Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 321 - Febrer 2009
|
|
|
Unió Europea
|
|
|
|
|
Previsions de de la Comissió Europea
|
Previsions de la Comissió Europea: revisió a la baixa
|
|
La Comissió revisa substancialment les previsions a la baixa...
|
|
La Comissió Europea ja havia certificat, en l’informe de previsions de tardor, que la Unió Europea estava entrant en la primera recessió de la seva història. Al gener, la Comissió ha actualitzat aquest escenari i ha revisat de manera substancial les previsions anteriors. En aquesta actualització, constata clarament que la crisi financera s’està traslladant a l’economia real.
|
|
|
|
Concretament, l’executiu comunitari espera, per a la Unió en conjunt, un creixement negatiu del producte interior brut (PIB) de l’1,8% el 2009, que representa una reducció del creixement de 2 punts percentuals en relació amb la previsió anterior. La rebaixa per al 2010 és menor, de 0,6 punts percentuals. Així, la Comissió manté encara que la recuperació serà un fet l’any vinent, tot i que serà més tímida del que s’havia previst inicialment i durà el creixement del PIB al 0,5%. La inflació, que ja esperava que registrés un notable descens, a causa de la caiguda dels preus de les primeres matèries, també ha estat revisada substancialment a la baixa, pel menor ritme d’activitat previst. Així, la taxa de variació de l’índex de preus al consum harmonitzat caurà del 3,7% registrat el 2008 a l’1,2% el 2009 i tornarà a una taxa més moderada de l’1,9% el 2010, juntament amb la recuperació de l’activitat.
|
|
...per l’efecte de la restricció creditícia sobre l’economia real...
|
|
Per a la zona de l’euro, les rebaixes han estat similars. Partint d’un ritme de creixement del 0,9% el 2008, la Comissió preveu un creixement negatiu de l’1,9% per al 2009 i una tímida recuperació fins al 0,4% el 2010. A més a més, aquestes previsions ja incorporen l’efecte dels plans de recuperació anunciats pels diferents països. Segons l’executiu europeu, aquestes mesures tindran el màxim efecte el 2009, amb una contribució al creixement de 0,8 punts percentuals. El 2010 la contribució serà menor, de 0,3 punts percentuals, però suficient per anotar una taxa de creixement positiva. La inflació per a la zona de l’euro segueix una via paral·lela a la de la Unió en conjunt i, per tant, també patirà un notable descens: passarà del 3,3% el 2008 a l’1,0% el 2009. La institució comunitària apunta que la moderació serà generalitzada a la majoria de països, de manera que les persistents divergències dels diferencials d’inflació es reduiran.
|
|
|
|
Rere d’aquest important deteriorament de les perspectives econòmiques hi ha, principalment, el temut efecte de la restricció creditícia sobre l’economia real. La menor capacitat d’accés al crèdit de les famílies i de les empreses deprimirà la demanda interna del sector privat i l’activitat econòmica. El canvi de les perspectives del mercat laboral reflecteix el to ombrívol de les noves previsions. L’ocupació, que encara es va comportar relativament bé durant el 2008, es contraurà l’1,6% el 2009 a la zona de l’euro. Atès que la seva evolució respon amb un cert retard a les condicions econòmiques, per al 2010 s’espera encara que continuï caient el 0,7%. Per la seva banda, la taxa d’atur augmentarà 2,7 punts percentuals entre el 2008 i el 2010 i arribarà al 10,2% en aquest últim any.
|
|
...però insisteix en l’alt nivell d’incertesa que envolta el nou escenari.
|
|
La Comissió, però, no amaga que el nou escenari macroeconòmic està subjecte a un elevat nivell d’incertesa. D’una banda, destaca que encara es desconeix el detall dels plans d’estímul anunciats pels governs dels diferents Estats membres de la Unió, l’abast dels quals dependrà de l’eficàcia i de la celeritat amb què s’implementin. Un altre aspecte que destaca és el risc, a mitjà termini, que comporten l’alt dèficit que assoliran molts països i els creixents nivells de deute públic. L’alt cost del servei del deute podria reduir de forma substancial la renda disponible a mitjà termini, de manera que la recuperació econòmica seria més lenta.
|
Zona de l’euro
|
Zona de l’euro: indicadors econòmics en mínims històrics
|
|
En l’últim trimestre, sembla que la velocitat de caiguda de l’activitat a la zona de l’euro ha augmentat.
