Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 332 - Febrer 2010
|
|
|
Mercats financers - Mercats monetaris i de capital
|
|
|
|
|
|
El Banc Central Europeu manté el tipus d'interès de referència en l'1%.
|
|
En la reunió de l'inici de gener, el Banc Central Europeu (BCE) va decidir mantenir el tipus d'interès oficial en l'1,0%, tal com ho descomptaven els mercats. Pel que fa a la retirada dels estímuls no convencionals més concretament, en referència a l'acabament de les operacions de préstec a sis mesos, el president del BCE, Jean-Claude Trichet, va afirmar que no es discutiria la qüestió fins a la reunió del març. Un element que cal destacar és el reconeixement per part dels màxims responsables del BCE de la caiguda en paral·lel de l'oferta monetària i del crèdit al sector privat (0,3% i 0,7% interanual, respectivament, al novembre).
|
|
El Banc Central de la Xina inicia un cicle restrictiu de política monetària.
|
|
Però les novetats més rellevants del gener en política monetària venen del front asiàtic. El 7 de gener, el Banc Central de la Xina va incrementar el tipus d'interès de les lletres a tres mesos en quatre punts bàsics (100 punts bàsics és l'1%) fins a l'1,37%. Aquesta modesta mesura del banc emissor pot haver estat, però, el punt de partida d'un cicle restrictiu. Així, el 12 de gener, l'autoritat monetària xinesa va anunciar per sorpresa un increment de la ràtio requerida de reserves de les institucions financeres grans i petites llevat de les cooperatives rurals en 50 punts bàsics fins al 16% i el 14%, respectivament. La decisió de les autoritats xineses és deguda a la preocupació pel ràpid creixement del crèdit bancari i l'elevat nivell de liquiditat en el sistema financer, situació que podria generar pressions inflacionistes a través d'una forta pujada en el preu dels actius financers i del sector immobiliari.
|
|
|
|
Cap al final de gener, la Reserva Federal (Fed) va mantenir el tipus oficial dels fons federals en el 0,25%. A més a més, en tractar-se de la primera reunió del 2010, es va produir la rotació dels membres que voten en les decisions de política monetària (Comitè Federal de Mercat Obert). El 2010, els membres votants seran: James Bullard (St. Louis), Thomas Hoenig (Kansas City), Sandra Pianalto (Cleveland) i Eric Rosengren (Boston), en substitució de Charles Evans (Chicago), Jeffrey Lacker (Richmond), Dennis Lockhart (Atlanta) i Janet Yellen (San Francisco). Altres membres del Comitè són el president de la Fed (Ben Bernanke) i el governador de la Fed de Nova York (William Dudley), que voten sempre i no roten.
|
|
La independència dels bancs centrals és un actiu que cal preservar allunyat dels interessos polítics.
|
|
L'actual orientació de política monetària de la Fed, a curt i a mitjà termini, difícilment es veurà afectada per aquesta nova composició del seu principal Comitè. No obstant això, hi ha un altre factor que podria condicionar de forma negativa les decisions que adopti al llarg de l'any: les iniciatives polítiques dirigides a reduir la independència de la Fed. D'una banda, la Cambra de Representants va aprovar una proposta perquè les decisions del banc emissor puguin ser auditades per un organisme parlamentari. De l'altra, el Senat està considerant la possibilitat d'eliminar la funció de supervisor bancari al banc central.
|
|
|
|
Les implicacions d'una possible pèrdua d'independència de la Fed són de gran magnitud. En primer lloc, una major dependència política comportaria irremeiablement una menor credibilitat als mercats. És important recordar que la credibilitat incideix directament en la formació de les expectatives dels agents, les quals, al seu torn, incideixen en l'estabilitat dels preus a mitjà i a llarg termini. Així, si aquestes propostes acabessin prosperant, la menor independència de la Fed es podria traduir, en darrer terme, en una pèrdua de benestar.
|
|
|
|
Fins ara, els mercats financers gairebé no han reaccionat de manera significativa davant d'aquestes notícies, perquè s'interpreta que prevaldrà el seny entre els legisladors i tot quedarà en simples intencions.
|
|
L'enorme liquiditat del sistema financer pressiona a la baixa els tipus d'interès interbancaris de la UEM i dels Estats Units.
|
|
D'altra banda, les expectatives sobre els tipus d'interès oficials romanen inalterades. Els analistes esperen que el BCE i la Fed mantinguin els nivells actuals de tipus fins ben entrada la segona part del 2010 i descompten que la retirada de les mesures de suport a la liquiditat i el crèdit començarà a curt termini.
