Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 339 - Octubre 2010
|
|
|
Conjuntura internacional
|
|
|
|
|
Estats Units
|
Estats Units: una feblesa que va per llarg
|
|
Els Estats Units creixeran per sota del 3,0% el 2010, i la feblesa continuarà el 2011.
|
|
L'economia nord-americana s'encamina cap a una recuperació modesta. Així, per al conjunt del 2010, esperem un avanç del 2,8%, que, en la seva major part, és degut a l'impuls del primer trimestre, quan les existències van tenir una contribució rècord al creixement. No obstant això, en el segon trimestre, l'economia va patir una notable desacceleració i va passar de créixer el 0,9% a fer-ho el 0,4% intertrimestral. Les últimes taxes interanuals poden ser aquí enganyoses, ja que estan esbiaixades per importants efectes de base. El baix creixement continuarà essent la principal preocupació al llarg del 2011, un any per al qual, en conjunt, esperem un avanç tebi del 2,2%. D'altra banda, tot i que els creixements ferms es faran esperar, les últimes dades fan pensar que el risc d'una recaiguda i la possibilitat d'un període deflacionista són petits.
|
|
L'endeutament de les llars, la feblesa de l'habitatge i el mercat de treball llasten la recuperació.
|
|
La principal causa de l'atonia de l'activitat cal buscar-la en els problemes que afecten el consum privat, que representa, aproximadament, el 70% de l'economia nord-americana, i per al qual no veiem creixements superiors al 2,0% abans del final del 2011. El consum es veu limitat per tres factors clau: l'endeutament de les famílies, la feblesa del mercat de l'habitatge i el mercat de treball. Tres factors que s'interrelacionen com un peix que es mossega la cua.
|
|
|
|
L'endeutament de les llars representa el 118,4% de la seva renda disponible anual, un nivell molt superior al que es correspon amb la tendència a llarg termini. Per bé que els baixos tipus d'interès actuals endolceixen aquest cost del deute, la baixa taxa d'inflació també provoca que el principal no baixi en termes reals de manera significativa. Això obliga les llars a estalviar més per reduir el deute, el 5,9% de la renda disponible al juliol, amb el consegüent efecte restrictiu en el pressupost per a la cistella de la compra.
|
|
El bon to de la inversió en equipament i els estímuls fiscals redueixen els riscos de recaiguda.
|
|
Un segon factor que limita el consum privat és la pèrdua de valor dels actius immobiliaris, que, per la via de l'efecte riquesa, també modera les apetències consumistes. Però la recuperació del mercat de l'habitatge passa per la reducció de la sobreoferta que llasta el sector. Amb la construcció sota mínims, aquesta sobreoferta es basa, sobretot, en el gran nombre d'execucions per impagament de les quotes hipotecàries, que continua alimentant les existències d'habitatges buits.
|
|
|
|
Però l'impagament de les quotes hipotecàries és una conseqüència directa de l'anèmia del mercat laboral, un tercer factor de feblesa de l'activitat econòmica, que, al seu torn, condiciona el consum privat per la via de la reducció dels ingressos. Així, el peix es mossega la cua, perquè, amb un creixement feble del consum privat, el creixement de l'economia està obligat a ser modest, i, sense creixements ferms, serà difícil que assistim a una recuperació substancial d'un mercat de treball que pateix una alta proporció d'aturats de llarga durada i de treballadors desanimats. D'altra banda, la recuperació de la inversió en equipament, els estímuls governamentals i un sector exterior que, amb el suport d'una demanda interna més fluixa i del creixement exportador, és menys deficitari que en els anys d'expansió previs a la crisi serviran per evitar una recaiguda, però no seran suficients per propulsar l'economia a la via del creixement robust.
|
|
|
Les vendes al detall reflecteixen el pessimisme dels consumidors.
|
|
Aquesta moderació constant de les apetències consumistes queda reflectida en l'evolució de les vendes al detall. El lleuger increment de l'agost, després de quatre mesos consecutius de feblesa, no va impedir que el consum al detall, sense cotxes ni benzina, es mantingués, en termes reals, el 2,3% per sota del registre del desembre del 2007, nivell representatiu de la situació prèvia a la crisi.
