Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 339 - Octubre 2010
|
|
|
Resum executiu
|
|
|
|
|
Recuperació a diferents velocitats
|
|
Les expectatives de creixement dels països desenvolupats són més modestes...
|
|
A mesura que avança l'any, es confirmen dos trets distintius de l'atípica fase de recuperació del cicle econòmic que travessem. En primer lloc, la variabilitat o la volatilitat dels indicadors de conjuntura ha augmentat, i les etapes en què sembla que l'activitat guanya força alternen amb altres períodes en què s'afebleix i arriba a amenaçar amb una recaiguda en la recessió. En segon lloc, les disparitats geogràfiques s'han intensificat.
|
|
...la qual cosa posa damunt la taula la possibilitat que s'adoptin noves mesures extraordinàries de política monetària.
|
|
En aquest complex context, podem diferenciar dos grans grups de països. El primer està format pels països que es troben en una fase expansiva ja consolidada, registren incipients pressions inflacionistes i, en conseqüència, ja han començat a restringir la política monetària. En un segon conjunt, hi ha les economies que mostren dubtes en matèria de creixement econòmic, presenten taxes d'inflació deprimides i, per aquest motiu, mantenen, i fins i tot podrien intensificar, una elevada laxitud monetària. Els principals exponents d'aquest segon cas són els grans països desenvolupats i els seus bancs centrals.
|
|
|
|
Pel que fa als Estats Units, la seva economia s'encamina cap a una recuperació de caire moderat. Així, per al conjunt del 2010, esperem un avanç del 2,8%, que, en la seva major part, és degut a l'impuls del primer trimestre. En el segon trimestre, l'economia va patir una notable desacceleració i va passar de créixer el 0,9% al 0,4% intertrimestral. La principal causa de l'atonia de l'activitat cal buscar-la en els problemes que afecten el consum privat, per al qual no veiem creixements superiors al 2% abans del final del 2011. El consum es veu limitat per tres factors clau: l'endeutament de les famílies, la feblesa del mercat de l'habitatge i un mercat de treball en hores baixes. Tres factors que s'autoalimenten els uns als altres i que faran que, molt probablement, el baix creixement continuï essent la principal preocupació al llarg del 2011, un any per al qual, en conjunt, esperem un tebi avanç del 2,2%.
|
|
|
|
Les expectatives de creixement poc ferm als Estats Units han impulsat la Fed a reinvertir els fons provinents del venciment d'actius en cartera i, d'aquesta forma, impedir la reducció natural del seu balanç. En la seva última reunió, la institució va explicitar la seva preocupació pel fet que la inflació es trobi per sota dels «nivells consistents» per promoure l'estabilitat en preus i la plena ocupació. Amb aquest missatge, l'autoritat monetària obre la possibilitat d'adopció de noves mesures d'estímul monetari.
|
|
|
|
A la zona de l'euro, després de les dades del segon trimestre, el panorama sembla molt més clar, però la prudència obliga a ajornar les celebracions. La taxa de creixement del producte interior brut (PIB) va assolir un ritme sorprenentment elevat en el segon trimestre, impulsat per la demanda interna, tant per la inversió com pel consum privat. Està el procés de recuperació més madur del que la majoria d'analistes creien? És possible, però tot fa pensar que el fort ritme d'avanç no es mantindrà en el segon semestre de l'any. Els indicadors avançats de consum i d'inversió apunten a un creixement més moderat. Per a l'any vinent, la tendència serà una mica més positiva, però també feble en conjunt.
|
|
|
|
La resposta del Banc Central Europeu (BCE) ha estat clara: manteniment de les mesures excepcionals de suport al crèdit i provisió de liquiditat. No obstant això, a diferència de la Fed, el BCE ha procurat emfatitzar que, a mesura que vagi constatant que la normalització dels mercats es va consolidant, emprendrà la retirada de les facilitats especials.
