Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 311 - Març 2008
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
Balanç del 2007: encarant la desacceleració
|
|
EL PIB de l’economia espanyola supera per primer cop el bilió d’euros i creix el 3,8% el 2007.
|
|
El producte interior brut (PIB) de l’economia espanyola va superar, per primer cop, el bilió d’euros el 2007 i va anotar un creixement anual del 3,8%, només una dècima menys que l’any anterior. El perfil dels últims trimestres, però, va ser d’una minoració de l’expansió econòmica una mica més intensa, amb un augment interanual del 3,5% en el quart trimestre. El creixement econòmic del 2007 va ser sensiblement superior al del conjunt de la Unió Europea, i el diferencial amb la zona de l’euro fins i tot es va ampliar.
|
|
Continua la tendència a la moderació de la demanda nacional i millora l’aportació negativa del sector exterior.
|
|
D’altra banda, el 2007 va continuar la tendència a la moderació de la demanda nacional i a una millora de l’aportació negativa del sector exterior. Així, el creixement va tendir a ser més equilibrat, sobretot en reduir-se progressivament el pes de la construcció. Així mateix, l’augment de la productivitat va ser superior, tot i que el dèficit exterior es va continuar ampliant fins a representar el 10,0% del PIB.
|
|
Alentiment del consum de les llars, en especial en béns.
|
|
La contribució de la demanda nacional al creixement del PIB va ser de 4,6 punts percentuals, mig punt menys que en l’any anterior. Aquesta moderació va provenir, en bona part, del consum de les llars, el seu principal component, que va passar d’un augment anual del 3,7% al 3,1%. Aquest alentiment va ser més intens en la despesa en béns, principalment duradors, com automòbils, que en serveis. Al començament del 2008, tant les vendes de cotxes com el descens de l’índex de la confiança dels consumidors apunten a una continuació d’aquesta tendència. En canvi, el consum de les administracions públiques es va accelerar en tres dècimes en situar-se en el 5,1%.
|
|
|
|
|
L’altre gran component de la demanda, la inversió, també va reduir el ritme de creixement, tot i que no tots els seus components. La formació bruta de capital en béns d’equipament va augmentar l’11,6% el 2007, va contribuir a la millora de la productivitat i va superar encara l’alta taxa de l’any anterior. No obstant això, en els últims trimestres, es constatava una tendència a l’alentiment, més intensa en la inversió en construcció, en especial en habitatges, atesa l’atonia en què s’ha sumit el mercat immobiliari, amb una forta desacceleració dels preus de les cases i una caiguda de les transaccions. La resta de la inversió (despeses en software informàtic, prospeccions mineres i petrolieres, etc.) també va reduir el ritme d’expansió, però menys.
|
|
|
L’elevat creixement de la inversió en béns d’equipament, del 12% anual, contribueix a la millora de la productivitat.
|
|
Per la seva banda, l’aportació negativa del sector exterior al creixement es va reduir en cinc dècimes, fins a set. Això va ser el resultat d’una acceleració de les exportacions i d’un alentiment de les importacions, coherent amb un menor impuls de la demanda interna. Tant les exportacions de béns com les de serveis, aquestes amb més intensitat, es van revifar. Per la seva banda, tant les importacions de béns, amb més intensitat, com les de serveis es van moderar. No obstant això, la necessitat de finançament de l’economia va empitjorar fins a representar el 9,5% del PIB, enfront del 8,1% anotat el 2006.
|
|
|
|
Des del punt de vista de l’oferta, el 2007 tres sectors van mostrar un comportament més expansiu: el sector primari, la indústria i els serveis de no mercat. En canvi, la construcció, l’energia i els serveis de mercat van moderar el ritme de creixement de l’activitat.
|
|
Dinamisme d’algunes branques industrials, com la construcció de maquinària i fabricació de productes metàl·lics...
|
|
El valor afegit brut de la indústria va augmentar el 3,1% el 2007, dues dècimes més que en l’any precedent. No obstant això, el perfil va ser clarament a la baixa al llarg de l’exercici, fins al punt que la producció industrial va experimentar una caiguda interanual en el mes de desembre. Les branques més dinàmiques van ser la construcció de maquinària, el moble i manufactures diverses, maquinària i material elèctric, equips de precisió i òptica, i fabricació de productes metàl·lics. En canvi, la maquinària d’oficina i equips informàtics i el cuir i el calçat van patir fortes caigudes de producció i van notar la intensa competència global. Les perspectives per al 2008 no són gaire esperançadores, segons es desprèn de les recents davallades de l’indicador de la confiança a la indústria. Així mateix, els nivells de la cartera de comandes fan esperar una moderada expansió de la indústria.
|
|
...i de serveis, com el comerç, l’hoteleria i el transport.
|
|
Les branques agrària i pesquera van experimentar un notable dinamisme. D’aquesta manera, el seu valor afegit brut va créixer el 3,8% el 2007, 1,4 punts més que en l’any anterior.
|
|
|
|
Els serveis de mercat en general es van alentir lleugerament. No obstant això, van tenir un creixement elevat del 4,0%. Les branques que van mostrar més vigor van ser el comerç, l’hoteleria i el transport. En canvi, els serveis a les empreses van polsar amb més feblesa. Pel que fa als serveis de no mercat, van augmentar el 5,0%, a causa de la remuneració dels assalariats del sector públic.
|
|
Creixement anual de la productivitat més intens des del 1996, tot i que continua essent baix.
