Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 332 - Febrer 2010
|
|
|
Conjuntura internacional
|
|
|
|
|
Estats Units
|
Estats Units: una recuperació feble i erràtica
|
|
Els Estats Units creixen el 5,7% en el quart trimestre mentre esperen la consolidació de la recuperació el 2010.
|
|
L'economia es recupera, el mercat de l'habitatge ha tocat fons i el mercat laboral ja no pateix grans deterioraments. No obstant això, la recuperació es veurà mediatitzada pel procés de reducció de deute en què estan immersos els Estats Units, igual que la major part de les economies desenvolupades del planeta, després de l'esclat de la crisi financera. El despalanquejament més important s'ha donat, fins ara, en les entitats financeres, gràcies als ajuts públics. Però les llars, el consum de les quals representa el 70,8% del total del producte interior brut (PIB), tenen per davant un llarg camí de reposició de l'estalvi que durà a taxes més baixes de creixement econòmic. El govern nord-americà ha compensat aquestes reduccions de deute amb polítiques fiscals expansives, amb el suport de la Reserva Federal, i ha empès el deute públic fins al 69,1% del PIB. Però el procés de despalanquejament pot durar encara uns anys. Amb un dèficit fiscal que voreja el 12,0% del PIB i amb una inflació que podria estar donant ja els primers avisos, la clau de la recuperació seguirà estant en el comportament dels consumidors. Al tancament d'aquest informe, el Departament de Comerç va comunicar que l'economia nord-americana havia crescut el 5,7% intertrimestral en el quart trimestre, amb un descens del 2,4% en el conjunt del 2009.
|
|
|
La recuperació del consum privat s'estanca i la confiança no millora.
|
|
Els últims indicadors de demanda mostren que la recuperació del consum privat perd força, amb unes vendes al detall, sense cotxes ni benzina, que van recular al desembre després de quatre mesos consecutius d'avanços. Les vendes al detall, un cop corregit l'efecte de les variacions de preus, van superar el nivell del mateix període de l'any passat, quan el consum estava en les seves hores més baixes, però es van situar el 4,5% per sota del nivell del desembre del 2007, representatiu de la situació prèvia a la crisi. En una línia similar, l'índex de confiança del consumidor del Conference Board va continuar exhibint un nivell molt baix, amb una percepció de la situació actual que va continuar marcant nous mínims.
|
|
|
El sector empresarial veu la situació una mica més clara i la indústria prossegueix la seva lenta recuperació.
|
|
En el cas de les empreses no financeres, que, en els anys previs a la crisi, havien estat relativament prudents, les urgències per reduir l'endeutament no són tantes. Arran d'aquesta situació, al llarg de tota la segona meitat del 2009, la visió empresarial ha estat més positiva que la dels consumidors, tot i que sense abandonar les cauteles. Al desembre, es van dissipar les lleugeres ombres de dubte del mes previ i l'índex de sentiment empresarial de l'Institute for Supply Management de manufactures va tenir un avanç moderat que el va dur fins als 55,9 punts, nivell ja propi d'etapes expansives. Amb un perfil més baix, l'índex de serveis va repuntar fins als 50,1 punts, més coherent amb un entorn de creixement feble. Per la seva banda, la indústria va mantenir els avanços al desembre, tot i que perd força la recuperació iniciada al juny, amb un índex de producció que es manté encara el 10% per sota del nivell de l'inici del 2008, previ a la crisi. La utilització de la capacitat productiva va seguir un perfil similar i va pujar fins al 72,0% del total.
|
|
L'habitatge ja no perd valor, però la sobreoferta d'immobles dificultarà la recuperació de la construcció.
|
|
El mercat de l'habitatge ha deixat enrere els descensos, però no abandona el fons en què està sumit. Els actius immobiliaris ja no perden valor, després de tres anys de reculades continuades, però no s'albiren tendències alcistes clares. La recuperació de l'índex Case-Shiller de preus de l'habitatge ha perdut embranzida. L'increment de l'octubre va ser un escarransit 0,4%, en termes desestacionalitzats, que deixa la pujada acumulada des del mínim del maig en el 3,9%. D'altra banda, la recuperació és desigual per àrees geogràfiques. La conurbació de San Francisco acumula, en els sis últims mesos, una recuperació del 12,3%, després d'haver cedit abans el 45,3%, però àrees significatives com Chicago i Los Angeles amb prou feines superen el 4,0% i Nova York no passa de l'1,4%. Entre les zones més febles, Las Vegas no ha fet més que tocar fons.
