Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 339 - Octubre 2010
|
|
|
Mercats financers
|
|
|
|
|
Mercats monetaris i de capital
|
Polítiques monetàries a diferents velocitats
|
|
La Fed i el BCE mantenen la laxitud monetària i ajornen el començament de la retirada.
|
|
A mesura que avança l'any, es confirmen dos trets distintius de l'atípic cicle econòmic que travessem. En primer lloc, la variabilitat o volatilitat dels indicadors de conjuntura ha augmentat i alterna etapes en què sembla que l'activitat guanya força amb d'altres en què s'afebleix i arriba a amenaçar amb una recaiguda en recessió. En segon lloc, les disparitats geogràfiques s'han intensificat. En aquest complex context, podem diferenciar dos grans grups de països. El primer està format pels que es troben en una fase expansiva ja consolidada, registren incipients pressions inflacionistes i, en conseqüència, ja han començat a restringir la política monetària. En un segon conjunt hi ha les economies que mostren dubtes en matèria de creixement econòmic, presenten taxes d'inflació deprimides i, per aquest motiu, mantenen, i fins i tot podrien accentuar, una elevada laxitud monetària.
|
|
|
|
Els principals exponents del segon cas són els grans països desenvolupats i els seus bancs centrals: la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units, el Banc Central Europeu (BCE) i el Banc del Japó (BoJ).
|
|
|
|
Pel que fa als Estats Units, les expectatives d'un creixement lànguid han impulsat la Fed a reinvertir els fons provinents del venciment d'actius en cartera, i, d'aquesta manera, s'impedeix la reducció natural del seu balanç. En l'última reunió, celebrada el 21 de setembre, la Fed no va realitzar cap anunci de noves mesures excepcionals, però la institució va fer explícita la seva preocupació pel fet que la inflació es troba per sota dels «nivells consistents» per promoure l'estabilitat en preus i la plena ocupació. Amb aquest missatge, l'autoritat monetària obre la possibilitat de l'adopció de noves mesures d'estímul monetari.
|
|
|
|
A Europa, el BCE també ve decidir mantenir les mesures excepcionals de suport al crèdit i de provisió de liquiditat. D'una banda, a la reunió del 2 de setembre, el banc emissor va anunciar que les quatre pròximes subhastes a tres mesos es realitzaran en règim d'adjudicació plena i a tipus fix (setembre, octubre, novembre i desembre). A més a més, la institució realitzarà tres subhastes especials a sis dies (fine tuning) -cap al final de setembre, l'11 de novembre i el 23 de desembre-, perquè el venciment dels préstecs a sis i a dotze mesos no provoqui cap tensió. No obstant això, a diferència de la Fed, el BCE ha procurat emfatitzar que, a mesura que vagi constatant que la normalització dels mercats es va consolidant, emprendrà la retirada de les facilitats especials.
|
|
El Banc del Japó podria prendre més mesures expansives.
|
|
A Àsia, el Ministeri d'Hisenda del Japó, emparat en la deflació de l'economia, ha decidit intervenir directament en el mercat de divises per frenar l'apreciació del ien i, d'aquesta manera, no perjudicar encara més el sector exportador, pilar central del creixement nipó. Aquesta situació pot pressionar el BoJ perquè incrementi l'expansió monetària per la via d'estendre el programa de crèdits o, fins i tot, de comprar actius.
|
|
En diversos països emergents la política monetària s'ha endurit.
|
|
D'altra banda, entre els països que ja han iniciat el cicle monetari restrictiu durant els últims mesos, hi ha els següents: Índia, que va incrementar el tipus oficial fins al 6% (+25 pb); Brasil, que va fer-ho des del 8,75% de l'abril fins al 10,75% del juliol; Suècia, que va apujar-lo al 0,75% (+25 pb), i Canadà, que el va situar en l'1% (+25 pb). En aquests països, les pujades de tipus s'expliquen per la necessitat de contenir l'aparició de pressions a l'alça en la inflació.
