Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 303 - Juny 2007
|
|
|
Resum executiu - Economia mundial: l’hora dels bancs centrals
|
|
|
|
|
|
El PIB dels Estats Units es desaccelera considerablement i creix el 2,1% en el primer trimestre del 2007.
|
|
L’expansió econòmica global segueix el seu curs en aquest primer semestre del 2007. Als Estats Units, l’atenció continua centrada en les vicissituds del sector immobiliari, que, en el primer trimestre, presentava una caiguda del 17% en termes reals, segons les xifres macroeconòmiques de l’Oficina d’Anàlisi Econòmica. Conseqüentment, el creixement del producte interior brut (PIB) de la primera economia mundial va caure fins al 2,1% en taxa interanual, des del 3,1% del final del 2006. Segons els indicadors que van apareixent sobre vendes, preus i construcció, el final de la crisi de l’habitatge no sembla proper. El que cada cop sembla més clar, però, és que no hi haurà contagi a altres apartats de la despesa. Si més no això és el que deu pensar Wall Street, on la borsa no deixa de batre nous màxims, amb un índex Dow Jones per damunt dels 13.000 punts, beneficis empresarials encara considerables i febre de compres, fusions i recompra d’accions.
|
|
La inflació es manté moderada, però la Reserva Federal té motius per estar a l’aguait.
|
|
El consumidor nord-americà continua essent el protagonista. La benzina torna a ser cara, però es continua creant ocupació i els salaris dels llocs de treball qualificats van pujant, de manera que la capacitat de despesa es manté. Una altra ajuda hauria de venir del sector exterior. L’extraordinari creixement de l’economia internacional, conjugat amb la depreciació del dòlar, hauria d’esperonar el creixement de les exportacions nord-americanes. Però aquest no ha estat el cas del primer trimestre. Al contrari, les vendes a l’exterior de béns i serveis es van frenar, fet que explica els mediocres resultats de creixement total del producte.
|
|
|
|
La desacceleració de la demanda no ha impressionat la Reserva Federal, el banc central nord-americà. Al comitè de política monetària del començament de maig, va insistir en la seva preocupació pels riscos d’inflació. Un perill que no descompten els mercats financers ni la major part dels analistes, que no anticipen pujades dels tipus d’interès en la segona meitat de l’any. De fet, la taxa de l’índex de preus de consum (IPC) de l’abril va baixar dues dècimes fins al 2,6% i la subjacent es va situar en el 2,4%. Llavors, per què es preocupa la Fed? Una explicació és el mercat laboral, que, segons com es miri, es podria considerar que està reescalfat: la creació de llocs de treball continua a bon ritme, la taxa d’atur es manté en mínims i els costos laborals tendeixen a pujar. L’altre motiu és la productivitat, el creixement de la qual ha perdut clarament impuls. I, a més a més, puja el preu de l’energia i el dòlar es devalua. Certament, hi ha motius per mantenir-se a l’aguait, a no ser que la desacceleració s’accentuï.
|
|
La Xina apuja els tipus d’interès per refredar la reescalfada economia.
|
|
Mentre la Fed manté els tipus congelats, la resta dels principals bancs centrals apunten a pujades. Aquest mes de maig, el cas destacat ha estat la Xina. L’estrella és la borsa, amb una revaloració de Shanghai superior al 50% des del començament de l’any, després d’un ascens del 131% el 2006. Les autoritats xineses, preocupades per l’existència d’una possible bombolla especulativa, han adoptat diverses mesures, entre les quals destaquen la pujada dels tipus d’interès de referència i l’ampliació de la banda de fluctuació diària del renminbi. Aquesta última mesura, una mica simbòlica, pretén respondre l’exigent demanda dels Estats Units que la Xina revalori la seva moneda, subjecta ara a una flotació estretament controlada.
|
|
|
|
El Banc d’Anglaterra també ha decidit apujar el tipus d’interès de referència al maig, fins al 5,50%. Al març, la taxa d’inflació britànica va arribar al 3,1%, sensiblement lluny de l’objectiu del 2%, en un entorn de creixement de l’activitat, embranzida del consum privat i taxa d’atur en mínims. Un escenari que explica l’enduriment monetari, el qual, previsiblement, tindrà continuïtat en els propers mesos.
|
|
El Banc del Japó possiblement apugi tipus, però la persistència de la deflació dificulta la decisió.
|
|
També cal esperar algun moviment alcista del Banc del Japó. No és que les xifres macroeconòmiques permetin grans alegries. El PIB del primer trimestre va augmentar el 2,2% en relació amb el mateix període de l’any anterior i va dibuixar un perfil de moderada desacceleració. Però, en un país en què la demografia apunta al declivi, aquesta és una taxa considerable, per damunt del potencial teòric de creixement. A més a més, com s’indica en l’últim informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el país travessa l’expansió més llarga des de la segona guerra mundial. El problema és que l’etapa de deflació encara no ha finalitzat. La taxa d’increment de l’IPC de l’abril va ser del 0,0%, mentre que el deflactor del consum privat del primer trimestre presentava encara un descens del 0,2% en taxa interanual. El Banc del Japó no ho té fàcil per apujar el tipus d’interès de referència, ara en el 0,5%, mentre la deflació no sigui definitivament història.
|
|
|
|
Més clar ho té Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu (BCE). Inversors i analistes tenen àmpliament descomptat que al juny apujarà el tipus d’interès de referència de l’eurosistema fins al 4%. Les dades de creixement recents i les perspectives futures justifiquen plenament el nou gir restrictiu monetari, per més que no es plantegin riscos inflacionistes rellevants o que l’euro hagi tocat màxims històrics enfront del dòlar, el ien i el franc suís. La coartada perfecta li ha proporcionat aquest mes Joaquín Almunia, comissari d’assumptes econòmics i monetaris. En les seves previsions de primavera, la Comissió ha incrementat el creixement de la zona de l’euro: 2,6% el 2007 i 2,5% el 2008. Els dos pilars del creixement seran la inversió i el consum privat, amb el suport de la demanda exterior i de la creació de llocs de treball, sense que s’endevinin problemes en el camp de la inflació. Ara com ara, l’any ha començat bé. Eurostat estima que, en el primer trimestre, el PIB de la zona de l’euro va avançar el 3,1%, per bé que la xifra representa una lleugera desacceleració des del 3,3% de l’últim trimestre del 2006.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