|
|
|
|
Els ajuts públics als compradors d'un primer habitatge han esperonat un repunt de les vendes, la continuïtat del qual, però, es presenta difícil. La recuperació del sector continuarà llastada per la sobreoferta, que es veu agreujada per unes execucions d'hipoteques per impagament que tornaran a marcar nous màxims en el tercer trimestre.
|
|
|
|
Coherent amb aquesta situació, l'oferta continua gairebé congelada. Els habitatges iniciats del desembre no van passar de ser una quarta part dels nivells previs a la crisi, i, malgrat l'increment, en el mateix període, dels permisos de construcció, que són el seu indicador avançat, cal esperar que l'atonia de la construcció s'allargui durant la major part del 2010.
|
|
El mercat laboral voreja el fons, però, amb l'atur en el 10%, les millores es faran esperar.
|
|
El mercat de treball es troba en una tessitura similar a la de l'habitatge, amb l'etapa de grans deterioraments que va quedant enrere, però amb una recuperació que es presenta problemàtica. El mercat laboral acostuma a portar un ritme més lent que la resta de l'economia, amb recuperacions que arriben quan l'activitat general presenta ja diversos trimestres d'expansió. Aquest cop, però, els retards poden fer-se notar més. La destrucció d'ocupació des del final del 2007, amb 7,2 milions de llocs de treball perduts, ha estat la més important des de la Gran Depressió dels anys 30. La taxa d'atur del desembre va romandre inalterada en el 10,0% i és difícil que hi hagi millores apreciables en els pròxims mesos.
|
|
|
|
En primer lloc, hi ha un important contingent de treballadors desanimats que es podrien incorporar progressivament al mercat de treball a mesura que la recuperació es faci efectiva. A més a més, la proporció d'aturats de llarga durada, de més difícil recol·locació, és del 39,2%, un màxim que dobla el percentatge del 1982, l'últim període en què la taxa d'atur va ser superior al 10%. La pèrdua de 85.000 llocs de treball nets al desembre, després d'un increment mínim al novembre, indica que, malgrat que la tendència a la baixa ha desaparegut, no es poden descartar deterioraments puntuals en els pròxims mesos, amb una recuperació que només començaria a consolidar-se a partir de la segona meitat de l'any.
|
|
|
L'IPC puja el 2,7% i els preus apunten a l'alça.
|
|
Al desembre, els preus van orientar-se lleugerament a l'alça, moviment que arriba abans del que s'esperava i que compromet una mica una estabilitat que, fins ara, ha estat una ajuda apreciable a la recuperació. L'índex general de preus al consum (IPC) va repuntar fins al 2,7% interanual, per l'efecte de base del petroli. L'IPC subjacent, el general sense els aliments ni l'energia, va avançar l'1,8% interanual i va mantenir, així, la línia estable dels últims mesos, tot i que aquesta moderació va ser deguda a la reculada del lloguer imputada als propietaris d'habitatges. Sense lloguers, l'índex subjacent va augmentar el 2,9% interanual, amb una tendència que, en els tres últims mesos, se situa al voltant del 2,5%. Aquesta xifra coincideix, precisament, amb les expectatives d'inflació implícites en els bons indexats a 10 anys.
|
|
El dèficit comercial augmenta a causa del creixement de les importacions.
|
|
Al capítol del sector exterior, no cal esperar grans contribucions al creixement per als pròxims mesos. El dèficit comercial de béns i serveis de l'octubre va ser de 36.402 milions de dòlars, 3.213 milions per damunt del saldo de l'octubre. El deteriorament va ser degut només en part a les oscil·lacions del petroli. Un cop exclosos el petroli i els seus derivats, el dèficit també es va incrementar en 1.126 milions de dòlars i va assolir el màxim des del gener del 2009. La recuperació de les exportacions es va continuar consolidant, però va ser superada per les importacions, que continuen guanyant força per la progressiva recuperació de la demanda interna.
|
|
Japó
|
Japó: el repunt industrial trenca la situació d'atonia
|
|
El Japó continua patint la feblesa de la demanda interna.
