Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 316 - Setembre 2008
|
|
|
Conjuntura internacional
|
|
|
|
|
Estats Units
|
Estats Units: més exportacions i menys consum
|
|
El PIB dels Estats Units creix l’1,8%, amb desacceleració de la demanda interna i un sector exterior a l’alça.
|
|
un any d’activitat feble i no de recuperació.
|
|
Els consumidors són pessimistes per avui i, sobretot, per demà.
|
|
El sector exterior passa a ser el suport més sòlid del creixement, gràcies a la feble demanda d’importacions i a la renovada competitivitat que atorga un dòlar barat. Així, les exportacions van guanyar l’11,2% interanual, mentre que les importacions van cedir el 2,0%. El problema és que la demanda interna del segon trimestre es va contreure en relació amb el primer, i caldrà veure si un creixement basat per complet en el sector exterior és sostenible en una economia tan gran com la nord-americana. S’esquiva la recessió, però, en els dos últims mesos, el risc torna a centrar-se més al costat del creixement que al de la inflació. Tot i que això no implica que les tensions de preus estiguin conjurades, el 2009 es va configurant com un any d’activitat feble i no de recuperació.
|
|
|
El mercat laboral evoluciona a la baixa, l’atur puja al 5,7% i la inflació arriba al 5,6%.
|
|
Confirmant aquesta tesi, hi ha el sentiment dels consumidors, l’indicador més seguit del qual, l’índex de confiança del consumidor del Conference Board, es va quedar al juliol en els 51,9 punts, un nivell que, tot i col·locar-se una mica per damunt de la xifra del mes anterior, en els 30 últims anys només ha estat tan avall en els primers mesos de 1992. La gran diferència amb aquell moment cal buscar-la en les expectatives, les quals, el 1992, se situaven molt per damunt de la percepció del present, mentre que, en l’actualitat, passa el contrari. Coherents amb el sentiment dels consumidors, les vendes al detall del juliol, sense incloure les fluctuants compres d’automòbils i el consum de benzina, van avançar el 3,4% interanual, que, descomptant les variacions de preus, es tradueix en un apagat 0,8%. Per la seva banda, les compres d’automòbils van continuar intensificant la caiguda i acumulen un descens del 10,5% interanual. El que preocupa d’aquesta evolució general no és tant la intensitat de la desacceleració com la marcada tendència a la baixa.
|
|
Els empresaris veuen menys comandes i preus a l’alça.
|
|
La visió empresarial, tot i que més assossegada en un principi, també s’acull a aquesta tendència a la baixa, com ho palesa, al juliol, l’índex d’activitat empresarial de l’Institute for Supply Management, que, en manufactures, va davallar lleugerament fins al nivell d’equilibri dels 50,0 punts, on hi ha tantes respostes optimistes com pessimistes. Per la seva banda, l’índex de serveis va baixar fins als 49,2 punts. En els dos casos, la modesta recuperació del component d’ocupació queda entelada per la persistència de les tensions en preus i per una major feblesa de les noves comandes. En contrast amb períodes anteriors de desacceleració, quan aquests índexs reaccionaven ràpidament i amb intenses reculades, aquest cop no succeeix res d’això, sinó que marca una tendència suau, però ben definida, a la baixa.
|
|
|
L’habitatge continua sense tocar fons, i el valor dels immobles acumula un descens del 16%.
|
|
L’evolució del sector de l’habitatge, més enllà de les conseqüències directament derivades de la seva reduïda activitat sobre els comptes nacionals i l’ocupació, marcarà el pas del consum privat a través de l’evolució dels preus. La despesa en construcció del segon trimestre va disminuir el 15,6% en relació amb el període anterior en termes anuals, de manera que, tot i que millora el descens del 25,0% del període previ, és lluny d’haver tocat fons. En aquesta tessitura, els habitatges iniciats van caure al juliol el 29,6% en relació amb el mateix període de l’any anterior. Apuntant en la mateixa direcció, els permisos de construcció, que són un indicador avançat de l’anterior, van baixar un similar 32,4%, i la qüestió aquí ja no són els ritmes de descens, sinó els baixos nivells assolits.
