Notícies Estudis Notícies Estudis


Estudis i Anàlisi Econòmica > Informació econòmica > Informe Mensual > Edició web 24-5-13
Informe Mensual, núm 335 - Maig 2010
Resum executiu
Informe sencer sense compactar ( 1,93 MB )
     

La crisi del deute grec desplaça la recuperació a un segon pla
La crisi grega desencadena turbulències als mercats... Amb prou feines mig any després que els indicadors certifiquessin el final de la fase recessiva en què l'economia global s'ha vist immersa, el nerviosisme ha tornat als mercats. Aquest cop el protagonista és Grècia o, més aviat, la capacitat del seu govern d'ordenar les seves finances. Fa mesos que l'economia hel·lènica protagonitza un serial que, amb el temps, s'assembla cada vegada més a anteriors crisis de països emergents, com les de Rússia el 1998 o l'Argentina el 2001.
...tot i l'aprovació d'una assistència financera al país. Les estimacions del desequilibri de les finances públiques gregues han patit contínues revisions a l'alça, a causa de l'aparició d'irregularitats en la seva comptabilitat pública. Eurostat estima ara un dèficit públic del 13,6% del producte interior brut (PIB) el 2009 i un deute, ni més ni menys, del 115,1%. Els esforços del nou executiu grec, que s'ha compromès a dur a terme un dur pla d'ajustament per reduir la despesa pública i incrementar la recaptació, han estat nombrosos. Però la introducció d'un pla d'ajustament fiscal tan sever fa témer que l'economia torni a la recessió i que, per tant, entri en una espiral sense sortida. Per a l'any 2010, ja es considera una xifra de deute del 120%-130% del PIB.
Els mercats han reaccionat exigint una elevada prima de risc a les emissions de bons hel·lènics. El diferencial amb el bo alemany a 10 anys ha pujat i supera ja amb escreix els 700 punts bàsics. El contagi a la resta de països ha estat limitat, però s'ha fet notar. Portugal és el país més afectat, però Irlanda, Espanya i Itàlia també han patit alces de la prima de risc. Ara com ara, Grècia ja ha demanat formalment a la resta de països comunitaris i al Fons Monetari Internacional (FMI) l'activació de l'ajuda financera aprovada recentment. Malgrat tot, la probabilitat d'impagament ha continuat augmentant, i el deute grec ha estat degradat a nivell de bo escombraries per l'agència de qualificació S&P.
El serial grec ha restat audiència a les bones notícies sobre la recuperació de l'economia mundial, que, en definitiva, reflecteixen una tendència de fons més positiva del que estava previst inicialment. La millora de les perspectives de l'FMI en el seu informe semestral és un bon exemple d'això. Ha apujat la previsió de creixement de l'economia mundial el 2010 en tres dècimes, fins al 4,2%. Per al 2011 la manté en el 4,3%. Segons l'FMI, els països emergents continuaran essent el motor de la recuperació, i la seva taxa de creixement serà superior al 6% el 2010 i el 2011. Per a la Xina, que va créixer un espectacular 11,9% en el primer trimestre, s'espera que, en el conjunt de l'any, el PIB avanci el 10,0%. Les notícies per als països de l'Europa central i de l'est també són molt positives, ja que, per al 2010, la previsió de creixement augmenta en vuit dècimes i se situa en el 2,8%.
L'FMI revisa a l'alça el creixement mundial previst per al 2010. També són bones les notícies sobre l'economia nord-americana. Per a l'any 2010, l'FMI ha apujat en quatre dècimes el creixement esperat del PIB i l'ha situat en el 3,1%, mentre que, per al 2011, la revisió ha estat menor, de dues dècimes, i es queda en el 2,4%. En general, s'espera que el vigor que l'economia nord-americana va mostrar en el quart trimestre del 2009 es mantingui al llarg de l'any. El protagonista d'aquests primers mesos del 2010 ha estat el consum privat, que podria estar creixent a taxes properes al 3%. L'expectativa de creixement robust es reforça amb l'optimisme del sentiment empresarial, que apunta al manteniment dels avanços de la inversió en equipament. No obstant això, els elements de dubte persisteixen. El repunt del consum en els primers mesos de l'any és degut a la moderació de la taxa d'estalvi, per la disminució de l'aversió al risc, més que a un augment dels ingressos, que estan condicionats per un mercat de treball que navega cap a la recuperació amb gran lentitud. Així, per bé que es poden donar creixements vigorosos el 2010, les perspectives a mitjà termini continuen essent d'una expansió amb ritmes d'avanç modestos.
Als Estats Units, sorprèn la recuperació del consum i milloren les previsions. El panorama a la zona de l'euro és una mica més feble. Eurostat va revisar la taxa de creixement del PIB del quart trimestre a la baixa i la va deixar en un trist 0,0% intertrimestral. A més a més, les dades del primer trimestre tampoc no ens donaran grans alegries. El principal culpable és el consum privat. En l'últim trimestre del 2009, la seva evolució va ser totalment plana i, en el primer trimestre del 2010, podria anotar una lleugera reculada. El sector exterior, impulsat per la depreciació de l'euro, es manté com el principal suport de la recuperació. Per al conjunt del 2010, l'FMI manté la previsió de creixement en l'1,0%, mentre que, per a l'any vinent, l'ha abaixat una dècima, fins a l'1,5%.
