Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 335 - Maig 2010
|
|
|
Unió Europea - Zona de l'euro
|
|
|
|
|
Zona de l'euro: la tragèdia grega cobra protagonisme
|
|
Eurostat torna a revisar a l'alça el dèficit públic de Grècia, i es dispara la prima de risc.
|
|
El principal focus d'atenció de la zona de l'euro en el mes d'abril ha estat Grècia. Fa mesos que l'economia hel·lènica protagonitza un serial que, amb el temps, s'assembla cada cop més als que van oferir Rússia el 1998 o l'Argentina el 2001. Tot va començar a la tardor, quan Y. Papandreu, el recent escollit primer ministre grec, es va veure obligat a revisar substancialment a l'alça les previsions de dèficit públic per al 2009. Això va generar una enorme desconfiança en la qualitat de les xifres macroeconòmiques publicades i es va començar a dubtar de la capacitat de l'economia grega de poder afrontar el pagament del deute. De fet, a l'abril, Eurostat ha tornat a revisar lleugerament a l'alça l'estimació del dèficit públic del 2009, del 12,7% del producte interior brut (PIB) fins al 13,6%, situació que ha tornat a posar en estat d'alerta tots els inversors.
|
|
|
|
Els esforços del nou executiu han estat nombrosos. Ha millorat la comunicació de la situació econòmica amb els mercats i s'ha compromès a dur a terme un pla d'ajustament per reduir la despesa pública i incrementar la recaptació. Però la necessitat d'introduir un pla d'ajustament fiscal tan dur ha generat un nou temor: que això torni l'economia a la recessió i que, per tant, la faci entrar en una espiral sense sortida.
|
|
Els pròxims mesos seran crítics per determinar l'abast real de la crisi.
|
|
Ara com ara, els diferents països de la zona de l'euro i el Fons Monetari Internacional (FMI) s'han compromès a ajudar Grècia si, al final, acaba essent necessari. Però això no ha estat suficient per tornar la confiança als mercats. La prima de risc de Grècia no ha deixat d'augmentar i continua marcant nous rècords històrics. Els pròxims mesos, per no dir setmanes, seran decisius per veure si el pla de rescat orquestrat és suficient i, sobretot, per determinar el risc de contagi a la resta de països. Fins ara, Portugal, Irlanda i Espanya han estat els més afectats, amb un repunt significatiu en les primes de risc sobirà.
|
|
El creixement de la zona de l'euro de l'últim trimestre del 2009 és revisat a la baixa...
|
|
Aquest panorama ha deixat la recuperació del conjunt de la zona de l'euro en un segon pla i, a més a més, ha tenyit la lectura dels nous indicadors d'un to una mica més pessimista. A això ha contribuït la revisió a la baixa de la taxa de creixement del quart trimestre del 2009. Si la dada inicial ja no era gaire bona, inicialment Eurostat va publicar un creixement intertrimestral del 0,1%, però, a l'abril, el va abaixar una dècima, de manera que es va quedar en un trist 0,0%. A més a més, és molt probable que el primer trimestre tampoc no ens aporti grans alegries. El principal culpable: el consum. En l'últim trimestre del 2009, la seva evolució va ser totalment plana i, en el primer trimestre del 2010, podria anotar una lleugera reculada. Així ho indiquen les vendes al detall i l'índex de confiança del consumidor. El dos indicadors han frenat la seva recuperació, i, de fet, les vendes al detall van tornar a recular en el mes de febrer.
|
|
...i el primer trimestre del 2010 tampoc no oferirà grans alegries.
|
|
L'evolució dels preus al consum (IPC) també apunta en la mateixa direcció, tot i que d'una forma una mica més indirecta. La variació interanual de l'IPC va avançar substancialment en el mes de març i va passar del 0,9% del febrer a l'1,4%. Això, però, va ser per causa de l'augment del preu dels carburants. El component referit a l'evolució del preu dels productes energètics va augmentar el 7,2%. En canvi, el component subjacent de l'índex, que reflecteix millor l'estat d'ànim de la demanda, es va mantenir en nivells molt baixos, va pujar només una dècima en relació amb el mes de febrer i es va situar en el 0,9%.
|
|
|
La feblesa del consum continua essent el principal responsable.
|
|
Però no tot són males notícies. Com en mesos anteriors, l'activitat i el sector exterior actuen de contrapès. El màxim exponent de la recuperació de l'activitat l'ofereix l'índex de producció industrial, que, lluny d'afeblir-se, continua avançant amb força. En el mes de febrer, la taxa de variació interanual va augmentar en 3,2 punts percentuals i es va situar en el 4,2%. Paga la pena recordar que aquest índex va arribar a recular el 21,6% en el mes d'abril de l'any passat i que, de fet, al desembre del 2009, encara registrava un descens del 3,9%. Aquest indicador no és l'únic que presenta un bon ritme de recuperació de l'activitat. L'índex PMI dels gestors de compres i les comandes industrials, per als quals ja es disposa de les dades d'abril i de març, respectivament, ofereixen una tònica clarament positiva.
|
|
|
L'activitat i el sector exterior actuen de contrapès i apuntalen la recuperació.
|
|
Atesa la pobra evolució del consum, tot fa pensar que la recuperació de l'activitat respon a una millora de les existències, que es van buidar al llarg de l'any passat, i a la millora del sector exterior. En aquest sentit, les exportacions van mantenir la bona marxa en el mes de febrer i van avançar el 9,6% en termes interanuals. En només dos mesos, han augmentat 9,2 punts percentuals. A més a més, és d'esperar que, en els pròxims mesos, aquesta tendència es mantingui. Així ho indica l'enquesta d'expectatives d'exportacions manufactureres que elabora la Comissió Europea. Segurament, una part d'això reflecteix els beneficis que comportarà la depreciació de l'euro per al sector. Ara com ara, el tipus de canvi enfront del dòlar es manté estable al voltant d'1,35, i tot fa pensar que la tendència a la baixa podria prosseguir. La rapidesa amb què ho acabi fent dependrà, en bona part, dels pròxims episodis de la crisi grega.
|
|
|
|
Pel que fa a les importacions, és cert que també s'estan recuperant amb una certa celeritat, ja que, en el mes de febrer, van augmentar el 5,7%, 4,8 punts percentuals més que al gener. De tota manera, una gran part d'aquest augment respon a l'efecte base i al procés general de recuperació del comerç a nivell mundial. Atesa la feblesa de la demanda, és poc probable que augmentin gaire més al març, de manera que la contribució del sector exterior al creixement tornarà a ser clarament positiva en el primer trimestre del 2010. Segurament, aquesta tendència continuarà al llarg de l'any, tot i que anirà perdent força a mesura que la demanda comenci a remuntar.
|
|
La feblesa de l'euro propiciarà el creixement de les exportacions.
|
|
Malgrat el pessimisme generat pel serial grec i les pobres dades de creixement del quart trimestre, hi ha motius per pensar que la recuperació de la zona de l'euro prosseguirà al llarg del 2010. Per al conjunt de l'any, el creixement serà una mica feble, ja que, molt probablement, se situarà al voltant de l'1%. De fet, si la comparem amb la dada de creixement dels Estats Units, on s'espera un avanç del 3%, la dada europea pot semblar una mica curta. Però no hem d'oblidar que la taxa de creixement potencial de la zona de l'euro és significativament inferior, entre l'1,5% i el 2%.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