|
|
|
|
Els mercats interbancaris han anat guanyant estabilitat de forma progressiva. Les mesures de suport mantingudes pels bancs centrals dels països desenvolupats s'han vist enfortides per les proves d'esforç realitzades per les autoritats europees sobre els bancs de la regió, per les noves normes de Basilea III i també pels esforços en matèria de sanejament i de transparència realitzats per les institucions financers. Aquestes actuacions són crucials per a la progressiva recuperació de la confiança entre els inversors, un factor important perquè el procés de normalització del mercat interbancari es consolidi totalment.
|
|
El mercat interbancari continua donant mostres de normalització.
|
|
Aquesta millora es reflecteix en un volum més gran d'activitat, tant a nivell del mercat europeu com del nord-americà. A Europa, l'operativa de repo registra nivells apreciables i la de dipòsits a curt termini s'incrementa. En aquesta situació, els tipus d'interès euríbor, que, al començament de l'estiu, van repuntar lleugerament, s'han estabilitzat, i tot indica que els focus de tensió encara existents no són d'envergadura sistèmica (localitzats ara en les entitats d'Irlanda i de Portugal).
|
|
|
|
Als Estats Units, l'emissió de paper comercial es recupera, situació particularment rellevant per als bancs estrangers i per a les seves filials. Els tipus d'interès Líbor han continuat descendint arran del reposicionament de la Fed i de les primes de risc més baixes associades al subsector dels grans bancs internacionals.
|
El deute públic de màxima qualitat es continua apreciant
|
|
El deute públic de màxima qualificació creditícia es continua apreciant.
|
|
Al llarg dels dos últims mesos, els mercats de deute públic de la màxima qualificació creditícia han estat testimonis d'importants apreciacions, amb el consegüent descens de les taxes de rendibilitat. De fet, els tipus d'interès en els trams llargs (10 anys) van assolir mínims històrics del 2,1% a Alemanya, mentre que, als Estats Units, se situaven per sota del 2,5% i, al Japó, van trencar a la baixa la cota psicològica de l'1% i es van situar al voltant del 0,9%. Igualment, els bons de venciment més curt (2 anys) van tocar mínims als Estats Units, amb un tipus d'interès inferior al 0,5%; al Japó i a Alemanya, van caure i es van apropar als respectius mínims històrics.
|
|
|
|
Aquesta dinàmica ha anat acompanyada d'un repunt de la volatilitat, mostra potser del nerviosisme que aquests nivells -tan poc habituals- generen entre molts inversors. Així, cap a la meitat de setembre, va tenir lloc un repunt sobtat dels tipus, que després es va esvair de manera desigual segons el país i el termini de venciment.
|
|
El deute públic alemany es beneficia de la «fugida cap a la qualitat».
|
|
Els factors que expliquen l'evolució d'aquests moviments de les corbes de tipus d'interès del deute públic són diversos. Per al deute alemany, el més determinant és la «fugida cap a la qualitat». Aquest efecte va ser potenciat pels temors de desacceleració a l'economia nord-americana, en un moment en què, a més a més, les primes de risc sobirà en diversos països perifèrics de la zona de l'euro es tornaven a disparar (amb l'epicentre, com s'ha indicat, a Irlanda i a Portugal). Als Estats Units, les causes fonamentals de la caiguda dels rendiments van ser la feblesa de les dades de creixement econòmic i la determinació de la Reserva Federal de donar suport, si fos necessari, a la recuperació econòmica amb noves mesures de política monetària d'expansió quantitativa (és a dir, compra de bons). Al Japó, es va repetir una pauta habitual: atesos els nivells de desacceleració econòmica als Estats Units i a la Xina, es van incrementar les entrades de capitals cap al ien i el deute sobirà, i el Banc del Japó es va veure forçat a executar dues rondes d'injecció de liquiditat i d'intervenció del ien.