|
|
|
|
|
Pel costat de la demanda, la situació és més preocupant. El preu dels immobles continua reduint la riquesa percebuda de molts consumidors, i, al maig, el seu índex més representatiu, el Case-Shiller, va continuar intensificant el descens, amb una reculada acumulada del 19,8% en relació amb el màxim del juny del 2006, resultat que, afegit a la pujada de l’IPC, comporta una pèrdua total del 24,7%. Tampoc no millora la liquiditat dels immobles amb la venda d’habitatges de segona mà del juny, que cau el 15,5% interanual, ni amb la d’habitatges nous, amb més oscil·lacions, que cedeix el 33,3%. La conseqüència és que, al juny, es trigava, de mitjana, 11,1 mesos a vendre un habitatge, el doble del que es necessitava fa només dos anys.
|
|
El mercat laboral evoluciona a la baixa, l’atur puja al 5,7% i la inflació arriba al 5,6%.
|
|
L’altre element important que actua sobre el consum és el mercat de treball, i aquí les perspectives tampoc no milloren. Al juny, per primer cop des del 2003, hi havia menys empleats no agrícoles en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. En els set primers mesos del 2008, s’acumula una pèrdua neta de 463.000 llocs de treball. Al juliol, la taxa d’atur es va enfilar fins al 5,7% de la població activa, un punt percentual per damunt del mateix període de l’any passat amb uns salaris que, considerant els repunts de preus, se situen en nivells adquisitius no superiors al 2001.
|
|
|
|
No obstant això, aquesta desacceleració de la marxa de l’activitat econòmica continua sense moderar les pressions sobre l’índex de preus al consum (IPC), que, al juliol, va avançar el 5,6% interanual. Si ja és problemàtica la persistència de la pressió alcista dels preus de l’alimentació i de l’energia, no ajuda que el component subjacent també evolucioni a l’alça i passi d’increments del 2,4% al 2,5%. Els preus de producció del mateix període es van incrementar el 9,8% interanual, però continuen sense traslladar-se als consumidors. Així i tot, és positiu que la influència dels preus energètics sobre els altres sectors de l’activitat sigui molt més limitada del que s’esperava, tot i que l’expectativa que pugin els preus a nivells propers al 2,0% queda ja una mica més lluny.
|
|
L’encariment del petroli impedeix la millora del dèficit comercial, però, en els altres sectors, es redueix a la meitat dels màxims del 2005.
|
|
Per la seva banda, la balança comercial de béns i serveis va presentar al juny un dèficit de 56.772 milions de dòlars, un descens del 4,0% interanual, una mica per sota del que s’esperava per culpa del petroli. I és que, durant els dotze últims mesos fins al juny, el dèficit exterior en petroli o en productes derivats del petroli va constituir el 64,0% del dèficit total de béns i serveis del període. No obstant això, la part positiva és que el saldo negatiu no petrolier va baixar i va arribar al 47,0% del màxim assolit a l’octubre del 2005 en dòlars corrents.
|
Japó
|
Japó: desacceleració a l’interior i a l’exterior
|
|
El PIB del Japó creix l’1,0%, i el consum privat i les exportacions s’afebleixen.
|
|
Els comptes nacionals del segon trimestre van corregir a la baixa els bons auguris del primer i van evidenciar, així, la complicada situació de l’economia japonesa, la forta dependència de les exportacions a l’exterior de la qual preocupa en un context de desacceleració global. El PIB va créixer l’1,0% interanual i va dibuixar una clara trajectòria de desacceleració després de la revisió de les dades corresponents als trimestres anteriors publicades prèviament. La desacceleració més intensa es dóna en el consum privat i en les exportacions, que havien estat els components més alcistes del primer trimestre. En un perfil més baix, va prosseguir la feblesa inversora, amb una atonia de la inversió en equipament, que va coincidir amb una interrupció de la millora de la construcció i amb una inversió governamental que va reprendre la tendència a la baixa.
|
|
|
El mercat immobiliari està paralitzat, però els preus no baixen.
|
|
El mercat immobiliari, un dels factors que més influència pot tenir sobre el malmès consum, continua sumit en l’apatia. Per bé que els preus resisteixen, ja que el preu de l’habitatge mitjà de Tòquio repetia al juliol gairebé el valor del mateix període de l’any anterior, les vendes cedien el 59,9% interanual i evidenciaven que el mercat està pràcticament congelat. Pel costat de l’oferta, els habitatges iniciats del juny van deixar en res els tímids indicis de recuperació, que van recular al juny el 16,7%.
|
|
La confiança dels consumidors assoleix mínims històrics.
