Notícies Estudis Notícies Estudis

Estudis i Anàlisi Econòmica > Informació econòmica > Informe Mensual > Edició web 9-9-10
Informe Mensual, núm 316 - Setembre 2008
Conjuntura espanyola
Conjuntura espanyola ( 458,35 KB )
Petroli ( 295,84 KB )
     

Activitat econòmica

L’economia entra en un sever procés d’ajustament
L’escalada dels preus de les primeres matèries i la persistència de la crisi financera internacional contribueixen a la intensificació de la desacceleració econòmica. En el segon trimestre, es va intensificar la desacceleració econòmica iniciada en el passat exercici, situació a la qual van contribuir l’escalada dels preus de les primeres matèries i la crisi financera internacional. D’acord amb les dades de la comptabilitat nacional trimestral publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, el producte interior brut (PIB) va augmentar l’1,8% en relació amb el segon trimestre del 2007, 8 dècimes menys que tres mesos abans. Aquesta taxa és lleugerament superior a la registrada al conjunt de la Unió Europea i a la zona de l’euro. No obstant això, aquesta taxa interanual no reflecteix adequadament el sobtat aterratge de l’economia en els últims mesos, evidenciat per un creixement intertrimestral d’una dècima, el més baix des de l’última recessió del 1993 i que indica que el PIB és a la vora de l’estancament.
Les dades de la sèrie trimestral del PIB ja incorporen l’habitual revisió anual dels últims exercicis, que inclouen les noves dades estadístiques disponibles. En aquesta ocasió, la revisió va rebaixar en una dècima el creixement anual del PIB el 2007, que passa al 3,7%. Els canvis en la composició del creixement són una mica més marcats. Així, l’aportació al creixement del PIB de la demanda nacional es va reduir en 0,15 dècimes, fins al 4,4%. Les revisions a la baixa dels components de la inversió i del consum públic només van ser compensades parcialment per una major estimació del consum privat.
En el segon trimestre, la demanda exterior passa de restar 2 dècimes al PIB a sumar-ne 3. L’alentiment del PIB és atribuïble a la intensificació de la pèrdua de dinamisme de la demanda interna, que va passar de contribuir el 2,8% al PIB en el primer trimestre a l’1,5% en el segon. En canvi, la demanda exterior va passar de restar 0,2 punts a sumar-ne 0,3.
El dèficit corrent amb l’exterior es corregeix després d’haver assolit un màxim en el primer trimestre. Aquesta millora de mig punt de l’aportació de la demanda externa es va produir per un alentiment més intens de les importacions de béns i serveis que de les exportacions, de manera que es va ampliar la bretxa entre els ritmes de creixement de les dues a favor de les exportacions. D’aquesta manera, el dèficit per compte corrent amb l’exterior, que havia assolit un màxim històric del 12,0% del PIB en el primer trimestre, es va col·locar en el 9,5% del PIB en el segon, a causa, sobretot, de factors estacionals. Aquest resultat reflecteix una aturada del seu deteriorament. De tota manera, continua essent molt elevat i representa un dels desequilibris més importants de l’economia espanyola, el qual ha adquirit més rellevància en l’actual conjuntura de crisi financera internacional, que en dificulta el finançament.
Frenada del consum de les famílies, i la confiança del consumidor marca un mínim històric. Tornant als components de la demanda nacional, el consum de les famílies va patir una forta frenada en el segon trimestre i va anotar un modest creixement interanual de l’1,2%, un punt menys que en el període gener-març. Un menor augment de la renda real, a causa de l’encariment de la cistella de la compra, uns nivells d’endeutament elevats en un context d’alces dels tipus d’interès i l’augment de l’atur han soscavat la confiança dels consumidors. De fet, si tenim en compte el mínim històric registrat per l’índex de confiança del consumidor al juliol, és probable que el consum continuï deprimit.
El consum públic juga un paper contracíclic. En canvi, el consum públic va intensificar el ritme de creixement fins al 3,8% interanual i va contrarestar parcialment la desacceleració del privat. L’augment del consum públic es va basar en el creixement de les remuneracions dels assalariats de les administracions públiques. D’aquesta manera, el consum públic va jugar un paper contracíclic.
La inversió va flexionar més intensament que el consum, fins al punt que la formació bruta de capital fix va caure el 0,2% en relació amb el segon trimestre del 2007. Tots els components de la inversió es van alentir de manera significativa en resposta a l’afebliment de la demanda (tant interna com externa), a la desacceleració dels resultats empresarials i al consegüent deteriorament de la confiança empresarial.