|
|
|
|
En aquest entorn, l'evolució a mitjà termini dels mercats de deute públic estarà, sense cap mena de dubte, molt condicionada pel ritme de recuperació econòmica a nivell global i per les expectatives d'inflació associades. No obstant això, i particularment als Estats Units, l'actuació dels bancs centrals en la gestió de la política monetària és el determinant més important a curt termini. Addicionalment, els mercats de deute estan sotmesos permanentment a altres influències, com la velocitat d'endeutament i el control dels dèficits fiscals als diferents països desenvolupats. A més a més, les pressions sobre algunes divises, en especial sobre el ien i el iuan, generen constants incerteses sobre les pretensions dels governs afectats en la gestió de les reserves exteriors i dels fons de riquesa sobirana. És ben conegut el volum elevat de deute públic nord-americà en poder dels bancs centrals del Japó i de la Xina, però ara cal afegir les compres que ha realitzat de deute públic nipó el banc central de la Xina. En definitiva, sembla que, a curt termini, la volatilitat serà una constant a mesura que qualsevol dels factors esmentats més amunt pot actuar de detonant d'inestabilitat. A mitjà termini, la laboriosa però progressiva recuperació de l'economia global du a esperar nivells una mica més alts en les taxes de rendibilitat del deute públic.
|
El dòlar es mostra feble
|
|
Les actuacions dels bancs centrals donen suport als mercats de deute.
|
|
La persistència de dades de feble creixement econòmic als Estats Units i la possibilitat que la Reserva Federal pugui implementar polítiques monetàries no convencionals continuen afectant la cotització del dòlar. En general, la majoria de divises, en un nivell global, mantenen una tendència alcista enfront del dòlar. Atesa aquesta situació, els fluxos internacionals de capital busquen alternatives.
|
|
|
|
D'una banda, monedes que no fa pas gaire eren la font de finançament en operacions de carry trade són ara receptores de fons. Aquest és el cas del ien japonès i del franc suís, que, a més a més, es beneficien d'un cert estatus de país refugi. Atesa la pujada de cotització de les dues divises, les autoritats financeres es van veure forçades a intervenir als mercats de canvis. Això no ha evitat que, en el cas del franc suís, hagi cotitzat per sota de la paritat enfront del dòlar.
|
|
|
|
D'altra banda, els inversors internacionals se senten atrets pels països amb un creixement elevat i amb uns tipus d'interès relativament alts, com és el cas dels països emergents en fase de fort desenvolupament o el dels exportadors de primeres matèries (per exemple, Austràlia). En ocasions, els fluxos adquireixen gran magnitud i pressionen notablement el tipus de canvi. Alguns governs responen amb intervencions directes als mercats de divises o amb la implantació de controls als moviments de capitals (Corea del Sud i Indonèsia), la qual cosa constitueix una pràctica que, si s'estén, pot ser font de conflictes.
|
|
|
|
Al mercat de divises, cal esmentar l'apreciació del iuan en les últimes setmanes. Ateses les pressions dels mercats i, sobretot, dels polítics nord-americans, les autoritats xineses han permès l'inici d'una revaluació del iuan, el punt final de la qual es desconeix.
|
|
Les polítiques de la Fed contribueixen a debilitar el dòlar.
|
|
Enfront del conjunt de monedes (és a dir, en termes de tipus de canvi efectiu), les perspectives per al dòlar són de feblesa, ja que té alguns factors operant en contra, en especial els diferencials de tipus d'interès, que es poden ampliar si la Reserva Federal decideix posar en marxa més mesures expansives, al mateix temps que, en molts països, les pressions a l'alça sobre els tipus d'interès són persistents. No obstant això, enfront de l'euro, aquesta força és molt més moderada, i sembla raonable esperar una evolució relativament plana de la seva cotització.
|
Els mercats de bons corporatius esquiven amb nota les turbulències
|
|
|
|
Una tempesta en un got d'aigua, així és com han cotitzat els mercats financers de renda fixa corporativa els riscos de desacceleració econòmica a la Xina i als Estats Units. Potser, la ràpida reacció de la Reserva Federal, expressant que faria tot el necessari per evitar una recaiguda en la recessió, va ser decisiva en l'evolució del mercat.
