Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 332 - Febrer 2010
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
Millora apreciable de la conjuntura
|
|
L'augment de poder adquisitiu dels ocupats, la frenada de la reducció de l'ocupació i la pujada de les borses tendeixen a reanimar el consum.
|
|
La moderació de la recessió econòmica, visible a partir del segon trimestre del 2009, va prosseguir en el quart trimestre, d'acord amb els indicadors econòmics disponibles. Aquesta millora és atribuïble a l'efecte dels plans d'estímul econòmic posats en marxa i a la progressiva recuperació de l'economia internacional. Pel que fa a la demanda, l'evolució del consum ha estat més favorable que la de la inversió. Des de l'òptica de l'oferta, els senyals de reactivació són més evidents a la indústria i als serveis.
|
|
Les vendes d'automòbils reculen al nivell del 1996.
|
|
L'augment de poder adquisitiu dels ocupats, la frenada de la disminució de l'ocupació i l'efecte riquesa derivat de la pujada de les borses van propiciar la reactivació del consum, el qual, però, va continuar en nivells baixos. Així, és notable la millora de l'índex de confiança dels consumidors, tot i que es manté sensiblement per sota de la mitjana històrica. Cal destacar el repunt de les vendes d'automòbils, que van pujar el 29,3% en el quart trimestre en relació amb el mateix període de l'any anterior, després d'haver registrat caigudes interanuals des del primer trimestre del 2008. Aquest rebot es va produir gràcies als ajuts directes del pla 2000E. Així i tot, les matriculacions del conjunt del 2009 van arribar a les 952.772 unitats, amb un descens anual del 17,9%, i van tornar al nivell del 1996.
|
|
|
|
|
La inversió en béns d'equipament també va reduir el ritme de descens. En el quart trimestre del 2009, la matriculació de vehicles de càrrega va baixar el 7,8% en relació amb dotze mesos abans, però la davallada interanual va ser inferior a l'1% al novembre i al desembre. La producció de béns d'equipament també va frenar la contracció fins al 10,6% interanual al novembre. Pel que fa a la inversió en construcció, un indicador avançat com el consum de ciment mostra un alentiment del descens en el quart trimestre.
|
|
|
|
Pel que fa al sector exterior, la millora de la demanda ha comportat que, al novembre, tant les exportacions com les importacions, mesurades en volum, registressin ja creixements. No obstant això, en el conjunt dels dos primers mesos del quart trimestre, les exportacions mostraven una evolució més favorable. D'aquesta manera, el sector exterior probablement va mantenir una contribució positiva al creixement del producte interior brut.
|
|
Es retalla el descens de la producció industrial.
|
|
Des del punt de vista de l'oferta, es constata un menor descens de l'activitat a la indústria. El consum d'electricitat va patir un decrement anual de l'1,4% en el quart trimestre, però va anotar un increment del 0,6% al desembre i va trencar una sèrie de quinze descensos consecutius. De tota manera, la caiguda del conjunt del 2009 va ser del 4,3%, la primera i la més intensa de les últimes dècades. L'índex de producció industrial també va reduir el ritme de descens fins al 5,7% interanual al novembre, menys de la meitat de la caiguda del tercer trimestre. A més a més, les perspectives ja no són tan negatives com uns mesos enrere. Les entrades de comandes van baixar l'1,5% al novembre en relació amb el mateix mes del 2008, però es compara favorablement amb un descens acumulat anual del 24,0%. Així mateix, l'indicador de confiança de la indústria va recuperar el nivell de quinze mesos abans.
|
|
|
|
|
Pel que fa a la construcció, continua l'ajustament al sector residencial, amb un enfonsament del 44,5% interanual del nombre de visats d'habitatge nou a l'octubre. No obstant això, el nombre de compravendes d'habitatges ha alentit el descens en els últims mesos, fins a presentar una davallada interanual del 2,6% al novembre. D'altra banda, l'indicador de confiança a la construcció va millorar notablement en el quart trimestre, però es mantenia sensiblement per sota del nivell mitjà històric.
|
|
|
|
El to més positiu s'aprecia també al sector serveis, que va retallar la retracció anual de la seva xifra de negocis fins al 6,5% al novembre, corregit de l'efecte calendari. No obstant això, tots els principals subsectors mostraven caigudes interanuals. Les més importants corresponien als serveis a empreses, del 10,4%, i al transport, del 6,4%. Les menys intenses, en canvi, a les tecnologies de la informació, del 6,0%, i al turisme, del 5,2%.
|
|
Les pernoctacions hoteleres s'estanquen al desembre, però cauen el 7% el 2009.
|
|
Quant a aquesta branca dels serveis, les fortes caigudes que presentaven tant les pernoctacions en establiments hotelers com les arribades de turistes estrangers al començament de l'exercici es van anar moderant. Així, al desembre del 2009, les pernoctacions van igualar les registrades en el mateix mes del 2008, però, en el conjunt de l'any, van ser el 6,6% inferiors, a causa, sobretot, de la recessió econòmica nacional i internacional i, també en certa mesura, de la competència d'altres destinacions, que es van beneficiar de l'apreciació de l'euro. Cal destacar que la contenció de la caiguda va ser deguda, en part, a una rebaixa dels preus hotelers del 5,6% de mitjana. Per la seva banda, les arribades de turistes estrangers van baixar el 3,5% interanual en el quart trimestre i el 8,7% el 2009.
|
|
Es redueix la creació d'empreses, mentre augmenta el nombre de societats dissoltes.
|
|
Una altra mostra de la pèrdua de virulència de la recessió ha estat el descens progressiu de la taxa de morositat dels efectes de comerç impagats, que va passar del 6,4% al gener al 4,4% al novembre del 2009. No obstant això, el pols feble de la conjuntura econòmica es manifestava en una caiguda interanual del 26,1% del nombre de societats mercantils creades i del 43,9% del capital subscrit al novembre. Al mateix temps, el nombre de societats mercantils dissoltes s'incrementava el 5,7%.
|
|
La sortida de la recessió és a la vista, però serà molt gradual.