La formació bruta de capital fix en béns d’equipament va passar de presentar un increment interanual de l’11,3% en el segon trimestre del 2007 al 2,3% dotze mesos després. La inversió en altres productes, com els programes informàtics i les prospeccions petrolieres, va reduir el ritme d’avanç anual a gairebé la meitat en l’últim trimestre en mostrar un augment del 3,3%. Pel que fa a les perspectives de la inversió industrial, no semblen favorables en els propers mesos, atès el nou descens del nivell d’utilització de la capacitat productiva en el tercer trimestre.
Caiguda de la inversió a causa de la contracció en edificació residencial. És a la construcció, però, on cal buscar la causa de la caiguda de la inversió. La inversió en construcció es va reduir el 2,4% en relació amb el segon trimestre de l’any anterior. La contracció en l’edificació residencial es va intensificar, amb un decrement interanual del 6,3%. Les projeccions són de continuïtat de l’ajustament en aquest sector, atès l’ampli volum d’habitatges sense vendre, que ja va conduir a una lleugera disminució del preu de l’habitatge en el segon trimestre en relació amb el trimestre anterior. Així ho corrobora l’índex de confiança a la construcció, que va marcar un nou mínim al juliol.
Les altres construccions (obra civil i edificació no residencial), però, van mantenir el creixement interanual en l’1,9%. D’altra banda, la licitació oficial d’obra pública va augmentar l’11% en els cinc primers mesos de l’any en relació amb el mateix període de l’any precedent. D’aquesta manera, probablement la inversió pública compensarà la frenada en la construcció d’habitatges, però només en part.
Des del costat de l’oferta, la principal novetat en el segon trimestre és l’aprofundiment de la crisi de la indústria, a més de la construcció. Així, el valor afegit de les branques industrials manufactureres va baixar el 2,8% en relació amb el segon trimestre del 2007, davallada superior fins i tot a la registrada per la construcció. A l’efecte d’arrossegament negatiu de la construcció en subsectors com la fabricació de materials de construcció i de béns duradors, s’han afegit altres problemes. El deteriorament del mercat de treball, amb l’epicentre de la destrucció d’ocupació a la construcció, ha incidit negativament en el consum. A més a més, l’afebliment de la demanda externa per l’alentiment econòmic global i la pèrdua de competitivitat, agreujada per la fortalesa de l’euro, també han perjudicat la indústria.
Aprofundiment de la crisi industrial. Els serveis van resistir. Així i tot, els serveis de mercat van anotar un creixement anual del 3,4%, 4 dècimes menys que en el primer trimestre. Les perspectives són de continuïtat de l’alentiment. Així, al juliol, el tràfic aeri de passatgers es va reduir el 3,7% en relació amb el mateix mes de l’any anterior, i el nombre de turistes estrangers va caure el 8,0% interanual. No obstant això, les pernoctacions en establiments hotelers van pujar el 0,9% al juliol en relació amb el mateix mes del 2007, i les de no residents van augmentar el 2,9%.
Recuperació de la productivitat aparent del treball, però, sobretot, per l’ajustament de l’ocupació. D’altra banda, la productivitat aparent del factor treball va prosseguir la recuperació experimentada en els últims trimestres, després d’haver-se col·locat en nivells molt baixos en els últims anys. Així, la productivitat aparent del treball per al conjunt de l’economia va registrar un avanç anual de l’1,4% en el segon trimestre, el doble que en el mateix trimestre del 2007. Aquesta millora, però, ha estat deguda, sobretot, a un ajustament en l’ocupació. Així, la construcció, que fins al tercer trimestre del 2007 presentava reculades de la productivitat, en el segon trimestre del 2008 mostrava un gran augment després d’haver destruït molta ocupació. En canvi, la productivitat va continuar disminuint a la indústria, la qual cosa no és un bon auguri.
El sever deteriorament de la conjuntura econòmica va propiciar que, cap al final de juliol, el govern revisés a la baixa les projeccions de creixement econòmic, que han de servir per emmarcar els pressupostos generals de l’Estat per al 2009. Així, el creixement previst del PIB per al 2008 va passar del 2,3% a l’1,6%, mentre que, per al 2009, la xifra es va retallar del 2,3% a l’1,0%.
Així mateix, cap a la meitat d’agost, el govern va aprovar un nou paquet de mesures econòmiques, que s’ha afegit als dels mesos d’abril i juny d’enguany, per afrontar la crisi econòmica. Una part d’aquestes mesures són d’estímul econòmic. L’objectiu d’altres és emprendre reformes per incrementar la competitivitat de l’economia. Aquestes mesures es completen amb un procés de diàleg social per canviar el model productiu espanyol i preparar la reactivació econòmica sobre bases sòlides. Queden pendents, però, possibles reformes en el mercat laboral, entre d’altres.

