Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 303 - Juny 2007
|
|
|
Conjuntura internacional - Estats Units
|
|
|
|
|
Estats Units: esperant vents del comerç més favorables
|
|
El creixement dels Estats Units es desaccelera fins al 2,1% per la feblesa exportadora...
|
|
El vaixell de l’economia nord-americana ve de trampejar tempestats amb un èxit sorprenent. Ni el preu del petroli, ni les pors inflacionistes, ni la feblesa del mercat immobiliari han fet retrunyir una nau que, conscienciosa, segueix la trajectòria de desacceleració, amb una Fed que, sense perdre els papers, diu que està una mica més preocupada per la inflació que per la falta de creixement.
|
|
...però el consum aguanta i la inversió en informàtica i en programari es recupera...
|
|
No obstant això, ateses les últimes dades del producte interior brut (PIB), és el dèficit comercial, vell company de viatge, qui sembra els dubtes a coberta. En el primer trimestre del 2007, l’economia va créixer el 2,1% interanual. Una desacceleració superior a l’esperada, tot i que la sorpresa més gran va ser que el seu origen no fos la demanda interna, on es temien els efectes de la feblesa immobiliària sobre els endeutats consumidors, sinó el sector exterior.
|
|
...però el sector exterior punxa.
|
|
Lluny de plegar veles, la demanda interna, amb el suport d’un mercat laboral encara fort i d’una bona marxa empresarial, va recuperar el vigor perdut i va créixer l’1,7% en termes anualitzats en relació amb el trimestre anterior, quan el ritme d’avanç s’havia reduït al 0,8%. Aquesta renovada vitalitat es va basar en la continuada força del consum privat i en una recuperació de la inversió no residencial centrada en equips d’informàtica i en programari, que, per efectes de base, no es manifesta en els avanços interanuals. El consum va avançar el 3,8% intertrimestral anualitzat i la inversió no residencial, el 2,1%, després d’haver perdut el 3,1% en el trimestre anterior. Per la seva banda, la inversió en habitatge va continuar sense mostrar senyals clars de recuperació i va cedir el 17,0% en relació amb el trimestre anterior en termes anualitzats.
|
|
|
|
Al sector exterior, la culpa del deteriorament no és atribuïble, aquest cop, a l’avidesa compradora del públic nord-americà, sinó al mal comportament de les vendes a l’exterior. Mentre les importacions mantenien un perfil baix, les exportacions es van desaccelerar de forma considerable i van créixer un pobre 5,5% interanual, enfront del 9,4% del trimestre previ.
|
|
|
|
Segons la Reserva Federal, els dos factors que més han contribuït en els últims anys al dèficit per compte corrent nord-americà han estat una productivitat laboral més alta en relació amb els principals socis comercials i una demanda mundial feble. La productivitat, que és la capacitat de fer més amb factors productius constants, creava més expectatives de beneficis, que comportaven una apreciació dels actius empresarials. Això atreia inversors de l’exterior que volien comprar actius nord-americans, la qual cosa reforçava el dòlar i restava competitivitat a les exportacions. Al mateix temps, l’apreciació dels actius, mitjançant l’efecte riquesa, esperonava els consumidors nord-americans a importar més. La feblesa relativa de la demanda dels socis comercials feia la resta, ja que estimulava les exportacions cap als Estats Units.
|
|
|
|
Però ara no hi ha excuses, ja que aquests dos factors han canviat de signe. La marxa ascendent de la productivitat s’ha desaccelerat i la demanda mundial és avui més robusta que la nord-americana. Conseqüentment, el dòlar s’ha afeblit. Tot plegat hauria de fer més competitius els productes fets als Estats Units i fer evolucionar a l’alça les exportacions. El consens apunta en aquest sentit, però encara cal veure si serà així.
|
|
Els factors que han provocat el dèficit exterior han perdut força.
|
|
L’índex d'activitat i sentiment empresarial de l’Institute for Supply Management dóna suport a la hipòtesi alcista. En manufactures, va passar, a l’abril, del nivell de 50,9 al de 54,7 punts, sempre per damunt de la barrera de 50, la qual cosa indica que hi ha més optimistes que pessimistes. Els serveis van seguir un patró semblant: van guanyar 4 punts i van arribar fins al nivell de 56,0. En els dos casos, els components que van mostrar més força van ser noves comandes, preus i, de forma significativa, comandes d’exportació.