|
|
En resum, és perceptible un impuls de millora de l'activitat econòmica, tot i que el to continua essent fluix. Sens dubte, l'any 2010, la reactivació es basarà en la tracció de l'economia internacional i, en particular, en la reactivació en marxa a la Unió Europea, el principal soci comercial. D'altra banda, tot i que, ara com ara, persisteix l'estímul monetari, hi ha algunes pujades d'impostos i persisteixen alguns desequilibris. D'aquesta manera, preveiem que la sortida de la recessió és a la vista, però serà molt gradual i no lliure de riscos. Així, probablement, per al conjunt del 2010, el creixement econòmic encara serà lleugerament negatiu.
|
Mercat de treball
|
S'alenteix la destrucció d'ocupació
|
|
En els dos últims anys, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social disminueix en més d'un milió i mig...
|
|
El nombre mitjà mensual d'afiliats en alta a la Seguretat Social va disminuir en 43.830 persones al desembre, fins a situar-se en 17.803.839. No obstant això, aquest descens va ser inferior a l'esperat i es va situar sensiblement per sota de l'anotat en el mateix mes del 2008, de manera que va prosseguir la tendència a l'alentiment en la destrucció de llocs de treball. Així i tot, en el conjunt del 2009, les afiliacions es van reduir en 727.473, el 3,9%. Aquesta caiguda va ser menor a la registrada al desembre del 2008, del 4,3%. De fet, des del final del 2008, els alts ritmes de destrucció d'ocupació van tendir a minvar, situació a la qual van contribuir els plans públics d'estímul econòmic.
|
|
...i el gros d'aquesta pèrdua correspon a la construcció, a causa del fort ajustament al sector immobiliari.
|
|
Tot i que el decrement anual del nombre d'afiliats el 2009 va ser inferior al del 2008, en els dos últims anys, la caiguda ha estat de més d'un milió i mig de treballadors. Aquesta xifra és més del doble de l'equivalent en l'anterior recessió del 1992-1993. El gros de la pèrdua d'ocupació el 2008-2009 el va patir la construcció, més de la meitat, a causa del fort ajustament al sector immobiliari. Però la destrucció d'ocupació també va ser molt important a la indústria, amb més de la quarta part.
|
|
|
Les dones assoleixen un màxim històric en la seva participació en l'ocupació total.
|
|
Atès que, en aquests sectors, predomina el gènere masculí, no és estrany que les afiliacions hagin disminuït amb més intensitat entre els homes. En efecte, el 2009, el nombre d'afiliats homes va baixar el 5,5%, enfront de l'1,9% de les dones. D'aquesta manera, les dones van assolir el 44,6% de l'afiliació total al desembre, un màxim històric.
|
|
|
|
De manera similar, l'afiliació dels treballadors estrangers, amb més representació relativa a la construcció, va baixar més que la dels espanyols. Així, el 2009, el nombre d'afiliats estrangers es va reduir el 4,7%, enfront del 3,8% dels nacionals.
|
|
|
|
Al desembre, el nombre de contractes registrats va presentar un creixement interanual positiu per segon mes consecutiu. Aquest augment va ser degut als contractes temporals, que van augmentar el 3,7%, mentre que els indefinits van disminuir el 16,7%. No obstant això, en el conjunt del 2009, la contractació acumulada, de 14.021.837, va baixar el 15,5%.
|
|
|
|
D'altra banda, cap al final de desembre, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va reafirmar la seva intenció d'impulsar el procés de diàleg social entre els empresaris, els sindicats i el Govern, perquè faciliti un acord en l'àmbit del mercat de treball durant el primer trimestre del 2010. Va precisar que les reformes en el mercat laboral se centrarien en la negociació col·lectiva, en l'afavoriment de la contractació de joves i en la neutralització de la precarietat laboral.
|
L'atur registrat assoleix un nivell rècord al final del 2009
|
|
Malgrat que la desocupació tendeix a moderar-se, l'atur registrat puja en 1.794.056 persones en dos anys.
|
|
Coherent amb la disminució de l'ocupació, el nombre d'aturats registrats a les oficines públiques d'ocupació va continuar augmentant al desembre fins a les 3.923.603 persones, el 25,4% més que dotze mesos abans. Aquesta xifra constitueix un nivell rècord i representa 794.640 aturats més en un any. No obstant això, des del final del 2008, l'escalada de l'atur ha tendit a moderar-se i, al desembre del 2009, va augmentar menys del que estava previst.
|
|
|
|
|
El 2009, l'ascens de l'atur va ser generalitzat en tots els grans sectors, malgrat que amb una intensitat desigual. L'alça va ser més important al col·lectiu sense una feina anterior, del 49,0%, i menys a la construcció, amb un augment del 18,9%. No obstant això, en el conjunt dels dos últims anys, l'atur ha pujat més a la construcció, el 142,7%, mentre que, als serveis, ha anotat l'increment més baix, del 72,0%.
|
|
El segment que anota una alça més important de l'atur registrat el 2009 és el dels homes més grans de 25 anys.
|
|
Des d'un altre punt de vista, el segment en què es va registrar un augment més important de l'atur el 2009 va ser el dels homes més grans de 25 anys, amb una alça anual del 30,2%. En canvi, el grup menys afectat per l'atur va ser el dels homes menors de 25 anys, que van anotar una pujada del 12,7%.
|
|
|
|
L'impacte de l'atur també és patent en la seva extensió a totes les comunitats autònomes. En efecte, el 2009, l'atur va pujar amb força a totes elles. L'increment relatiu més intens va correspondre a Múrcia, amb una pujada del 34,4%, i el menor, a Extremadura, amb un ascens del 15,1%.
|
|
|
|
Les perspectives de l'atur no són esperançadores, ja que, probablement, continuarà augmentant en els pròxims mesos, ja que no esperem un creixement econòmic significatiu. No obstant això, l'atur es continuarà alentint amb la millora progressiva de la conjuntura.
|
Una devaluació silenciosa?