Mercat de treball

Deteriorament de l’ocupació i fort augment de l’atur
En el primer semestre, el nombre d’ocupats va disminuir en 51.800, situació que ha posat de manifest la tendència a la destrucció de llocs de treball. El refredament de l’economia ja ha repercutit clarament en el mercat laboral. El nombre d’ocupats només va augmentar en 22.900 persones en el segon trimestre del 2008 en relació amb el trimestre anterior, segons les xifres de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicades per l’Institut Nacional d’Estadística. Aquesta creació de llocs de treball és molt inferior a l’habitual en el segon trimestre. D’aquesta manera, la taxa de variació anual va caure des de l’1,7% anotat en el primer trimestre fins al 0,3%.
En el primer semestre, el nombre d’ocupats va disminuir en 51.800. La tendència, per tant, indica una clara destrucció d’ocupació. Les dades més recents de l’afiliació a la Seguretat Social corroboren aquesta apreciació, ja que, al juliol, el nombre d’afiliats es va situar el 0,7% per sota del mateix mes del 2007.
En els dotze últims mesos, la població espanyola ocupada cau el 0,8%, mentre que l’estrangera puja el 6,9%. En els dotze últims mesos, la creació d’ocupació estimada per l’EPA és de 57.800 persones. Aquesta dada resulta d’un augment de la població estrangera ocupada de 189.300 persones, el 6,9%, i d’una caiguda del nombre d’ocupats amb nacionalitat espanyola de 131.400 persones, el 0,75%. D’aquesta manera, els estrangers ja representen el 14,4% de la població ocupada.
Aquesta evolució s’ha produït malgrat l’enfonsament del sector de la construcció, que concentra el major nombre de treballadors estrangers. En efecte, la caiguda del sector residencial s’ha traduït en la pèrdua de 215.700 llocs de treball a la construcció des del segon trimestre del 2007, el 7,9%, la major part en el segon trimestre del 2008. També l’agricultura, un altre sector amb una proporció relativament elevada de mà d’obra estrangera, ha perdut ocupació en l’últim any, 40.100 llocs de treball, el 4,4%.
La reducció d’ocupació en l’últim any es concentra a la construcció i a l’agricultura. Els ocupats a la indústria s’han incrementat en 29.400 persones en els dotze últims mesos. No obstant això, l’evolució ha estat molt dispar per subsectors. La indústria alimentària ha estat la més dinàmica en la creació de llocs de treball, amb un augment net de 37.000 persones, seguida de la fusta i suro, la química i la metal·lúrgia. Al pol oposat, la fabricació de material i d’equips electrònics ha perdut 14.000 persones. La construcció de maquinària i d’equips mecànics, el cuir i calçat i el refinatge de petroli també han perdut ocupació de manera apreciable. No obstant això, cal destacar que la degradació de la conjuntura industrial en l’últim trimestre s’ha traduït en una destrucció neta de 68.400 llocs de treball al sector secundari en el segon trimestre del 2008.
Al sector serveis, l’ocupació ha pujat en 284.200 persones en l’últim any, el 2,1%, enfront d’un augment anual del 4,3% en el segon trimestre del 2007. La majoria de subsectors terciaris han augmentat els nivells d’ocupació, encapçalats pel comerç, amb un ascens de 158.500 llocs de treball. No obstant això, al transport i comunicacions, s’ha registrat un descens de l’ocupació, i també a l’hoteleria, tot i que menys intens.
Disminució del nombre d’ocupats al sector privat en l’últim any, compensada per la creació d’ocupació al públic. Una altra mostra del deteriorament del mercat laboral: en l’últim any, l’ocupació ha caigut al sector privat, amb un descens estimat de 9.300 persones. L’ocupació al sector públic ha compensat la davallada amb un increment de 67.100 persones, el 2,3%.
El nombre d’assalariats ha continuat augmentant lleugerament més que el nombre total d’ocupats. En l’últim any, el nombre d’assalariats amb contracte indefinit ha augmentat en 465.000, mentre que els treballadors amb contracte temporal han baixat en 391.400. D’aquesta manera, la taxa de temporalitat, és a dir, la proporció entre el nombre de treballadors amb contracte temporal i el total d’assalariats, ha baixat fins al 29,4%, la cota mínima des del primer trimestre del 1990, per bé que s’ha col·locat clarament per damunt dels estàndards europeus.
La difícil conjuntura del mercat de treball no desanima la incorporació dels col·lectius més sensibles, com les dones i els estrangers. L’empitjorament del mercat laboral no va desanimar els demandants de feina. Així, la població activa es va continuar incrementant a bon ritme, amb una alça anual del 3,1%. Això reflecteix, en part, que continua la incorporació de les dones al mercat de treball, ja que la població activa femenina va pujar el 4,6%, mentre que la masculina es va incrementar el 2,0%. D’aquesta manera, la taxa d’activitat femenina va arribar al 50,25% i va reduir la diferència amb el 69,6% dels homes. D’altra banda, amb prou feines s’ha frenat l’arribada de població estrangera al mercat de treball, amb un increment anual dels estrangers actius del 12,6%.
En aquest context de forta expansió de la població activa i d’escàs augment estacional de l’ocupació, l’atur es va accelerar. En el segon trimestre, el nombre d’aturats es va incrementar en 207.400 persones, un màxim històric en aquest trimestre, de manera que va pujar fins a les 453.900 en la primera meitat de l’any. El nombre d’aturats es va col·locar en 2.381.500 persones, amb una alça interanual del 35,3%. La taxa d’atur va pujar fins al 10,4%, 2,5 punts més que el mínim anotat un any abans.
En l’àmbit territorial, s’observen notables diferències en l’evolució de l’ocupació. Així, en els dotze últims mesos, l’ocupació ha augmentat el 6,2% a Astúries i el 2,4% a Castella-la Manxa. En canvi, el nombre d’ocupats ha caigut el 5,7% a Canàries i l’1,7% a Andalusia, afectades per la crisi de la construcció residencial. Aquestes dues comunitats també encapçalen la taula de les taxes d’atur per comunitats autònomes, per bé que amb l’ordre invertit, el 16,3% i el 16,0%. Al costat oposat, el País Basc i Navarra, amb el 5,6%, ostenten les taxes d’atur més baixes.

El nombre d’aturats registrats continua pujant a un ritme viu
L’atur es dispara en el segon trimestre, amb una alça interanual del 35,3%. Les xifres dels aturats registrats a les oficines públiques d’ocupació del mes de juliol mostren que l’atur es continua deteriorant. Així, les llistes d’aturats van augmentar en 36.492 persones en el mes, l’evolució més negativa en un mes de juliol de la sèrie actual. Així, l’atur registrat va pujar el 23,2% en relació amb el mateix mes de l’any precedent.
En termes interanuals, l’atur va continuar augmentant en tots els sectors, però amb importants diferències de grau. L’increment més important el va presentar la construcció, amb una alça anual del 70,7%. La taxa de variació entre els demandants d’una primera feina era molt inferior, del 5,6%.

