Uns més i altres menys, però gairebé tots els governs afronten la necessitat de reduir el dèficit fiscal en els pròxims anys. A més a més, la crisi als mercats del deute sobirà ha exigit que l'ajustament comencés en alguns països -com els de la perifèria europea- quan la recuperació econòmica encara no està consolidada (vegeu la taula següent). En aquest context, el temor que l'ajustament provoqui una recaiguda de l'activitat econòmica és molt present. Un temor raonable, però la relació entre consolidacions fiscals i creixement econòmic està plena de matisos.

  La intuïció keynesiana més bàsica indica que, de la mateixa manera que una expansió fiscal estimula l'activitat econòmica, una reducció del dèficit públic redueix la demanda agregada i llasta el creixement. La magnitud de l'impacte continua essent motiu de debat -reduir el dèficit fiscal l'1% del PIB pot disminuir el PIB en més o en menys d'1 punt percentual, ja que depèn de si el multiplicador fiscal és major o menor a 1-, però són pocs els qui qüestionen la direcció de l'efecte (el multiplicador és positiu). Aquesta intuïció sol ser vàlida per a canvis petits en el saldo fiscal, arran d'una política contracíclica normal que es desenvolupa en un entorn de primes de risc baixes. En altres casos, però, pot estar equivocada.

  La teoria econòmica moderna, fins i tot les versions d'orientació keynesiana, suggereix que, en determinades circumstàncies, un ajustament fiscal no ha de ser forçosament perjudicial per al creixement econòmic. En particular, els ajustaments que pretenen corregir dèficits molt elevats, sempre que siguin creïbles, poden afavorir l'activitat econòmica per diverses raons. Primer, per la seva capacitat de generar confiança si eviten un ajustament futur encara més intens i, segurament, més abrupte. Quan es tracta de confiança i creixement, afrontar la realitat sempre és millor que ajornar el que és inevitable. D'altra banda, si la correcció del dèficit aconsegueix reduir la prima de risc del país, l'activitat econòmica es beneficiarà d'un repunt dels components de la demanda més sensibles als tipus d'interès, com la inversió. Finalment, un ajustament que inclogui una moderació salarial dels empleats públics pot facilitar la creació de llocs de treball si aquesta moderació es trasllada al sector privat (l'experiència indica que els salaris públics serveixen de referència en les negociacions salarials del sector privat).

  L'evidència empírica confirma que els processos d'ajustament fiscal tendeixen a tenir un efecte contractiu modest a curt termini i apunta que, en alguns casos, el seu impacte pot arribar a ser expansiu.(1) Al seu últim informe anual, l'FMI estima que una consolidació fiscal equivalent a l'1% del PIB redueix el creixement del PIB, de mitjana, en 0,5 punts percentuals. Aquesta institució també adverteix que l'efecte pot ser més negatiu si molts països ajusten els comptes de forma simultània, com succeirà el 2011. En un altre estudi recent, Alesina i Ardagna conclouen que una quarta part de tots els episodis d'ajustament fiscal en països de l'OCDE des del 1980 han tingut un efecte expansiu sobre el creixement a curt termini.(2) Així mateix, destaquen que la major part dels ajustaments reeixits van reduir el dèficit principalment a través d'una retallada de la despesa pública corrent. En canvi, els ajustaments contractius van tendir a confiar en augments de la pressió impositiva. Altres estudis reiteren la importància de la composició de l'ajustament fiscal. En general, les conclusions apunten que les reduccions de despesa productiva en infraestructures o els augments d'impostos sobre el treball o l'estalvi resulten especialment nocius per al creixement. En canvi, les retallades de la despesa en salaris o en transferències i els augments d'impostos sobre el consum són alternatives menys perjudicials per mantenir el pols econòmic.

  La probabilitat que un ajustament fiscal sigui expansiu, o menys contractiu, també augmenta si va acompanyat de reformes estructurals. L'experiència indica, per exemple, que les reformes en la sanitat, en les pensions o en el subsidi d'atur no solament són útils per moderar la despesa pública, sinó que també poden incrementar el nivell d'activitat en reforçar els incentius a l'ocupació. Aquestes reformes acostumen a ser políticament difícils, però, precisament per això, aporten credibilitat al Govern que les du a terme. I la credibilitat és una condició sine qua non perquè un programa d'ajustament fiscal sigui reeixit i afavoreixi el creixement.

  La coordinació entre la política fiscal i la política monetària també és determinant a l'hora de decantar el signe de l'impacte d'un ajustament fiscal sobre el creixement. Uns tipus d'interès baixos, propiciats per una política monetària laxa, faciliten que un ajustament fiscal arribi a bon port i sigui compatible amb una expansió econòmica. D'una banda, perquè redueixen la despesa en interessos del govern, la qual cosa ajuda a reduir el dèficit i el deute públic. De l'altra, perquè uns tipus d'interès baixos alliberen recursos al sector privat per consumir o per invertir i promouen així el creixement.

  Els programes d'ajustament iniciats als països de la perifèria europea (Espanya, Irlanda, Grècia i Portugal) disposen de diversos ingredients que ajuden a compatibilitzar l'ajustament i el creixement: reduccions de despesa, reformes estructurals i una política monetària laxa. Ara com ara, però, les primes de risc s'han resistit a baixar de manera significativa. Fins a un cert punt, és normal: la credibilitat es pot perdre en un tancar i obrir d'ulls, però guanyar-la es guanya a poc a poc. En aquest sentit, les dades d'execució pressupostària dels pròxims mesos, els pressupostos de l'any vinent i les noves mesures estructurals que s'adoptin seran crucials per apuntalar la confiança i per promoure el creixement. Consolidar la recuperació no serà senzill, però que ningú no s'enganyi: sense un pla d'ajustament fiscal, el creixement no seria més gran. Més aviat tindríem recessió per a una bona estona.

  (1) FMI (2010). «Will it hurt? Macroeconomic effects of fiscal consolidation», a: World Economic Outlook, octubre 2010, Washington DC. (2) Alesina, A. i S. Ardagna (2009). «Large changes in fiscal policy: taxes versus spending», a: J. Brown (ed.), NBER Book Series Tax Policy and the Economy, vol. 24, The University of Chicago Press, Chicago.

  Aquest requadre ha estat elaborat per Enric Fernández - Departament d'Economia Internacional, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.