|
La destrucció d'ocupació provoca una millora aparent de la productivitat i de la competitivitat exterior espanyola
|
|
|
|
Quan Espanya es va incorporar a la zona de l'euro, va renunciar a tenir moneda pròpia i va sacrificar, així, la possibilitat d'aplicar una política canviària autònoma. Molts han recordat aquesta realitat en un moment de crisi com l'actual, ja que, si no forméssim part de la unió monetària, disposaríem d'un instrument més de política econòmica per fer-li front: la devaluació competitiva. No obstant això, com es veurà tot seguit, a la pràctica sí que hi ha hagut devaluació, tot i que la seva naturalesa sigui molt diferent de la que coneixíem.
|
|
|
|
Com pot haver-hi devaluació si no hi ha autonomia en el tipus de canvi? Entendrem millor aquesta aparent paradoxa si considerem que la devaluació és un canvi de preus relatius. Si A devalua el 10% enfront de B, significa que els preus i els costos de A passen a ser el 10% inferiors als de B. A guanya competitivitat-preu, és a dir, pot vendre més barat a B i, consegüentment, guanya quota de mercat. Al seu torn, els productes importats de B s'encareixen relativament i perden mercat en A. La devaluació, al capdavall, permet que A produeixi més que abans i que, així, augmenti el seu producte. Però observem que, perquè la devaluació competitiva tingui aquest resultat, s'ha de complir que els preus interns de cada país no variïn. Si A devalua el 10% i, immediatament, la seva inflació puja el 10%, la devaluació no haurà servit de res. El mateix succeirà si, després de la devaluació de A, els preus interns de B cauen el 10%.
|
|
|
|
Vista la devaluació com una modificació de preus relatius, es pot comprendre que, malgrat que dos països comparteixin una moneda, les diferents trajectòries de les seves respectives inflacions determinen un tipus de canvi, anomenat tipus de canvi real, els efectes del qual, en termes de competitivitat-preu, són equiparables als que tindrien els moviments de dues divises diferents. Al gràfic següent, es mostra l'evolució d'aquesta variable, prenent com a mesura d'inflació els costos laborals unitaris, és a dir, els costos laborals corregits pel nivell de la productivitat. Com es pot observar, fins al 2008, l'índex tendia a pujar, és a dir, es produïa una pèrdua de competitivitat equiparable a una apreciació de la moneda, mentre que, en l'últim any, s'ha produït un descens guany de competitivitat del 5% enfront de la zona de l'euro. Per tant, podríem concloure que, des del començament del 2008, hem assistit a una depreciació del 5% i que això ha contribuït a recuperar la competitivitat perduda i facilitarà la sortida de la recessió.
|
|
|
|
No obstant això, abans de llançar les campanes al vol, cal fer diverses consideracions importants. En primer lloc, la millora aconseguida mitjançant els costos laborals unitaris relatius és només un aspecte dels molts que intervenen en la configuració de la capacitat competitiva enfront de l'exterior. Altres elements, com la capacitat d'innovar, l'especialització productiva, l'eficiència en el funcionament dels mercats o les característiques de l'organització empresarial són tant o més importants, ja que, en definitiva, són els que acaben determinant l'evolució dels costos i la productivitat.
|
|
|
|
|
En segon lloc, el guany de competitivitat per la via dels costos laborals unitaris relatius amb prou feines corregeix la pèrdua experimentada en els últims anys, com es pot comprovar al gràfic.
|
|
|
|
En tercer lloc, la seva sostenibilitat pot ser molt limitada. Això és degut al fet que la millora en els costos relatius en el cas de l'economia espanyola prové gairebé de manera única i exclusiva de la destrucció d'ocupació anterior, fins i tot, a l'inici oficial de la recessió. El cost laboral total ha disminuït perquè hi ha menys persones treballant, però el salari mitjà per ocupat amb prou feines s'ha moderat. Aquest peculiar ajustament de l'economia espanyola explica també la millora sobtada de la productivitat aparent del factor treball (el quocient entre el producte interior brut i l'ocupació), que, d'estar gairebé plana durant molts anys, en poc temps s'ha enfilat a creixements del 3%. Aquesta evolució no és nova, ja que la productivitat mesurada així s'ha comportat, en els últims cicles de l'economia espanyola, d'una forma anticíclica. Això s'explica perquè les empreses han recorregut, sobretot, a acomiadar assalariats amb contracte temporal durant períodes recessius. D'aquesta manera, l'ajustament a la caiguda de les vendes es produeix, sobretot, mitjançant la reducció de l'ocupació, i no frenant els salaris. Conseqüentment, la productivitat aparent del treball augmenta amb força durant les recessions en disminuir més l'ocupació que el producte. En contrapartida, durant les fases expansives, quan l'economia espanyola crea molta ocupació, a costa de l'avanç de la productivitat aparent, succeeix el contrari.
|
|
|
|
|
Un avanç sostingut de la productivitat és imprescindible per a la millora de la competitivitat exterior. Per això, més enllà de la transitòria millora actual de la productivitat aparent del treball, és convenient l'adopció de mesures per incrementar-la. Per aquest motiu, és necessari impulsar millores de l'eficiència a tots els nivells de les empreses i de l'administració. Les noves tecnologies hi tenen un paper important, però cal que siguin utilitzades de manera eficient. La millora de l'educació també és vital, com ho són la recerca i l'esforç en la innovació. D'aquesta manera, es podran aprofitar les oportunitats que ofereixen els mercats globals.
|
|
|
|
Si la millora competitiva que constatem es limita al reajustament del mercat de treball, es pot comprendre que els guanys en termes de competitivitat exterior dels sectors «exportables» (manufactures i determinades branques de serveis) són molt curts. Si no es fa res més, les variables tornaran al seu estat habitual: els costos laborals recuperaran el creixement per damunt dels de la mitjana comunitària i la productivitat tornarà al seu estancament tradicional. El resultat final haurà estat una millora espúria i fugaç, amb prou feines sense conseqüències a mitjà termini, com les devaluacions que anaven seguides d'un increment de la inflació, en què, en molt poc temps, els guanys aconseguits s'esfumaven sense més ni més.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Joan Elias i Pere Miret
|
|
|
|
Departament d'Economia Europea, Servei d'Estudis de "la Caixa"
|
Preus
|
La inflació acaba el 2009 en el 0,8%, la més baixa de les últimes dècades
|
|
El 2009, els preus de consum es redueixen, de mitjana, el 0,3%, el valor més baix des del 1952...
