Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 339 - Octubre 2010
|
|
|
Conjuntura espanyola
|
|
|
|
|
Activitat econòmica
|
L'activitat econòmica perd vigor després de l'impuls del segon trimestre
|
|
El producte interior brut avança 2 dècimes en el segon trimestre en relació amb l'anterior...
|
|
Les dades de la comptabilitat nacional del segon trimestre elaborades per l'Institut Nacional d'Estadística van confirmar, malgrat la retirada dels estímuls fiscals, una lleugera acceleració del creixement econòmic, afavorida per alguns factors transitoris. Així, el producte interior brut (PIB) va augmentar el 0,2% en relació amb el primer trimestre, una dècima més que tres mesos abans. El PIB gairebé es va estabilitzar en volum en relació amb un any abans i va registrar una taxa de variació inter- anual del -0,1%, 1,2 punts més que en el primer trimestre. D'altra banda, el PIB nominal va anotar un increment interanual del 0,2%, la primera taxa positiva després de cinc trimestres de davallades.
|
|
...gràcies al dinamisme del consum de les famílies i de la inversió en béns d'equipament.
|
|
En aquest sentit, cal destacar el dinamisme del consum de les famílies i de la inversió en béns d'equipament, que va augmentar en relació amb el segon trimestre del 2009 i va deixar enrere set trimestres de caigudes interanuals. D'aquesta manera, la contribució negativa al creixement agregat per part de la demanda nacional va disminuir en 2,3 punts, fins a -0,5 punts. Per la seva banda, la demanda externa va reduir l'aportació positiva al creixement del PIB en 1,1 punts, fins a 0,4 punts percentuals.
|
|
|
|
El consum de les llars va intensificar el ritme de creixement en el segon trimestre i va registrar un augment interanual del 2,0%, gràcies al fet que la remuneració dels assalariats va continuar moderant la contracció, a causa, sobretot, de l'alentiment del descens del nivell d'ocupació. També hi va influir una anticipació de les compres a conseqüència de l'increment dels tipus de gravamen de l'impost sobre el valor afegit (IVA) a partir de l'1 de juliol. Així, la despesa en béns de consum duradors va pujar més del 13% en relació amb el segon trimestre del 2009.
|
|
|
L'alça de l'IVA a partir del juliol impulsa un avançament de les compres al segon trimestre en detriment del tercer.
|
|
En contrapartida, els indicadors disponibles del tercer trimestre mostren un reflux. Així, al juliol, les vendes al detall van recular el 2,1% en relació amb dotze mesos abans. Les matriculacions d'automòbils van caure el 24,0% interanual al juliol-agost, un cop esgotats els fons per a les ajudes directes a les compres del Pla 2000E, i van assolir el volum més baix en un mes d'agost de les últimes dècades. No obstant això, l'índex de confiança dels consumidors va repuntar a l'agost, per bé que es trobava sensiblement per sota de la mitjana històrica.
|
|
|
|
El decreixement de la inversió es va atenuar fins al -7,0% interanual. El component més dinàmic van ser els béns d'equipament, la despesa dels quals va pujar el 8,7% en relació amb el segon trimestre de l'any previ, a causa d'una pulsació més vigorosa de la demanda en un context de major utilització de la capacitat productiva. També hi va influir l'avançament de les compres derivat de la pujada de l'IVA en el tercer trimestre. Així, alguns indicadors disponibles mostren feblesa de la inversió en els mesos d'estiu, amb un descens interanual de la producció de béns d'equipament del 4,0% al juliol i una caiguda de la matriculació de camions del 8,3% en els dos primers mesos del tercer trimestre.
|
|
El decreixement de la inversió s'atenua en el segon trimestre.
|
|
D'altra banda, la inversió en construcció va mantenir un ritme de contracció interanual de l'11,4%. La inversió en habitatges va frenar una mica la caiguda i va anotar una reculada interanual del 19,3%. Malgrat que prossegueix l'ajustament al sector residencial i hi ha un ampli stock d'habitatges sense vendre, s'aprecien signes d'animació al mercat immobiliari. Així, segons les dades del Ministeri de l'Habitatge, en el segon trimestre, les transaccions d'habitatges van augmentar el 24,7% interanual, i, d'aquest total, les d'habitatges nous van fer-ho el 4,6%. Aquest resultat va ser degut a un menor esforç per accedir a una casa, en un entorn de tipus d'interès molt baixos i de davallada de preus, tot i que també hi van contribuir l'avanç de la demanda derivat de l'alça de l'IVA al juliol i l'eliminació parcial de la desgravació fiscal a partir del gener del 2011. Per la seva banda, la resta de la construcció va intensificar el descens fins al 5,7% interanual, en un marc de retallades de la inversió pública en infraestructures.
|
|
|
|
Pel que fa al sector exterior, les exportacions de béns i serveis van registrar una taxa de variació anual del 10,5%, 1,7 punts més que en el trimestre anterior, impulsades per l'embranzida de la demanda externa. Les exportacions de béns van pujar el 16,0%; les de serveis, el 2,1%, i la despesa turística dels no residents va baixar l'1,3%. Les importacions de béns i serveis es van accelerar i van presentar un increment interanual del 8,1%. Les importacions de béns van augmentar el 9,5%; les de serveis, el 3,7%, i les compres dels residents a l'estranger es van incrementar el 3,0%.
|
|
L'embranzida de la demanda externa estimula les exportacions.
|
|
Des de l'òptica de l'oferta, els grans sectors van presentar una evolució diversa. Tant el valor afegit de la indústria com el dels serveis van registrar taxes de variació anual positives per primer cop des del començament de la crisi. En canvi, la contracció de les branques primàries, afectades per unes condicions meteorològiques desfavorables, es va accentuar fins al 3,5% interanual. Per la seva banda, el valor afegit de la construcció va baixar el 6,4% en relació amb el segon trimestre del 2009.
|
|
|
Tant la indústria com els serveis registren un creixement del valor afegit per primer cop des de l'inici de la crisi.