|
|
Entre els indicadors de demanda més recents, destaca el descens de la confiança del consumidor en el segon trimestre, que passa dels 36,5 punts al nivell dels 32,3 punts, el mínim històric des de l’inici de l’indicador, allà pels primers vuitanta. De forma més pausada, les vendes al detall van avançar, al juny, un magre 0,3% interanual, i, amb un to més positiu, les vendes d’automòbils dels set primers mesos de l’any van créixer el 2,2% en relació amb el mateix període de l’any anterior. Així, el 2008 marca una tènue recuperació del sector després de tres anys seguits de descensos.
|
|
El sentiment empresarial torna a baixar, i recula la inversió per a exportacions.
|
|
Al costat de l’oferta, els vents continuen essent, en el millor dels casos, d’atonia i justifiquen el viratge pessimista en les valoracions del Banc del Japó. La producció industrial del juny va romandre inalterada en relació amb el mateix mes de l’any anterior, i la producció industrial de béns de consum va cedir tot el repunt dels mesos previs en avançar el 0,7% interanual. La publicació de l’índex Tankan d’activitat empresarial elaborat pel Banc del Japó corresponent al segon trimestre va acabar d’amargar el panorama. L’índex per a grans empreses manufactureres va baixar d’11 fins al nivell dels 5 punts, i l’índex per a grans empreses no manufactureres va fer el mateix en passar de 12 a 10 i va assolir els baixos nivells del 2003. Al capítol de la formació de capital, les expectatives per als propers mesos són poc esperançadores, a causa del descens de les comandes de maquinària de les empreses exportadores, gairebé la meitat del total i que, en els últims temps, han estat el principal motor de la inversió en equipament.
|
|
El petroli incrementa els preus el 2,0%, i l’atur arriba al 4,1%.
|
|
Al front inflacionista, el final de la deflació no és propiciat per una reactivació de la demanda, sinó que prové de l’exterior. El petroli i l’alimentació són els elements actius que mouen els índexs. Així, l’IPC del juny va pujar el 2,0% interanual, xifra que no s’assolia des del 1992. L’índex sense aliments frescos, seguit tradicionalment, va fer el mateix i va avançar l’1,9%. No obstant això, l’índex subjacent, el general sense energia ni aliments, va registrar un mínim increment del 0,1% interanual. Per la seva banda, la taxa d’atur del juny va repuntar fins al 4,1% de la població activa, una xifra moderada que, malgrat tot, acumula ja tres mesos consecutius d’augments.
|
|
|
Les exportacions es desacceleren, i les esperances se centren a Àsia.
|
|
Al sector exterior, el Japó mostra un important palanquejament, i, atesa la reducció de la demanda d’importacions per part dels Estats Units, les esperances més grans continuen provenint d’Àsia, que rep la meitat de les exportacions nipones. El superàvit acumulat en els dotze mesos fins al juny es va reduir fins als 10,3 bilions de iens. Al juny, les exportacions van créixer un modest 3,7% interanual, molt per sota del que havia estat la norma, a causa de la desacceleració de les vendes a la resta del continent asiàtic, mentre que les importacions van avançar el 18,1%. Les últimes dades de duanes corresponents al juliol mostren una recuperació de les exportacions destinades a la resta d’Àsia, en especial la Xina, que haurà de tenir continuïtat si es compleix la hipòtesi del desacoblament, que és la capacitat de creixement de les economies de l’Àsia Oriental en l’entorn de feblesa econòmica d’Europa i dels Estats Units.
|
Xina
|
El drac xinès continua fort i modera el foc inflacionista
|
|
L’economia xinesa creix el 10,1% i presenta signes de desacceleració.
|
|
L’economia xinesa va créixer el 10,1% interanual en el segon trimestre, percentatge que palesa la seva progressiva desacceleració. Al mateix temps, sembla que la inflació, que, en la primera meitat de l’any, es va accelerar amb força, s’ha moderat en els últims mesos, amb un IPC que va pujar el 6,3%. Així, si fa uns pocs mesos era clar que l’objectiu que calia perseguir per part del govern era la lluita contra la inflació, avui ja no ho és tant, i això implica una política monetària menys restrictiva i, possiblement, una divisa que no es continuarà apreciant al ritme amb què ho ha fet fins ara. Pel que fa a l’oferta, el sector secundari continua liderant els avanços, amb un increment de l’11,3% interanual, seguit dels serveis, que van pujar el 10,5%, tot i que pateixen la desacceleració. Per la seva banda, el sector agrícola, tot i recuperar-se del feble primer trimestre, va avançar amb més parsimònia i va mostrar un creixement del 3,5%.