|
|
La desacceleració de l’economia europea es va produir de forma gradual al llarg del 2008 fins a convertir-se en recessió, en registrar reculades intertrimestrals durant la segona meitat de l’exercici. Lluny d’haver tocat fons, sembla que la velocitat de caiguda ha augmentat. El diagnòstic més afinat el proporciona l’indicador de sentiment econòmic, que, fins a la data, es continua enfonsant a una velocitat inaudita. Al novembre, ja s’havia situat en mínims històrics.
|
|
|
|
El repàs dels indicadors, tant de demanda com d’oferta, reforça aquesta visió. Pel costat de la demanda, les perspectives no són gens esperançadores. La caiguda de les vendes al detall (1,5% interanual al novembre) i l’enfonsament de la confiança del consumidor així ho palesen. A més a més, l’augment de la taxa d’atur, que, al novembre, va arribar al 7,8% i es va situar en els nivells del desembre del 2006, continua reduint la capacitat de despesa de les famílies.
|
|
|
Així ho palesen tant els indicadors de demanda com els d’oferta.
|
|
L’evolució dels indicadors d’oferta també reflecteix l’important deteriorament de les condicions econòmiques. Cal destacar, d’una banda, la forta caiguda de l’activitat industrial, el 7,7% interanual al novembre, la més intensa d’ençà que es recopila la sèrie. Alguns dels responsables d’aquest daltabaix, a més de la feblesa de la demanda interna, són l’extensió i l’aprofundiment de la crisi a nivell global. Això ha fet que la caiguda de les exportacions del novembre també fos la més important d’ençà que es recopila la sèrie, el 10,2% interanual. En aquest context, no sorprèn que els indicadors de confiança industrial
|
|
La inflació és l’única variable que proporciona bones notícies.
|
|
Una de les poques variables econòmiques que aporta bones notícies és la inflació, que, al desembre, va baixar fins a l’1,6% interanual, 2,5 punts percentuals per sota de la registrada al juliol. Això ha permès que el Banc Central Europeu mantingui la tònica a la baixa dels tipus d’interès. En la reunió del gener, va tornar a abaixar en 50 punts bàsics el tipus de referència i el va situar en el 2%. Si la inflació es manté en taxes moderades, i segons les previsions sembla que serà així al llarg del 2009, la capacitat de compra de les llars disposarà d’un bon suport, i, a més a més, el Banc Central Europeu podrà deixar els tipus d’interès en aquests nivells, o fins i tot més baixos, en els propers trimestres.
|
|
|
|
Sembla, doncs, que la crisi financera ha arribat a l’economia real i està dinamitant la confiança dels agents econòmics de la zona de l’euro. Per dilucidar les possibilitats de recuperació econòmica a curt termini caldrà seguir de prop dos temes fonamentals. D’una banda, un dels senyals de la recuperació econòmica ens la pot donar la demanda interna si, al final, respon a la forta davallada dels tipus d’interès. L’altre focus d’atenció se centrarà en la definició i en l’execució dels plans d’estímul econòmic que els governs dels diferents estats membres estan posant en marxa. Com es destaca a l’informe de la Comissió Europea, el seu efecte sobre el creixement pot ser substancial.
|
Alemanya
|
Alemanya: un nou pla per al 2009
|
|
Deteriorament molt intens dels principals indicadors d’oferta i demanda a Alemanya.
|
|
L’any 2008 ha estat el final d’una etapa de forta expansió, amb un creixement acumulat del 5,9% entre el 2006 i el 2007. Aquest creixement es va basar, principalment, en dos pilars: una demanda exterior en auge i una forta inversió. No obstant això, l’afebliment dels dos factors va comportar l’entrada en recessió tècnica en el tercer trimestre del 2008, després de dos trimestres consecutius amb caigudes intertrimestrals del PIB.
|
|
La Comissió Europea pronostica la reculada més intensa del PIB alemany des del 1960.
|
|
Les dades disponibles del quart trimestre del 2008 mostren la intensificació d’aquesta tendència. Així, al novembre, va presentar un enfonsament de la demanda, amb reduccions interanuals del 3,2% de les vendes al detall i del 9,2% de les exportacions. Aquesta contracció de la demanda externa tanca sis anys de creixement continu de les exportacions i es converteix en el pitjor any des del 1993. Al desembre, la confiança del consumidor es va continuar deteriorant i va presentar la caiguda intermensual més important des de l’inici de la sèrie el 1979 (7,5 punts), a causa, sobretot, del component futur, reflex de les expectatives pessimistes dels consumidors.