|
|
|
|
|
Per la seva banda, les empreses no financeres continuen presentant el costat més sòlid de la recuperació, com ho demostra l'evolució de la inversió en equipament en els comptes nacionals. La força de la inversió en equipament hauria de continuar en els pròxims trimestres per la bona marxa dels beneficis empresarials i pel fet que, en els últims anys, no hi ha hagut excés d'inversió, sinó, més aviat, el contrari. No obstant això, en els tres últims mesos, l'evolució del sentiment empresarial en manufactures i en serveis ha seguit camins ben diferents. Així, l'índex de sentiment empresarial de l'ISM (Institute for Supply Management) de manufactures va sorprendre a l'alça i es va instal·lar en els 56,3 punts, lluny dels màxims de l'abril. Malgrat tot, es tracta d'un nivell coherent amb el creixement ferm de l'economia. La recuperació de la producció industrial i de la utilització de la capacitat productiva, tot i que més modesta, també ha apropat aquests indicadors a la seva tendència secular.
|
|
Els empresaris de serveis veuen una recuperació pausada.
|
|
Però la recuperació nord-americana no pot viure només de les manufactures, ja que els serveis representen més de quatre cinquenes parts de l'ocupació privada. I, així i tot, és precisament als serveis on el deteriorament de la percepció empresarial és més intens, amb un índex de l'ISM que ha passat dels 60,3 punts de l'abril als 54,4 de l'agost, evolució coherent amb una recuperació modesta.
|
|
|
|
|
L'índex general de preus al consum (IPC) de l'agost confirma la moderació, amb un increment de l'1,1% interanual, mentre que l'atonia del consum i la feblesa dels lloguers imputats als propietaris de l'habitatge on viuen van fer que l'índex subjacent s'incrementés el 0,9% interanual per cinquè mes consecutiu. Per al conjunt del 2010, preveiem que els preus pujaran l'1,6%, una moderació que hauria de prosseguir el 2011. De tota manera, creiem que les actuacions de la Fed (inclosa una nova fase d'expansió quantitativa) evitaran un escenari deflacionista.
|
|
Japó
|
Japó: després de la recuperació exportadora, arriba l'ocàs
|
|
El Japó creixerà el 2,8% el 2010 gràcies a les exportacions, però patirà una notable desacceleració el 2011.
|
|
Durant la primera meitat del 2010, l'economia del sol naixent s'ha beneficiat de la recuperació del comerç mundial i dels impulsos fiscals al consum. La demanda insatisfeta acumulada durant el període de crisi i el fet de partir de nivells molt baixos han propulsat les exportacions fins a creixements superiors, en termes anuals, al 30% en el primer trimestre. Aquests impulsos fan que el creixement previst per al conjunt del 2010 de l'economia nipona s'aproximi al 2,8%, condicionada per l'avanç de l'1,2% intertrimestral del primer trimestre. No obstant això, la feblesa de la demanda interna i la persistència de l'entorn deflacionista, que, segons el Banc del Japó, s'hauria de prolongar fins al començament del 2012, fan que la nostra previsió per al conjunt del 2011 sigui molt més prudent, amb un avanç situat al voltant de l'1,4%.
|
|
El creixement importador i els estímuls fiscals remetran.
|
|
Gràcies als estímuls fiscals, el consum privat va començar el 2010 creixent a ritmes superiors al 2,0%. No obstant això, després del final dels estímuls, difícilment ajornable amb un deute públic brut que supera el 200% del producte interior brut (PIB), el consum es va estancar en el segon trimestre. És difícil que el consum tingui un repunt en els pròxims mesos, tot i que els últims indicadors, com la confiança del consumidor, el consum al detall i la venda d'automòbils, recullen encara la força del primer trimestre. Però el mercat immobiliari continua sumit en l'atonia, amb un preu del sòl que continua baixant, i el mercat laboral és més feble del que suggereixen les estadístiques, amb una taxa d'atur del 5,2%, molt a la vora del màxim històric del juny del 2009.