|
|
L'economia japonesa pateix d'una demanda interna molt feble, mentre que el sector exterior continua sense capitalitzar la recuperació de les altres economies asiàtiques. Des de l'anterior període deflacionista, que es va estendre des del 1998 fins al començament del 2006, el Japó és una de les economies amb nivells més alts d'endeutament del planeta, amb un deute brut que se situa en 4,7 cops el PIB. Més del 40% d'aquest total correspon a un sector públic que veu limitada la seva capacitat per donar suport a la demanda de forma efectiva.
|
|
La recuperació de la indústria guanya força, però el panorama inversor continua essent incert.
|
|
Els últims indicadors de l'oferta mostren, però, signes d'una lleugera millora. La producció industrial, que, al Japó, té una estreta correlació amb la resta de sectors de l'activitat econòmica, va sortir de la letargia i va reactivar la recuperació, amb un índex general que, al desembre, va avançar el 2,2% en relació amb el mes previ, en termes desestacionalitzats, i va reduir la pèrdua acumulada des del mateix període de l'any anterior al 5,5%. Al costat negatiu, les perspectives de la inversió no mantenen la millora apuntada al novembre, després del sever correctiu dels comptes del tercer trimestre. Les comandes de maquinària del novembre van revisar a la baixa els avanços amb menys compres destinades al mercat interior i amb una demanda d'inversió de les empreses exportadores que no acaba d'enlairar-se.
|
|
|
Continua l'atonia del consum i l'habitatge toca fons.
|
|
Pel que fa a la demanda, les vendes d'automòbils del desembre van recular després del final de l'efecte dels ajuts governamentals, amb unes vendes totals que, durant el 2009, es van situar el 23,6% per sota del total del 2005, l'any anterior a l'inici de la tendència a la baixa. El mercat de l'habitatge, per la seva banda, continua sense oferir senyals convincents de fortalesa. Les vendes de l'àrea de Tòquio van recular al desembre el 13,1% interanual, mentre que els habitatges iniciats del novembre, per bé que es continuen allunyant del mínim històric de l'agost, van quedar el 19,1% per sota del mateix nivell de l'any passat.
|
|
|
L'IPC baixa l'1,9% interanual i l'atur se situa en el 5,2%, però augmenta l'ocupació en manufactures.
|
|
El mercat laboral s'apunta als suaus aires de millora. Per bé que la taxa d'atur va repuntar lleugerament al novembre fins al 5,2%, un nivell alt per a l'economia nipona, proper al màxim històric assolit al juliol, el protagonisme positiu va correspondre al sector manufacturer, que va guanyar 130.000 llocs de treball nets i va seguir, així, el deixant de la producció industrial. A l'apartat dels preus, la feblesa de la demanda farà que les tendències deflacionistes es prolonguin durant el 2010. Així, l'IPC del novembre va registrar un descens de l'1,9% interanual, i l'índex subjacent, el general sense l'energia ni els aliments, va cedir l'1,0% interanual i va acumular l'onzè mes consecutiu de davallada.
|
|
Les exportacions es recuperen, però els nivells previs a la crisi queden lluny.
|
|
Al sector exterior, el superàvit comercial del novembre es va reduir una mica després del repunt de l'octubre. La recuperació de les exportacions va guanyar una certa força, la qual, però, va quedar enfosquida pel repunt de les importacions, que es van accelerar tot i la feblesa de la demanda interna. La fortalesa del ien i la pèrdua de quotes de mercat a favor d'altres països de la costa del Pacífic fan que el camí de retorn de les exportacions als nivells previs a la crisi quedi encara molt lluny.
|
Xina
|
Xina: ressorgiment de la Ruta de la Seda?
|
|
La Xina avança un espectacular 10,7% en el quart trimestre del 2009.
|
|
Com ja era d'esperar, la Xina va créixer el 10,7% interanual en el quart trimestre i va acabar l'any amb un avanç estimat del 8,7%, per damunt del 8% tan promès. A més a més, el país estrena l'any en la mateixa línia en què va acabar el 2009. En primer lloc, mostrant la seva forta capacitat de recuperació, resultat de les polítiques fiscals i monetàries de caràcter expansiu dutes a terme per les autoritats. Igualment, continua l'estratègia de suport al sector exterior.
