Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 335 - Maig 2010
|
|
|
Conjuntura espanyola - Activitat econòmica
|
|
|
|
|
Llums i ombres al començament del 2010
|
|
El Banc d'Espanya revisa a l'alça la previsió de creixement de l'economia espanyola per al 2010 fins al -0,4%.
|
|
Els indicadors econòmics disponibles per al primer trimestre apunten, en conjunt, a una evolució conjuntural similar a la del trimestre anterior, tot i que amb una clara millora de l'activitat en taxes interanuals. En aquest context, cap a la meitat de març, el Banc d'Espanya va revisar lleugerament a l'alça la projecció de creixement econòmic per a enguany fins al -0,4%, en relació amb la que va efectuar al març del 2009, una previsió que coincideix amb la del Fons Monetari Internacional i amb la nostra.
|
|
Signes de revifament del consum...
|
|
Pel costat de la demanda, els indicadors referents al consum en conjunt, tot i que són dispars, suggereixen un creixement moderat. D'una banda, les vendes d'automòbils van registrar al març el màxim increment interanual de la sèrie històrica, el 63,1%. Això, però, és degut, en part, a la comparació amb un nivell molt baix dotze mesos abans, a l'avançament per acollir-se a uns ajuts limitats del pla 2000-E, a la pujada prevista del tipus de l'impost sobre el valor afegit al juliol i a una Setmana Santa més avançada el 2010. Les vendes al detall van continuar millorant fins a representar un descens interanual del 0,2% al febrer, enfront d'una davallada del 2,7% en el quart trimestre.
|
|
|
|
|
D'altra banda, però, la producció de béns de consum en el primer bimestre va caure el 2,7% anual, un punt més que en el quart trimestre. A més a més, les vendes interiors a les grans empreses de serveis, després d'haver repuntat amb una alça interanual de l'1,5% al gener, van baixar el 2,3% al febrer en relació amb el mateix mes de l'any anterior. D'altra banda, l'indicador de confiança dels consumidors al març es va continuar afeblint i es va col·locar per sota del nivell del quart trimestre.
|
|
...però baixa la confiança dels consumidors.
|
|
El revers de la moderació de les despeses de consum la constitueix l'estalvi. Les últimes xifres publicades de l'estalvi de les llars, referents al 2009, mostren que, en el passat exercici, la taxa d'estalvi en relació amb la renda disponible bruta va pujar fins al 18,8%, 5,9 punts més que en l'any anterior, i va registrar la cota més elevada de les últimes dècades. L'alça de l'estalvi deriva de la precaució davant de l'elevat nivell d'atur, de la intensificació de les incerteses econòmiques i de la correcció de l'alt endeutament assolit. No obstant això, considerem que la taxa d'estalvi de les llars tendirà, probablement, a la baixa al llarg del 2010.
|
|
La taxa d'estalvi probablement tendirà una mica a la baixa el 2010.
|
|
Pel que fa a la inversió, prossegueix la millora, tot i que en la tònica dels baixos nivells assolits. La producció de béns d'equipament va baixar el 4,1% al febrer en relació amb el mateix mes de l'any anterior, però es compara favorablement amb la caiguda interanual del 10,3% del quart trimestre. També es va desaccelerar l'enfonsament de les importacions de béns d'equipament en el primer bimestre. Així mateix, les matriculacions de vehicles de càrrega van continuar polsant amb vigor al març. A més a més, les vendes interiors a les grans empreses de béns d'equipament i de software van créixer l'1,6% interanual en el primer bimestre, enfront d'un decrement anual del 17,0% en el quart trimestre. Pel que fa a la inversió en construcció, un indicador avançat com el consum aparent de ciment va patir una davallada interanual del 20,2% en el primer bimestre, 3,5 punts més que en el quart trimestre del 2009.
|
|
|
Perspectives més positives a la indústria, gràcies a l'embranzida exterior.
|
|
Des de l'òptica de l'oferta, la indústria presenta perspectives més positives. Tot i que la producció industrial va continuar baixant en el primer bimestre, van augmentar la confiança industrial i les entrades de comandes, gràcies a l'embranzida exterior. També va pujar l'índex de confiança de la construcció al març, després de l'ensopegada del gener i del febrer. Per la seva banda, la taxa interanual de la xifra de negocis del sector serveis de mercat es va situar en el -0,9% al febrer, més de 3 punts per damunt del gener.
|
|
Nou paquet de mesures del Govern per impulsar la recuperació econòmica i l'ocupació.