|
|
El valor afegit de les branques energètiques i industrials va pujar l'1,8% en relació amb un any abans. Les indústries manufactureres van experimentar un notable repunt i van registrar un creixement interanual del 2,2%, estimulat por un increment de la demanda. No obstant això, tant la producció industrial com el consum d'electricitat es van desaccelerar al principi del tercer trimestre. Així mateix, les entrades de comandes van fluixejar, tot i que, a la indústria, la confiança va millorar a l'agost.
|
|
|
|
Els serveis van registrar una expansió interanual del 0,4% en el segon trimestre del 2010. No obstant això, la xifra de negocis dels serveis de mercat va baixar el 3,8% al juliol en relació amb dotze mesos abans. La majoria de branques van anotar descensos al començament de l'estiu. En aquest sentit, cal destacar les reculades interanuals del 7,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques i del 7,3% de la informació i comunicacions. No obstant això, el transport i l'emmagatzematge van créixer l'1,6%. Pel que fa al turisme, les entrades de turistes estrangers van augmentar el 4,3% interanual al juliol-agost i les pernoctacions hoteleres, el 8,3%, però a costa d'una lleugera reducció dels preus.
|
|
El cost laboral per unitat de producte es continua reduint fins al -1,0% interanual, resultat que contribueix a la millora de la competitivitat.
|
|
L'avanç interanual de la productivitat aparent per treballador es va mantenir en el 2,5%. No obstant això, l'evolució va ser dispar per branques. L'augment més intens es va registrar a la indústria, del 7,6%, seguida de la construcció, del 6,0%, i dels serveis de mercat, del 2,0%, mentre que, a l'agricultura, va disminuir el 3,0%. El cost laboral per unitat de producte es va continuar reduint, amb una taxa de variació interanual del -1,0%, que contribueix a una millora de la competitivitat.
|
|
Preveiem una caiguda del producte interior brut del 0,3% per al conjunt d'enguany i una pujada del 0,7% el 2011.
|
|
La recuperació econòmica ha mostrat símptomes de fragilitat en el tercer trimestre i podria patir una lleugera reculada. D'aquesta manera, estimem que, en el conjunt del 2010, el PIB caurà el 0,3%. La reactivació continuarà l'any vinent, amb el suport del sector exterior, però, probablement, el creixement serà modest, de l'ordre del 0,7% anual, en un marc de correcció dels desequilibris i d'una política fiscal contractiva.
|
Mercat de treball
|
La destrucció d'ocupació es modera, però no s'atura
|
|
Es perden llocs de treball a tots els sectors a l'agost.
|
|
El nombre total d'afiliats en alta laboral a la Seguretat Social es va situar en 17.716.464 a l'agost, després d'una caiguda de 131.858 en el mes (uns 15.000 en termes desestacionalitzats). Aquesta davallada manté el descens interanual en el mateix nivell que al juliol, de l'1,6%, i representa una pausa en el procés de millora del mercat de treball. Així i tot, cal destacar que la caiguda de l'ocupació, un cop corregida l'estacionalitat, és menor que la registrada a l'agost dels dos anys anteriors.
|
|
Els homes experimenten més descensos de l'afiliació.
|
|
Per sectors d'activitat, tots van experimentar pèrdues a l'agost, en especial el sector serveis, la xifra total d'afiliats del qual va baixar en més de 60.000 persones. No obstant això, el descens de l'ocupació en aquest sector és molt menor quan es té en compte que aquest mes sol ser relativament fluix pel que fa a la creació de llocs de treball. En els dotze últims mesos, el sector serveis va ser l'únic que va generar ocupació, el 0,3% interanual, mentre que l'ocupació a la indústria i a la construcció va caure el 3,8% i el 12,5%, respectivament.
|
|
|
|
Per sexes, en l'últim any, la caiguda de l'afiliació dels homes, del 2,7%, va ser molt superior a la de les dones, del 0,1%, en part gràcies al bon comportament de l'ocupació al servei domèstic. D'aquesta manera, la participació de les dones es va col·locar en el 44,6% del total, dos punts per damunt de la xifra del juny del 2008, quan es va registrar la primera caiguda de l'ocupació. Per tant, s'aprecia que, des del seu inici, aquesta crisi ha afectat més els homes que les dones. Per nacionalitats, els afiliats espanyols s'han reduït l'1,5% en l'últim any, mentre que els estrangers ho han fet el 2,0%.
|
|
|
La contractació es concentra en els temporals.
|
|
Els contractes registrats al Servei Públic d'Ocupació a l'agost van créixer el 6,9% en relació amb el mateix mes de l'any anterior. En aquest període, només van augmentar els contractes de caràcter temporal, el 7,7%, ja que els indefinits van caure el 2,7%. Així, la proporció de contractes indefinits en relació amb el total va continuar la tendència decreixent i es va situar, a l'agost, en el 6,6%. Ara com ara, no sembla que la reforma laboral, aprovada recentment, hagi incidit sobre el volum de contractació indefinida, tot i que és molt aviat per calibrar-ne els efectes sobre el comportament contractual de les empreses.
|
Repunt de l'atur registrat a l'agost
|
|
|
|
Després de quatre mesos de descensos, el nombre d'aturats registrats al Servei Públic d'Ocupació va tornar a augmentar a l'agost, en 61.083 persones, i va situar el total en 3.969.661. Aquest ascens va ser degut, en part, a raons estacionals, com el final dels contractes de temporada i les noves incorporacions al mercat de treball, i, per tant, la pujada, en termes desestacionalitzats, va ser força inferior (d'uns 12.000). Aquest increment del total d'aturats a l'agost va situar la taxa de variació interanual en el 9,4%, una taxa força inferior al 43,4% anotat a l'agost de l'any passat. Tot i que s'aprecia un apropament al final de l'escalada de l'atur, la tímida millora de la situació econòmica no permet preveure una correcció de l'atur en el pròxim trimestre.
|
|
Espanya lidera l'atur de la Unió Europea al juliol.