|
|
L'any 2010 veurà la llum l'àrea més gran de lliure comerç.
|
|
Tot i que no esperem grans ensurts en el 2010, s'estan gestant alguns canvis. En primer lloc, l'enduriment en les condicions monetàries ha començat. Així mateix, el 2010 serà l'any de la creació de la major àrea de lliure comerç, en termes de població, després de l'acord entre la Xina i l'ANSA (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, ASEAN en les sigles en anglès), que contribuirà a donar un impuls addicional al ja important comerç intraregional asiàtic.
|
|
|
|
Gener ha estat un mes marcat per les negociacions, a vegades complicades, de la nova gran àrea de comerç. Aquesta zona es converteix en la tercera àrea comercial més gran en valor de les seves transaccions, després de la Unió Europea i de la NAFTA. I, amb una població de 1.900 milions de persones, duplica la població de les dues primeres combinades. Les dades més recents de comerç apunten ja a una major presència del gegant asiàtic en la nova «Ruta de la Seda». Més concretament, el 2009, les vendes xineses cap a l'ANSA van créixer per damunt del total de les exportacions xineses i van passar a representar el 9% del total de les exportacions xineses.
|
|
Les exportacions pugen el 17,7% interanual, el primer increment en 13 mesos.
|
|
Seguint amb el sector exterior, i sense oblidar que una part de la pujada és conseqüència directa dels mínims assolits fa un any, al desembre les exportacions, amb un increment del 17,7%, van presentar el primer increment interanual en tretze mesos. Mentrestant, les importacions van augmentar un rotund 55,9% interanual. El reprès vigor de la demanda provinent dels Estats Units i d'Europa (destinació del 40% de les exportacions xineses) ha estat decisiu en el rebot de les exportacions. La normalització gradual dels fluxos comercials hauria de provocar una tornada a l'apreciació del renminbi en els pròxims mesos, després de més d'un any i mig d'immobilitat enfront del dòlar.
|
|
El crèdit assoleix una cota de creixement del 31% el 2009.
|
|
La resta d'indicadors avançats, amb una tendència també creixent, apunten a la continuïtat de la recuperació econòmica xinesa. Per començar, l'índex de gestors de compres (PMI) del desembre va arribar als 56,6 punts, per damunt dels 55,2 punts del novembre i del llindar entre recessió i expansió, marcat pels 50 punts. La producció industrial va tornar a créixer un sòlid 18,5%, per damunt de la mitjana del 18% de l'últim trimestre. Per la seva banda, el crèdit va pujar el 31,7% i va deixar la mitjana anual en un espectacular 31%. Aquesta exuberant expansió creditícia ha estat clau per impulsar el creixement del PIB el 2009, tot i que també ha revifat els riscos derivats d'una possible bombolla d'actius. Per aquest motiu, al començament del 2010, el banc central ha incrementat el coeficient de caixa en 50 punts bàsics i ha marcat el primer pas cap a una normalització en el terreny monetari.
|
|
|
|
La demanda interna, per la seva banda, continua el seu ascens, tot i que dominada encara per la inversió de capital, la qual, precisament, va prosseguir la tendència creixent i, amb una pujada interanual del 29,7% al desembre, deixa la mitjana de l'any en el 31,7%, molt per damunt del 20% dels tres últims anys. De la mateixa manera, les vendes al detall del desembre van avançar el 17,5% interanual, clarament per damunt de la mitjana de l'any del 15,5%, però força per sota de les taxes d'inversió.
|
|
L'IPC va pujar l'1,9% interanual, conseqüència directa de l'efecte rebot.
|
|
La inflació va pujar, tot i que, en gran part, per l'efecte de base de l'any anterior, influït pels aliments i l'energia. En concret, l'any acaba amb un augment de l'IPC de l'1,9% interanual al desembre, després d'haver experimentat valors negatius durant una bona part del 2009. Més enllà de l'efecte de base, hi ha el risc que, en els pròxims mesos, atesa la impressionant expansió monetària, es manifestin algunes tensions inflacionistes.
|
|
|
|
De nou, la Xina se'ns presenta com un país enèrgic i amb una forta capacitat de desenvolupament. Malgrat tot, aquesta capacitat requereix l'adopció de noves dinàmiques. En especial, de les afavoridores de la demanda interna, però encara és aviat per poder parlar d'un canvi en les fonts de creixement.