Preus

La inflació puja fins a la cota més alta des del 1992
La inflació anual dels preus de consum puja 4 dècimes al juny i 3 més al juliol fins al 5,3%. No hi ha hagut treva al front inflacionista al començament de l’estiu. La tendència alcista de la inflació dels preus de consum iniciada cap a la meitat de l’any passat amb l’escalada dels preus del petroli i d’altres primeres matèries s’ha revifat en els últims mesos fins a un nou màxim històric en la segona setmana de juliol. Així, la taxa de variació interanual de l’índex de preus de consum (IPC) va augmentar 4 dècimes al juny i 3 més al juliol fins a col·locar-se en el 5,3%, la taxa més alta des del desembre de 1992.
Els productes energètics van ser els principals impulsors del repunt de l’IPC en els primers mesos d’estiu, en passar d’una variació anual del 16,5% al maig al 21,4% al juliol. Destaca la pujada dels carburants i lubricants, amb un ascens anual del 25,9% al juliol. També cal esmentar una nova alça de l’electricitat al juliol, que es va afegir a la del gener, amb un increment interanual del 10,2%.
Els aliments frescos, un altre element volàtil de l’IPC, també van contribuir de manera apreciable a les tensions inflacionistes en pujar la seva taxa interanual un punt al juny fins al 5,1%, en part per la vaga del transport de la primera meitat del mes, que va afectar el proveïment. Al juliol, es va revertir l’ascens, però només de manera parcial, fins al 4,4%.
La inflació subjacent assoleix el màxim des del 2002. De tota manera, tot i que la major part de l’increment de l’IPC és atribuïble als components més erràtics, el nucli més estable, l’anomenada inflació subjacent, va experimentar també pressions alcistes en els dos últims mesos en augmentar en dues dècimes fins al 3,5%, la taxa més alta des del desembre del 2002. Cal destacar que la inflació subjacent ha augmentat 1,1 punts en els dotze últims mesos en transmetre’s l’encariment de les primeres matèries. Així i tot, el diferencial amb la inflació general es va ampliar fins a 1,8 punts, el nivell màxim des del 1981.
Persisteixen les pressions inflacionistes dels serveis, més arrecerats de la competència exterior. Pel que fa a la inflació subjacent, persisteixen les pressions inflacionistes dels serveis, arrecerats fins a un cert punt de la competència exterior. Així, la inflació anual dels serveis es va enfilar fins al 4,0% al juliol, 2 dècimes més que al maig. Destaca la pujada anual del 21,2% del transport aeri. Els hotels i altres allotjaments presentaven una pujada menor, del 5,5%, però per damunt de la mitjana.
Dels altres grans blocs de la inflació subjacent, cal apuntar que els aliments elaborats també van contribuir a l’augment de l’IPC en passar la seva taxa de variació anual del 7,5% del maig al 7,8% del juliol. D’altra banda, la taxa anual dels béns industrials no energètics va repuntar 2 dècimes al juliol i va passar al 0,3%. Això va succeir tot i que les rebaixes d’estiu de vestit i calçat han estat més intenses enguany que l’any anterior. La relativa contenció dels béns industrials no energètics va ser afavorida per l’enfortiment de l’euro i per una dura competència als mercats internacionals.
El diferencial d’inflació amb la zona de l’euro marca la cota més alta dels dos últims anys, 1,3 punts percentuals. La taxa d’inflació interanual en termes harmonitzats amb la Unió Europea al juliol es va situar en el mateix nivell que el de l’IPC general al juliol, en el 5,3%. D’aquesta manera, el diferencial d’inflació amb la zona de l’euro va augmentar fins a 1,3 punts percentuals, la cota més alta dels dos últims anys.
No obstant això, les perspectives inflacionistes presenten indicis de millora, gràcies, sobretot, a la recent i sobtada caiguda del preu de l’or negre i d’altres primeres matèries, que s’afegiria a la desacceleració del consum. D’aquesta manera, la taxa d’inflació anual podria haver assolit un sostre al juliol i començar a moderar-se a partir de l’agost fins a col·locar-se prop del 4% al final de l’exercici.

Els preus a l’engròs assoleixen un clímax
L’encariment del petroli i d’altres primeres matèries va provocar fortes tensions inflacionistes en els béns industrials i d’importació en els primers mesos de l’estiu. No obstant això, la recent moderació dels preus de les primeres matèries als mercats internacionals indica que, probablement, disminuiran les pressions inflacionistes als mercats a l’engròs a partir de l’agost.
La taxa d’inflació anual probablement va assolir un sostre al juliol. La inflació dels preus industrials va assolir el màxim des de l’octubre de 1984 en col·locar-se en el 10,2% al juliol. El fort repunt dels preus industrials va ser degut, sobretot, al component energètic, la taxa d’inflació anual del qual es va enfilar fins al 30,3%. Els béns intermedis també van pujar de manera considerable, amb una alça anual del 7,3%. En canvi, els de consum van reduir la variació anual fins al 5,2%, el nivell mínim des del desembre, arran de la desacceleració del consum. La inflació dels béns d’equipament, en canvi, es va incrementar lleugerament en algunes dècimes, però es mantenia continguda en el 2,3% gràcies a la forta competència internacional.
La taxa d’inflació dels preus industrials registra el nivell màxim des del 1984. Els preus d’importació també van experimentar elevats ascensos al juny, a causa, sobretot, de l’energia, que va augmentar el 55,0% en els dotze últims mesos. En canvi, la inflació dels béns d’equipament i de consum es mantenia en nivells molt reduïts, amb un descens del 0,3% i un augment de l’1,4%, respectivament, gràcies a l’apreciació de l’euro.
Descens del preu a l’engròs de la llet en la primera meitat de l’any, però rebota el preu del bestiar d’abastament. D’altra banda, els preus percebuts pels agricultors s’han moderat una mica després d’experimentar fortes tensions. Així, al juny, mostraven un augment interanual del 8,6%, enfront del 15,2% del maig. El principal alentiment va provenir dels productes agrícoles, tot i que també els ramaders, amb un marcat descens de la llet, hi van contribuir. En canvi, els preus del bestiar d’abastament van rebotar, després d’haver caigut per sota del nivell d’un any abans.

El petroli importa?