|
|
|
La deflació continua. L'IPC baixa el 0,9%, i el subjacent l'1,5%, mentre l'atur se situa en el 5,3%.
|
|
Al front dels preus, prossegueixen les tendències deflacionistes. L'IPC de l'agost va registrar un descens del 0,9% interanual, i l'índex subjacent, el general sense energia ni aliments, més representatiu de les tendències generals, va cedir l'1,5% interanual i va acumular 19 mesos consecutius de descensos, que el deixen en nivells del març de 1992.
|
|
|
El creixement exportador es veu afectat per la fortalesa del ien.
|
|
Al sector exterior, les exportacions s'han beneficiat de la recuperació de la Xina. Això ha estimulat, durant el primer terç del 2010, la inversió en equipament i la indústria, l'índex de producció de la qual havia recuperat al juliol el 60% del que havia perdut durant la crisi. No obstant això, fa tres mesos que aquesta recuperació exportadora i industrial està encallada, en part per la fortalesa del ien, que les autoritats monetàries volen neutralitzar. Així, segons les dades de duanes, les exportacions van baixar el 4,6% en el trimestre que va del maig al juliol, mentre que, per la seva banda, la producció industrial va caure l'1,3%. El 2010, el sector exterior podria contribuir amb el 85% del creixement total del PIB. La dificultat de mantenir els creixements de l'inici de l'any i l'evolució dels últims mesos aconsellen la cautela.
|
Xina
|
Xina: lluny de patir una aturada
|
|
La Xina creixerà al voltant del 10% el 2010.
|
|
L'economia xinesa continua avançant amb pas ferm i demostra la seva resistència davant de la crisi. Amb unes perspectives de creixement situades al voltant del 10% i del 9% el 2010 i el 2011, respectivament, el gegant asiàtic es troba lluny de patir una aturada.
|
|
Principals polítiques durant el 2010: flexibilització del tipus de canvi i limitacions de crèdit.
|
|
Aquesta resistència no significa que les febleses estructurals del país hagin desaparegut. El creixement continua depenent excessivament del sector exterior i de la inversió, realitzada, en bona part, pel mateix sector exportador i en infraestructures promogudes per ens públics. No obstant això, des del gener, les autoritats xineses han posat en marxa nombroses mesures destinades a neutralitzar aquest biaix inversor-exterior. Entre d'altres, destaquen: el relaxament dels controls sobre el tipus de canvi, que ha comportat una lleugera apreciació del renminbi enfront del dòlar, i les restriccions sobre la concessió de crèdit.
|
|
|
|
Tot i que encara és aviat per parlar de transformacions en el patró de creixement de la seva economia, ja hem observat lleugers canvis en alguns indicadors. En concret, del gener a l'agost, la inversió en actius fixos va créixer el 24,8%, enfront del 33% del 2009, i va mostrar una moderació en el seu avanç que preveiem que s'intensificarà arran de l'alentiment del crèdit. Durant aquest mateix període, el superàvit de la balança comercial va pujar a 104.545 milions de dòlars, el 15% per sota del valor de l'any passat. Aquesta moderació del saldo comercial s'origina en un sòlid creixement de les importacions.
|
|
Les vendes al detall no reflecteixen l'enlairament esperat.
|
|
Per bé que certs indicis de moderació podrien haver començat a afectar els components inversió i sector exterior, és indubtable que continuaran essent forces importants d'arrossegament en els pròxims anys. L'alternativa seria un enlairament del consum privat, el qual, però, encara no assumeix un paper protagonista. Així, les vendes al detall van créixer una mitjana del 15% interanual en termes reals durant els vuit primers mesos de l'any i van igualar la mitjana dels cinc últims anys. Així i tot, cal assenyalar que l'indicador de vendes al detall no considera la totalitat del consum de serveis, un integrant cada cop més important en el consum total.