|
|
La producció industrial creix per sota del 15%, però el consum al detall continua accelerant fins al 16%.
|
|
Entre els indicadors d’activitat més recents, la producció industrial va créixer el 14,7% interanual al juliol, de manera que el refredament és obvi en veure l’evolució al llarg d’enguany. En contrast, les vendes al detall del mateix període, descomptant els increments de preus, es van continuar accelerant fins al 16,0%. Un increment al qual, últimament, s’han afegit, pel que sembla, les endarrerides zones rurals. Tot plegat il·lustra el recorregut a l’alça que li queda al consum intern xinès. Si en telefonia mòbil i en ordinadors s’ha fet ja un llarg trajecte, el procés de substitució de bicicletes per automòbils és encara en l’etapa inicial.
|
|
La inflació es modera fins al 6,3%, i els aliments pugen el 14,4%.
|
|
Tot fa pensar que els problemes inflacionistes amainen a poc a poc. L’IPC general del juliol, del 6,3% interanual, sembla moderat en comparació amb l’increment màxim del febrer, quan es va arribar al 8,7%. El component dels aliments, que a la Xina té una especial rellevància com a indicador del cost de la vida, també torna a aigües més tranquil·les, amb un augment del 14,4% interanual, que queda clarament per sota del 23,3% de cinc mesos enrere.
|
|
|
|
|
Al sector exterior, el superàvit dels dotze últims mesos fins al juliol va arribar als 248.800 milions de dòlars, 16.600 milions menys que el sostre del gener, i el superàvit comercial bilateral amb els Estats Units en els dotze mesos fins al juny va continuar estancat al voltant dels 164.000 milions de dòlars. Així, les exportacions es desacceleren amb parsimònia i, en els set primers mesos del 2008, han crescut el 22,6% en relació amb el mateix període de l’any anterior. Una taxa inferior a la que ha estat la norma en un component que, en termes nominals, representa una mica més del 30% del total de l’economia.
|
|
Les exportacions moderen l’avanç, però les importacions continuen disparades.
|
|
Les importacions, en canvi, es van continuar accelerant i es van incrementar el 31,1% interanual en els set primers mesos de l’any, la qual cosa demostra el vigor d’una demanda interna que cada cop és més vital per al creixement global. Segons la consultora nord-americana Global Insight, el 2009 la Xina arrabassarà als Estats Units el primer lloc en la producció de manufactures mundials, la qual cosa implica que al creixement xinès li queda molta força. Un gegant que no està lliure de riscos després de veure com la borsa de Shangai perdia el 60% en relació amb els màxims del setembre del 2007, amb el preu de l’habitatge disparat i amb els controls en la concessió d’hipoteques encara relativament laxes. No obstant això, també hi ha fortaleses, ja que l’estalvi xinès és més important que els deutes contrets, i, en el segon trimestre, el total del deute hipotecari no superava el 12% del PIB.
|
La set de petroli de les economies emergents
|
L’auge d’aquestes economies és el principal factor que explica l’increment del preu del petroli
|
|
|
|
El preu del petroli ha arribat a assolir el 2008 uns nivells que, no fa pas gaire, només s’imaginava que eren possibles en un escenari en què l’oferta de petroli s’hagués interromput de sobte. Els grans vaixells petroliers, però, han continuat transitant amb normalitat per l’estret d’Ormuz, i, així i tot, el preu ha tocat màxims històrics, tant en termes nominals com reals (vegeu el gràfic següent). Sens dubte, la depreciació del dòlar i certes característiques de l’oferta han contribuït a l’alça dels preus (vegeu el requadre «L’escassa resposta de l’oferta de petroli»), i, probablement, una part del que hem observat en els dotze últims mesos no és més que una bombolla especulativa (vegeu el requadre «Bombolles de petroli»), però una raó fonamental que ha determinat la fortalesa del preu del cru ha estat la puixança de la demanda.
|
|
|
|
El fort creixement dels països emergents, en especial la Xina, és l’explicació de la gran pujada dels preus més repetida en tertúlies i articles d’opinió. Però realment ha crescut tant la seva demanda de petroli en els últims anys? La resposta és clara: sí. Entre el 2000 i el 2007, la demanda mundial de petroli va augmentar uns 10 milions de barrils diaris (mbd) fins als 86 mbd, i la Xina va ser responsable del 28% d’aquest augment, després que el seu consum augmentés en gairebé 3 mbd. La resta de països asiàtics i de l’Orient Mitjà expliquen, conjuntament, gairebé el 40% de l’augment de la demanda (vegeu el gràfic següent).