|
|
|
|
El contrapunt negatiu cal buscar-lo en la producció industrial, que, a l’abril, va reduir el ritme de creixement fins a un magre 1,9% interanual. I és que la recuperació inversora del primer trimestre del PIB no va passar pel sector industrial, on el material de transport va continuar evolucionant clarament a la baixa.
|
|
Continua la feblesa a la indústria.
|
|
Pel que fa a la demanda, el consum al detall de l’abril va mostrar ja uns símptomes més clars de replegament i va créixer el 3,8% interanual, clarament per sota del 4,5% del març. Malgrat tot, al consum encara li queden forces, ja que la desacceleració ha estat provocada, sobretot, per una revisió a l’alça dels mesos anteriors i per efectes de base. En el mateix sentit, l’índex de confiança del consumidor del Conference Board de l’abril va baixar fins al nivell dels 104,0 punts, però la percepció de la situació present continua per damunt de la mitjana de la segona meitat del 2006.
|
|
|
El sector de l’habitatge continua sense recuperar-se...
|
|
Així, ara com ara, sembla que la demanda interna aguanta més que raonablement bé la crisi de l’habitatge. No obstant això, el sector immobiliari és lluny de veure la claror al final del túnel. Els habitatges iniciats a l’abril van repuntar en relació amb els mesos anteriors, en part gràcies al fet que aquests mateixos mesos van ser revisats a la baixa, però els visats d’obra nova van cedir el 8,9% en relació amb el març. Atès que aquest és un indicador avançat, la recuperació encara sembla una mica verda.
|
|
...però el preu dels immobles es manté.
|
|
Si l’oferta s’ho pren amb calma, la demanda també. El nombre de transaccions continua sense recuperar-se, amb unes vendes d’habitatges que, a l’abril, van cedir l’11,9% interanual en el cas dels de segona mà i el 23,5% en el cas dels nous. Confirmant aquesta tendència, la proporció d’habitatges per vendre en relació amb el total ha augmentat amb celeritat i s’ha situat ja el 50% per damunt dels nivells típics de l’última dècada.
|
|
|
|
|
No obstant això, tot i aquesta imatge de feblesa, és significatiu el manteniment del nivell de preus: en segona mà, cedeixen el 0,9% interanual i, en nova construcció, ja guanyen el 6,4%, de manera que no hi ha un afebliment de l’efecte riquesa que dóna suport al consum privat.
|
|
|
|
Un consum que es continua basant en el mercat de treball, que, tot i evolucionar a la baixa, encara va ser capaç de crear 1.881.000 nous llocs de treball en els dotze últims mesos fins a l’abril, combinat amb una taxa d’atur de només el 4,5% de la població activa.
|
|
La inflació es modera i el component subjacent creix el 2,4%.
|
|
El front inflacionista va generar a l’abril bones notícies, tot i la moderada preocupació de la Fed. L’índex de preus al consum (IPC) general va passar de créixer el 2,8% al 2,6% interanual, i el component subjacent, el general sense energia ni aliments, es va moderar del 2,5% al 2,4%. Aquesta millora és més positiva del que sembla. Eliminant l’important efecte dels lloguers d’habitatges, que encara creixen gairebé el 4%, la resta del component subjacent (el 50% de l’IPC general) es va desaccelerar fins a créixer l’1,2%.
|
|
El dèficit comercial es torna a deteriorar per l’alentiment exportador.
|
|
Finalment, cal destacar que el dèficit comercial de béns i serveis va tornar a patir, al març, un nou deteriorament i va arribar als 63.891 milions de dòlars, el 10,4% per damunt del balanç del febrer. El cas és que ni el petroli ni la Xina van tenir-ne la culpa. El dèficit, exclòs el petroli, va augmentar el 6,1% fins als 41.000 milions de dòlars i la balança bilateral deficitària amb el gegant groc va ser de 17.246 milions, clarament per sota del registre del febrer i de la mitjana del 2006. I és que la feblesa exportadora va ser la principal causa de la reculada, la qual cosa ens deixa esperant temps millors, tal com ho auguren les previsions.
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