|
|
|
|
Finalment tot i que, la incapacitat de promoure el consum intern i la inversió privada és el principal risc de l'economia asiàtica a mitjà termini, les tensions inflacionistes i els riscos de bombolles al mercat immobiliari continuen despertant els recels més seriosos a curt termini. Així com els efectes base i, sobretot, els aliments expliquen el comportament de l'índex de preus, l'excessiva liquiditat durant l'últim any justifica el sobreescalfament del sector de l'habitatge. No obstant això, les limitacions sobre la concessió de nous crèdits i les diverses mesures destinades a refredar aquest sector ja han començat a fer efecte: les vendes s'han alentit i el creixement en el preu de l'habitatge s'ha desaccelerat durant els tres últims mesos, del 12,4% interanual del maig al 9,3% de l'agost.
|
Brasil
|
Brasil: punt d'inflexió?
|
|
El mercat immobiliari xinès mostra símptomes de moderació.
|
|
El Brasil va tornar a superar totes les expectatives amb un creixement interanual del 8,7% en el segon trimestre del 2010 i amb un avanç de l'1,2% en relació amb el trimestre anterior. La despesa interna va ratificar, una vegada més, el seu paper motriu amb la inversió, que va créixer el 26,6% interanual com a principal força d'arrancada. El consum, per la seva banda, es va replegar en relació amb el primer trimestre, però no va deixar de créixer en termes interanuals (el 6,6%). La despesa pública va tornar a sumar, tant en xifra interanual com intertrimestral, i la demanda externa va continuar restant, arrossegada, fonamentalment, per l'embranzida d'unes importacions que van créixer el 51,5% en relació amb el mateix trimestre de l'any anterior.
|
|
El Brasil continua sorprenent en positiu amb un avanç del 8,7% en el segon trimestre.
|
|
Atesos aquests resultats, i malgrat que la taxa d'activitat tendirà a moderar-se durant la segona meitat de l'any, hem revisat lleugerament a l'alça la nostra previsió de creixement per al 2010, del 7,0% al 7,2%. De cara al 2011, mantenim el nostre escenari de progressiva correcció del ritme d'avanç de l'economia brasilera fins a nivells més sostenibles, al voltant del 5%. Així i tot, aquest escenari no està lliure de riscos.
|
|
|
|
Per començar, les eleccions presidencials d'aquest mes comportaran un canvi d'administració i un nou president (o presidenta, si els sondejos l'endevinen). Malgrat que tot fa pensar que no canviarà l'orientació del Govern i són pocs els qui dubten de la continuïtat de les principals polítiques macroeconòmiques, qualsevol traspàs de poders va acompanyat d'incerteses, les quals, al seu torn, comporten riscos.
|
|
|
L'economia brasilera encara la segona meitat del 2010 en to de moderació, però mantindrà el ritme d'avanç per damunt del seu potencial.
|
|
D'altra banda, si el nou Govern retarda la retirada dels estímuls fiscals i quasi fiscals posats en marxa arran de la crisi, això complicarà la lluita de la política monetària per controlar les evidents pressions inflacionistes. Unes pressions que van propiciar l'inici d'una tònica de pujades del tipus d'interès de referència (200 punts bàsics des del gener) que el Banc Central del Brasil va interrompre a l'agost, quan els preus es van prendre un respir. De tota manera, les pressions continuen latents, i les causes de fons no afluixen: el mercat laboral s'ajusta cada vegada més, el crèdit continua en plena expansió, la confiança dels consumidors brasilers en la seva economia està en màxims històrics i la utilització de la capacitat productiva va arribar al 85,4% a l'agost. Per tot plegat, esperem que la tendència de pujades de tipus es reprengui el 2011.
|
|
|
|
Un altre front de l'economia brasilera és el ràpid deteriorament de la balança per compte corrent. Tot i que l'exportació avança, les importacions volen i la fermesa de les tasques d'intervenció de les autoritats brasileres per frenar l'avanç del real és cada cop més intensa. El diferencial de creixement esperat entre el Brasil i les economies més madures no fa preveure un canvi de tendència en l'evolució del tipus de canvi a curt termini, de manera que les reserves continuaran augmentant en els pròxims mesos.