|
|
|
|
Les expectatives d'una restricció monetària suau i controlada es reflecteixen en la relativa estabilitat que registren els mercats interbancaris dels Estats Units i de la zona de l'euro. De tota manera, al gener igual que va succeir al desembre, es va observar una reducció propera als vuit punts bàsics en el tram llarg de la corba nord-americana (7-12 mesos). En la corba de tipus d'interès del mercat interbancari de la UEM, no s'ha produït cap canvi substancial.
|
|
|
|
El principal factor per explicar la situació de les corbes interbancàries és l'enorme liquiditat que persisteix en el sistema financer global. En aquesta línia, l'increment observat en la utilització de la facilitat de dipòsit del BCE, des dels 66.000 milions d'euros fins als 139.000, s'explica per l'elevat volum de l'última operació de préstecs a 12 mesos, realitzada el 16 de desembre del 2009.
|
Més volatilitat als mercats de deute públic
|
|
Les expectatives de normalització de la política monetària s'incorporen al preu del deute públic a llarg termini.
|
|
El període de trànsit entre el 2009 i el 2010, es va caracteritzar, als mercats de deute públic internacionals, per un to de més inestabilitat, generalment continguda, tot i que amb alguns episodis de notable severitat, com, per exemple, el de Grècia.
|
|
Els mercats sol·liciten una prima de risc més alta al deute públic grec, atès l'augment de la incertesa sobre la seva trajectòria fiscal.
|
|
En el cas dels Estats Units, mentre els tipus d'interès dels venciments més curts es mantenen ancorats, a causa de l'abundant liquiditat injectada per la Fed, el deute públic a llarg termini ha registrat oscil·lacions notables arran de les sorpreses generades per les dades de creixement econòmic i d'inflació. Concretament, en la part final de l'any 2009, va tenir lloc un intens repunt dels tipus a llarg termini (el bo a 10 anys va tancar en el 3,84%) arran d'una alça en les expectatives d'inflació. Posteriorment, al llarg del gener, una bona part d'aquest moviment es va rectificar, però en un clima d'inestabilitat que, probablement, dominarà durant la resta del 2010. Un factor que alimentarà aquesta inestabilitat seran els dubtes sobre l'impacte de l'eliminació de les mesures no convencionals de política monetària sobre l'economia real.
|
|
Els fluxos d'inversió produeixen la paradoxa que cobrir el risc sobirà és més car que el risc empresarial.
|
|
Un altre desenvolupament destacat als mercats de bons sobirans és el que està tenint lloc a la zona de l'euro amb el deute públic grec. Sota la pressió dels mercats, el govern grec va presentar un pla d'austeritat pressupostària per reconduir el dèficit fiscal des del 12,7% del PIB el 2009 fins al 3% al final del 2012. Aquest ambiciós pla va propiciar comentaris moderadament positius dels ministres de Finances de la zona de l'euro, els quals, però, juntament amb el president del BCE, Jean-Claude Trichet, van deixar patent el gran repte al qual s'enfronta l'economia hel·lènica.
|
|
|
|
|
A causa de la major incertesa sobre la trajectòria de la consolidació fiscal grega, els inversors han passat a exigir un diferencial més elevat en relació amb el deute públic alemany. Als gràfics anteriors, es pot observar com s'ha incrementat el tipus d'interès al deute grec de manera significativa. En concret, el diferencial del deute a 10 anys grec en relació amb l'alemany ha assolit nivells propers als màxims des de l'entrada de Grècia a la zona de l'euro l'1 de gener del 2001, mentre que el diferencial dels bons grecs amb els alemanys amb venciment a dos anys ha marcat un màxim històric des de la seva unió formal a la zona de l'euro.
|
|
|
|
Atesa aquesta situació, el ministre de Finances grec ha declarat que, durant el mes de febrer, s'enviarà una delegació oficial als Estats Units i a Àsia per explicar la situació als inversors institucionals i als inversors que busquen formes alternatives d'aconseguir finançament.
|
|
|
|
En bona part a causa del contagi precedent de Grècia, al conjunt del mercat de risc sobirà, s'ha produït un moviment que, a mitjà termini, s'hauria de corregir: la prima de risc sobirà ha arribat a superar la prima de risc corporatiu. El Credit Default Swap (CDS) és un instrument financer equivalent a una assegurança d'impagament. El comprador s'assegura que, en cas de fallida de l'entitat sobre la que s'ha comprat l'assegurança, rebrà els diners per part del venedor d'aquest producte. Doncs bé, durant el mes de gener, s'ha produït la paradoxa que els CDS de diferents països europeus eren superiors als CDS cotitzats per a empreses d'aquests mateixos països. Tot indica que això és degut a un moviment de fluxos passatger, en la mesura que els països no poden representar més risc que el del seu sector empresarial, ja que, en última instància, els estats tenen capacitat recaptadora coercitiva.
