Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 321 - Febrer 2009
|
|
|
Mercats financers - Mercats monetaris i de capital
|
|
|
|
|
Els bancs centrals continuen actuant amb energia
|
|
|
|
Els bancs centrals més importants del món continuen sense poder-se relaxar. Alguns, els que encara tenen marge, han retallat el tipus d’interès oficial; d’altres realitzen un seguiment minuciós de qualsevol canvi de condicions en els mercats financers, els quals reflecteixen el cru hivern de l’hemisferi nord, ja que continuen, si no congelats, amb temperatures molt baixes.
|
|
Els bancs centrals intenten normalitzar els mercats de crèdit.
|
|
Al mateix temps, els bancs centrals també procuren explicar les seves estratègies. Així, per exemple, el governador de la Fed, Bernanke, va aprofitar un discurs per realitzar un repàs de totes les mesures adoptades per lluitar contra la crisi actual. Va fer una distinció interessant entre la política monetària del Banc del Japó durant els anys 2001-2006, coneguda com «expansió quantitativa», i la que està implementant la Fed, que va anomenar «expansió creditícia». En l’expansió quantitativa, es passa de determinar els tipus d’interès a establir un objectiu de creixement de les reserves dels bancs comercials al banc emissor.
|
|
La Fed utilitza una política d’expansió creditícia.
|
|
L’expansió creditícia, utilitzada per la Fed, coincideix amb l’expansió quantitativa en un aspecte: el resultat de les dues és un augment del balanç del banc central. En el cas de la política d’expansió quantitativa, però, l’augment se centra en el creixement de les reserves dels bancs (que formen part del passiu del balanç del banc central) sense tenir en compte la composició dels préstecs i dels títols en la part de l’actiu. En canvi, la Fed es concentra en la composició dels actius al seu balanç i en els efectes sobre les condicions als mercats de crèdit per a les famílies i les empreses. Aquest és el motiu de la multiplicitat i varietat de programes per injectar liquiditat, ja que cadascun ataca problemes en diferents mercats financers.
|
|
|
El Banc d’Anglaterra i el BCE retallen els tipus d’interès de referència i no descarten noves davallades.
|
|
D’altra banda, el Banc d’Anglaterra va mantenir la tendència de retallades del tipus d’interès de referència iniciada a l’octubre de l’any passat. El 8 de gener, va rebaixar en 50 punts bàsics (100 punts bàsics és l’1%) el tipus d’interès oficial fins a deixar-lo en l’1,5%, el nivell més baix des de la creació del banc el 1694. En el comunicat en què justificaven la decisió, els membres del comitè de política monetària del banc central van fer referència a les enquestes empresarials, que indiquen una acceleració en la contracció econòmica del Regne Unit. A més a més, van comentar la necessitat d’adoptar mesures per lluitar contra la reducció del flux de concessió de crèdit als agents econòmics.
|
|
|
|
Igualment, el Banc Central Europeu (BCE) va retallar el tipus d’interès de referència en la reunió del 15 de gener, del 2,50% al 2,00%. Tenint en compte aquesta última retallada, el BCE ha reduït el tipus oficial en 225 punts bàsics des del 8 d’octubre de l’any passat. El president Jean-Claude Trichet va reconèixer la significativa desacceleració de l’economia de la zona de l’euro i va afirmar que els riscos a la baixa en el creixement, advertits ja en els mesos anteriors, s’han materialitzat. Afortunadament, la forta caiguda de la inflació a la zona de l’euro, per sota del nivell de referència del 2% del BCE, li dóna més marge de maniobra per continuar baixant.
|
|
|
|
Tot i que el president del BCE no es compromet mai preanunciant decisions sobre els tipus d’interès dels propers mesos, va avançar, en resposta a un periodista, que no descarta una nova retallada. A més a més, va suggerir que la reunió del mes de març podria ser l’escenari possible per realitzar-la.
|
|
|
|
Finalment, el BCE va declarar que és important que els diferents països adoptin polítiques fiscals que siguin sostenibles a llarg termini. Va reconèixer que les polítiques d’estímul fiscal, tot i que necessàries, s’hauran de corregir quan s’hagi superat la situació actual, per evitar que els dubtes sobre la viabilitat a mitjà termini redueixin l’estímul fiscal.
|
|
|
|
Si durant els últims mesos la preocupació més gran dels bancs centrals era evitar la fallida de les institucions de crèdit, ara és recuperar el flux de crèdit en els diferents mercats financers. Els bancs centrals utilitzen tot l’arsenal al seu abast per aconseguir-ho. Per exemple, al Regne Unit, s’han concedit nous poders al banc central perquè pugui prestar fins a 50.000 milions de lliures esterlines directament a les empreses. En definitiva, si els bancs comercials han curtcircuitat la política monetària, el banc central comença a ocupar les funcions que, en condicions normals, realitzen els comercials en l’assignació de crèdit.
|
|
Es reprèn la idea sobre la importància de comprar actius tòxics dels bancs per neutralitzar la crisi.