Sí, a curt termini, sobretot si la pujada és brusca, com ha succeït el 2008
Cap al final del 2007, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic publicava el seu tradicional informe de perspectives econòmiques. L’organisme internacional preveia que el 2008 el preu del barril de petroli de qualitat Brent se situaria en uns 90 dòlars. Aquesta predicció no diferia gaire del que la majoria d’analistes esperaven. Amb prou feines mig any després, l’or negre s’enfilava fins als 145 dòlars. És a dir, gairebé s’havia doblat en un any. Tot i que la correcció posterior ha estat important, ja que ha situat les cotitzacions en la zona dels 115 dòlars, en la mitjana des de l’inici de l’any, els preus han augmentat el 70% en relació amb un any abans. Per tant, l’episodi ha estat de tal intensitat que cal conjecturar que els seus efectes macroeconòmics –inflació, creixement, ocupació– seran importants.
Quins són els canals a través dels quals es transmet un xoc del petroli en l’economia? L’impacte principal es materialitza mitjançant la transferència de renda dels països importadors cap als països productors. Si cal pagar més pels carburants, queda menys renda per a altres despeses, de manera que tant el consum com la inversió són menors que en absència del xoc petrolier. Aquests ajustaments, al seu torn, generaran efectes negatius indirectes sobre l’ocupació. Tot plegat implicarà una reducció del creixement del producte interior brut (PIB). En contrapartida, aquesta pèrdua de renda pot ser compensada en part si els guanys de renda dels productors de petroli s’utilitzen en compres de manufactures als països dependents del petroli importat.
Un altre efecte immediat serà un increment dels índexs de preus de l’economia, tant de consum com de producció, ja que, en aquests índexs, el component energètic és important. Mitjançant els mecanismes de formació de preus i les rigideses de l’economia, l’augment dels carburants pot repercutir sobre els preus de la resta de béns o serveis o generar més demandes d’augments salarials. En aquest cas, ens trobem amb els anomenats efectes de segona ronda, que comporten un augment de la inflació. Una inflació més alta significa un desequilibri econòmic que tard o d’hora s’acaba pagant en menys activitat i en pèrdues de renda. Si les autoritats monetàries consideren que es tracta d’un efecte inflacionista de caràcter permanent, la resposta és un augment del tipus d’interès de l’economia, de manera que, de nou, cal preveure un impacte negatiu sobre el consum i la inversió (la qual cosa, al seu torn, generarà un nou peatge en termes d’ocupació).
Per tal de passar d’aquests canals teòrics a l’estimació de l’efecte quantificat sobre les economies de referència, un instrument disponible són les estimacions publicades pel Fons Monetari Internacional (FMI) en diferents moments. D’acord amb els seus càlculs, un augment del 20% en el preu del petroli provocaria un menor creixement de tres dècimes percentuals als Estats Units i de dues dècimes percentuals a la zona de l’euro en el primer any i una reducció de quatre dècimes percentuals en el creixement de cadascun dels dos exercicis següents, tant als Estats Units com a la zona de l’euro. Pel que fa a l’impacte inflacionista, als Estats Units, l’alça del petroli provocaria un augment en els preus de vuit dècimes percentuals en el primer any, per després moderar-se en els següents exercicis. A la zona de l’euro, l’impacte seria lleugerament menor en el primer any, però després persistiria més en el temps.
I si el xoc fos del 70%, com el que estem experimentant el 2008? Partint de les estimacions anteriors, i suposant que l’efecte sigui proporcional, l’economia nord-americana patiria el 2008 una reducció del creixement de l’ordre d’un punt percentual, i la de la zona de l’euro, d’unes set dècimes percentuals. Pel que fa a la inflació, seria superior en més de 2,8 punts percentuals als Estats Units i en uns 2,5 punts percentuals a la zona de l’euro. Tot i que les xifres es poden rebaixar una mica, considerant que l’efecte dels increments del petroli no és proporcional, queda clar que el 2008 estem patint un xoc important. Aquestes xifres impliquen, per exemple, que, en absència de l’episodi alcista del petroli el 2008, el creixement de la zona de l’euro, en lloc de moure’s en la franja de l’1,5% interanual, superaria el 2%, és a dir, s’aproparia al potencial de creixement. Per la seva banda, la inflació s’allunyaria de les actuals xifres del 4% i se situaria dins de l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu. Quin alleujament per al Sr. Trichet!
Tot i que aquestes xifres tenen la virtut d’incorporar tant els efectes directes com els indirectes de la pujada del petroli i un marc analític explícit, no deixen de ser exercicis subjectes a certes simplificacions inherents als models econòmics. Altres càlculs més simples, de pura aritmètica a partir de les dades disponibles, també ajuden a evidenciar la magnitud del xoc. Així, en el cas de l’economia espanyola, de l’augment interanual del 5,3% de l’Índex de Preus de Consum (IPC) del juliol, l’aportació del component energètic ha estat de 2,1 punts percentuals. És a dir, un component que representa menys del 10% de la cistella de la compra ha aportat gairebé el 40% de la variació interanual.
En el cas de l’increment de la factura de les importacions energètiques, al maig del 2008, les importacions energètiques netes d’Espanya superaven els 40.980 milions d’euros (acumulat de dotze mesos), de manera que la factura va augmentar el 26%, quan, en volum, les compres van créixer només el 12%.
Considerades en conjunt, les xifres anteriors suggereixen que ens enfrontem a un xoc petrolier rellevant. No obstant això, des d’una perspectiva històrica, no es tracta d’una crisi comparable a les dels anys setanta i començament dels vuitanta. El petroli ha experimentat un seguit de pujades encadenades des del 2000 que les economies dependents han superat fins ara sense gaires dificultats. De fet, l’actual fase alcista iniciada el 2000 ha coincidit amb el cicle expansiu més intens i prolongat de l’economia mundial en trenta anys, en un context d’inflació baixa i atur en mínims.
La capacitat d’absorció dels impactes petroliers és cada cop més gran, la dependència dels hidrocarburs afluixa i es desenvolupen alternatives. Llavors ens hem de preguntar si el petroli encara és clau per a les economies occidentals. La resposta és que, a curt termini, sí, en especial si, com ha succeït el 2007-2008, la pujada és intensa, però, a mitjà-llarg termini, cal conjecturar que importa, certament, però cada cop menys.