|
|
D'aquesta manera, la pujada de l'atur a Espanya va motivar que la taxa d'atur desestacionalitzada se situés en el 20,3% al juliol, segons els càlculs d'Eurostat. Aquesta taxa és la més alta de la Unió Europea i dobla la mitjana.
|
|
El Govern prorroga l'ajuda extraordinària per als treballadors que hagin esgotat les prestacions per atur.
|
|
Segons l'Observatori Laboral de la Crisi del mes de juliol de Fedea, la durada de l'atur és el factor més important per aconseguir un treball. Els aturats que fa més de 6 mesos que es troben en aquesta situació tenen més dificultats a l'hora de trobar un lloc de treball que els que fa menys temps que hi són. A més a més, el mateix informe estima que el cobrament del subsidi frena la sortida de l'atur, perquè aquest fet està relacionat amb la intensitat de la recerca, que decreix clarament amb l'existència del subsidi. En aquest marc, el Govern va aprovar, el passat mes d'agost, l'ampliació del programa temporal de protecció per atur i inserció, que proporciona ajuts de 426 euros als aturats de llarga durada. No obstant això, d'aquesta pròrroga s'han exclòs els aturats de 30 a 45 anys sense càrregues familiars. Així mateix, el Govern va anunciar que estudia endurir les penalitzacions als aturats que rebutgin ofertes de treball.
|
Forta desacceleració dels costos laborals
|
|
Els costos salarials creixen l'1,8% en el segon trimestre.
|
|
Segons l'enquesta trimestral de cost laboral elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística, el cost laboral total per treballador i mes de les empreses va augmentar l'1,2% en el segon trimestre del 2010 en relació amb el mateix període de l'any anterior. Aquesta taxa és molt inferior al creixement interanual del 4,0% registrat en el segon trimestre del 2009 i confirma la tendència a la baixa dels costos laborals iniciada, tot i que amb una demora notable, a conseqüència de la crisi. La desacceleració dels costos laborals està motivada, sobretot, per la frenada de l'increment salarial, la taxa de creixement interanual del qual es va situar en l'1,8%, per sota del 4,1% d'un any enrere. També hi va contribuir el component no salarial, que va caure el 0,6%, a causa, principalment, del descens dels costos de les indemnitzacions per acomiadament.
|
|
|
|
Per la seva banda, el cost laboral per hora va créixer el 0,8% en el segon trimestre del 2010, per sota del cost per treballador, a causa de l'augment del nombre d'hores efectives de treball, del 0,3%. Aquest increment és substancialment inferior a la mitjana de la Unió Europea, la taxa interanual de la qual va augmentar l'1,6%. Aquest descens relatiu dels costos laborals pot contribuir a pal·liar el problema de competitivitat a Espanya.
|
|
|
|
Per sectors, la construcció és el que va registrar un increment menor del cost laboral total, del 0,4% interanual, gràcies al descens dels salaris ordinaris i a la caiguda de les indemnitzacions per acomiadament. La indústria i els serveis van experimentar una pujada interanual del 2,5% i de l'1,1%, respectivament.
|
|
|
|
Cal notar que el guany mitjà per treballador i mes en el segon trimestre del 2010, de l'1,8% en taxa interanual, es va apropar a la inflació registrada en el mateix període, de l'1,6%. D'aquesta manera, el creixement del poder adquisitiu dels treballadors es va desaccelerar i va trencar la tendència dels quatre últims anys.
|
|
Preus
|
La inflació cedeix lleugerament fins a l'1,8% interanual a l'agost
|
|
L'impacte de la pujada de l'IVA sobre la inflació es pot estimar en 4 dècimes al juliol i en una altra més a l'agost i ha estat absorbit, en gran part, pels marges empresarials.
|
|
Malgrat la pujada dels tipus de gravamen general i reduït de l'impost sobre el valor afegit (IVA) en el mes de juliol del 2010, la taxa de variació interanual de l'índex de preus de consum (IPC) va baixar una dècima a l'agost, fins a l'1,8%. De fet, es pot estimar que l'alça de l'IVA va provocar un augment d'unes 4 dècimes en la variació interanual de l'IPC al juliol i una altra més a l'agost. No obstant això, les cinc dècimes estimades de l'efecte real de l'IVA sobre la inflació fins a l'agost representen menys de la meitat de l'impacte teòric si s'hagués repercutit la pujada de l'impost de manera total i immediata. La resta, atesa la fragilitat del consum, ha estat absorbida pels marges empresarials, dels distribuïdors o dels productors.
|
|
|
|
El lleuger descens de la inflació interanual a l'agost va ser degut, bàsicament, a l'aportació dels carburants i combustibles, ja que el preu dels carburants es va mantenir a l'agost i el del gasoil per a calefacció va baixar, mentre que, a l'agost del 2009, aquests preus van registrar increments. La taxa de variació interanual del preu dels carburants i combustibles es va col·locar en el 10,9% a l'agost del 2010, enfront del -15,6% de dotze mesos abans, la qual cosa explica, en bona part, l'increment de la inflació en 2,6 punts en aquest període. No obstant això, la taxa de variació interanual dels preus dels carburants i combustibles de l'agost del 2010 va ser 3,9 punts inferior a l'anotada un mes abans, de manera que va contribuir amb més de dues dècimes al descens de la inflació a l'agost i va contrarestar els impulsos positius.
|
|
|
El lleuger descens de la inflació a l'agost és degut al comportament dels preus dels carburants i combustibles.
|
|
En efecte, la inflació subjacent, considerada el nucli més estable, ja que exclou els components més volàtils, va augmentar en 2 dècimes fins a l'1,0%, amb un increment per quart mes consecutiu, i va allunyar el fantasma de la deflació. Els tres principals components de la inflació subjacent van pujar a l'agost, per bé que l'aportació alcista més important va correspondre als productes industrials no energètics, que hi van contribuir amb gairebé una dècima. Malgrat l'augment de la taxa de variació interanual dels productes manufacturers en 3 dècimes a l'agost, només es va col·locar en el 0,2%, gràcies a la forta competència als mercats internacionals.