|
|
En aquest sentit, s’albira una novetat substancial en la gamma de mesures dissenyades per combatre la crisi. Al començament de la crisi subprime, als Estats Units i al Regne Unit, es van proposar plans per adquirir actius tòxics dels bancs. Posteriorment, el Regne Unit va derivar aquests plans cap a la recapitalització de les entitats, idea que va ser copiada per l’antic secretari del Tresor, Paulson, als Estats Units. No obstant això, recentment, tant Bernanke com el ministre de finances anglès, Darling, han rescatat aquesta idea i han defensat la importància de la compra d’actius tòxics per mitigar la incertesa que coarta els mercats financers.
|
El deute públic discrimina el risc de crèdit
|
|
Continua la tendència de normalització al mercat interbancari.
|
|
Pel que fa als mercats de renda fixa, continua la tendència de millora dels mercats interbancaris iniciada al desembre de l’any passat. En el cas de la zona de l’euro, el tipus d’interès euríbor a un any s’ha reduït fins al 2,57%, quan, en el moment de més tensió al setembre, va assolir el 5,5%. Es manté, aproximadament, el mateix diferencial que en el mes anterior de 57 punts bàsics en relació amb el tipus oficial del BCE, però, en valor absolut, la davallada és substancial.
|
|
|
|
Als Estats Units, els bancs estan disposats a prestar-se diners a tres mesos cobrant un tipus d’interès de l’1,13%. Però és al Regne Unit on s’ha produït el canvi més intens, ja que els bancs anglesos, al setembre, es cobraven el 6,30% per un dipòsit a tres mesos, mentre que ara aquest nivell ha lliscat fins al 2,24%.
|
|
|
|
Aquesta reducció dels tipus d’interès del mercat interbancari incideix en els tipus de múltiples operacions financeres, com, per exemple, les hipoteques o les línies bancàries de crèdit per a les empreses. Aquest és un element important per crear la base d’una recuperació econòmica.
|
|
|
|
D’altra banda, al mercat de deute públic, s’han introduït dos canvis en relació amb la tendència a la baixa del tipus d’interès ofert per aquests instruments. En primer lloc, s’adverteix una frenada o estabilització d’aquest moviment en l’últim mes. Per exemple, la rendibilitat del deute públic a 10 anys als Estats Units ha augmentat en 20 punts bàsics, fins al 2,41%. Al Japó i a Suïssa, també s’ha produït un lleuger repunt de la rendibilitat. Per la seva banda, el tipus del deute públic a llarg termini del Regne Unit es va reduir en 4 punts bàsics fins a cotitzar en el 2,98%.
|
|
S&P rebaixa la qualificació de Grècia, Portugal i Espanya, i s’amplien els diferencials del deute públic a la zona de l’euro.
|
|
Alemanya no ha estat l’excepció, i el seu deute públic a llarg termini va mantenir, aproximadament, la mateixa rendibilitat. No obstant això, és a la zona de l’euro on s’ha introduït el segon canvi significatiu, ja que l’agència de qualificació de risc S&P va fer públiques un seguit de modificacions en les qualificacions sobirans de diferents països de la regió. Per exemple, va rebaixar la qualificació de Grècia, Portugal i Espanya. En el cas d’Espanya, la rebaixa ha estat d’AAA, la màxima qualitat, a AA+. El motiu, segons S&P, és la feblesa estructural de l’economia espanyola. Sobretot, li preocupen la futura evolució de les finances públiques i el dubte sobre la necessària resposta política per afrontar de forma efectiva els reptes econòmics i fiscals.
|
|
|
|
Aquestes decisions han produït una divergència en l’evolució de la rendibilitat del deute públic dels països de la zona de l’euro. Com es pot observar en la taula anterior, han augmentat els diferencials del deute públic de França, Itàlia i Espanya en relació amb el d’Alemanya. Aquesta ampliació del diferencial reflecteix la percepció del deteriorament del risc de crèdit. Per exemple, al gener de l’any passat, un bo emès pel Tresor espanyol pagava un tipus d’interès del 4,13%, 20 punts bàsics per damunt del que s’oferia per un bo alemany. En canvi, ara, el bo espanyol ha de pagar l’1,23% més que l’homòleg alemany. En el cas del deute públic francès a 10 anys, ha d’oferir una rendibilitat el 0,56% superior.
|
|
|
|
És evident que la probabilitat d’impagament de tots aquests països és molt baixa i similar. Per aquest motiu, sembla que els inversors han sobrereaccionat en relació amb aquest tema. De manera que no seria descartable que, a mesura que passin els propers mesos, es redueixin una mica aquests diferencials entre el deute públic dels diferents països que formen part de la zona de l’euro.
|
El mercat de divises reflecteix les incerteses econòmiques
|
|
|
|
En l’últim trimestre de l’any, el mercat de divises va mostrar una forta volatilitat. Els tipus de canvi van reflectir l’intens deteriorament de les expectatives dels inversors sobre la durada i la severitat de la recessió actual.
|
|
|
En enero, el dólar tiende a apreciarse.
|
|
Durant el mes de gener, el dòlar s’ha apreciat enfront de totes les divises, llevat del ien japonès, i l’euro, després de la davallada del tipus d’interès per part del BCE, s’ha depreciat enfront de totes les divises, llevat de les dels països de l’Europa de l’est.