|
|
|
|
A mitjà termini, el principal risc prové del flanc fiscal. L'elevada inversió en infraestructures que exigirà el mundial de futbol del 2014 i els jocs olímpics del 2016 podria derivar en un sobreendeutament dels comptes públics. Així, doncs, tot i que el nou Govern no es veurà forçat, en condicions normals, a adoptar mesures extraordinàries per combatre la inflació o els elevats desequilibris fiscals, sí haurà de prosseguir amb l'ajustament adequat i evitar un palanquejament excessiu.
|
|
|
|
En qualsevol cas, la conjuntura actual situa el partit del Govern en una posició molt grata: el creixement és espectacular, la confiança interna està en màxims, l'ocupació avança i fins i tot la inflació va afluixar a l'agost. Per tot plegat, tant el Brasil com la Dilma Roussef encaren el futur amb bones perspectives. Només cal mantenir el bon rumb sense abaixar la guàrdia davant dels riscos.
|
Mèxic
|
Mèxic: bicentenari poc esperançador
|
|
La recuperació avança a Mèxic pendent dels Estats Units i de la reactivació de la despesa interna.
|
|
La recuperació a Mèxic continua avançant, impulsada per la fermesa de la demanda externa i pendent del progrés econòmic als Estats Units. Atès el notable ritme d'avanç dels dos primers trimestres, hem revisat lleugerament a l'alça la nostra previsió de creixement per al 2010, del 4,2% fins al 4,6%. La progressiva reacció de la inversió i del consum intern promourà la continuïtat de la recuperació en els pròxims mesos, tot i que continuem esperant un alentiment de l'activitat, coherent amb la moderació del ritme d'avanç de l'economia global i, sobretot, de la nord-americana. De cara al 2011, aquest alentiment s'intensificarà una mica més quan els efectes de base passin a jugar en contra.
|
|
|
|
Tot i que el creixement de l'economia mexicana va sorprendre a l'alça en el segon trimestre, la demanda interna continua molt acoquinada. La confiança dels consumidors es va recuperant, però molt lentament, i tant el crèdit com les vendes al detall continuen sense aixecar el vol. En aquest context, la incertesa sobre les perspectives de creixement de l'economia global no fa més que enterbolir una mica més el panorama econòmic de l'economia asteca.
|
|
Encara no es perceben les pressions inflacionistes, de manera que no anticipem canvis en el tipus d'interès de referència fins al 2011.
|
|
Així, doncs, els riscos sobre el creixement són a la baixa i deriven d'una desacceleració de l'economia dels Estats Units més forta del que s'esperava o de la falta de reacció de la despesa domèstica, víctima dels efectes prolongats de la crisi. A mitjà termini, afloren riscos addicionals pel flanc fiscal, si no prospera una reforma que corregeixi l'excessiva dependència petroliera de les arques públiques.
|
|
|
|
En l'àmbit dels preus, els riscos són, ara com ara, baixos, i ni la moderació de la demanda interna ni la progressiva reducció de l'output gap no fan presagiar grans canvis en aquesta tendència. Per tot plegat, no anticipem ni moviments del tipus d'interès de referència fins al 2011 ni un peso fort en els pròxims mesos, tot i que la recent inclusió del deute mexicà en el World Government Bond Index hagi despertat una apetència addicional pel deute local i també per la seva moneda.
|
Primeres matèries
|
Primeres matèries: la direcció és a l'alça, però sense pressa
|
|
El petroli es recupera i voreja els 80 dòlars per barril.
|
|
El preu del petroli continua mantenint una evolució amb pocs vaivens i amb un lleuger biaix alcista que s'inscriu dins d'un marge de fluctuació entre els 70 i els 85 dòlars. Així, entre el 20 d'agost i el 20 de setembre, el preu del cru va pujar el 7,3% i es va situar en els 79,52 dòlars per barril (qualitat Brent, per a lliuraments a un mes), la qual cosa representa un increment mínim del 2,2% des de l'inici de l'any i un nivell superior en un 12,3% al d'un any enrere.