|
|
|
|
|
Els serveis van aportar més de mitja dècima a la inflació interanual de l'agost. Va destacar la pujada dels preus del viatge organitzat, superior a l'experimentada un any abans. Per la seva banda, la taxa de variació anual dels aliments elaborats va pujar una dècima, fins al 0,8%. En aquest sentit, cal esmentar l'augment dels preus dels productes lactis en el mes, per bé que el seu nivell es va situar l'1,0% per sota del de l'agost del 2009.
|
|
En els pròxims mesos, és probable que la inflació reprengui suaument la via alcista i que se situï al voltant del 2% al final de l'any.
|
|
Més important va ser l'alça dels aliments no elaborats, la taxa de variació interanual dels quals va augmentar en 5 dècimes, fins a l'1,6%. L'impacte més important va provenir de les fruites fresques i de les patates.
|
|
|
|
L'índex de preus de consum harmonitzat amb la Unió Europea també va pujar l'1,8% en els dotze últims mesos fins a l'agost. D'aquesta manera, el diferencial de preus amb la zona de l'euro es va mantenir en una dècima.
|
|
|
|
La repercussió de la pujada de l'IVA es pot donar gairebé per acabada. No obstant això, és probable que, en els pròxims mesos, la inflació reprengui suaument la via alcista i que tanqui l'exercici al voltant del 2%.
|
Fort repunt dels preus agraris
|
|
Els productes agrícoles pugen el 25% interanual al maig després de les caigudes persistents del 2009.
|
|
Al juliol, els preus industrials van mantenir la taxa de variació interanual en el 3,2%, ja que l'ascens més intens dels preus energètics i, amb menys força, dels d'equipament va ser compensat per la moderació dels béns intermedis. Per la seva banda, els preus d'importació es van continuar desaccelerant, tot i que presentaven un increment interanual del 9,2%.
|
|
|
|
Els preus agraris en origen van experimentar un fort repunt al maig, últim mes disponible, i van pujar el 13,7% en relació amb dotze mesos abans. L'impuls va provenir, principalment, dels productes agrícoles, que van anotar un augment anual del 24,9% després d'haver registrat caigudes persistents el 2009.
|
Sector exterior
|
Comerç exterior: nou augment del dèficit comercial
|
|
El dèficit comercial creix l'11,5% interanual en els set primers mesos de l'any.
|
|
El dèficit comercial del juliol va registrar un increment interanual per sisè mes consecutiu, aquest cop del 32,7% interanual, i va confirmar el final de la correcció del desequilibri comercial del 2009. Aquest nou increment va empènyer el dèficit acumulat en els set primers mesos de l'any fins als 30.532 milions d'euros, l'11,5% per damunt del nivell registrat en el mateix període de l'any anterior. La forta reactivació de les importacions a partir del gener, superior a les exportacions, explica aquest deteriorament del saldo comercial.
|
|
L'increment de l'IVA anticipa el consum de béns duradors.
|
|
L'intens repunt de les importacions respon, principalment, a diversos factors. D'una banda, el fort increment del preu de les importacions energètiques, del 26,3% durant els set primers mesos de l'any, va augmentar-ne el valor el 30,8% durant aquest període. Conseqüentment, el dèficit energètic es va ampliar el 34,0% en relació amb l'any anterior.
|
|
|
|
D'altra banda, el component no energètic també va contribuir a l'augment de les importacions durant els set primers mesos de l'any. La recuperació progressiva de la demanda interna i l'avançament del consum generat per l'increment de l'impost sobre el valor afegit (IVA) van avivar el ritme de les importacions no energètiques. Aquest últim factor es reflecteix, en gran part, en el creixement interanual de les importacions de béns duradors, del 33,1% entre el gener i el juliol del 2010.
|
|
La Unió Europea perd pes com a destinació de les exportacions.
|
|
No obstant això, l'entrada en vigor de l'augment impositiu i el final dels ajuts per comprar automòbils al juliol van suavitzar aquesta tendència. Així, els béns duradors van augmentar en aquest mes només el 7,9% en relació amb el juliol del 2009. Més important va ser l'efecte sobre les compres de vehicles acabats estrangers, que, al juliol, van caure el 30,3% interanual.
|
|
El dèficit corrent del segon trimestre augmenta el 12,9% interanual.
|
|
Pel que fa a les exportacions, destaca el menor dinamisme de les vendes de productes espanyols als països de la Unió Europea, amb un creixement del 13,6% interanual des del gener, que contrasta amb el 20,7% de les exportacions cap a la resta de mercats exteriors. En canvi, les exportacions cap a la Xina van mantenir el bon ritme dels últims mesos, amb un creixement del 48,3% al juliol en relació amb el mateix mes de l'any anterior. Atès aquest escenari, s'espera que el dèficit comercial disminueixi lleugerament en els pròxims mesos, a causa de la reversió de l'avançament del consum registrat en el segon trimestre. Això, però, dependrà també de l'evolució de l'economia europea, que continua essent la principal destinació dels productes espanyols.
|
Balança de pagaments: el dèficit corrent creix després de dos anys
|
|
El dèficit es pot tornar a reduir en la segona meitat de l'any.
|
|
El dèficit corrent del juny va registrar el tercer creixement interanual consecutiu, del 3,1%. Conseqüentment, el saldo acumulat en el segon trimestre es va incrementar el 12,9% en relació amb el mateix període de l'any anterior, fins als 13.575 milions d'euros, una xifra equivalent al 5,0% del producte interior brut (PIB) entre març i juny. Aquest creixement va significar un canvi de tendència en l'evolució del dèficit i va posar fi a set trimestres consecutius de correccions.
|
|
|
|
Els dos responsables principals de l'ampliació del desequilibri en aquest segon trimestre van ser l'augment del dèficit de la balança comercial i la reducció del superàvit de la balança de serveis. Per la seva banda, tant la balança de rendes com la de transferències van reduir els dèficits, tot i que no van poder compensar l'efecte negatiu de les dues anteriors. Conseqüentment, la necessitat de finançament de l'economia espanyola va augmentar en aquest període i es va situar en el 4,3% del PIB.