|
|
Atesos l’evolució de la producció i el creixement mitjà de l’ocupació del 3,0%, la productivitat aparent del treball va pujar el 0,8%, una dècima més que el 2006, i va marcar la cota més alta des del 1996. No obstant això, aquest augment de la productivitat no deixa de ser relativament baix. Per sectors, l’augment de productivitat més intens es va produir en l’agricultura i pesca, a conseqüència de l’increment de la producció amb menys ocupació, tot i que l’augment de la productivitat va ser inferior a l’anotat el 2006. A la indústria, en canvi, l’increment de la productivitat, del 3,3%, va ser superior al de l’any anterior. Als serveis de mercat, la productivitat va avançar el 0,9%, poc per damunt del 2006. Finalment, a la construcció, la productivitat no solament va continuar disminuint a conseqüència del baix grau de qualificació mitjana de la força laboral, sinó que va registrar la caiguda més important de la dècada actual.
|
|
|
Els costos laborals per unitat de producte pugen el 2,7%, menys que el deflactor del PIB.
|
|
Arran de l’evolució de la productivitat, i d’un augment del 7,1% de la remuneració dels assalariats, els costos laborals per unitat de producte van augmentar el 2,7% el 2007, quatre dècimes més que en l’any anterior. D’aquesta manera, la seva variació es va situar quatre dècimes per sota del deflactor implícit del PIB.
|
|
|
Perspectives de desacceleració econòmica per al 2008.
|
|
Pel que fa a les perspectives per al 2008, els indicadors avançats disponibles, juntament amb la fortalesa de l’euro, unes condicions creditícies menys relaxades, l’encariment de les primeres matèries i un menor impuls de la demanda exterior, apunten a la continuació de la tònica d’alentiment econòmic. En aquest sentit, la Comissió Europea ha rebaixat recentment la previsió de creixement de l’economia espanyola per al 2008 al 2,7%. D’altra banda, s’estima necessari un major esforç en la millora de la competitivitat, la qual cosa comporta més inversions en la despesa en R+D i en infraestructures, i una millora del sistema educatiu.
|
Mercat de treball
|
La creació d’ocupació és insuficient per absorbir la nova població activa
|
|
|
|
D’acord amb una conjuntura amb tendència a la desacceleració econòmica, el nombre d’ocupats va disminuir en 33.700 persones en el quart trimestre del 2007 en relació amb el període anterior, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística. Es va tractar del primer descens del nombre d’ocupats des del 2002. Atès que, a més a més, la població activa es va incrementar en 102.000 persones, la taxa d’atur va augmentar sis dècimes fins al 8,6%, es va situar en el nivell de dos anys abans i va deixar enrere el mínim des del 1978 registrat en el segon trimestre del 2007.
|
|
El 2007 es creen 475.000 llocs de treball segons l’EPA, fins als 20,5 milions d’ocupats, rècord històric al final d’any.
|
|
Així, el 2007 va prosseguir la tendència a l’alentiment en la creació de llocs de treball que ja s’observava el 2006. Malgrat tot, l’any passat el nombre d’ocupats va augmentar el 2,4%, percentatge que contrasta amb l’ascens del 3,6% anotat el 2006. En total, el 2007 es van crear 475.100 nous llocs de treball fins als 20.476.900 ocupats, rècord històric al final d’any.
|
|
El 2008 prosseguirà la tendència a la desacceleració de la creació d’ocupació.
|
|
En els deu últims anys, s’han creat 6.942.500 nous llocs de treball nets, una xifra realment extraordinària. No obstant això, sembla que la moderació observada en els últims anys pot continuar en el futur. Si més no la xifra del gener dels afiliats en alta a la Seguretat Social així ho indica. En efecte, en el primer mes del 2008, aquests treballadors van disminuir en 84.697, la caiguda més intensa en el primer mes de l’any des del 1994, fins als 19.111.058, la qual cosa representa un creixement anual de l’1,9%, inferior en quatre dècimes al registrat al desembre del 2007. A més a més, en el mes de gener, el nombre de contractes realitzats a través del servei públic d’ocupació va baixar el 4,3% en relació amb el mateix mes de l’any anterior. El descens més intens es va produir en els contractes indefinits, del 23,0%, mentre que els contractes temporals van disminuir lleugerament, el 0,9%.
|
|
|
|
|
Les xifres de la comptabilitat nacional també indiquen un alentiment de la creació d’ocupació en el quart trimestre, però molt suau. A més a més, els llocs de treball equivalents a temps complet a les branques industrials no energètiques i als serveis de mercat fins i tot es van accelerar lleugerament. Per la seva banda, es va continuar destruint ocupació al sector primari, però a un ritme menor. A la construcció també es va reduir l’ocupació, en aquest cas per primer cop des de l’inici de 1996 i després d’una etapa d’una gran creació d’ocupació. Aquesta evolució s’explica per l’atonia del mercat immobiliari en els últims mesos.
|
|
Es destrueix ocupació a la construcció en el quart trimestre del 2007, per primer cop des del 1996.
|
|
En el conjunt del 2007, els llocs de treball ocupats a temps complet van augmentar el 3,0%, dues dècimes menys que el 2006. Això va representar la generació de 550.000 nous llocs de treball equivalents a temps complet. La construcció va registrar un augment del nombre de llocs de treball equivalents a temps complet del 3,3% en relació amb el quart trimestre del 2006, molt inferior al creixement del 6,3% de l’any anterior. La desacceleració mostrada pels serveis va ser molt inferior, de manera que va ser el sector en què es va produir l’augment de l’ocupació més intens, del 3,5%. A les branques industrials i a les energètiques, amb pèrdues d’ocupació del 0,6% i del 4,4%, respectivament, el balanç anual no va ser positiu.
|
|
|
|
Tornant a l’EPA, tot i que l’alentiment va afectar tots els grans sectors econòmics, les diferències en la creació d’ocupació en el conjunt del 2007 van ser importants. L’agricultura i la indústria van destruir ocupació, mentre que la construcció i, sobretot, els serveis en van crear. A la construcció, la desacceleració de l’ocupació va ser important, ja que va passar d’una variació interanual del 8,3% al 2,7% en el quart trimestre del 2007.