|
|
La variació interanual de l'índex de preus de consum (IPC) va ser del 0,8% al desembre, 5 dècimes més que en el mes anterior. Aquest repunt és atribuïble als carburants i combustibles, els quals també van influir molt en el perfil de la inflació dels preus de consum al llarg de l'exercici i van reflectir, al seu torn, l'evolució dels preus del petroli en euros. Així, la inflació va baixar sensiblement durant la primera meitat de l'any i va marcar una caiguda interanual de l'1,4% en el mes de juliol, la més intensa de les últimes dècades. Posteriorment, la inflació va iniciar un gir, però, així i tot, va anotar la pujada menys important de les últimes dècades en un final d'any. La inflació mitjana va ser negativa del 0,3%, el valor més baix des del 1952.
|
|
|
|
Els preus dels carburants i combustibles, que havien acabat el 2008 amb una davallada interanual del 12,9%, van intensificar el seu enfonsament en els primers mesos de l'any i van anotar un descens anual del 22,8% en el mes de maig. De llavors ençà, la taxa de variació interanual va revertir el seu curs i va acabar en el 7,9% al desembre.
|
|
|
...a conseqüència de la forta contracció del consum...
|
|
Els baixos nivells de la inflació el 2009 també són conseqüència de la contracció del consum. En un context recessiu, una bona part de les empreses van tendir a contenir o a rebaixar els preus per impulsar les vendes. D'aquesta manera, el nucli més estable de la inflació, l'anomenada subjacent, que exclou els aliments frescos i els productes energètics, va registrar un mínim històric en el mes d'octubre del 0,1% i va repuntar molt lleugerament amb posterioritat, fins a col·locar-se en el 0,3% al desembre.
|
|
|
...i malgrat la pujada d'alguns impostos indirectes.
|
|
Per la seva banda, els preus dels aliments elaborats es van orientar a la baixa en els primers mesos del 2009 i van anotar una variació anual zero en el mes de maig. No obstant això, van remuntar en els mesos següents i van acabar amb un increment anual del 0,7% al desembre. De fet, aquesta pujada és atribuïble al tabac (els impostos especials del qual van ser incrementats en el mes de juny), que va anotar una alça interanual del 17,7% al desembre. Els preus d'aliments bàsics, com les patates, la llet, els olis i el pa, van finalitzar l'exercici amb davallades anuals.
|
|
|
|
Les fortes pressions competitives als mercats internacionals van mantenir molt continguts els preus dels productes industrials no energètics. De fet, aquests preus van marcar una caiguda interanual rècord del 2,1% al setembre. En els últims mesos, en un context de millora de la conjuntura internacional, van moderar el descens anual fins a l'1,7% al desembre.
|
|
|
|
Tot i que estan més arrecerats de la competència exterior, els serveis no van poder defugir les pressions a la baixa derivades de la feblesa de la demanda. D'aquesta manera, la taxa de variació anual dels seus preus es va reduir més de la meitat al llarg del 2009 i va acabar en l'1,6%, la taxa més baixa de les últimes dècades.
|
|
|
|
|
La inflació va ser força desigual per comunitats autònomes. El rang de variació de la taxa interanual va augmentar fins a 1,8 punts, enfront dels 1,2 punts de l'any anterior. Només Canàries va anotar una taxa de variació interanual negativa, del 0,4%. Les taxes d'inflació més elevades van ser registrades per Ceuta, Melilla i Catalunya, de l'1,4%, l'1,3% i l'1,2%, respectivament.
|
|
El diferencial d'inflació favorable amb la zona de l'euro es difuminaal desembre.
|
|
El diferencial d'inflació harmonitzat amb la Unió Monetària, que havia assolit un rècord del 0,9% favorable a Espanya en el mes de maig, es va reduir al desembre fins al 0,05%. Això va ser degut, en part, a un major pes dels carburants i lubricants en la cistella de la compra espanyola i, també, a uns impostos indirectes més baixos a Espanya, fet que motiva una major sensibilitat del preu de venda final a l'evolució del preu del cru. No obstant això, el diferencial de la inflació subjacent continuava essent negatiu al desembre i reflectia l'ajustament dels preus espanyols per corregir la pèrdua de competitivitat acumulada.
|
|
La inflació tendirà a pujar en els pròxims mesos, però es mantindrà continguda.
|
|
El 2010, preveiem que la inflació es mantindrà en cotes baixes, malgrat que, al juliol, rebrà un cert impuls alcista a causa de l'increment dels tipus de l'impost sobre el valor afegit. La contenció serà deguda, sobretot, a una sortida gradual de la recessió. D'aquesta manera, al final de l'exercici, probablement, la inflació se situarà al voltant de l'1,5%.
|
Sector exterior
|
La correcció del dèficit comercial es modera
|
|
El dèficit comercial, amb una caiguda del 18,4% interanual al novembre, modera la seva contracció.
|
|
El dèficit comercial del mes de novembre va ser de 4.855 milions d'euros, el 18,4% per sota del mateix mes del 2008, en el que va representar la dissetena caiguda consecutiva, el període més llarg de contracció d'ençà que es disposa de dades. Aquesta nova reducció va ser significativament més moderada que les registrades durant els mesos precedents. Malgrat tot, el dèficit comercial acumulat durant els onze primers mesos de l'any es va reduir el 47,1% en relació amb el mateix període de l'any anterior i va arribar als 46.111 milions d'euros.
|
|
|
|
Com ja va succeir en els mesos anteriors, aquesta contracció del dèficit es va produir en un context de reducció dels fluxos comercials. En aquest sentit, les importacions acumulades en els onze primers mesos del 2009 van caure el 27,3% en relació amb el mateix període del 2008. D'altra banda, les exportacions es van reduir el 17,4% en el mateix període. Això va representar un augment de la taxa de cobertura (ràtio de les exportacions sobre les importacions) fins al 75,8% en aquest període, nou punts percentuals superior a la de l'any passat.