|
|
|
|
Des de la perspectiva de l’oferta, el panorama no és més esperançador. L’evolució interanual de la producció industrial va caure al novembre per tercer mes consecutiu (6,3%) i es va situar en nivells similars als del 2006. Tot i que no es tracta de la caiguda registrada més intensa, no s’havia produït abans un descens similar en tan poc temps. No és gens estrany, per tant, la brusca caiguda de l’indicador IFO d’activitat empresarial, que es troba en mínims històrics des de la seva creació el 1991. No n’hi ha hagut prou amb la reducció de la inflació fins a l’1% ni amb el manteniment de la taxa d’atur al desembre per millorar les expectatives sobre l’evolució de l’economia a curt termini.
|
|
|
|
|
Aquest deteriorament de l’escenari econòmic ha provocat la revisió de les previsions per part de la Comissió Europea, que se situen en línia amb les publicades per l’Institut IFO en el mes anterior. Segons la Comissió, el PIB recularà el 2,3% en el conjunt del 2009, el descens més intens des del 1960. El principal motiu serà la reducció de la inversió en capital fix (5,2%) i de les exportacions (6,1%). Les previsions de la Comissió pronostiquen que la recuperació tindrà lloc el 2010, amb un creixement de 0,7 punts percentuals. La taxa d’atur augmentarà un punt percentual durant aquests dos anys i arribarà al 8,1%.
|
|
S’aprova un nou paquet d’estímul alemany valorat en 50.000 milions d’euros.
|
|
Atesa aquesta tessitura, el govern alemany va decidir començar l’any 2009 amb l’anunci d’un nou paquet d’estímul econòmic, valorat en 50.000 milions d’euros, que, units als 18.000 milions del primer paquet aprovat al novembre del 2008, equivaldran al 2,7% del PIB alemany i es repartiran entre el 2009 i el 2010. Les principals mesures del nou paquet combinen l’augment de la despesa pública en infraestructures, les rebaixes fiscals per incrementar el poder adquisitiu de les famílies i les ajudes per a la renovació del parc automobilístic. El nou paquet inclou també la creació d’un nou fons de 100.000 milions d’euros per avalar nous crèdits a empreses, que s’afegeixen als 15.000 milions del primer pla. Arran d’aquestes mesures, el dèficit públic alemany vorejarà el 3% del PIB el 2009 i superarà aquest nivell el 2010.
|
Expansió monetària i, ara, també fiscal
|
L’activisme fiscal està en marxa, ara cal esperar que els fruits arribin a temps
|
|
|
|
La crisi financera iniciada a l’agost del 2007 va empitjorar molt el 2008. Aquesta situació va fer que els governs adoptessin mesures sense precedents per evitar un col·lapse financer i, de retruc, una forta caiguda de l’economia mundial. Al llarg del primer semestre del 2008, es va confirmar que la política monetària agressiva (importants retallades dels tipus d’interès i mesures d’expansió quantitativa) i la intervenció directa en el sistema financer i bancari no eren suficients, ni tenien l’efectivitat necessària, per mitigar els riscos creixents de recessió global i fins i tot, en algunes economies, d’una profunda depressió. Això ha impulsat les autoritats a replantejar l’estratègia per afrontar la crisi i a dissenyar mesures de política fiscal dirigides específicament a estimular l’activitat econòmica.
|
|
|
|
La política fiscal pot ser una bona opció per afrontar una caiguda temporal del creixement econòmic, encara més en un context com l’actual, en què una política monetària laxa no és suficient per reduir l’aversió al risc dels individus ni per recuperar la confiança en els mercats financers globals. De tota manera, aquesta estratègia també comporta riscos: la falta de coordinació internacional, una inadequada dimensió de l’estímul fiscal i el seu possible impacte sobre els tipus d’interès (vegeu el requadre «Dèficit públic i tipus d’interès: la sostenibilitat és la clau»), i el temps que es pot trigar a implementar els programes dissenyats. Seria òptim que la implementació es realitzés de forma simultània a tots els països per maximitzar l’impacte i les sinergies entre les economies i per minimitzar l’anomenat «efecte polissó», o, en altres paraules, que una part de l’impacte positiu es converteixi en més importacions i no estimuli el creixement del PIB.