|
Brasil
|
Brasil: tranquil·litat en carnaval
|
|
El Brasil crema etapes en el seu procés de recuperació.
|
|
2010: any electoral. Febrer: mes de carnaval. Es tracta d'una combinació d'ingredients que, tradicionalment, no s'associa a una imatge de tranquil·litat i assossec. Malgrat tot, així és com es presenta el panorama econòmic al Brasil en aquest mes de samba i desfilades: especialment serè, si es compara amb el dels seus veïns més prominents. Deixant enrere la crisi, l'economia brasilera continua remuntant posicions cap a un creixement més en línia amb el seu potencial. Mentrestant, el seu principal contratemps, una inconvenient apreciació del real que amenaçava el sector exportador, apunta a la retirada o, com a mínim, a una preuada treva.
|
|
El sentiment de consumidors i empresaris, en màxims.
|
|
Atès aquest escenari de relativa calma i gairebé amb un milió més de llocs de treball formals el 2009, els consumidors carioques continuen confiant en l'evolució favorable de la seva economia. Així ho indica l'índex que mesura aquest sentiment, amb un nou avanç i un nou rècord al desembre i així es reflecteix en el constant progrés de les vendes al detall, que, tot i créixer menys del que s'esperava, ho van fer el 5,8% interanual al novembre i l'1,1% en relació amb l'octubre. El bon comportament del sector minorista es va beneficiar també dels suports fiscals encara en marxa i d'un crèdit que continua vigorós: va augmentar el 14,9% interanual al novembre i el seu saldo viu arriba ja al 44,9% del PIB, molt per damunt del 38,9% del 2008. Entre els sectors més afavorits per aquests estímuls, destaca el de l'automòbil, que va batre un rècord de vendes el 2009: 3,1 milions de vehicles, l'11,4% més que el 2008.
|
|
|
|
La confiança de la indústria també va tancar el 2009 en màxims anuals i, al novembre, la producció industrial va anotar el primer avanç interanual des de l'inici de la crisi (del 4%). No obstant això, va créixer menys del que s'esperava i va acabar cedint terreny en relació amb el mes anterior. Així mateix, la producció d'automòbils va caure l'1% el 2009, malgrat el rècord anual de vendes. Atès l'ímpetu de la demanda interna, aquest endarreriment de l'oferta es pot atribuir a la relativa feblesa del sector exportador, que, patint l'aturada global de l'inici del 2009 i la recent fortalesa del real, va registrar una caiguda de les vendes a l'exterior del 22% el 2009. Malgrat tot, el superàvit comercial va tancar l'any amb 25.400 milions de dòlars i un creixement de l'1,6% en relació amb el 2008. Tot i anotar un dèficit per segon any consecutiu, la balança per compte corrent no va patir cap deteriorament.
|
|
Creixement i inflació, a l'alça.
|
|
Hi ha qui veu riscos de sobreescalfament en la impressionant recuperació de l'economia brasilera. No obstant això, la valoració majoritària no deixa de ser positiva i en línia amb la del president Lula, que augura un entorn econòmic còmode en el seu últim any de mandat. Si es confirmen les expectatives del Banc Central del Brasil, pot ser fins i tot més còmode del que s'esperava. Les seves previsions més recents revisen a l'alça el creixement per al 2010 fins a situar-lo en el 5,8%, l'avanç més intens en tres anys, i potser una mica massa optimista. Així mateix, anticipen també més pressions inflacionistes i situen la inflació al voltant del 4,6% al final del 2010, per damunt del 4,3% del 2009 i al voltant de la meta fixada (el 4,5%).
|
|
|
|
Cal esperar que les autoritats brasileres mantinguin el seu compromís amb l'estabilitat econòmica, de manera que, si es confirma l'escenari previst pel Banc Central, aquest compromís exigirà restringir la política monetària el 2010. Amb més raó si tenim en compte que la contenció fiscal es demorarà, amb tota probabilitat, fins al 2011. Al capdavall, i malgrat la calma relativa, el 2010 és un any electoral i, per aquest motiu, propicia una certa permissivitat. Sigui carnaval o no.
|
Mèxic
|
Mèxic: exportació... ¡Divino tesoro!