Sector exterior

El deteriorament comercial continua a causa de l’energia
El dèficit comercial creix l’11,4% pel deteriorament de la balança energètica. En el primer semestre del 2008, el dèficit comercial va ser de 51.502 milions d’euros, un increment de l’11,4% interanual que continua la tendència de deteriorament dels últims mesos, tot i que de forma una mica més moderada. Pel que fa a la taxa de cobertura, es va situar en el 65,4%, lleugerament per sota del 66,5% del mateix període de l’any anterior.
Disminueix el dèficit no energètic, però no compensa l’encariment del petroli. L’augment del desequilibri comercial va ser degut a la balança comercial energètica, mentre que, en la resta de components, la tendència era d’estabilització, en especial en béns de capital i de consum. Així, en l’acumulat fins al juny, el dèficit energètic va ser de 24.326 milions d’euros i va arribar al 47,2% del total del dèficit comercial. En relació amb el mateix període de l’any anterior, el dèficit comercial es va incrementar en 5.286 milions d’euros, però, mentre que el dèficit comercial energètic augmentava en 8.402 milions, el dèficit no energètic disminuïa en 3.116 milions. Simultàniament, el dèficit de béns de consum i el de béns de capital van continuar perdent pes en el total.
En termes de fluxos comercials, cal destacar que, en la primera meitat de l’any, les exportacions van créixer el 6,4% interanual, mentre que les importacions es van incrementar el 8,1%. Un cop exclòs el sector energètic, la situació s’inverteix, ja que l’avanç exportador va ser del 4,1% interanual, mentre que el creixement de les importacions va quedar en un magre 0,4%. En el mateix període, en termes reals, descomptant els increments de preus, les exportacions de mercaderies van augmentar el 4,4% interanual, mentre que les importacions es van incrementar el 4,2%. Per sectors, els grups de productes més dinàmics en l’exportació van ser els béns energètics, els aliments i les semimanufactures no químiques, mentre que la resta de productes reculaven. Pel que fa a les importacions, els productes energètics van continuar a l’alça.
Pugen les importacions provinents de la Xina i dels Estats Units. Finalment, la descomposició del comerç per àrees geogràfiques accentua les tendències recents. Al juny, la Unió Europea (UE) va continuar essent el soci comercial de referència de l’economia espanyola, ja que va ser la destinació del 70,0% de les exportacions i l’origen del 53,4% de les compres a l’exterior. No obstant això, també destaquen dos fets. En primer lloc, el creixement del 14,7% interanual de les importacions d’Àsia, que, a causa del constant increment del comerç bilateral amb la Xina, representa ja la cinquena part del total de les importacions espanyoles. En segon lloc, les importacions procedents de l’Amèrica del Nord van augmentar un notable 20,2%, a causa de la feblesa del dòlar.

Balança de pagaments: cauen les entrades d’inversió de cartera
Es frena el deteriorament de la balança corrent. La balança per compte corrent va registrar al maig un dèficit de 9.024 milions d’euros, l’11,0% per damunt del nivell del mateix període de l’any anterior. L’ampliació del desequilibri corrent va ser deguda, gairebé en la seva totalitat, al major dèficit de la balança de rendes. El lleuger increment dels dèficits del compte comercial i del de transferències corrents va ser compensat per la millora del superàvit de serveis.
En un context temporal més ampli, l’evolució de la suma acumulada de dotze mesos mostra una certa moderació de les últimes tendències. El dèficit corrent desaccelera una mica el deteriorament i, en els dotze mesos que acaben al maig, va créixer el 18,0% interanual, taxa inferior a la dels mesos anteriors, a causa d’un augment menys explosiu del saldo negatiu de la balança de rendes. Així, en els dotze últims mesos, el dèficit de la balança de rendes ha passat de 26.072 a 32.344 milions d’euros, un augment de 6.272 milions que se situa el 35% per sota dels increments de la segona meitat del 2007.
Pel que fa a l’àmbit dels fluxos financers, la nota destacada és que s’intensifica la disminució del saldo d’inversió en cartera. Així, les entrades per inversió de cartera dels dotze últims mesos fins al maig van ser de 10.931 milions d’euros, mentre que, en el mateix període de l’any anterior, havien estat de 181.424 milions. Aquesta disminució és compensada per una reculada neta dels actius del Banc d’Espanya de 76.169 milions d’euros i, en especial, per l’augment de 80.823 milions d’euros del compte corresponent a altres inversions, que, fonamentalment, són préstecs, dipòsits i altres operacions de caràcter financer.
Les entrades netes d’inversió en cartera es redueixen i són compensades per les entrades d’altres inversions. És aquest tercer component el que adquireix més importància i el que reflecteix el canvi en la cobertura de les necessitats de liquiditat de l’economia espanyola. Per la seva banda, la inversió directa dels dotze últims mesos ha reduït el saldo net de sortides, en relació amb el mateix període de l’any anterior, en 27.439 milions d’euros, principalment per un augment dels fluxos d’entrada, que es van doblar.