|
|
|
Al novembre, el volum dels fluxos comercials creix per primer cop el 2009.
|
|
No obstant això, l'anàlisi més detallada d'aquestes sèries mostra que la caiguda del valor dels fluxos comercials del mes de novembre va ser deguda, només, a la reducció dels preus. Així, com s'observa al gràfic següent, la variació interanual del volum d'exportacions i d'importacions en aquest mes tornava a la via de creixement per primer cop el 2009. La variació real de les exportacions en el penúltim mes del 2009 va ser del 7,7% interanual, 9,2 punts percentuals per damunt de la seva variació nominal. De forma similar, les importacions reals en el mateix mes van créixer el 6,8% interanual, 13,3 punts percentuals per damunt de la variació del seu valor. Per tant, és probable que, en els pròxims mesos, el creixement dels fluxos comercials nominals sigui positiu.
|
|
El sector de l'automòbil és el que presenta un dinamisme més intens.
|
|
El desglossament del comerç exterior per sectors econòmics mostra diferències importants al novembre. Per damunt de la resta de rúbriques, destaca el dinamisme del sector de l'automòbil, amb creixements interanuals de les exportacions i de les importacions del 19,2% i del 13,1%, respectivament, una diferència que s'amplia si només es té en compte el comerç de vehicles acabats, amb un augment de les exportacions del 21,2% interanual, superior en 18 punts percentuals al de les importacions.
|
|
|
|
D'altra banda, cal destacar que la destinació del 70% de les exportacions espanyoles del novembre va ser la Unió Europea, amb França com a principal soci comercial, amb un increment de les importacions espanyoles del 10,0%.
|
|
|
|
No obstant això, la reducció dels estímuls fiscals per part dels governs durant el 2010 i la tendència a l'alça de les importacions reals permeten pronosticar que, en els propers mesos, el ritme de contracció del dèficit comercial es continuarà reduint.
|
Balança de pagaments: la necessitat de finançament es continua ajustant
|
|
|
|
Aquest menor desequilibri comercial va motivar una correcció del dèficit de la balança de béns en el mes d'octubre del 43,7% en relació amb el mateix mes del 2008. De forma similar, el dèficit de la balança de rendes es va tornar a reduir a causa de la caiguda dels pagaments per rendes d'inversió. Aquestes xifres, juntament amb el lleuger augment del superàvit de la balança de serveis, van provocar una nova millora del dèficit per compte corrent, que va caure el 46,7% interanual i es va situar en els 4.151 milions d'euros. Només la balança de transferències corrents va entorpir aquesta tendència en registrar un fort augment del saldo negatiu.
|
|
El dèficit per compte corrent continua disminuint a l'octubre.
|
|
La disminució del dèficit corrent a l'octubre va mantenir la tendència del saldo acumulat en els dotze últims mesos, amb una caiguda del 43,6% en relació amb el mateix període de l'any anterior. El menor dèficit corrent va compensar amb escreix la reducció del superàvit del compte de capital i va situar la necessitat de finançament acumulat durant els dotze últims mesos en 61.107 milions d'euros, uns nivells similars als registrats quatre anys enrere. Les noves dades de comerç exterior disponibles per al mes de novembre permeten anticipar una nova contracció del dèficit de la balança de béns durant els pròxims mesos, tot i que cada cop amb una intensitat menor.
|
|
|
La inversió de cartera es torna a posicionar com a principal font de captació de fons.
|
|
Pel que fa a l'àmbit dels fluxos financers, la disminució de la necessitat de finançament es va traduir en una reducció de les entrades de capital estranger des de l'inici de l'any. Com s'observa al gràfic següent, la inversió a curt termini va ser la partida més afectada, amb una reducció del saldo acumulat en els dotze últims mesos de 61.648 milions d'euros en relació amb l'octubre del 2008. Això va provocar que deixés de ser la principal font de captació de fons en l'últim any i que li cedís el lloc a les inversions de cartera, que van rebre una important entrada d'inversions provinents de l'exterior. D'altra banda, la cobertura de la necessitat de finançament a través de l'augment dels passius del Banc d'Espanya va continuar perdent pes, situació que respon a una menor utilització de les subhastes de liquiditat de l'Eurosistema, gràcies al relaxament de les condicions de liquiditat en el sistema financer.
|
L'empresa exportadora: escassa i valuosa
|
Les empreses exportadores difereixen, i de forma substancial, de les no exportadores
|
|
|
|
Sona un despertador made in China; obre els ulls i, gairebé al mateix temps, una aixeta alemanya; surt de la dutxa embolicat en cotó egipci; es posa un vestit de disseny espanyol fet a Turquia i, tot seguit, entra en una cuina amb mobles suecs per prendre un cafè colombià i fullejar un diari anglès. Amb un mòbil finlandès a la butxaca i una carmanyola de menjar mexicà, puja a un cotxe japonès rumb a l'oficina, on l'esperen un ordinador coreà, una fotocopiadora nord-americana i una directora belga. Podria ser el guió d'una pel·lícula, però, per a molta gent, és només l'inici d'un dia qualsevol. Sense la bona feina d'empreses excepcionals, capaces de navegar amb èxit per mars estrangers, la realitat no hauria superat mai la ficció.
|
|
|
|
Malgrat la seva transcendència, tant quotidiana com macroeconòmica, les empreses que exporten són relativament poques. L'any 2000, dels cinc milions i mig de companyies que operaven als Estats Units, només el 4% exportaven i el primer 10% de les que ho feien eren responsables del 96% del total d'exportacions del país. A Alemanya, fins fa poc el país que més exportava, aquesta activitat també està en mans d'una minoria de firmes: el 2006, només el 12% de les empreses alemanyes van vendre els seus productes en mercats aliens. A Espanya, les dades també segueixen la norma: el 2007, només el 6,3% de les empreses amb un o més assalariats van exportar. A més a més, les 10 primeres empreses per facturació externa es van anotar el 17% del total exportat, la qual cosa indica una gran concentració de l'activitat exportadora.