|
|
|
El mercat de renda fixa privada supera ràpidament els riscos de desacceleració econòmica.
|
|
Així i tot, malgrat que els índexs de renda fixa privada mantenen els guanys en tots els sectors, el risc sobirà continua pesant en les primes de risc de les entitats financeres. Aquest factor i la nova normativa que ha de desenvolupar Basilea III són dos factors que influeixen sobre els bancs, sobretot sobre els europeus, i tenen com a conseqüència que la normalització de les primes de risc en aquest sector pot necessitar un temps.
|
|
|
|
Els obstacles que, al llarg dels últims mesos, ha trobat la recuperació econòmica global han servit per constatar, una vegada més, la tendència estructuralment positiva als mercats de bons corporatius.
|
|
El mercat de renda fixa privada s'expandeix amb rapidesa als països emergents.
|
|
La forta caiguda dels tipus d'interès en les últimes emissions de deute, en nombrosos sectors fins a mínims històrics, ofereix una oportunitat d'accés al mercat a altres empreses i a sectors que, fins ara, se n'han mantingut al marge. Recentment assistim a la consolidació de l'expansió del mercat de renda fixa privada als països emergents, situació a la qual han contribuït, d'una banda, la ràpida recuperació dels fluxos privats de capital cap als països en vies de desenvolupament i, de l'altra, la caiguda dels tipus d'interès a mínims històrics als països desenvolupats, la qual cosa ha provocat que els inversors busquin actius financers més rendibles. A més a més, els inversors institucionals i privats valoren positivament el deute emès per empreses establertes en països emergents, ja que presenten nivells de solvència equiparables als de les entitats localitzades en economies desenvolupades i afegeixen l'incentiu d'operar en àrees amb més expectatives de creixement. Conseqüentment, el ràpid desenvolupament del mercat de capitals als països menys industrialitzats assoleix nivells rellevants en relació amb els mercats desenvolupats. Així, les emissions de bons corporatius d'alt risc, el sector més actiu en els últims trimestres, han cedit el pas a les col·locacions de bons corporatius de països emergents.
|
|
|
Les perspectives són positives, però els elevats nivells de preus suggereixen prudència.
|
|
Un altre factor important és el moviment de desintermediació bancària que, actualment, s'està produint, ja que proporciona un impuls innovador -i també expansiu- als mercats de crèdit a l'engròs, en especial al de renda fixa privada. Els grans emissors de bons corporatius són els més beneficiats en aquest procés, ja que són els primers que han tingut accés als mercats de capitals, mentre que les empreses petites o familiars encara romanen al marge d'aquesta oportunitat.
|
|
|
|
En línies generals, les perspectives per als mercats de renda fixa continuen essent positives, ja que, a més dels factors esmentats als paràgrafs anteriors, cal contemplar la bona evolució dels factors fonamentals: forta recuperació dels beneficis i notable reducció de les ràtios d'endeutament. No obstant això, és convenient destacar que, atès el nivell tan elevat que han assolit els índexs, no s'ha de descartar alguna correcció en el futur.
|
Es consoliden les bases de la renda variable
|
|
Els índexs borsaris mantenen la trajectòria lateral.
|
|
Durant el mes de setembre, les principals borses internacionals s'han continuat comportant de manera irregular, emmarcades en el que, pel que sembla, és un llarg i complex procés de correcció de les fortes pujades registrades el 2009.
|
|
|
|
En l'escenari econòmic i financer global, determinat actualment pel manteniment de les xarxes de seguretat disposades pels bancs centrals i pels governs, apareixen elements favorables per a la renda variable. Aquests aspectes són, precisament, els que podrien consolidar les bases perquè la renda variable mundial recuperi progressivament la tendència alcista de cara als pròxims mesos.