Sector públic

Els comptes de l’Estat registren un dèficit en el primer semestre
La forta desacceleració econòmica es tradueix en menys ingressos de l’Estat. La forta desacceleració econòmica es reflecteix cruament en els comptes de l’Estat. En la primera meitat de l’exercici, els ingressos derivats de les operacions no financeres de l’Estat en termes de caixa, és a dir, tenint en compte els fluxos monetaris produïts, van pujar a 92.650 milions d’euros abans de les cessions a les administracions autonòmiques i locals segons el sistema de finançament vigent, la qual cosa representa un descens interanual del 0,9%, enfront d’un increment de l’11,9% en el mateix període del 2007.
En els primers sis mesos de l’any, els ingressos tributaris de l’Estat van baixar l’1,7% en relació amb el mateix període de l’any anterior. Aquesta caiguda va ser deguda als impostos indirectes, ja que els directes van registrar un augment interanual del 7,5%.
L’augment dels ingressos de l’IRPF compensa el descens de l’impost de societats. La principal partida tributària, els ingressos per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), va augmentar el 14,9%. Aquesta evolució va ser deguda, sobretot, als forts increments de les retencions del capital i del treball i a la davallada de les devolucions realitzades. Aquesta expansió es va produir tot i l’impacte negatiu de la nova deducció anticipada per naixement i per adopció de fills per un total de 518 milions d’euros, que no existia en la primera meitat del 2007. Per la seva banda, l’impost de societats va baixar el 17,6%, a causa de l’alentiment dels beneficis empresarials, de diversos canvis normatius (com la segona part de la rebaixa del tipus de gravamen de l’impost) i de diferents mesures d’impuls a l’activitat econòmica de l’abril d’enguany.
Caiguda de la recaptació per l’IVA, a causa de l’alentiment del consum i del col·lapse del mercat residencial. El decrement de la recaptació dels impostos indirectes, del 10,4%, va ser degut, sobretot, a l’impost sobre el valor afegit (IVA), que va caure el 14,2%. Aquest descens evidencia la desacceleració del consum i el col·lapse del mercat residencial. A més a més, el comportament de l’IVA també és degut a l’agilitació de les devolucions i al nou règim de consolidació fiscal per a grups d’entitats. Sense aquest últim efecte, el descens dels ingressos bruts per IVA es limita al 3,2%.
La recaptació per impostos especials sobre hidrocarburs i begudes alcohòliques cau. Els impostos especials van pujar l’1,3%. La partida més important, la d’hidrocarburs, que representa més de la meitat de la rúbrica, va patir una davallada del 2,5% arran de la caiguda de la demanda per l’escalada dels preus de carburants i combustibles. També van experimentar descensos els impostos sobre les begudes alcohòliques. En canvi, la recaptació pels impostos sobre el tabac i l’electricitat va augmentar de manera notable.
La resta dels ingressos de l’Estat va pujar el 6,6%. Els beneficis ingressats pel Banc d’Espanya van créixer de manera sensible. En canvi, les transferències de capital provinents dels fons comunitaris van disminuir de forma considerable.
Pel que fa als pagaments no financers de l’Estat, van sumar 67.689 milions d’euros en el primer semestre, el 4,2% més que en l’any precedent. D’aquesta xifra, els corresponents a operacions corrents van augmentar el 6,1%, mentre que els corresponents a les de capital van disminuir el 8,9%.
Les despeses de personal van augmentar el 7,5%. Els pagaments corrents per béns i serveis es van reduir el 2,6%. Per la seva banda, les despeses financeres van augmentar el 15,3%, a causa del calendari de venciments del deute.
El dèficit del juny és degut, en part, a factors estacionals... Arran del descens dels ingressos i de l’augment de les despeses acumulades fins al juny, el saldo no financer de l’Estat en termes de caixa va registrar números vermells per un total de 2.065 milions d’euros, enfront d’un superàvit de 4.168 milions en el mateix període del 2007. Un dèficit en la primera meitat de l’any que no es registrava des del 2005. En termes de comptabilitat nacional, és a dir, tenint en compte els drets i les obligacions generats en lloc dels pagaments efectivament realitzats, la necessitat de finançament va ser de 4.683 milions d’euros, enfront d’una capacitat de finançament de 5.218 milions en el primer semestre de l’any anterior. El dèficit anotat representa el 0,42% del producte interior brut (PIB), mentre que, en el mateix període del 2007, el superàvit va equivaler al 0,50%.
L’aparició d’un dèficit en els comptes de l’Estat al juny és deguda a un sobtat deteriorament de les finances públiques? Doncs no. La raó cal buscar-la, més aviat, en factors estacionals que fan que, al juny, les despeses siguin normalment superiors als ingressos. Així, de fet, en termes de comptabilitat nacional, la necessitat de finançament en el mes de juny va disminuir l’11,6% en relació amb el mateix mes del 2007, en augmentar el 60,7% els recursos enfront de l’increment del 12,2% dels usos. A més, el dèficit acumulat en la primera meitat del 2005 va anar seguit d’un superàvit per al conjunt d’aquest exercici.
No obstant això, les perspectives no són esperançadores. La tendència a la disminució del superàvit públic a causa del progressiu deteriorament de la conjuntura econòmica continuarà, sobretot amb l’efecte de les mesures anticícliques d’estímul econòmic per via fiscal adoptades pel Govern, com la nova deducció en l’IRPF fins a un valor de 400 euros.
...però les perspectives no són esperançadores. Així, per al 2009, la revisió de l’escenari macroeconòmic publicada pel Govern el passat 24 de juliol preveu un dèficit públic del 0,34% del PIB. Aquesta xifra deriva d’una previsió d’augment de les despeses no financeres (excloses les d’atur) del 3,5%, en línia amb la nova projecció oficial de creixement del PIB nominal i unes despeses per atur de 1.500 milions d’euros. Les orientacions de la política pressupostària per al 2009 es resumeixen en austeritat, solidaritat –es garanteixen les despeses de naturalesa social, en particular la prestació per atur i la dependència– i millora de la productivitat per contribuir a revifar el creixement econòmic. Per bé que aquestes directrius semblen lloables, és possible que la previsió de dèficit públic es quedi curta, atès el deteriorament de la situació econòmica, la qual cosa comportaria un afebliment dels ingressos i un augment més intens de les despeses generades per l’atur.