|
|
|
|
Les perspectives per a l'economia del sol naixent tampoc no són gaire esperançadores. En la primera meitat del 2010, el Japó es va beneficiar de la recuperació del comerç mundial i dels estímuls fiscals al consum. Aquests impulsos fan que el creixement previst per al conjunt del 2010 s'apropi al 2,8%. No obstant això, la feblesa de la demanda interna i la persistència de l'entorn deflacionista, que, segons el Banc del Japó, s'hauria de prolongar fins al començament del 2012, fan que la nostra previsió per al conjunt del 2011 sigui molt més cauta, amb un avanç proper a l'1,4%. De fet, el Ministeri d'Hisenda del Japó, emparat en la deflació de l'economia, ha decidit intervenir directament en el mercat de divises per frenar l'apreciació del ien i, d'aquesta forma, no perjudicar encara més el sector exportador, pilar central del creixement nipó. Aquesta situació pot afegir pressió al banc central perquè incrementi l'expansió monetària per la via d'estendre el programa de crèdits o, fins i tot, de comprar actius.
|
|
En canvi, les principals economies emergents continuen creixent a bon ritme...
|
|
Al costat oposat, trobem els principals països emergents, que ja han iniciat una política econòmica més restrictiva per evitar que els motors de les seves economies s'escalfin. L'economia xinesa, per exemple, continua avançant amb pas ferm i demostra la seva resistència davant de la crisi. Amb unes perspectives de creixement al voltant del 9%-10% el 2010 i el 2011, respectivament, el gegant asiàtic es troba lluny de patir una aturada. Aquesta resistència, però, no significa que les febleses estructurals del país hagin desaparegut. El creixement continua depenent massa del sector exterior i de la inversió. Des de l'inici de l'any, les autoritats xineses han posat en marxa nombroses mesures destinades a neutralitzar aquest biaix inversor-exterior. Entre d'altres, destaquen el relaxament dels controls sobre el tipus de canvi, que ha comportat una lleugera apreciació del renminbi, i les restriccions sobre la concessió de crèdit.
|
|
...la qual cosa les obliga a adoptar polítiques econòmiques restrictives.
|
|
El Brasil també continua oferint dades espectaculars. En el segon trimestre, va tornar a superar totes les expectatives amb un creixement interanual del 8,7%. L'augment de les pressions inflacionistes que això ha comportat ha fet que el Banc Central del Brasil iniciï una tònica de pujades del tipus d'interès de referència, 200 punts bàsics des de l'inici de l'any.
|
|
El deute públic pateix la revisió de les expectatives de creixement de les economies avançades.
|
|
En aquest context de revisió de les expectatives de creixement, en especial per als països avançats, els mercats de deute públic han estat testimonis d'importants revaloracions, amb el consegüent descens de les taxes de rendibilitat. Els tipus d'interès en els trams llargs (10 anys) van assolir mínims històrics del 2,1% a Alemanya, mentre que, als Estats Units, es van situar per sota del 2,5% i, al Japó, van trencar a la baixa la cota psicològica de l'1% i es van situar al voltant del 0,9%. Aquesta dinàmica ha anat acompanyada d'un repunt de la volatilitat, mostra, potser, del nerviosisme que aquests nivells -tan poc habituals- generen entre molts inversors. Els factors que expliquen l'evolució d'aquests moviments de les corbes de tipus d'interès del deute públic són diversos. Però els temors de desacceleració de l'economia nord-americana i la determinació de la Reserva Federal de donar suport, si fos necessari, a la recuperació econòmica amb noves mesures de política monetària d'expansió quantitativa han estat claus tant per als diferents països de la zona de l'euro com per als Estats Units.
|
|
El dinamisme del consum de les famílies perd força en el tercer trimestre.