|
|
|
|
Aquest caràcter minoritari, juntament amb la manca de dades a nivell empresarial, explica per què, històricament i malgrat la seva rellevància, la investigació econòmica dels fluxos internacionals de comerç ha parat poc esment tant a l'activitat com a la naturalesa de l'empresa exportadora. No obstant això, des de mitjan dècada dels noranta, una nova línia d'estudi se centra en la funció de les companyies com a mitjanceres de comerç. Entre d'altres qüestions, pretén esbrinar què determina que una empresa exporti o no, i això passa per dirimir, en primer lloc, què distingeix una empresa exportadora de la resta..., si és que hi ha alguna cosa que les distingeix.
|
|
|
|
Tot fa pensar que, efectivament, les empreses que comercialitzen internacionalment difereixen, i de forma substancial, de les seves compatriotes no exportadores. La majoria d'estudis conclouen que les companyies exportadores tendeixen a ser més grans, més intensives en l'ús de capital, amb una plantilla més ben formada, una productivitat més elevada i salaris més alts. A més a més, tot i que les grans empreses mostren una major probabilitat d'exportar, no es tracta simplement d'una qüestió de dimensió, ja que les principals conclusions es mantenen quan es comparen empreses de dimensió similar. Concretament, el conjunt de l'evidència empírica mostra que, de mitjana, les empreses que exporten són el 5% més productives i obtenen el 10% més de valor afegit per treballador que les no exportadores (vegeu la taula següent). En el cas específic espanyol, un estudi de Miguel A. Delgado, José Fariñas i Sonia Ruano(1) estima que la mitjana de productivitat de les empreses exportadores també supera, en un 7%, la de les conveïnes que no exporten.
|
|
|
|
El fet que les empreses exportadores siguin, sistemàticament, més productives que la resta obre una nova incògnita: ho eren abans d'emprendre la seva aventura exterior o la seva productivitat millora a mesura que exporten? O dit d'una altra manera: una productivitat elevada és requisit sine qua non per exportar o una mera conseqüència de fer-ho? Hi ha raonaments lògico-teòrics que donen suport a les dues hipòtesis, tot i que els estudis empírics disponibles donen suport, majoritàriament, a la primera: les empreses que, ex ante, són més eficients tenen una major probabilitat de triomfar al mercat exterior. Pel que fa a les empreses espanyoles, els resultats de l'esmentat estudi de Delgado, Fariñas i Ruano també van en aquesta línia i indiquen que el diferencial de productivitat de l'empresa exportadora espanyola és anterior a la seva decisió d'exportar i, només en el cas de les empreses formades recentment, troben indicis de guanys de productivitat arran de l'exportació.
|
|
|
|
Aquest diferencial de productivitat, abans que l'empresa exporti, suggereix la presència de costos fixos d'entrada i d'una competència més ferotge als mercats d'exportació en relació amb el mercat intern. Així mateix, revela un procés d'autoselecció entre les empreses segons el qual només les més eficients podrien assumir aquests costos.
|
|
|
|
El pròxim pas consisteix a discernir d'on prové aquesta major eficiència. En aquest sentit, la recerca recent palesa que l'activitat innovadora de les empreses, resultat d'activitats d'R+D o de la inversió en noves tecnologies, és un factor determinant. En contrapartida, se sospita que una major dificultat per conèixer el mercat exterior i una capacitat financera més limitada representen impediments addicionals per a les pimes a l'hora d'exportar.
|
|
|
|
Diverses polítiques econòmiques poden contribuir a potenciar el sector exportador, tot i que, ateses les dades anteriors, les que busquen impulsar la innovació o la inversió en R+D apareixen com les més apropiades. En canvi, el recurs a una política industrial que promogui sectors específics desperta més dubtes: no solament els seus efectes poden retardar-se massa i poden introduir ineficiències innecessàries en la correcta assignació de recursos, sinó que, a més a més, és molt improbable que les autoritats econòmiques puguin predir encertadament quins sectors auguren un millor futur tant per al sector exportador com per a l'economia en conjunt. Al capdavall, qui hauria anticipat, vint anys enrere, que una de les empreses més emblemàtiques de l'exportació espanyola actual sorgiria d'un sector tèxtil, llavors, en declivi i en una regió, com Galícia, amb escassa tradició al sector?
|
|
|
|
En qualsevol cas, el foment de l'exportació és clau per a tota economia oberta, i això passa per impulsar l'activitat de la seva nau capitana: les empreses exportadores. Amb el mercat intern llastat per la crisi i una demanda externa més essencial que mai, el rumb de l'economia espanyola, si més no a curt termini, el marcarà el timó d'aquest grup tan selecte.
|
|
|
|
(1) «Firm productivity and export markets: a non-parametric approach», Journal of International Economics (2000).
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Marta Noguer
|
|
|
|
Departament d'Economia Internacional, Servei d'Estudis de "la Caixa"
|
Sector públic
|
El dèficit de l'Estat fins al novembre es quintuplica
|
|
Els «estabilitzadors automàtics» i les mesures d'estímul econòmic inflen el dèficit de l'Estat.
|
|
Els efectes de la crisi econòmica incideixen amb força en els comptes públics. No solament l'actuació dels anomenats «estabilitzadors automàtics» influeix en la caiguda dels ingressos pel descens de les bases impositives i en l'augment de les despeses de les prestacions d'atur. Les mesures discrecionals iniciades per pal·liar la recessió també han contribuït significativament a la reducció dels ingressos i a l'expansió de les despeses.
|
|
|
|
Així, els ingressos no financers de l'Estat en els onze primers mesos del 2009 mesurats en termes de caixa, és a dir, segons els fluxos monetaris registrats, van sumar 150.754 milions d'euros abans de les cessions a les administracions autonòmiques i locals segons el sistema de finançament vigent. Aquesta quantitat representa un descens interanual del 13,9%.
|
|
La recaptació de l'IRPF cau el 7,7% en termes homogenis.