|
|
|
|
|
En part, la demanda de molts d’aquests països s’ha mantingut ferma perquè els preus subsidiats dels carburants no han reflectit totalment l’alça del preu del cru. El consumidor xinès, per exemple, paga el litre de benzina a uns 53 cèntims d’euro, la qual cosa implica un subsidi proper al 20%. El creixent cost fiscal d’aquestes mesures, però, ha fet que molts països –com l’Índia, Malàisia o Indonèsia– hagin decidit revisar a l’alça els preus regulats del combustible, la qual cosa hauria de contribuir a la reducció en el ritme de creixement de la demanda.
|
|
|
|
De tota manera, el consum de petroli per capita dels emergents encara és lluny del nivell assolit per les economies més avançades, la qual cosa suggereix que la demanda té encara un fort recorregut a l’alça. Per exemple, mentre Espanya consumeix al voltant de 13 barrils de cru per persona a l’any, la Xina en consumeix poc més de dos. Les diferències amb els Estats Units, on cada habitant consumeix una mitjana de 25 barrils a l’any, són encara més grans (vegeu el gràfic següent). L’expectativa que la demanda dels emergents pugui continuar creixent amb força durant molt de temps ha alimentat la percepció que el preu del cru continuarà alt de manera permanent. Pocs analistes preveuen que el petroli torni a cotitzar molt per sota dels 100 dòlars per barril si no hi ha una forta desacceleració mundial que afecti les economies emergents. No obstant això, és evident que la incertesa sobre l’evolució de la demanda a llarg termini és molt alta, gràcies a les innovacions tecnològiques que permeten millorar l’eficiència energètica. Per exemple, els Estats Units consumeixen avui menys de la meitat de petroli per unitat de PIB que al començament dels setanta.
|
|
|
|
|
En les economies avançades, que encara representen el 60% de la demanda mundial, sembla que la demanda de petroli s’ha estancat des del 2006, a conseqüència de l’alça dels preus i de la desacceleració econòmica. La reacció de la demanda, però, ha estat previsiblement lenta i, ara com ara, tampoc no gaire notable, ja que, a curt termini, el consum de petroli no respon gaire a un augment del preu –la demanda és molt inelàstica–. No obstant això, el fort augment en les vendes mundials de vehicles menys pesants i híbrids, l’anunci de tancaments de fàbriques de camionetes i tot terrenys, les vendes dels quals s’han enfonsat, o l’embranzida a l’R+D d’alternatives al motor de combustió suggereixen que s’ha iniciat ja un canvi de patró en les decisions dels consumidors i de les empreses amb l’objectiu d’estalviar petroli. El seu abast, sobretot als Estats Units, el consumidor més gran de petroli del món (21 mbd), serà clau per a l’evolució futura de la demanda.
|
|
|
|
Un altre factor, secundari això sí, que ha pogut influir en el preu del petroli en l’últim any ha estat el qüestionament de la política de subsidis als biocombustibles. Després del fort augment del preu dels cereals, moltes veus s’han alçat en contra d’aquests subsidis, que tendeixen a reduir l’oferta alimentària en favor de l’energètica. Aquest qüestionament pot haver incrementat les previsions de demanda futura de petroli i, de retruc, el seu preu, ja que una part de la demanda que molts preveien que es podria satisfer amb biocombustibles haurà de ser satisfeta, al capdavall, amb petroli.
|
|
|
|
Finalment, alguns analistes afirmen que la demanda d’existències per precaució –a conseqüència d’incerteses geopolítiques– afegeix pressió a la demanda actual. Tot i que és cert que no hem observat un augment en les existències de petroli, això pot ser simplement conseqüència del fet que l’oferta no ha pogut satisfer aquesta demanda addicional, que, de tota manera, hauria provocat un augment del preu.
|
|
|
|
|
En resum, la creixent influència dels països emergents en la demanda mundial de cru és una raó de molt pes a l’hora d’analitzar les causes de l’augment del preu del petroli. En combinació amb la baixa elasticitat de la demanda als països industrialitzats i una oferta que no ha respost de manera satisfactòria, el preu del cru ha escalat fins a nivells mai vistos abans. No obstant això, la desacceleració econòmica global a curt termini i les millores d’eficiència energètica induïdes per l’alt preu del cru a més llarg termini poden donar una treva al mercat del petroli pel costat de la demanda. Si més no, això és el que sembla que comença a reflectir la caiguda del preu del cru en les últimes setmanes.