|
|
|
|
A l’hora de dissenyar un pla fiscal, sorgeixen diversos interrogants: Increment de la despesa en infraestructures? Retallada dels impostos? De forma temporal o permanent? Mesures específiques o d’ampli abast? La combinació de mesures és crucial per determinar l’efectivitat i l’eficiència quan es tracta de reactivar l’activitat a temps, facilitar l’ajustament controlat d’alguns sectors i crear ocupació. L’heterogeneïtat existent entre els plans fiscals anunciats respon a la diferent valoració dels riscos que fan els governs.
|
|
|
|
Els Estats Units han estat els primers que han anunciat i que han avançat de forma decidida en el disseny de plans d’estímul fiscal. Un primer pla, aprovat al febrer del 2008, se centrava en el foment del consum de les llars en un moment de clara desacceleració de l’activitat. El segon estímul fiscal dels Estats Units ha estat anunciat pel president Obama, i, tot i que encara no se’n coneixen els detalls específics, tot indica que s’aproparà als 825.000 milions de dòlars i que comprendrà un conjunt de mesures per estimular l’activitat econòmica a curt termini i d’altres de tall més estructural amb un efecte a més llarg termini. Entre les mesures que tindran un impacte immediat, hi ha les transferències als estats per evitar la paralització dels projectes locals en marxa. El pla també consta d’una reducció d’impostos d’uns 250.000 milions, i la quantitat restant es destinarà a despesa pública amb un èmfasi especial en infraestructura de transport, energia i educació.
|
|
|
|
A Europa, els plans fiscals reflecteixen la situació econòmica que travessen els diferents països de la zona. Observant els països, és possible distingir dos grans grups. D’una banda, els països amb un elevat grau d’endeutament de les llars i en què el sector de la construcció ha tingut una contribució determinant en el creixement econòmic, com Espanya, el Regne Unit i Irlanda. De l’altra, els països en què el sector de la construcció va contribuir de forma moderada al creixement i les famílies registren un palanquejament més baix, com Alemanya, França i Itàlia. El primer grup ha patit un impacte negatiu més profund de les pertorbacions generades pels mercats financers en l’últim any.
|
|
|
|
Aquesta senzilla separació posa de relleu per què, des d’un començament, els governs d’Espanya i del Regne Unit han dissenyat plans discrecionals d’estímul fiscal substancialment més importants que els seus veïns europeus. El govern alemany ha decidit, en les últimes setmanes, ampliar el volum del programa fiscal des del 0,6% del PIB previst inicialment fins al 2,7%. Per la seva banda, França i Itàlia hi destinaran el 0,5% del PIB, estímuls fiscals relativament més modestos i centrats, sobretot, en la inversió pública, els efectes dels quals s’apreciaran principalment el 2010. Els plans fiscals d’Espanya i el Regne Unit doblen aquestes magnituds i contenen elements que poden estimular l’activitat a més curt termini.
|
|
|
|
Als Estats Units, els dubtes se centren en l’efectivitat de la retallada dels impostos, ja que s’estima que els contribuents destinaran una part important dels beneficis a augmentar l’estalvi i a cancel·lar deutes contrets prèviament, és a dir, no es destinarà al consum de béns. Les previsions de l’equip econòmic del president Obama sobre l’impacte acumulat que tindrà l’estímul fiscal el 2009-2010 el situen al voltant del 3,7% del PIB, tot i que la incertesa és molt elevada. A Europa, les diferències entre els plans fiscals de cada govern podrien mitigar les sinergies dels efectes positius sobre l’activitat real i és probable que els plans d’alguns països (per exemple, de França i d’Itàlia) siguin insuficients per contrarestar la caiguda de l’activitat prevista.
|
|
|
|
En definitiva, l’activisme fiscal s’ha posat en marxa. Ara falta esperar que els fruits siguin els desitjats i que arribin a temps.
|
França
|
França: el 2009, any de vaques magres
|
|
S’espera una contracció del PIB francès durant el quart trimestre del 2008 i durant la primera meitat del 2009.
|
|
Segons les previsions de la Comissió Europea, França va créixer el 0,7% el 2008, xifra sensiblement inferior al 2,2% anotat el 2007. A més a més, l’informe estima que el descens del PIB en els tres últims mesos del 2008 es podria situar en l’1,6% intertrimestral. L’enfonsament dels indicadors de producció industrial i de confiança i la continuïtat de la restricció al crèdit auguren un 2009 feble. Tampoc no ajuda la feblesa dels països importadors de productes francesos. Enrere queda la lleugera esperança del creixement positiu del 0,1% intertrimestral del PIB registrat en el tercer trimestre del 2008. França no defuig la recessió.