|
|
Els impostos directes, al gener-novembre, van pujar a 82.938 milions d'euros, amb una caiguda del 13,7% en relació amb el mateix període del 2008. La recaptació de la principal figura, l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), es va col·locar en 59.809 milions d'euros, amb un decrement interanual del 10,9%. No obstant això, aquesta taxa es redueix al 7,7% si es descompta l'efecte diferencial de la deducció dels 400 euros, ja que va començar a tenir vigència cap a la meitat del 2008, s'elimina l'increment dels ajornaments i s'ajusta el ritme d'execució de les devolucions a una campanya tipus. Les retencions del treball van baixar el 3,3% arran de la reducció del nivell d'ocupació. Les retencions del capital mobiliari van intensificar la contracció fins al 9,7%, a causa de la davallada dels dividends i dels interessos bancaris pagats. Així mateix, les retencions sobre arrendaments de béns i immobles i sobre fons d'inversió van caure el 3,4% i el 49,3%, respectivament.
|
|
|
|
Per la seva banda, l'impost de societats va baixar el 23,2%. Aquesta disminució va ser deguda a la reculada dels beneficis empresarials i també a alguns canvis normatius.
|
|
|
|
La retracció del consum i de la inversió va afectar sensiblement els impostos indirectes, que es van reduir el 21,3%. L'impost sobre el valor afegit va ingressar 32.299 milions d'euros, amb un descens anual del 29,7%. No obstant això, cal notar que, en aquesta caiguda, hi va influir un fort increment de les devolucions. Per la seva banda, els impostos especials van baixar l'1,5%, malgrat l'alça dels tipus de gravamen del tabac i els hidrocarburs cap a la meitat de juny.
|
|
|
|
En canvi, la resta d'ingressos va pujar el 16,6%. En aquest ascens hi van influir les comissions pels avals concedits a les emissions d'entitats financeres dins el Pla d'Acció Concertada dels països de la zona de l'euro.
|
|
Les transferències impulsen les despeses.
|
|
A l'altre costat del balanç, els pagaments no financers van pujar a 163.600 milions d'euros, amb un increment anual del 24,7%. Aquesta important pujada va ser deguda, sobretot, a l'increment de les transferències, tant corrents com de capital.
|
|
|
|
Pel que fa a les despeses corrents, les de personal van augmentar el 5,3%; les de béns i serveis, el 12,4%, i les financeres, el 10,4%. L'increment més intens va correspondre a les transferències corrents, que van augmentar el 28,5%. Cal destacar els pagaments de 17.767 milions d'euros al Servei Públic d'Ocupació Estatal per atendre, sobretot, les prestacions dels aturats.
|
|
|
|
Els pagaments per inversions reals van pujar el 3,1%, gràcies, sobretot, al Ministeri de Foment. Les transferències de capital van ser més del doble de les anotades en el mateix període del 2008, entre les quals 5.500 milions van correspondre al Fons Estatal d'Inversió Local, per finançar obres municipals.
|
|
|
|
Arran de l'evolució dels ingressos i de les despeses de l'Estat, es va comptabilitzar un dèficit de caixa no financer acumulat en els onze primers mesos del 2009 per valor de 68.508 milions d'euros, superior en més de sis cops al del mateix període de l'any anterior. En termes de comptabilitat nacional, és a dir, tenint en compte el criteri dels drets i de les obligacions generats, el dèficit de l'Estat va arribar als 71.524 milions d'euros, total que quintuplica el corresponent al mateix període del 2008 i equival al 6,8% del producte interior brut.
|
|
Disminució del superàvit de la Seguretat Social.
|
|
Els pressupostos de la Seguretat Social també es van tensionar per l'impacte dels efectes de la crisi, però van aconseguir mantenir un saldo positiu. Al gener-novembre del 2009, els ingressos van baixar el 0,8% en relació amb el mateix període de l'any anterior, mentre que les despeses van pujar el 5,5%. El superàvit va sumar 14.800,6 milions d'euros, amb un descens anual del 28,8%.
|
Estalvi i finançament
|
El finançament al sector privat baixa lleugerament
|
|
L'euríbor a un any es col·loca en l'1,24% al desembre, amb un descens anual de 221 punts bàsics.
|
|
El tipus d'interès de referència euríbor a dotze mesos va repuntar molt lleugerament, en mitjana mensual, al desembre, després d'haver marcat una sèrie de mínims històrics en els mesos anteriors, i es va col·locar en l'1,242%. D'aquesta manera, es va situar 221 punts bàsics per sota de dotze mesos abans. Aquest descens va reflectir la rebaixa del tipus d'interès oficial del Banc Central Europeu en la primera meitat del 2009 i la disminució progressiva de la prima de risc en tendir a normalitzar-se el mercat interbancari. El lleuger increment de l'euríbor a un any al desembre s'explica per les expectatives que el proper moviment de l'autoritat monetària europea sigui a l'alça, per bé que no s'espera en els pròxims mesos. No obstant això, en les primeres setmanes de gener, l'euríbor a dotze mesos es va relaxar suaument i es va apropar al mínim històric diari registrat el 16 de novembre del 2009.
|
|
|
|
Per la seva banda, els tipus d'interès dels préstecs i crèdits a les empreses i a les famílies es van continuar relaxant al novembre. El tipus d'interès mitjà va baixar fins al 3,39%, 292 punts bàsics menys que en el mateix mes de l'any anterior.
|
|
|
|
|
Malgrat la caiguda dels tipus d'interès nominals, el finançament al sector privat va disminuir lleugerament en relació amb el novembre del 2008, el 0,3%. De fet, al novembre del 2009, es va registrar un flux efectiu de 6.281 milions d'euros, superior al del mes d'octubre, però inferior a l'anotat un any abans. Això s'emmarca en un procés de despalanquejament de les empreses i de les famílies, que havien assolit alts nivells d'endeutament.
|
|
|
|
El finançament a les empreses no financeres va baixar el 0,2% al novembre en relació amb el mateix mes del 2008. El flux efectiu anotat, de 1.182 milions d'euros, va ser inferior al registrat dotze mesos abans. El descens interanual del crèdit de les entitats residents, del 3,2%, no va poder ser compensat del tot per una alça interanual del 33,7% de les emissions de renda fixa i per un creixement del 4,3% dels préstecs de l'exterior.