|
|
Mèxic, una recuperació prolongada, pendent de la millora de la demanda interna.
|
|
El ministre de treball de Mèxic, Javier Lozano, ha declarat recentment que l'economia asteca està en plena ruta de recuperació i en disposició de tornar a créixer. Les últimes dades econòmiques tendeixen a donar suport a la seva hipòtesi, tot i que el camí que cal recórrer s'anticipa llarg i no gaire ple de roses. Amb una demanda interna encara acovardida, la locomotora del creixement mexicà continua duent matrícula estrangera.
|
|
L'exportació continua manant.
|
|
Certament, l'economia mexicana, igual que la global, va donar mostres esperançadores de millora al final del 2009, i, a mesura que aquesta millora es va consolidant, dins i fora del país, els consumidors van recuperant la confiança. Així ho indica l'índex que mesura aquest sentiment a Mèxic amb una pujada, al desembre, fins als 80,1 punts, des dels 78,2 del novembre. Amb tota probabilitat, una part de l'avanç es pot atribuir al to més positiu del mercat laboral, amb una taxa d'atur que va recular lleugerament al novembre. Així i tot, les vendes al detall continuen endarrerides i van tornar a cedir terreny a l'octubre, tant en termes interanuals, el 4,6%, com en relació amb el mes anterior, el 0,5%. La inversió, per la seva banda, continua reculant en doble dígit, el 14% en aquest mateix mes.
|
|
La pujada d'impostos i de tarifes públiques pressionarà la inflació a l'alça.
|
|
Mentre la demanda interna es resisteix a sortir de l'atonia, les exportacions van fer un altre pas important i van registrar, al novembre, el primer avanç interanual (del 10%) després de catorze mesos consecutius de caigudes, gràcies a un efecte de base i a l'embranzida nord-americana. Una embranzida que també ha agraït la indústria mexicana, que, tot i seguir en terreny negatiu, va moderar notablement la reculada al novembre i va cedir l'1,7% interanual, però només el 0,2% en relació amb l'octubre. La incipient recuperació de la indústria reflecteix, en gran part, el repunt del sector de l'automòbil, un dels més beneficiats pel restabliment de l'activitat industrial als Estats Units. Al desembre, la seva producció va augmentar el 25,4% en relació amb el 2008, gràcies a l'exportació, que va créixer el 26,8%, i malgrat la reculada de la demanda interna, que va cedir el 9,2%. Així i tot, va tancar el 2009 amb una caiguda en la producció anual del 28,3% en relació amb el 2008.
|
|
|
|
Malgrat els creixents signes de millora de l'economia en conjunt, els indicadors avançats de l'Institut Mexicà d'Executius de Finances (IMEF) apunten a una recuperació progressiva i de ritme moderat. Caldrà veure com aquest ritme d'avanç encaixa amb la comesa de política monetària del Banc Central de Mèxic, que, si es compleixen les expectatives, haurà de fer front a una taxa d'inflació situada al voltant del 5% el 2010. Aquesta xifra supera amb escreix la meta establerta (3% ± 1p.p.), de manera que és molt probable que Banxico mogui fitxa al llarg del 2010. Si pot ser, quan la demanda interna ja hagi avançat unes quantes caselles.
|
Primeres matèries
|
Més moderació
|
|
El cru es manté en els 75 dòlars i acumula una pujada del 92% des del final del 2008.
|
|
El preu del petroli pateix la recuperació del bitllet verd i es queda al voltant dels 75 dòlars. Entre el 21 de desembre del 2009 i el 21 de gener del 2010, el cru va guanyar l'1,9% i va arribar als 75,22 dòlars per barril (qualitat Brent, per a lliurament a un mes). Amb aquest augment, el cru acumula un increment del 92,4% des dels mínims recents del final del 2008 i un avanç interanual del 66,2%.
|
|
El petroli espera pujades moderades el 2010.
|
|
La major fortalesa del dòlar i les millors expectatives pel costat de l'oferta, amb els augments de capacitat extractiva als grans països productors de l'Orient Mitjà, auguren que les pujades de preus del 2009 no tindran continuïtat durant el 2010. No obstant això, la demanda mundial esperada continua evolucionant a l'alça. Segons l'informe de desembre de l'Agència Internacional de l'Energia, el 2010 es podria arribar als 86,3 milions de barrils diaris per dia en comparació amb els 84,9 milions del 2009, la qual cosa limitaria l'espai per a reduccions apreciables de preus i acabaria per definir un escenari de major estabilitat que el de l'any passat.