|
|
La producció industrial s’enfonsa a França.
|
|
La forta caiguda del PIB francès cap al final del 2008 es reflecteix en la mala evolució de la producció industrial, que va caure el 9,0% interanual al novembre. Així mateix, altres indicadors de l’activitat industrial suggereixen que la tendència a la baixa s’intensificarà en els propers mesos. Per exemple, la taxa d’utilització de la capacitat productiva se situa molt per sota del seu nivell mitjà a llarg termini. A més a més, tant l’índex de sentiment econòmic com la cartera de comandes han reculat al desembre i han assolit un mínim històric d’ençà que es compilen aquestes xifres.
|
|
La demanda fluixeja i la inflació es modera.
|
|
Des de la perspectiva de la demanda, diverses dades indiquen que el consum intern està molt apagat. Així, el consum de les llars es va enfonsar l’1,7% interanual al desembre, molt per sota de l’augment de l’1,0% del mes anterior. Aquest descens en picat del consum és una dada preocupant, sobretot si es té en compte que el desembre sol ser un mes d’elevada despesa familiar, induïda per la campanya nadalenca. Així mateix, la confiança del consumidor va continuar a la baixa al desembre i va assolir nivells de l’ordre de 34 punts negatius.
|
|
S’estima una caiguda de l’1,8% del PIB francès per a l’any 2009.
|
|
Les xifres mostren que no solament la demanda interna afluixa, sinó que també ho fa la demanda externa, ja que el dèficit comercial es va ampliar fins als 56.900 milions d’euros al novembre, per damunt del dèficit de 55.600 de l’octubre. Igualment, cal esperar que el nombre d’aturats augmenti de forma considerable en els propers mesos. Així, la taxa d’atur repuntava fins al 7,9% al novembre, una dècima percentual per damunt del registre de l’octubre. En aquest entorn, l’única nota optimista l’aporta la moderació de la inflació, que es va situar en l’1,0% al desembre, per sota de l’1,6% anotat en el mes anterior.
|
|
La Comissió Europea esbossa una caiguda del 2,0% del PIB italià el 2009.
|
|
Atesa aquesta conjuntura econòmica tan adversa, la Comissió Europea preveu una reculada del PIB francès de l’1,8% el 2009. S’estima també que hauria d’haver-hi una recuperació molt gradual el 2010, amb un creixement del 0,4%. Tot i que el pla governamental d’estímul econòmic pal·liarà la caiguda de l’activitat en 0,4 i en 0,2 punts percentuals el 2009 i el 2010, respectivament, serà insuficient per evitar la caiguda del PIB. Així mateix, aquest pla propiciarà que el dèficit fiscal augmenti en 0,8 punts percentuals addicionals i arribi al 5,4% del PIB, superior al 3,2% previst per al 2008.
|
Itàlia
|
Itàlia: el 2009, un any difícil
|
|
El pla d’estímul econòmic italià no serà suficient per compensar la caiguda de l’activitat.
|
|
Itàlia va entrar en recessió tècnica durant el tercer trimestre del 2008, juntament amb la majoria de països europeus. No obstant això, l’economia transalpina ha estat, segons les estimacions de la Comissió Europea, una de les poques que ha presentat una reculada del PIB en el conjunt del 2008. Les noves dades revisades per la Comissió preveuen una recuperació exigua del PIB a partir del 2010, després de dos anys consecutius de caigudes, del 0,6% el 2008 i del 2,0% el 2009.
|
|
|
|
Els escassos indicadors disponibles per als últims mesos del 2008 confirmen aquest pronòstic. Pel costat de la demanda, les vendes al detall es van reduir al novembre del 2008 el 3,0% interanual, mentre que la confiança del consumidor manté la tendència decreixent i s’apropa al mínim assolit el 1993. La desacceleració de les exportacions en els últims mesos, amb una caiguda de l’1,3% interanual a l’octubre del 2008, agreuja encara més la reducció de la demanda. Pel costat de l’oferta, l’índex de producció industrial va registrar una caiguda del 9,0%, la màxima des de l’inici de la sèrie el 1996. A més a més, la confiança industrial es continua deteriorant i, al novembre, va assolir un nou mínim dels vint-i-cinc últims anys. La desacceleració de l’IPC, amb un creixement del 2,8% en el quart trimestre (2,2% al desembre), continua essent l’única dada positiva.
