 no esmentava directament el ien, per bé que expressava confiança en el fet que els mercats finalment reflectissin la reactivació de l’economia del Japó. Així mateix, el G-7 va reiterar la crida a la Xina perquè augmenti la flexibilitat del seu tipus de canvi. El moderat posicionament del G-7 no va tenir gaire incidència en els mercats de divises. Així, el dia 14 de febrer, el ien tornava a marcar un nou nivell mínim enfront de l’euro de 158,6 unitats i, al final de la quarta setmana de gener, cotitzava ja a més de 159 per euro.
|
|
L’ampliació del dèficit comercial afecta negativament el dòlar.
|
|
Pel que fa al dòlar, el dilluns següent a la reunió del G-7, el ien va marcar la cota mínima des del desembre del 2002 en cotitzar a 121,9 dòlars, per bé que posteriorment es va recuperar una mica, a causa de l’afebliment del dòlar i de la publicació d’un creixement econòmic en el quart trimestre del 2006 superior a l’esperat. Així, va passar a cotitzar a 119 iens per dòlar cap a la meitat del mes. L’augment del tipus d’interès de referència del Banc del Japó, esmentat en l’apartat anterior, probablement no serà suficient per evitar les pressions a la baixa en contra del ien.
|
|
|
|
|
Per la seva banda, el dòlar ha revertit els guanys dels primers compassos de l’any en les últimes setmanes. La moderació de les expectatives de tipus d’interès arran de la publicació d’indicadors econòmics moderats i de la compareixença del president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, que va ser interpretada en termes tranquil·litzadors en relació amb la inflació per part dels mercats, ha influït en aquesta situació. Així mateix, l’ampliació del dèficit comercial al desembre també el va afectar negativament.
|
|
|
|
|
En canvi, l’euro va recuperar el vigor en les últimes setmanes, amb l’ajuda de la millora de les perspectives econòmiques i de la consolidació d’un panorama de tipus d’interès a l’alça. D’aquesta manera, en relació amb la cistella de monedes dels seus principals socis comercials, la moneda única europea va recuperar el nivell del començament de l’any. En relació amb el bitllet verd, l’euro va recuperar la cota d’1,31 dòlars.
|
|
|
La lliura esterlina perd brillantor en moderar-se les expectatives alcistes de tipus d’interès.
|
|
En canvi, la lliura esterlina ha perdut brillantor en les últimes setmanes. Això ha estat degut, sobretot, a un refredament de les perspectives alcistes del tipus d’interès oficial del Banc d’Anglaterra a conseqüència d’una moderació de les previsions de l’activitat econòmica i de la inflació.
|
Lleugera reducció de la rendibilitat dels bons públics dels Estats Units
|
|
Un panorama d’inflació continguda motiva el lliscament del rendiment dels bons del Tresor dels Estats Units a la baixa.
|
|
El rendiment dels bons del Tresor nord-americans a 10 anys es va enfilar fins al 4,89% cap al final de gener, en ajornar-se una previsible retallada del tipus d’interès de la Fed. No obstant això, pocs dies després, una creació de llocs de treball per sota de l’esperada al gener va diluir l’optimisme econòmic, i la rendibilitat dels bons públics a llarg termini va tendir a relaxar-se. Un panorama inflacionista més contingut també va contribuir a una lleugera davallada del tipus d’interès dels bons a llarg termini, que van apropar-se al 4,7% en la quarta setmana del mes.
|
|
El deute de l’Índia puja a la categoria de qualitat creditícia mitjana.
|
|
A la zona de l’euro, els bons van prosseguir l’evolució dels seus homòlegs de l’altra riba de l’Atlàntic. No obstant això, la pressió a la baixa en les últimes setmanes va ser menor, a conseqüència de les favorables dades macroeconòmiques i de les declaracions de to més aviat agressiu per part del Banc Central Europeu. D’aquesta manera, el diferencial de tipus d’interès a llarg termini entre el dòlar i l’euro va tendir a reduir-se i es va situar per sota dels 70 punts bàsics.
|
|
|
|
D’altra banda, amb l’increment de la qualificació creditícia del deute de l’Índia al nivell BBB–, per part de l’agència Standard & Poor’s, el gegant asiàtic ha passat a la categoria de qualitat creditícia mitjana segons totes les principals agències especialitzades. Això reflecteix la millora de la situació econòmica al subcontinent, que experimenta un fort creixement, com s’ha comentat més amunt.