|
|
En aquest entorn, el dia 9 d'abril, el Govern va aprovar un nou paquet de vint-i-sis mesures econòmiques per impulsar la recuperació econòmica i l'ocupació. Així, es dóna suport a la rehabilitació d'habitatges amb diverses mesures fiscals. Entre d'altres reformes per estimular l'activitat empresarial, es prorroga la llibertat d'amortització d'inversions en l'Impost sobre Societats per al 2011 i el 2012, si es manté l'ocupació. Així mateix, es fomentaran les empreses de serveis energètics.
|
|
|
|
Així mateix, durant la segona setmana d'abril, va ser presentat el Pla extraordinari d'infraestructures, que mobilitzarà 17.000 milions d'euros en els dos pròxims anys. Gràcies a la col·laboració pública i privada, es mantindrà la inversió en infraestructures sense afectar els comptes públics fins al 2014. D'aquesta manera, el Pla no compromet l'objectiu del Govern de reducció del dèficit públic per al 2013.
|
El 2009 es modera la contracció del resultat ordinari net de les empreses
|
|
|
|
Les últimes dades publicades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya del quart trimestre del 2009 permeten obtenir una visió del conjunt del passat exercici. Aquestes xifres confirmen una forta contracció generalitzada de l'activitat, xifrada en una variació anual del -9,5% del valor afegit de les empreses de la mostra.
|
|
L'ajustament de costos i els resultats atípics salven el resultat de les empreses de la Central de Balanços.
|
|
Les societats van afrontar la caiguda de la demanda amb un ajustament dels costos. D'aquesta manera, les despeses de personal van baixar l'1,6% el 2009. Aquest descens es va produir, sobretot, per una reducció de les plantilles, ja que les remuneracions mitjanes van augmentar l'1,1%. Així i tot, el resultat brut d'explotació va patir la caiguda anual més intensa de la sèrie històrica, del -15,9%.
|
|
|
|
L'ajustament també va arribar a les despeses financeres, en contenir-se l'endeutament. D'aquesta manera, gràcies també a les davallades dels tipus d'interès, les despeses financeres van caure el 28,7%. Els ingressos financers van disminuir menys. Per la seva banda, les amortitzacions i les provisions netes de l'explotació es van reduir el 5,4%. Així, la contracció del resultat ordinari net es va moderar fins al 10,3%, enfront del 24,2% del 2008. Cal destacar que, en el quart trimestre del 2009, el resultat ordinari net va assolir taxes de variació positives en una bona part dels sectors analitzats.
|
|
|
|
Finalment, tant la reducció de les despeses atípiques, a causa de les depreciacions dels actius financers, com l'alça de les plusvàlues van motivar un gir en el resultat de l'exercici, que va pujar l'11,9%. No obstant això, cal destacar que, malgrat aquest augment, es va col·locar significativament per sota del màxim històric del 2007 en relació amb el valor afegit brut, i, a més a més, l'increment es va concentrar en algunes grans empreses de la mostra. Pel que fa a les rendibilitats, el rendiment de l'actiu net va ser del 6,1%, més d'un punt inferior a un any abans. La rendibilitat dels recursos propis va ser del 8,4%, 7 dècimes menys que el 2008.
|
El producte interior brut va caure a totes les comunitats autònomes el 2009
|
|
Set comunitats autònomes presenten un PIB per habitant superior a la mitjana de la Unió Europea el 2009.
|
|
La recessió va afectar totes les comunitats autònomes en el passat exercici, i es va produir una major dispersió de les taxes de variació del producte interior brut (PIB). En general, les que van patir més la reculada del PIB van ser les comunitats amb més pes de l'economia de mercat. Així, les caigudes més intenses del PIB van correspondre a Aragó (-4,4%), la Comunitat Valenciana (-4,3%) i Canàries (-4,2%). Aquestes tres comunitats van ser les úniques amb un decrement anual del PIB superior a la mitjana dels vint-i-set països de la Unió Europea (-4,2%). Els descensos menys importants del PIB van correspondre a Extremadura (-2,0%) i Navarra (-2,5%).
|
|
|
|
Si considerem l'evolució durant el període 2000-2009, les comunitats autònomes més expansives van ser Extremadura i Múrcia, amb un creixement mitjà anual del 2,8%, gairebé mig punt més que la mitjana nacional (2,3%). Al pol oposat, les Balears (1,7%), Astúries (2,0%) i Catalunya (2,1%) van registrar els augments més baixos de l'activitat global.
|
|
|
|
D'altra banda, el País Basc va ser la comunitat autònoma amb el PIB més alt per habitant el 2009, amb 30.703 euros, seguida per Madrid, amb 30.029 euros. Cinc comunitats més van presentar un registre superior a la mitjana de la Unió Europea (23.600 euros): Navarra, Catalunya, La Rioja, Aragó i les Balears. En canvi, Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia tancaven la llista.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