|
|
|
|
Atès el desequilibri corrent espanyol, encara elevat, és necessari preguntar-se per la seva evolució futura. Les dades disponibles fins ara no mostren una millora clara dels diferents components, en especial de la balança comercial, el dèficit de la qual va augmentar al juliol. No obstant això, es preveu que la reversió de l'avançament del consum provocat per l'augment de l'IVA i la millora del saldo de serveis, amb un major nombre de turistes internacionals, generin una lleugera reducció del dèficit al final del 2010.
|
|
L'Eurosistema torna a ser la principal font de finançament.
|
|
En l'àmbit financer, l'element més destacat del mes de juny, sense cap mena de dubte, va tornar a ser el paper de l'Eurosistema com a principal font de finançament de l'economia espanyola. Així, com s'observa al gràfic anterior, l'esclat de la crisi del deute sobirà va incrementar la captació de fons de l'Eurosistema mitjançant el Banc d'Espanya fins als 27.477 milions d'euros. Això contrasta amb la resta de transaccions financeres entre Espanya i la resta del món, que van generar sortides netes de fons, principalment de la inversió a curt termini (fonamentalment, préstecs, dipòsits i repos). Per la seva banda, els components d'inversió en cartera i directa van registrar fortes desinversions al juny. La normalització de la situació als mercats de deute durant el tercer trimestre permet preveure que Espanya tornarà a cobrir les necessitats de finançament a través dels canals habituals.
|
|
Sector públic
|
El dèficit de l'Estat es redueix gairebé a la meitat
|
|
Reducció apreciable del dèficit de l'Estat per les mesures de consolidació pressupostària i per la millora de la conjuntura.
|
|
Les mesures de consolidació pressupostària adoptades en el passat exercici i en l'actual, juntament amb la millora de la conjuntura econòmica, ja es plasmen de forma apreciable en els comptes públics de l'administració de l'Estat. Així, els ingressos no financers de l'Estat, incloses les cessions a les administracions territorials segons el sistema de finançament vigent, van augmentar el 10,4% al gener-juliol en relació amb el mateix període del 2009, fins als 104.166 milions d'euros. La recaptació impositiva, que constitueix el 92% del total, va pujar el 14,0% en termes interanuals acumulats. La taxa de variació anual dels ingressos tributaris nets se situa en el 6,9% un cop ajustada dels impactes normatius i del diferent grau d'execució de les devolucions, però duplica l'acumulada fins al juny.
|
|
Gran impuls de la recaptació de l'IVA, en part per l'avançament de les compres arran de l'alça del tipus de gravamen al juliol.
|
|
La recuperació dels ingressos va ser deguda, sobretot, a la pujada dels impostos indirectes, en particular de l'impost sobre el valor afegit (IVA), que va augmentar el 42,2% fins al juliol. Aquesta taxa és del 31,4% un cop corregida del diferent grau d'execució de les devolucions. Aquest augment va ser degut a l'impuls de les vendes interiors i de les importacions. Les dues van reflectir, en part, l'avançament de les compres arran de la pujada del tipus de gravamen general de l'IVA del 16% al 18% i del reduït del 7% al 8% a partir de l'1 de juliol.
|
|
|
Les despeses acumulades fins al juliol registren la primera reducció interanual des del gener del 2009.
|
|
La recaptació acumulada dels impostos especials es va incrementar el 5,7% en termes interanuals fins als 11.471 milions d'euros. Les principals partides, els hidrocarburs i els productes del tabac, van pujar el 4,4% i el 7,9%, respectivament, gràcies a la pujada dels tipus impositius del juny del 2009, ja que les bases gravades es van contreure. En canvi, una part de l'alça de l'impost sobre l'electricitat, del 7,5%, va ser deguda a un increment del consum.
|
|
|
|
No obstant això, els impostos directes, que van augmentar el 3,3% en relació amb el mateix període de l'any anterior, van continuar constituint la majoria de les entrades tributàries. La principal figura, l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), va augmentar el 5,3%, fins als 41.856 milions d'euros. Les retencions del treball es van incrementar el 5,2%, fonamentalment per l'eliminació parcial de la deducció dels 400 euros. Per la seva banda, es va moderar el descens de les retencions sobre el capital mobiliari, dels arrendaments i dels fons d'inversió. Els ingressos de l'impost de societats van baixar el 9,8% en relació amb els set primers mesos del passat exercici, el 12,0% en termes homogenis ajustats de devolucions.
|
|
La necessitat de finançament de l'Estat fins al juliol baixa el 48% en relació amb el mateix període del 2009.
|
|
Des de l'altre costat del balanç, els pagaments també van contribuir al control dels comptes de l'Estat. Així, les despeses acumulades fins al juliol van baixar el 2,5% interanual, la primera reducció des del gener del 2009. D'aquesta manera, es va començar a reflectir l'impacte de les mesures d'austeritat implementades. Aquesta disminució va ser deguda, principalment, a les operacions de capital, per bé que les corrents també es van contreure lleugerament.
|
|
|
|
La reculada dels pagaments corrents és atribuïble, sobretot, a les transferències corrents, que van baixar el 4,4% en relació amb el mateix període de l'any anterior. Per la seva banda, les despeses acumulades en béns i serveis van baixar l'1,9% interanual, la disminució més important des del març del 2009. Les despeses de personal van créixer el 3,1% en relació amb el mateix període de l'any anterior, tot i la retallada salarial mitjana als empleats públics del 5% a partir del juny. El creixement més intens va correspondre a les despeses financeres, que van augmentar el 12,0% per l'augment del deute.
|
|
|
|
Arran de l'evolució dels ingressos i dels pagaments, es va registrar un dèficit de caixa no financer de l'Estat de 29.681 milions d'euros en els set primers mesos de l'exercici, amb una reducció del 41,7% en relació amb el mateix període de l'any anterior. En termes de comptabilitat nacional, segons els drets i les obligacions reconeguts, la necessitat de finançament de l'Estat es va situar en 25.774 milions d'euros, amb una reducció interanual del 48,2%. Aquesta quantitat representa el 2,44% del producte interior brut, 2,29 punts menys que en el mateix període de l'any precedent.
