Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 335 - Maig 2010
|
|
|
Unió Europea - Europa emergent
|
|
|
|
|
Europa emergent: un balanç de riscos més favorable
|
|
A l'Europa emergent, la preocupació per la situació pressupostària, per la feblesa bàltica i per la situació bancària ha remès.
|
|
Als mapes renaixentistes, les zones del globus desconegudes s'anunciaven amb el tenebrós missatge: hic sunt dracones, és a dir, aquí hi ha dracs! El drac simbolitzava qualsevol risc desconegut i, per aquest motiu, s'aconsellava clarament evitar aquelles aigües procel·loses. Cinc segles després, la cartografia econòmica és més precisa. Així i tot, els riscos que es poden amagar més enllà de l'horitzó proper continuen requerint una constant atenció. L'Europa emergent, feliçment, ha vist com, en els últims mesos, alguns dracs han perdut una part de la seva capacitat intimidatòria, tot i que, certament, d'altres continuen a l'aguait i són preocupants. Entre els dracs, és a dir, els riscos, que, pel que sembla, han perdut mordent durant aquest inici del 2010 cal esmentar la situació de les finances públiques, la conjuntura econòmica dels països bàltics i l'estat de forma de la banca.
|
|
|
|
La preocupació pressupostària revestia dues variants diferents però un fons comú: podria la necessitat de sanejar les finances públiques afectar una recuperació encara feble? La primera d'aquestes variants afectava els països que eren objecte de l'ajuda financera dels Fons Monetari Internacional i d'altres institucions. Aquí l'atenció se centrava en veure si l'ajustament públic pactat amb el Fons es podria complir en un context de forta recessió. Afortunadament, l'aturada del deteriorament econòmic ha permès que els ingressos i les despeses públiques es moguessin en les coordenades previstes i que Hongria, Romania i Letònia complissin els compromisos adquirits.
|
|
|
|
Una segona situació, diferent, era la referida a Polònia, un país en què el comportament econòmic, més positiu, ha facilitat, paradoxalment, que l'ajustament fiscal hagi estat ajornat fins ara. Aquí la preocupació se centrava en el moment en què es duria a terme la consolidació fiscal i quins efectes tindria sobre l'activitat. Els plans fiscals anunciats en el Programa d'Estabilitat i Creixement del febrer han servit per tranquil·litzar els ànims, ja que combinen de forma raonablement equilibrada l'aprofitament del creixement i una necessària contenció de la despesa.
|
|
|
Estònia podria adoptar l'euro el 2011.
|
|
Un cop mantingut sota control el drac de l'ajustament pressupostari, un altre focus de preocupació que ha remès ha estat el flanc bàltic de la Unió Europea. Durant mesos, el temor a una devaluació no desitjada a Letònia ha estat objecte d'extrema tensió a causa dels efectes que hauria pogut tenir sobre altres divises de la zona i, en termes més generals, sobre l'aversió al risc regional. La clara millora del pols de l'activitat a Estònia, Letònia i Lituània, en línia amb l'experimentada pels països de la regió més avançats en la recuperació (vegeu el gràfic anterior), ha reduït els temors. La propera revisió alcista del rating del deute públic del trio bàltic per part de Moody's i la probable decisió comunitària, al juny, que Estònia sigui el pròxim membre de la moneda única a partir del gener del 2011 certifiquen aquesta millora.
|
|
La carregada agenda electoral del 2010...
|
|
Finalment, sembla que la situació bancària, aspecte crític de l'actual crisi econòmica, s'ha allunyat dels escenaris més pessimistes considerats en certs moments. Les dades de morositat i els beneficis que el sector registra singularitzen favorablement la crisi del 2009 en relació amb episodis precedents registrats a la mateixa regió. Tot i que l'evolució esperada no està lliure d'incertesa, si es manté el recorregut alcista de l'activitat previst, al llarg de 2010, el risc bancari quedaria notablement reconduït.
|
|
...no hauria de fer variar gaire la política econòmica a la regió.
|
|
Com es desprèn de l'explicació anterior, els tres riscos esmentats (pressupostos públics, desequilibris bàltics i conjuntura bancària) semblen menys amenaçadors, en gran part perquè la feblesa cíclica queda enrere i les economies remunten posicions (de nou, vegeu el gràfic anterior). Per aquest motiu, qualsevol esdeveniment que amenaci directament la recuperació serà candidat a ser el «gran drac» en el mapa econòmic de la regió.
|
|
|
|
Els dos candidats obvis procedeixen dels dominis econòmics i polítics. Començant per aquest últim, cal recordar que el 2010 és un any de forta càrrega electoral. El calendari electoral es va iniciar a l'abril, amb les legislatives hongareses, i continuarà al maig amb les eleccions parlamentàries a la República Txeca, al juny amb les sobrevingudes eleccions presidencials de Polònia i a l'octubre amb les eleccions legislatives de Letònia. Es tracta d'eleccions en un context econòmic complicat, ja que la ciutadania encara no percep clarament la inflexió alcista del cicle. Així tot, la majoria d'analistes considera que la política econòmica no es modificarà de forma apreciable tot i que es produeixin canvis en els Governs de la regió. En aquest sentit, la radical victòria de l'oposició magiar ha servit per confirmar que es manté el to general de la política econòmica del país i s'ha convertit en un probable exemple dels moviments que es poden repetir en altres països en els pròxims mesos.
|
|
El gran risc per a l'Europa emergent continua essent que l'entorn internacional empitjori.
|
|
Si el futur circula pels camins polítics esperats, el principal risc és l'econòmic i, més concretament, el que deriva de la mateixa naturalesa de la recuperació, ja que la reactivació ha estat propiciada, en gran part, per la millora del comerç internacional i, en particular, dels mercats d'exportació claus (el principal, la zona de l'euro). Això comporta que el dinamisme intern ha tingut poc a veure amb la recuperació (l'excepció és, com és conegut, Polònia, que sí s'ha beneficiat de l'embranzida del seu consum) i que, per extensió, si l'impuls extern fluixeja, no s'albira a l'horitzó què podria compensar el paper de la demanda externa. És aquest un risc altament probable? Certament, no, però, per la seva importància, l'haurien d'esmentar clarament totes les cartes de navegació.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