|
|
|
Les expectatives de creixement econòmic donen suport a les borses.
|
|
El primer factor important sorgeix d'apreciar la relativa calma amb què els inversors borsaris van superar, durant l'agost i el començament de setembre, els signes que alertaven d'una recaiguda de les economies dels Estats Units i de la Xina. Això indica que les borses ja incorporaven un escenari de creixement feble, absència de pressions inflacionistes i prolongat període de tipus oficials molt baixos, en línia amb l'evolució del deute públic descrita més amunt. A partir d'aquí, la millora previsible de la conjuntura global ha de servir de suport per a les borses, per bé que no convé perdre de vista el risc de decepció.
|
|
Els analistes estimen millores en els beneficis empresarials.
|
|
El segon factor, vinculat amb el que s'ha explicat al paràgraf anterior, és que els beneficis empresarials continuen creixent de forma ferma. Les xifres publicades i les expectatives del consens dels analistes milloren trimestre rere trimestre, tant per a les companyies nord-americanes com per a les europees. En l'àmbit sectorial, cal destacar el bon comportament borsari experimentat pel sector financer europeu un cop reduïts els riscos derivats de la crisi sobirana. A més a més, al setembre, es van pactar els requeriments mínims de capital per a les entitats bancàries i el seu calendari d'implantació pel Comitè de Basilea (Basilea III), fet que va ser acollit de forma positiva pels inversors, ja que la normativa representa més control dels riscos i afavoreix la creació de valor per a l'accionista. Pel que fa a altres sectors, destaquen la tímida revaloració dels vinculats al cicle econòmic (indústria i consum cíclic) i l'augment de les expectatives optimistes, a mesura que es reduïa el temor a la recaiguda de l'activitat global.
|
|
|
|
El tercer factor que cal tenir en compte és el relatiu a les operacions de fusions i adquisicions empresarials (M&A). A l'agost, es van incrementar les operacions corporatives, després d'un parèntesi de tres mesos, i es va assolir, en termes monetaris, el volum efectiu més elevat dels dos últims anys. Aquesta dada, unida a les notícies del mercat de capitals, permet esperar que, a la tardor, s'accelerin els processos de fusions entre companyies.
|
|
Es percep un nombre més gran d'operacions de fusions i adquisicions.
|
|
Finalment, els fluxos de compra procedents dels inversors particulars són un factor clau per a la viabilitat de les apreciacions borsàries. Per bé que cal admetre que, actualment, un alt percentatge d'aquests fluxos s'inverteix en fons de renda fixa privada, en les últimes setmanes del mes de setembre, s'ha observat un increment de les entrades en els fons d'accions, principalment en els enfocats a mercats emergents.
|
|
|
|
En resum, la conjunció d'aquests aspectes i la continuïtat de les forces iniciades haurien de reforçar la confiança dels inversors i la seva preferència per actius de risc i d'ajudar a establir, a mitjà termini, un nou marc de creixement per als mercats de renda variable. No obstant això, les notícies recents sobre la inestabilitat al sector bancari irlandès i les actuacions d'alguns bancs centrals als mercats de divises poden generar algun desajustament en els mercats que es tradueixi en noves, i segurament puntuals, retallades.
|
El mercat de CDS i el mesurament del risc sobirà: utilitzar amb cautela
|
|
|
|
Durant els últims mesos, als mitjans de comunicació, ha estat habitual trobar titulars impactants de l'estil: «Irlanda presenta un risc d'impagament més gran que Kazakhstan», o també com aquest altre: «La probabilitat que Portugal entri en fallida és superior al 20%». Aquest tipus d'afirmacions sol crear inquietud, en ocasions pànic, i proporciona si més no arguments als més pessimistes en el delicat debat sobre la situació de les finances públiques.
|
|
|
|
Però és factible mesurar el risc d'impagament d'un govern?, i, sobretot, és fiable aquest mesurament? Les respostes són: sí, en realitat és un mesurament relativament fàcil de realitzar, i no, no sempre és fiable.