|
|
Les divises de l’Europa de l’est es deprecien enfront de l’euro.
|
|
És normal que l’euro s’hagi depreciat arran de la retallada del tipus d’interès i de les perspectives de mesures addicionals en el futur. En canvi, divises com l’zloty polonès, la corona txeca i el forint hongarès s’han depreciat enfront de l’euro a causa de les febleses estructurals d’aquestes economies en la crisi actual. Sobretot per l’endeutament en divises estrangeres d’alguns d’aquests països.
|
|
La lliura esterlina i el ruble es deprecien amb intensitat.
|
|
Cal destacar dues monedes: la lliura esterlina i el ruble rus. En el cas de la divisa britànica, pot semblar que la situació és estable, ja que, en la taula anterior, s’observa que, en l’últim mes, la variació entre la lliura esterlina i l’euro ha estat inexistent. Amb una mica més de perspectiva, però, l’evolució d’aquest tipus de canvi mostra que s’ha produït una intensa depreciació de la lliura esterlina enfront de l’euro, del 22%, durant el període que va de les acaballes d’octubre al final de l’any passat. Després d’apropar-se a la paritat, es va imposar la presa de beneficis, i la lliura es va recuperar fins a cotitzar 0,90 enfront de l’euro. Però els dubtes sobre la situació de solvència del sistema financer britànic i els rumors sobre la nacionalització de grans bancs del Regne Unit han pesat sobre la cotització de la lliura, que s’ha tornat a depreciar enfront de l’euro. Efectivament, el 21 de gener, un euro comprava 0,94 lliures esterlines.
|
|
|
|
En el cas del ruble, l’explicació se centra en la importància del petroli en les exportacions. L’enfonsament del preu del cru ha implicat una reducció substancial dels ingressos per aquest concepte. A més a més, la fugida de capitals iniciada l’any passat per les tensions geoestratègiques entre Rússia i Geòrgia va obligar el banc central rus a intervenir en el mercat per defensar el ruble.
|
|
|
|
|
Finalment, les autoritats russes van adoptar la decisió de depreciar de forma ordenada la divisa russa en diverses sessions. Si, el 26 de desembre, un dòlar comprava 29 rubles, un mes més tard, es canviava per 32,8 rubles, de manera que la divisa russa s’ha depreciat el 13,3%. Caldrà veure l’impacte sobre la inflació russa d’una depreciació del 40% des de l’agost del 2008. En declaracions públiques, les autoritats russes s’han mostrat satisfetes de l’evolució d’aquest procés i n’han descartat una intensificació.
|
Mal inici d’any per a la renda variable
|
|
L’inici de l’any no canvia la tendència a la baixa de les borses...
|
|
L’any passat va ser un dels pitjors de la història a les borses. La majoria dels índexs de renda variable dels països desenvolupats van patir caigudes que van des del 34% del Dow Jones fins al 50% de l’índex italià. Pèrdues d’aquesta magnitud, i realitzades en un horitzó temporal d’un any, permeten entendre la gravetat de la crisi internacional, que es va reflectir en la forta caiguda del preu de les accions de les empreses que cotitzen a la borsa.
|
|
...a causa de la decepció sobre els beneficis empresarials, de la revisió a la baixa dels resultats previstos...
|
|
Potser més d’un gestor de carteres d’inversió va veure amb il·lusió com acabava l’any per poder tancar un període molt complicat. No obstant això, l’inici del 2009 no ha canviat la trajectòria. En les tres primeres setmanes de gener, s’han produït caigudes addicionals del 10%, la qual cosa representa un malson fet realitat per als inversors. Per exemple, la borsa alemanya ha retallat el 12,1% addicional, mentre que la borsa de Madrid ho feia el 10,9%. Però les caigudes han estat generalitzades, ja que l’S&P nord-americà va caure el 10,5% i l’índex Eurostoxx 50 va fer-ho el 8,6%.
|
|
|
|
Tres factors expliquen aquest moviment negatiu. En primer lloc, la publicació de beneficis del quart trimestre del 2008, que han estat pitjors del que s’esperava. En segon lloc, les empreses han indicat revisions a la baixa dels beneficis previstos per als propers trimestres. I, finalment, els analistes financers han revisat a la baixa el preu objectiu de moltes companyies. Les cotitzacions recullen el canvi de l’entorn global en què operen en l’actualitat. En definitiva, s’ha reduït la capacitat de generació de beneficis per enguany.
|
|
...i de la revisió a la baixa del preu objectiu de moltes empreses.
|
|
Dues condicions són necessàries perquè es pugui recuperar el pols empresarial. En primer lloc, el final de la caiguda dels preus del mercat immobiliari. D’aquesta manera s’evitarà el deteriorament dels actius en balanç dels bancs. A més a més, cal reprendre el flux de crèdit als diferents mercats financers. No obstant això, aquestes dues condicions sine qua non per a la recuperació requeriran un cert temps, ja que assolir-les no és una tasca senzilla.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
