Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 332 - Febrer 2010
|
|
|
Conjuntura internacional - Receptes per a la competitivitat: ingredients similars, cuina diferent
|
|
|
Com persegueixen els països la millora de la seva competitivitat?
|
|
Deia Voltaire que l'autèntica forma d'assolir la felicitat és, precisament, no perseguir-la. Sembla que, amb la competitivitat, passa alguna cosa de semblant. Alguns dels països més competitius del món no disposen de res que s'acosti a una política nacional que busqui ampliar la competitivitat del país. Així, si considerem un dels rànquings de competitivitat més seguits habitualment, el Global Competitiveness Report (GCR) del World Economic Forum, entre les 25 nacions líders trobem que, per exemple, els Estats Units, que el 2009 ostenta l'envejable posició de segon país més competitiu del món, no utilitza una única estratègia nacional que promogui la competitivitat. No obstant això, en aquest grup d'economies altament competitives, també trobem estats que intervenen activament en la recerca de l'esmentada competitivitat. Són casos com Finlàndia o com el Canadà, defensors de la promoció activa de la competitivitat i que disposen de receptes pròpies per fer realitat els seus objectius.
|
|
Receptes per a la competitivitat? El símil culinari és apropiat. Els països que impulsen polítiques de competitivitat no solament han de decidir els ingredients adequats i s'han de preocupar perquè siguin de la màxima qualitat, també entra en acció la mà experta del cuiner. És a dir, importa tant la decisió sobre quines són les accions idònies per millorar la competitivitat del país com la forma de dur-les a terme. En definitiva, què fer i com fer-ho. Serà la combinació de les dues dimensions de les polítiques de competitivitat, la substantiva («el què») i la de procediment («el com»), la que definirà l'èxit, és a dir, l'assoliment de les tan desitjades posicions avançades en matèria de competitivitat.
|
|
Abans d'aprofundir en la caracterització d'aquestes polítiques, cal definir què s'entén per competitivitat en el present requadre. En línia amb la forma que la majoria dels economistes que segueixen la qüestió entenen el concepte, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) el defineix com el grau en què un país, sota condicions de lliure mercat, pot produir béns i serveis que superin l'examen dels mercats internacionals i que, al mateix temps, expandeixin la renda real del país a llarg termini. En definitiva, una economia competitiva ha d'exhibir la capacitat de mantenir o d'incrementar de forma sostinguda la quota nacional als mercats internacionals de béns i serveis.
|
|
Seguint aquest criteri, els rànquings de competitivitat senzillament haurien de monitoritzar indicadors com, per exemple, la quota mundial de les exportacions d'un país. No obstant això, aquests rànquings es realitzen realment valorant no la competitivitat, sinó els determinants d'aquest atribut. Així, per exemple, l'esmentat GCR valora 12 pilars (o àmbits), que permeten organitzar els determinants subjacents a la capacitat competitiva de les nacions. Alguns són de caràcter bàsic, gairebé precondicions de la competitivitat, com disposar de bones institucions, infraestructures, sanitat i educació o beneficiar-se de l'estabilitat macroeconòmica. D'altres, en canvi, són més sofisticats, com la capacitat d'innovació o la capacitació tecnològica. Un altre referent en la matèria, el rànquing que publica l'escola de negocis de Suïssa IMD, el qual utilitza uns determinants similars.
|
|
En bona lògica, les polítiques de competitivitat hauran d'escollir, entre aquesta àmplia varietat, els determinants en què el país s'haurà de centrar. Seguint amb l'analogia culinària, els estats que optin per un enfocament que comprengui la qüestió i que decideixin dotar-se d'una estratègia nacional hauran de precisar quins ingredients componen la seva recepta. Un estudi recent del Reut Institute, en què es comparen les estratègies nacionals de diferents països, ens proporciona algunes pistes.(1) Si considerem cinc països que puntuen alt en els rànquings de competitivitat (Finlàndia, Canadà, Taiwan, Regne Unit i Irlanda, tots entre els 25 primers del rànquing GCR), es constata que, llevat d'Irlanda, tots opten per centrar-se en determinants de la competitivitat identificats habitualment com a fonamentals en la literatura i en els informes de competitivitat de referència (vegeu el quadre següent). Per exemple, la dotació d'infraestructura, en especial la relativa a les tecnologies de la informació i la comunicació, és central en els casos d'Irlanda, Taiwan i Finlàndia. Altres aspectes que comparteixen alguns d'aquests països són els relatius a l'avanç del capital humà o a la millora de l'entorn competitiu en què les empreses desenvolupen les seves activitats. Fins i tot, en el cas del Canadà, que fa explícits uns objectius diferents, cal esmentar que aquests objectius tenen el suport, de nou, d'alguns determinants que la resta de països de l'estudi estableixen com a referència.
|
|
Atesa aquesta relativa similitud de la dimensió substantiva de les polítiques de competitivitat, la de procediment mostra més diferències, reflex de cultures dispars de l'àmbit públic. Així, i sempre d'acord amb l'estudi esmentat, una primera decisió clau que determina com desenvolupar les estratègies nacionals de competitivitat és la d'assignar, o no, la competència a un organisme únic dedicat a la promoció de la política. Aquesta acostuma a ser l'opció preferida, ja que la segueixen Irlanda, el Regne Unit, Taiwan i Finlàndia. Canadà, de nou, és l'excepció.
|
|
Una altra decisió que cal prendre fa referència a la identificació d'àmbits que s'han de tractar de manera prioritària. Llevat de Finlàndia, que opta per no indicar les àrees crítiques, la resta de països sí les estableixen. Un tercer aspecte de la instrumentació de les estratègies nacionals és la disjuntiva entre establir o no objectius de caràcter operatiu en els àmbits d'interès (com, per exemple, l'assignació a finalitats específiques de certes sumes dels programes federals de recerca i desenvolupament). L'opció majoritària és no determinar-los, posició de la qual s'allunya el Canadà, que prefereix marcar-los. Un últim aspecte en què hi ha diferències és el que fa referència a la possibilitat de publicar o no les recomanacions. Només el Consell Nacional de Competitivitat irlandès publica anualment el que anomena els «Reptes Competitius Anuals», en què formula recomanacions. A un nivell més operatiu, tots els països que segueixen estratègies nacionals de competitivitat opten per establir una bateria d'indicadors i una sèrie de països, o grups de països, de referència. Es tracta, lògicament, de mirar cap a referents clars en matèria de competitivitat, tot i que no deixa de sorprendre que, en un món global, Finlàndia opti per centrar el focus d'atenció en països europeus.
|
|
Dèiem al començament que Voltaire creia que la felicitat seria el resultat de fer coses diferents a buscar-la. La competitivitat, i aquest també seria el cas d'altres variables, com la productivitat (intrínsecament vinculada, per cert, a la competitivitat), és el resultat observable de fer bé moltes coses. Alguns països les fan, d'altres no. Alguns països les promouen activament, d'altres de forma més passiva. I uns pocs, a més a més, entre els quals hi ha els que hem analitzat, les persegueixen amb mecanismes institucionals coordinats i globals. Probablement, l'efecte més tangible d'aquestes estratègies és, de fet, immaterial, i és mantenir a l'agenda política la centralitat de la competitivitat com a instrument per garantir la prosperitat futura. Si això serveix perquè continuïn fent bé el que ja fan, benvingut sigui.
|
|
(1) The Reut Institute (2007): Competitiveness indices. Tools for Policy Design.
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Àlex Ruiz
|
|
Departament d'Economia Internacional, Servei d'Estudis de "la Caixa"
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