|
|
|
|
Per edats, les diferències també van ser significatives. En el conjunt del passat exercici, el nombre d’ocupats menors de 30 anys va disminuir lleugerament, mentre que, entre els adults, va augmentar de manera considerable. Especialment notable va ser el creixement de l’ocupació en el grup de 50 a 54 anys, que va registrar un increment del 5,9%, gràcies, en part, a les bonificacions acordades a la contractació dels més grans de 45 anys.
|
|
|
|
Així mateix, van ser remarcables les diferències per sexe. La velocitat d’augment de l’ocupació entre les dones, el 3,8%, va ser del doble que entre els homes, l’1,4%. En el cas de les joves de 16 a 19 anys, l’ocupació va créixer l’1,4%, mentre que l’ocupació dels joves del mateix tram d’edat va baixar el 3,0%.
|
|
Els ocupats estrangers ja representen el 14% del total.
|
|
D’altra banda, seguint la tònica dels últims anys, l’ocupació va augmentar més entre la població estrangera, amb un ascens de l’11,0%. De fet, en el quart trimestre, els ocupats estrangers van augmentar en 40.700 persones, fins a 2.887.000, de manera que ja representaven el 14,1% de l’ocupació.
|
|
|
|
La taxa d’ocupació, és a dir, la proporció d’ocupats en relació amb la població de 16 a 64 anys, es va col·locar en el 66,5% en l’últim trimestre del 2007 i va superar fins i tot l’objectiu previst per al 2010 al Pla Nacional de Reformes d’Espanya. Cal destacar l’avanç de la taxa d’ocupació femenina, que es va situar en el 55,9%, tot i que era força inferior a la masculina, del 76,9%.
|
|
La taxa de temporalitat disminueix en tres punts el 2007.
|
|
Un altre tret favorable de l’evolució del mercat de treball el 2007 va ser la disminució de la taxa de temporalitat. En efecte, aquesta taxa va disminuir fins al 30,9% en el quart trimestre, més de 2,9 punts per sota del nivell d’un any abans. No obstant això, la taxa de temporalitat encara se situa sensiblement per damunt de la mitjana dels principals països europeus.
|
|
|
|
Totes les comunitats autònomes van registrar augments de l’ocupació el 2007. Els creixements més intensos van tenir lloc a Múrcia, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, Aragó i Castella-la Manxa, amb increments superiors al 4%. Al pol oposat, el País Basc, les Balears i Extremadura van anotar creixements inferiors a l’1,0%.
|
|
Rècord històric de la taxa d’activitat femenina.
|
|
La població activa va augmentar el 2,7% fins als 22,4 milions de persones al final del 2007. Entre els homes, la població activa es va incrementar el 2,2% i, entre les dones, el 3,4%. Així, la taxa d’activitat femenina per a la població entre 16 i 64 anys va arribar al 62,8%, un màxim històric, tot i que se situa per sota de la taxa d’activitat total, del 72,8%. D’altra banda, la població activa estrangera va augmentar l’11,4%, la qual cosa representa un augment de 337.600 persones, el 57,0% del total. Això mostra l’atractiu del mercat laboral espanyol per als immigrants.
|
|
La xifra d’aturats creix el 15% entre la població estrangera, on la taxa es col·loca en el 12,4%.
|
|
Atès que la població activa va augmentar més que l’ocupació, es va produir un increment de l’atur de 117.000 persones el 2007, a causa d’un fort repunt en el quart trimestre de 135.700 persones. Es va tractar del primer augment anual des de l’any 2003. La taxa d’atur de la població espanyola es va situar en el 7,95%, mentre que la dels estrangers va arribar al 12,4%.
|
|
|
|
|
L’atur va experimentar una evolució desigual per sectors. L’increment més intens va tenir lloc a l’agricultura, del 47,7%. Però també a la construcció l’atur es va incrementar amb força, amb una pujada del 39,3%. Als serveis, l’augment de l’atur va ser molt més moderat, del 6,6%. En canvi, a la indústria el nombre d’aturats es va reduir el 4,4%. També va disminuir l’atur entre els qui buscaven la primera feina, amb una caiguda del 8,0%, i entre els qui acumulaven més d’un any a l’atur, amb una reducció de l’1,4%.
|
|
|
|
En l’àmbit territorial, l’evolució de l’atur va ser molt diversa. Els augments més importants de l’atur van tenir lloc a les Balears, amb una pujada del 51,7%, i a Andalusia, amb una alça del 19,5%. En canvi, a Cantàbria el nombre d’aturats va baixar el 20,8% i a La Rioja, el 18,5%.
|
L’atur registrat al gener anota la pujada més intensa de la dècada
|
|
Augment de l’atur registrat, sobretot la construcció.
|
|
El nombre d’aturats inscrits als serveis públics d’ocupació va augmentar en 132.378 persones en el primer mes del 2008, la pujada més intensa de la dècada, fins a 2.261.925. Aquesta xifra representa un ascens anual del 8,6%, de manera que prossegueix la tendència a l’acceleració de l’atur registrat.
|
Preus
|
L’IPC marca la cota màxima des del 1995
|
|
La taxa de variació interanual de l’IPC puja una dècima fins al 4,3% al gener...
|
|
En el primer mes de l’any, l’índex de preus de consum (IPC) va continuar l’escalada iniciada en l’últim quadrimestre del 2007 impulsada per l’encariment del petroli i dels aliments. La taxa de variació interanual va augmentar una dècima al gener fins al 4,3% i va anotar el nivell màxim dels dotze últims anys. En canvi, el nucli més estable de la inflació, l’anomenada subjacent, que es calcula excloent els elements més volàtils, com els productes energètics i els aliments no elaborats, va baixar dues dècimes fins al 3,1%.