|
|
|
Els metalls continuen a l'alça i els aliments recullen guanys.
|
|
La resta de primeres matèries van avançar amb moderació al gener. L'índex The Economist va pujar l'1,9% entre el 21 de desembre i el 21 de gener. Però, mentre els aliments van evolucionar, d'una manera general, a la baixa, llevat del sucre, els metalls van mantenir la trajectòria alcista. Si fa unes setmanes el protagonisme va correspondre a metalls bàsics com el coure i l'alumini, en aquestes dues últimes setmanes, han destacat metalls preciosos com el pal·ladi i el platí, que han assolit màxims històrics.
|
Receptes per a la competitivitat: ingredients similars, cuina diferent
|
Com persegueixen els països la millora de la seva competitivitat?
|
|
|
|
Deia Voltaire que l'autèntica forma d'assolir la felicitat és, precisament, no perseguir-la. Sembla que, amb la competitivitat, passa alguna cosa de semblant. Alguns dels països més competitius del món no disposen de res que s'acosti a una política nacional que busqui ampliar la competitivitat del país. Així, si considerem un dels rànquings de competitivitat més seguits habitualment, el Global Competitiveness Report (GCR) del World Economic Forum, entre les 25 nacions líders trobem que, per exemple, els Estats Units, que el 2009 ostenta l'envejable posició de segon país més competitiu del món, no utilitza una única estratègia nacional que promogui la competitivitat. No obstant això, en aquest grup d'economies altament competitives, també trobem estats que intervenen activament en la recerca de l'esmentada competitivitat. Són casos com Finlàndia o com el Canadà, defensors de la promoció activa de la competitivitat i que disposen de receptes pròpies per fer realitat els seus objectius.
|
|
|
|
Receptes per a la competitivitat? El símil culinari és apropiat. Els països que impulsen polítiques de competitivitat no solament han de decidir els ingredients adequats i s'han de preocupar perquè siguin de la màxima qualitat, també entra en acció la mà experta del cuiner. És a dir, importa tant la decisió sobre quines són les accions idònies per millorar la competitivitat del país com la forma de dur-les a terme. En definitiva, què fer i com fer-ho. Serà la combinació de les dues dimensions de les polítiques de competitivitat, la substantiva («el què») i la de procediment («el com»), la que definirà l'èxit, és a dir, l'assoliment de les tan desitjades posicions avançades en matèria de competitivitat.
|
|
|
|
Abans d'aprofundir en la caracterització d'aquestes polítiques, cal definir què s'entén per competitivitat en el present requadre. En línia amb la forma que la majoria dels economistes que segueixen la qüestió entenen el concepte, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) el defineix com el grau en què un país, sota condicions de lliure mercat, pot produir béns i serveis que superin l'examen dels mercats internacionals i que, al mateix temps, expandeixin la renda real del país a llarg termini. En definitiva, una economia competitiva ha d'exhibir la capacitat de mantenir o d'incrementar de forma sostinguda la quota nacional als mercats internacionals de béns i serveis.
|
|
|
|
Seguint aquest criteri, els rànquings de competitivitat senzillament haurien de monitoritzar indicadors com, per exemple, la quota mundial de les exportacions d'un país. No obstant això, aquests rànquings es realitzen realment valorant no la competitivitat, sinó els determinants d'aquest atribut. Així, per exemple, l'esmentat GCR valora 12 pilars (o àmbits), que permeten organitzar els determinants subjacents a la capacitat competitiva de les nacions. Alguns són de caràcter bàsic, gairebé precondicions de la competitivitat, com disposar de bones institucions, infraestructures, sanitat i educació o beneficiar-se de l'estabilitat macroeconòmica. D'altres, en canvi, són més sofisticats, com la capacitat d'innovació o la capacitació tecnològica. Un altre referent en la matèria, el rànquing que publica l'escola de negocis de Suïssa IMD, el qual utilitza uns determinants similars.