|
|
|
|
En primer lloc, com es mesura el risc de crèdit sobirà? Hi ha diverses formes de fer-ho. La més comuna és examinar la rendibilitat exigida pels mercats als bons emesos per un Estat, en concret el diferencial (spread en l'argot financer) en relació amb un bo amb el mateix venciment emès per un altre govern que es consideri totalment lliure del risc d'impagament. Una via alternativa és analitzar les cotitzacions dels Credit Default Swaps (CDS). Aquest producte financer és un derivat equivalent a una assegurança sobre un altre actiu financer subjacent. Efectivament, un CDS és assimilable a una assegurança de protecció enfront de l'impagament dels títols de deute d'un determinat emissor. La cotització del CDS es realitza en punts bàsics (p.b.; 100 p.b. és l'1%). Posem un exemple numèric: l'1 de setembre del 2010, el CDS d'Espanya a 5 anys de termini cotitzava a 244 p.b., la qual cosa significa que, si aquell dia, un inversor tenia invertits 10 milions d'euros en bons emesos per Espanya i volia comprar protecció per al cas d'impagament, durant els cinc pròxims anys hauria de pagar 244.000 euros anuals.
|
|
|
|
En principi, la cotització del CDS proporciona informació valuosa sobre la probabilitat d'impagament que el mercat assigna a un emissor. De fet, s'han desenvolupat diversos models matemàtics(1) que permeten traduir la cotització en una probabilitat d'impagament. Malgrat que, en ocasions, els càlculs subjacents són complexos, aquestes eines són fàcils d'utilitzar, ja que, a part de la cotització, només es requereix especificar unes poques variables, com el període de temps de la cobertura i el nivell de recuperació en cas d'impagament. L'avantatge és que la probabilitat d'impagament és una variable intuïtiva i de còmoda interpretació a l'hora de realitzar comparacions entre països. Això explica el seu predicament entre els mitjans de comunicació.
|
|
|
|
No obstant això, aquí és quan trobem diversos problemes importants que qüestionen la fiabilitat d'aquest tipus de mesurament. En primer lloc, la dimensió i el volum de negociació del mercat de CDS, que, com són reduïts, duen a desconfiar en força ocasions de la seva rellevància pràctica. Per definir la dimensió, se sol utilitzar el volum nocional(2) brut, és a dir, el valor teòric en euros dels contractes vigents entre compradors i venedors. És cert que, a nivell global, el volum brut del mercat de CDS és molt elevat, però, en gran part, això és conseqüència de la seva naturalesa de mercat OTC(3). Considerant el volum nocional net a nivell d'emissors individuals, és a dir, la màxima quantitat de diners que canviaria de mans en el cas que un determinat país entrés en bancarrota, la impressió és una altra. A la taula següent, es pot observar que, en l'actualitat, el nocional net de contractes de CDS sobirans és de 240.000 milions de dòlars, una dimensió que, en relació amb el mercat global de renda fixa pública, és molt petit. Així mateix, al gràfic, es pot observar que, en el cas espanyol, el volum net de contractes CDS representa només el 2,09% del deute sobirà emès.
|
|
|
|
(1) Vegeu Jarrow, R. i S. Turnbull, 1995, Pricing derivatives with credit risk, Journal of Finance, 50 (1): 53-85. Hull, J. i A. White, 2000, Valunig Credit Default Swaps I: No counterparty default risk, Journal of Derivatives, 8 (1): 29-40. D. Duffie i K. Singleton, 1999, Modeling structures of defaultable bonds, Review of Financial Studies, 12 (1): 687-720. Singleton, K. i P. Jun, 2008, Default and Recovery Implicit in the Term Structure of Sovereign CDS Spreads, Journal of Finance, 63 (5).
|
|
|
|
(2) El nocional és el valor facial dels bons sobre el que s'assegura, en cas d'impagament, el comprador del CDS.