|
|
Disminueix el superàvit de la Seguretat Social, i el Govern es mostra disposat a impulsar la reforma del sistema de pensions.
|
|
D'altra banda, els ingressos de la Seguretat Social acumulats fins al juliol van patir una lleugera disminució interanual. Les despeses van registrar un creixement anual del 3,8%. D'aquesta manera, es va anotar un superàvit de 6.135 milions d'euros, que va representar, però, un descens interanual del 28,8%. En aquest marc de deteriorament dels comptes de la Seguretat Social, i tenint en compte les recomanacions d'organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional, el Govern s'ha mostrat disposat a impulsar la reforma del sistema de pensions.
|
Sota el signe de l'austeritat
|
|
|
|
Després d'una llarga etapa de prosperitat, l'economia espanyola va anar acumulant desequilibris que, juntament amb la crisi financera internacional, van desembocar, a partir del 2008, en la recessió més profunda de les últimes dècades. Per afrontar-la, el Govern espanyol, d'acord amb el Pla Europeu de Recuperació Econòmica amb què es va dotar la Unió Europea per encarar la crisi financera de l'octubre del 2008, va respondre amb l'adopció de mesures discrecionals amb impacte en els ingressos i en les despeses públics. Aquesta actuació, juntament amb els anomenats estabilitzadors automàtics, que van comportar menys ingressos impositius en reduir-se les bases imposables arran de la recessió i de l'augment de les despeses derivades dels subsidis de desocupació en augmentar l'atur, va provocar un dèficit públic del 4,1% del producte interior brut (PIB) el 2008, després de tres anys de superàvits pressupostaris.
|
|
|
|
En superar-se el límit del 3% del PIB establert al Tractat de la Unió Europea, a l'abril del 2009, la Comissió Europea va iniciar el Procediment de Dèficit Excessiu, segons la normativa comunitària, per posar fi a la situació en un termini precís. No obstant això, atesa la persistència de la recessió, en línia amb el Pla Europeu de Recuperació Econòmica, les autoritats espanyoles van continuar adoptant mesures discrecionals d'estímul econòmic fins a un import del 2,25% del PIB el 2009. D'aquesta manera, en aquest exercici, es va assolir un dèficit públic de l'11,1% del PIB, el més elevat de les últimes dècades. Atès que, en la seva major part, tenia un component estructural, és a dir, no cíclic, que era clarament insostenible i que l'economia iniciava un procés d'estabilització, es va començar a traçar una estratègia de sortida que comportés una reducció del dèficit.
|
|
|
|
De fet, al juny del 2009 ja van pujar els tipus de gravamen dels impostos especials dels hidrocarburs i del tabac, per bé que la posició fiscal del conjunt de l'exercici va ser clarament expansiva. El signe ha canviat el 2010, i la posició fiscal ha passat a restrictiva. En efecte, als Pressupostos Generals de l'Estat per al 2010, es va decidir un seguit de mesures d'ajustament, tant pel costat dels ingressos com, sobretot, de les despeses. Així, es va eliminar, menys per a les rendes baixes, la deducció dels 400 euros en l'impost sobre la renda de les persones físiques. Així mateix, va pujar el tipus de gravamen sobre l'estalvi a partir del gener del 2010 i els tipus general (del 16% al 18%) i reduït (del 7% al 8%) de l'impost sobre el valor afegit a partir de l'1 de juliol del 2010. Pel costat de la despesa, els fons extraordinaris d'inversió van ser substituïts per un altre d'import més baix, de 5.000 milions d'euros. A més a més, es van acordar retallades per valor del 0,8% del PIB.
|
|
|
|
Addicionalment, al gener del 2010, es va llançar el Pla d'Acció Immediata, que comportava retallades de compres de béns i serveis, subvencions i inversions i transferències de capital per un total de 5.000 milions d'euros. A més a més, es va adoptar el Pla d'Austeritat 2011-2013. Amb aquestes mesures, el Govern va presentar una actualització del Programa d'Estabilitat 2009-2013, document que s'ha de sotmetre anualment a l'aprovació comunitària i que, d'acord amb les directrius de Brussel·les, dissenyava un pla de reducció del dèficit públic fins al 3% del PIB el 2013.
|
|
|
|
La recomanació en aquest sentit de la Comissió Europea, al març del 2010, indicava que hi ha riscos per a l'assoliment de l'objectiu previst de reducció del dèficit públic. En primer lloc, les previsions de creixement de l'escenari macroeconòmic semblaven optimistes. A més a més, algunes retallades previstes no estaven prou concretades. Per tot plegat, apuntava que el Govern havia d'estar disposat a adoptar mesures addicionals si la situació ho requeria.
|
|
|
|
A això es va afegir la pressió dels mercats. La prima de risc del deute públic espanyol, que havia arribat a ser lleugerament negativa el 2006, en una situació de superàvits pressupostaris, es va anar deteriorant. L'aversió al risc, partint de nivells anormalment baixos, va augmentar als mercats internacionals amb l'inici de la crisi nord-americana de les hipoteques d'alt risc. La fallida de Lehman Brothers al setembre del 2008 va comportar una altra escalada de l'aversió al risc. En aquest marc, l'entrada de l'economia espanyola en recessió i el ràpid augment del dèficit públic van comportar que la prima de risc del deute públic espanyol a llarg termini pugés fins a 123 punts bàsics al començament del 2009. Amb posterioritat, la millora de la situació internacional, gràcies als plans coordinats i a la moderació de la recessió espanyola, va motivar que la prima de risc del deute espanyol disminuís fins a uns 50 punts bàsics cap al final del 2009. No obstant això, el contagi de la crisi fiscal grega va provocar sobtats increments de la prima de risc espanyola durant la primavera del 2010.