|
|
...a causa de l’encariment dels productes energètics...
|
|
Els productes energètics van continuar pujant, i més en taxa interanual en comparar-se amb un període de descens al començament del 2007. Així, el seu preu va augmentar el 13,4% en relació amb el gener d’un any abans. Els carburants i combustibles han pujat el 16,9% en els dotze últims mesos. Dins d’aquest grup, l’augment del gas va ser de la meitat, del 7,0%. Per la seva banda, el preu de l’electricitat es va incrementar el 3,2%. D’aquesta manera, l’impacte de la pujada dels productes energètics va ser de dues dècimes en la taxa de variació interanual de l’IPC del gener.
|
|
|
...i de l’augment del preu dels aliments frescos, la contribució a l’alça dels quals...
|
|
Els aliments frescos també van tenir un efecte inflacionista en el primer mes de l’exercici en augmentar el 5,5% en relació amb dotze mesos abans, sis dècimes més que al desembre. Cal esmentar l’augment anual del 10,5% dels ous. En canvi, la carn de porc continuava deprimida, amb un ascens interanual del 0,9%. Per la seva banda, els aliments elaborats es van alentir una mica, tot i que presentaven una alça anual del 7,0%. Dins d’aquest grup, destacava la pujada anual del 28,9% de la llet i del 13,0% del pa. Aquests increments reflectien l’escalada de les primeres matèries agràries als mercats internacionals a conseqüència de limitacions en l’oferta i de l’augment de la demanda, en especial la provinent de països emergents com la Xina i l’Índia.
|
|
|
|
|
Però no tot són augments de preus. Gràcies a la globalització, a la fortalesa de l’euro i a una certa desacceleració de la demanda, els preus dels béns elaborats no energètics van mantenir una tònica de moderació fins a marcar només un increment anual del 0,1%. Les rebaixes d’hivern van ser una mica més intenses que l’any passat, amb una reducció dels preus de les peces de vestir i del calçat en el mes del 13,1% i del 8,0%, respectivament. També van disminuir el 0,7% els preus dels automòbils, en un esforç per potenciar unes vendes fluixes.
|
|
...supera l’impacte negatiu dels béns elaborats no energètics i dels serveis.
|
|
Igualment, els serveis també van tenir un impacte positiu sobre la inflació en reduir-se la seva taxa d’inflació anual una dècima fins al 3,7%, tot i que una menor reducció al gener dels viatges organitzats va empènyer la taxa de variació interanual fins al 3,6% des de l’1,1% del desembre. En efecte, es van produir disminucions de les taxes de variació anuals dels preus de l’educació infantil i secundària, dels serveis mèdics, de la llar i de les comunicacions.
|
|
|
Les perspectives per a l’IPC són d’una desacceleració gradual al llarg de l’any, si el petroli no ho impedeix.
|
|
L’IPC harmonitzat amb la Unió Europea va experimentar una variació anual lleugerament superior a la de l’IPC general d’Espanya, fins al 4,4%. D’aquesta manera, el diferencial amb la zona de l’euro es va mantenir en 1,2 punts percentuals, més del doble del mínim de mitjan 2007, però sis dècimes per sota del màxim del començament del 2006.
|
|
Els preus industrials experimenten l’alça interanual més intensa des del 1995.
|
|
L’evolució alcista de l’IPC podria haver-se apropat al màxim anual, com ho reflecteix el descens de la inflació subjacent al gener. De tota manera, probablement persistiran les pressions alcistes per part dels aliments, ateses les condicions d’oferta i demanda als mercats mundials. Així i tot, si no es produeix un repunt del preu del petroli, la inflació tendirà, gradualment, a la baixa, influïda per la desacceleració de la demanda.
|
Pressions alcistes dels preus a l’engròs
|
|
|
|
En l’últim període, han continuat les pressions alcistes dels preus a l’engròs. Aquestes pressions provenen, sobretot, de l’encariment de les primeres matèries als mercats internacionals, a causa de diferents raons d’oferta i demanda.
|
|
|
|
Els preus industrials van pujar el 6,6% en els dotze últims mesos fins al gener del 2008. Es tracta de l’alça interanual més intensa des del 1995. El component que mostrava més tensions era l’energètic, amb una alça del 13,3% en relació amb el gener del 2007, a conseqüència de l’escalada del cru. La resta de béns intermedis també presentaven pressions alcistes, amb un augment del 5,7%, a causa de l’encariment d’altres primeres matèries. Aquest tensionament també es va transmetre en part als béns de consum, amb un increment anual del 5,4%. L’únic component que, al gener, tenia una inflació inferior a la del final del 2007 eren els béns d’equipament, del 2,7%, gràcies a la forta competència global i als augments de la productivitat.
|
|
|
|
Els preus d’importació també van reflectir un fort repunt en els últims mesos del 2007, que els va dur des d’una taxa de variació anual del 0,2% a l’abril fins al 5,0% al final de l’any. No obstant això, aquesta remuntada va ser deguda, gairebé de manera exclusiva, a la pujada del 28,6% de l’energia. La resta de components presentava baixes cotes d’inflació, gràcies, en part, a l’apreciació de l’euro.
|
|
Forta alça dels productes ramaders, mentre els preus del bestiar d’escorxador romanen deprimits.
|
|
Finalment, les últimes dades disponibles fins al novembre dels preus percebuts pels agricultors també van experimentar importants ascensos fins al 15,7% de mitjana. Les alces més importants corresponien als productes ramaders, com la llet, amb un increment del 36,3%. En canvi, els preus del bestiar d’escorxador es mantenien deprimits, amb una caiguda del 2,9% en l’últim any.