|
|
L’aversió al risc es manté en nivells molt baixos.
|
|
D’altra banda, l’aversió al risc es manté en nivells molt baixos. En la penúltima setmana de febrer, la prima de risc dels bons sobirans dels països emergents va marcar una nova cota mínima històrica en 164 punts bàsics. Per la seva banda, les primes de risc dels bons empresarials també se situen en nivells reduïts.
|
|
Els parquets respiren optimisme
|
|
El creixement dels beneficis, el relaxament dels tipus d’interès a llarg termini i el dinamisme de les operacions empresarials animen els mercats borsaris.
|
|
En els primers mesos de l’any, les borses internacionals han evolucionat de forma favorable i han anotat, en molts casos, nous màxims històrics. La perspectiva de continuïtat en l’expansió de l’economia global i els beneficis empresarials, el relaxament dels tipus d’interès a llarg termini, una certa contenció dels preus del petroli i el dinamisme de les operacions societàries han animat els mercats borsaris.
|
|
|
|
Als Estats Units, en confirmar-se l’expectativa d’un aterratge suau de l’economia, defugint la crisi del sector immobiliari, les borses es van revifar. L’índex Dow Jones va continuar escalant fins a noves cotes màximes històriques. L’índex més ampli Standard & Poor’s 500 s’apropava cada cop més al màxim de l’any 2000.
|
|
|
|
L’índex Nasdaq ha avançat notablement en les primeres setmanes del 2007, gràcies al positiu comportament dels valors tecnològics, per bé que es manté lluny de les cotes del 2000. De tota manera, els sectors que han registrat un balanç més positiu des de l’inici de l’any han estat els de materials i de serveis públics. Al pol oposat, les empreses energètiques han registrat una reculada en relació amb el final del 2006, a causa de la davallada del preu del cru.
|
|
La borsa espanyola se situa en el grup capdavanter de les europees.
|
|
A la zona de l’euro, les previsions de creixement econòmic, més positives, han cotitzat a la borsa, lògicament, a l’alça. Els moviments de consolidació al mercat europeu, com, per exemple, al sector elèctric, han continuat impulsant les borses. Així, l’índex DJ Eurostoxx 50, que inclou les empreses més grans de la zona de l’euro, pujava més del 3% al final de la quarta setmana de febrer. L’increment més important sobre el mes de desembre corresponia a la borsa alemanya, entre les principals places.
|
|
|
|
La borsa espanyola també se situava al grup capdavanter de les europees, amb un ascens notable i nous màxims històrics. El nou règim fiscal de l’estalvi ha impulsat la negociació borsària, en incloure els valors de les empreses petites, més especulatius.
|
|
|
|
|
Així mateix, la borsa suïssa registrava nous màxims històrics en un entorn de tipus d’interès molt baixos. El mercat britànic, un cop assimilada la pujada del tipus d’interès oficial del Banc d’Anglaterra del gener, va remuntar posicions fins al nivell més alt des de l’any 2000 i va reflectir el bon to de l’economia del Regne Unit.
|
|
|
|
A Àsia, el Nikkei 225 de la borsa de Tòquio es va continuar recuperant, amb el suport dels guanys de les empreses exportadores, afavorides per un ien extraordinàriament feble. En la tercera setmana de febrer, l’augment del tipus d’interès de referència del Banc del Japó va motivar només una lleugera reculada transitòria. Cal destacar que, tot i la remuntada dels últims anys, el Nikkei 225 encara no ha arribat a la meitat del màxim del final de 1989.
|
|
Les borses dels mercats emergents aconsegueixen remuntar el vol després de les reculades del gener.
|
|
Les borses dels mercats emergents, després d’experimentar reculades al gener, arran de la caiguda dels preus de les primeres matèries, han aconseguit remuntar el vol el febrer fins a noves cotes màximes en termes generals. Cap al final de gener, la borsa xinesa va patir una forta sacsejada, a conseqüència dels rumors sobre la possibilitat que les autoritats actuessin per refredar la febre borsària, i va arribar a perdre la par de l’exercici. No obstant això, amb posterioritat, va aconseguir agafar embranzida i va anotar de nou màxims històrics.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