|
|
|
|
En aquest entorn, el Govern espanyol va aprovar un nou paquet de mesures econòmiques el 20 de maig del 2010, que comportava un avanç en la via prevista de consolidació fiscal, de manera que el dèficit objectiu per al 2011 va passar al 6% del PIB, que contrasta amb el 7,5% anterior. Aquest paquet va representar un dur ajustament, el més important de les últimes dècades. Entre d'altres mesures, les retribucions de personal del sector públic van ser retallades el 5% de mitjana a partir del juny del 2010 i seran congelades el 2011, les pensions no es revaloraran en general el 2011, s'eliminarà el xec nadó a partir del gener del 2011, es reduirà la despesa farmacèutica i s'han retallat les inversions.
|
|
|
|
|
Amb tot plegat, i també gràcies als plans de suport europeus als països en possibles dificultats, la prima de risc del deute espanyol va recular, però la persistència de la incertesa als mercats internacionals va propiciar que, cap a la meitat de juny, assolís els 221 punts bàsics. L'anunci de la publicació de les proves d'esforç de la banca europea, amb una major transparència de les institucions financeres espanyoles, va possibilitar un relaxament de les tensions, tot i que la prima de risc s'ha mantingut en nivells relativament alts, per bé que s'ha situat sensiblement per sota dels registrats per altres països perifèrics com Grècia o Portugal.
|
|
|
|
D'altra banda, els possibles efectes de les mesures fiscals restrictives sobre el PIB i, consegüentment, sobre l'ocupació no són menyspreables. Per aquest motiu, per bé que són necessàries, cal calibrar-ne amb prudència la dosi per no fer perillar la recuperació econòmica en marxa. No obstant això, el seu impacte negatiu sobre el PIB podria ser compensat, en part, per un augment de la confiança dels agents econòmics, que comportaria, d'una banda, una millora de la inversió i, de l'altra, uns tipus d'interès del deute més baixos, en reduir-se la prima de risc (vegeu el requadre «Ajustament fiscal i recuperació: diferències reconciliables?» de la pàgina 18).
|
|
|
|
Per tot plegat, tal com ja ha avançat el Govern, és probable que, en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011, s'introdueixin noves mesures fiscals restrictives per consolidar la credibilitat del procés de consolidació fiscal. A part de la contenció de la despesa, el Govern també considera la possibilitat d'apujar els impostos i de revisar els beneficis fiscals.
|
|
|
|
Fins quan serà necessària una política fiscal restrictiva? La tònica de reducció del dèficit públic fins al 3% del PIB el 2013, d'acord amb els compromisos adquirits, ha de ser creïble, motiu pel qual serà necessària, probablement, una posició fiscal restrictiva fins llavors, tot i que, a partir del 2011, podria disminuir la intensitat. D'altra banda, el que preocupa als mercats no és el nivell del deute públic espanyol, que partia d'una posició relativament baixa del 36,2% del PIB el 2007, sinó el seu ràpid ritme de creixement, ja que superarà el límit comunitari del 60% del PIB el 2010. A més a més, també es té en compte que, en els pròxims anys, l'envelliment de la població, a conseqüència de la sobtada caiguda de la natalitat en les últimes dècades, pressionarà cada vegada més la despesa pressupostària.
|
|
|
|
En conseqüència, a mitjà termini, s'hauria d'assolir una via de consolidació dels comptes públics que impliqui una reducció del nivell del deute públic fins a situar-lo per sota del 60% del PIB de manera sostenible. Per això seria convenient aconseguir superàvits públics primaris, és a dir, sense tenir en compte els interessos del pagament del deute, i que el creixement nominal del PIB superés el tipus d'interès. En aquest sentit, és important que la contribució del sector exterior al creixement del PIB continuï essent positiva. Per això, a més de reforçar la credibilitat pressupostària, cal no perdre de vista la necessitat de posar les bases per augmentar la competitivitat, mitjançant la implementació de les reformes estructurals adequades, la qual cosa incrementarà el creixement potencial de l'economia.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Pere Miret
|
|
|
|
Departament d'Economia Europea, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
Estalvi i finançament
|
Prossegueix el despalanquejament del sector privat
|
|
El finançament al sector privat baixa l'1% en l'últim any fins al juliol per la feblesa de la demanda i per l'enduriment de l'oferta.
|
|
Després dels alts nivells d'endeutament assolits pel sector privat al llarg de l'etapa expansiva, en els últims mesos, ha prosseguit el procés de despalanquejament. Així, el finançament a les empreses i a les famílies va baixar el 0,9% en l'últim any fins al juliol del 2010, quan, en el mateix mes del 2009, encara presentava una taxa de creixement interanual de l'1,5%. Aquesta evolució ha obeït tant a la feblesa de la demanda com a un enduriment de les condicions de l'oferta.
|
|
El crèdit dirigit a la promoció immobiliària es continua desaccelerant i baixa l'1% en els dotze últims mesos fins al juny.
|
|
El saldo del finançament a les empreses no financeres va baixar l'1,9% al juliol en relació amb el mateix mes de l'any anterior, una dècima més que al juny, i contrasta amb l'augment anual del 2,4% del juliol del 2009. Aquesta caiguda va ser deguda, sobretot, al descens dels préstecs i crèdits de les entitats residents, que han davallat el 2,5% en l'últim any. No obstant això, en els darrers mesos, s'aprecia una moderació d'aquesta contracció. Més intensa va ser la reculada dels préstecs de l'exterior, del 4,4% en l'últim any fins al juliol. En canvi, el saldo de les emissions de renda fixa va pujar el 25,8% en relació amb el juliol del 2009.
|
|
|
|
Per sectors, i amb dades que arriben fins al final del primer semestre, s'observa que la davallada del crèdit a tots els grans sectors va tendir a frenar-se en el segon trimestre del 2010, fins al punt que els serveis van passar a registrar un creixement interanual del 0,6% al final de juny. No obstant això, l'evolució va ser contrastada entre les branques dels serveis. Així, mentre el crèdit per a l'hoteleria va pujar el 7,2%, el destinat al comerç i a les reparacions va baixar el 3,7% i el dirigit a la promoció immobiliària es va continuar desaccelerant i va anotar un descens anual del 0,6%. Entre els altres sectors, la construcció va registrar la caiguda interanual més intensa, del 8,0%, seguida de la indústria, amb el 4,1%.