|
Sector exterior
|
El dèficit comercial el 2007: nou màxim històric
|
|
El dèficit comercial continua augmentant el 2007.
|
|
El 2007 el dèficit comercial va pujar a 98.952 milions d’euros, una xifra que se situa el 10,3% per damunt de la registrada el 2006 i que és equivalent al 9,4% del producte interior brut. Tot i que el desequilibri comercial és el màxim històric, cal esmentar com a nota positiva que el 2007 és el segon any consecutiu en què l’augment del desequilibri és inferior a l’anotat un any abans, símptoma d’una incipient correcció.
|
|
|
|
L’embranzida de les importacions (creixen el 8% el 2007), combinada amb l’expansió insuficient de les exportacions (avanç del 6,8%), ha provocat que la taxa de cobertura es reduís dues dècimes percentuals el 2007, fins al 64,7%. Com ha succeït en els últims exercicis, rere el fort creixement de la demanda nacional (superior al 4% el 2007) hi ha l’impuls de les compres a l’exterior.
|
|
Fort dinamisme comercial amb els països emergents.
|
|
Per productes, cal destacar que el principal grup, el dels béns intermedis no energètics, que representa, grosso modo, la meitat de les exportacions i de les importacions, ha estat també el més dinàmic. Així, el 2007 les exportacions d’aquest grup van créixer el 12%, i les importacions, l’11%. A una certa distància, els intercanvis comercials dels béns de consum alimentaris van registrar també taxes d’avanç significatives (6% les exportacions i 9% les importacions).
|
|
|
|
|
Els mercats internacionals de referència van continuar essent, un any més, els europeus. Així, la Unió Europea (UE) va ser la destinació del 70% de les exportacions i l’origen del 60% de les importacions. Però cal destacar que, en un enfocament temporal més ampli, la UE ha perdut quatre punts percentuals en els quatre últims anys com a mercat principal d’exportació i sis punts percentuals com a mercat d’importació. Això és degut, fonamentalment, a la importància creixent de tres àrees geogràfiques: l’Europa no comunitària, Amèrica i Àsia. Concretament, des de la perspectiva de l’exportació, el 2007 mercats com Rússia, l’Índia i els països de l’Organització de Països Exportadors de Petroli van exhibir taxes d’avanç molt significatives. Pel que fa a les zones d’importació, cal destacar els importants increments de la Xina, l’Índia i el Brasil.
|
Balança de pagaments: desequilibri corrent en alentiment
|
|
El dèficit corrent, tot i que encara creix, es desaccelera.
|
|
Al novembre, la balança per compte corrent va assolir un dèficit d’11.638 milions d’euros, una xifra que se situa el 13,3% per damunt de l’exhibida un any abans. El principal responsable de l’augment del desequilibri va ser l’ampliació del dèficit de la balança de rendes. Menys incidència van tenir la disminució del superàvit de serveis i la davallada dels dèficits de les balances de transferències corrents i de béns.
|
|
|
|
Més enllà d’aquesta evolució puntual, quines són les tendències de fons? Considerant les xifres d’acumulat dels dotze últims mesos fins al novembre, es verifica que el desequilibri corrent ha tendit a créixer a un ritme menor, ja que ha passat de situar-se en nivells de 98.853 milions d’euros del mes anterior als 100.222 milions actuals. En termes interanuals, aquest desequilibri passa de créixer el 18,9% en els dotze mesos que acaben a l’octubre del 2007 a fer-ho el 13,2% en l’acumulat de dotze mesos fins al novembre del 2007. Aquest moviment és degut al fet que la balança de transferències ha estabilitzat el dèficit, mentre que la resta de desequilibris (balances de rendes i comercial) s’han reduït i el superàvit de serveis s’ha ampliat.
|
|
Les entrades d’inversions en cartera es frenen.
|
|
Pel que fa als fluxos financers, cal destacar que les sortides netes d’inversions directes es van col·locar, en saldo acumulat de dotze mesos, en 43.336 milions d’euros, un valor que se situa el 24% per sota del registrat un any abans. Per la seva banda, les entrades netes d’inversions en cartera són, aproximadament, la meitat que les existents un any enrere i van arribar als 108.085 milions d’euros.
|
|
|
|
Aquest fort ajustament apunta a una de les qüestions del moment, la de l’impacte de la crisi subprime en la capacitat de finançament de l’economia espanyola als mercats financers internacionals. Des de l’agost passat, les entrades d’inversions en cartera materialitzades en bons i obligacions (en saldo acumulat de dotze mesos) s’han ajustat amb força a la baixa, un procés que es prolonga i que, pel que sembla, no s’atura fins al novembre. A una escala netament menor, les entrades de fons realitzades en instruments del mercat monetari també flexionen a la baixa des de l’inici de la crisi financera. En canvi, les inversions en cartera materialitzades en accions i fons d’inversió van repuntar a l’agost i van mantenir des d’aquesta data una tendència positiva però plana.
|
És possible determinar qui fa trampes amb el tipus de canvi?
|
Podem estimar els tipus de canvi d’equilibri, però qui s’encarregaria d’implantar-los?
|
|
|
|
Abril del 2005. Els senadors nord-americans Schumer i Graham acusen les autoritats xineses de mantenir un tipus de canvi infravalorat i proposen un aranzel del 27,5% sobre la importació de productes xinesos. D’aquesta manera pretenen corregir el desavantatge competitiu dels productes nord-americans en relació amb les importacions xineses. Per evitar una guerra comercial amb el gegant asiàtic, l’administració Bush es posiciona en contra de l’aranzel i la proposta no s’aprova. Tot i que, de llavors ençà, el renminbi xinès s’ha apreciat el 15% enfront del dòlar, són recurrents les queixes d’alguns polítics i empresaris nord-americans (europeus també) que proposen mesures contra els països que, segons el seu parer, «manipulen» els tipus de canvi per competir amb avantatge als mercats internacionals. Per la seva banda, les autoritats xineses es defensen al·legant que no és clar que la seva moneda estigui infravalorada i que, de tota manera, s’ha apreciat de manera significativa en els dos últims anys. El debat està servit, i el cert és que és molt difícil estimar amb exactitud el tipus de canvi «just» d’una moneda.