|
|
|
|
D'altra banda, el crèdit comercial, destinat al finançament del capital circulant de les empreses, continuava deprimit. Els arrendaments financers, per a la realització d'inversions, també mostraven una notable caiguda.
|
|
Els préstecs a l'habitatge baixen per primer cop en aquest cicle.
|
|
Així mateix, els préstecs a les llars presentaven un lleuger decrement interanual del 0,3%. Els dirigits a l'habitatge van mostrar, per primer cop en aquest cicle, una davallada, tot i que va ser molt lleugera, del 0,1%. Aquest descens reflecteix, d'una banda, la feblesa de la demanda, malgrat el descens dels tipus d'interès, a causa de la incertesa provocada per l'ascens de l'atur i per una conjuntura econòmica desfavorable. De l'altra, també és conseqüència d'un enduriment de les condicions de finançament. La resta del crèdit als particulars es va reduir amb més intensitat i va anotar una davallada interanual de l'1,1%.
|
|
La morositat supera el 5% per primer cop des del 1996.
|
|
En aquest context, la morositat va continuar augmentant i va anotar una taxa del 5,05%, no registrada des del 1996. No obstant això, en els últims mesos, es constata una desacceleració, a la qual ha contribuït una política de gestió del risc més exigent.
|
|
Perspectives de concentració al sector de caixes d'estalvis.
|
|
En un altre ordre de coses, nombroses caixes d'estalvis petites i mitjanes estan immerses en un procés de concentració. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va ser creat per donar suport a aquest procés. Quan la Comissió Europea doni el vistiplau al programa d'ajudes del FROB, s'espera que les operacions anunciades o previstes s'accelerin.
|
|
|
|
D'altra banda, el finançament al sector públic es va continuar expandint a un ritme extraordinari, amb un increment interanual del 37,8% al novembre. No obstant això, el finançament total als sectors no financers es va continuar alentint i va registrar un augment anual del 4,2%, 3,4 punts menys que un any abans.
|
Desacceleració dels dipòsits bancaris
|
|
La taxa d'estalvi de les llars assoleix el màxim de les últimes dècades.
|
|
El motiu de precaució davant d'una situació econòmica que presenta un ascens de l'atur continua impulsant l'estalvi de les famílies. Així, en el tercer trimestre del 2009, la taxa d'estalvi en relació amb la renda disponible va pujar fins al 18,7%, considerant els quatre últims trimestres, 1,1 punts més que en el període mòbil anterior. D'aquesta manera, la taxa d'estalvi de les llars va assolir la cota més alta de les últimes dècades.
|
|
|
|
I cap on es dirigeix l'estalvi de les famílies? Havent disminuït la inversió en habitatge, en bona part cap als dipòsits bancaris. No obstant això, les baixes remuneracions nominals, que reflecteixen un tipus d'interès oficial del Banc Central Europeu en l'1% des del mes de maig del 2009, i els baixos nivells d'activitat econòmica propicien un alentiment del ritme de creixement dels dipòsits bancaris. Així, la seva taxa de variació interanual, incloses les empreses no financeres, es va col·locar en el 2,4% al novembre del 2009, 1,6 punts menys que a l'octubre.
|
|
|
|
Els comptes d'estalvi són els que mostren l'avanç anual més intens, del 14,3% al novembre. El seu augment, atesa la incertesa econòmica, expressa un increment de la preferència per la liquiditat dels estalviadors. El descens anual més important corresponia als comptes en moneda estrangera, afectats, en general, per un diferencial de tipus d'interès advers i per l'apreciació de l'euro.
|
|
|
|
Una alternativa als dipòsits la representen les institucions d'inversió col·lectiva. Al final del 2009, el volum del patrimoni de les societats i de fons d'inversió col·lectiva pujava a 224.667 milions d'euros, nivell similar al d'un any abans.
|
|
|
La rendibilitat mitjana de totes les modalitats de fons d'inversió mobiliària és positiva el 2009 i supera la inflació.
|
|
El patrimoni dels fons d'inversió mobiliària es va situar en 162.567 milions d'euros al final del 2009, amb un descens anual de 5.077 milions, el 3,0%. Aquesta davallada es va concentrar en el primer semestre, a causa, sobretot, de les notables retirades de diners dels fons. Amb posterioritat, la millora dels mercats borsaris i l'aturada dels reemborsaments nets van possibilitar una certa recuperació del volum d'actius. En el conjunt de l'exercici, les sortides més importants van correspondre a la renda fixa euro a curt termini, als garantits de rendiment variable i als monetaris, que van registrar rendiments per sota de la mitjana. En canvi, les subscripcions netes més importants van afavorir la renda fixa euro a llarg termini i la renda fixa mixta euro.
|
|
|
|
La rendibilitat anual més elevada, en mitjana, va correspondre, però, a la renda variable internacional dels mercats emergents, que va assolir uns guanys extraordinaris del 71,6% després d'haver patit el daltabaix més important el 2008, del 53,8%. Cal destacar que el rendiment anual mitjà de tots els fons d'inversió mobiliària el 2009 va ser del 4,9%, més de 4 punts per damunt de la taxa d'inflació. A més a més, la rendibilitat mitjana de totes les categories va ser positiva i va superar la taxa d'inflació. D'altra banda, el nombre de partícips era de 5.608.725 al final del 2009, 456.689 menys que al començament de l'any, per bé que la caiguda es va concentrar, sobretot, en el primer trimestre.
|
|
Descens notable dels fons d'inversió immobiliària el 2009.
|
|
Pel que fa als fons d'inversió immobiliària, el patrimoni es va col·locar en 6.465 milions d'euros al final de l'any, amb una davallada del 12,7%. El rendiment mitjà ponderat anual va ser negatiu del 8,2%, afectat per la crisi del mercat immobiliari. No obstant això, la rendibilitat mitjana anual ha estat del 4,45% en els deu últims anys i de l'1,6% en els cinc últims anys.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