|
El repte de la consolidació fiscal a la zona de l'euro dóna suport al dòlar
|
|
El dòlar es continua apreciant enfront de l'euro a causa dels dubtes sobre la situació fiscal de la zona de l'euro.
|
|
La situació de desequilibri fiscal dels països perifèrics de la zona de l'euro també ha afectat l'euro, que s'ha afeblit enfront del dòlar. Mentre que, al començament de desembre, un euro comprava 1,51 dòlars, el 21 de gener, es canviava per només 1,40 dòlars, una depreciació del 7%. En aquest cas, l'augment de la percepció de risc del deute públic d'alguns països de la zona de l'euro ha reforçat el dòlar com a divisa refugi. L'origen d'aquest moviment cal buscar-lo en aquest efecte negatiu, però, que si es manté en el temps, hauria de tenir una repercussió positiva sobre les companyies exportadores de la zona de l'euro.
|
|
La lliura esterlina s'enforteix a causa de les dades d'inflació més negatives.
|
|
Dues altres divises que s'han enfortit enfront de l'euro són la lliura esterlina i el ien. En el primer cas, l'apreciació de la divisa britànica es basa en la dada d'inflació del mes de desembre, que va arribar al 2,9% interanual. El mateix Banc d'Anglaterra va reconèixer que la inflació pot superar, durant els pròxims mesos, el límit superior del seu rang objectiu d'inflació, establert en el 3%. Els mercats van descomptar que el banc central del Regne Unit pogués aturar el programa d'expansió quantitativa en el mes de febrer i van provocar un augment de la rendibilitat oferta pel deute públic d'aquest país, de manera que van afavorir l'apreciació de la lliura esterlina.
|
|
El ien s'enforteix després de la fallida de Japan Airlines.
|
|
D'altra banda, malgrat les declaracions inicials del nou ministre de Finances japonès, Kan, sobre la necessitat de tenir un ien més feble per afavorir les exportacions nipones, es va imposar la creença que la fallida de la línia aèria més gran del país, Japan Airlines, podria produir un flux de repatriació de iens, que, finalment, va enfortir la divisa japonesa enfront de l'euro i del dòlar.
|
El risc sobirà frena el to positiu als mercats de renda fixa privada
|
|
|
|
Als mercats de renda fixa privada, l'any va començar amb forts volums d'emissions, sobretot al sector financer, tot i que també cal destacar que les emissions al segment de bons d'alt risc han registrat un màxim històric.
|
|
|
|
En aquest context d'elevat volum d'emissions, els índexs de bons corporatius han començat a mostrar un comportament més volàtil, amb alguns signes d'esgotament de la tendència alcista que va dominar el 2009.
|
|
|
Els mercats de bons corporatius es moderen.
|
|
Relativament, el sector financer ha ofert el comportament menys positiu. Després de començar l'any amb pujades notables, en sessions posteriors, va cedir posicions i va marcar registres negatius en les últimes jornades. Dos factors justifiquen aquest canvi de tendència: en primer lloc, la posada en el mercat de forts volums de paper, anticipant pròxims venciments, i, en segon lloc, el ràpid deteriorament del deute sobirà, que ha contagiat més els bons del sector financer que els de la resta de sectors.
|
|
|
|
|
Els emissors que han acaparat els mercats primaris en les primeres setmanes de l'any han estat, principalment, les entitats financeres i les empreses amb una baixa qualificació creditícia. Tot sembla indicar que van aprofitar l'oportunitat oferta pels mercats, amb alts nivells de liquiditat i tipus d'interès en nivells històricament baixos. No és previsible que aquests sectors mantinguin el flux d'emissions al mateix ritme en els pròxims mesos.
|
|
|
|
No obstant això, les empreses continuen buscant més estabilitat en l'estructura del seu finançament extern i per això augmenten els terminis de finançament a través de l'emissió de bons i redueixen la seva dependència dels crèdits bancaris. Aquesta tendència s'està estenent a un nombre creixent d'empreses i el mercat s'obre a les pimes.
|
|
|
|
D'altra banda, cal esperar que la baixa rendibilitat dels actius sense risc continuï empenyent els inversors privats i institucionals a la recerca d'actius financers amb rendiments superiors; aquests inversors troben una alternativa atractiva en els bons corporatius. És previsible que l'escenari de tipus d'interès baixos en les corbes de govern es mantingui durant algun temps i que, conseqüentment, continuïn al llarg de l'any els fluxos d'estalvi cap a bons de renda fixa privada, inclosos els de menor qualitat, que ofereixen rendibilitats sensiblement superiors.