|
|
|
|
A petició de les parts, sobretot dels Estats Units, el Fons Monetari Internacional (FMI) s’ha erigit en una mena d’àrbitre que avalua la possible manipulació dels tipus de canvi per part dels països membres de l’organització. Un article recent explica les metodologies utilitzades per intentar dilucidar quin és el tipus de canvi d’equilibri de cada país i admet la dificultat de la tasca.(1) En general, les diferents metodologies se centren en avaluar el Tipus de Canvi Efectiu Real (TCER), un número índex que es construeix com un mesurament ponderat dels tipus de canvi d’una moneda enfront dels seus principals socis comercials i que té en compte el nivell de preus a cada país. És a dir, és un tipus de canvi real ponderat. A la pràctica, s’observa que els TCER de països amb taxes de creixement de la productivitat similars tendeixen a fluctuar al voltant d’un valor més o menys constant al llarg del temps, perquè, a llarg termini, els preus d’un mateix bé tendeixen a igualar-se entre països amb característiques similars. No obstant això, les desviacions en relació amb aquest valor poden arribar a ser importants i poden passar anys fins a corregir-se totalment.
|
|
|
|
La metodologia més simple que s’utilitza per avaluar un tipus de canvi (entengui’s el TCER) és la de comparar el seu valor actual amb la seva mitjana a llarg termini, que pot ser considerada el seu valor «d’equilibri». El gràfic següent mostra l’evolució del TCER per a les principals economies. Les diferents sèries s’han normalitzat de manera que la seva mitjana en els 20 últims anys sigui 100. Què ens revela aquest gràfic? En primer lloc, les monedes que, pel que sembla, estarien més infravalorades serien el dòlar i el ien, amb un valor proper al 10% per sota de la seva mitjana històrica. L’euro estaria en el seu valor a llarg termini, mentre que la moneda xinesa, el renminbi, estaria el 5% sobrevalorat!
|
|
|
|
Llavors, com s’entenen les crítiques nord-americanes a la política canviària xinesa? Els economistes reconeixen que la metodologia anterior no és gaire útil per comparar països que no siguin molt similars. Diversos motius expliquen això. És un fet força establert que els països emergents que experimenten un procés d’obertura tenen taxes de creixement de la productivitat més altes que els països industrialitzats, com és el cas de la Xina i de l’Índia, i els seus tipus de canvi haurien de mostrar una tendència a l’apreciació. Per tant, davant l’evidència del gràfic següent, els senadors Schumer i Graham i els seus seguidors respondrien que, per bé que és cert que el TCER xinès s’ha apreciat, encara ho hauria de fer més.
|
|
|
|
A més a més, el valor del tipus de canvi a mitjà termini també depèn de les polítiques econòmiques que adopten els països. Per exemple, si un país du a terme una política fiscal expansiva, l’augment de la demanda interna tendirà a provocar un dèficit comercial. Per tant, serà necessària una depreciació de la seva moneda per impulsar les exportacions i encarir les importacions de manera que es torni a una situació de balanç extern. Aquest seria el cas dels Estats Units, i per això alguns analistes suggereixen que el dòlar s’ha de depreciar encara més.
|
|
|
|
|
Aquests dos exemples posen de manifest la necessitat d’un enfocament més sofisticat per dictaminar el valor «correcte» d’una moneda. Per tot plegat, l’FMI disposa d’una bateria de models que tenen en compte els efectes que hem discutit al paràgraf anterior. També s’inclouen altres efectes, com, per exemple, els derivats dels preus de primeres matèries per als països que en són grans exportadors i importadors o de consideracions de sostenibilitat del deute extern a llarg termini, per esmentar-ne alguns.
|
|
|
|
I què diu l’FMI sobre els tipus de canvi de les principals monedes? Per a la divisa nord-americana estima una lleugera sobrevaloració, fins al 10%, i, per tant, el dòlar encara s’hauria de depreciar lleugerament per millorar la posició externa dels Estats Units.(2) En el cas de l’euro, l’FMI indica que és a prop del seu valor d’equilibri, basat en la posició externa de l’economia europea. En el cas del Japó i de la Xina, l’FMI esmenta que les seves monedes estan infravalorades, però no es mulla a l’hora de donar valors numèrics. Aquestes omissions reflecteixen la gran tensió política que genera el tema del tipus de canvi, en especial el tipus de canvi bilateral amb el dòlar.
|
|
|
|
En definitiva, amb les eines actuals, sembla possible diagnosticar, tot i que sigui de forma imprecisa, el grau d’infravaloració o de sobrevaloració d’una moneda. Un altre tema és qui hauria d’arbitrar les disputes internacionals al voltant de la manipulació dels tipus de canvi i si caldria imposar mesures sobre els països sospitosos de manipulació. Sembla raonable que l’FMI o l’Organització Mundial del Comerç (OMC) siguin els àrbitres. Però és d’esperar que els països que escullen un tipus de canvi infravalorat com a part de la seva estratègia de desenvolupament econòmic s’oposin amb energia a la possibilitat que es doti aquests organismes de prou eines per sancionar.
|
Sector públic
|
Les administracions públiques aconsegueixen el superàvit més important de les últimes dècades
|
|
El pes del deute públic disminueix fins al nivell més baix dels vint últims anys.