A la zona de l'euro, en canvi, el to continua molt feble. La recuperació a diferents velocitats que presenta l'economia mundial es reflecteix en l'evolució dels mercats financers i, en especial, en les borses. Mentre als Estats Units i als països emergents es cotitza la millora del cicle econòmic, les borses europees segueixen de prop els esdeveniments del cas grec i cotitzen amb precaució els seus efectes col·laterals. Cap a la meitat de març, va començar als Estats Units la campanya de resultats trimestrals de les empreses llistades a l'S&P 500. Fins ara, més del 80% de les companyies que han fet públics els seus guanys han batut les estimacions del consens dels analistes. A Europa, la tendència dels resultats segueix el deixant de les companyies nord-americanes, tot i que a més distància, pel ritme més pausat de la recuperació econòmica.
L'FMI millora la previsió de creixement de l'economia espanyola, però és més pessimista a mitjà termini. El procés de recuperació d'Espanya continua essent més lent que el del conjunt de la zona de l'euro, i, segons les previsions de l'FMI i del Banc d'Espanya, continuarà essent així al llarg de l'any. Les dues institucions van revisar lleugerament la previsió de creixement per al 2010 i la van situar en el -0,4%. Per al 2011, s'espera un avanç una mica superior. L'FMI el situa en el 0,9%, mentre que el Banc d'Espanya el deixa en el 0,8%. A mitjà termini, les previsions de creixement de l'FMI són substancialment inferiors a les contingudes al Programa d'Estabilitat elaborat pel Govern espanyol.
Ara com ara, des de l'inici d'enguany, els signes de recuperació es comencen a consolidar. Pel costat de la demanda, els indicadors sobre el consum suggereixen un creixement discret. D'una banda, les vendes d'automòbils van registrar el màxim increment interanual de la sèrie històrica, el 63,1% al març, mentre que les vendes al detall van continuar millorant i van presentar un increment interanual del 3,8% en el mateix mes, la primera taxa positiva des del novembre del 2007. En canvi, al març, l'indicador de confiança dels consumidors es va continuar afeblint i es va col·locar per sota del nivell del quart trimestre.
El Govern aprova més actuacions de política econòmica i un pla extraordinari d'infraestructures. Des de l'òptica de l'oferta, la indústria presenta unes perspectives més positives. Tot i que la producció industrial continuava baixant en el primer bimestre, van augmentar la confiança industrial i les entrades de comandes, gràcies a l'embranzida exterior. En aquest entorn, el Govern va aprovar un nou paquet de 26 mesures econòmiques per impulsar la recuperació econòmica i l'ocupació. Cal destacar el suport a la rehabilitació d'habitatges amb diverses mesures fiscals, l'estímul de l'activitat empresarial i el foment d'empreses de serveis energètics. Així mateix, el Govern també va presentar el Pla extraordinari d'infraestructures, que mobilitzarà 17.000 milions d'euros en els pròxims anys. Gràcies a la col·laboració pública i privada, es mantindrà la inversió en infraestructures sense afectar els comptes públics fins al 2014.
Al sector financer, també es comencen a observar els primers símptomes del que es podria interpretar com un canvi de tendència, ja que, després de sis mesos d'anotar taxes de variació anual negatives, els préstecs a les famílies van registrar un lleuger augment interanual al febrer del 0,1%. Aquest lleuger ascens va ser degut, sobretot, a l'habitatge, els préstecs dels quals van augmentar el 0,4% en relació amb el mateix mes de l'any anterior. La resta de préstecs als particulars va continuar disminuint, per bé que es va desaccelerar el ritme de descens.
El mercat laboral continua essent el taló d'Aquil·les de la recuperació. El mercat laboral continua essent el taló d'Aquil·les de la recuperació econòmica. Malgrat que la taxa de variació interanual del nombre d'afiliats a la Seguretat Social va alentir la caiguda en el mes de març, la frenada del deteriorament de l'ocupació no s'acaba de materialitzar. A més a més, cal assenyalar que només la modalitat de contracte temporal va experimentar un augment, mentre que els contractes indefinits mantenen la tònica decreixent. L'evolució dispar dels dos tipus de contractes s'ajusta al model dual de contractació característic del mercat espanyol. En això posa l'accent l'informe semestral de l'FMI, que adverteix dels efectes negatius que un sistema dual de contractació té sobre l'atur i la formació i recomana un contracte únic amb indemnització per acomiadament creixent.
La feblesa de la demanda conté la inflació en nivells baixos. La feblesa de la demanda que genera un mercat laboral tan deteriorat continua contenint la inflació en nivells relativament baixos. L'índex de preus al consum va pujar fins a l'1,4% al març en relació amb dotze mesos abans, sis dècimes més que al febrer, una mica més del que s'esperava. De tota manera, la meitat de l'alça de la inflació al març és atribuïble als carburants i lubricants, els preus dels quals van prosseguir l'escalada i van presentar un ascens interanual del 24,0%. En canvi, el nucli més estable de la inflació, l'anomenada inflació subjacent, que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats, se situava en el 0,2% interanual. L'encariment energètic també ha contribuït a frenar la millora del desequilibri del comerç exterior.
La tessitura en què es troba l'economia espanyola és certament complexa. Tot i que, difícilment, la sortida de la recessió serà vigorosa, en general els diferents indicadors reflecteixen un canvi de tendència que fa pensar que l'economia ha tornat al creixement. Una notícia que, sens dubte, contribuirà a assossegar l'enrarit clima generat per les turbulències gregues.
28 d'abril de 2010