|
Mèxic
|
Mèxic: desacceleració amb més inflació
|
|
Mèxic creix al 2,6%, amb una desacceleració de la inversió i del consum.
|
|
La publicació dels comptes nacionals del primer trimestre i la revisió de les xifres corresponents als anys previs evidencien una clara desacceleració de l’activitat econòmica. El PIB inverteix la tendència i vira cap a creixements netament inferiors, amb un avanç del 2,6% interanual en el primer trimestre, que queda clarament per sota del 4,2% del període previ. Tots els components van evolucionar de manera similar, amb el creixement del consum privat del 3,7% interanual, la taxa més baixa des de l’inici del 2004, i amb una forta desacceleració del consum públic. Per la seva banda, la inversió presenta un panorama molt més a la baixa després de la revisió, que ha convertit el que prèviament era una recuperació en una intensa desacceleració i deixa el creixement de la formació de capital fix en un magre 2,7% interanual.
|
|
Les exportacions de petroli aguanten un sector exterior que continua reculant.
|
|
El sector exterior, punt feble de l’expansió dels últims anys, també va evolucionar a la baixa amb una intensificació de la desacceleració exportadora que coexisteix amb una relativa estabilitat de les importacions. Una situació que, atesa la reducció del dèficit comercial en els últims mesos, s’hauria de corregir, en part, en el segon trimestre. El valor a l’alça de les exportacions de petroli va reduir el dèficit comercial dels sis primers mesos del 2008 fins als 2.519 milions de dòlars, el 47% per sota del corresponent al mateix període de l’any anterior. La qüestió problemàtica és mantenir aquesta correcció, ja que el dèficit de la balança comercial, un cop excloses les exportacions de cru, va continuar intensificant els augments, amb un increment, en la primera meitat de l’any, del 30% interanual.
|
|
|
La producció industrial recula i les vendes al detall es desacceleren.
|
|
Entre els indicadors d’activitat més recents, continuen dominant les perspectives a la baixa, situació que evidencia la influència de la feblesa del veí del nord. Pel que fa a l’oferta, al maig, la producció industrial general va recular l’1,2% interanual, i la de manufactures es va desaccelerar amb força i va passar de créixer al 9,8% a fer-ho a l’1,2%. Quant a la demanda, les vendes al detall del mateix mes també van perdre força i van passar de creixements del 7,3% a un més modest 3,3% interanual.
|
|
|
La inflació arriba al 5,4%, tot i la desacceleració, però l’atur continua per sota del 4%.
|
|
Al front inflacionista, l’increment dels preus ha passat en pocs mesos d’una plàcida moderació a constituir una seriosa amenaça per a l’estabilitat macroeconòmica. Al juliol, l’IPC general, va accelerar i va augmentar el 5,4% interanual, i l’IPC subjacent, el general sense energia ni aliments, va fer el mateix fins al 5,1% interanual. Als efectes de l’encariment de les primeres matèries s’afegeix l’increment dels costos laborals unitaris, que, al maig, van tornar a repuntar fins a registrar avanços del 7,6% interanual. Per la seva banda, la taxa d’atur general del maig va augmentar fins al 3,6% de la població activa, percentatge relativament baix.
|
Primeres matèries
|
Petroli: puja i baixa
|
|
El petroli s’enfila per damunt dels 145 dòlars per barril, però després corregeix de sobte.
|
|
El preu del petroli continua immers en una etapa d’elevada volatilitat, que ha propiciat que, en un mes, hagi registrat un màxim històric i, tot seguit, hagi patit una caiguda de gairebé 40 dòlars per barril. Així, el passat 11 de juliol, l’or negre cotitzava a 146 dòlars per barril (qualitat Brent a un mes), màxim històric. Al llarg de les quatre setmanes següents, el barril de petroli va recular fins als 110 dòlars. El descens mensual entre el 15 de juliol i el 15 d’agost va equivaler gairebé al 30%, el moviment a la baixa percentual més intens des de la Guerra del Golf Pèrsic de 1991. A partir d’aquests valors en la zona dels 110 dòlars, s’ha produït un cert rebot, que ha situat les cotitzacions al voltant dels 115 dòlars per barril.
|
|
|
|
|
Què explica aquest moviment d’anada i tornada tan intens i ràpid? Tot i que els factors puntuals subjacents a aquesta evolució són variats, sembla que existeix un cert consens sobre la idea que l’episodi alcista iniciat al febrer del 2008 responia, sobretot, a l’entrada de capitals amb orientació a curt termini que, en un context de crisi financera global, buscaven actius amb potencial de revaloració.