|
|
Pel que fa a l'economia espanyola, la recuperació manté un perfil similar al del grup de països avançats, per bé que la progressió és més lenta i la perspectiva del segon semestre de l'any presenta més incerteses. En aquest sentit, les dades de la comptabilitat nacional del segon trimestre van confirmar una lleugera acceleració del creixement econòmic, afavorida per alguns factors transitoris, tot i la retirada dels estímuls fiscals. Així, el PIB va augmentar el 0,2% en relació amb el primer trimestre, una dècima més que tres mesos abans. El PIB gairebé es va estabilitzar en volum en relació amb un any abans en registrar una taxa de variació interanual del -0,1%.
|
|
Les mesures de consolidació fiscal comencen a donar fruits.
|
|
Paga la pena destacar el dinamisme del consum de les famílies i de la inversió en béns d'equipament, que van augmentar en relació amb el segon trimestre del 2009 i van deixar enrere set trimestres de caigudes interanuals. D'aquesta manera, la contribució negativa al creixement agregat per part de la demanda nacional va disminuir en 2,3 punts fins a -0,5 punts. De tota manera, l'anticipació de les compres arran de l'increment dels tipus de gravamen de l'impost sobre el valor afegit (IVA) a partir de l'1 de juliol va jugar un paper determinant. Així, la despesa en béns de consum durador va augmentar més del 13% en relació amb el segon trimestre del 2009.
|
|
|
|
És previsible que aquest avanç de la despesa es reverteixi en el tercer trimestre. En aquest sentit, els indicadors disponibles del període mostren el corresponent reflux. Les vendes al detall, per exemple, van recular el 2,3% a l'agost en relació amb dotze mesos abans. Per la seva banda, les matriculacions d'automòbils van caure el 24,0% interanual al juliol-agost, un cop esgotats els fons per a ajuts directes a les compres del Pla 2000E, i van assolir el volum més baix en un mes d'agost de les últimes dècades. Aquests indicadors d'evolució del consum privat, combinats amb els d'inversió, i sense disposar encara de les dades de comerç exterior, fan preveure que el creixement del PIB en el tercer trimestre podria registrar una taxa lleugerament negativa. Així tot, hem revisat lleugerament a l'alça les previsions de creixement del PIB per al conjunt del 2010 fins al -0,3%, principalment a causa de la incorporació dels canvis en les sèries dels components de la demanda introduïts per l'Institut Nacional d'Estadística.
|
|
|
|
Els principals indicadors del mercat de treball també evidencien la lenta sortida de l'etapa recessiva. El nombre total d'afiliats en alta a la Seguretat Social es va situar en 17,7 milions a l'agost, de manera que el descens interanual és manté en el mateix nivell del mes de juliol, l'1,6%. L'evolució dels preus també és significativa. La pujada dels tipus de gravamen general i reduït de l'IVA s'ha traslladat als preus finals només parcialment. Estimem que, dels aproximadament 1,2 punts percentuals del seu impacte teòric, la repercussió final serà només de la meitat, i la resta s'absorbirà per la via dels marges empresarials dels productors o dels distribuïdors, en un entorn de feblesa del consum.
|
|
|
|
En definitiva, el camí cap a la plena normalització de l'economia no és fàcil. Són molts els riscos que encara amenacen les principals economies desenvolupades. A Espanya, sembla que un dels focus de tensió sorgit fa pocs mesos s'ha controlat gràcies a les decidides mesures de consolidació pressupostària adoptades en el passat exercici i en l'actual, les quals, segons es desprèn dels Pressupostos Generals de l'Estat presentats recentment, també seran molt presents el 2011. La reducció del dèficit públic, patent ja en els vuit primers mesos del 2010, ha comportat que, als mercats de deute públic internacionals, Espanya es diferenciï de la resta de països perifèrics de la zona de l'euro que, com Irlanda o Portugal, tornen a patir els durs embats de la crisi del deute sobirà.
|
|
|
|
29 de setembre de 2010
|
Cronologia
|
|
|
|
|
|
Agenda
|
|
|
|
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