|
|
La forta expansió de l’economia el 2007 es va traduir en un notable superàvit de les administracions públiques de 23.368 milions d’euros, xifra que representa el 2,23% del producte interior brut (PIB). Es va tractar del tercer superàvit anual consecutiu i de la quota més elevada de les últimes dècades. D’aquesta manera, el pes del deute públic en relació amb el PIB es va continuar reduint fins al 36,2% del PIB, el nivell més baix dels vint últims anys.
|
|
|
|
El superàvit del conjunt de les administracions públiques el 2007 va incorporar la important contribució de l’1,29% del PIB de l’administració central, més del doble que en l’any anterior. L’aportació de les administracions de la Seguretat Social va ser similar, de l’1,25% del PIB, per bé que aquesta ràtio va ser lleugerament inferior a la del 2006. Els superàvits assolits en els últims anys van permetre que el fons de reserva de la Seguretat Social arribés als 45.716 milions d’euros al final del 2007. Aquesta quantitat representa el 4,35% del PIB. A més a més, el dia 8 de febrer, el Consell de Ministres va aprovar una dotació de 4.700 milions d’euros. D’altra banda, els saldos de les comunitats autònomes i de les administracions locals van presentar lleugers dèficits.
|
|
Augment de la pressió tributària tot i la reforma dels impostos sobre la renda de les persones físiques i de societats.
|
|
L’augment de la capacitat de finançament de l’Estat va ser degut, sobretot, a la bona marxa dels ingressos tributaris, que van créixer per damunt del PIB nominal, de manera que la pressió fiscal va registrar un increment. Els impostos directes i les cotitzacions socials van augmentar el 18,1%. La recaptació de l’impost sobre la renda de les persones físiques es va incrementar el 15,7% i va mostrar l’impacte limitat de la reforma que va entrar en vigor al gener del 2007. Per la seva banda, els ingressos provinents de l’impost de societats van créixer el 20,5%, la qual cosa també evidencia el reduït efecte del nou règim d’aquest impost.
|
|
|
La recaptació de l’impost sobre el valor afegit es modera per l’alentiment del consum privat.
|
|
Els impostos indirectes van pujar el 3,4% el 2007. Això va ser degut, sobretot, al fet que la seva principal figura, l’impost sobre el valor afegit (IVA), només va créixer el 2,2%, afectat, en part, per l’alentiment del consum privat. Els impostos especials es van incrementar força més, el 6,4%. De tots, el que va experimentar una alça més intensa va ser el que grava els productes del tabac, que va créixer el 12,8%.
|
|
|
|
Els pagaments no financers de l’Estat el 2007 van pujar el 7,2%. Les despeses de personal van augmentar el 6,6%. La pujada de les despeses corrents en béns i serveis va ser molt superior, del 17,2%, i va reflectir la incidència de despeses per la celebració d’eleccions. Les inversions reals van créixer l’11,8%, i les transferències de capital, el 23,5%. Les despeses financeres van ser l’única partida que va baixar, el 6,9%, a causa del calendari de venciments del deute públic.
|
|
El 2008 el superàvit públic probablement es reduirà per una conjuntura menys expansiva.
|
|
El 2008 probablement el superàvit públic es reduirà a causa d’una conjuntura menys expansiva, que comportarà més despeses de cobertura de l’atur. Les dades conegudes de l’evolució pressupostària del gener del 2008 confirmen aquesta tendència. Així, la capacitat de finançament en termes de comptabilitat nacional, amb criteris comptables de drets i obligacions, va disminuir del 0,28% fins al 0,13% del PIB en el primer mes de l’exercici actual.
|
Estalvi i finançament
|
El finançament al sector privat creix el 16% el 2007
|
|
Pugen els tipus d’interès crediticis en termes nominals el 2007.
|
|
El 2007 els tipus d’interès dels préstecs i crèdits al sector privat van mantenir la trajectòria alcista iniciada a la segona meitat del 2005 i van traslladar progressivament les pujades del tipus d’interès oficial del Banc Central Europeu. No obstant això, en l’últim trimestre, els tipus d’interès crediticis gairebé es van estabilitzar, a l’esvair-se les expectatives de nous increments del tipus d’interès de referència de la zona de l’euro. D’aquesta manera, el tipus d’interès mitjà dels préstecs a empreses i famílies va acabar l’any en el 6,03%, amb un increment de 0,9 punts percentuals. De fet, en termes reals, el tipus d’interès dels crèdits va acabar el 2007 per sota del nivell de l’any precedent, ja que la taxa d’inflació es va situar 1,5 punts percentuals per damunt.
|
|
Enduriment de les condicions d’oferta de crèdit segons l’última enquesta sobre préstecs bancaris del Banc d’Espanya.
|
|
Tot i aquest descens dels tipus d’interès en termes reals, en els tres últims mesos del 2007 va prosseguir l’enduriment de les condicions d’oferta de crèdit, segons les dades de l’última enquesta sobre préstecs bancaris publicada pel Banc d’Espanya, la qual, a més a més, constata que la restricció va ser més intensa en les operacions amb les empreses i amb les llars per la compra d’habitatge. Aquesta evolució va ser motivada, principalment, per canvis en la percepció dels riscos econòmics, per uns costos de finançament més elevats i per una menor disponibilitat de recursos als mercats a l’engròs a causa de les turbulències als mercats financers arran de la crisi de les hipoteques d’alt risc als Estats Units. D’altra banda, també es percep una disminució generalitzada de la demanda.
|
|
|
Les perspectives per al 2008 són de continuïtat de l’alentiment dels crèdits al sector privat.