|
|
La intensitat del moviment suggereix que el predomini dels factors financers ha estat un element determinant de l’increment dels preus.
|
|
Aquests fons són els que, pel que sembla, s’han retirat del mercat quan les cotitzacions han assolit nivells percebuts pels propis operadors del mercat com a excessius i quan les inversions alternatives, en particular les borses i el dòlar, han ofert una certa millora de rendiment. Aquest canvi es va iniciar en les primeres setmanes de juliol, moment en què es va estendre la percepció que, en mantenir-se en la zona dels 150 dòlars per barril, el preu del petroli provocaria un ajustament a la baixa de la demanda.
|
|
La resta de primeres matèries repliquen la caiguda de l’or negre, per bé que amb menys intensitat.
|
|
La resta de primeres matèries han evolucionat en un sentit similar al del petroli i han reforçat la hipòtesis que el factor essencial que ha dominat en els darrers mesos aquests mercats té caràcter financer. La correcció en preus més intensa l’han experimentat els metalls, que, com a agregat, han cedit més del 10% a l’agost. En aquest sentit, cal destacar la reculada dels metalls preciosos (platí, plata i or) i d’alguns metalls industrials (alumini i coure). En tots els casos, el descens ha superat els dos dígits. També han experimentat un ajustament apreciable les primeres matèries agrícoles alimentàries, que, com a grup, han caigut el 9% a l’agost. El blat de moro i la soja han estat els dos grans protagonistes per la intensitat de la reculada dels preus, superior al 20% en el primer cas i al 16% en el segon.
|
L’escassa resposta de l’oferta de petroli
|
El subministrament de petroli amb prou feines ha cobert la intensificació de la demanda
|
|
|
|
Atesa l’embranzida de la demanda de petroli, la reacció de l’oferta es converteix en un factor crucial que atenua o amplifica la pressió a l’alça sobre el preu. Una oferta capaç de respondre de manera ràpida a l’expansió de la demanda hauria esmorteït de manera significativa la pujada del preu, però la reacció que hem observat, d’una rigidesa considerable, només ha exacerbat les pressions procedents de la demanda. La combinació de raons de tipus estructural amb d’altres de caràcter geopolític ha donat lloc a aquesta situació.
|
|
|
|
Una característica fonamental del petroli és que, a curt termini, l’oferta és relativament inelàstica, ja que incrementar la capacitat de producció és un procés llarg i costós. En primer lloc, es requereix una considerable inversió inicial per explorar la zona on se sospita que es pot trobar el preuat mineral. Un cop se’n confirma la presència, es triga, de mitjana, entre 5 i 10 anys fins a iniciar l’explotació del jaciment.
|
|
|
|
|
Una altra peculiaritat de l’oferta de petroli és la seva elevada concentració en uns pocs països. En concret, més del 30% del petroli procedeix de l’Orient Mitjà, amb l’Aràbia Saudita com a màxim productor mundial (13% de la producció). Si parlem del total de reserves provades que existeixen al món, la preponderància d’aquesta regió, que en controla el 63%, encara és més intensa.
|
|
|
|
Aquesta forta concentració en l’oferta té dues conseqüències que poden repercutir en el preu. En primer lloc, inestabilitats geopolítiques en alguns dels països productors poden desestabilitzar fàcilment l’oferta mundial de petroli. Últimament no en falten exemples: els conflictes ininterromputs al delta del Níger entre minories ètniques i companyies petrolieres estrangeres, que han reduït el flux de cru procedent de Nigèria fins al 40%; les tensions nuclears a l’Iran i el seu enfrontament amb Israel, que fa perillar la producció iraniana i el trànsit de petroli per l’Estret d’Ormuz; la situació de violència a l’Iraq, o el risc jurídic per a les empreses estrangeres a Veneçuela, Rússia i altres països. Tot i que pugui semblar que, avui en dia, la magnitud dels problemes geopolítics no és tan gran com ho havia estat en passades crisis del petroli, alguns analistes, com Daniel Yergin, de la consultora especialitzada Cambridge Energy Research Associates (CERA), argumenten que l’acumulació de diversos focus amb tensions geopolítiques pot ocasionar grans disrupcions en l’oferta agregada. Només cal comprovar que la producció total de petroli dels països esmentats més amunt supera la producció de l’Aràbia Saudita.