|
|
|
|
En bona lògica, les polítiques de competitivitat hauran d'escollir, entre aquesta àmplia varietat, els determinants en què el país s'haurà de centrar. Seguint amb l'analogia culinària, els estats que optin per un enfocament que comprengui la qüestió i que decideixin dotar-se d'una estratègia nacional hauran de precisar quins ingredients componen la seva recepta. Un estudi recent del Reut Institute, en què es comparen les estratègies nacionals de diferents països, ens proporciona algunes pistes.(1) Si considerem cinc països que puntuen alt en els rànquings de competitivitat (Finlàndia, Canadà, Taiwan, Regne Unit i Irlanda, tots entre els 25 primers del rànquing GCR), es constata que, llevat d'Irlanda, tots opten per centrar-se en determinants de la competitivitat identificats habitualment com a fonamentals en la literatura i en els informes de competitivitat de referència (vegeu el quadre següent). Per exemple, la dotació d'infraestructura, en especial la relativa a les tecnologies de la informació i la comunicació, és central en els casos d'Irlanda, Taiwan i Finlàndia. Altres aspectes que comparteixen alguns d'aquests països són els relatius a l'avanç del capital humà o a la millora de l'entorn competitiu en què les empreses desenvolupen les seves activitats. Fins i tot, en el cas del Canadà, que fa explícits uns objectius diferents, cal esmentar que aquests objectius tenen el suport, de nou, d'alguns determinants que la resta de països de l'estudi estableixen com a referència.
|
|
|
|
Atesa aquesta relativa similitud de la dimensió substantiva de les polítiques de competitivitat, la de procediment mostra més diferències, reflex de cultures dispars de l'àmbit públic. Així, i sempre d'acord amb l'estudi esmentat, una primera decisió clau que determina com desenvolupar les estratègies nacionals de competitivitat és la d'assignar, o no, la competència a un organisme únic dedicat a la promoció de la política. Aquesta acostuma a ser l'opció preferida, ja que la segueixen Irlanda, el Regne Unit, Taiwan i Finlàndia. Canadà, de nou, és l'excepció.
|
|
|
|
Una altra decisió que cal prendre fa referència a la identificació d'àmbits que s'han de tractar de manera prioritària. Llevat de Finlàndia, que opta per no indicar les àrees crítiques, la resta de països sí les estableixen. Un tercer aspecte de la instrumentació de les estratègies nacionals és la disjuntiva entre establir o no objectius de caràcter operatiu en els àmbits d'interès (com, per exemple, l'assignació a finalitats específiques de certes sumes dels programes federals de recerca i desenvolupament). L'opció majoritària és no determinar-los, posició de la qual s'allunya el Canadà, que prefereix marcar-los. Un últim aspecte en què hi ha diferències és el que fa referència a la possibilitat de publicar o no les recomanacions. Només el Consell Nacional de Competitivitat irlandès publica anualment el que anomena els «Reptes Competitius Anuals», en què formula recomanacions. A un nivell més operatiu, tots els països que segueixen estratègies nacionals de competitivitat opten per establir una bateria d'indicadors i una sèrie de països, o grups de països, de referència. Es tracta, lògicament, de mirar cap a referents clars en matèria de competitivitat, tot i que no deixa de sorprendre que, en un món global, Finlàndia opti per centrar el focus d'atenció en països europeus.
|
|
|
|
Dèiem al començament que Voltaire creia que la felicitat seria el resultat de fer coses diferents a buscar-la. La competitivitat, i aquest també seria el cas d'altres variables, com la productivitat (intrínsecament vinculada, per cert, a la competitivitat), és el resultat observable de fer bé moltes coses. Alguns països les fan, d'altres no. Alguns països les promouen activament, d'altres de forma més passiva. I uns pocs, a més a més, entre els quals hi ha els que hem analitzat, les persegueixen amb mecanismes institucionals coordinats i globals. Probablement, l'efecte més tangible d'aquestes estratègies és, de fet, immaterial, i és mantenir a l'agenda política la centralitat de la competitivitat com a instrument per garantir la prosperitat futura. Si això serveix perquè continuïn fent bé el que ja fan, benvingut sigui.
|
|
|
|
(1) The Reut Institute (2007): Competitiveness indices. Tools for Policy Design.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Àlex Ruiz
|
|
|
|
Departament d'Economia Internacional, Servei d'Estudis de "la Caixa"
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
