Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 313 - Maig 2008
|
|
|
Conjuntura internacional - Estats Units
|
|
|
|
|
Estats Units: quant durarà la crisi?
|
|
S’espera que els Estats Units creixin només el 0,5% el 2008 i el 0,6% el 2009.
|
|
Els efectes de la crisi de les hipoteques subprime es fan notar sobre l’economia, i «recessió» és la paraula clau d’aquests dies. No obstant això, el terme més rellevant hauria de ser «durada», aplicat al període de feblesa econòmica. De forma simplista, podem dir que hi ha recessió quan l’activitat recula per un temps. Però no existeix una gran diferència entre un avanç mínim, sense recessió, i una reculada lleugera, amb recessió. En els 20 últims anys, el producte interior brut (PIB) ha crescut, de mitjana, el 2,9% anual. Així, des del final del 1987, si cada any s’hagués avançat a aquesta taxa constant, el PIB del final del 2007 seria el que és ara, al qual s’ha arribat amb alts i baixos.
|
|
Als Estats Units, la recuperació es pot fer esperar, ja que habitatge, crèdit, mercat de treball i petroli continuaran deteriorant el consum privat.
|
|
La pèrdua de creixement acumulada d’un període de feblesa pot ser considerada com la diferència entre un creixement teòric acumulat al 2,9% anual i el realment registrat. Considerem les dues últimes recessions. Durant la primera, al començament de la dècada dels noranta, es van registrar set trimestres creixent per sota del 2,9%, de manera que el retard acumulat en relació amb la velocitat de creuer va ser del 4,5%. En la segona, el 2001, van ser tres trimestres alternatius amb creixement negatiu, però van haver de passar 11 trimestres abans que l’increment del PIB assolís el 2,9%. En aquest cas, la pèrdua acumulada va ser del 5,3%. En l’actual situació de l’economia nord-americana, el creixement se situa per sota del 2,9% des del març del 2006. De llavors ençà, el creixement acumulat és del 3,9%, mentre que, a la velocitat de creuer, hauria estat del 5,1%. Per tant, la pèrdua acumulada fins ara és de l’1,2% del PIB, una xifra acceptable, però que anirà a més depenent del que es faci esperar la recuperació.
|
|
Les vendes al detall, descomptant la inflació, reculen.
|
|
Què determinarà la durada d’aquesta crisi? La resposta és fàcil: el consum privat. En aquest sentit, la confiança del consumidor, en especial les seves expectatives, està baixa, i la desacceleració de les vendes al detall s’intensifica. Al març, les vendes, exclosos els automòbils i la benzina, es van incrementar un escàs 0,9% interanual, la qual cosa, descomptant les variacions dels preus no energètics, significa una reculada de l’1,4%. La situació haurà d’anar a menys abans de veure la llum al final del túnel, ja que quatre factors frenen el consum privat: la crisi immobiliària, la restricció del crèdit, el mercat laboral i els preus del petroli i dels aliments. Anem a pams.
|
|
Els habitatges iniciats cauen el 36% i els preus, l’11%.
|
|
El mercat immobiliari no ha tocat fons. L’índex Case-Shiller de preus de l’habitatge, l’element que més efectes directes té sobre els consumidors, es va situar al gener l’11,4% per sota del nivell del mateix període de l’any anterior. Pel costat de l’oferta, els habitatges iniciats al març van caure el 36,5% interanual i van assolir un mínim al qual no s’havia arribat en 17 anys. Els permisos de construcció, que són un indicador avançat de l’anterior, van baixar un percentatge encara més contundent, el 40,9%. Pel que fa a la segona qüestió, l’accés al crèdit ha estat un suport cada cop més important del consum privat en un període en què els ingressos fluixejaven. Així, amb un accés fàcil al crèdit, l’estalvi de les famílies en relació amb la renda disponible de les llars ha anat disminuint fins a acabar el 2007 en no-res. Ara la caiguda de preus deixa moltes famílies amb deutes superiors al valor dels seus immobles, situació que incentiva la morositat. L’actitud de la banca en el futur, malgrat que acabi de conjurar tots els problemes, serà de més cautela en la concessió de crèdits, de manera que el consumidor haurà de recuperar el costum d’estalviar.
|
|
|
Moltes famílies es troben amb deutes superiors al valor dels seus immobles.
|
|
El tercer factor, que afecta, precisament, el poder adquisitiu dels consumidors, és el mercat laboral, la principal font d’ingressos. L’ocupació es continua afeblint: al març, es van destruir 80.000 llocs de treball i es van ampliar les reculades dels dos mesos anteriors. L’alentiment, encara relativament suau, es va intensificant. Així, l’ocupació va augmentar el 0,4% en els dotze últims mesos fins al març, mentre que, en el mateix període de l’any anterior, ho va fer l’1,2%.
|
|
El mercat de treball intensifica la desacceleració i el petroli redueix el poder adquisitiu.
|
|
El quart factor té a veure amb la inflació. L’índex de preus al consum (IPC) del març es va incrementar el 4,0% interanual. El component subjacent, el general sense aliments ni energia, va repuntar lleugerament fins al 2,4% interanual. L’increment de l’índex subjacent sense lloguers continua a la vora d’un raonable 2,0%, però el risc és que els aliments i el petroli puguin ser cars per un temps. La qüestió aquí és veure que, malgrat que la translació d’aquests preus als altres sectors és molt petita, el veritable inconvenient és la disminució que això representa per al pressupost de les famílies, és a dir, el que queda després de pagar la benzina.
|
|
La inflació continua en el 4%, l’ISM es manté prop del 50 i la correcció del dèficit comercial és lenta.
|
|
La visió des del costat empresarial és una mica menys dramàtica. L’índex d’activitat de l’Institute for Supply Management (ISM) del març per al sector manufacturer va augmentar lleugerament fins als 48,6 punts, un nivell inferior a 50 que indica un cert predomini de respostes pessimistes. En el cas de l’ISM de serveis, va prosseguir la recuperació des del fort descens del gener i es va arribar als 52,2 punts al març. En els dos casos, continua la pressió a l’alça dels preus i la feblesa de l’ocupació.
|
|
|
|
|
Per la seva banda, la balança comercial de béns i serveis va presentar al febrer un dèficit de 62.321 milions de dòlars, netament superior al del gener a causa del repunt importador. La correcció del dèficit, que, sense el petroli, se situa el 31% del màxim de l’octubre del 2005, continuarà. Una altra qüestió és que el creixement de les exportacions, que representen el 12,5% del PIB, pot compensar la letargia del consum, que pesa el 71,5%.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