|
|
Les perspectives de demanda suggereixen estabilitat en els preus del petroli.
|
|
Els últims indicadors de l'economia nord-americana, menys negatius del que s'esperava, van ajudar el petroli a compensar les pèrdues. No obstant això, l'esperada moderació del creixement fa difícil que el preu del cru arribi més enllà dels 80 dòlars per barril, el límit superior del rang de 70-80 dòlars considerat confortable per a l'OPEP. El 2011, el preu del petroli, seguint el deixant del creixement global, hauria d'evolucionar a l'alça de forma moderada.
|
|
|
Les primeres matèries evolucionaran a l'alça més per problemes d'oferta que per augments de la demanda.
|
|
Pel que fa a la resta de primeres matèries, la història és una mica diferent, ja que, per regla general, es mantenen les pujades del mes passat i les perspectives continuen essent a l'alça, però més per problemes d'oferta que per increments de la demanda. En el cas dels metalls, la necessitat de la Xina de fer més ecològic el teixit productiu deriva en una reducció de l'oferta, amb nombroses factories en procés de tancament o de reformes. Pel costat dels aliments, la successió de males collites impulsa els preus cap amunt. Així, l'índex The Economist va guanyar el 3,7% entre el 20 d'agost i el 20 de setembre i va acumular un avanç del 12,3% en dos mesos. Per la seva banda, l'or va tornar a marcar màxims històrics aquest mes i es continuarà beneficiant de la incertesa que regna als mercats de bons i de divises.
|
Ajustament fiscal i recuperació: diferències reconciliables?
|
|
|
|
Uns més i altres menys, però gairebé tots els governs afronten la necessitat de reduir el dèficit fiscal en els pròxims anys. A més a més, la crisi als mercats del deute sobirà ha exigit que l'ajustament comencés en alguns països -com els de la perifèria europea- quan la recuperació econòmica encara no està consolidada (vegeu la taula següent). En aquest context, el temor que l'ajustament provoqui una recaiguda de l'activitat econòmica és molt present. Un temor raonable, però la relació entre consolidacions fiscals i creixement econòmic està plena de matisos.
|
|
|
|
La intuïció keynesiana més bàsica indica que, de la mateixa manera que una expansió fiscal estimula l'activitat econòmica, una reducció del dèficit públic redueix la demanda agregada i llasta el creixement. La magnitud de l'impacte continua essent motiu de debat -reduir el dèficit fiscal l'1% del PIB pot disminuir el PIB en més o en menys d'1 punt percentual, ja que depèn de si el multiplicador fiscal és major o menor a 1-, però són pocs els qui qüestionen la direcció de l'efecte (el multiplicador és positiu). Aquesta intuïció sol ser vàlida per a canvis petits en el saldo fiscal, arran d'una política contracíclica normal que es desenvolupa en un entorn de primes de risc baixes. En altres casos, però, pot estar equivocada.
|
|
|
|
La teoria econòmica moderna, fins i tot les versions d'orientació keynesiana, suggereix que, en determinades circumstàncies, un ajustament fiscal no ha de ser forçosament perjudicial per al creixement econòmic. En particular, els ajustaments que pretenen corregir dèficits molt elevats, sempre que siguin creïbles, poden afavorir l'activitat econòmica per diverses raons. Primer, per la seva capacitat de generar confiança si eviten un ajustament futur encara més intens i, segurament, més abrupte. Quan es tracta de confiança i creixement, afrontar la realitat sempre és millor que ajornar el que és inevitable. D'altra banda, si la correcció del dèficit aconsegueix reduir la prima de risc del país, l'activitat econòmica es beneficiarà d'un repunt dels components de la demanda més sensibles als tipus d'interès, com la inversió. Finalment, un ajustament que inclogui una moderació salarial dels empleats públics pot facilitar la creació de llocs de treball si aquesta moderació es trasllada al sector privat (l'experiència indica que els salaris públics serveixen de referència en les negociacions salarials del sector privat).