|
|
|
|
|
En segon lloc, la concentració de reserves facilita la coordinació entre els països productors per modificar l’oferta mundial i fer variar els preus. Aquest tipus d’actuació, concretament la reducció de l’oferta o la limitació del seu creixement, va ser, per a molts, el principal responsable de les pujades de preus durant la dècada dels setanta. No obstant això, avui en dia, la major part dels països productors –llevat de l’Aràbia Saudita– produeixen a nivells de plena capacitat (vegeu la taula següent), la qual cosa suggereix que la coordinació entre aquests països per restringir l’oferta no ha estat el detonant en la pujada de preus.
|
|
|
|
A més a més, l’envelliment dels jaciments existents i la difícil accessibilitat de molts dels nous descobriments augmenten el preu final del cru, ja que limiten l’oferta i incrementen els costos de producció. La imatge de James Dean a «Gegant» completament cobert de cru i saltant d’alegria al costat d’una altíssima font de petroli que surt a borbolls sense cap esforç no és, ni de bon tros, la realitat del procés d’extracció. Sovint, i potser cada cop amb més freqüència, cal utilitzar mètodes més sofisticats i més cars per treure de les entranyes de la terra el cobejat or negre. En zones com l’Orient Mitjà, encara és freqüent trobar camps en què l’extracció és natural (natural lift), és a dir, on no és necessari utilitzar gasos, inundacions amb aigua o altres procediments. No obstant això, en zones com els Estats Units, el nord d’Europa i el Golf de Mèxic, les tècniques artificials són absolutament necessàries (artificial lift).
|
|
|
|
Pel que fa als nous descobriments, la majoria es troben en aigües profundes –com el jaciment Carioca al Brasil o els situats al Golf de Mèxic–, de manera que requereixen perforacions que arriben als 3.000 metres sota l’aigua. Això dificulta i encareix l’exploració i l’explotació dels nous jaciments.
|
|
|
|
A l’increment del cost derivat de l’envelliment dels pous i dels nous descobriments, hem d’afegir que els costos de desenvolupar un nou jaciment s’han duplicat en els quatre últims anys, segons CERA, en especial en el cas d’aigües profundes, on el preu de llogar un vaixell perforador s’ha multiplicat per cinc en el mateix període. Els baixíssims preus del petroli durant les dècades dels vuitanta i dels noranta han propiciat aquest augment de costos, ja que van empènyer els productors a explorar poc, i, de retruc, es van formar molt pocs enginyers i personal especialitzat i no es va invertir en la recerca en nous equips. És clar que la falta d’inversió, d’especialistes i d’equips durant anys passa factura en aquests moments.
|
|
|
|
Un altre factor que afegeix pressió a l’oferta és l’increment dels royalties i impostos sobre les empreses petrolieres en alguns països, com Algèria i Veneçuela, fins a nivells del 90% de la producció. Aquesta pressió impositiva i el risc de nous augments redueixen la rendibilitat de noves exploracions i, d’aquesta manera, els incentius per dur-les a terme.
|
|
|
|
El gran nombre d’empreses estatals existents al sector del cru és una particularitat destacable, ja que pot afectar la productivitat de la indústria i, per tant, l’oferta. Algunes d’aquestes companyies tendeixen a estar més preocupades per transferir recursos a curt termini al pressupost de l’estat que per maximitzar-ne el benefici a llarg termini, la qual cosa requeriria més inversions en exploració i recerca.
|
|
|
|
Finalment, el temor que l’oferta toqui sostre, que alguns situen en uns 120 milions de barrils diaris cap al 2020-2030, pot també estar afectant els preus (teoria del peak oil). No obstant això, aquesta teoria potser infravalora una mica les possibles millores tecnològiques que permetin en un futur, per exemple, accedir a jaciments inabastables avui en dia per la seva remota localització.
|
|
|
|
En suma, a la relativa falta d’elasticitat de l’oferta de petroli a curt termini s’han afegit diferents factors que han limitat el creixement de l’oferta en els últims anys, com inestabilitats geopolítiques, l’envelliment dels pous existents i l’augment dels costos de producció. Atesa una demanda en constant ascens, una oferta que no ha pogut mantenir el mateix ritme de creixement s’ha traduït, irremeiablement, en un augment dels preus. I tot plegat sense un gran conflicte a l’Orient Mitjà que hagi restringit l’oferta, risc que, malgrat tot, no podem ignorar.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