|
|
|
|
Les perspectives per enguany són poc esperançadores. L’increment previst de la taxa d’atur sobre població activa (1,5 punts percentuals el 2009, segons la Comissió Europea) agreujarà la reculada de la demanda, que, juntament amb la caiguda de la inversió en capital fix, serà un fort llast per a l’economia italiana. Només l’augment de la despesa pública, arran del pla d’estímul fiscal aprovat al desembre del 2008 i valorat en 8.000 milions d’euros, compensarà parcialment la recessió. Es tracta d’un paquet reduït, ja que l’elevat endeutament públic, superior al 100% del PIB, no permet fer un ús ampli de les polítiques fiscals discrecionals.
|
Regne Unit
|
Regne Unit: el 2009, la pitjor recessió entre les grans economies de la Unió Europea
|
|
S’espera una contracció del PIB britànic en el quart trimestre.
|
|
En el quart trimestre del 2008, l’economia britànica va recular l’1,5% intertrimestral, resultat que, sumat al descens del 0,6% del tercer trimestre, la posiciona en una situació de recessió tècnica. La resta d’indicadors disponibles confirmen un deteriorament intens de la conjuntura econòmica britànica. Des del costat de la demanda, la confiança del consumidor ha continuat a la baixa i s’ha situat en nivells negatius de 29 punts. Cal destacar que la majoria dels components de sentiment econòmic es troben en mínims històrics des de l’inici de la recollida d’aquestes dades. A més a més, la sobtada caiguda de les matriculacions (propera al 30% interanual en els tres últims mesos del 2008) reafirma la feblesa del consum del Regne Unit.
|
|
|
|
|
Així mateix, les dades mostren que no solament el consum intern fluixeja, sinó que també ho fa la demanda externa. Efectivament, malgrat la depreciació de la lliura esterlina, el canvi efectiu nominal de la qual ha perdut gairebé el 25% del seu valor en l’últim any, el dèficit comercial no es corregeix. El component inversor no és millor, ja que el grau d’utilització de la capacitat productiva va recular en el quart trimestre.
|
|
S’estima una reculada del PIB del 2,8% per al 2009...
|
|
En aquest context de feblesa generalitzada de la demanda, no sorprèn que la producció industrial s’hagi enfonsat en els últims mesos. Al novembre, la producció industrial va baixar el 6,9% interanual, la pitjor caiguda des de l’inici de la compilació d’aquesta estadística. En aquest context, la Comissió Europea ha previst una contracció de l’economia britànica del 2,8% interanual per al 2009, una reculada del PIB sensiblement superior a l’experimentada per la resta de grans economies de la Unió Europea.
|
|
...però hi ha algunes notícies optimistes: la inflació es modera i baixen els tipus d’interès.
|
|
Fins i tot la situació laboral, un dels punts forts del Regne Unit, s’ha començat a ressentir. Així, la xifra d’aturats registrats va arribar als 1,16 milions al desembre, la xifra més alta des del gener del 2000, de manera que la taxa d’atur registrat se situa en el 3,6%, tres punts per damunt de la taxa anotada el mes anterior.
|
|
|
|
L’única informació optimista, com a la resta de països de la Unió Europea, l’aporten la desacceleració dels preus i la davallada dels tipus d’interès. Els dos factors comportaran una millora de la situació financera de les famílies i de les empreses. La inflació s’ha moderat al desembre i s’ha situat en el 3,1% interanual, taxa significativament inferior al 4,1% anotat al novembre. La moderació de la inflació és deguda, sobretot, a la reducció de l’IVA, però també a la caiguda dels preus del sector energètic i als descomptes agressius de les rebaixes. Així mateix, el passat 8 de gener, el Banc d’Anglaterra va abaixar en mig punt percentual el tipus d’interès fins a l’1,5%, la taxa més baixa des de l’any 1694.
|
|
|
|
El Regne Unit, atès aquest marc tan advers, va anunciar l’any passat un pla governamental d’estímul fiscal, que puja a l’equivalent a l’1,2% del PIB. Cal esperar que la bateria de mesures aporti un creixement addicional, tot i que es desconeix en quina mesura. No obstant això, serà clarament insuficient per pal·liar de manera substancial la reculada del PIB el 2009. Cal indicar, a més a més, que un dels factors inquietants del pla rau en el fort impacte que tindrà sobre el dèficit britànic. Segons les estimacions de la Comissió Europea, el total de les mesures fiscals comportarà que el dèficit augmenti mig punt percentual el 2009 i un punt percentual el 2010 i que arribi al 8,8% del PIB el 2009 i al 9,6% el 2010.
