Amèrica Llatina: encarant un futur prometedor

  L’Amèrica Llatina ha entrat al segle xxi amb l’expansió més puixant des dels anys setanta i amb unes perspectives de creixement clarament favorables. Segons un informe recent del Fons Monetari Internacional, aquests bons resultats obeeixen a una combinació de polítiques econòmiques generalment sòlides i a una situació econòmica internacional benigna, així com als alts preus de les primeres matèries, que han permès augmentar la despesa pública i reduir els dèficits en molts països. Arran d’aquests resultats, l’atur i la pobresa han reculat i, per primer cop en dècades, s’ha reduït una mica la desigualtat d’ingressos de la regió, la qual, malgrat tot, continua essent molt elevada.

  També cal reconèixer que, des de fa més d’una dècada, molts responsables polítics i econòmics llatinoamericans han comprès l’impacte negatiu de la inflació sobre el creixement econòmic, la distribució de la renda i la pobresa. El pas fet per molts països en establir la lluita contra la inflació com a eix central de la política econòmica i monetària significa un avanç transcendental cap a l’estabilitat macroeconòmica, element indispensable a l’hora d’afrontar els reptes econòmics i socials que encara la regió. Només cal recordar com les hiperinflacions dels anys vuitanta i noranta alteraven el normal funcionament dels mercats i de les transaccions, amb inflacions que van arribar al 1.700% anual a Bolívia, al 900% anual al Perú o al 600% o al 700% a l’Argentina i al Brasil.

  Malgrat totes aquestes bones notícies, cal tenir en compte tres qüestions bàsiques. La primera, que la bona conjuntura amb prou feines ha alterat els paràmetres de desigualtat i d’endarreriment que arrossega la zona. La segona és que, comparats amb l’enlairament asiàtic, els resultats llatinoamericans són clarament insuficients. La tercera, i més important, és que no hi ha gaires garanties que alguns països de la zona no puguin caure de nou en una etapa de confusió i desordre. Per tant, paga la pena revisar a fons la situació actual i les perspectives de la regió per tractar de vaticinar la continuïtat d’aquest cicle expansiu que contribuiria a pal·liar els dèficits coneguts.

  En aquesta edició de l’Informe Mensual, constatem el compromís amb l’estabilitat de molts països llatinoamericans. Compromís que es plasma en forma de polítiques monetàries orientades a assolir objectius d’inflació, amb prohibició expressa que el banc central financi el sector públic. Paral·lelament, el deute públic de la regió ha baixat de forma significativa, tot i que encara continua essent elevat. La posició exterior ha millorat de manera considerable, gràcies en gran part a la demanda xinesa de primeres matèries que produeix la regió. Així i tot, l’estabilitat macroeconòmica no serà prou valorada si no va acompanyada d’un creixement econòmic que redueixi la pobresa i la desigualtat. En aquest sentit, el limitat potencial de creixement de Llatinoamèrica es pot atribuir als pobres nivells d’inversió –tant en capital físic com en capital humà– i al lent avanç de la productivitat. El rerefons de tot plegat és un desenvolupament insuficient de les institucions, enteses com les regles del joc, formals o informals, que proporcionen el marc en què es produeixen les interaccions socials, polítiques i econòmiques. Transitar cap a un estadi de més qualitat institucional significa incrementar la capacitat de creixement i de desenvolupament. Amb una conjuntura internacional favorable i amb les reformes que molts països han començat a dur a terme, és possible deixar enrere els temps difícils i encarar el futur prometedor que mereix la regió.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.