|
|
|
|
L'evidència empírica confirma que els processos d'ajustament fiscal tendeixen a tenir un efecte contractiu modest a curt termini i apunta que, en alguns casos, el seu impacte pot arribar a ser expansiu.(1) Al seu últim informe anual, l'FMI estima que una consolidació fiscal equivalent a l'1% del PIB redueix el creixement del PIB, de mitjana, en 0,5 punts percentuals. Aquesta institució també adverteix que l'efecte pot ser més negatiu si molts països ajusten els comptes de forma simultània, com succeirà el 2011. En un altre estudi recent, Alesina i Ardagna conclouen que una quarta part de tots els episodis d'ajustament fiscal en països de l'OCDE des del 1980 han tingut un efecte expansiu sobre el creixement a curt termini.(2) Així mateix, destaquen que la major part dels ajustaments reeixits van reduir el dèficit principalment a través d'una retallada de la despesa pública corrent. En canvi, els ajustaments contractius van tendir a confiar en augments de la pressió impositiva. Altres estudis reiteren la importància de la composició de l'ajustament fiscal. En general, les conclusions apunten que les reduccions de despesa productiva en infraestructures o els augments d'impostos sobre el treball o l'estalvi resulten especialment nocius per al creixement. En canvi, les retallades de la despesa en salaris o en transferències i els augments d'impostos sobre el consum són alternatives menys perjudicials per mantenir el pols econòmic.
|
|
|
|
La probabilitat que un ajustament fiscal sigui expansiu, o menys contractiu, també augmenta si va acompanyat de reformes estructurals. L'experiència indica, per exemple, que les reformes en la sanitat, en les pensions o en el subsidi d'atur no solament són útils per moderar la despesa pública, sinó que també poden incrementar el nivell d'activitat en reforçar els incentius a l'ocupació. Aquestes reformes acostumen a ser políticament difícils, però, precisament per això, aporten credibilitat al Govern que les du a terme. I la credibilitat és una condició sine qua non perquè un programa d'ajustament fiscal sigui reeixit i afavoreixi el creixement.
|
|
|
|
La coordinació entre la política fiscal i la política monetària també és determinant a l'hora de decantar el signe de l'impacte d'un ajustament fiscal sobre el creixement. Uns tipus d'interès baixos, propiciats per una política monetària laxa, faciliten que un ajustament fiscal arribi a bon port i sigui compatible amb una expansió econòmica. D'una banda, perquè redueixen la despesa en interessos del govern, la qual cosa ajuda a reduir el dèficit i el deute públic. De l'altra, perquè uns tipus d'interès baixos alliberen recursos al sector privat per consumir o per invertir i promouen així el creixement.
|
|
|
|
Els programes d'ajustament iniciats als països de la perifèria europea (Espanya, Irlanda, Grècia i Portugal) disposen de diversos ingredients que ajuden a compatibilitzar l'ajustament i el creixement: reduccions de despesa, reformes estructurals i una política monetària laxa. Ara com ara, però, les primes de risc s'han resistit a baixar de manera significativa. Fins a un cert punt, és normal: la credibilitat es pot perdre en un tancar i obrir d'ulls, però guanyar-la es guanya a poc a poc. En aquest sentit, les dades d'execució pressupostària dels pròxims mesos, els pressupostos de l'any vinent i les noves mesures estructurals que s'adoptin seran crucials per apuntalar la confiança i per promoure el creixement. Consolidar la recuperació no serà senzill, però que ningú no s'enganyi: sense un pla d'ajustament fiscal, el creixement no seria més gran. Més aviat tindríem recessió per a una bona estona.
|
|
|
|
(1) FMI (2010). «Will it hurt? Macroeconomic effects of fiscal consolidation», a: World Economic Outlook, octubre 2010, Washington DC. (2) Alesina, A. i S. Ardagna (2009). «Large changes in fiscal policy: taxes versus spending», a: J. Brown (ed.), NBER Book Series Tax Policy and the Economy, vol. 24, The University of Chicago Press, Chicago.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Enric Fernández - Departament d'Economia Internacional, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