|
|
|
|
Addicionalment, les agències de rating han començat a millorar la qualificació creditícia de moltes empreses, situació que hauria de facilitar la reducció del cost de finançament en les emissions de bons a mitjà i a llarg termini. Aquestes revisions a l'alça dels ratings obeeixen, en última instància, a la millora en les expectatives de creixement econòmic, amb la seva repercussió positiva sobre els beneficis empresarials.
|
Adéu als guanys a les borses
|
|
Durant les primeres setmanes de gener, la renda variable va experimentar guanys moderats.
|
|
El nou exercici borsari va començar descrivint una trajectòria menys sòlida que l'observada des de la primavera del 2009. La tendència de revaloracions es va mantenir de manera desigual durant unes quantes sessions, fins que la conjunció de diverses circumstàncies en matèria normativa i d'endeutament d'alguns països europeus va provocar un sobtat repunt de les primes de risc i de la incertesa.
|
|
La trajectòria positiva, però, es va truncar arran de l'increment de la incertesa...
|
|
Durant les dues primeres setmanes del mes, els mercats pertanyents a economies desenvolupades van ser testimoni de guanys moderats. La raó principal va ser la contenció de les expectatives de recuperació econòmica, davant d'un creixement més lent del que estava previst inicialment. Per la seva banda, la renda variable de les economies emergents, tot i continuar cotitzant el procés de creixement econòmic, també va mantenir un to de revaloració molt prudent davant del possible enduriment de les polítiques monetàries a diversos d'aquests països.
|
|
...i va provocar caigudes generalitzades dels índexs de renda variable.
|
|
La trajectòria plàcida dels mercats de renda variable en les primeres setmanes de gener va ser truncada per la irrupció de diversos factors que podrien amenaçar el procés de recuperació econòmica i aportar primes de risc més elevades i més volatilitat. Aquest fet va provocar que, durant la segona part del mes, els índexs es tenyissin de vermell i desfessin una part dels guanys dels últims mesos.
|
|
Els riscos sobirans van generar l'aparició de les pèrdues.
|
|
Aquests factors van ser: en primer lloc, l'augment dels riscos del deute sobirà d'alguns països de la zona de l'euro, com Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya. En segon lloc, les mesures imposades pel Banc de la Xina per restringir la massa de crèdit i evitar la formació d'alguna classe de bombolla financera per excés de liquiditat. I, en tercer lloc, la proposta, per part de l'Administració Obama, d'un seguit de mesures reguladores sobre el sector bancari dels Estats Units.
|
|
Obama regula l'activitat de la banca d'inversió.
|
|
Per la seva naturalesa i pel seu impacte sobre els mercats d'actius de risc, paga la pena ampliar aquest últim punt. Per evitar que els bancs d'inversió del país assumeixin en el futur riscos excessius i innecessaris, que, al seu torn, puguin fer perillar l'estabilitat financera, el president dels Estats Units, B. Obama, va anunciar un seguit de propostes per restringir la dimensió i les activitats dels bancs. En concret, es prohibiria als bancs comercials la realització d'operacions de trading per compte propi amb fons captats de l'estalvi dels clients, així com assessorar, participar i invertir en fons de capital risc i en hedge funds.
|
|
|
|
|
Simultàniament a aquestes notícies, al gener, va començar la campanya de resultats empresarials del quart trimestre del 2009 als Estats Units i a Europa. El consens dels analistes estima que el benefici mitjà de les companyies no financeres de l'S&P 500 podria haver augmentat el 8% en relació amb el trimestre anterior, i es planteja, fins i tot, la possibilitat que, al tancament de l'exercici, el global dels beneficis pugui ser positiu per primer cop en dos anys.
|
|
|
|
Ja que els bancs solen estar entre els primers a l'hora de publicar les seves xifres, l'atenció dels inversors s'ha centrat en els ingressos i en els volums de negoci del sector financer, més que en la xifra de beneficis nets. Cal recordar que, en el quart trimestre del 2009, la majoria dels bancs van tornar al Tresor els ajuts rebuts, van realitzar ampliacions de capital i van abordar importants processos de desinversió, que distorsionen la representativitat del benefici final d'un únic trimestre. En qualsevol cas, els inversors van acollir amb escàs entusiasme, per no dir decepció, el conjunt dels comptes presentats pels bancs als dos costats de l'Atlàntic, situació que va contribuir al to de feblesa borsària general.
|
|
Existeix el risc que la correcció en renda variable s'estengui.
|
|
En la mesura que els factors negatius esmentats no desapareixeran de manera fàcil ni ràpida i que, durant el 2009, es van acumular revaloracions notables, no seria estrany que la correcció iniciada al gener es pogués estendre durant algun temps addicional.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