|
|
En aquest marc, en els últims mesos del 2007, el finançament al sector privat va intensificar la desacceleració iniciada en l’exercici anterior. Així, la seva taxa de variació anual va baixar fins al 16,1% al desembre del 2007, 8,1 punts percentuals menys que dotze mesos abans. Així i tot, es tracta d’un alt ritme de creixement anual, superior al del conjunt de la zona de l’euro. Les perspectives per al 2008 són de continuïtat de l’alentiment, atesa la moderació prevista de la demanda interna. A més a més, l’enquesta sobre préstecs bancaris del Banc d’Espanya preveu un enduriment de les condicions financeres en els primers mesos del 2008.
|
|
|
|
Els fons destinats a les empreses no financeres van experimentar un fort alentiment del ritme de creixement. Així, van pujar el 18,8% el 2007, 9,1 punts menys que en l’any precedent. Aquest alentiment es va apreciar en totes les modalitats de finançament. Els arrendaments financers, que es destinen a inversió, van augmentar el 13,7%, menys que el total, però la seva desacceleració va ser menys intensa, només 2,7 punts menys que dotze mesos abans.
|
|
|
|
L’endeutament de les famílies també va mostrar símptomes d’esgotament. Així, el finançament a les llars es va incrementar el 12,7%, 6,9 punts per sota de la taxa del 2006. La principal contribució a aquesta desacceleració va provenir de l’habitatge, que va passar d’un augment anual del 20,4% el 2006 al 13,2% el 2007. L’augment de l’esforç per a l’adquisició d’una casa, a causa de l’increment del preu dels habitatges i dels tipus d’interès, va forçar una moderació de la demanda efectiva. Però la resta de préstecs als particulars també van experimentar un alentiment similar, amb un creixement anual de l’11,2% el 2007.
|
|
|
|
Per entitats, la banca va mantenir la quota en el 43,6% del total i va truncar la tendència descendent dels últims anys. Les caixes d’estalvis van incrementar lleugerament la seva participació en aquest segment del mercat fins al 47,3%. Les cooperatives de crèdit van mantenir un percentatge del 5,2% del total, i la resta d’entitats financeres el van reduir en tres dècimes.
|
|
Lleuger repunt de la taxa de morositat el 2007, però es manté per sota de l’1%.
|
|
El canvi de fase del cicle financer també es percep en l’evolució de la morositat. La taxa de dubtositat va repuntar suaument fins a situar-se en el 0,92%, només dues dècimes per damunt del mínim històric del desembre del 2006. Així, es va mantenir per sota de l’1% i és sensiblement inferior a la mitjana europea. Per al 2008, es preveu una lògica remuntada a partir de nivells molt baixos, però les entitats financeres espanyoles tenen el suport de les elevades provisions per a aquests riscos.
|
Els estalviadors prefereixen els dipòsits a termini
|
|
Els dipòsits del sector privat creixen el 16% el 2007, 9 punts menys que en l’any anterior.
|
|
La desacceleració del crèdit s’ha reflectit en l’alentiment del creixement dels dipòsits bancaris captats per les entitats financeres el 2007. Així, els dipòsits del sector privat a les entitats financeres van augmentar el 15,6% l’any passat, 9,5 punts menys que en l’exercici anterior. Aquesta moderació del ritme de creixement dels dipòsits va succeir tot i les campanyes de les entitats financeres per captar-los. Això va comportar un augment de les remuneracions, però, malgrat tot, la retribució mitjana es va situar per sota del nivell de la inflació al final de l’any.
|
|
Els comptes a termini a menys de dos anys augmenten el 43% el 2007 amb el nou règim fiscal d’estalvi.
|
|
No obstant això, el tipus d’interès dels dipòsits a termini va pujar més, fins al 4,4% al desembre, i va superar la taxa d’inflació. I, precisament, els comptes a termini fins a dos anys van ser la modalitat més expansiva, amb un increment anual del 43,1%. També van ser afavorits per la supressió de les discriminacions fiscals segons el tipus de producte i termini des del gener del 2007 amb el nou règim tributari de l’estalvi. Els comptes a la vista, en canvi, van disminuir el saldo el 2,3%, afectats pels baixos tipus d’interès.
|
|
|
|
|
Els bancs van continuar recuperant terreny en aquest apartat del passiu fins a situar la seva quota en el 41,9%, mentre les cooperatives de crèdit i les caixes disminuïen una mica la seva participació. No obstant això, les caixes d’estalvis, amb una participació del 51,6%, es mantenien en primera posició en aquest segment de mercat.
|
|
Ateses les caigudes borsàries, els estalviadors es refugien en els fons monetaris a curt termini i en els dipòsits.
|
|
Gener va ser un mes negatiu per als fons d’inversió mobiliaris, que van patir unes pèrdues del 5% en el seu patrimoni fins als 226.853 milions d’euros i una reducció del nombre de partícips també del 5%. Les retirades netes de fons van ser molt elevades i van sumar 7.796 milions d’euros. En general, atès un comportament desfavorable als mercats de renda variable, els estalviadors van mostrar aversió al risc i es van refugiar en els fons de renda fixa a curt termini i en els dipòsits bancaris.
|
|
Els fons de pensions assoleixen una rendibilitat mitjana del 6,35% en els disset últims anys.
|
|
D’altra banda, el volum d’actius dels fons de pensions es va situar, al final del 2007, en 86.561 milions d’euros. Aquesta quantitat representa un augment anual del 6,5%. A diferència dels fons d’inversió, les aportacions netes als fons de pensions el 2007 van resultar positives per un total del 3.086 milions d’euros. És lògic que el creixement de les aportacions als plans de pensions sigui més constant que els fluxos nets als fons d’inversió, en tractar-se d’un instrument que té una finalitat a llarg termini. Així, tot i que el rendiment mitjà anual va ser decebedor el 2007, amb el 2,1%, en una perspectiva a llarg termini va superar amb escreix la inflació, amb una rendibilitat anual mitjana del 6,35% en els disset últims anys.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
