Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 343 - Febrer 2011
|
|
|
Unió Europea - Europa emergent
|
|
|
|
|
Europa emergent: canvi de terç en política monetària
|
|
A l'Europa emergent, els bancs centrals d'Hongria i de Polònia han començat a apujar els tipus d'interès de referència.
|
|
Hongria va obrir el ball inesperadament. Al novembre del 2010, quan eren pocs els qui ho preveien, el banc central magiar va incrementar el tipus d'interès de referència en 25 punts bàsics i va repetir la decisió al desembre i al gener. En tres mesos, el tipus d'intervenció va passar del 5,25% al 6%. La justificació aportada va ser que la política fiscal de l'executiu no era prou contractiva per pal·liar el risc d'inflació. També al gener, i en un moviment preanunciat pels membres del banc central, Polònia va apujar el tipus de referència del 3,5% al 3,75%. Com en el cas de l'homònim hongarès, el banc central va justificar aquest tensionament basant-se en riscos inflacionistes a mitjà termini.
|
|
L'acceleració del creixement i l'alça de l'energia i dels aliments pressionen les expectatives d'inflació de la regió.
|
|
Aquesta valoració podria semblar excessivament rigorosa, atès que els nivells d'inflació registrats actualment tampoc poden ser considerats excepcionalment alarmants. De mitjana, les cinc economies que habitualment ressenyem en aquesta secció (Polònia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia i Romania) van registrar una inflació, en termes harmonitzats, del 3,8% interanual al desembre. Així i tot, hi ha altres elements en la discussió que cal considerar.
|
|
|
|
D'entrada, en alguns països de la regió, els actuals nivells d'inflació superen els objectius que els respectius bancs centrals tenen fixats. Així, per exemple, la inflació hongaresa del desembre es va situar en el 4,7%, quan l'objectiu de referència del banc central està en el 3% i el límit màxim, en el 4%. Es tracta, addicionalment, d'un incompliment que no és temporal, ja que la situació es manté des del 2009. Addicionalment, si es compleixen les previsions d'inflació per al 2011, aquesta situació d'incompliment dels objectius d'inflació nacionals es podria generalitzar a la regió.
|
|
|
|
A més a més, inquieta la naturalesa de l'increment inflacionista. Com és conegut, el fort augment dels preus en origen de les primeres matèries es transmet amb contundència als preus de consum de les diferents economies. En el cas de l'Europa emergent, mentre l'índex general se situa en l'esmentat 3,8% interanual, el component d'alimentació puja al 5,8% i el de l'energia, al 8,2%. Xifres preocupants si es consoliden en aquests nivells, ja que podrien afectar les expectatives d'inflació dels consumidors d'aquests països en un context de creixement a l'alça.
|
|
|
|
|
Si a aquest repunt de preus s'afegeix el fet que els tipus d'interès d'intervenció tendeixen a estar en nivells mínims, situació que limita el marge de maniobra de la política monetària davant d'un hipotètic xoc econòmic negatiu, cal preguntar-se no tant per què els bancs centrals de l'Europa emergent canvien la política monetària, sinó, més aviat, per què han trigat tant a iniciar aquest gir restrictiu. Per entendre la reluctància dels banquers centrals, cal revisar diferents factors que han pesat en les seves decisions.
|
|
Els dubtes sobre l'expansió i el temor a apreciacions excessives de les divises retarden el tensionament monetari.
|
|
El primer d'aquests factors, el fonamental, són els dubtes sobre la consolidació de l'expansió econòmica i la possibilitat que un tensionament monetari precipitat pogués afeblir-la. Tot i que, a partir de la segona meitat del 2010, els interrogants sobre la intensitat de la recuperació es poden donar per solucionats, de llavors ençà hi ha una forta incertesa sobre la continuïtat d'aquesta tendència alcista de l'activitat. Preocupa, en particular, un possible esgotament del cicle de reconstitució de les existències industrials que s'ha donat a nivell global. Aquest desenvolupament ha beneficiat notablement les economies de l'Europa emergent, molt exportadores i industrials, en especial a través del canal comercial amb Alemanya i amb altres economies centrals de la zona de l'euro.
|
|
Amb la recuperació consolidada i menys pressions sobre les divises, des del final del 2010, s'ha obert la porta a la normalització monetària.
|
|
Tot i que sembla molt poc probable que l'economia germànica repeteixi l'excel·lent registre de creixement econòmic del 2010 (del 3,6%), les previsions per al 2011, en la zona del 2%, haurien de ser suficients per proporcionar una contribució folgada del sector exterior a l'Europa emergent. Els indicadors disponibles de producció industrial, d'exportacions de mercaderies i de comandes industrials, relacionats amb el final del 2010, fan pensar que, com a mínim, durant el primer tram del 2011, es mantindrà en zona de clara acceleració de l'activitat. Tot plegat confirma l'escenari de creixement a l'alça a les cinc economies esmentades el 2011, que s'aproparien al final de l'exercici a ritmes propers al potencial de creixement.
|
|
|
|
Un segon element que explica la contenció en alguns dels bancs centrals de la regió, vinculat a l'anterior, és el temor a alimentar una apreciació excessiva de les divises que dreni competitivitat exterior en un moment de forta competència internacional. Aquest és el cas, evident, de Polònia i de la República Txeca. Tot i que l'any 2010 s'ha tancat amb les divises en nivells similars als registrats al començament de l'exercici, entre juny i novembre, el zloty polonès i la corona txeca van registrar una apreciació, en termes de tipus de canvi efectiu nominal, del 6% i del 7%, respectivament. Sens dubte, el respir dels últims mesos del 2010, quan la tendència a l'apreciació es va revertir, ha temperat els riscos en aquest àmbit.
|
|
Al llarg de l'any, la República Txeca i Romania se sumaran al procés de normalització de la política monetària.
|
|
El procés que encapçalen Hongria i Polònia representa, en definitiva, els primers passos cap a la normalització de la política monetària. S'espera que els dos països continuïn en aquesta línia de forma gradual i que altres bancs centrals s'afegeixin al moviment alcista del tipus de referència nacional. Concretament, el banc central txec es podria pujar al carro del tensionament en el segon trimestre del 2011, i el romanès, en el tercer. Eslovàquia, com a membre de la zona de l'euro, quedarà de moment fora d'aquest calendari d'alces imminents del tipus d'interès.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