Estalvi i finançament

Desacceleració sostinguda del finançament al sector privat
La forta desacceleració econòmica i la caiguda de la confiança dels agents econòmics afebleixen la demanda de crèdit. L’euríbor a dotze mesos, àmpliament utilitzat com a tipus d’interès de referència contractual, va marcar un màxim històric de mitjana mensual al juliol del 5,39%, després de la pujada del tipus oficial del Banc Central Europeu fins al 4,25% al començament del mes. No obstant això, en les primeres setmanes d’agost, l’euríbor a un any s’ha situat lleugerament per sota del nivell mitjà del juliol en esvair-se les expectatives de nous augments del tipus d’interès de referència del Banc Central Europeu, però persisteixen les tensions als mercats interbancaris després d’un any de l’esclat de la crisi de les hipoteques d’alt risc als Estats Units.
En aquest context, el tipus d’interès mitjà dels préstecs i crèdits a les empreses i a les famílies va tendir a repuntar en el segon trimestre fins al 6,17% al juny, la taxa més alta dels últims anys. No obstant això, en termes reals, és a dir, descomptant la inflació, que se situava en el 5,0% en el mateix mes, els tipus d’interès crediticis eren relativament baixos.
El finançament al sector privat creix el 10% anual al juny, menys de la meitat que un any abans. Això no va ser un obstacle perquè la demanda de crèdit es continués afeblint, a causa de la forta desacceleració econòmica i de la caiguda de la confiança dels agents econòmics. Pel costat de l’oferta, les condicions de finançament són menys laxes que abans. Així, el finançament al sector privat es va continuar alentint en el segon trimestre fins a presentar una taxa de variació anual del 10,1% al juny, menys de la meitat que un any abans i molt a la vora de la taxa d’expansió del crèdit a la zona de l’euro, quan fa dotze mesos era gairebé el doble. Atès l’afebliment de l’activitat econòmica, és probable que, en els propers mesos, continuï la tendència a l’alentiment del crèdit al sector privat.
El crèdit comercial registra la caiguda anual més intensa des del 1994. Tant el finançament a les empreses com a les llars ha afeblit amb fermesa el ritme de creixement en l’últim any, per bé que la taxa de variació anual de les societats no financeres, de l’11,2%, se situava per damunt de la de les famílies, del 8,5%. Pel que fa al finançament empresarial, el crèdit comercial destinat a finançar el capital circulant va caure el 7,2% en els dotze últims mesos fins al juny, el descens més intens des del febrer del 1994, signe d’un baix to de l’activitat. Lògicament, la inversió també se n’ha ressentit, com ho palesa la desacceleració dels arrendaments financers, que mostraven un augment anual del 7,5% al juny, 6 punts percentuals menys que al desembre.
La demanda de finançament hipotecari per part de les famílies es desinfla. Pel que fa al crèdit a les famílies, al juny, per primer cop des del 2003, la taxa de variació anual dels préstecs per a l’habitatge, del 8,2%, es va col·locar per sota de la de la resta, del 8,5%. Els elevats preus de les cases, que representen un gran esforç per accedir-ne a la propietat, el ràpid deteriorament del mercat laboral, amb un fort repunt de l’atur, i les expectatives de descensos dels preus dels habitatges han desanimat la demanda de finançament hipotecari. Així, al maig, d’acord amb les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el nombre d’hipoteques constituïdes sobre habitatges va caure el 36,2% en relació amb un any abans, i l’import mitjà era el 6,6% inferior al del mateix mes de l’any anterior.
L’alentiment del crèdit al sector privat ha afectat tant els bancs com les caixes d’estalvis. No obstant això, en els dotze últims mesos, el crèdit de la banca a les empreses i famílies ha experimentat un creixement una mica més intens que el de les caixes, l’11,2% enfront del 10,8%. D’aquesta manera, les caixes han cedit una mica de quota de mercat, tot i que segueixen liderant aquest segment.
Puja la morositat, però el nivell encara és moderat. Una altra conseqüència de la desacceleració econòmica ha estat el repunt de la morositat, que havia assolit un mínim històric. Al final del primer semestre, la ràtio de dubtositat del conjunt de les entitats creditícies se situava en l’1,7%, un nivell encara moderat i inferior a la mitjana europea. A més a més, les institucions financeres espanyoles disposen d’àmplies provisions.

Prossegueix la caiguda del patrimoni dels fons d’inversió
L’expansió dels dipòsits bancaris se situa en línia amb la de la zona de l’euro. La ràpida degradació de la conjuntura econòmica ha incidit igualment en l’expansió dels dipòsits bancaris. En efecte, la taxa de variació anual dels dipòsits bancaris del sector privat va ser del 9,3% al juny, menys de la meitat que un any abans i en línia amb la de la zona de l’euro.
Aquesta desacceleració s’ha produït malgrat la creixent competència entre les entitats financeres per captar dipòsits del sector privat, ateses les dificultats per obtenir finançament als mercats a l’engròs a causa de la crisi financera. Així, els tipus d’interès dels dipòsits a termini dels particulars van arribar al 4,64% al juny, el nivell més elevat dels últims anys, per bé que se situava per sota de la inflació del mes.
Els comptes a termini pugen el 45% en els dotze últims mesos, a causa de la pressió de les entitats financeres per captar passiu. Els comptes a termini a 2 anys van ser els més afavorits pels estalviadors amb aversió al risc, ja que el seu saldo va augmentar el 45,0% fins al juny. En canvi, els dipòsits a la vista i d’estalvi van baixar el 4,6%, afectats per les reduïdes remuneracions. Els dipòsits en moneda estrangera també es van col·locar per sota del nivell d’un any abans en un context de tipus d’interès de l’euro relativament elevats.
Les caixes d’estalvis amplien l’avantatge al segment dels dipòsits d’empreses i famílies. Per entitats, en els dotze últims mesos, els dipòsits del sector privat de les caixes van augmentar l’11,2%, enfront del 7,6% dels bancs. D’aquesta manera, les caixes d’estalvis van ampliar la seva hegemonia en aquest segment del mercat.
La baixa rendibilitat relativa dels fons d’inversió no atreu l’estalvi. La dura competència dels dipòsits bancaris i les pertorbacions als mercats financers van continuar afectant negativament les participacions en els fons d’inversió mobiliària. Així, el patrimoni d’aquests fons al final de juliol es va situar en 195.181 milions d’euros, el 2,7% menys que al final del mes anterior. Aquest descens va ser degut a la continuïtat de la sagnia provocada pels reemborsaments nets de participacions, amb un total en el mes de 5.388 milions d’euros. Les rendibilitats anuals assolides per les diferents categories van oscil·lar entre el 3,0% dels monetaris i el –24,2% de la renda variable euro.
En canvi, l’evolució dels fons d’inversió lliure, els anomenats hedge funds, era més favorable. Així, al final del primer semestre, registraven un patrimoni de 1.330 milions d’euros, enfront dels 818 del final de desembre. Cal destacar, però, que els fons d’inversió alternativa es troben en les primeres fases de desenvolupament al mercat espanyol.
La tempesta als mercats financers també va afectar els fons de pensions, el patrimoni dels quals es va col·locar en 82.139 milions d’euros al final de juny, amb un descens, en els dotze últims mesos, de l’1,8%. En el segon trimestre, el volum d’aportacions netes va baixar a 89 milions d’euros. La rendibilitat anual mitjana en els 18 últims anys, apropiada atès el tipus de contingència que cobreix aquest producte financer, ha estat del 5,8%, superior a la taxa d’inflació del període.




Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.


 

mb

mb

Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil

Escriu aquí el teu telèfon:

T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe

sub