Cronologia

CRONOLOGIA

2009

maig 7 El Banc Central Europeu abaixa el tipus d’interès oficial fins a l’1,00% i anuncia mesures per facilitar liquiditat al sistema bancari.
  12 El Govern anuncia noves mesures de polìtica econòmica: eliminació parcial de la deducció fiscal per
la compra de l’habitatge habitual a partir del 2011, ajudes per a la compra d’automòbil, reducció de la fiscalitat per a algunes pimes i autònoms, etc.
juny 12 El Govern apuja els impostos que graven el tabac, la benzina i el gasoil d’automoció.
  26 El Govern crea el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària.
setembre 26 El Govern aprova el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010, que elimina la deducció de 400 euros en l’IRPF, apuja el tipus de gravamen sobre les rendes de capital i incrementa els tipus general i reduït de l’IVA a partir del juliol del 2010.
novembre 27 El Govern presenta l’avantprojecte de Llei d’economia sostenible.
desembre 1 Entra en vigor el Tractat de Lisboa, que reforma determinats aspectes de la Unió Europea.

2010

gener 29 El Govern aprova un paquet de mesures d’austeritat pressupostària i planteja allargar l’edat de jubilació als 67 anys.
febrer 9 Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva 2010, 2011 i 2012 entre representants dels empresaris i els sindicats.
abril 7 El Govern presenta el Pla extraordinari d’Infraestructures, que mobilitzarà 17.000 milions d’euros en els pròxims dos anys.
  9 El Govern aprova un nou paquet de mesures per impulsar l’activitat econòmica.
  10 Els ministres de finances de la zona de l’euro anuncien les condicions de l’ajuda a Grècia.
  12 El Govern proposa un nou pla de reformes del mercat laboral per discutir-lo en el marc del diàleg social.

Agenda

AGENDA


Maig

4 Afiliació a la Seguretat Social i atur registrat (abril).
Índex de producció industrial de la UE (març).
5 Índex de producció industrial (març).
6 Consell de Govern del Banc Central Europeu.
12 Avanç del PIB (primer trimestre).
Avanç del PIB de la UE (primer trimestre).
14 IPC (abril).
18 Comerç exterior (març).
Inflació de la UE (abril).
19 Comptabilitat Nacional Trimestral (primer trimestre).
25 Preus industrials (abril).
Ingressos i despeses de l’Estat (abril).
27 Vendes al detall (abril).
28 Avanç de l’IPCH (maig).
31 Balança de pagaments (març).

Juny

2 Afiliació a la Seguretat Social i atur registrat (maig).
Índex de producció industrial de la UE (març).
4 Índex de producció industrial (abril).
PIB de la UE (primer trimestre).
10 Consell de Govern del Banc Central Europeu.
11 IPC (maig).
16 Cost laboral (primer trimestre).
Inflació de la UE (maig).
22 Comerç exterior (abril).
Comitè de Mercat Obert de la Fed.
Ingressos i despeses de l’Estat (maig).
25 Preus industrials (maig).
29 Vendes al detall (maig).
Avanç de l’IPCH (juny).
30 Balança de pagaments (abril).




Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.


 

mb

mb

Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil

Escriu aquí el teu telèfon:

T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe

sub