|
|
Disminució de la taxa de morositat hipotecària dels habitatges.
|
|
Pel que fa al finançament de les llars, al juliol, va mostrar un lleuger increment interanual del 0,5%, gràcies a un augment de l'1,0% dels préstecs per a l'habitatge. Aquest creixement va ser degut a una certa animació de la demanda en un entorn de menors preus de l'habitatge i de tipus d'interès baixos. Així, l'euríbor a un any es va col·locar en l'1,42% de mitjana mensual a l'agost, 5 punts bàsics més que al juliol, però per sota de la taxa d'inflació, la qual cosa representa un tipus d'interès real negatiu. Durant les primeres setmanes de setembre, l'euríbor a dotze mesos va continuar pujant molt lleugerament. L'efecte d'avançament propiciat per la supressió parcial de la desgravació fiscal a partir del gener del 2011 també contribueix al repunt de la demanda d'hipoteques.
|
|
|
|
D'altra banda, el crèdit per a l'adquisició de béns de consum durador va continuar patint la feblesa de la demanda i un control més rigorós del risc. D'aquesta manera, el seu saldo va continuar baixant en el segon trimestre fins a una variació interanual del -9,6%.
|
|
|
|
L'evolució de la morositat va continuar mostrant l'impacte negatiu del cicle econòmic. Així, al juliol, la taxa de morositat va prosseguir la trajectòria ascendent fins al 5,5% després d'una pausa al juny. D'aquesta manera, es va col·locar en els nivells del 1996. Amb més detall, i amb dades que arriben fins al juny, s'aprecia que la taxa de morositat hipotecària de l'habitatge se situa en un nivell sensiblement inferior, del 2,6%, i per sota dels últims trimestres. En canvi, la taxa de morositat de les compres de béns de consum durador va continuar pujant fins al 7,8%. D'altra banda, la taxa de dubtositat de les activitats immobiliàries va pujar fins a l'11,2%.
|
|
La nova regulació Basilea III endurirà els requisits de capital bancari.
|
|
D'altra banda, pel que fa a les reformes iniciades arran de la crisi financera del 2007-2008, el Comitè de Basilea de Supervisió Bancària va aprovar noves regles, conegudes com Basilea III, que representen un enduriment dels requisits de capital sobre els actuals i tenen l'objectiu de garantir l'estabilitat financera i d'afrontar una eventual crisi. Aquestes noves normes, que està previst que es comencin a aplicar de forma gradual des del 2013 fins al 2018, impliquen que el percentatge mínim de capital de més qualitat passi del 2% al 4,5% del total d'actius ponderats per riscos. Addicionalment, es crea un nou «matalàs» amb una ràtio que haurà de superar el 2,5%. En cas d'incompliment, es preveuen restriccions en els pagaments de dividends i en la retribució variable als executius. A més a més, l'anomenat Tier 1 passa del 4% al 6%. L'agregat més ampli haurà de superar una ràtio del 10,5%.
|
|
|
|
A Europa, també s'han produït novetats últimament pel que fa a la supervisió financera. A la Unió Europea, està previst que, a partir del gener del 2011, operin tres noves entitats supranacionals de supervisió de la banca, de les assegurances i dels mercats de valors, amb seus a Londres, Frankfurt i París, respectivament.
|
|
A l'agost, els fons d'inversió mobiliària registren els reemborsaments nets més baixos des del gener.
|
|
Així mateix, el Consell Executiu del Fons Monetari Internacional va decidir, el 21 de setembre, que els vint-i-cinc sectors financers nacionals amb més impacte sobre l'estabilitat financera global s'hauran de sotmetre, cada cinc anys, a exàmens exhaustius de la seva salut financera per part d'aquest organisme internacional. D'aquesta manera, la part d'estabilitat del programa voluntari d'avaluació del sector financer serà obligatòria a partir d'ara per a aquests sectors financers.
|
|
|
|
|
Pel que fa al finançament a les administracions públiques, en els últims mesos, ha prosseguit la desacceleració. Així, al juliol, la seva taxa de creixement interanual es va situar en el 18,8%, gairebé la meitat del 35,2% registrat a l'octubre del 2009. D'aquesta manera, la taxa de variació del finançament al conjunt dels sectors residents es va col·locar en el 2,7% al juliol, enfront del 4,0% del desembre del 2009.
|
Estancament dels dipòsits bancaris
|
|
|
|
La remuneració dels dipòsits bancaris va continuar pujant en el mes de juliol, a conseqüència, principalment, de l'augment de la retribució dels comptes a termini, que es va col·locar en el nivell més alt des del març del 2009. L'increment del tipus d'interès dels dipòsits a termini és coherent amb la tendència de l'euríbor a un any, però també evidenciava l'interès de les entitats per finançar-se amb dipòsits dels clients per augmentar la base de liquiditat. Així, els dipòsits del sector privat van arribar als 1.213.056 milions d'euros al final de juliol i es van situar en el mateix nivell que dotze mesos abans.
|
|
|
|
La competència dels dipòsits bancaris va continuar incidint negativament en els fons d'inversió mobiliària. No obstant això, els reemborsaments nets registrats a l'agost, per valor de 553 milions d'euros, van ser els més baixos des del gener. La rendibilitat anual mitjana es va situar en l'1,2%, per bé que es va apreciar una àmplia dispersió: des del 29,2% de la renda variable dels mercats emergents fins al -6,7% de la renda variable nacional.
|
|
L'estalvi gestionat pels rams de vida de l'assegurança directa puja el 3% interanual en el primer semestre.
|
|
Pel que fa a l'assegurança directa, el seu volum de primes va baixar el 5,2% en el primer semestre en relació amb el mateix període de l'any anterior. Les primes dels rams de vida es van contreure el 10,0%, per bé que l'estalvi gestionat va augmentar el 2,9%. Les primes dels rams de no vida van baixar l'1,0%, tot i que el ram de la salut es va incrementar el 4,2% i el dels multiriscos, el 2,0%.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