|
|
|
|
(3) S'entén per mercat OTC (per les sigles d'Over-the-Counter) el mercat en què no existeix una cambra central de negociació, sinó que les parts compradora i venedora tracten directament entre elles.
|
|
|
|
|
El problema s'intensifica en les situacions de crisi, com la que enguany afecta els països de la perifèria de la zona de l'euro. Llavors la liquiditat del mercat es redueix de forma dràstica i l'aversió al risc dels inversors es dispara. Això fa que, en la cotització del CDS, apareguin components (en particular, la prima de liquiditat) que, si no es depuren de forma adequada, poden proporcionar mesuraments de la probabilitat d'impagament molt per damunt de la realitat.
|
|
|
|
Però fins i tot fora de situacions de crisi cal extremar la cautela a l'hora d'interpretar les cotitzacions i les probabilitats. Per bé que els mercats de deute públic estan entre els mercats financers més eficients, no són immunes a l'aparició d'errors o de disfuncions que poden distorsionar la formació de preus. Per il·lustrar-ho, cal esmentar quatre factors que, amb freqüència, desencadenen aquest tipus de problemes en l'àmbit dels CDS sobre bons sobirans.
|
|
|
|
Un primer factor és el conflicte d'interessos de les entitats que són, al mateix temps, participants actius destacats en aquest mercat i creadors d'opinió. Un segon element és el de les limitacions a l'arbitratge que es produeix entre el mercat de CDS i el mercat de bons sobirans(4). Un altre element és el comportament imitador o gregari dels inversors (conegut com efecte herding), que genera moviments de sobrereacció i que consisteix en el fet que els inversors ignoren la seva pròpia informació i adopten decisions d'inversió imitant les actuacions d'altres inversors que consideren que estan més ben informats. Això té una rellevància especial quan es combina amb l'existència d'inversors especulatius o de momentum, que no tenen en compte factors fonamentals de llarg termini, sinó la direcció de la tendència del moment, i que accentuen la sobrereacció. Finalment, els CDS sobirans es poden adquirir per motius que no expressen una visió de fons sobre el risc que comporta un Estat o un govern. En aquest sentit, es poden esmentar dos exemples concrets. El primer seria quan els CDS són utilitzats per gestionar la volatilitat en una cartera d'inversió de bons sobirans. Atès que, durant els dos últims anys, han augmentat sensiblement la volatilitat i la correlació dels actius financers, un mecanisme que alguns inversors utilitzen per reduir oscil·lacions brusques indesitjades en el valor de la cartera és la compra de CDS sobirans, la qual cosa tendeix a augmentar-ne la cotització i, per tant, la probabilitat d'impagament associada. Addicionalment, i també en l'àmbit de la gestió de carteres, en ocasions s'utilitzen els CDS sobirans per limitar l'exposició total a un país (per exemple, per complir límits legals o interns) i compensar amb ells posicions en actius de renda fixa o variable privats sobre els que no sigui fàcil trobar instruments derivats.
|
|
|
|
Les consideracions anteriors impliquen que la informació que ens proporcionen els CDS no té utilitat? En absolut. Certament, és un instrument financer que ens ajuda a calibrar la percepció que tenen els inversors del risc d'impagament per part d'un Estat, però les seves limitacions aconsellen que un dictamen sobre la situació de risc financer d'un país es complementi amb altres elements i indicadors. Per exemple, l'èxit de les subhastes de deute sobirà, les trajectòries previstes de dèficits fiscals per als pròxims anys, les perspectives de creixement i la flexibilitat de les polítiques monetària i fiscal.
|
|
|
|
(4) Per exemple, sol ser difícil vendre bons sobirans que prèviament un inversor no hagi comprat. En argot financer «posar-se curt» de bons sense utilitzar futurs o altres derivats no sempre és factible, i això dificulta l'arbitratge entre el mercat de bons i els CDS sobirans.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat pel Departament de Mercats Financers,
|
|
|
|
Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