|
Europa emergent
|
Europa emergent: ràpid deteriorament de les expectatives
|
|
Les economies emergents d’Europa s’endinsen en una fase de desacceleració econòmica.
|
|
Que l’Europa emergent no sortiria indemne de la combinació de crisi financera mundial i alentiment econòmic global era una qüestió assumida des de fa uns quants mesos. El notable deteriorament dels indicadors d’activitat en el tram final del 2008 suggereix que la situació podria ser fins i tot pitjor del que s’havia previst. Es tracta, sobretot, del resultat de la forta dependència d’aquestes economies dels mercats dels països europeus industrialitzats, gairebé tots en situació de recessió. En aquest context, només la remissió de les tensions inflacionistes serveix de pal·liatiu parcial a una conjuntura negativa.
|
|
Fort ajustament de la demanda i de l’oferta a Polònia.
|
|
El cas de Polònia serveix d’exemple concret de la materialització de l’enduriment de la crisi a la regió. Així, al novembre, les vendes al detall van caure un important 13,8% interanual, que representa un descens superior als quatre punts percentuals només en un mes. Lleugerament millors van ser les dades de producció industrial, que va recular el 4,4% en taxa interanual al desembre. L’enfonsament manufacturer ha estat degut, especialment, a l’empitjorament de les exportacions, el creixement de les quals, en saldo acumulat de dotze mesos, va passar del 7,8% interanual de mitjana del tercer trimestre al 3,9% del novembre.
|
|
Els mercats financers pressionen els països amb més desequilibris.
|
|
La combinació d’aquesta tendència amb el relatiu dinamisme de les importacions explica l’ampliació del dèficit comercial fins als 85.500 milions de zlotys al novembre (en saldo acumulat de dotze mesos), que cal comparar amb el desequilibri comercial de 84.000 milions de zlotys de l’octubre. Així i tot, cal recordar que el dèficit comercial vorejarà el 7% del PIB el 2008, una xifra elevada, però no de les pitjors de l’Europa emergent. La inflació, com s’ha comentat més amunt, s’ha reconduït de manera notòria i ha arribat al 3,4% interanual al novembre, mínim des del desembre del 2007.
|
|
|
|
|
Atesa aquesta situació d’empitjorament cíclic, els mercats financers han reaccionat penalitzant en termes relatius certs països de la regió que són percebuts com a més problemàtics. Es tracta, en la major part dels casos, de les economies que han acumulat més desequilibris macroeconòmics. Així, el risc d’impagament del deute públic (recollit pels contractes de Credit Default Swaps o CDS), després de moderar-se lleugerament al desembre, ha tornat a repuntar al gener. Tant el nivell actual com la tendència fan pensar que els mercats perceben més riscos d’impagament en el cas dels tres estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) i també de Bulgària, Romania i Hongria.
|
|
|
|
Precisament, les divises d’aquests dos últims països han estat objecte de fortes pressions depreciadores des de l’inici del 2009. No és una coincidència que Romania i Hongria estiguin entre els estats de la regió que registren una desacceleració econòmica més intensa. L’escenari que descompten els mercats també és assumit progressivament pels analistes econòmics. Per esmentar un exemple paradigmàtic, les previsions de reculada del PIB de l’economia hongaresa, que no fa pas gaire se situaven en una caiguda de l’1,5%, ara s’han començat a revisar a la baixa i s’han situat en la zona del 3%-4%.
|
|
Es comencen a revisar a la baixa les previsions de creixement per a la regió i s’anticipen sensibles rebaixes dels tipus d’interès de referència.
|
|
En una línia similar, tot i que probablement encara massa optimistes, la Comissió Europea ha anunciat recentment unes previsions de creixement a la baixa per al 2009 a tota la regió. En aquest context, s’especula amb un relaxament monetari intens que permeti pal·liar l’alentiment econòmic. Ara com ara, entre els emergents comunitaris, el banc central magiar ha optat per una primera retallada el 2009 de 50 punts bàsics, que deixa el tipus d’intervenció en el 9,5%.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
